Última reunió de Govern del curs -i molt probablement darrer consell executiu presidit per Pere Aragonès- amb una mesura d'abast: l'aprovació del pla de qualitat de l'aire que pretén reduir la contaminació un 17%. Presentat just abans de les eleccions, el Departament d'Acció Climàtica l'ha pogut validar in extremis i en forma de decret, després d'una tramitació molt condicionada per les reclamacions de part dels ajuntaments que reclamaven frenar l'ambició de mesures com les zones de baixes emissions (ZBE). "Les mesures són contundents perquè el repte és molt important", assegura Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental, en declaracions a Nació.
Uns objectius de contaminació a mig camí dels que obliga Europa
El pla de contaminació de l'aire horitzó 2027 ja està finalment aprovat pel Govern en funcions i entrarà en vigor tan bon punt es publiqui al DOGC. El procés no ha estat fàcil -s'ha posat a informació pública dues vegades- i des Departament d'Acció Climàtica s'ha assumit el retard. De fet, continuava vigent un pla que va caducar el 2021. El nou presenta dues grans novetats respecte als anteriors: per primera vegada inclou el conjunt de Catalunya -i no només l'entorn de Barcelona- i proposa mesures específiques per contaminants com l'ozó o el benzopirè.
Proposa una reducció global dels contaminants respecte a 2019: un 15% (2025) i un 17% (2027). A més, marca uns objectius per a les partícules (PM10 i PM25) així com els òxids de nitrogen que se situen a mig camí dels nous i exigents llindars que la Comissió Europea ha assenyalat per al 2030 (i molt per sobre de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut). "Hi ha una clara pogressivitat. Hem fet simulacions per tal de comprovar que els objectius es puguin complir amb les mesures proposades i, a més, hem previst una revisió exprés a finals de 2025", assenyala Mireia Boya.
En el cas del NO2, actualment el límit és de 40 micrograms per metre cúbic de mitjana anual. Barcelona va aconseguir complir-lo en totes les estacions de mesura el 2023 per primera vegada. Tanmateix, la Comissió Europea fixa per a finals de dècada rebaixar-ho a la meitat (20) mentre que l'OMS aposta per un llindar de només 10 micrograms/m3. El pla de qualitat de l'aire de Catalunya marca l'objectiu de 30 per a finals de 2025 i de 25 per al cap de dos anys.
Evolució dels límits legals i objectius dels contaminants
Per fer-ho possible, es proposen una vuitantena de mesures i unes 400 actuacions. A banda de zones de baixes emissions (ZBE), s'inclou recuperar el peatge a les autopistes, estudiar-ne en els accessos a les grans ciutats, reduir les emissions de les grans indústries i fomentar el transport públic, entre altres. A més, en episodis de contaminació -que seran més freqüents amb la nova legislació europea- es preveu recomanar el teletreball, limitar la circulació de taxis i rebaixar a 80 km/h la velocitat màxima així com aturar els processos industrials més contaminants.
Flexibilitzar les ZBE, principal escull del pla de qualitat de l'aire
Que el pla de qualitat de l'aire sigui efectiu depèn de l'activitat coordinada de moltes institucions i agents econòmics. En aquest sentit, bona part dels ajuntaments de la segona corona metropolitana -Sabadell, Terrassa, Granollers, Vilanova i Vilafranca, entre altres-, van fer molta pressió per reduir l'ambició de les zones de baixes emissions.
Aquestes ciutats van molt tard en l'aplicació d'una mesura inclosa en la llei espanyola de canvi climàtic. Tanmateix, volien evitar que la implementació en els seus municipis coincidís amb la prohibició de l'accés al centre dels vehicles amb etiqueta groga.
Finalment, i després de dues rebaixes, aquests vehicles estaran amnistiats a les ZBE fins a l'1 de gener de 2028 -abans només quedarien afectats en cas d'episodi de contaminació, un fet molt excepcional-.
Dues sentències per contaminació a Catalunya
El nou pla de qualitat de l'aire ha de permetre avançar en un dels principals problemes de salut pública a escala mundial. De fet, la contaminació ja suposa la segona causa de mort per davant del tabaquisme.
En el cas de Catalunya, a més, ha de respondre a dues sentències judicials. La primera va ser del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra l'estat espanyol per superar els límits legals de NO2 tant a Barcelona com al Vallès.
El TSJC, per la seva banda, va dictaminar contra la Generalitat per l'elevada concentració d'ozó (O3). El Govern va optar per no recórrer i per convertir el pla de qualitat de l'aire que ha aprovat aquest dimarts en el compliment de la sentència. En aquest sentit, per primera vegada, s'inclouen mesures específiques per reduir l'impacte d'aquest contaminant secundari que, a més, provoca els efectes en zones com la plana de Vic a causa de la contaminació generada principalment a la regió metropolitana de Barcelona.
"La mobilitat ha centrat bona part de les negociacions, però també el sector químic ha mostrat l'oposició a la reducció de les emissions dels compostos orgànics volàtils (COV), un dels precursors de l'ozó", admet Mireia Boya. "En aquest camp no hem acceptat la majoria d'al·legacions perquè precisament hem de complir la sentència del TSJC”, conclou.