01
de març
del
2023
Actualitzat
a les
12:26h
El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià Josep Piera (Beniopa, Gandia, 1947) ha estat distingit amb el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L'entitat en destaca la seva extraordinària trajectòria literària, amb una defensa constant i persistent de la llengua catalana al País Valencià, des de la creació literària, la societat i l’escola. Piera ha estat una veu poètica inconfusible i ha fet de la literatura la raó de la vida personal i col·lectiva, convertint el territori on ha viscut en un dels motius centrals de la seva obra.
El seu vessant cívic a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seva trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. Amb la seva militància i compromís amb la llengua, la literatura i el país, ha esdevingut una figura clau entre la Generació dels 70 i les posteriors.
Piera ha donat una nova vida als poetes Ausiàs March i Teodor Llorente, biografiant-los i fent-los presents en recitals, en publicacions, i en projectes discogràfics. Com a poeta inicia les seves publicacions en català a principis dels anys 70, quan va ser seleccionat a l’antologia Carn fresca de joves poetes valencians, una antologia que va marcar un abans i un després en la creació, renovació i modernització de la poètica valenciana. Això va coincidir amb els inicis de la coneguda com a Generació dels 70, de la qual Josep Piera en serà un dels màxims representants.
En aquesta època també col·labora activament en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), formant part del primer equip directriu juntament amb Josep Maria Castellet, Jaume Fuster, Josep Maria Llompart i Enric Valor, entre d’altres. També va participar activament en la represa del PEN Club català, del qual va ser-ne vicepresident pel País Valencià. Després d’ocupar una vocalia, del 1981 al 1985 va ser vicepresident pel País Valencià de l’AELC, i posteriorment ho va ser també del PEN català (1987-1995).
Alhora, va participar de la direcció dels Encontres d’Escriptors de la Mediterrània de principis dels 80 organitzats per l’Ajuntament de València. El curs 1985-86 va ser lector de català a l’Istituto Universitario Orientale de Napoli, a la càtedra del professor Giuseppe Grilli. D’aquesta experiència napolitana naixeria un dels seus llibres més celebrats, Un bellíssim cadàver barroc, publicat també en italià, i el qual la crítica el va considerar una aportació insòlita dins de la narrativa de viatges dedicada a la ciutat partenopea.
Activista incansable de la llengua i la literatura, va ser un dels fundadors de la revista literària Cairell a finals dels 70. Va participar en els actes i recitals poètics, tant en els territoris de llengua catalana com a l’estranger. Va col·laborar en revistes literàries -Èczema, L’espill i Caràcters- i en la premsa diària -Avui, El País, Levante-EMV.
Els seus llibres, tant en vers com en prosa, han estat guardonats amb alguns dels premis més importants, com l’Andròmina de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Josep Pla de narrativa, entre els més significatius. De 1974 a 1979 va treballar en el món de la pedagogia, col·laborant en diversos estudis i cursos sobre Introducció de la llengua materna en l’ensenyament, amb el suport de la Universitat de València i coordinats per Manuel Sanchis Guarner.
La seva obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, entre altres idiomes, i la seva poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses. L’any 1991 se li atorga la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva aportació com a director de l’Any del Tirant. El 2005 és nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
El seu vessant cívic a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seva trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. Amb la seva militància i compromís amb la llengua, la literatura i el país, ha esdevingut una figura clau entre la Generació dels 70 i les posteriors.
Piera ha donat una nova vida als poetes Ausiàs March i Teodor Llorente, biografiant-los i fent-los presents en recitals, en publicacions, i en projectes discogràfics. Com a poeta inicia les seves publicacions en català a principis dels anys 70, quan va ser seleccionat a l’antologia Carn fresca de joves poetes valencians, una antologia que va marcar un abans i un després en la creació, renovació i modernització de la poètica valenciana. Això va coincidir amb els inicis de la coneguda com a Generació dels 70, de la qual Josep Piera en serà un dels màxims representants.
En aquesta època també col·labora activament en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), formant part del primer equip directriu juntament amb Josep Maria Castellet, Jaume Fuster, Josep Maria Llompart i Enric Valor, entre d’altres. També va participar activament en la represa del PEN Club català, del qual va ser-ne vicepresident pel País Valencià. Després d’ocupar una vocalia, del 1981 al 1985 va ser vicepresident pel País Valencià de l’AELC, i posteriorment ho va ser també del PEN català (1987-1995).
Alhora, va participar de la direcció dels Encontres d’Escriptors de la Mediterrània de principis dels 80 organitzats per l’Ajuntament de València. El curs 1985-86 va ser lector de català a l’Istituto Universitario Orientale de Napoli, a la càtedra del professor Giuseppe Grilli. D’aquesta experiència napolitana naixeria un dels seus llibres més celebrats, Un bellíssim cadàver barroc, publicat també en italià, i el qual la crítica el va considerar una aportació insòlita dins de la narrativa de viatges dedicada a la ciutat partenopea.
Activista incansable de la llengua i la literatura, va ser un dels fundadors de la revista literària Cairell a finals dels 70. Va participar en els actes i recitals poètics, tant en els territoris de llengua catalana com a l’estranger. Va col·laborar en revistes literàries -Èczema, L’espill i Caràcters- i en la premsa diària -Avui, El País, Levante-EMV.
Els seus llibres, tant en vers com en prosa, han estat guardonats amb alguns dels premis més importants, com l’Andròmina de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Josep Pla de narrativa, entre els més significatius. De 1974 a 1979 va treballar en el món de la pedagogia, col·laborant en diversos estudis i cursos sobre Introducció de la llengua materna en l’ensenyament, amb el suport de la Universitat de València i coordinats per Manuel Sanchis Guarner.
La seva obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, entre altres idiomes, i la seva poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses. L’any 1991 se li atorga la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva aportació com a director de l’Any del Tirant. El 2005 és nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.