Sílvia Paneque i Sureda és la nova consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge. En plena emergència climàtica, rebrà de David Mascort un traspàs carregat de carpetes urgents i qüestions pendents. La necessitat de reduir de manera brusca les emissions, l'acceleració de la transició energètica, la consolidació de L'Energètica pública, la preparació per a futures sequeres i la posada en marxa d'una Agència de la Natura que acumula molt retard són alguns dels 10 grans reptes que haurà d'entomar. De fet, sequera, energia i habitatge seran algunes de les principals prioritats de l'executiu de Salvador Illa.
1. Un canvi brusc de tendència per reduir les emissions de CO2
Catalunya va emetre el 2022 -l'últim any dades oficials- un total de 40,40 milions de tones de CO2 equivalents. Es tracta d'una xifra encara un 4% per sobre del nivell base del 1990 i que requereix un canvi brusc per complir amb els objectius europeus per al 2030: una reducció de més del 28%.
2. Una ràpida acceleració de la transició energètica
Catalunya continua al vagó de cua de la transició energètica tant en l'àmbit estatal com europeu. La potència solar i eòlica instal·lada dista molt dels objectius del Govern per a final de la dècada i, de fet, l'any passat només un 13,6% de la demanda elèctrica va ser aportada per renovables. A més, el país no pot perdre el tren de l'emmagatzematge: tant amb bateries com en hidràulica reversible.
3. Més autoconsum i més comunitats energètiques
Catalunya sí que és líder en autoconsum fotovoltaic. Tot i això, el sector viu una important frenada després del boom que es va viure fins a mitjan 2023. Serà tasca del nou Govern reactivar la demanda, facilitar instal·lacions de gran envergadura i apostar per les comunitats energètiques, com a fórmula de transició energètica col·lectiva i des de la base.
4. Consolidar L'Energètica pública
Un dels principals llegats del govern d'ERC en polítiques climàtiques va ser la ràpida constitució deL'Energètica. L'empresa pública necessita augmentar pressupost i personal -forma part dels acords del PSC amb els republicans- per avançar en l'objectiu d'autoabastir la Generalitat amb renovables l'any 2040. Actualment, tot just té una cartera de 19 MW entre cobertes solars, participacions en parcs eòlics i una primera minicentral hidroelèctrica.
5. Completar el desplegament de la llei de canvi climàtic
Catalunya va ser pionera el 2017 amb una llei de canvi climàtic, però els avatars de la política catalana la van deixar tancada en un calaix. Malgrat que era un compromís explícit del Govern de Pere Aragonès, encara no se n'ha pogut completar el desplegament. Queden pendents nous impostos com el per gravar les emissions dels sectors econòmics i el de grans vaixells -no va arribar al Parlament precisament per evitar el veto de PSC i Junts-. Tampoc es van aprovar els pressupostos de carboni, clau per reduir la quantitat de CO2 que emet cada sector.
6. Preparar-se per a les futures sequeres
L'actual sequera no s'ha acabat, però el pitjor -en principi- ja ha passat. Ara bé, mentre no entrin en funcionament les dues futures dessalinitzadores bona part del país estarà en risc. A banda de vetllar perquè l'Estat les executi (i les traspassi), el pla de gestió aprovat en aquesta legislatura inclou desenes d'actuacions com la planta de regeneració del Besòs per tal que la regió metropolitana de Barcelona passi a dependre menys dels embassaments.
7. ZBE i reduir la contaminació amb el pla de qualitat de l'aire
El Govern va aprovar in extremis en la darrera reunió del consell executiu el pla de qualitat de l'aire. Marca uns objectius de contaminació per al 2025 i 2027, a mig camí dels nous límits que la Unió Europea ha fixat per a finals de la dècada. Ho fa amb desenes de mesures entre les quals destaquen la generalització de les zones de baixes emissions (ZBE) a tots els municipis de més de 20.000 habitants i la prohibició dels vehicles amb etiqueta groga a partir del 2028, una data que alguns dels ajuntaments del PSC van aconseguir endarrerir dos anys.
8. Una nova llei de residus que ha tornat a quedar pendent
Catalunya fa anys que necessita una nova llei de residus que permeti fer un salt endavant en la reducció de la seva generació, aposti per la reutilització i, si s'acaben produint, que el percentatge de recollida selectiva faci un salt endavant gràcies a sistemes eficients com el porta a porta o els contenidors intel·ligents. L'executiu de Pere Aragonès, finalment, només en va presentar un avantprojecte i caldrà veure si la nova administració l'assumeix o el modifica.
9. L'Agència de la Natura, la gran assignatura pendent
Catalunya, com el conjunt del planeta, pateix una crisi de biodiversitat. Un dels instruments per abordar-la és l'Agència Catalana de la Natura, una estructura que acumula anys de retards. En temps de descompte, l'executiu va posar a exposició pública una nova versió dels estatuts per intentar buscar el consens amb tots els sectors implicats, però l'àmbit forestal i de la pagesia mantenen la negativa a la fórmula presentada. Si s'acaba desencallant, el següent pas serà la llei de biodiversitat.
10. La zona ZEPA del Delta del Llobregat i l'ampliació de l'aeroport
Un dels grans punts de fricció entre el PSC i els dos socis de la investidura de Salvador Illa, ERC i comuns, és l'ampliació de l'aeroport. Més enllà que l'acord parla de "modernització", una de les darreres accions del Govern de Pere Aragonès va ser l'ampliació de la zona ZEPA del Delta de Llobregat per intentar resoldre l'expedient de la Comissió Europea. Un fet que no impedeix, però que encara fa més complexa l'aposta per fer créixer la infraestructura aeroportuària.