​Tindrem prou energia només amb les renovables?

Una pregunta recurrent és si tindrem prou energia només amb les renovables? I per respondre es podria utilitzar un dels lemes dels moviments ambientalistes: “No hi ha planeta B”. Ho corrobora Endesa en el següent vídeo: “No ens queda alternativa. El planeta ens ho ha deixat clar. No hi ha espai per a energies contaminants”.

L'aposta per les renovables i per una transició energètica ràpida té un component ambiental (i també moral). En aquest sentit, és una de les estratègies imprescindibles per complir els objectius globals vinculats al canvi climàtic que passen per evitar que l'escalfament superi el grau i mig respecte a l'era preindustrial. A més, ha de permetre als països reduir la dependència exterior així com avançar cap a uns costos menors de l'energia.

Tot plegat en un context de creixement sostingut de la població. En els propers 30 anys –quan caldria assolir la neutralitat d'emissions- el planeta podria passar de 7.700 milions d'habitants a 9.900, segons l'ONU. Només amb l'aportació de les renovables es podran satisfer les necessitats d'aquestes persones sense comprometre més el futur de la Terra.

Un món en emergència climàtica
Els darrers informes de l'IPCC –el comitè científic de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic- són clars. Els canvis que s'han produït a causa de l'acció humana ja són irreversibles durant els segles vinents, però tanmateix, encara és possible arribar a uns escenaris tolerables.

En aquest sentit, el consens científic assenyala com a objectiu evitar que l'increment de temperatura global superi l'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Un escenari que es va assumir a l'Acord de París –malgrat que posaven com a topall màxim els 2 ºC- i que a la COP de Glasgow es va refermar com a l'únic camí possible per preservar el planeta en unes mínimes condicions habitables.

Aquesta gran fita suposa actuar en tots els àmbits de la societat i, evidentment, en l'energètic de manera prioritària. Substitució dels combustibles fòssils per energies renovables, però també és imprescindible estalvi, eficiència i canvis en el consum, en la mobilitat i en l'urbanisme. Els acords de París i Glasgow són molt ambiciosos i tenen com a objectiu final la neutralitat de carboni per al 2050. Abans, un deadline a la cantonada: reduir un 45% les emissions l'any 2030.

Per aconseguir-ho, cal augmentar la potència dels compromisos de cada estat i que es recullen en els respectius NDC (sigles de contribucions determinades nacionals). I és que, de moment, la suma dels fulls de ruta de cada país no avancen en un escenari de compliment global.

Les renovables comencen a guanyar la partida
Que no es faci prou en la mitigació del canvi climàtic, no vol dir que no es faci res. En aquest sentit, les renovables comencen a guanyar la partida, també a escala global. Ho mostren les dades del World Energy Transitions Outlook de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA, per les seves sigles en angles). Ja són set anys on la nova potència instal·lada d'energies netes supera la suma entre fòssils i nuclears. Una situació que es va produir per primera vegada el 2013, però que no es va consolidar fins dos anys després. 
 

Tanmateix, va ser el 2020 on es va produir una autèntica disrupció amb més de 260 nous GW de potència renovable instal·lada, per menys de 60 GW de fonts contaminants. Són precisament aquests canvis disruptius els únics que poden fer possible tant el compliment dels objectius globals energètics i climàtics com, sobretot, llegar a les noves generacions una Terra amb unes mínimes condicions habitables.

“Tots els països tenen potencial per produir energia renovable i guanyar així seguretat i independència energètica”. Aquesta frase recollida en el World Energy Transitions Outlook de l'IRENA pot semblar una obvietat, però pren rellevància en un context on les tensions geopolítiques  tornen a augmentar. En aquest sentit, el 80% dels estats són importadors d'energia fòssil i, per tant, vulnerables en cas d'inestabilitat.

Els referents internacionals també ens indiquen que és possible avançar cap a un escenari de descarbonització de l'energia, almenys de l'electricitat. En aquest sentit, estats europeus com Àustria, Noruega, Islàndia, Dinamarca i de la resta del món com Uruguai, Nova Zelanda, Costa Rica, República Centreafricana i el Brasil ja superen el 80% d'electricitat produïda amb fonts renovables.

L'estat espanyol, per la seva banda, no arriba a aquestes dades, malgrat una clara tendència creixent. El 2020 va ser un any excepcional i es va arribar al rècord històric d'un 44% d'electricitat renovable. A Catalunya, on les nuclears suposen quasi el 55% del mix elèctric, aquesta xifra va fregar el 20%. En aquest sentit, el decret llei 24/2021 hauria de permetre accelerar la transició energètica al nostre país, però fer-ho de manera ordenada i amb l'acord i participació de les comunitats locals.

Més renovables, més barat?
L'augment del preu de l'energia ha estat un dels temes estrella dels darrers mesos. Un increment vinculat al mercat majorista i que afecta el 50% dels consumidors domèstics, els que estan acollits a la tarifa regulada PVPC (preu voluntari per al petit consumidor). 

En aquest sentit, hi ha cinc variables que influeixen en el preu de l'energia i, en conseqüència, a la factura elèctrica: el mix de producció energètica, les condicions meteorològiques, el preu dels drets d'emissió de CO2, el preu dels combustibles i la demanda.

Encara ara les fonts renovables –que depenen en part de la meteorologia- no tenen una implantació suficient per esdevenir la base de la producció elèctrica. En aquest sentit, cal recórrer a les centrals de cogeneració, que funcionen amb gas. Un combustible fòssil car i que pateix un increment de la demanda de grans potències com la Xina i tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i a l'est d'Europa. La cogeneració, a més, està subjecte al pagament de drets d'emissió de carboni que fixa la Unió Europea.

L'objectiu de l'estat espanyol és aconseguir que un 74% de la producció elèctrica sigui d'origen renovable el 2030 mentre que en el cas d'Endesa arribaria al 80%. La companyia energètica, de fet, pretén assolir la neutralitat de carboni el 2040, deu anys abans que l'objectiu global.

Escenaris com aquest, amb dependència molt menor del gas, provocarien una reducció del preu de l'energia i, en conseqüència, de la factura elèctrica. Des d'Endesa, tanmateix, també assenyalen dos elements claus: reduir la pressió fiscal en forma d'impostos així com reformar la tarifa regulada per evitar l'actual volatilitat que afecta els clients del mercat regulat.