29
de desembre
de
2022, 19:00
Actualitzat:
01
de gener
de
2023,
16:00h
Mònica Roca ha volgut anar tres vegades a la Lluna. Aquesta empresària i enginyera de telecomunicacions mai ha amagat la fascinació per l'espai. Però, per ara, té feina a la terra. Presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, on va entrar dins de la candidatura independentista Eines de País, Mònica Roca fa balanç del seu mandat, que ha avançat en el context difícil de la pandèmia i la crisi.
La Cambra celebrarà eleccions la pròxima primavera, quan s'obrirà un debat que serà també un gran pols dins del món econòmic. En aquesta entrevista, Roca fa valdre la seva gestió i passa revista als principals temes oberts entorn la realitat econòmica, des dels fons europeus i la lentitud amb què s'executen a l'increment dels salaris i les polèmiques al voltant dels posicionaments de la Cambra.
- S'acosta la fi del segon any del seu mandat i som a mig any de les pròximes eleccions camerals. Faci un balanç de la seva gestió.
- Nosaltres vam arribar en un moment molt diferent del que estem ara, tan polític com econòmic. Teníem una agenda molt agosarada i vam proposar un nou model econòmic per a Catalunya, amb un accent en el talent, a fer valdre el territori, a temes de sostenibilitat, no només ambiental sinó també social, defensant la internacionalització i la digitalització de l'economia. Vam dibuixar un seguit d'eixos que descrivien aquest model econòmic que defensàvem. Ens hem trobat amb una crisi important derivada de la pandèmia, que ha suposat la crisi més greu en dècades, el que ens ha fet prioritzar algunes de les accions que defensàvem. Dels quinze eixos que vam marcar, cinc anaven vinculats al procés de digitalització. En l'àmbit d'internacionalització, també hem vist els problemes de la deslocalització i hem redefinit el que pensem que com a país necessitem en el pla industrial.
- Quins projectes vol destacar?
- En aquesta línia que deia, hi ha l'impuls del Centre de Blockchain de Catalunya, el CBCat. Tenim un projecte de transferència de coneixement que és molt important per nosaltres per afrontar la fugida de talent. Ens hem centrat molt en les necessitats de la petita empresa i l'autònom, i hem generat un seguit de serveis per ajudar les empreses a sortir de l'atzucac de la crisi. Hem desenvolupat un servei de finançament que ha estat molt oportú i que la Cambra no tenia. Per tant, el balanç és molt positiu. El gabinet d'estudis, que és un dels grans actius de la Cambra, ha fet, a més dels estudis de conjuntura, ha introduït els indicadors de progrés i benestar, que m'agradaria que fos un dels llegats que deixem. Cada trimestre actualitzem aquests indicadors, que recollim en quatre eixos: progrés, benestar, sostenibilitat i qualitat del creixement. I fem estudis concrets al voltant d'aquests indicadors, des de la inversió requerida per complir els objectius de descarbonització a la precarietat juvenil.
- En què s'ha notat que és la primera dona a governar la Cambra en 135 anys?
- Això potser ho hauríeu de preguntar a la resta de la gent. S'ha parlat molt del que suposa un lideratge femení, però ho haurien de dir els altres. Crec que pel que fa a la gestió hem tingut una continuïtat respecte al mandat de Joan Canadell. Però crec que el factor de qui és president és molt circumstancial. Aquí treballem molt en equip. El gabinet d'estudis, amb Joan Ramon Rovira, treballa molt bé. La Carme Poveda és molt bona. Hi ha 150 noms i no voldria deixar-me ningú. Crec que sí que hem donat una motivació afegida i hem dinamitzat l'entitat.
- Aquesta setmana van presentar un estudi sobre l'execució dels fons europeus i heu reclamat més agilitat. Què està passant amb els fons?
- El tema dels fons és complicat, però el disseny que ha fet l'estat espanyol, un cop més centralista, no ajuda a un desenvolupament eficaç dels fons. Un cop el disseny està fet, i nosaltres tenim poc a dir com a comunitat autònoma, una de les primeres crítiques és que la transferència que fa l'Estat a Catalunya sigui només d'un 14,3% quan tenim un 19% de PIB i de i un 16% de població. He llegit algun titular que diu que s'ha traspassat un 16%. No és correcte. Al final arriba a un 16% perquè en allò en què és competitiu, Catalunya arriba a un 21%. El que diu molt del teixit econòmic català.
- I el Govern de Catalunya com ho fa?
- El Govern de Catalunya també s'hauria d'haver posat les piles. Fins que no els ingressen els diners, no fan una licitació, el que és del tot correcte. Entenc que la Generalitat no pot obrir cap licitació o convocatòria de subvenció fins que no ha ingressat, però sí que podria escurçar el termini entre l'ingrés i l'obertura d'aquesta convocatòria. Sabent que els diners vindran, caldria que en tres mesos s'obrissin les licitacions. La Generalitat no actua amb la mateixa lentitud de l'estat espanyol, però més de la que caldria. Per això demanem agilitat.
- A què es deu aquesta lentitud?
- Aquesta lentitud és la que hi ha hagut sempre. I demanem que de cara al 2023 s'escurcin aquests terminis.
- Vostès van prometre que reduirien les anomenades cadires de plata, els llocs del ple de la Cambra en mans de grans empreses que aportaven uns ingressos. Com està la relació amb les grans empreses?
- Però les grans empreses no són només les cadires d'aportació voluntària. Eren catorze. Nosaltres no tenim res en contra de les grans empreses, només faltaria. Catalunya necessita més grans empreses catalanes. Una altra cosa és com estava muntat el ple de la Cambra, que no té res a veure amb estar en contra de cap empresa. Vam estar en contra d'un sistema que ens semblava medieval, que tu puguis comprar una vocalia que et dona dret a vot. La llei diu que un mínim de dos terços del ple han de ser elegits per sufragi: vol dir 40 de 60, que és el que teníem. I diu que un 10% del ple ha de ser per a les entitats patronals, que són 6 llocs, que és el que hi ha ara. La resta pot ser per a cadires de màxima aportació voluntària. Nosaltres el que hem fet és eixamplar al màxim els llocs elegits per sufragi, que ara són 52, i hem mantingut dues cadires d'aportació.
- Això no ha suposat cap conflicte amb aquestes cadires?
- Nosaltres els hi vam explicar, vam anar a veure cadascuna de les empreses, però vam deixar clar que els volíem i des del meu punt de vista no hi ha hagut cap problema. Al final, quantes vegades han fet valer el seu vot? Aquestes empreses han estat sempre molt respectuoses i honestes, i no han decantat cap tema essencial. I per nosaltres són molt necessàries. També hi ha empreses que estan en comissions. El RACC presideix una comissió i està fent una tasca excepcional. Fem moltes coses amb ells i anem junts en temes de mobilitat. Ens interessen.
- En quina situació es troba la llei de cambres?
- Ara mateix el text està consensuat amb les tretze cambres catalanes, que això s'ha de posar en valor. Ha crescut de la ma del departament d'Economia i Empresa i molt dialogada amb les patronals. S'hi han invertit moltes hores. Quan s'estava arribant al final, es va transmetre als grups parlamentaris amb la idea que entressin el text com a proposició de llei perquè el tràmit és més curt. I ens trobem aquí. A darrera hora, però, amb una de les patronals no hi va haver acord.
- Amb quina?
- Amb Pimec. És una situació que ens dol perquè buscàvem un consens ampli.
- Quin és el punt de discrepància principal?
- No ho sé dir amb exactitud. Inicialment, era el tema de la representativitat a la taula de diàleg social. Aquí nosaltres hem cedit, malgrat que amb la llei mare a la mà, que és la llei espanyola, hi tindríem cabuda en el diàleg social.
- Però l'argument de Pimec es pot entendre: si vostès són una corporació de dret públic, formar part de la taula d'agents socials alhora...
- Amb la llei espanyola a la mà, podríem ser-hi. Nosaltres representem les necessitats de l'empresariat i del teixit productiu davant de l'administració. Ells són una organització privada tot i que tenen un finançament públic com nosaltres, o més. Però no som una patronal. I mai ho hem intentat. Quan ens pregunten coses sobre els salaris, diem que és una cosa de les patronals. L'únic que demanem és que hi hagi acord. Després va sorgir un altre assumpte, que era sobre les nostres funcions. Crec que ells ho veuen com si se'ls fes competència en serveis. Aquesta llei és possibilista. Ja ens agradaria que la Generalitat ens financés el 100% del nostre pressupost. No ens caldria fer aquests serveis a les empreses dels quals ens financem. Crec que Pimec se sent una mica amenaçat amb alguna d'aquestes funcions que fem. Però nosaltres tenim designades unes funcions per llei. Per tant, no sabria dir on és el punt de fricció. Ells asseguren que no és pel finançament.
- Com s'haurien de finançar les cambres? Abans hi havia la quota cameral que havien de pagar totes les empreses.
- El que defensem és que aquelles funcions que tenim per llei, com els ajuts a la internacionalització i la digitalització, i la funció consultiva, estiguin finançades per la nostra administració tutelant, que és la Generalitat. La nostra proposta és que sigui amb un percentatge per empresa. Hi ha uns serveis que sí que pot pagar una empresa, que normalment són serveis cofinançats per la UE. Però que quedi clar que nosaltres mai hem pretès ser un agent social, no és el nostre rol.
- Quin és el criteri de la Cambra sobre l'increment del salari mínim interprofessional (SMI)?
- Nosaltres volem un SMI alt perquè és beneficiós per a l'economia catalana i pel model econòmic que defensem. Havíem parlat fins i tot de la xifra de 1.200 euros. No tenim problema amb això.
- I sobre l'aeroport?
- Sempre hem propugnat un model territorial global, sense desacoblar les necessitats del Prat de les del port, els aeroports de Reus i Girona i fins i tot del ferrocarril. No volem un projecte per a l'aeroport del Prat que no tingui en compte els altres dos aeroports. S'ha de mirar tot el conjunt i la connexió amb el ferrocarril.
- En això coincideixen amb Pimec.
- Sí, sí. En això estem d'acord amb Antoni Cañete. És que estem molt alineats en molts posicionaments amb Pimec. L'únic que em dol és que Pimec hagi posat tants bastons a les rodes d'una llei de cambres que hem de tenir.
- S'entén millor amb Foment del Treball que amb Pimec?
- Miro d'entendre'm amb tothom. Prefereixo pecar de naïf que de maquiavèl·lica. Amb Josep Sánchez Llibre m'hi entenc molt bé. Potser sorprèn més perquè era menys esperat. Tenim les nostres diferències, importantíssimes en visions econòmiques, però a escala humana m'hi he entès molt bé. I amb l'Antoni Cañete també m'hi he entès molt bé. Segurament estem més propers amb Cañete en model econòmic, però potser hi ha més enganxades pel que hem dit de la llei de cambres. Però agraeixo molt una cosa de l'Antoni Cañete: quan hi ha una cosa, m'ho diu.
- No donen el tema de l'aeroport per perdut.
- Ni parlar-ne. Catalunya necessita un aeroport de capital d'Estat. Defensem un model econòmic i hem de veure quin aeroport és l'adequat per aquest model. I hi ha connexions intercontinentals que fora bo que tinguéssim com a país. És bo que tinguem un vol directe a Seattle. El que no vol dir necessàriament augmentar el nombre d'operacions i de passatgers. És canviar un passatger per un altre que s'adequa més al nostre model.
- Anem cap al tema de les eleccions a la Cambra. Es presentarà a la reelecció?
- Nosaltres ens vam presentar com a equip i no vam parlar de cap presidenciable. A les pròximes eleccions ens presentarem com a equip i amb ganes de continuar la feina. Jo em presentaré dins d'aquest grup, però ja sap com funcionen les eleccions a la Cambra, s'elegiran 52 candidats per 52 epígrafs.
- Però li agradaria continuar?
- Jo crec que la gent està massa temps en els llocs de responsabilitat. No vull perpetuar-ho. A més, jo tinc una empresa que fa temps que no em veu.
- Però vaja, dos anys no és gaire.
- Poden ser pocs, sí. Però la nostra manera d'enfocar-ho és que hi hagi relleus tranquils i acordats. No és un tema del que n'hàgim parlat. Sí que continuaré involucrada. Seré candidata al ple de la Cambra, però no hem parlat de presidenciables.
- Hi ha una sentència del TSJC sobre les eleccions camerals. Els afecten?
- Les sentències no són en contra nostra sinó pel decret electoral del Govern, que es va tramitar per urgència. La conselleria traurà un nou decret que sortirà probablement a mitjan febrer.
- Hi ha hagut reunions i han aparegut informacions sobre una candidatura de l'establishment per desplaçar-los de l'entitat. Fins i tot s'ha dit si ERC hi podria tenir un paper. Què en pensa?
- Té lògica que a molta gent li agradi més o menys la nostra gestió i tothom té dret a plantejar una candidatura des d'àmbits del món econòmic o de la societat civil. No entendria tant que a les eleccions camerals s'hi involucressin partits polítics.
- Se sent una heterodoxa dins de l'establishment?
- Em fa molta gràcia quan sento parlar de l'ordre institucional. Com si nosaltres fóssim el desordre institucional.
- Quan parla amb representants dels poders econòmics, se sent vista amb recança?
- Més abans que ara. Tampoc em molesta. Diria que hi ha sectors que potser consideren que nosaltres desordenem l'statu quo o l'ordre institucional. Tinc aquesta sensació.
- Alguns posicionaments de la Cambra han generat controvèrsia, com la seva adhesió al Consell per la República. Una entitat com aquesta, tan diversa, s'ha de posicionar així?
- Nosaltres creiem que la millor política econòmica per Catalunya seria tenir un estat propi i totes les institucions que hi treballen estan fent un benefici econòmic al país. L'únic que vam fer va ser esperar que es resolgués l'acord del president del Consell per la República no fos el cap d'un dels partits independentistes. Com també ens hem adherit al manifest d'amnistia i autodeterminació impulsat pel president Aragonès. Tot el que sumi en aquesta línia, nosaltres hi som.
- Però explicitar adhesió al Consell per la República faran que els posin al costat de Junts.
- No perquè el manifest d'amnistia i autodeterminació és un requeriment del president, que és d'ERC, a David Fernández.
- No estan molt a prop de Junts?
- No! La gent s'hi encaparra. Mai ens hem preguntat de quin partit és cadascú. Som independentistes i volem un estat propi. I en els òrgans de govern trobaríem una barreja de les tres forces sobiranistes. Potser menys d'un d'ells perquè hi ha moltes diferències en el pla econòmic. I hi ha gent que se sent lluny de tots tres partits. Sí que, en general, podem pensar que l'empresariat serà més liberal que socialista. Però hem fet moltes accions que no responen a un model neoliberal. Com el que comentava abans dels índexs de progrés i benestar. No hem de parlar només en termes de PIB. Però sí que volem ser capital d'estat.
- Quina mirada fa sobre l'evolució de la política catalana?
- La veig amb tristesa. Veure on havíem arribat i on som ara, com a independentista que soc, no em fa estar contenta. I crec que el govern espanyol ha jugat millor les cartes que nosaltres. Però soc optimista. Els processos sovint són llargs.
- L'estratègia de diàleg amb l'Estat la convenç?
- Això es fa en política. A mi el que m'agradaria seria entendre de què serveix aquest intercanvi. L'estratègia del govern espanyol és molt clara: reduir al màxim una cosa que ja teníem i comencem a negociar. I estàs content quan aconsegueixes alguna cosa. Et roben la bicicleta i els has d'agrair que et tornin el pedal.
- Però s'està en una crisi institucional a Espanya, amb una dreta molt radicalitzada que diu que Sánchez està fent moltes cessions. Tocar el delicte de sedició...
- Sí, a Sánchez la situació se li ha girat en contra. No va pensar que anar contra Catalunya també volia dir en un moment donat que es podria anar contra ell. Està clar que aquí hi ha un poder que no controla ningú. Però jo no crec que faci cap concessió a Catalunya. Fa un apropament a Europa perquè és una de les condicions que li posa la UE per temes com els fons europeus. És com en el tema dels indults.
- Però vol dir que Europa va exigir els indults? Més enllà de desitjar que les coses no es compliquin més, vol dir que la UE no té ja prou problemes?
- Però quan els indults, la situació a Europa era molt diferent. No hi havia la guerra. L'Europa que tenim ara no és la mateixa i no ens afavoreix gens. Necessitem una UE forta i amb valors democràtics. A Europa el nacionalisme s'entén en termes d'extrema dreta. Tenim l'exemple d'Itàlia. Aquí no té res a veure. El nacionalisme és una força democràtica a Catalunya. És a Espanya on es perpetua l'extrema dreta. Això ho he discutit molt amb amics europeus. Una Meloni a Itàlia no ens ajuda. Per entendre la nostra situació, s'han de tenir valors democràtics arrelats.
- Encara vol anar a la Lluna?
- Sí. Jo he passat per tres processos de selecció per ser astronauta. El primer va ser quan encara no havia acabat enginyeria, el 1992. En el segon, estava embarassada del meu tercer fill. Tenia dos nens petits. I en el tercer, havia passat del límit de 50 anys, que és bastant estricte. Tot i que complia bona part de la resta de requeriments.
- On va presentar aquestes peticions?
- A l'Agència Espacial Europea. Hi va haver 22.000 sol·licituds.
- Hauria deixat la presidència de la Cambra per anar a la Lluna?
- Bé, jo comptava que amb totes les passes a fer ja em donaria temps. Recordo que al Joel Joan li van preguntar què triaria, si la independència de Catalunya o anar a Hollywood. I va dubtar. Si em preguntessin la independència o la Lluna, diria la independència, però em costaria.
La Cambra celebrarà eleccions la pròxima primavera, quan s'obrirà un debat que serà també un gran pols dins del món econòmic. En aquesta entrevista, Roca fa valdre la seva gestió i passa revista als principals temes oberts entorn la realitat econòmica, des dels fons europeus i la lentitud amb què s'executen a l'increment dels salaris i les polèmiques al voltant dels posicionaments de la Cambra.
- S'acosta la fi del segon any del seu mandat i som a mig any de les pròximes eleccions camerals. Faci un balanç de la seva gestió.
- Nosaltres vam arribar en un moment molt diferent del que estem ara, tan polític com econòmic. Teníem una agenda molt agosarada i vam proposar un nou model econòmic per a Catalunya, amb un accent en el talent, a fer valdre el territori, a temes de sostenibilitat, no només ambiental sinó també social, defensant la internacionalització i la digitalització de l'economia. Vam dibuixar un seguit d'eixos que descrivien aquest model econòmic que defensàvem. Ens hem trobat amb una crisi important derivada de la pandèmia, que ha suposat la crisi més greu en dècades, el que ens ha fet prioritzar algunes de les accions que defensàvem. Dels quinze eixos que vam marcar, cinc anaven vinculats al procés de digitalització. En l'àmbit d'internacionalització, també hem vist els problemes de la deslocalització i hem redefinit el que pensem que com a país necessitem en el pla industrial.
- Quins projectes vol destacar?
- En aquesta línia que deia, hi ha l'impuls del Centre de Blockchain de Catalunya, el CBCat. Tenim un projecte de transferència de coneixement que és molt important per nosaltres per afrontar la fugida de talent. Ens hem centrat molt en les necessitats de la petita empresa i l'autònom, i hem generat un seguit de serveis per ajudar les empreses a sortir de l'atzucac de la crisi. Hem desenvolupat un servei de finançament que ha estat molt oportú i que la Cambra no tenia. Per tant, el balanç és molt positiu. El gabinet d'estudis, que és un dels grans actius de la Cambra, ha fet, a més dels estudis de conjuntura, ha introduït els indicadors de progrés i benestar, que m'agradaria que fos un dels llegats que deixem. Cada trimestre actualitzem aquests indicadors, que recollim en quatre eixos: progrés, benestar, sostenibilitat i qualitat del creixement. I fem estudis concrets al voltant d'aquests indicadors, des de la inversió requerida per complir els objectius de descarbonització a la precarietat juvenil.
- En què s'ha notat que és la primera dona a governar la Cambra en 135 anys?
- Això potser ho hauríeu de preguntar a la resta de la gent. S'ha parlat molt del que suposa un lideratge femení, però ho haurien de dir els altres. Crec que pel que fa a la gestió hem tingut una continuïtat respecte al mandat de Joan Canadell. Però crec que el factor de qui és president és molt circumstancial. Aquí treballem molt en equip. El gabinet d'estudis, amb Joan Ramon Rovira, treballa molt bé. La Carme Poveda és molt bona. Hi ha 150 noms i no voldria deixar-me ningú. Crec que sí que hem donat una motivació afegida i hem dinamitzat l'entitat.
"Seré candidata al ple de la Cambra, però no hem parlat de presidenciables"
- Aquesta setmana van presentar un estudi sobre l'execució dels fons europeus i heu reclamat més agilitat. Què està passant amb els fons?
- El tema dels fons és complicat, però el disseny que ha fet l'estat espanyol, un cop més centralista, no ajuda a un desenvolupament eficaç dels fons. Un cop el disseny està fet, i nosaltres tenim poc a dir com a comunitat autònoma, una de les primeres crítiques és que la transferència que fa l'Estat a Catalunya sigui només d'un 14,3% quan tenim un 19% de PIB i de i un 16% de població. He llegit algun titular que diu que s'ha traspassat un 16%. No és correcte. Al final arriba a un 16% perquè en allò en què és competitiu, Catalunya arriba a un 21%. El que diu molt del teixit econòmic català.
La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca. Foto: Adrià Costa
- I el Govern de Catalunya com ho fa?
- El Govern de Catalunya també s'hauria d'haver posat les piles. Fins que no els ingressen els diners, no fan una licitació, el que és del tot correcte. Entenc que la Generalitat no pot obrir cap licitació o convocatòria de subvenció fins que no ha ingressat, però sí que podria escurçar el termini entre l'ingrés i l'obertura d'aquesta convocatòria. Sabent que els diners vindran, caldria que en tres mesos s'obrissin les licitacions. La Generalitat no actua amb la mateixa lentitud de l'estat espanyol, però més de la que caldria. Per això demanem agilitat.
- A què es deu aquesta lentitud?
- Aquesta lentitud és la que hi ha hagut sempre. I demanem que de cara al 2023 s'escurcin aquests terminis.
- Vostès van prometre que reduirien les anomenades cadires de plata, els llocs del ple de la Cambra en mans de grans empreses que aportaven uns ingressos. Com està la relació amb les grans empreses?
- Però les grans empreses no són només les cadires d'aportació voluntària. Eren catorze. Nosaltres no tenim res en contra de les grans empreses, només faltaria. Catalunya necessita més grans empreses catalanes. Una altra cosa és com estava muntat el ple de la Cambra, que no té res a veure amb estar en contra de cap empresa. Vam estar en contra d'un sistema que ens semblava medieval, que tu puguis comprar una vocalia que et dona dret a vot. La llei diu que un mínim de dos terços del ple han de ser elegits per sufragi: vol dir 40 de 60, que és el que teníem. I diu que un 10% del ple ha de ser per a les entitats patronals, que són 6 llocs, que és el que hi ha ara. La resta pot ser per a cadires de màxima aportació voluntària. Nosaltres el que hem fet és eixamplar al màxim els llocs elegits per sufragi, que ara són 52, i hem mantingut dues cadires d'aportació.
- Això no ha suposat cap conflicte amb aquestes cadires?
- Nosaltres els hi vam explicar, vam anar a veure cadascuna de les empreses, però vam deixar clar que els volíem i des del meu punt de vista no hi ha hagut cap problema. Al final, quantes vegades han fet valer el seu vot? Aquestes empreses han estat sempre molt respectuoses i honestes, i no han decantat cap tema essencial. I per nosaltres són molt necessàries. També hi ha empreses que estan en comissions. El RACC presideix una comissió i està fent una tasca excepcional. Fem moltes coses amb ells i anem junts en temes de mobilitat. Ens interessen.
"La Cambra de Comerç mai ha pretès ser un agent social, no és el nostre rol"
- En quina situació es troba la llei de cambres?
- Ara mateix el text està consensuat amb les tretze cambres catalanes, que això s'ha de posar en valor. Ha crescut de la ma del departament d'Economia i Empresa i molt dialogada amb les patronals. S'hi han invertit moltes hores. Quan s'estava arribant al final, es va transmetre als grups parlamentaris amb la idea que entressin el text com a proposició de llei perquè el tràmit és més curt. I ens trobem aquí. A darrera hora, però, amb una de les patronals no hi va haver acord.
Mònica Roca, a la seu de la Cambra. Foto: Adrià Costa
- Amb quina?
- Amb Pimec. És una situació que ens dol perquè buscàvem un consens ampli.
- Quin és el punt de discrepància principal?
- No ho sé dir amb exactitud. Inicialment, era el tema de la representativitat a la taula de diàleg social. Aquí nosaltres hem cedit, malgrat que amb la llei mare a la mà, que és la llei espanyola, hi tindríem cabuda en el diàleg social.
- Però l'argument de Pimec es pot entendre: si vostès són una corporació de dret públic, formar part de la taula d'agents socials alhora...
- Amb la llei espanyola a la mà, podríem ser-hi. Nosaltres representem les necessitats de l'empresariat i del teixit productiu davant de l'administració. Ells són una organització privada tot i que tenen un finançament públic com nosaltres, o més. Però no som una patronal. I mai ho hem intentat. Quan ens pregunten coses sobre els salaris, diem que és una cosa de les patronals. L'únic que demanem és que hi hagi acord. Després va sorgir un altre assumpte, que era sobre les nostres funcions. Crec que ells ho veuen com si se'ls fes competència en serveis. Aquesta llei és possibilista. Ja ens agradaria que la Generalitat ens financés el 100% del nostre pressupost. No ens caldria fer aquests serveis a les empreses dels quals ens financem. Crec que Pimec se sent una mica amenaçat amb alguna d'aquestes funcions que fem. Però nosaltres tenim designades unes funcions per llei. Per tant, no sabria dir on és el punt de fricció. Ells asseguren que no és pel finançament.
"Nosaltres volem un salari mínim interprofessional alt perquè és beneficiós per a l'economia catalana i pel model econòmic que defensem"
- Com s'haurien de finançar les cambres? Abans hi havia la quota cameral que havien de pagar totes les empreses.
- El que defensem és que aquelles funcions que tenim per llei, com els ajuts a la internacionalització i la digitalització, i la funció consultiva, estiguin finançades per la nostra administració tutelant, que és la Generalitat. La nostra proposta és que sigui amb un percentatge per empresa. Hi ha uns serveis que sí que pot pagar una empresa, que normalment són serveis cofinançats per la UE. Però que quedi clar que nosaltres mai hem pretès ser un agent social, no és el nostre rol.
- Quin és el criteri de la Cambra sobre l'increment del salari mínim interprofessional (SMI)?
- Nosaltres volem un SMI alt perquè és beneficiós per a l'economia catalana i pel model econòmic que defensem. Havíem parlat fins i tot de la xifra de 1.200 euros. No tenim problema amb això.
Mònica Roca: "No volem un projecte per al Prat que no tingui en compte els altres dos aeroports". Foto: Adrià Costa
- I sobre l'aeroport?
- Sempre hem propugnat un model territorial global, sense desacoblar les necessitats del Prat de les del port, els aeroports de Reus i Girona i fins i tot del ferrocarril. No volem un projecte per a l'aeroport del Prat que no tingui en compte els altres dos aeroports. S'ha de mirar tot el conjunt i la connexió amb el ferrocarril.
- En això coincideixen amb Pimec.
- Sí, sí. En això estem d'acord amb Antoni Cañete. És que estem molt alineats en molts posicionaments amb Pimec. L'únic que em dol és que Pimec hagi posat tants bastons a les rodes d'una llei de cambres que hem de tenir.
- S'entén millor amb Foment del Treball que amb Pimec?
- Miro d'entendre'm amb tothom. Prefereixo pecar de naïf que de maquiavèl·lica. Amb Josep Sánchez Llibre m'hi entenc molt bé. Potser sorprèn més perquè era menys esperat. Tenim les nostres diferències, importantíssimes en visions econòmiques, però a escala humana m'hi he entès molt bé. I amb l'Antoni Cañete també m'hi he entès molt bé. Segurament estem més propers amb Cañete en model econòmic, però potser hi ha més enganxades pel que hem dit de la llei de cambres. Però agraeixo molt una cosa de l'Antoni Cañete: quan hi ha una cosa, m'ho diu.
"L'evolució de la política catalana em genera tristesa, el govern espanyol ha jugat millor les cartes que nosaltres"
- No donen el tema de l'aeroport per perdut.
- Ni parlar-ne. Catalunya necessita un aeroport de capital d'Estat. Defensem un model econòmic i hem de veure quin aeroport és l'adequat per aquest model. I hi ha connexions intercontinentals que fora bo que tinguéssim com a país. És bo que tinguem un vol directe a Seattle. El que no vol dir necessàriament augmentar el nombre d'operacions i de passatgers. És canviar un passatger per un altre que s'adequa més al nostre model.
- Anem cap al tema de les eleccions a la Cambra. Es presentarà a la reelecció?
- Nosaltres ens vam presentar com a equip i no vam parlar de cap presidenciable. A les pròximes eleccions ens presentarem com a equip i amb ganes de continuar la feina. Jo em presentaré dins d'aquest grup, però ja sap com funcionen les eleccions a la Cambra, s'elegiran 52 candidats per 52 epígrafs.
Mònica Roca: "La gent està massa temps en càrrecs de responsabilitat". Foto: Adrià Costa
- Però li agradaria continuar?
- Jo crec que la gent està massa temps en els llocs de responsabilitat. No vull perpetuar-ho. A més, jo tinc una empresa que fa temps que no em veu.
- Però vaja, dos anys no és gaire.
- Poden ser pocs, sí. Però la nostra manera d'enfocar-ho és que hi hagi relleus tranquils i acordats. No és un tema del que n'hàgim parlat. Sí que continuaré involucrada. Seré candidata al ple de la Cambra, però no hem parlat de presidenciables.
- Hi ha una sentència del TSJC sobre les eleccions camerals. Els afecten?
- Les sentències no són en contra nostra sinó pel decret electoral del Govern, que es va tramitar per urgència. La conselleria traurà un nou decret que sortirà probablement a mitjan febrer.
- Hi ha hagut reunions i han aparegut informacions sobre una candidatura de l'establishment per desplaçar-los de l'entitat. Fins i tot s'ha dit si ERC hi podria tenir un paper. Què en pensa?
- Té lògica que a molta gent li agradi més o menys la nostra gestió i tothom té dret a plantejar una candidatura des d'àmbits del món econòmic o de la societat civil. No entendria tant que a les eleccions camerals s'hi involucressin partits polítics.
- Se sent una heterodoxa dins de l'establishment?
- Em fa molta gràcia quan sento parlar de l'ordre institucional. Com si nosaltres fóssim el desordre institucional.
- Quan parla amb representants dels poders econòmics, se sent vista amb recança?
- Més abans que ara. Tampoc em molesta. Diria que hi ha sectors que potser consideren que nosaltres desordenem l'statu quo o l'ordre institucional. Tinc aquesta sensació.
Mònica Roca, en un moment de l'entrevista feta a la Cambra. Foto: Adrià Costa
- Alguns posicionaments de la Cambra han generat controvèrsia, com la seva adhesió al Consell per la República. Una entitat com aquesta, tan diversa, s'ha de posicionar així?
- Nosaltres creiem que la millor política econòmica per Catalunya seria tenir un estat propi i totes les institucions que hi treballen estan fent un benefici econòmic al país. L'únic que vam fer va ser esperar que es resolgués l'acord del president del Consell per la República no fos el cap d'un dels partits independentistes. Com també ens hem adherit al manifest d'amnistia i autodeterminació impulsat pel president Aragonès. Tot el que sumi en aquesta línia, nosaltres hi som.
- Però explicitar adhesió al Consell per la República faran que els posin al costat de Junts.
- No perquè el manifest d'amnistia i autodeterminació és un requeriment del president, que és d'ERC, a David Fernández.
- No estan molt a prop de Junts?
- No! La gent s'hi encaparra. Mai ens hem preguntat de quin partit és cadascú. Som independentistes i volem un estat propi. I en els òrgans de govern trobaríem una barreja de les tres forces sobiranistes. Potser menys d'un d'ells perquè hi ha moltes diferències en el pla econòmic. I hi ha gent que se sent lluny de tots tres partits. Sí que, en general, podem pensar que l'empresariat serà més liberal que socialista. Però hem fet moltes accions que no responen a un model neoliberal. Com el que comentava abans dels índexs de progrés i benestar. No hem de parlar només en termes de PIB. Però sí que volem ser capital d'estat.
- Quina mirada fa sobre l'evolució de la política catalana?
- La veig amb tristesa. Veure on havíem arribat i on som ara, com a independentista que soc, no em fa estar contenta. I crec que el govern espanyol ha jugat millor les cartes que nosaltres. Però soc optimista. Els processos sovint són llargs.
- L'estratègia de diàleg amb l'Estat la convenç?
- Això es fa en política. A mi el que m'agradaria seria entendre de què serveix aquest intercanvi. L'estratègia del govern espanyol és molt clara: reduir al màxim una cosa que ja teníem i comencem a negociar. I estàs content quan aconsegueixes alguna cosa. Et roben la bicicleta i els has d'agrair que et tornin el pedal.
Mònica Roca: "Està clar que a l'Estat hi ha un poder que no controla ningú". Foto: Adrià Costa
- Però s'està en una crisi institucional a Espanya, amb una dreta molt radicalitzada que diu que Sánchez està fent moltes cessions. Tocar el delicte de sedició...
- Sí, a Sánchez la situació se li ha girat en contra. No va pensar que anar contra Catalunya també volia dir en un moment donat que es podria anar contra ell. Està clar que aquí hi ha un poder que no controla ningú. Però jo no crec que faci cap concessió a Catalunya. Fa un apropament a Europa perquè és una de les condicions que li posa la UE per temes com els fons europeus. És com en el tema dels indults.
- Però vol dir que Europa va exigir els indults? Més enllà de desitjar que les coses no es compliquin més, vol dir que la UE no té ja prou problemes?
- Però quan els indults, la situació a Europa era molt diferent. No hi havia la guerra. L'Europa que tenim ara no és la mateixa i no ens afavoreix gens. Necessitem una UE forta i amb valors democràtics. A Europa el nacionalisme s'entén en termes d'extrema dreta. Tenim l'exemple d'Itàlia. Aquí no té res a veure. El nacionalisme és una força democràtica a Catalunya. És a Espanya on es perpetua l'extrema dreta. Això ho he discutit molt amb amics europeus. Una Meloni a Itàlia no ens ajuda. Per entendre la nostra situació, s'han de tenir valors democràtics arrelats.
- Encara vol anar a la Lluna?
- Sí. Jo he passat per tres processos de selecció per ser astronauta. El primer va ser quan encara no havia acabat enginyeria, el 1992. En el segon, estava embarassada del meu tercer fill. Tenia dos nens petits. I en el tercer, havia passat del límit de 50 anys, que és bastant estricte. Tot i que complia bona part de la resta de requeriments.
- On va presentar aquestes peticions?
- A l'Agència Espacial Europea. Hi va haver 22.000 sol·licituds.
- Hauria deixat la presidència de la Cambra per anar a la Lluna?
- Bé, jo comptava que amb totes les passes a fer ja em donaria temps. Recordo que al Joel Joan li van preguntar què triaria, si la independència de Catalunya o anar a Hollywood. I va dubtar. Si em preguntessin la independència o la Lluna, diria la independència, però em costaria.