Ja sonen els últims compassos del 2024 i és el moment de repassar els fets més remarcables de l'any a Osona i el Lluçanès. A continuació, un resum, lletra a lletra, amb els temes que més han marcat l'agenda del territori al llarg dels 365 dies de l'any que deixem enrere.
A d'aigua
Tot i que els darrers mesos d'aquest 2024 la situació ha millorat una mica, la realitat és que Catalunya està immersa en una de les pitjors sequeres de la seva història. Si bé enguany s'han donat episodis de precipitacions que han afavorit que els embassaments guanyin reserves, la crisi hídrica que afecta les conques internes del país continua. A banda de la sequera, però, a Osona i el Lluçanès la paraula aigua és sinònim, també, de contaminació. Com cada any, a principis del 2024 el Grup de Defensa del Ter (GDT) presentava els resultats del mostreig per conèixer la salut de les fonts del territori. El resultat: el 52% de les fonts han deixat de rajar aigua i el 41% d'aquestes estan contaminades.
B de Borgonyà
L'octubre d'aquest 2024 la colònia de Borgonyà ha commemorat el centenari del Teatre Casino i del camp de futbol amb una participació d'èxit. Entre les activitats que s'han desplegat n'ha destacat l'estrena del documental 100 anys del Teatre Casino de Borgonyà, de Jordi Colomer, Jordi Rosanes i Jordi Amàrita. Actualment, a la colònia –la més gran de la zona del Ter- hi viuen més de 360 persones. L'any 2013 va ser declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN) per preservar-ne la singularitat, un reconeixement que, tanmateix, està fent ballar la padrina als veïns i posant en perill el seu futur, entre altres coses perquè les llicències d'obra ja no depenen de l'Ajuntament sinó dels serveis tècnics de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central. Això fa que les obres per a millorar el benestar dels veïns no s'autoritzin a curt termini i posa en risc l'establiment al lloc.
C de carril bici
Un dels serials de l'any a Vic ha estat el polèmic carril bici que ha d'unir el Mil·lenari amb la zona esportiva passant pel carrer Sagrada Família i l'avinguda Olímpia. Així ho aprovava el ple de L'Ajuntament de Vic l'octubre del 2023, però uns mesos després, el consistori sotmetia el projecte a revisió amb l'objectiu de buscar alternatives al traçat plantejat inicialment. Un canvi motivat, en part, per l'impacte per a la mobilitat en una de les principals vies de la ciutat i l'eliminació de places d'aparcaments, tal com explicava el govern vigatà. La seva aposta és desplegar la infraestructura per la xarxa secundària, per a la zona universitària i el Nadal. La polèmica decisió va motivar, el passat 4 d'octubre, que més d'un centenar de persones es mobilitzessin per a reclamar l'execució del carril bici tal com s'havia aprovat en sessió plenària i pel qual es disposa d'una subvenció europea.
D de desdoblament de l'R3
A l'R3, una de freda i una de calenta. Si bé el passat 4 de febrer es recuperava el servei a la línia després de quatre mesos d'obres pel desdoblament d'un tram de la infraestructura, el primer dia laborable que es tornava a la normalitat es registraven múltiples retards en les freqüències de pas dels combois. Unes incidències que s'allargaven en el temps i que, fins i tot, feien que els usuaris de la línia afirmessin que el servei era pitjor que abans de les actuacions de millora. Al llarg del 2024, l'R3 ha continuat sent un cúmul de despropòsits. El més sonat, possiblement el del 8 d'octubre, quan una setantena de persones van ser evacuades d'un comboi a Torelló, quan el pantògraf d'un tren s'enganxava amb la catenària i provocava una caiguda de tensió a la xarxa elèctrica amb incendi dins del comboi inclòs.
E d'Escola de Música de Vic
El 2024 ha estat l'any de celebració del 180è aniversari de l'Escola de Música i Conservatori de Vic, institució de la qual n'han sortit artistes que han triomfat (i triomfen) al panorama musical nacional i internacional. Per a commemorar la fita, una coproducció conjunta de l'EMVIC i el MMVV van fer visible el talent local dels artistes i grups formats a la casa sobre l'escenari de la plaça Major. Van participar-hi, entre altres, els Est Oest, Germà Aire, Joana Serrat, Ju, La iaia, Núria Graham, Obeses, Paula Valls, Power Burkas o XY.
F de Dani Feixas
El cineasta osonenc Dani Feixas no para d'acumular èxits amb París 70, un curt interpretat per l'actriu Luisa Gavasa, Alain Hernández i Neus Asensi, produït per la productora vigatana Astronauta i coproduït per Alba Forn que narra la història d'un fill que cuida la seva mare amb Alzheimer des d'una perspectiva que, malgrat la cruesa de la situació, busca explicar els moments de lucidesa que sovint tenen les persones que pateixen la malaltia. Amb aquest film, Feixas i el seu equip acumulen un total de 148 guardons. A més, forma part de les 15 preseleccions de la categoria Best Live Action Short Film dels Oscars 2025, on París 70 és l'únic curt en llengua catalana.
H de Vic Hoquei Club
El 2 de juny del 2024 serà recordat per vigatans i vigatanes com el dia que, després d'una llarga travessia, el Patí Vic tornava a ser equip de la Ok Lliga. Aquell diumenge no hi cabia ni una agulla a l'Olímpic, perquè l'equip que tantes alegries ha donat a la ciutat es jugava a cara o creu tornar a la màxima categoria estatal de l'hoquei patins en el marc de la promoció d'ascens que enfrontava el conjunt vigatà i el Lloret, amb l'obligació de remuntar un 2-0 en contra. Després d'un partit d'infart que es va decidir a l'últim alè de la pròrroga, el Patí Vic aconseguia l'ascens en una tarda per a la història.
H de 50.000 habitants
Vic ha superat per primera vegada a la història els 50.000 habitants, un creixement que, en part, s'ha materialitzat amb l'arribada de població nouvinguda i per una major esperança de vida de la població. Tot plegat, en el marc d'uns "serveis municipals al límit" i d'una ciutat a punt del "col·lapse".
I d'inundacions
El devastador pas de la dana pel País Valencià ha obert de nou el debat de la construcció en zones inundables i, al mateix temps, la necessitat de revisar protocols per evitar grans catàstrofes. En aquesta línia, a principis de novembre coneixíem que un total de 521 municipis catalans estan obligats a redactar un pla per tenir un risc d'inundacions molt alt, alt o mitjà, o per veure's afectats pel mal funcionament o trencament d'una bassa o d'una pressa en un termini de temps inferior a les dues hores. D'aquests, el 45,5% el tenien caducat –la llei obliga a actualitzar-lo cada quatre anys-. En el cas d'Osona hi ha un total de 16 municipis obligats a tenir un full de ruta per aquests casos: Vic, Manlleu i Torelló, tots tres amb risc molt alt; Montesquiu, Centelles, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Sant Quirze de Besora, amb risc alt; i Sant Vicenç de Torelló, Orís, Folgueroles, Gurb, Malla, Masies de Roda, Santa Eugènia de Berga i Santa Eulàlia de Riuprimer, amb risc mitjà d'inundació.
L de llop
Aquest 2024, el llop ha tornat a Osona un segle després de desaparèixer. Concretament, l'exemplar va ser detectat a la zona del Collsacabra a finals de primavera i, durant mesos, s'ha acarnissat amb una explotació ramadera de Pruit, on l'animal ha protagonitzat una desena d'atacs i ha deixat desenes d'ovelles mortes, ferides i també desaparegudes.
M de Mercat Municipal
Adeu a una icona de la ciutat. El Mercat Municipal de Vic ja és història i, de fet, l'edifici que ha albergat l'equipament durant quatre dècades ja ha desaparegut definitivament de l'skyline de la capital d'Osona. Els darrers paradistes abaixaven per sempre les persianes l'agost del 2023 i, després d'un estira-i-arronsa amb la concessionària, finalment l'equipament va retornar a mans del consistori. Als terrenys que deixa buits el Mercat Municipal s'hi preveu la construcció del tercer CAP.
O d'Olost
Un any i mig després de la creació de la comarca del Lluçanès, el municipi d'Olost -el segon en nombre d'habitants- ha decidit fer marxa enrere i tornar a Osona. El passat mes d'abril coneixíem la notícia que el municipi faria una consulta perquè els veïns decidissin la seva permanència a la 43a comarca catalana. El resultat de la votació, desplegada presencialment el passat 20 d'octubre, posava de manifest el que ja s'augurava: amb prop del 51% de participació el 'sí' a sortir del Lluçanès s'imposava.
P de pedregada
Sant Pere de Torelló vivia el passat mes d'agost un episodi meteorològic extrem: una forta pedregada travessava en pocs minuts el municipi deixant importants danys materials al seu pas, especialment en vehicles i teulades -sobretot del nucli antic, en equipaments municipals i a la zona industrial-.
Q de qualitat de l'aire
Que la plana de Vic és un dels territoris amb més contaminació atmosfèrica no és cap novetat. Fa anys que entitats i col·lectius en denuncien la mala qualitat de l'aire, l'origen de la qual és multifactorial: l'orografia i la meteorologia hi juguen un paper important, però les causes principals estan relacionades amb l'activitat humana. Els darrers mesos, l'avís d'episodis per a nivells elevats d'ozó a la Plana de Vic han encès totes les alarmes posant de manifest la necessitat d'impulsar accions per fer front a la situació.
R de residència d'avis a Sant Julià de Vilatorta
Un altre dels serials de l'any ha estat el de la residència per a la gent gran de Sant Julià de Vilatorta. El mes de juny, el govern vilatortí anunciava la paralització del projecte per "raons econòmiques i de finançament", malgrat insistir que la iniciativa no quedaria tancada dins d'un calaix. Una decisió que posava en alerta part del veïnatge del municipi que, sota el paraigua de la plataforma 'Volem la Residència', desplegaven accions per pressionar l'Ajuntament. Després de mesos d'estira-i-arronsa, amb la incertesa de si es predirien els més de 2,3 milions d'euros de fons europeus, havent recollit més de 1.100 signatures en favor de l'equipament i sessions plenàries farcides de tensió, l'equip de govern anunciava que "la residència per a la gent gran de Sant Julià de Vilatorta serà una realitat".
S de seguretat
La carpeta de seguretat continua essent un dels temes estrella a Osona i el Lluçanès. Sense anar més lluny, el Consell Comarcal d'Osona va celebrar a mitjan de setembre un debat monogràfic on els diversos municipis del territori i els cossos de seguretat posaven en comú les problemàtiques que pateixen i maneres d'abordar-los. Entre les grans preocupacions, els representants municipals situen les ocupacions i la multireincidència.
U d'Unió Esportiva Vic
El 2024, la Unió Esportiva Vic ha fet història. El primer equip de l'entitat es classificava per a la primera ronda eliminatòria de la Copa del Rei 2024-2025. Si la fita ja era prou important per si mateixa, el destí i la sort es conjuraven i, dels bombos del sorteig, en sortia un rival de primeríssim nivell: l'Atlètic de Madrid. Les setmanes prèvies al "partit de les nostres vides" –tal com el definien des de l'entitat esportiva- van ser una bogeria i amb poques hores s'exhaurien les entrades. Vic no oblidarà mai la castanyada del 2024, quan l'equip del Cholo Simeone -farcit d'estrelles internacionals- trepitjava per primer cop a la història la gespa de l'Hipòlit Planàs en un partit que, malgrat decantar-se a favor dels madrilenys, ha deixat un magnífic record a l'afició vigatana.
V de viaducte d'Osormort
El viaducte de Sant Sadurní d'Osormort, a la C-25, també ha estat un dels protagonistes de l'any després que la Generalitat detectés problemes de corrosió en el pont –sentit Lleida- durant una inspecció a finals del 2023. Al cap de 10 mesos d'obres i amb un pressupost de 5,6 milions d'euros, el passat octubre es reobria al trànsit en ambdós sentits de la marxa després d'haver resolt el contratemps.