06
d'octubre
del
2022
La Metròpolis Barcelona va ser la primera àrea urbana catalana i de l'Estat a tenir una zona de baixes emissions (ZBE). Tanmateix, no era cap novetat en l'àmbit europeu on més de 200 ciutats ja tenen estratègies de reducció de la contaminació vinculada a la mobilitat. Dos anys i mig després d'aplicar la mesura, l'Agència Europea del Medi Ambient xifra en un 30% la reducció de les emissions a la zona regulada i els vehicles més contaminants ja només suposen el 2% dels que circulen a l'interior de la ciutat.
Les zones de baixes emissions es multiplicaran
L'1 de gener de 2020 va entrar en vigor la ZBE Rondes Barcelona, que afecta la capital catalana i els municipis de l'Hospitalet, Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà. La pandèmia va ajornar l'inici del règim sancionador fins al setembre de 2020. També ha suposat que s'ampliessin les moratòries per a furgonetes (abril 2021), vehicles pesants (desembre 2021) i autocars (juny 2022).
D'aquesta manera, actualment ja està desplegat al 100% una regulació que ha permès reduir un 30% les emissions vinculades a la mobilitat a la ZBE Rondes BCN. Destaca el diòxid de nitrogen (NO2) amb una caiguda del 50% i les partícules PM10, amb un 20% menys. Per altra banda, els vehicles més contaminants han passat de ser un 20% el 2017 a menys d'un 2% en l'actualitat.
.jpg)
Mesures i alternatives per al canvi d'hàbits
T-Verda Metropolitana (3 anys de transport públic gratuït per desballestar un vehicle contaminant): més de 14.000 targetes emeses.
Tarifa única del transport metropolità: 36 municipis metropolitans i preu d'una zona ATM (independentment si estan a zona 1 o zona 2).
Transport públic metropolità: 231 línies i 1.901 vehicles de bus metropolità; 8 línies de metro i 181 trens.
AMB aparcaments d'intercanvi P+R: 9 aparcaments en 7 municipis, 579 places i 7.858 usuaris registrats.
Bicibox (aparcaments seguis de bicicletes): 175 estacions Bicibox i 6 espais de gran capacitat, 2.235 places en 21 municipis i 17.694 usuaris.
Bicivia (xarxa pedalable metropolitana): 9 eixos i més de 500 km.
11 electrolineres i 11 fotolineres: 19 municipis, 8.554 usuaris i 15.500 recàrregues
“En termes globals, és una mesura que no té marxa enrere ni a l'àrea metropolitana de Barcelona, ni a Catalunya, ni a Europa”, assegura Carles Conill, director de Mobilitat Sostenible de l'AMB. En aquest sentit, la llei estatal de canvi climàtic obliga a totes les ciutats majors de 50.000 habitants a tenir una ZBE el 2023. Un llindar que a Catalunya es rebaixarà fins als 20.000 habitants dos anys després.
En aquest context, els fons europeus Next Generation esdevenen un recurs per facilitar-ne la implantació. A les zones de baixes emissions de Sant Cugat del Vallès (maig 2021) i Sant Joan Despí (gener 2022), s'hi sumaran Badalona, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i Cerdanyola. Ho faran amb l'acompanyament de l'AMB i, a més, s'aprofitarà l'experiència de l'administració metropolitana per disposar d'una ordenança, una senyalització i un registre d'excepcions comuns amb l'existent de la ZBE Rondes Barcelona.
Un problema de salut pública: “La contaminació mata”
Dos anys i mig després d'entrar en vigor la primera zona de baixes emissions, els responsables de l'AMB insisteixen que és un problema de salut pública de primera magnitud. “La contaminació mata”, assenyala clarament Carles Conill. Un estudi de la prestigiosa revista The Lancet hi posa xifres: provoca 9 milions de morts prematures al món, més que la suma en un any de malària, la sida, guerres, terrorisme i les drogues. “Tota la comunitat científica està en aquesta línia i ho vam poder comprovar en primera persona durant la pandèmia, quan es redueix la mobilitat baixa la contaminació”, afegeix.
En aquest sentit, el trànsit rodat suposa un 80% de les emissions en l'àmbit metropolità: tant les d'efecte global (CO2) com les que provoquen contaminació local (partícules i diòxid de nitrogen). Restringir la circulació dels vehicles més contaminants és, segons l'Aliança Europea de Salut Pública, la política més efectiva per reduir la contaminació.
El consens entre els experts en salut pública i medi ambient és absolut. “No és una qüestió ideològica. Amb aquest tema no s'hi pot jugar”, alerta Xavier Querol, geoquímic i investigador del CSIC. Tot i que destaca que a l’àrea metropolitana de Barcelona s'ha millorat molt, assegura que per afrontar els efectes de la mobilitat i el vehicle privat són necessàries mesures dràstiques. “S'ha de deixar de planificar la mobilitat sense tenir en compte l'impacte sobre la salut”, afirma Carolyn Daher, investigadora l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
En aquest sentit, la contaminació a Barcelona per PM 2,5 –partícules 40 vegades més primes que un cabell humà-, equival a fumar dues cigarretes i mitja diàries. “I això també afecta nadons, persones asmàtiques i malalts cardiovasculars”, s'exclama Querol. De fet, el sistema cardiovascular és el més afectat per la contaminació atmosfèrica per sobre, fins i tot, del respiratori. “Provoquen fenòmens inflamatoris, de vasoconstricció i d'estrès oxidatiu... que acaben amb malalties greus com ictus o infarts de miocardi”, explica Jordi Bañeras, cardiòleg de l'Hospital de la Vall d'Hebron. “És ara mateix un factor de risc cardiovascular com el tabac, el colesterol alt o la hipertensió arterial”, afegeix.
Que un infant de Barcelona pateixi una contaminació equivalent a fumar dues cigarretes i mitja diàries obliga a actuar amb més contundència. “És prioritari allunyar els vehicles de les escoles”, assegura la doctora Núria Pericas, del grup de salut ambiental de la Societat Catalana de Pediatria. “Cal pacificar els centres escolars i els patis han de ser tan verds com sigui possibles”, assenyala. “L'entorn i les polítiques públiques han de facilitar un estil de vida saludable, més enllà de les decisions individuals”, afegeix Carolyn Daher.
Les zones de baixes emissions es multiplicaran
L'1 de gener de 2020 va entrar en vigor la ZBE Rondes Barcelona, que afecta la capital catalana i els municipis de l'Hospitalet, Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà. La pandèmia va ajornar l'inici del règim sancionador fins al setembre de 2020. També ha suposat que s'ampliessin les moratòries per a furgonetes (abril 2021), vehicles pesants (desembre 2021) i autocars (juny 2022).
D'aquesta manera, actualment ja està desplegat al 100% una regulació que ha permès reduir un 30% les emissions vinculades a la mobilitat a la ZBE Rondes BCN. Destaca el diòxid de nitrogen (NO2) amb una caiguda del 50% i les partícules PM10, amb un 20% menys. Per altra banda, els vehicles més contaminants han passat de ser un 20% el 2017 a menys d'un 2% en l'actualitat.
Mesures i alternatives per al canvi d'hàbits
T-Verda Metropolitana (3 anys de transport públic gratuït per desballestar un vehicle contaminant): més de 14.000 targetes emeses.
Tarifa única del transport metropolità: 36 municipis metropolitans i preu d'una zona ATM (independentment si estan a zona 1 o zona 2).
Transport públic metropolità: 231 línies i 1.901 vehicles de bus metropolità; 8 línies de metro i 181 trens.
AMB aparcaments d'intercanvi P+R: 9 aparcaments en 7 municipis, 579 places i 7.858 usuaris registrats.
Bicibox (aparcaments seguis de bicicletes): 175 estacions Bicibox i 6 espais de gran capacitat, 2.235 places en 21 municipis i 17.694 usuaris.
Bicivia (xarxa pedalable metropolitana): 9 eixos i més de 500 km.
11 electrolineres i 11 fotolineres: 19 municipis, 8.554 usuaris i 15.500 recàrregues
“En termes globals, és una mesura que no té marxa enrere ni a l'àrea metropolitana de Barcelona, ni a Catalunya, ni a Europa”, assegura Carles Conill, director de Mobilitat Sostenible de l'AMB. En aquest sentit, la llei estatal de canvi climàtic obliga a totes les ciutats majors de 50.000 habitants a tenir una ZBE el 2023. Un llindar que a Catalunya es rebaixarà fins als 20.000 habitants dos anys després.
En aquest context, els fons europeus Next Generation esdevenen un recurs per facilitar-ne la implantació. A les zones de baixes emissions de Sant Cugat del Vallès (maig 2021) i Sant Joan Despí (gener 2022), s'hi sumaran Badalona, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i Cerdanyola. Ho faran amb l'acompanyament de l'AMB i, a més, s'aprofitarà l'experiència de l'administració metropolitana per disposar d'una ordenança, una senyalització i un registre d'excepcions comuns amb l'existent de la ZBE Rondes Barcelona.
Un problema de salut pública: “La contaminació mata”
Dos anys i mig després d'entrar en vigor la primera zona de baixes emissions, els responsables de l'AMB insisteixen que és un problema de salut pública de primera magnitud. “La contaminació mata”, assenyala clarament Carles Conill. Un estudi de la prestigiosa revista The Lancet hi posa xifres: provoca 9 milions de morts prematures al món, més que la suma en un any de malària, la sida, guerres, terrorisme i les drogues. “Tota la comunitat científica està en aquesta línia i ho vam poder comprovar en primera persona durant la pandèmia, quan es redueix la mobilitat baixa la contaminació”, afegeix.
En aquest sentit, el trànsit rodat suposa un 80% de les emissions en l'àmbit metropolità: tant les d'efecte global (CO2) com les que provoquen contaminació local (partícules i diòxid de nitrogen). Restringir la circulació dels vehicles més contaminants és, segons l'Aliança Europea de Salut Pública, la política més efectiva per reduir la contaminació.
No és una qüestió ideològica, és de salut pública. No s'hi pot jugar.
S'ha de deixar de planificar la mobilitat sense tenir en compte l'impacte sobre la salut
El consens entre els experts en salut pública i medi ambient és absolut. “No és una qüestió ideològica. Amb aquest tema no s'hi pot jugar”, alerta Xavier Querol, geoquímic i investigador del CSIC. Tot i que destaca que a l’àrea metropolitana de Barcelona s'ha millorat molt, assegura que per afrontar els efectes de la mobilitat i el vehicle privat són necessàries mesures dràstiques. “S'ha de deixar de planificar la mobilitat sense tenir en compte l'impacte sobre la salut”, afirma Carolyn Daher, investigadora l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
En aquest sentit, la contaminació a Barcelona per PM 2,5 –partícules 40 vegades més primes que un cabell humà-, equival a fumar dues cigarretes i mitja diàries. “I això també afecta nadons, persones asmàtiques i malalts cardiovasculars”, s'exclama Querol. De fet, el sistema cardiovascular és el més afectat per la contaminació atmosfèrica per sobre, fins i tot, del respiratori. “Provoquen fenòmens inflamatoris, de vasoconstricció i d'estrès oxidatiu... que acaben amb malalties greus com ictus o infarts de miocardi”, explica Jordi Bañeras, cardiòleg de l'Hospital de la Vall d'Hebron. “És ara mateix un factor de risc cardiovascular com el tabac, el colesterol alt o la hipertensió arterial”, afegeix.
L'OMS ens diu que hi ha 9 milions de morts a l'any per contaminació. Parem i reflexionem sobre què podem fer.
La contaminació ambiental afecta molt més, en proporció, a infants que als adults.
Que un infant de Barcelona pateixi una contaminació equivalent a fumar dues cigarretes i mitja diàries obliga a actuar amb més contundència. “És prioritari allunyar els vehicles de les escoles”, assegura la doctora Núria Pericas, del grup de salut ambiental de la Societat Catalana de Pediatria. “Cal pacificar els centres escolars i els patis han de ser tan verds com sigui possibles”, assenyala. “L'entorn i les polítiques públiques han de facilitar un estil de vida saludable, més enllà de les decisions individuals”, afegeix Carolyn Daher.