22
de setembre
de
2021, 06:37
Actualitzat:
14:53h
Catalunya és terra de volcans. Concretament, ho és la Garrotxa i la seva regió volcànica, que engloba tres zones: la Garrotxa, la Selva i l'Empordà. Fa aproximadament 11.000 anys que no s'hi registren erupcions, però els vulcanòlegs asseguren que la regió "no està morta".
"No hi ha cap manifestació volcànica, però en qualsevol moment es pot reactivar". El geòleg olotí Llorenç Planagumà, conscient que actualment no hi ha indicis que indiquin canvis en la situació a la Garrotxa, explica a NacióDigital que l'activitat volcànica no segueix cap cicle i que la situació pot canviar d'un moment a l'altre.
Planagumà coincideix amb el vulcanòleg Josep Maria Mallarach, també consultat per aquest diari, que recorda que la Garrotxa és una zona volcànica viva i, per tant, "s'hi pot registrar activitat" en qualsevol moment. Tot i això, les possibilitats d'erupció actuals són "molt baixes".
Els volcans garrotxins són del mateix estil que el Cumbre Vieja, actualment en erupció a l'illa canària de La Palma. Tenen el mateix tipus de magma, actuarien de maneres molt semblants i són estrombolians. Això vol dir que tenen una erupció tranquil·la i que la lava brolla de forma pastosa circulant a poc a poc. Característiques que permeten el desallotjament pautat i ordenat de la població.
Aquest tipus de volcans, a més, tenen un percentatge molt petit d'emissió en format gasós o líquid. És aquí on es veuen les diferències amb volcans com, també en erupció, l'Etna, a Itàlia. Tenen una erupció molt més virulenta en format vertical, expulsant líquids i gasos a l'aire, que fins i tot poden arribar a dificultar el trànsit aeri.
La principal diferència entre la zona volcànica de la Garrotxa i l'illa de La Palma és que no tenen cap relació geològica. Les illes Canàries són illes volcàniques, s'han originat a partir d'erupcions constants i és una zona amb força activitat. A més, estan ubicades al continent africà i a l'Atlàntic.
Sí que ens podem fixar, però, amb la manera d'erupcionar que està tenint el Cumbre Vieja. Es van obrint escletxes de terra per on surt la lava a més de 1.000 graus centígrads i va generant colades que baixen pendent avall. El magma surt a la superfície mitjançant "fractures" i, tot i fer-ho prop, mai és exactament on abans hi ha hagut una erupció. Així, "quan hi ha un excés de magma es fa un 'volcanet' nou", explica Planagumà.
Quan ens hem de preocupar a Catalunya?
Dèiem que a Catalunya no ens hem de preocupar a hores d'ara per les dues erupcions simultànies que s'estan vivint aquests dies a La Palma i a Sicília, amb el Cumbre Vieja i l'Etna. Quan ho hem de fer?
Mallarach ha explicat a NacióDigital que hi ha dues regions volcàniques europees que tenen similituds amb la Garrotxa i que, si erupcionen, posaran en alerta els experts. Són les regions d'Auvernia, a França, i d'Eifel, a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Estan situades sobre el mateix rift continental, una àrea amb esquerdes que indiquen moviments a l'escorça terrestre i que poden produir activitat volcànica.
Tres idees clau i una curiositat
Amb tot, hi ha tres idees clau que hem de tenir en compte. En primer lloc, no hi ha cap relació entre l'erupció a La Palma i la de l'Etna, "és pura casualitat". Dos: la Garrotxa no és una zona volcànica morta i, per tant, s'hi pot registrar activitat "en qualsevol moment", tot i que no hi ha indicis que hagi de passar aviat. I tres: la zona volcànica de la Garrotxa és l'única de la península Ibèrica on pot haver-hi erupció volcànica.
I, per descomptat, una curiositat. A la Garrotxa hi ha un periodista i ecologista especialitzat en volcans que també és novel·lista. Santiago Vilanova va escriure, el 2017, Salvem els nostres volcans, l'únic llibre escrit en català que documenta les accions dels ecologistes i dels científics que, junt amb altres entitats cíviques i polítiques, van aconseguir que la Generalitat declarés la zona com a Parc Natural. Preguntat per NacióDigital per saber com veu la situació a La Palma i a la Garrotxa, Vilanova ha remarcat que "els volcans són una demostració de la força de la natura" i que els humans "som un gra de pols".
"No hi ha cap manifestació volcànica, però en qualsevol moment es pot reactivar". El geòleg olotí Llorenç Planagumà, conscient que actualment no hi ha indicis que indiquin canvis en la situació a la Garrotxa, explica a NacióDigital que l'activitat volcànica no segueix cap cicle i que la situació pot canviar d'un moment a l'altre.
Planagumà coincideix amb el vulcanòleg Josep Maria Mallarach, també consultat per aquest diari, que recorda que la Garrotxa és una zona volcànica viva i, per tant, "s'hi pot registrar activitat" en qualsevol moment. Tot i això, les possibilitats d'erupció actuals són "molt baixes".
Els volcans garrotxins són del mateix estil que el Cumbre Vieja, actualment en erupció a l'illa canària de La Palma. Tenen el mateix tipus de magma, actuarien de maneres molt semblants i són estrombolians. Això vol dir que tenen una erupció tranquil·la i que la lava brolla de forma pastosa circulant a poc a poc. Característiques que permeten el desallotjament pautat i ordenat de la població.
Aquest tipus de volcans, a més, tenen un percentatge molt petit d'emissió en format gasós o líquid. És aquí on es veuen les diferències amb volcans com, també en erupció, l'Etna, a Itàlia. Tenen una erupció molt més virulenta en format vertical, expulsant líquids i gasos a l'aire, que fins i tot poden arribar a dificultar el trànsit aeri.
La principal diferència entre la zona volcànica de la Garrotxa i l'illa de La Palma és que no tenen cap relació geològica. Les illes Canàries són illes volcàniques, s'han originat a partir d'erupcions constants i és una zona amb força activitat. A més, estan ubicades al continent africà i a l'Atlàntic.
Sí que ens podem fixar, però, amb la manera d'erupcionar que està tenint el Cumbre Vieja. Es van obrint escletxes de terra per on surt la lava a més de 1.000 graus centígrads i va generant colades que baixen pendent avall. El magma surt a la superfície mitjançant "fractures" i, tot i fer-ho prop, mai és exactament on abans hi ha hagut una erupció. Així, "quan hi ha un excés de magma es fa un 'volcanet' nou", explica Planagumà.
Quan ens hem de preocupar a Catalunya?
Dèiem que a Catalunya no ens hem de preocupar a hores d'ara per les dues erupcions simultànies que s'estan vivint aquests dies a La Palma i a Sicília, amb el Cumbre Vieja i l'Etna. Quan ho hem de fer?
Mallarach ha explicat a NacióDigital que hi ha dues regions volcàniques europees que tenen similituds amb la Garrotxa i que, si erupcionen, posaran en alerta els experts. Són les regions d'Auvernia, a França, i d'Eifel, a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Estan situades sobre el mateix rift continental, una àrea amb esquerdes que indiquen moviments a l'escorça terrestre i que poden produir activitat volcànica.
Tres idees clau i una curiositat
Amb tot, hi ha tres idees clau que hem de tenir en compte. En primer lloc, no hi ha cap relació entre l'erupció a La Palma i la de l'Etna, "és pura casualitat". Dos: la Garrotxa no és una zona volcànica morta i, per tant, s'hi pot registrar activitat "en qualsevol moment", tot i que no hi ha indicis que hagi de passar aviat. I tres: la zona volcànica de la Garrotxa és l'única de la península Ibèrica on pot haver-hi erupció volcànica.
I, per descomptat, una curiositat. A la Garrotxa hi ha un periodista i ecologista especialitzat en volcans que també és novel·lista. Santiago Vilanova va escriure, el 2017, Salvem els nostres volcans, l'únic llibre escrit en català que documenta les accions dels ecologistes i dels científics que, junt amb altres entitats cíviques i polítiques, van aconseguir que la Generalitat declarés la zona com a Parc Natural. Preguntat per NacióDigital per saber com veu la situació a La Palma i a la Garrotxa, Vilanova ha remarcat que "els volcans són una demostració de la força de la natura" i que els humans "som un gra de pols".