La millor ratafia

La Taverneta de Ripoll acollirà el proper 7 de novembre el 1r Concurs Internacional de Petits Productors de Ratafia

Arnau Urgell
05 de novembre de 2009
Fran Barroso amb una ratafia
Fran Barroso amb una ratafia | Arnau Urgell

Fran Barroso, a la barra de la Taverneta amb la seva ratafia casolana. Foto: Arnau Urgell

Si Ferran Adrià és “el millor cuiner del món”, la Taverneta de Ripoll coronarà el proper 7 de novembre “la millor ratafia del món”. Bé, potser ens passem i acaba sent la millor ratafia casolana del Ripollès però la competició s'autodenomina internacional. “No voldríem excloure algun espanyol que produís ratafia” explica en Fran Barroso, alma mater de la Taverneta i de la iniciativa; “o a un austràlia” afegeix.

El 1r Concurs Internacional de Petits Productors de Ratafia va sorgir, com no podia ser d'altra manera, d'una conversa de bar. En Fran Barroso explica que cinc dels sis xerraires feien ratafia casolana i que el que havia de ser un concurs “per nosaltres” es va anar “fent gran”. Hores d'ara ja s'han apuntat al concurs una dotzena de participants, la majoria de Ripoll, però també de Sant Joan i Campdevànol. “Les inscripcions estan obertes fins al proper dia 5” afegeix.

Un jurat “venerable i imparcial” serà l'encarregat de valorar les diverses ratafies que es presentin a concurs. El seu dictamen tindrà en compte elements olfactius, gustatius i de color però també analitzarà el maridatge amb galeta de Vilada. Els tres primers classificats -de moment el mateix Barroso ja s'autopostula com a favorit- rebran un lot de productors de la terra i una barretina commemorativa. “Es tracta de traslladar a la catalana el costum basc -Fran Barroso és natural de Zumaia- d'entregar als guanyadors una txapela” explica.

Abans del concurs hi haurà un sopar amb la ratafia com a protagonista: amanida de tardor, llaminera de porc amb reducció de ratafia i flam de ratafia amb nous. Després de coronar la “millor ratafia del món” hi haurà música i festa.

Una beguda a l'alça
La ratafia és un licor anisat fruit d'una maceració. La base són les nous, la clau, la pela de llimona, la canyella i la nou muscada. I si poden arribar a posar-hi fins a quaranta espècies per matisar el seu sabor. Fran Barroso explica que d'un temps ençà cada vegada se'n consumeix més i això “sorprèn” als barcelonins que passen per la nostra comarca que ho veuen una beguda de “vells”.

Sobre el dilema entre Bosch i Russet l'amo de la Taverneta considera que els garrotxins guanyen per “golejada”. Tant pot ser una una represàlia cap a la capital del Bisaura per abandonar al Ripollès o bé una simple qüestió de qualitat.