La fi de l'agost porta enganxada gairebé de manera automàtica la fi de la treva política que cada estiu s'instaura a Barcelona. Això significa recuperar deures pendents i encetar carpetes noves. La incògnita més evident i determinant per al rumb del consistori els pròxims mesos és la resolució del serial sobre la possible incorporació d'ERC al govern socialista dirigit per Jaume Collboni. És possible que la militància republicana voti aquest setembre sobre un preacord tancat amb el PSC i això esbandiria l'escenari municipal, però el partit liderat ara per Marta Rovira encara no ha concretat cap calendari.
Aquest pas es fa quan ja s'ha resolt el panorama a la Generalitat -amb la investidura de Salvador Illa- però també en ple procés d'aclariments domèstics en les formacions catalanes a qui Collboni més interpel·la públicament. A hores d'ara, la previsió és que al novembre es convoquin els grans òrgans de partit d'àmbit nacional tant d'ERC com dels comuns per reblar la seva estratègia política a curt termini. Això podria implicar nous lideratges i prioritats entre els republicans, però també a la formació morada, després que Jéssica Albiach deixés en dubte la voluntat de mantenir-se al capdavant del partit. Tot plegat, com ha acostumat a quedar en evidència els darrers anys, pot tenir les seves reverberacions a Barcelona.
El joc de pressupostos i la pressió als comuns
Però hi ha vida més enllà dels pactes de govern. I, de fet, la llista de prioritats de l'executiu de Collboni torna a tenir els pressupostos com a principal desafiament dels pròxims mesos. Aquest pacte, que aclareix la guardiola municipal per a tot un any, és la gran prova de foc per als executius en minoria. Actualment, el PSC té 10 regidors dels 41 del consistori. Si hi incorporés el grup liderat per Elisenda Alamany, arribaria als 16. Encara quedarien lluny de la majoria absoluta necessària (21) i això empenyerà els negociadors socialistes -amb la figura clau del tinent d'alcaldia Jordi Valls- a centrar els esforços a seduir una oposició que l'any passat va mostrar-se decebuda amb les propostes del govern. Tant és així que Collboni va acabar aprovant els seus primers comptes com a alcalde a través d'una moció de confiança.
Aquest any, però, els socialistes surten amb una primera basa que ja van posar sobre la taula abans d'anar-se'n de vacances, a l'últim plenari del curs, al juliol: la finalització de la unió del tramvia per l'avinguda Diagonal, que encara té la segona fase pendent de resoldre's. Preguntat pels comuns sobre quan i com es té previst activar aquest projecte promès, l'alcalde Collboni va ser transparent. "Haurem d'arribar a un acord de pressupostos tant a l'Ajuntament com a la Generalitat perquè sense pressupostos no es podrà fer", va establir. I tot seguit va afegir que esperava que aquest fos un tema "que possibiliti un acord de pressupostos a la ciutat de Barcelona". Per acabar-ho de rematar, el projecte -que també requereix inversió de l'executiu català- es va incloure a l'acord d'investidura d'Illa a la Generalitat. Ara, a més, tots els ulls estaran posats sobre aquesta infraestructura, ja que està previst que aquesta tardor el tramvia inauguri el nou servei entre Glòries i Verdaguer, la primera fase de la connexió projectada.
L'alcalde de nit, a l'espera de moviments
També queda per aclarir una de les novetats que el govern municipal del PSC va anunciar que enllestiria ràpidament: la figura de l'alcalde de nit. Aquesta posició que vol estrenar l'ajuntament barceloní -emulant els passos d'altres ciutats com Nova York o Londres- havia d'arribar de la mà de l'ampliació del govern, va anunciar Collboni. Ara bé, al marge de la decisió d'ERC, els plans socialistes inclouen anunciar-ho aviat, després d'haver-hi treballat intensament amb sectors empresarials. "Pot ser perfectament una persona que sigui reconeguda en l'àmbit de l'oci nocturn i del món cultural de la ciutat, i que tingui l'autoritat moral per fer aquesta feina de mediació i promoció d'alternatives", va dir mesos enrere l'alcalde.
Habitatge: entre la Generalitat i el 30%
L'altra gran via política que s'ha d'aclarir a Barcelona és l'habitatge. El batlle socialista l'ha situat com "la prioritat" del mandat des de la seva campanya electoral, però encara no s'ha anunciat la posada en marxa de mesures destacades per millorar l'accés residencial. La més ambiciosa de les voluntats expressades és el tancament dels 10.000 pisos turístics presents a la ciutat. Això, tanmateix, quedarà en mans del següent govern municipal, ja que només es podrà fer a partir de les acaballes del 2028 com a mínim. Pel que fa a la construcció de nous pisos socials, a més de mantenir el ritme previ, la gran mesura publicitada per les administracions fins ara era la cessió d'11 solars de l'Ajuntament on la Generalitat podria construir 637 pisos socials. Això, però, hauria quedat encallat per decisió del Govern català anterior, en mans d'ERC. Ara que la batuta de l'administració catalana torna a estar en mans socialistes -després de 14 anys sense estar-ho- aquests desajustos entre governs haurien de ser més fàcils de resoldre. I el cas dels solars serà una carpeta prioritària.
Alhora, encara queda pendent certificar la voluntat socialista -i presumiblement d'una majoria política al consistori- per reformar la reserva del 30% de l'habitatge protegit obligatori a qualsevol nova construcció o gran rehabilitació que es fa a la ciutat. Les xifres d'aconseguiment de pisos assequibles durant els primers sis anys d'aquesta política social -93 habitatges- és el principal argument de l'executiu per canviar la norma, tal com fa temps que reclamen des del sector immobiliari. Això, però, confronta de ple el govern amb els seus exsocis de govern, els comuns, peça clau de les ambicions pels pressupostos municipals.
Torna el debat de la percepció de seguretat
Mentrestant, l'estiu ha acabat amb un dels debats cíclics tornant a emergir amb força entre l'opinió pública de la capital catalana: la seguretat. Responsables policials i polítics s'han mostrat preocupats per la presència d'armes blanques entre la ciutadania i el govern Collboni ha proposat endurir les sancions contra les persones que portin alguna mena de ganivet o navalla a sobre. Això ara haurà de traduir-se políticament en un debat que també integrarà la resta de forces polítiques. De moment, el PP -que ha fet una roda de premsa d'inici de curs- ja s'ha centrat també en el debat sobre les armes blanques i ha condicionat la seva postura en la negociació dels pressupostos al fet que es prioritzi contractar més agents de policia, donar-los més escuts i dotar-los de més pales per detectar armes metàl·liques.
A més, la reacció barcelonina també té a veure amb el lideratge enquistat de la percepció d'inseguretat entre les principals preocupacions de la ciutadania, una realitat que la nova consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ja van expressar que tenen l'encàrrec primordial de fer-la decréixer. Tot plegat, a més, coincideix amb el temps amb un altre fet controvertit: el govern municipal barceloní vol implantar l'arribada d'unes noves armes, les pistoles Taser, a algunes unitats policials. La decisió va ser criticada per entitats pels drets humans, però el govern barceloní es manté convençut i l'adquisició hauria de concretar-se les pròximes setmanes.
Carpetes vives
De fons, encara caldrà seguir l'evolució de temes que han portat cua, com l'estada de la Copa Amèrica de Vela, que s'allargarà fins a finals d'octubre, o la concreció del desplegament de mesures plantejades els primers mesos del mandat. Això inclou tant el pla per guanyar verd durant el govern de Jaume Collboni -que defuig del model superilla- com les iniciatives que s'acabin implementant en les grans zones de saturació turística que es van començar a delimitar abans de l'estiu. De fet, en una entrevista amb Nació, el tinent d'alcaldia Jordi Valls va avisar que l'executiu municipal es plantejaria la idea de prohibir-hi el pas de bicicletes o patinets elèctrics per punts com la Sagrada Família.