29
d'octubre
del
2010
Aquest dijous es va activar el penúltim compte enrere de la cursa electoral, el que marca que queda tant sols un mes pels comicis. Un fet que va coincidir amb la publicació al DOGC de les llistes electorals que en el cas de la demarcació de Girona suposa haver validat fins a 26 candidatures.
Tot i que tothom ha coincidit en la gran transcendència de les eleccions no sembla, a priori, que en el cas del Ripollès puguin haver-hi grans canvis en els seus representants. En el cas de Convergència i Unió, Eudald Casadesús no tindrà cap problema per revalidar el seu escó tot i passar del número 1 al 3 de la llista per Girona. Fa quatre els anys els nacionalistes van obtenir set diputats i les enquestes els hi han arribat a donar-ne fins a deu. En el cas del Ripollès el 2006 van aconseguir 6.565 vots (48,5% dels sufragis).
En el cas del PSC Esteve Pujol tampoc hauria de tenir grans problemes per revalidar el seu escó. Avança a la llista del número quatre al tres en substitució del ripollès Joan Manuel de Pozo –que és membre del CAC-. La darrera enquesta de RAC1 –la que ha donat fins ara els pitjors resultats pel PSC i els millors per CiU- pronostica 3 representats del PSC a la demarcació de Girona (un menys que fa quatre anys). El 2006 al Ripollès van obtenir 2.724 vots (curiosament els pitjors resultats en vots absoluts en les vuit eleccions) que van suposar el 20,1% de sufragis.
Dels tres actuals diputats del Ripollès el que ho podria tenir menys clar per repetir és el ribetà Pere Vigo –tot i que en realitat es presenta pel Gironès- que ha passat de cap de llista al número 2. La darrera enquesta de RAC1 pronostica dos diputats pels republicans (dels 4 del 2006) tot i que en la penúltima onada havien situat la xifra en un de sol. Val a dir però, que la mostra del Racòmetre és molt petita per les demarcacions de fora de Barcelona i això redueix la fiabilitat dels pronòstics. ERC el 2006 va ser tercera fora al Ripollès –havia estat segona tres anys abans- amb 2.438 vots (18,3%).
Més enllà del triumvirat Casadesús-Pujol-Vigo sobre el paper no hi ha cap més opció que altres representants del Ripollès entrin al Parlament. Teresa Jordà ocupa el número 7 per ERC, Núria López l'11 pel PSC, Eva Martínez el 14 per ICV, Xavier Sala Moret el 14 per Reagrupament, Ricard Morer el 14 pel PP i Maria Carme Freixa el 15 per ERC. A banda, els dos polítics d'origen ripollès però que es presenten per Barcelona: Joan Puigcercós (cap de llista d'ERC) i Irene Rigau (número 9 de CiU) tenen assegurada l'elecció.
Fins a 26 candidatures
Iniciativa per Catalunya-Verds i el Partit Popular haurien de poder conservar l'únic representant aconseguit el 2006. Els ecosocialistes van obtenir fa quatre anys 837 vots a la comarca (6,1%) mentre que els populars es van quedar amb 597 (4,4%). Ara repeteixen candidat per Girona amb Joan Boada i Enric Millor respectivament.
A banda dels cinc partits amb representació parlamentària per Girona hi ha 21 candidatures més. Una de les grans incògnites és com acabarà la pugna entre el Reagrupament de Joan Carretero i la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta que a la demarcació encapçala Toni Strubell. De moment, les enquestes no han donat representació a la circumpscripció.
També caldrà veure si Ciutadans millora els pèssims resultats que fa quatre anys va obtenir al Ripollès (18 vots) tot i que ara també té la competència en el bàndol espanyolista d'Unión Progreso y Democracia. L'altra gran incògnita és si la xenòfoba Plataforma per Catalunya farà un salt endavant.
A partir d'aquí un devessall de candidatures per tots els gustos i colors. Per una banda els d'extrema esquerra i anticapitalistes: Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI), Des de Baix, Unificación Comunista de España i més allunyat d'aquest grup el Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana.
En el bàndol ultradretà hi trobem la Falange Española de las JONS i el feixista Movimiento Social Republicano. També molt escorat a la dreta els antiavortistes del Partit Família i Vida.
Però el principal grup de llistes són els “partits temàtics”: des dels ecologistes d'Els Verds-Grup Verd Europeu i els animalistes del Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) al Partido de los Pensionistas en Acción, passant pels Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, els Pirates de Catalunya –centrat en els drets civil i la societat del coneixement- o el Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual-Todos Somos Iguales. També cal destacar els Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco –formació que aposta per deixar en blanc els escons que pogués obtenir- o els "frikisme" de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) que a Barcelona presenten Ariel Santamaria i Carmen de Mairena com a ticket electoral.
Tot i que tothom ha coincidit en la gran transcendència de les eleccions no sembla, a priori, que en el cas del Ripollès puguin haver-hi grans canvis en els seus representants. En el cas de Convergència i Unió, Eudald Casadesús no tindrà cap problema per revalidar el seu escó tot i passar del número 1 al 3 de la llista per Girona. Fa quatre els anys els nacionalistes van obtenir set diputats i les enquestes els hi han arribat a donar-ne fins a deu. En el cas del Ripollès el 2006 van aconseguir 6.565 vots (48,5% dels sufragis).
A priori les eleccions del 28-N no haurien de suposar grans canvis en els representants del Ripollès
En el cas del PSC Esteve Pujol tampoc hauria de tenir grans problemes per revalidar el seu escó. Avança a la llista del número quatre al tres en substitució del ripollès Joan Manuel de Pozo –que és membre del CAC-. La darrera enquesta de RAC1 –la que ha donat fins ara els pitjors resultats pel PSC i els millors per CiU- pronostica 3 representats del PSC a la demarcació de Girona (un menys que fa quatre anys). El 2006 al Ripollès van obtenir 2.724 vots (curiosament els pitjors resultats en vots absoluts en les vuit eleccions) que van suposar el 20,1% de sufragis.
Dels tres actuals diputats del Ripollès el que ho podria tenir menys clar per repetir és el ribetà Pere Vigo –tot i que en realitat es presenta pel Gironès- que ha passat de cap de llista al número 2. La darrera enquesta de RAC1 pronostica dos diputats pels republicans (dels 4 del 2006) tot i que en la penúltima onada havien situat la xifra en un de sol. Val a dir però, que la mostra del Racòmetre és molt petita per les demarcacions de fora de Barcelona i això redueix la fiabilitat dels pronòstics. ERC el 2006 va ser tercera fora al Ripollès –havia estat segona tres anys abans- amb 2.438 vots (18,3%).
Més enllà del triumvirat Casadesús-Pujol-Vigo sobre el paper no hi ha cap més opció que altres representants del Ripollès entrin al Parlament. Teresa Jordà ocupa el número 7 per ERC, Núria López l'11 pel PSC, Eva Martínez el 14 per ICV, Xavier Sala Moret el 14 per Reagrupament, Ricard Morer el 14 pel PP i Maria Carme Freixa el 15 per ERC. A banda, els dos polítics d'origen ripollès però que es presenten per Barcelona: Joan Puigcercós (cap de llista d'ERC) i Irene Rigau (número 9 de CiU) tenen assegurada l'elecció.
Fins a 26 candidatures
Iniciativa per Catalunya-Verds i el Partit Popular haurien de poder conservar l'únic representant aconseguit el 2006. Els ecosocialistes van obtenir fa quatre anys 837 vots a la comarca (6,1%) mentre que els populars es van quedar amb 597 (4,4%). Ara repeteixen candidat per Girona amb Joan Boada i Enric Millor respectivament.
A banda dels cinc partits amb representació parlamentària per Girona hi ha 21 candidatures més
A banda dels cinc partits amb representació parlamentària per Girona hi ha 21 candidatures més. Una de les grans incògnites és com acabarà la pugna entre el Reagrupament de Joan Carretero i la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta que a la demarcació encapçala Toni Strubell. De moment, les enquestes no han donat representació a la circumpscripció.
També caldrà veure si Ciutadans millora els pèssims resultats que fa quatre anys va obtenir al Ripollès (18 vots) tot i que ara també té la competència en el bàndol espanyolista d'Unión Progreso y Democracia. L'altra gran incògnita és si la xenòfoba Plataforma per Catalunya farà un salt endavant.
A partir d'aquí un devessall de candidatures per tots els gustos i colors. Per una banda els d'extrema esquerra i anticapitalistes: Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI), Des de Baix, Unificación Comunista de España i més allunyat d'aquest grup el Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana.
En el bàndol ultradretà hi trobem la Falange Española de las JONS i el feixista Movimiento Social Republicano. També molt escorat a la dreta els antiavortistes del Partit Família i Vida.
Però el principal grup de llistes són els “partits temàtics”: des dels ecologistes d'Els Verds-Grup Verd Europeu i els animalistes del Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) al Partido de los Pensionistas en Acción, passant pels Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, els Pirates de Catalunya –centrat en els drets civil i la societat del coneixement- o el Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual-Todos Somos Iguales. També cal destacar els Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco –formació que aposta per deixar en blanc els escons que pogués obtenir- o els "frikisme" de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) que a Barcelona presenten Ariel Santamaria i Carmen de Mairena com a ticket electoral.