De curar ferides a les ulleres sense cost: l'invisible paper de cuidar a qui menys té

"Em pot prendre la pressió, si us plau?". Sorprèn caminar pel Raval i sentir algú fer aquesta pregunta al mig del carrer. Sorprèn també veure una "ambulància" diferent plantada davant el convent de les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta. I sorprèn encara més trobar-hi un grup de persones vestides amb un davantal blau cel, utilitzant un ordinador portàtil i oferint assistència sanitària. Al vehicle hi ha el logotip de Missatgers de la Pau i els davantals estan estampats amb la imatge de Salut Sense Sostre. L'escena és impactant: són metges i metgesses voluntàries que atenen sense escrúpols tothom qui s'hi apropa i ho fan en un lloc estratègic, a la porta d'un menjador social.

Caure per les escales i fer-se mal al turmell. Anar al CAP per rebre assistència mèdica. Apropar-se a la farmàcia del barri a recollir els medicaments receptats. Aquest procediment, integrat en l'imaginari col·lectiu, no sempre és possible. Hi ha una part de la població que està exclosa de la sanitat pública per les dificultats amb què es troben quan hi volen accedir. No tenen targeta sanitària individual (TSI), l'han perduda o els l'han robada. Saben que sense no els atendran -si no és una qüestió d'urgència- i deixen de banda la seva salut prioritzant una necessitat molt bàsica: l'alimentació. 

Tenint en compte que aquesta situació existeix i que cada cop hi ha més persones vivint al carrer, durant els mesos més crus de la pandèmia un grup multidisciplinari de voluntaris va veure que hi havia una "necessitat" i van iniciar un seguit d'actuacions setmanals per oferir assistència sanitària a les persones més vulnerables que no l'estaven rebent. Ells són la Cristina, l'Albert, la Montse, el Pep, el Francesc o l'Eva, entre d'altres. Metges, infermers, òptics, fisioterapeutes, podòlegs, treballadors socials, gestors clínics, estudiants, jubilats. Ells són Salut Sense Sostre, una organització que treballa per apropar l'atenció sanitària més bàsica a qui queda fora del sistema públic.

"El nostre ham són els menjadors", explica l'Albert, un dels voluntaris que aquest dimecres ha sortit amb la unitat mòbil per atendre les persones vulnerables que van al menjador del convent de les Missioneres. Hi arriben al voltant de les 10 del matí, aprofitant que la sala s'obre a les 10.30 i la gent està fent cua. El reclam perquè s'apropi a la zona d'atenció: un aparell per mesurar la tensió. Un cop el pacient s'ha acostat ja ho tenen més fàcil per preguntar-los com es troben o amb què els poden ajudar. Només amb uns minuts d'observació es pot veure que la tasca dels voluntaris va més enllà de la funció mèdica. "D'on ve?", "què el preocupa?", "ja ha esmorzat?". "Fem també una funció social, xerrem amb la gent que s'apropa, necessiten sentir-se escoltats", detalla la Montse, coordinadora de la unitat mòbil de Salut Sense Sostre.

La majoria dels pacients són migrants que viuen al carrer, molts de fixos al barri, tot i que el 20% de les atencions són a barcelonins vulnerables que prioritzen l'alimentació o la supervivència a la salut. "Fins fa poc era gent del sistema social, però ara ja ho tractem tot", diu el Pep, un metge jubilat de Berga que cada dimecres baixa a Barcelona -"el voluntariat em costa 50 euros a la setmana"- per col·laborar. I és que quan entren a formar part de Salut Sense Sostre la seva prioritat és donar atenció a tothom, independentment de quina sigui la patologia.
 
"Ens hem oblidat de què som i de l'especialitat que tenim", afegeix la Cristina, la metgessa que està al càrrec del registre de pacients que fan durant les seves actuacions. És un registre independent, autònom i intern de la parròquia de Santa Anna, desvinculat de l'historial clínic del CatSalut. Això, però, pot canviar aviat gràcies a la possibilitat que ha ofert el sistema català de salut d'integrar-s'hi. "No som alternatius, sinó complementaris", clama la Carme Roca, una de les impulsores de l'organització.

"Vaig caure amb la bici i em fa molt mal el costat esquerre". Aquesta frase posa en alerta els voluntaris i un d'ells demana al Francis -un migrant procedent de Ruanda- que entri a l'"ambulància". Tot i que no es pot considerar una ambulància com a tal, perquè no té els permisos ni està adequada, aquesta furgoneta conté tots els elements indispensables per fer una exploració bàsica als pacients i valorar si cal, o no, una visita amb profunditat.

El pacient, que acaba de rebre una capsa d'antiinflamatoris, explica mentre surt del vehicle que ell no té targeta sanitària: "Vinc aquí per curar-me i rebre medicaments". L'Albert, que és qui l'ha atès, li dona informació sobre cada quant cal que s'ho prengui. Si el seu problema fos més greu, des de la unitat mòbil de Salut Sense Sostre podrien ajudar el Francis a obtenir la targeta sanitària i així poder-se apropar a un Centre d'Atenció Primària (CAP) o a les urgències d'un CUAP -Centre d'Urgències d'Atenció Primària- o un hospital, segons les necessitats per culminar l'atenció. 

Fer-se la TSI no és una gestió fàcil ni senzilla. Necessiten un dispositiu electrònic amb internet o, almenys, un mòbil -"missió impossible en alguns casos"- i cal indicar un domicili on rebre-la amb la problemàtica que molts dels pacients que s'atenen en aquestes sortides no el tenen. La parròquia de Santa Anna, al Gòtic, és el lloc de referència, així com els locals de la Creu Roja que hi ha a la ciutat, on els pacients poden recollir-la. "A alguns ja els va bé no tenir TSI, no volen ser fitxats des del punt de vista legal", comenta la Montse, "ens pregunten 'això no ho rebrà la policia, no?', i els hem de tranquil·litzar explicant que són registres diferents perquè accedeixin a fer-se la targeta", afegeix.
 
Falten uns minuts per a dos quarts de dotze i ja no queda ningú a la cua del menjador -"fan dos torns i ja són tots dins", es diuen entre ells- així que els cinc voluntaris -comptant el Manel, el xòfer- decideixen recollir la parada i fer camí en direcció a Santa Anna. Llums d'emergència enceses, "només per recórrer els carrers estrets del Raval", el vehicle fa una ruta pel barri abans de sortir a la Ronda Universitat, carrer Pelai, Portal de l'Àngel i Santa Anna.

Un grup de voluntaris els obre la reixa de l'entrada només veure'ls i l'equip descarrega el material que necessita per continuar la jornada. És el torn d'atendre els sense sostre que s'aproparan a la parròquia sabent que ofereixen aquest servei. Alguns hi dinen, per això obren les portes de la Capella entre les 12 i les dues del migdia. De nou, hora i llocs estratègics. L'ham torna a actuar i a poc a poc un grup de persones s'agrupa a la porta per poder ser atesos.

Porta de fusta i clau antiga, la Montse és l'encarregada d'obrir el "consultori". Un vitrall enorme proporciona la poca llum natural que hi entra, una marededeu controla la sala i tres paravents separen les diferents consultes. Sí, no només hi ha els metges voluntaris que han estat al carrer, a aquests s'hi sumen un òptic i optometrista i un osteòpata. Això els dimecres, tot i que els especialistes varien depenent del dia de la setmana, amb dentistes i podòlegs que també col·laboren de manera habitual. 

Els elements d'aquest "hospital de campanya" -així és com el defineixen els voluntaris- són bàsics: lliteres molt simples, algunes llums de precisió per facilitar la feina dels professionals i una calaixera on guarden els medicaments. La gran sorpresa, una màquina per mesurar amb precisió la vista dels pacients i tots els elements per saber quina graduació necessiten, amb un optotip -el cartell blanc amb lletres de diferents mides- a la paret. 

El Francesc és el responsable d'aquesta àrea on hi ha armaris i caixes plens d'ulleres que la gent ha donat perquè es puguin reutilitzar. Ell les analitza per saber quina graduació hi ha als vidres i les classifica perquè després, un cop fetes les proves als pacients, pugui entregar-les de manera més ràpida. La Mercedes és la primera d'una llista d'aproximadament 10 persones -el nombre habitual de pacients que atén el Francesc en una jornada- i explica que no s'hi veu, "ni de lluny ni de prop, ja no puc llegir". Un cop fetes les proves pertinents, l'òptic inicia allò que ell considera "la part més complicada": trobar al banc d'ulleres unes que encaixin amb la graduació requerida.

Al quart intent, bingo! La Mercedes marxa de la consulta contenta amb ulleres noves: "És un servei excel·lent". No tots els pacients tenen la mateixa sort, però. L'Alexandra és una senyora que espera al claustre per entrar a recollir les ulleres que el Francesc va demanar a la Fundació setmanes enrere i que ha pogut aconseguir pagant un cost simbòlic. "Entre el 60 i 70% de pacients marxa amb ulleres, però no sempre és possible", lamenta el professional, que encara exerceix en una òptica i "s'escapa" aquestes dues hores setmanals.
 
A la capella no hi ha rellotge, però els metges voluntaris saben que la jornada està arribant al final: els voluntaris del menjador social ja recullen les taules i, per tant, no queden possibles pacients al recinte. Falta mitja hora fins a les dues del migdia i al claustre només hi ha l'Omar, un noi de vint-i-quatre anys que espera poder ser atès pel Francesc abans que plegui. Coneix el servei que s'ofereix a la capella perquè l'estiu del 2020 hi anava a dinar i els metges el van ajudar a fer-se la TSI i obtenir medicaments. "Hi ha gent que no sap que existeix aquest servei i fan una feina impressionant, ara no hi veig bé de lluny i m'agradaria poder tenir unes ulleres", explica amb un somriure a la cara, però preocupat per si li diuen que les ha de pagar, ja que no s'ho pot permetre.

Aquestes mancances del sistema sanitari s'intenten solucionar actualment des de Salut Sense Sostre, tot i que els orígens de la iniciativa es troben el 2019, quan els metges especialistes de l'Hospital Sagrat Cor van decidir venir tres cops a l'any a Santa Anna per atendre les necessitats dels sense sostre que freqüenten la parròquia. "El nostre objectiu és desaparèixer", diu la Carme Roca. Tot i això, sap que no és ni fàcil ni probable complir-lo aviat.

Malgrat no culpar el sistema de salut, Roca reconeix que hi ha col·lectius que en queden al marge: "Tenen necessitats que, per ara, no estan cobertes i els sanitaris ens agrupem per fer-hi alguna cosa". Ella, metgessa de família en un CAP al Clot, creu que una de les funcions dels centres d'atenció primària és oferir atenció comunitària, "apropar-se als pacients si aquests no ho fan". I és que la gent que viu al carrer té moltes necessitats, també sanitàries, que queden desprotegides, "a l'aire", per la falta de recursos del sistema. "L'activitat comunitària és una de les que ens cal fer i aprofundir", diu.

La diversitat de voluntaris a Salut Sense Sostre deixa entreveure l'estima que aquests professionals tenen per la seva professió i com creuen amb la seva funció davant la societat. Molts d'ells són jubilats que no volen passar de donar-ho tot a quedar-se sense activitat un cop deixen d'exercir i Roca ho celebra: "És molt ben parit conèixer-los i aprofitar tota la seva experiència, és un enriquiment mutu". També aprenen dels voluntaris que tres vespres a la setmana surten amb la unitat mòbil nocturna a repartir sopar i ajuda a diferents punts de la ciutat. Però aquesta, tot i ser un servei més que ofereixen des de Salut Sense Sostre, és una altra història.