04
d'abril
de
2022, 09:10
Actualitzat:
06
d'abril,
16:15h
L'anisakis és un paràsit que es pot trobar en els peixos d'aigua salada. Són larves de color blanc, cos allargat i cilíndric, que mesuren entre 0,5- 3 cm. Es troben a l'interior de les vísceres del peix, però també es poden veure en altres llocs com el múscul o sota la pell enquistats.
Per tal de desenvolupar-se i reproduir-se necessita parasitar diferents hostes. El paràsit es reproduirà en l'interior d'un mamífer marí (hoste definitiu), els ous s'excreten al fons marí i es transformen en larves, aquestes són ingerides per altres peixos (hoste intermedi), que acabaran al nostre organisme (hoste accidental) en consumir peix parasitat.
Què passa quan consumim peix parasitat per l'anisakis?
A les primeres 24h- 48h de la seva ingesta, poden aparèixer:
- Alteracions gastrointestinals: dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees... Generalment, els símptomes desapareixen espontàniament i només serà necessari tractament, si hi ha persistència o empitjorament dels símptomes.
- Reaccions al·lèrgiques: pruït generalitzat, urticària, edema, en casos més greus xoc anafilàctic. El tractament consisteix en l'administració d'antihistamínics, corticoides i adrenalina en el xoc anafilàctic.
En quins peixos podem trobar l'anisakis?
- Tots els peixos d'aigua salada: lluç, rap, bacallà, salmó, sardines, anxoves, calamar, pop, sèpia...
- No es troben en els mol·luscs bivalves: muscles, cloïsses, ostres.
- No es troben en els peixos d'aigua dolça (rius, pantans, llacs) o piscifactoria d'aigua dolça, tampoc es troben en les conserves ni en els peixos dessecats salats com el bacallà.
Recomanacions per evitar l'anisakis
La incidència de l'anisakiosis ha augmentat, en els últims anys degut a un canvi d'hàbits gastronòmics com el consum de peix cru o poc cuinat (sushi, carpaccios, marinats, preparacions en escabetx) i també pel sistema de pesca, on els peixos s'evisceren en alta mar i es tornen a llençar les vísceres, facilitant que el paràsit es propagui. El peix és una font de proteïnes i àcids grassos i, per tant, no hauríem de rebutjar de la nostra dieta.
El paràsit s'elimina a través de la congelació o les coccions a temperatura altes:
- Congelació: és el mètode més segur per inactivar les larves. Cal congelar el peix fresc, sense vísceres, a temperatures de –20° durant 72h, en congeladors domèstics on la temperatura és de -18° la durada de congelació és de 3 a 5 dies.
- Preparacions en cru (sushi, carpaccios, marinats o en escabetx) sempre s'han de congelar abans del seu consum.
- Coccions a temperatures superiors a 60° durant 10 minuts. Les coccions a la planxa o microones són insuficients.
Susanna Borrull
Infermera
Per tal de desenvolupar-se i reproduir-se necessita parasitar diferents hostes. El paràsit es reproduirà en l'interior d'un mamífer marí (hoste definitiu), els ous s'excreten al fons marí i es transformen en larves, aquestes són ingerides per altres peixos (hoste intermedi), que acabaran al nostre organisme (hoste accidental) en consumir peix parasitat.
Què passa quan consumim peix parasitat per l'anisakis?
A les primeres 24h- 48h de la seva ingesta, poden aparèixer:
- Alteracions gastrointestinals: dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees... Generalment, els símptomes desapareixen espontàniament i només serà necessari tractament, si hi ha persistència o empitjorament dels símptomes.
- Reaccions al·lèrgiques: pruït generalitzat, urticària, edema, en casos més greus xoc anafilàctic. El tractament consisteix en l'administració d'antihistamínics, corticoides i adrenalina en el xoc anafilàctic.
En quins peixos podem trobar l'anisakis?
- Tots els peixos d'aigua salada: lluç, rap, bacallà, salmó, sardines, anxoves, calamar, pop, sèpia...
- No es troben en els mol·luscs bivalves: muscles, cloïsses, ostres.
- No es troben en els peixos d'aigua dolça (rius, pantans, llacs) o piscifactoria d'aigua dolça, tampoc es troben en les conserves ni en els peixos dessecats salats com el bacallà.
Recomanacions per evitar l'anisakis
La incidència de l'anisakiosis ha augmentat, en els últims anys degut a un canvi d'hàbits gastronòmics com el consum de peix cru o poc cuinat (sushi, carpaccios, marinats, preparacions en escabetx) i també pel sistema de pesca, on els peixos s'evisceren en alta mar i es tornen a llençar les vísceres, facilitant que el paràsit es propagui. El peix és una font de proteïnes i àcids grassos i, per tant, no hauríem de rebutjar de la nostra dieta.
El paràsit s'elimina a través de la congelació o les coccions a temperatura altes:
- Congelació: és el mètode més segur per inactivar les larves. Cal congelar el peix fresc, sense vísceres, a temperatures de –20° durant 72h, en congeladors domèstics on la temperatura és de -18° la durada de congelació és de 3 a 5 dies.
- Preparacions en cru (sushi, carpaccios, marinats o en escabetx) sempre s'han de congelar abans del seu consum.
- Coccions a temperatures superiors a 60° durant 10 minuts. Les coccions a la planxa o microones són insuficients.
Susanna Borrull
Infermera