Rosalía, Maragall o Guardiola: quan el català ha traspassat fronteres

La llengua catalana té gairebé deu milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. En ser una de les parles romàniques més antigues d'Europa, el català gaudeix del prestigi lingüístic de múltiples institucions, però el seu arrelament més enllà dels Pirineus o de la Franja ha suposat dècades de feina i visibilitat. Els intents per intentar-lo situar com a oficial allà on es parla i en institucions europees ha conviscut amb moments puntuals en que, gràcies a iniciatives individuals malgrat no tenir el suport d'un estat al darrere, la llengua pròpia de Catalunya hagi traspassat fronteres.

L'argument fàcil del "jo utilitzo el castellà per arribar a més gent" no sempre és l'opció escollida per parlar amb un micròfon a la mà. La defensa de la llengua, de manera interessada o no, a través de la seva parla per part de diverses personalitats de projecció situen el català en diversos escenaris internacionals. Cantants, esportistes, professionals del disseny, el món del cinema i activistes, entre d'altres, han portat el català arreu en les darreres dècades i ens han deixat càpsules per recordar.

Maragall inaugura els Jocs del 92 en català
L'aleshores alcaldes de Barcelona va arrencar el discurs d'inauguració de les Olimpíades de 1992 en català i recordant Lluís Companys, que presidia l'organització de l'Olimpiada Popular de 1936 que el cop d'estat feixista va frustrar. Pasqual Maragall va usar també l'anglès, el castellà i el francès en un discurs que van veure milions de persones de tot el món i en una cerimònia que va causar admiració. Qui era president del Comitè Olímpic Internacional, el controvertit Joan Antoni Samaranch, també va usar el català després de mesos de polèmica per la presència de la llengua i els símbols nacionals del país als Jocs. El següent vídeo mostra la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i a les dues hores i quinze minuts es pot escoltar Maragall dirigint-se al món sencer en català.

El discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt
La cultura catalana va viure un moment immensament dolç el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, el certamen literari més important del planeta. Quim Monzó, un dels escriptors més cèlebres del país, va elaborar un discurs íntegrament en català d'aproximadament un quart d'hora que va ser rebut amb un immens aplaudiment. Catalunya va ser l'eix central i la cultura convidada de l'edició d'aquell any, però el discurs de Monzó va quallar amb escreix al país: la llengua catalana se situava en un dels aparadors culturals més grans del món i era escoltada per desenes de països. Els mitjans catalans van seguir amb expectació els esdeveniments que van succeir a la ciutat alemanya ara fa 14 anys.

El català a l'ONU de la mà d'Andorra
L'excap del govern d'Andorra, Òscar Ribas, va ser el primer a oferir un discurs oficial en català en una sessió plenària a la seu de les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993 a Nova York. En una intervenció històrica, va defensar la llengua i la cultura catalanes. Ribas va citar Ramon Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu, i va marcar el domini lingüístic de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. "És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat", va dir el mandatari en aquella compareixença a Nova York.

El discurs de Pau Casals a l'ONU
El català ja havia arribat a l'ONU abans. Va ser el 1971, quan Pau Casals va pronunciar un discurs en un acte no oficial en què va fer un cant a la pau i a la identitat catalana. Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat i el 1971, recentment s'han commemorat els 50 anys, li van atorgar la medalla de la Pau de l'ONU. "Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial-, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, soc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides", va dir Casals en rebre la medalla.

Veten Serrat a Eurovisió per voler cantar en català
Massiel va guanyar l'Eurovisió del 1968 a Londres. Ho va fer amb la canço La, la, la, però no era l'escollida per participar-hi. L'elecció interna que va fer TVE va recaure en Joan Manuel Serrat, però el cantant va negar-se a participar al festival europeu si no el deixaven cantar en català. El govern de Franco ho va prohibir i el cantautor del Poble Sec va abandonar el país a causa del boicot que el públic espanyol va fer-li.

L'èxit de la Rosalía: sense embuts en un aparador immillorable
La cantant de Sant Esteve Sesrovires no ha amagat mai el seu amor per la llengua catalana. Amb el seu caràcter desinhibit i l'increïble camí a l'èxit que ha seguit en pocs anys, la Rosalía s'ha convertit en un fenomen de masses a tot el planeta i ha situat Catalunya al mapa de la música urbana fora de les fronteres de l'Estat. Fins i tot en entrevistes en mitjans dels EUA reivindica la llengua.

Ella mai ha amagat el seu amor per la cultura catalana, els seus orígens i per la llengua, de la que afirma estar molt orgullosa. És la que utilitza amb la seva germana -qui és la màxima responsable de la seva comunicació- i els seus pares. La Rosalía, a més, va dur el català a les llistes d'èxit de mig planeta gràcies a la cançó Milionària. La cantant va explicar que és el primer tema que va compondre i publicar en català, i la primera cançó "inspirada en rumba catalana". Rosalía va confessar que la va començar a Sevilla mentre s'esperava a l'aeroport i la va acabar a Barcelona. Un dels moments més importants de la seva carrera va ser endur-se un premi Grammy pel disc El Mal Querer i, Rosalía, en agraïments a la seva família, ho va fer en català.

La música urbana en català gaudeix d'un bon grapat d'artistes que la impulsen, però ningú amb la projecció de la Rosalía. El cas de la Santa Salut, però, cantant en català en un canal de Youtube de música urbana de primer nivell, s'aproxima al de la de Sant Esteve Sesrovires.

Piqué i Guardiola
El Barça és un dels màxims exponents de Catalunya arreu del món. Tot i això, el català no ha gaudit gaire d'una visibilitat corresponent al nivell del club i del seu impacte al planeta, però la llengua pròpia ha viscut diversos moments destacats gràcies a jugadors i entrenadors que reivindiquen la parla del país. Un d'ells és Gerard Piqué, un dels capitans actuals de l'equip, que ha protagonitzat moments televisius -alguns polèmics- per la defensa del català. El més curiós, divertit i demostratiu de la implicació de la feina per part d'un reporter és el que va viure amb un periodista del Brasil.

Pep Guardiola, en la seva etapa com a entrenador del Bayern de Munic, va defensar la llengua catalana a ulls de tota Europa. En la roda de premsa posterior a l'enfrontament entre l'equip alemany i el Reial Madrid a les semifinals de la Champions League, el periodista de Catalunya Ràdio Francesc Garriga formula una pregunta en castellà. Recorda, en plena qüestió, que la UEFA va recriminar-li el dia abans haver preguntat en llengua catalana. Guardiola el talla: "T'equivoques. Pots fer-ho en català".

Candela Peña als Goya
El cinema català viu un dels pitjors moments de les últimes dècades. Presència mínima a les sales de tot el país i una producció de capa caiguda que espera la redacció de la futura llei de l'audiovisual per a garantir uns mínims de presència a les plataformes, a més de millores en la creació de contingut. Tot i això, les pel·lícules catalanes han rebut reconeixement notori arreu dels certàmens i premis més respectats del planeta. Als Goya, però, tot i gaudir sempre d'una participació (nominats, premiats, presentadors) de catalans, la llengua ha patit un arraconament notori. Només l'actriu de Gavà Candela Peña va reivindicar el català en el seu discurs el 2012 quan va guanyar el premi a Millor actriu de repartiment. Un discurs contundent, de forta reivindicació social, que va aixecar aplaudiments a tot l'auditori.