Beth Galí: «Barcelona és una ciutat cansada»

Beth Galí és una de les arquitectes que va participar en la transformació urbana de Barcelona. Nascuda el 1950, es va formar a l'Escola de Disseny Eina i va consolidar la seva carrera a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Durant l'etapa de l'alcalde Pasqual Maragall, va ser arquitecta municipal. La seva obra -a través de BB+GG Arquitectes- ha deixat petjada a Barcelona, des del parc Joan Miró a la Pedrera de Montjuïc, i a fora, amb intervencions rellevants, des dels espais públics a Cork als ports d'Hamburg i Rötterdam. Companya d'Oriol Bohigas (1925-2021), Galí ens rep a casa seva, a la plaça Reial, una zona que considera un bon termòmetre de l'evolució de la ciutat. Exposa la seva visió de Barcelona a les portes d'unes eleccions municipals incertes i ens parla també de l'altra seva gran passió, la música, a la qual ha tornat. 

- Estem ja a les portes de les municipals. Com ha vist la precampanya?

- L'he vist trista. No emociona, per ara. Estem en uns moments difícils de la política, tant del país com de Barcelona. És una cosa que comento sovint amb amics. Així com fa uns anys la gent semblava tenir clar cap a on volia anar, ara ningú ho sap. Moltíssima gent amb la que parla mostra certa confusió. Els candidats tampoc il·lusionen. És important que l'alcalde il·lusioni la ciutadania.   

- Els alcaldables d'aquest any li semblen, en general, millors o pitjors que els d'altres anys?

- Home, ha canviat molt el tarannà dels dirigents polítics. Crec que la política s'ha burocratitzat molt, per una banda. I per l'altra, potser tampoc saben explicar bé la seva tasca, el seu projecte. Es llancen consignes, però el contingut d'aquestes consignes no s'acaba de veure. No em vull posar en la qualitat de les persones, però si mirem la temperatura pel que fa a afabilitat, amb claredat, amb idees potents per a la ciutat, ben articulades... Un alcalde és molt diferent d'un president del govern. Un alcalde ha d'arribar molt a la ciutadania, que és el que li passava a Pasqual Maragall. Tenia idees singulars i les sabia comunicar, tenia aquesta proximitat innata.

- Maragall, en aquest sentit, ha deixat un espai que no s'ha omplert?

- Hi ha personatges que són únics. No sé si va ser un bon president. Però crec que va ser un gran alcalde i no va tenir temps per saber si hagués estat un gran president. 

"La precampanya l'he vist trista. No emociona. Els candidats tampoc il·lusionen"

  
- Vostè és una de les arquitectes que ha fet aquesta ciutat que sortia de la negror franquista. 

- Entre molts d'altres.
 
- El debat actual sobre Barcelona a vegades sembla reduir-se a Colau sí/Colau no. Què nota a faltar?

- Soc molt respectuosa i penso que cada període de cada alcalde té el seu moment. No soc dels que propugnen un no a tot a un o altre alcalde. Sé el que és treballar en una ciutat com Barcelona perquè vaig treballar molt a prop de l'alcalde Maragall. És una ciutat sempre amb conflictes, perquè els problemes d'una ciutat estan en proporció a la mida d'una ciutat i sé el difícil que és engegar idees per a una ciutat, especialment quan se n'han executat moltes després de la recuperació de la democràcia. La ciutat té molts més problemes que abans, però està més feta. El que ens va passar quan nosaltres vam posar-nos a treballar és que estava gairebé tot per fer. Veníem d'una època nefasta. Veig que els alcaldes dels darrers anys estan més per solucionar els problemes que han anat sorgint. Quan es fa una gran reforma en una ciutat es generen unes conseqüències, no totes positives. I els alcaldes s'han dedicat a afrontar els efectes negatius que han anat emergint.      

- Afrontar els problemes del dia dia més que no erigir un gran projecte.

- En efecte. Veig que totes les decisions del darrer mandat d'Ada Colau són maneres d'afrontar les mancances o conseqüències negatives que han anat sorgint aquests anys. No hi ha una nova gran actuació que canviï la fesomia de la ciutat. He tingut la paciència de fer-ne un llistat.

- És interessant, això.

- Per exemple, el PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, quins efectes ha tingut? Ha canviat les coses? Tenim més turisme que mai. Aquests plans són realment eficaços? S'han executat bé? Darrera d'ells hi ha una voluntat cívica i social, i l'actual equip ha decantat les seves prioritats cap a la millora social de la ciutat. Això ho han tingut molt clar. Després, l'obligació que cada promoció d'habitatge inclogui un 30% d'habitatge assequible. Pregunta: quants se n'han fet? Pla de barris: ja existia d'abans. Han volgut dotar als barris de totes aquelles estructures que necessiten. Vila Veïna: és un pla de proximitat adreçat a la gent gran. Pla Litoral: me'l conec molt i no hi veig gaires canvis. Agenda Besòs: crec que aquest sí que és un dels projectes que ha tirat endavant, s'ha fet i és visible.

- Això no ha quedat en una consigna.

- No. Aquí, entre la consigna i la realitat, la realitat hi és i,  a més, està molt bé. Era una escombraria i ara vas al Besòs i és una meravella. Després, refugis climàtics: això és posar més verd i biodiversitat a la ciutat. Jo no ho acabo de veure la repercussió. Un altre tema és la revolució de la proximitat. Això ja ho estan fent totes les ciutats d'Europa, la ciutat de quinze minuts. Per mi, el gran problema de moltes d'aquestes idees és que la seva execució no arriba a la ciutadania. El gran problema de l'Ajuntament actual és que no s'acaben de veure els resultats.

"El gran problema de l'Ajuntament actual és que no s'acaben de veure els resultats"

  
- Respecte a Ada Colau, no la veig ni entusiasta ni molt detractora. Quina creu que ha estat la seva aportació més positiva i on la veu més mancada?

- Com que vaig estar molt implicada en el mandat de Maragall, entenc moltes dificultats i no vull situar-me en apriorismes davant un alcalde. El que vull és que governi bé la ciutat. Colau ha fet una aposta valenta per la millora social de la ciutat. No fer grans obres sinó apostar perquè la gent visqui millor. I crec que coixeja en l'execució de les idees. 
 
- Està ben enfocat el debat sobre les superilles?

- De fet, superilles està mal dit perquè en realitat són supereixos. Hem passat de les illes als eixos. Crec que les illes funcionen millor. Es parla d'eixos verds, però tu vas ara allí i tot és paviment. No havíem quedat que el paviment seria mixt combinant verd amb paviment? A Europa està prohibit fer grans extensions de paviment dur, sense que dreni. Jo treballo molt a Alemanya i allí ens obliguen a tenir un percentatge molt elevat de paviment drenant. El que fa que l'aigua no vagi cap al nivell freàtic està prohibit. Ara el que s'està fent és una llosa de formigó. Em sorprèn. Una cosa és tenir la idea al cap i una altra és quan els equips municipals les posen en marxa. 

- I la veu bé la idea de les superilles?

- Veig millor les superilles que els supereixos. Dit això, crec que s'ha de donar marge i veure si queden ben integrats a la ciutat. Hi ha qui diu que això incrementarà el trànsit als altres carrers. Ho saben científicament això? Provar coses en una ciutat és bo. Quan nosaltres vam començar a fer les places a la ciutat, també fèiem provatures. Una ciutat és això.   

- Barcelona és tan insegura i bruta com a vegades es repeteix? 

- El que trobo és que Barcelona és una ciutat cansada. Li costa de solucionar els problemes del dia a dia, com són la neteja, la seguretat o el soroll. És una ciutat molt sorollosa. I bruta ja no diguem. El tema de l'escombraria no està resolt. Sobretot a Ciutat Vella. Vas a altres barris i està més net. A Ciutat Vella tenim les rates ballant la sardana cada nit. Hi ha pudor. 

- Insegura també?

- A veure. Crec que Barcelona era més insegura a l'inici de la democràcia i més enllà. Quan va començar a venir turisme massiu, hi va haver moments en què hi havia problemes d'inseguretat. Els que vivim aquí fa anys ho vivíem. Fa quaranta anys, dia sí dia també rebíem algun incident d'algun lladre. La plaça Reial és un termòmetre de moltes coses. Però per mi, el tema de la inseguretat ha baixat molt. La plaça Reial havia estat un centre de venda de droga. Creuar la plaça era una operació de risc. Jo ara em sento molt més segura circulant per Ciutat Vella.   

- Per la vida quotidiana a una ciutat com Barcelona, dins de l'àmbit urbanístic, quin és el repte més important que tenim davant?

- El projecte que tindrà més transcendència en la propera legislatura serà el de la pacificació de la ciutat, fer una ciutat més amable i més saludable. I això sí que crec que ho han tirat endavant amb radicalitat. Ara, hem de deixar un marge de temps per veure si les mesures que han engegat funcionen.
 - S'ha definit en més d'una ocasió en favor del tramvia per la Diagonal. 

- Totalment. I més encara. Als tres grans eixos de la ciutat que connecten l'extraradi, que són la Diagonal, Gran Via i Meridiana hi hauria d'haver tramvia. A mi em mataran per dir això. Hi ha molta gent que diu que el tramvia és per a ciutats mitjanes, però no m'han convençut. El tramvia té molts avantatges, començant pels econòmics. Fer túnels és una disbauxa. Té molta més capacitat que un autobús. Són vehicles netes, no fan soroll.
 
- En una via com la Meridiana no pot generar problemes de circulació?

- Que planteja problemes de viabilitat... Però per una banda estan intentant treure cotxes del carrer, per l'altre tot el que impedeix la circulació de cotxes està malament. El problema ve quan hi ha molts cotxes en una ciutat i hi afegeixes un nou artefacte. A mi és que m'encanten les ciutats amb tramvia.      

"Colau ha fet una aposta valenta per la millora social de la ciutat, però coixeja en la seva execució"

  
- Entre el decreixement i la necessitat que Barcelona no perdi pistonada, com s'hauria d'endreçar el turisme?

- A Barcelona li ha passat com a les grans ciutats turístiques d'Europa, que hi ha un moment en què es descontrola. Venècia, Londres, París. Aquí el fet nou és que el turisme ha vingut de cop. Els Jocs van ser com un tsunami. Però no sé si una manera de gestionar el turisme sigui ara prohibir. Prohibir apartaments turístics, prohibir creuers. Ho dubto. En lloc d'anar cap a un turisme més temàtic i apostar pels millors museus, pels millors teatres, els millors centres biomèdics. Que és una mica el que passa a París. Per què no ens molesta tant el turisme quan anem a París? Perquè la gent està fent cua al Petit Palais o a algun dels grans museus. Aquí n'hi ha molt passejant pel carrer i estant a les terrasses. 

- Acaba d'esmentar els Jocs del 92. Barcelona necessita un gran projecte o no necessàriament?

- Les segones ciutats de cada estat solen necessitar aquest tipus de projectes. En el cas de Barcelona, l'Exposició del 1929 o els Jocs Olímpics. El que no vol dir que hagi de ser urbanístic. Les ciutats que no tenen la centralitat d'un estat a vegades necessiten aquests estímuls.

"La pugna amb Madrid? Barcelona ha de seguir la seva trajectòria d'inventar sempre coses noves"

  
- La pugna Barcelona versus Madrid la motiva?

- La veritat és que veig Madrid molt lluny. Quan li ha calgut, Barcelona ha tirat de la màniga de l'estat, però per si sola ha anat endavant. Obsedir-se en una pugna amb Madrid pot ser un error. Que Madrid ens mata? Madrid mata el país més que a la ciutat. Barcelona ha de seguir la seva trajectòria d'inventar sempre coses noves. El millor en una pugna és tenir autoritat en algunes iniciatives i tirar-les endavant, i esdevenir un exemple al món. Com va ser en els primers anys de democràcia amb l'urbanisme. Això dona més força que qualsevol pols estèril. Barcelona ha de continuar sent capdavantera en les grans transformacions de la ciutat.  
 
- Barcelona fa prou de capital de Catalunya?

- El que no hem sabut fer bé és el que ha fet Holanda, que el país funcioni com una gran ciutat. Està molt ben connectat, com una ciutat on al mig hi ha agricultura, muntanyes, espais naturals. Et trasllades de Rotterdam a Amsterdam o d'Amsterdam al nord i la xarxa està molt ben estructurada, com si anessis amb metro. La mobilitat és perfecta; la distribució d'equipaments culturals, també. Això li falta a Catalunya.   

- Creu que el llegat d'Oriol Bohigas està ben preservat?

- L'hem de mantenir viu. Ara estem preparant el centenari del seu naixement. Va néixer el 1925. Crec que el millor llegat és la ciutat que va sortir d'aquests anys de democràcia. Vas pel litoral, allà on vagis et trobes amb el que ha deixat. 

- Com veu l'arquitectura que es fa a la ciutat?

- Ara entrem en un tema... Diria que els bons arquitectes no treballen tant com abans. No vol dir que les empreses constructores no vagin construint, però una cosa és la construcció feta i una altra és la qualitat arquitectònica. Ara no es veuen grans obres. A mi el que m'interessa d'un país és veure el nivell mitjà de l'arquitectura. És el que et dona la fotografia de la realitat en arquitectura. I aquest nivell mitjà diria que està en moments no gaire bons. 

- Hi ha bons arquitectes que no treballen tant? No hi tants bons professionals?

- Jo crec que hi ha bons arquitectes joves. El nivell de l'arquitectura jove ha pujat molt, més que en la nostra època. El que passa és que treballen poc. Perquè és difícil estar en el mercat de l'arquitectura. Nosaltres ho vam tenir més fàcil. Teníem molt camp per córrer. L'administració pública encarregava a molta gent. Ara no es dona tant. Les administracions s'encasellen en un determinat tipus d'estudis i haurien d'obrir el ventall.     

- En quins projectes està treballant en aquests moments?

- Les últimes coses que hem fet les hem fet fora, a Hamburg, el Hafencity. El port d'Hamburg, un dels més grans d'Europa, hi va haver un moment que es va col·lapsar i es va traslladar a l'altre costat de l'Elba. Això va generar una quantitat enorme de sòl i la ciutat estat va engegar grans projectes de creixement de la ciutat. Nosaltres vam guanyar un dels projectes i hi hem estat treballant uns quinze anys. És satisfactori. Estic contenta perquè ens vam entendre molt bé amb l'Ajuntament. Està molt ben construït perquè els alemanys construeixen molt bé. És un projecte que ha esponjat la ciutat is'ha omplert de gent. 
 
- Més coses?

- Bratislava, on s'està fent el mateix. Al Danubi hi havia una part del front de Bratislava que era industrial i es va deixar sòl disponible. I estem treballant en això.  

- Ha estat professionalment arquitecta. Però hagués pogut ser música, una altra passió seva. Vaig llegir un article seu on explicava com va conèixer Oriol Bohigas. I va ser entorn la música. 

- La meva família i la de l'Oriol tenien molta relació i recordo sessions de música a casa amb ell. Quan veia que tots érem molt bachians, ell etzibava contra Bach. Les seves sortides tenien la gràcia de provocar i generar grans discussions. Escoltar-lo inicialment despotricar contra Bach va ser un desconcert. Recordo una vegada que va dir: "És més. Considero Bach el pitjor compositor de la història". Coses d'aquestes. 

- Considerava Bach un geni, però no un home que hagués fet cap revolució musical.

- Per ell, els gran revolucionari eren Chopin i Schubert, era molt del Romanticisme. Tenia en els seus comentaris punyents una part de veritat. Perquè Bach va ser un geni indiscutible, però sí que és cert que una mica s'acaba amb ell mateix. Però deixi'm dir-li una cosa: Bach li encantava. 

- I ara, la música torna a ocupar un espai important en la seva vida?

- Sí. Quan em vaig dedicar a l'arquitectura, això va desplaçar a la música. Ara és a l'inrevés, poc a poc la música va apartant l'arquitectura. La vida dona molts tombs. Estic treballant en un quartet de cambra que dos dels seus membres són filles de l'Oriol. 

- Carai!

- La que toca el piano, la Glòria Bohigas, i la flauta és l'Eulàlia. I jo el violoncel. He canviat el piano pel violoncel, que m'entusiasma. Fem petites audicions i ens ho passem molt bé.