Bon dilluns i espero que hàgiu passat bon estiu! Ja fa dies que estic de tornada i avui reprenc El Despertador esperant que aquest curs el butlletí us sigui també útil per, des de l'anàlisi, la confidència i la informació, estar al cas de l'actualitat política i social. Recordeu que us podeu subscriure a la resta de newsletters de Nació en aquest enllaç.

En l'agenda política, quatre congressos, a més de la posada en marxa del nou Govern i les eleccions americanes, centraran la nostra atenció aquesta tardor i marcaran l'esdevenidor del curs. La CUP votarà si avala la refundació proposada pel Procés de Garbí el 21 de setembre. A finals d'octubre se celebrarà el de Junts i també el del PSOE després que també Pedro Sánchez hagi decidit avançar-lo per posar ja en marxa la necessària renovació regional i garantir-se que la posició que ell i el govern espanyol defensaran en el finançament singular de Catalunya tindrà suport intern. Això i la immigració, que dona ales a l'extrema dreta a Alemanya, el tindran ocupat en uns mesos també mediatitzats per les eleccions americanes i el seu impacte global que hem analitzat.

El 30 de novembre, si les parts acaten el dictamen de la comissió de garanties del partit que us expliquem, es farà el conclave d'ERC. Els congressos estan interconnectats perquè el que passi al del PSOE condicionarà la política catalana i el paper del PSC. Salvador Illa ha començat amb calma el seu mandat i, per ara, no es mou, en els discursos, ni un mil·límetre dels acords amb ERC i els comuns. Però és possible que, per les pressions de les altres federacions, Sánchez intenti posar aigua al vi a un finançament just que el PP, dominador del mapa autonòmic, intentarà torpedinar per terra, mar i aire sabedor de fins a quin punt són prims els consensos.

Jordi Font, un històric del PSC més catalanista, deia aquest cap de setmana en una entrevista de Pep Martí que el partit no ha canviat, que és tan catalanista com quan el van fundar el 1978 fruit de les confluències socialistes. El PSC fins ara no ha tingut massa èxit fent valdre a Ferraz, on avui es convocarà el comitè federal que activarà el procés congressual, les seves posicions en matèria d'autogovern. Ara, però, podria ser diferent si Illa hi posa el coll perquè no hi ha l'excusa d'Andalusia i Sánchez necessita afermar les aliances amb l'independentisme. Illa, que aquesta nit concedirà a TV3 la seva primera institucional a càrrec d'Ariadna Oltra, està obligat a reivindicar-se i fer créixer la seva figura més enllà del perímetre de les seves sigles. Com escriu Joan Serra Carné a la seva opinió està obligat a "no defraudar".

Una altra cosa són els independentistes, a les portes d'una Diada que no es preveu "històrica" i sense majoria al Parlament. Els congressos no apunten, per ara, a canvis en les cares de 2017, amb el que això pot implicar. Carles Puigdemont està decidit a apartar Laura Borràs de la presidència i agafar les regnes del partit. No s'enretirarà, contràriament al que havia afirmat en campanya. El dubte és cap a on vol portar la nau de Junts, on ningú li planta cara, però hi ha inquietud.

Convergència no tornarà per més que hi hagi qui posi ciris cada setmana. Però sembla difícil estar quatre anys abraçant la retòrica i esperant que Sánchez primer i Illa després caiguin per precipitar un momentum que ja no es va donar el 12-M malgrat que Puigdemont i els seus van escalfar tant com van poder el clima. Junts ha de trobar el to per fer compatible la duresa discursiva per continuar en la batalla per residualitzar ERC (objectiu difícil i que fins ara, i amb l'inestimable ajut dels errors republicans i de la CUP, ha empetitit l'independentisme) i, alhora, presentar-se com una formació útil a Barcelona i a Madrid.

A Esquerra les dues candidatures en disputa estan immerses en una campanya interna per ara sense perspectives de pacte i que haurien de mirar que no els lesionés ni provoqués trencaments irreversibles. Com que les idees d'uns i altres no són diferents, no hi ha disputa estratègica. A l'espera de més propostes que les mostrades per Junqueras i els que volen que deixi pas, la pugna és sobre qui ha de liderar el partit: si ho ha de fer algú que fins ara no hagi tingut massa responsabilitats i es pugui presentar com a "nou" i regenerador, o bé cal esperar una segona joventut de Junqueras com a president que recuperi el tremp republicà.

Les famílies d'ERC estan d'acord que l'únic camí per avançar és dialogar amb el PSOE i el PSC. L'aritmètica als ajuntaments, al Parlament i al Congrés és tossuda i els avala. Serà, però, interessant saber la recepta de cadascú per fer complir els socialistes i com pretenen que ERC es regeneri, creixi i no acabi convertida, com en altres èpoques, en satèl·lit del PSC o de Junts, i també si creuen que l'aposta per Illa és circumstancial o permet construir alguna cosa. Joan Tardà, un vers lliure que fa costat a Junqueras perquè considera que és qui ofereix "millors prestacions", explica a l'entrevista que li vaig fer que ell és del segon grup, però el debat és ben viu i és nuclear. Cordeu-vos els cinturons que tindrem alguna turbulència abans d'aterrar. 

El passadís

Del 23 al 26 de setembre tindrà lloc el Campus FAES 2024, la trobada anual que celebra la fundació de l'expresident espanyol i exlíder del PP José María Aznar. Serveix per llançar els principals mots d'ordre de l'aznarisme en l'inici del curs polític. Aquesta edició girarà entorn "La renovació de la UE". Serà inaugurada per John Bolton, un dels referents del pensament neocon i conseller nacional de Seguretat durant el mandat de Donald Trump, i avui enfrontat totalment al seu antic cap. Clourà les jornades Alberto Núñez Feijóo. Un dels participants serà Manuel Valls, exprimer ministre francès i exesperança blanca de l'unionisme i d'una part de les elits econòmiques catalanes, qui d'aquesta manera farà la seva reaparició en la política espanyola després d'haver estat candidat a l'alcaldia de Barcelona per Ciutadans. Valls, que es presentava com a moderat i progressista, va protagonitzar més tard, el 2021, una de les sortides d'escena més curioses de la política catalana, després que a França quedés fora de joc a partir del 2017, amb l'elecció d'Emmanuel Macron. Pot dir, això sí, que va barrar el pas a l'independentisme a l'alcaldia votant per Ada Colau. 

Vist i llegit

A Roma i al Vaticà es va manar en català. Ho va fer un llinatge de Gandia, els Borja, a la que els seus enfrontaments amb poderoses famílies italianes pel poder els va valer una llegenda negra. Però el cas és que Calixt III i el seu nebot Alexandre VI van comptar-se entre els successors de sant Pere. Sobre els papes Borja, una família de pagesos rics de València que van fer carrera política, eclesiàstica i militar, us aconsello el pòdcast d'À Punt "Borja, de València al Vaticà". Amb un to dramatitzat per actors, però rigorós gràcies a l'aportació de nombrosos experts podreu saber els secrets i tarannà d'aquesta família. L'ha dirigit Ángela Sepúlveda i és una coproducció entre Carne Cruda i À Punt.  

El nom propi

Josep Tarradellas. Nascut a Cervelló el 1899, va morir el 1988, però l'arribada de Salvador Illa a la presidència ha tornat a convertir el conseller de Macià i Companys, dirigent d'ERC i president a l'exili (restituït el 1977) en actual. L'ara president va entrar en política a la Roca de la mà de Romà Planas, que n'era alcalde i havia estat secretari de Tarradellas, i sempre ha tingut devoció per la seva figura. El va citar en els seus primers discursos, va lliurar als consellers el seu discurs d'acceptació de la presidència i aquest cap de setmana ha reunit el seu Govern a Poblet, on hi ha el seu extens arxiu. Tarradellas és, però, una figura polièdrica. No només és l'home pactista, moderat i institucional que pretenen alguns per marcar distàncies amb els presidents independentistes. També tenia un fort fonament patriòtic i coneixia el valor de l'èpica i l'assumpció del risc polític. Ho explicava Joan Esculies, un dels seus biògrafs, en aquesta entrevista.  

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.