Mes de gener de molts fronts pel Govern. Va començar amb l'acord del finançament i ha continuat amb la crisi de Rodalies, arran del col·lapse de la xarxa. Un col·lapse provocat per anys d'incompliment dels compromisos inversors i per una mala gestió i manteniment agreujats aquests dies per la pobra informació i atenció als usuaris. L'executiu de Salvador Illa, sense capacitat de reacció immediata i temorós que se li compliqui el panorama electoral i se li encareixi l'estabilitat, va demanar caps al govern espanyol. Han sacrificat dos càrrecs menors i promès més inversió, cosa que caldrà veure fins on s'executa. Albert Dalmau, ahir en funcions de president, no ho va passar bé al Parlament.

I mentre aquests dos temes estan al centre del debat, un altre es negocia de forma silenciosa a Madrid des de fa mesos: la participació catalana en la gestió de l'Aeroport del Prat. També dels de Girona i Reus, tots tres propietat d'Aena. Dimarts ho va reclamar, de nou, el lehendakari Imanol Pradales a la Moncloa i Pedro Sánchez li va dir que en dos mesos tindrà una proposta de cogestió.

Aena es va privatitzar parcialment fa una dècada. Aquest és l’argument que utilitzen l’administració estatal i els seus administradors -amb el socialista català Maurici Lucena al capdavant- per negar-se a cedir o compartir la gestió o la titularitat. Junts va situar l'exconseller Ramon Tremosa al consell d'administració d'Aena i Eduard Gràcia al de Renfe. Tots dos tenen un rol molt discret i no consten iniciatives per operar canvis estructurals en les dues empreses estatals en relació amb Catalunya.

El finançament singular i el traspàs de Rodalies són els dos principals assumptes en matèria d'autogovern i millora dels serveis públics que negocia el govern d’Illa. A aquests s’hi afegirà la participació en la gestió del Prat, la principal infraestructura econòmica del país, que l’establishment havia presentat com un assumpte estratègic. Tots tres assumptes tenen en comú que són competències sobrevingudes per al PSC.

Només cal repassar els programes electorals del PSC amb els quals es va presentar Illa a les eleccions de 2021 i de 2024 per constatar que no eren prioritats. Ha estat arran de les negociacions amb ERC que s'han incorporat a l'agenda. El traspàs "integral" de Rodalies va ser, juntament amb l'amnistia, el plat fort del pacte entre els republicans i el PSOE per investir Sánchez la tardor de 2023. I el finançament el gran tema per investir Illa el 2024 i el van validar els socialistes espanyols. El pacte també incloïa crear una Autoritat Aeroportuària de Catalunya (ja s'hi treballa) per participar de forma "determinant" en la gestió dels aeròdroms amb titularitat d'Aena.

Si anem als programes, al del 2021 el PSC no reivindicava cap traspàs de Rodalies. Es parlava de traslladar al govern espanyol la necessitat de complir amb les inversions, de plans de millora de la xarxa, de projectar algunes línies i de la cessió d'estacions en desús. Al de 2024, quan ERC ja ho havia pactat amb el PSOE, sí que es comprometien a "culminar el traspàs integral de Rodalies i Regionals a la Generalitat" posant l'accent en assegurar "la mobilitat laboral i el manteniment dels drets adquirits dels treballadors" i prometien un pla de Rodalies. En aquell mateix programa les úniques referències a l'Aeroport del Prat eren per reivindicar la necessitat i les bondats de l'ampliació.

Pel que fa al finançament reclamava mecanismes federals, una revisió i millora del model i incorporar l'ordinalitat. Proposava la condonació del deute que havia pactat ERC en la investidura de Sánchez (del 20%) i reivindicava el consorci tributari entre l'agència tributària espanyola i la catalana. L'acord posterior amb Illa (Alícia Romero ens explicava fa uns dies que no era ben bé el seu model) donava preeminència a la catalana recaptant el 100% dels grans impostos, com ara l'IRPF. La clau de la caixa i la recaptació, de fet, és la condició que posa Oriol Junqueras perquè, després d'acordar el model, el seu partit aprovi ara els pressupostos d'Illa.

És evident que aquest PSC ha hagut de cedir i arrossega els peus en algunes negociacions impulsades i monitorades per ERC. Ho fa amb voluntat de complir, però amb un projecte nacional més modest que el dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Ho ha fet per diverses raons: perquè no hi creu i hi veu més confederalisme que federalisme; perquè sap que el PSOE i els aparells de l’Estat no cediran poder; o perquè tem que assumir aquestes competències compliqui encara més la gestió d’una Generalitat estressada.

Però un partit independentista -també un de nacionalista com CiU o el PNB- vol sempre màximes quotes d'autogovern, també en el marc autonòmic. I això vol dir cobrar impostos, controlar infraestructures crítiques, quedar-se les presons, o arremangar-se per dignificar Rodalies gestionant amb exigència i proximitat. El dubte, raonable, és si Junqueras i els seus poden, atesos els límits que s'autoimposa el PSC, sortir-se'n de fer complir els acords des de fora del Govern amb les palanques de sostenir Sánchez i Illa.

Avui no et perdis

• Exclusiva: Catalunya té identificades des del 2021 les línies de tren més vulnerables al canvi climàtic; per Arnau Urgell Vidal.
• Memòria nacional: Esquerra Catalana dels Treballadors; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
• Exclusiva: Denúncia a la Fiscalia per despeses indegudes d’Irene Pardo, dirigent del PP català; per Pep Martí i Vallverdú.
• Nació rep una menció especial al Premi Planes per la investigació sobre Aliança Catalana.
• Futbolítica: Ric, urbà, modern i triomfador: així és el «jove» Copenhaguen; per Ramon Usall.

El passadís

Ahir us explicàvem que Joan Maria Piqué, l'excap de premsa d'Artur Mas i alt càrrec als governs de Puigdemont, Torra i Aragonès, ha tornat a la vida institucional. Ara, com a director adjunt de l'oficina a Brussel·les de l'Associació Catalana de Municipis que presideix Meritxell Budó. Piqué es manté actiu a la sectorial de política internacional de Junts, però en els darrers anys, i sobretot arran de la decisió de deixar el Govern, s'havia allunyat de Carles Puigdemont.

Piqué va ser un dels pocs que va fer feina al seu costat en la fase inicial de l'exili sota una gran pressió política i legal. Ara tornarà a estar a prop del president a l'exili que, segon sembla, té la voluntat de refer ponts amb alguns sectors de Junts per contenir les tensions internes en un context polític complicat per la competència amb Aliança, les dificultats amb el PSOE i l'escàs poder institucional. Aquestes s'han fet evidents en episodis com la dimissió de Jaume Giró o les declaracions d'alcaldes importants i de càrrecs comarcals sobre el rumb a Madrid o el finançament. 

Vist i llegit

El jove autor francès Édouard Louis s'ha convertit en una de les plomes més temudes entre el poder establert. Aquest enfant terrible ha transformat les seves experiències i sentiments més íntims en lacerants històries de denúncia i catarsi. A la Fàbrica, un dels espais escènics dels Teatres del Farró a Barcelona, s'hi ha estrenat Lluites i metamorfosis d'una dona, focalitzada en la figura de la seva mare, els seus orígens humils i la seva identitat. L'obra és protagonitzada per un canònic Jaume Madaula i per una implicada Eva Trancón. La direcció és de Fernando Bernués. 

La cançó

Catalunya ha estat un dels territoris més sensibles amb la situació a Palestina i, més concretament, a Gaza arran de la guerra amb Israel. El consens a l'hora de denunciar el genocidi és ampli. Diverses entitats han organitzat un concert per avui al vespre al Palau Sant Jordi. Entre els artistes convidats Guillem Gisbert, Oques Grasses, Bad Gyal, Morad o Xavi Sarrià. Un que també hi actuarà és el basc Fermín Muguruza, que fa un any va omplir el recinte en la seva gira dels 40 anys de carrera. L'internacionalisme és sempre present a les seves lletres carregades de reivindicació i ritme. Una de les millors és Yalah, Yalah, Ramallah!, un himne de resistència i esperança que va fer vibrar el Palau Sant Jordi. Espero que avui hi torni!

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]