08
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:48h
A una setmana de les eleccions a les cambres catalanes, la Cambra de Comerç de Barcelona ha fet aquest divendres un balanç de la gestió de l'actual junta de govern, encapçalada per Mònica Roca. La presidenta de l'entitat ha posat en valor la seva gestió, duta a terme en un context afectat greument per la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i la crisi inflacionària. Mònica Roca ha assenyalat que en aquests darrers quatre anys la Cambra ha volgut ser "útil al teixit empresarial" i promoure un nou model econòmic. I fer-ho en plena pandèmia, ajudant 11.000 empreses a mantenir-se malgrat el sotrac. Del 15 al 20 de setembre, tindran lloc les eleccions, en què l'equip independentista d'Eines de País competeix amb la candidatura de Josep Santacreu i el seu lema Va d'empresa.
Roca ha mostrat la seva confiança en què "continuaran treballant" després de les eleccions i que "qui vingui preservi el llegat" d'Eines de País i tingui "seny". En clau electoral, ha lamentat que no hagi estat possible fer un debat per "contraposar" el seu projecte amb el de Santacreu. Sobre les relacions amb la Cambra d'Espanya, ha afirmat que "com que de moment formem part d'Espanya" els sap greu que no comptessin amb la Cambra de Barcelona per ocupar una de les vicepresidències de la Cambra d'Espanya.Ha subratllat l'impuls donat a la transformació econòmica, la internacionalització, el coneixement, les noves economies d'alt valor afegit i la formació, d'acord amb el programa Catalunya 2030-40: Construïm un model econòmic de país. L'entitat ha donat servei en aquest mandat a 56.102 empreses i ha impulsat més de 45 projectes en diferents àrees. Han quedat coses per fer, ha admès, i s'ha queixat de la mancança que suposa que no s'hagi aprovat encara la Llei de cambres, una "frustració". Ha retret al Govern que no hagi tirat endavant el projecte legislatiu: "Si no tenim finançament, no podem dur a terme totes les nostres tasques" i ha acusat el Govern de "no haver estat prou valent" per fer-la aprovar al Parlament.
Roca ha destacat la tasca feta pel Gabinet d'Estudis, que ha elaborat informes molt documentats sobre temes estratègics, com el referent al dèficit d'infraestructures, que el 2023 va elevar a 50.900 milions d'euros. La presidenta també ha subratllat l'aposta de la Cambra per l'estudi dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) que elabora periòdicament i que vol avaluar la qualitat del creixement.
Ha destacat moltes de les iniciatives dutes a terme, com la creació del Centre Blockchain Catalunya per fomentar la tecnologia a l'empresa, el New Space Economy que ha aplegat un miler de professionals del sector aeronàutic (al qual està vinculada Mònica Roca) o l'aposta feta pel Consolat de Mar, institució d'evocació històrica que vol ser un instrument de "desjudicialització" dels conflictes empresarials i ser una eina de mediació.
Riscos estructurals
Precisament la Cambra ha fet també un balanç dels IPB i ha alertat de com l'economia catalana presenta uns riscos estructurals que amenacen el progrés social i econòmic. La Cambra ha assenyalat l'estancament dels salaris reals, que són similars als del 2000, amb augments i descensos que van en contra d'un creixement qualitatiu. Segons la Cambra, el PIB per càpita real a Catalunya, per altra banda, mostra un avenç tendencial en termes absoluts, però condicionada pels cicles econòmics. El segon trimestre del 2023 se situa un 1,7% inferior al nivell previ a la pandèmia. Els IPB incideixen en l'estat de l'educació. El resultat de les proves PISA en ciències i matemàtiques són inferiors a la mitjana europea. Catalunya presenta un dèficit de despesa en educació pública per alumne no universitari de 705 euros en relació a divuit països de la UE. Aquesta magnitud es tradueix en un dèficit total de despesa en educació pública no universitària de 629 milions d'euros.
L'esperança de vida a Catalunya augmenta fins als 83,2 anys el 2021, superior a la mitjana europea, i això des de fa molts anys. Un fet positiu però que implica un major esforç per afrontar els reptes de l'envelliment de la població. En aquest sentit, Catalunya presenta un dèficit de despesa en sanitat pública i privada de 715 euros per càpita en comparació als països líders de la UE, el que implica un dèficit anual de 5.405 milions d'euros, un 2,2% del PIB català.