Borràs desacredita Herrero davant del TSJC pels problemes de drogodependència

La presidenta de Junts es presenta com a víctima de "lawfare" i "persecució política", nega l'existència de fraccionament de contractes al capdavant de la ILC i defineix la feina a la institució com a "escrupolosament legal"

Laura Borràs, durant la seva declaració aquest dilluns al TSJC
Laura Borràs, durant la seva declaració aquest dilluns al TSJC | Nació
Bernat Surroca / Oriol March
27 de febrer del 2023
Actualitzat el 01 de març a les 10:38h

La setena sessió del judici a Laura Borràs per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha estat marcada per la declaració de la protagonista, que fins ara només havia intervingut durant menys de deu segons -ho va fer dilluns passat, abans que declaressin els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol- per desmarcar-se dels fets i negar haver comès cap delicte. Asseguda davant del tribunal que presideix Jesús María Barrientos, i responent només les preguntes de la defensa encapçalada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, s'ha encarregat d'intentar desacreditar Herrero per la seva drogodependència. "Em va mentir. No tenia una malaltia mental, tenia drogodependència", ha remarcat. També s'ha presentat com a víctima de "lawfare" i de "persecució política" just al final de l'interrogatori, que s'ha allargat durant pràcticament una hora i mitja, perquè segons ella tots els avenços judicials de la investigació han anat en paral·lel a com progressava la seva carrera política.

Segons Borràs, a principis del 2016 es produeixen "desaparicions" per part de l'informàtic, que fins aquell moment havia complert amb tots els terminis encarregats. "No donava explicacions. Jo patia molt perquè no era habitual que s'endarrerís. Ho feia amb màxima satisfacció i excel·lència. No respon correus ni missatges, era una època molt angoixant", ha apuntat la dirigent de Junts, que ha llegit en veu alta un missatge en el qual Herrero sostenia ser "tot adrenalina" per un hipotètic consum de "MTD", sigles identificades amb la metadona.

La presidenta suspesa del Parlament ha clarificat que tots els contractes que es feien passaven pel control i pel sedàs dels funcionaris que hi treballaven, en especial Assumpta Pagespetit -exadministradora de la ILC i que la va incriminar- i Roger Espar. "Si un contracte passa per les mans de Pagespetit, és de deu", ha resumit la presidenta de Junts a preguntes d'Elbal. Ella, ha dit, mai es va encarregar de fer cap tipus de contracte ni cap pressupost, ni cap factura. "Cada contracte tenia un objecte diferent, no hi ha fraccionament", ha ampliat posteriorment. Elbal ha fet constar una prova pericial pagada pel seu marit -a través d'un compte conjunt- que acredita que les tres defenses havien col·laborat. Borràs portava l'informe a la seva bossa de mà. Elbal ha demanat que l'informe pugui ser incorporat a la causa.

"Pagespetit era inflexible: hi havia d'haver tres pressupostos amb les coses tecnològiques que aporten els proveïdors", ha apuntat Borràs. L'exadministradora es va posar en contacte amb Herrero, que en algun moment va "perdre la paciència", de manera que ella acabava fent d'intermediària entre tots dos. "Pagespetit podia ser molt minuciosa i exigent. A vegades em deia que no parlàvem el mateix llenguatge. La tramitació era competència seva", ha puntualitzat. En aquest punt, la dirigent independentista -a qui la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació- ha indicat que mai va interferir en termes de contractació. Això corresponia a Pagespetit, a qui ha acusat de "treure's responsabilitat del damunt". "Entenc que un procediment judicial i haver de prestar declaració és dur, i cadascú respon com bonament pot a la circumstància d'un procediment judicial", ha assenyalat en la mateixa fase.

Pagespetit, segons Borràs, és una funcionària "molt minuciosa i exigent", de manera que oferia "garanties" per la tasca que li pertocava, de caràcter "gerencial". "Anava més enllà de les tasques encomanades", ha indicat la presidenta de Junts, que ha ressaltat que "no tenia experiència en gestió pública" quan va entrar a la ILC. "Pagespetit m'oferia tota la confiança possible", ha apuntat, just abans de tornar a puntualitzar que bona part dels contractes eren menors. És Pagespetit qui li explica com es fa el control tècnic en aquest àmbit. "Em sento molt segura, no només per l'expertesa dels tècnics, sinó perquè hi ha un control extra amb l'autorització de pagament a banda de la intervenció", ha apuntat la dirigent de Junts.

A Herrero, ha dit, el coneix quan resulta guanyador del premi Ciutat de Vinaròs de literatura digital. Quan Borràs posa en marxa un màster específic, l'incorpora com a investigador al grup de recerca Hermeneia. "M'ha dolgut molt veure que es presenta com a informàtic, és un artista digital", ha elogiat la presidenta de Junts. "Hi contacto per posar a la pràctica els nostres coneixements de literatura digital, textos, cibertextos i hipertextos. El necessito per tirar endavant el projecte", ha apuntat sobre l'altre acusat, que la va incriminar directament.

Li fa saber d'alguna manera que podria tenir un contracte laboral encobert? "De cap manera. Mai es va plantejar mai que estigués en nòmina de la ILC", ha apuntat Borràs. La institució, ha dit, fa uns 800 o 850 "contractes menors" cada any, de manera que en la junta de govern i el consell assessor s'hi havia d'anar per retre comptes. "Hi havia d'anar a explicar tota l'activitat, i tot s'aprovava sempre per unanimitat", ha destacat la presidenta suspesa del Parlament. Pagespetit no va dir "en cap moment" res que fos recollit a les actes. En aquell moment treballaven 11 persones a la institució, per bé que en altres moments la xifra era de 19.

Borràs ha arrencat explicant la seva formació, eminentment acadèmica i centrada en els estudis literaris. Preguntada sobre el seu fitxatge com a directora de la ILC -qui la contacta és Ferran Mascarell-, ha puntualitzat que se li va demanar atorgar una pàtina digital a la institució. L'encàrrec, va dir, era de "transformació" en un context de retallades pressupostàries. "Era un repte fer una acció d'aquestes característiques amb tantes dificultats econòmiques", ha apuntat la presidenta de Junts, que ha indicat que una de les prioritats era fer un "portal de referència" de la literatura catalana a internet. La ILC, ha remarcat, depèn de la Generalitat però és una institució "republicana" que té, també, un consell assessor. És el conseller de Cultura qui fa la proposta, i qui avala el nomenament de manera definitiva és aquest consell assessor.

Què han dit els pèrits del cas Borràs?

Els pèrits de la Fiscalia i de la defensa han comparegut conjuntament i s'han contradit davant dels jutges. Els pèrits de la Guàrdia Civil han assegurat que no s'han alterat els discos durs que es van intervenir a casa d'Herrero, però els pèrits de Borràs han garantit que el contingut dels discos durs es va modificar, perquè el hash -l'eina matemàtica per protegir la integritat de l'evidència en informàtica forense- va canviar. "En informàtica forense, el precinte és el hash i s'utilitza sempre per garantir la integritat d'una evidència", ha afirmat el pèrit Javier Rubio, pèrit de la defensa de Borràs, i autor de l'informe juntament amb el polèmic pèrit Luis Enrique Hellin, condemnat per assassinat d'una activista socialista durant els anys de la Transició. "Aquesta evidència té la garantia matemàtica absoluta que no és la mateixa", ha assenyalat Rubio, que ha indicat que es va "toquetejar" el material en primera instància.


"Els Mossos d'Esquadra van interactuar amb aquest dispositiu, amb aquest disc dur, i es van connectar al Gmail per descarregar-se els correus d'Herrero", ha ampliat posteriorment el pèrit, que també ha indicat que precintar el material no és tan fàcil com "posar-lo en una bossa", sinó que cal dur a terme un mecanisme específic -el hash- per garantir que no es torna a tocar. "Quan s'intervé un disc, es fa un bolcat i es calcula el hash. I, en aquest moment, aquest concepte ja no torna a canviar, perquè és l'original. I es fa servir sempre per garantir la integritat d'una evidència", ha apuntat Rubio en el transcurs de la declaració. Com a mínim, ha indicat, hi ha hagut una manipulació, perquè el hash és diferent.

La fiscal, en el seu torn de contrainterrogatori, ha fet una pregunta molt concreta: es pot garantir que el contingut és el mateix de l'original respecte de les còpies? "Si coincideix el hash de tots els arxius, no s'ha tocat el contingut. Però com que no coincideix, el contingut ja és diferent. Les dades no són les mateixes, han variat. No sabem de quina manera, però és diferent", ha apuntat. En aquest punt, la fiscal ha volgut evidenciar que, si bé els pèrits diuen que la prova s'ha alterat, no es pot concretar en quins termes s'ha modificat. 

Pel que fa als correus, el pèrit Hellín els ha posat en dubte. Ha indicat que hi ha dos tipus d'escorcolls en aquests casos. Primer n'hi ha un d'estàtic, a través del qual es van obtenir entre set i vuit correus vinculats a Borràs des de la direcció electrònica d'Herrero. Aquests correus es van imprimir en un dispositiu concret que els Mossos van connectar a l'ordinador de l'informàtic que havia treballat per la ILC. En el registre dinàmic -és a dir, un registre que es fa connectant-se al Gmail- es van extreure "tots els correus" que hi ha emmagatzemats al servidor, inclosos els que hi ha a la paperera. "Això vol dir tot", ha apuntat.