L'extrema dreta tornarà a ser present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Fa tres anys, Vox va aconseguir, en el marc de la desfeta de Ciutadans i de la crisi política del PP, un resultat històric amb 11 escons. Segurament aquest cop en seran alguns menys, però la novetat pot passar per l'extrema dreta independentista, en aquest cas representada per Aliança Catalana, la formació de Sílvia Orriols, que ja té els avals per presentar-se malgrat que havia afirmat que no ho faria mentre fos alcaldessa de Ripoll. Amb una altra bandera, i això la fa diferent del vigatà Josep Anglada, el seu discurs és molt similar al de Vox i tots dos exploten el racisme, la por al diferent o el sentiment de derrota i desempara d'una part de les classes mitjanes del país.
La xenofòbia és, en els dos casos, la força tractora electoral. Hi afegeixen el discurs independentista o unionista segons el cas i la crítica a les polítiques "bonistes" o "woke", qualificatius que el relat conservador sol utilitzar per menysprear tot allò que no entén o que li fa nosa, però que no és capaç de confrontar amb polítiques justes i eficaces o bé dades. El debat sobre com gestionar el fenomen és ben viu als mitjans i a la política, que es divideixen entre els partidaris de normalitzar-lo i treure'n rèdits, confrontar-lo o ignorar-lo. És una discussió plena de matisos i cal assumir que, un cop és a les institucions o treu el cap, no hi ha una forma 100% correcta d'afrontar el fenomen. A Nació, fins ara, ens hem decantat per explicar-ne els fets però no per amplificar-ne els discursos.
Aquesta setmana, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu, hem observat dues actituds diferents. Dimarts, a la cambra baixa espanyola, tots els partits, llevat de Vox, van acceptar debatre un procés extraordinari de regularització d'immigrants que ja són a l'Estat, en la majoria dels casos treballant en situació irregular. El procés ha estat liderat per una plataforma ciutadana que ha presentat una iniciativa legislativa popular amb més de 600.000 firmes darrere. És evident que els fluxos s'han de regular i que cal un control fronterer, però no té cap sentit perpetuar una situació que impossibilita l'assumpció de drets i deures i que fomenta l'economia submergida.
L'altra cara de la moneda va ser ahir al Parlament Europeu. Es va aprovar el Pacte de Migració i Asil que ara hauran de validar els estats i que, amb l'argument de combatre l'extrema dreta i els populismes, molt ben posicionats per a les eleccions europees del 9 de juny, els compra el marc, cosa que ha generat tensions a la família socialista i a la liberal. Els països es podran negar a acollir migrants pagant 20.000 euros per cada reubicat i l'acollida és de preveure que acabarà recaient sobre pocs estats i no de forma equilibrada.
A Catalunya, Aliança Catalana encara no és al Parlament, però dimarts Jordi Basté li preguntava a Carles Puigdemontsi n'acceptaria els vots per ser president. Ell va titubejar (el tema incomoda el seu espai polític perquè hi veuen un competidor electoral) i va dir que no ho sabia, que no era un assumpte que s'hagués "plantejat". Tot seguit va recordar que els valors i idees d'Orriols no són els de Junts. És cert que els dos partits no comparteixen polítiques, però sí una franja de l'electorat i que Orriols governa a Ripoll perquè el partit de l'expresident no va voler facilitar, després de rebre un correctiu electoral que la va fer guanyadora, un cordó sanitari per facilitar un govern d'ERC, la CUP i el PSC. Ahir els republicans i els socialistes van criticar la falta de contundència de Puigdemont per boca de Gabriel Rufián i de Salvador Illa, respectivament.
L'extrema dreta i els seus discursos no només seran presents a la campanya gràcies a assumptes com el control de la immigració, que ells vinculen a la delinqüència sense manies. Es convertirà també en munició electoral i Puigdemont, o qui ell enviï als debats, s'haurà de continuar pronunciant sobre si està o no disposat a acceptar-ne o a buscar-ne els vots per arribar a la presidència. Illa, que en els moments més tensos del procés havia coincidit amb Vox a manifestacions espanyolistes, proposa ara un pacte per deixar-los fora de qualsevol lògica d'acords que la resta de l'esquerra acceptarà. Tenir capacitat política de gestionar la immigració no és, com ens demostra Europa i països com França, la panacea. Però no tenir-la ho complica més, i si hi afegim optar per posicions ambigües o poc fonamentades davant qui l'usa com a argument electoral encara es complica tot més.
>> Avui veureu alguns canvis a El Despertador que se sumen al nou disseny i al canvi de plataforma de Nació, que té a veure amb l'objectiu d'obrir-nos a nous públics i enfortir la nostra presència a les comunitats locals sense perdre allò que ens defineix editorialment i que us explico en aquest article. Els pròxims dies anirem ajustant detalls per deixar-la plenament operativa i amb prestacions òptimes. Espero que us hi sentiu més còmodes i que se us faci més llegidor. He incorporat la secció El nom propi i, per ara, deixem enrere l'Efemèride i l'Aniversari i optem per incloure menys enllaços fent més acurada la tria editorial del dia. Com sempre, em podeu respondre el correu a aquesta adreça amb qualsevol comentari o suggeriment. Gràcies per ser-hi!
El Parlament Europeu aprova les noves normes migratòries que volen aturar l'ascens de l'extrema dreta; Pep Martí
Gairebé la meitat de famílies de l'àrea metropolitana no arriben a cobrir les necessitats bàsiques.
La campanya del PP, més intervinguda que mai; per Pep Martí.
Memòria nacional: La Generalitat republicana a Amèrica; per Josep-Lluís Carod-Rovira
Collboni vol rentar-li la cara a la plaça Reial; per David Cobo.
El passadís
El 21 de gener passat va fer 100 anys de la mort de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin, el fundador de l'URSS. Amb aquest motiu, el Grup d’Estudis de Materialisme Històric de la Societat Catalana de Filosofia, integrada a l'Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat entre el 26 i el 28 de juny un congrés internacional a Barcelona entorn la figura del líder comunista titulat 100 anys després de Lenin: autodeterminació, tècnica i poder. Hi participaran acadèmics de renom internacional. Entre les entitats col·laboradores hi ha la Universitat de Barcelona i Transform! Europe, la casa mare de les fundacions d'esquerres europees, així com també les fundacions vinculades a partits d'esquerra com Iratzar (Sortu), el Centre d'Estudis d'Unitat Popular (CUP), la Fundació Neus Català (EUiA) o Terra o Tempo (de la UPG, partit nuclear del BNG). Per uns dies, l'IEC es tenyirà de roig leninista.
Vist i llegit
Com és el votant de Sílvia Orriols? En quins electorats o poblacions fa més forat la seva oferta política? Ho explica, de forma didàctica i clara, en aquest fil a partir de la darrera enquesta de Gesop el politòleg i analista de dades de la UB Xavi Calafat. Aprofita també una peça de la periodista Carlota Camps a El Periódico que enllaça al final del seu fil.
El nom propi
Klima Seniorinnen (en alemany, dones grans per al clima) són les protagonistes del dia i podríem dir que de la setmana. És l'associació que ha marcat un abans i un després en justícia climàtica, tal com explica a Impacte l'Arnau Urgell Vidal. Formada per 2.400 persones de més de 64 anys i amb el suport de Greenpeace Suïssa, ha aconseguit que el Tribunal Europeu dels Drets Humans hagi condemnat el país helvètic per inacció climàtica. La sentència, per cert, afecta tots els estats i administracions. També a la Generalitat i als governs conservadors, siguin regionals o estatals. Sobre elles, llegiu l'opinió del Joan Serra Carné, el nostre redactor en cap. Els hem de donar les gràcies!
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.