Davant la manca d'entesa amb l'administració, el sindicat majoritari del sector, USTEC, reclama la intervenció directe del president de la Generalitat, Salvador Illa, si la consellera Niubó no reprèn les negociacions amb la part sindical. USTEC insisteix que la vaga educativa del 8 de setembre es manté i critica que l’executiu demani "paciència" al sector quan falten menys de dues setmanes per a l’inici del curs i no s’ha convocat una nova reunió amb les organitzacions sindicals: "Si la consellera Niubó no vol o no pot encarrilar aquesta negociació, ha de fer-ho el president Illa", afirma la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura.

El sindicat considera que les reunions que al·lega el Govern amb els agents educatius no substitueixen la negociació sindical i reclama que es convoqui la mesa amb les organitzacions representatives. "Quan hi ha una vaga convocada i un conflicte laboral obert, el que ha de fer és seure amb els sindicats", defensa Segura. USTEC, en aquest sentit, valora “positivament” algunes de les mesures avançades la setmana passada, com l’increment de les aules d’acollida o el desplegament de la infermeria escolar, però assenyala que ja estaven previstes en els avenços negociats al març i al maig. El sindicat defensa que aquestes mesures parcials no permeten donar per resolt un conflicte que continua viu als centres.

Societat

«La vaga del dia 8 és un anunci del que podria passar»: l'ultimàtum d'USTEC en la represa del curs polític Gerard Mira

Més recursos per a les aules

L’organització reclama més recursos per afrontar la complexitat de les aules i posa el focus en les plantilles, l’atenció a la diversitat, les infraestructures i la situació del català als centres. També defensa aprofitar la davallada demogràfica per reduir ràtios i reforçar la xarxa pública, en lloc de reduir-ne l’oferta o tancar grups.

De moment, aquestes qüestions continuen obertes i latents, ja que no s'han pogut abordar al llarg de l'estiu. De fet, el sindicat majoritari no es reuneix amb els responsables de la conselleria des del passat 13 de juliol, de la mateixa manera que altres organitzacions del sector, tal com apunten a Nació, no han mantingut cap trobada amb Educació des que es va acabar el curs. Malgrat les advertències sindicals, el Govern s'aferra als futurs anuncis que farà Niubó en la pròxima roda de premsa -encara sense data- i defensa que la consellera informarà de les "novetats" que ja es podran notar des del primer dia de curs. 

RAC1 va avançar ahir al vespre que tant la federació com el club blaugrana sospesen suspendre la celebració. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), després de l'agressió al menor, ha convocat una mobilització als voltants del Camp Nou una hora i quart abans del partit -previst per les 21.30- i repartirà 10.000 estelades. També hi ha penyes del Barça que, abans dels fets a Elx, ja havien demanat omplir l'estadi amb banderes independentistes. La polèmica ha fet el salt a la política, tenint en compte que el Ministeri de l'Interior ha obert una investigació pels fets i fins i tot el Govern ha animat el jove agredit a presentar una demanda contra la violència dels agents, que el van colpejar fins i tot al terra. 

Aquesta setmana, el govern espanyol ha posat en marxa un comandament únic per gestionar la crisi a Ceuta que lidera Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i amb experiència en l'arribada de migrants, tenint en compte que va ser president de les Canàries. La decisió es va adoptar en un consell de ministres -el primer després de les vacances d'estiu- que va anar acompanyat d'una reunió del consell de seguretat nacional, un organisme que fins ara no havia abordat el conflicte. De moment, al Congrés hi ha comparegut la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va defensar la tasca del CNI i va assegurar que Ceuta era "espanyolíssima" i, per tant, "intocable". 

Robles va indicar que els serveis d'intel·ligència espanyols van informar la delegació del govern espanyol a la ciutat autònoma sobre els moviments que es podrien produir, però aquesta circumstància ha estat negada tant per les autoritats de Ceuta com qüestionada per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El xoc entre Defensa i Interior fa dies que s'allarga. Robles també ha anat per lliure en una altra qüestió: el paper del Marroc. Ha estat l'única, de fet, que ha enviat missatges clars a la monarquia alauita, mentre que la resta de ministres han defensat que es tracta d'un soci lleial i fiable. Tanmateix, el Marroc està aprofitant per reivindicar Ceuta com a pròpia.

Política

Junts modifica el traspàs de competències en immigració per superar el veto de Podem Oriol March

En la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, el ministre Ángel Víctor Torres va assenyalar que aproximadament un 5% de les persones que van entrar a Ceuta resten a la ciutat per ser retornats al Marroc. "La prioritat del govern espanyol és la devolució, però s’ha de fer d’acord amb el dret internacional i amb respecte als drets humans", ha dit. Torres va advertir contra els corrents xenòfobs i va elogiar explícitament al president de Ceuta, Juan José Vivas, del PP, que -segons va indicar- s'ha enfrontat sempre als discursos xenòfobs". Les crítiques van anar contra Alberto Núñez Feijóo, líder dels populars, per demanar un confinament per raons sanitàries a Ceuta. 

Davant les discrepàncies entre Defensa i Interior, Feijóo ha reclamat aquest dimecres que se celebri una sessió de la comissió de secrets oficials al Congrés per determinar el paper dels serveis d'intel·ligència en la crisi a Ceuta. En un apunt a la xarxa social X, el cap de l'oposició s'ha expressat en aquests termes: "És tan clar que algú menteix com que cap d'ells ha complert amb la seva responsabilitat. I tant els ceutís com la resta d'espanyols es mereixen un govern que respecti i defensi la dignitat de la nació. Feijóo ja va demanar el 5 d'agost que es convoqués la comissió de secrets, però de moment no s'ha atès la seva petició. Ho tornarà a reclamar durant la compareixença de Sánchez. 

Càritas i la Fundació Mercedària, per la seva banda, també alerten que molts dels qui surten de la presó ho fan "sense una xarxa familiar o social" i han reclamat més places residencials per evitar que quedin en situació de vulnerabilitat. El Departament de Justícia és conscient de les dificultats dels presos per trobar allotjament un cop surten de la presó. Per això té diversos programes d'ajuts que, amb la col·laboració d'entitats, com Càritas o els mercedaris, intenten pal·liar aquestes dificultats.

Rosa Maria Martínez Casado, cap de servei de Medi Obert del Departament de Justícia, admet que els exreclusos tenen "estigmes", però el Govern intenta trencar-los davant d'entitats, administracions, ciutadans i fins i tot els propis familiars dels presos. Per exemple, les entitats tenen 99 places residencials en 15 ubicacions diferents del país, que allotgen cada any un miler de presos.

Societat

Barcelona afina el futur de L'Escocesa entre la «innovació gastronòmica» i l'habitatge per a persones discapacitades David Cobo

La importància de tenir un lloc on viure

Fa cinc mesos que en Lluís va tornar a trepitjar el carrer després de complir una condemna de deu mesos a la presó de Brians. El primer neguit quan va recuperar la llibertat no era trobar feina, sinó tenir un sostre. "Jo no volia dormir al carrer", ha assegurat. Amb una addicció a l’alcohol i sense ingressos ni suport familiar, sabia que tornar a una situació d’exclusió podia fer-lo recaure.

“Tinc família, però se’n desentén completament”, ha assenyalat l'home, que ha dit que va poder accedir a la Llar La Mercè que la Fundació Mercedària té a Sant Feliu de Llobregat gràcies a la intervenció de la treballadora social del mòdul on complia condemna. “Jo he tingut sort”, ha reconegut l'exintern, que ha advertit que recuperar la llibertat després de molts anys de condemna sense disposar d’un lloc on viure ni d’una xarxa de suport pot dificultar la reinserció i augmentar el risc de reincidir: “Alguns poden caure fàcilment en la delinqüència”, ha alertat.

Al recurs de la fundació, en Lluís ha assegurat haver trobat el suport necessari per estabilitzar-se. “Tinc un sostre, alimentació i les necessitats bàsiques cobertes. També he pogut anar al metge i tinc un acompanyament psicològic i moral”, ha explicat l'home, que ha dit que pateix depressió crònica i que necessita que li facin seguiment. Alhora, ha lamentat no haver rebut assistència psiquiàtrica durant la seva estada a la presó i ha assegurat que tot plegat ha repercutit negativament en la seva salut.

Tot i que ha indicat que quan comenci a percebre l'ingrés mínim vital podria plantejar-se llogar una habitació pel seu compte, ha afirmat que no se se sent "amb forces". Així, ha explicat que està pendent de començar una estada en un pis terapèutic i ha dit que en el futur confia a poder tornar a exercir com a docent, que és la seva professió. En Lluís ha sortit de presó, però ara ha de fer front al repte de refer la seva vida, i per fer-ho necessita un lloc on viure. 

Quan es va fer pública la proposta de Junts -registrada amb el suport del PSOE, a diferència del que passarà ara, quan es farà en solitari-, l'argument que tenia Podem per posicionar-s'hi en contra eren uns paràgrafs del preàmbul en què s'hi detallava que el fet migratori podia generar "efectes" que podien representar un "risc" per a la cohesió social. Els diputats de la formació morada, comandats per Ione Belarra des del grup mixt, van considerar que es tractava d'un posicionament "racista", i així ho van traslladar públicament. Tanmateix, a principis d'aquest 2026 van matisar la posició i van posar noves condicions per validar el traspàs, desat en un calaix des que va naufragar al Congrés. 

Quines eren aquestes condicions? Derogar la llei d'estrangeria i tancar els centres d'internament d'estrangers (CIE). El nou preàmbul, segons ha detallat Nogueras, elimina les referències més generals sobre la immigració per centrar-se en qüestions més tècniques, especialment sobre el funcionament de l'article 150.2 de la Constitució, que és el que permetria que la Generalitat assumís les competències. Les posicions de Junts i de Podem en matèria migratòria, però, no poden ser més distants: el partit de Puigdemont, per exemple, està en contra de la regularització massiva de nouvinguts, mentre que la formació d'Iglesias hi estava a favor. El tràmit no ha estat validat pel Congrés. 

Política

Sánchez compareixerà al Congrés el 9 de setembre per la crisi de Ceuta Oriol March

Què deia la proposició de llei inicial en l'articulat? En els procediments sancionadors que impliquin una sanció d'expulsió o una devolució, es delega la competència en la Generalitat "respecte aquells supòsits en els quals la normativa de l'Estat no requereix la tramitació de l'expedient d'expulsió". Els expedients d'expulsió són competència judical. En la resta de procediments, Catalunya podrà "executar" la normativa espanyola per incoar, instruir i proposar la resolució de les sancions per actuacions protagonitzades per residents al país. En aquest punt cal tenir en compte l'article 164.4 de l'Estatut, que estableix el funcionament de la junta de seguretat de Catalunya. 

En l'articulat no hi apareix cap disposició específica sobre el català, tot i que es va presentar com a prioritari. "En matèria lingüística, s'aplicaran les previsions de la legislació vigents a l'exercici de les competències delegades", assenyalava el text de Junts enviat a primera hora del matí. Com en altres apartats de la llei, hi haurà qüestions que s'hauran de tractar tant des del Govern com al Parlament. En el preàmbul s'hi establia que, en el marc de drets i deures, hi ha d'haver "respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals" que defineixen la societat catalana. "Un nou contracte social atractiu", resumeixen el PSOE i Junts en la norma, que ara ha patit modificacions. 

Els Bombers, però, continuen treballant en els focus secundaris que deriven del principal incendi a Collserola. A més, davant l'evolució favorable, també s'ha aixecat el confinament als barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana de Barcelona. De fet, el mateix Batlle assegura que els desallotjats han pogut “dormir a casa seva” i apunta que, en les pròxims minuts, s'enviarà un Es-Alert -el tercer en poques setmanes- per finalitzar oficialment el confinament de la població.

La superfície afectada és principalment arbrat i matollar del Parc Natural, i també hi ha una zona perimetrada per la pesta porcina africana (PPA) -la qual podria reobrir durant la tardor, tal com posava sobre la taula el Govern en les darreres hores. Tot i que encara no hi ha dades exactes, la darrera estimació ja eleva a 45 hectàrees cremades del Parc de Collserola, segons dades provisionals dels Agents Rurals.

Societat

El foc envia el segon gran avís de l'estiu a Barcelona David Cobo

L'olla de Torre Baró, focus principal

Des del cos de bombers barceloní asseguren que, en aquests moments, la prioritat és abordar els focus secundaris, amb especial èmfasi a l'olla de Torre Baró -entre aquest barri i Ciutat Meridiana-, on s'han reproduït mínimament els focs: "Hem treballat per ancorar els flancs, amb cremes i definició de perímetre, i en l'obertura de caixa per arribar als focus secundaris que va llençar a l'olla de Torre Baró", apunten des del cos d'extinció d'incendis de la capital catalana. 

En aquest sentit, el director del cos barceloní, Sebastià Massagué, assegura que confien estabilitzar les flames dels focus secundaris al llarg del matí o el migdia, però es mantenen atents al temps per si es produeix algun canvi meteorològic que torni a complicar el foc i dificultar la tasca dels bombers. 

Una vintena de dotacions dels Bombers de la Generalitat continuen treballant aquest dimecres amb els Bombers de Barcelona per ancorar els flancs, amb cremes i definició del perímetre, i obrir caixa per arribar als focus secundaris. Malgrat les millores en la situació, Batlle demana "no abaixar la guàrdia" i mantenir-se alerta per evitar que es reprodueixi un nou foc a la zona. A més, també demanen precaució perquè els operatius dels bombers puguin continuar treballant. 

Entre les seves cançons més conegudes hi ha Jolene, del 1973, que anys més tard versionaria Miley Cyrus amb gran èxit: 

També va popularitzar la cançó 9 to 5, que va guanyar un parell de premis Grammy: 

I va popularitzar la cançó I Will Always Love You, que més tard versionaria Whitney Houston per la banda sonora d'El Guardaespatlles: 

Segons ha explicat el cap d'intervenció de Bombers de Barcelona present al punt de control, Sergi Bové, aquest vespre, el foc d'aquest dimarts els ha inquietat fins al vespre, quan s'ha estabilitzat, i ara falta veure com evolucionen les pròximes hores. "Hem de procurar que no hi hagi un canvi de condicions a la nit, un canvi de vent, que ens descontroli els dos flancs", ha apuntat el representant dels bombers municipals. En la mateixa línia, ha fet un balanç entre la crida a la calma i la prevenció, després d'haver desallotjat dos carrers amb habitatges del barri de Torre Baró. Així, preguntat sobre si hi ha cap altre focus poblacional que pugui requerir evacuacions depenent de l'evolució de l'incendi, Bové ha establert "l'únic barri en què podria impactar més un dels focus que es desenvolupa més seria la part superior de Ciutat Meridiana". Tanmateix, ha insistit en què s'està treballant "perquè no passi". 

Si l'incendi de fa dues setmanes va comportar la implicació d'una trentena de dotacions de bombers, però, aquesta vegada s'han desplegat 73 vehicles (27 del cos barceloní i 46 de Bombers de la Generalitat, incloent-hi 12 avionetes i helicòpters). Pel risc sobre la salut del fum de l'incendi, s'han enviat missatges ES-Alert als veïns dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana i se'ls ha demanat que es quedin a casa i tanquin les finestres. Mentrestant, a una zona més segura, als carrers de Canyelles, els bars llueixen plens, els veïns es comparteixen notícies per Whatsapp i s'expliquen titulars a viva veu, i els bancs del carrer emergeixen com a punt de reunió i tertúlia popular. 

El vent impedeix controlar l'incendi de Collserola, que obliga a desallotjar 35 persones

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha desplaçat al punt de control de l'incendi i ha demanat als veïns dels barris més afectats que segueixin les peticions de l'administració. "He de demanar que se segueixin els consells de Protecció Civil i esperem que a les properes hores tot estigui controlat i tranquil·litzat. També volem agrair la tasca de les associacions veïnals que estan ajudant a fer arribar els missatges als veïns", ha declarat.

Un estiu exigent, amb temperatures rècord

Aquest segon incendi suposa un agost desafiant a la capital catalana, amb dos focs especialment visibles en una zona urbana intensament poblada. Si bé el primer, el del 14 d'agost, va anar acompanyat de la detenció d'una persona sospitosa d'haver estat implicada en el foc, aquesta vegada l'únic que s'ha assenyalat, d'entrada, és que l'incendi hauria començat en una zona de matolls. 

La situació, a més, coincideix amb un estiu que també ha estat intens pel que als focs forestals a la resta de Catalunya. Si a principis de juliol es va fer exigent la simultaneitat d'incendis, amb la gravetat especialment estesa a la comarca de l'Anoia i el municipi de Sentmenat, aquest mes s'han mantingut diversos focus atomitzats que han requerit atenció arreu del país. Tot plegat, influït pel vent i les altes temperatures. De fet, aquest mes s'ha batut el rècord històric de més dies d'agost en què s'han registrat temperatures per sobre dels 40 graus al territori català, i encara queden dies per fer l'estadística més gruixuda. 

El despatx de la regidora del PP es troba al segon pis de l’edifici, i tot i que l’espai principal d’atenció al públic és a la planta baixa, els ciutadans poden accedir a les plantes superiors sense haver de passar per cap control d’accés específic. L’home detingut acumula 26 detencions, segons l’Ajuntament. L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha reclamat més contundència i ha assegurat que "és surrealista que després de 26 detencions pugui seguir al país com si res".

Política

La Generalitat anima el menor agredit per portar una estelada a denunciar la policia espanyola Oriol March

“Ceuta és el cor d’Espanya”, ha dir Elma Saiz, que ha qualificat la situació a la ciutat d’”extraordinària, el que requereix actuacions extraordinàries”. La portaveu, que ha anunciat  ha informat que el consell de ministres ha qualificat d’interès per a la seguretat nacional la situació a Ceuta i que Víctor Ángel Torres, ministre de Política Territorial, ha estat designat per liderar el comandament únic que ha de coordinar les actuacions a la ciutat. Sobre les declaracions d’un ministre marroquí aquest mateix dimarts en què demanava l’”alliberament” de Ceuta i Melilla, Sáiz ha refermat que “Ceuta i Melilla són Espanya. Són la nostra frontera sud i són també la frontera d’Europa”.  

Política

El factor Marroc en la crisi de Ceuta aterra al Congrés Pep Martí i Vallverdú

Víctor Ángel Torres ha assenyalat que aproximadament un 5% de les persones que van entrar a Ceuta resten a la ciutat per ser retornats al Marroc. “La prioritat del govern espanyol és la devolució, però s’ha de fer d’acord amb el dret internacional i amb respecte als drets humans”, ha dit. Torres ha advertit contra els corrents xenòfobs i ha elogiat explícitament al president de Ceuta, Juan José Vivas, del PP, “que s’ha enfrontat sempre als discursos xenòfobs”. 

Torres ha considerat “una imprudència i una temeritat” les paraules del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, reclamant un retorn immediat dels menors, cosa que xoca amb el que estableix la legislació. El ministre ha subratllat el fet que això ho digui algú que ha estat president d’una comunitat autònoma. Torres ha recordat que el retorn dels menors exigeix uns procediments, que passen per l’acceptació del país d’origen, l’acollida dels pares o tutors i la garantia del reagrupament familiar.  

Prèviament s’ha reunit el Consell de Seguretat Nacional amb l'objectiu d'abordar la crisi, convocat per Pedro Sánchez 26 dies després que milers de migrants travessessin la frontera des del Marroc fins a la ciutat autònoma. Aquest mateix dimarts també té lloc al Congrés la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Hores abans del consell de ministres, el vicepresident Carlos Cuerpo va anunciar des de Ceuta la creació d’un comandament únic que tindrà al capdavant el ministre Víctor Ángel Torres, titular de Política Territorial, format per onze membres i que inclou el president de Ceuta.  

Política

Ceuta és «espanyolíssima» i elogi del CNI: Margarita Robles passa a l'atac al Congrés Oriol March

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha afirmat al Congrés aquest dimarts que el CNI sí que havia informat de l’entrada massiva a Ceuta, en contra del que havia dit Grande-Marlaska. Avui, el ministre d’Interior ha intentat evitar el xoc amb Robles, elogiant el personal del CNI i de tots els cossos policials, afirmant que “no hi havia cap informe del CNI que assegurés que el 30 de juliol passaria el que va passar”. S’ha preguntat si seria imaginable que en cas de saber-se no s’haguessin adoptat les mesures extraordinàries que fossin necessàries. També ha afirmat que “cap altre servei estranger va preveure res semblant al que va succeir”.

Reforma de l'asil des de "paràmetres garantistes"

Grande-Marlaska ha informat de l’aprovació dels avantprojectes per reformar les lleis d’asil i d’estrangeria per implementar a la legislació espanyola el pacte europeu sobre migració i asil aprovat a la UE. El ministre no ha volgut dir si l’avantprojecte implicava més “duresa” de la política migratòria i ha assegurat que es tractava d’una “nova regulació però des de paràmetres garantistes dels drets” i que els menors seran especialment preservats. 

El titular d’Interior ha destacat que Espanya va votar en contra del nou reglament de devolució de la UE i en contra dels centres d’internament en països tercers, i ha insistit en què els nous textos legislatius preservaran els drets dels migrants alhora que vetllaran per la “seguretat” de les fronteres.    

I, en aquest sentit, també han passat factura política al Govern, que tot just acaba de tornar de vacances i s'ha posat en marxa amb una sèrie de carpetes que s'arrosseguen de la temporada anterior. Les pluges torrencials del cap de setmana i de dilluns -que han deixat ferits crítics a Roda de Berà, desperfectes materials i crits d'alerta dels alcaldes de la zona- han servit a l'oposició per carregar contra la gestió de l'executiu, que va descartar enviar un Es-Alert per criteris "tècnics". Així ho ha especificat aquest dimarts la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la primera roda de premsa posterior al període estival. No hi havia els elements necessaris, ha dit, per activar el mecanisme. 

"Es farà la revisió i si hi ha elements de millora els incorporarem, però totes les decisions s'han pres i es continuaran prenent amb criteris tècnics", ha remarcat Paneque. Ja hi ha almenys quatre grups -Junts, els Comuns, el PP i Vox- que han demanat la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, per tal d'explicar la gestió de les últimes emergències. Les tempestes van causar estralls a Tarragona, però les previsions meteorològiques existents indicaven que no s'arribava als graus necessaris -cinc sobre sis o sis sobre sis- per tal d'enviar un missatge als telèfons mòbils de la zona. La consellera ha insistit en la idea que hi ha mecanismes vàlids al marge de l'Es-Alert. 

Societat

El Govern al·lega «criteris tècnics» per no haver enviat un Es-Alert en les últimes tempestes Oriol March

En tot cas, la consellera ha negat que hi hagi una tendència de "més o menys prudència", tenint en compte que l'any passat i a principis del 2026 l'enviament d'alertes es va fer servir en tot tipus d'episodis. El cert, això sí, és que les conseqüències de la crisi climàtica -en aquest cas, fenòmens meteorològics extrems- formaran part de les jornades de treball que el Govern farà aquest cap de setmana al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer. De fet, en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts s'hi ha analitzat un informe sobre com el país s'ha d'adaptar a la crisi climàtica a banda de prendre decisions encaminades a mitigar-ne les conseqüències -ja molt notables- en el curt termini. 

La idea, segons Paneque, és que es pugui ajudar els ajuntaments a tenir infraestructures més "resistents". La pujada de la temperatura del mar no ajuda a evitar tempestes com les del cap de setmana i de dilluns, que se sumen a altres episodis registrats sovint a les Terres de l'Ebre. "Cal una reflexió de país", va determinar dilluns Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, pel que fa a les zones inundables. "Tota la zona marítima del país està construïda, urbanitzada i massificada. És on vivim més i és zona inundable", va ressaltar. Una reflexió que lliga amb la gestió d'unes tempestes que també tenen conseqüències polítiques i que, per ara, afecten la tornada després de les vacances.

Societat

Per què tampoc es va enviar un Es-Alert per les tempestes d'aquest dilluns a Tarragona? Eloi Martí

En la intervenció inicial, això sí, la responsable política de l'exèrcit ha evitat esmentar el Marroc. Robles va ser l'única ministra que, en algun moment de la crisi, va referir-se directament a la monarquia alauita per instar-la a "no tocar" Ceuta i Melilla. Tanmateix, ha garantit que hi haurà "fermesa" a l'hora d'atendre "vulneracions de sobirania". És en aquest moment quan ha determinat que les dues ciutats autònomes són "espanyolíssimes", i ha enviat aquesta advertència: "No permetrem que els seus valors de convivència i tolerància es posin en perill o en discussió". Des d'aquest dimarts hi ha un comandament únic liderat pel ministre Ángel Víctor Torres per resoldre el conflicte. 

Pel que fa a la tasca dels agents del CNI, ha fet aquesta apreciació: "Presten els seus serveis i desenvolupen la seva missió a Ceuta, monitorant diàriament la situació a la zona des de múltiples perspectives: relacions amb els països fronterers, la situació geopolítica al flanc sud, l'actuació de les màfies organitzades, la utilització per aquestes de les xarxes, l'auge i increment del terrorisme gihadista i òbviament el desenvolupament de la migració, aquelles actuacions desestabilitzadores mitjançant amenaces híbrides realitzades per agents internacionals". Ha volgut defensar, per tant, la tasca dels serveis d'intel·ligència davant la pregunta de si sabien o no que arribarien tants migrants. 

Política

El factor Marroc en la crisi de Ceuta aterra al Congrés Pep Martí i Vallverdú

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va indicar que "ningú va avisar" d'aquesta possibilitat. Robles, en tot cas, no ha ofert més detalls, perquè el secret amb el qual treballen els agents del CNI -a la zona n'hi ha 25 de desplegats- és una "llosa". La crisi, en tot cas, no està tancada: el Marroc defensa des del naixement de l’estat, el 1956, que Ceuta i Melilla li pertanyen i n’exigeix la sobirania. El ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, va reiterar aquest agost la suposada marroquinitat dels dos enclavaments, forçant el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, a refermar l’espanyolitat de les dues ciutats. Albares haurà de comparèixer aquest divendres, també al Congrés. 

El cas ha agafat volada política, perquè tant Junts com ERC i la CUP han demanat explicacions al govern espanyol. El Ministeri de l'Interior comandat per Fernando Grande-Marlaska ha posat en marxa una investigació per l'actuació policial, que ha quedat acreditada en vídeos penjats a les xarxes socials. Hi ha un moment en què un dels agents deixa anar un cop de colze al menor quan ja estava reduït al terra. L'aficionat va passar la nit de diumenge en dependències policials i ja és a Catalunya. A Paneque -que ha esquivat amb ironia les crítiques pel silenci, fins aquest migdia, de l'executiu sobre aquesta qüestió concreta- no li consta que el Govern hagi parlat amb l'agredit. 

Després del consell de ministres, el ministre de l'Interior s'ha remès a la investigació oberta d’uns fets en què “pot haver un ús desproporcionat de la força” i ha dit que està disposat a comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l'actuació policial. El ministre ha defensat que la policia és “absolutament professional i és la primera interessada a esbrinar tota actuació que impliqui una mínima desviació de la proporcionalitat i la legalitat”.

Joan Laporta, president del Barça, s'hi va posar en contacte després de l'incident. El club, de fet, valora emprendre accions legals, i dilluns va emetre un comunicat en el qual considerava que l'estelada és un símbol perfectament legal. No és la primera vegada que la presència d'aquestes banderes genera problemes als camps de futbol: hi ha hagut finals de la Copa del Rei en les quals s'han requisat estelades i, fins i tot, s'ha impedit el pas d'aficionats amb samarretes grogues, quan aquest color estava associat a la solidaritat amb els presos polítics. Dijous hi ha convocada una concentració de protesta, coincidint amb el Barça-Athletic de Bilbao que homenatjarà els campions del Mundial. 

Política

Puigdemont s'indigna amb Illa pel silenci davant l'agressió policial a Elx: «Us fa indignes» Oriol March

En clau legal, el col·lectiu Acció Cassandra s'ha posat en marxa per denunciar l'actuació policial. "El delicte no requereix de la denúncia de l'afectat i hem decidit fer-ho en nom de l'associació i presentar-la al jutjat de guàrdia d'Elx explicant els fets i aportant els vídeos i les proves perquè el jutge instrueixi un procediment", va assenyalar aquest dilluns Lluís Gibert, impulsor de la demanda, en declaracions a Nació. "Que el noi lluís una estelada consta a la denúncia i volem incidir en que és el motiu pel qual es produeix l'agressió; l'apallissen per ser català", sosté l'advocat. Acció Cassandra també explora accions contra els crits de "puta Catalunya" al camp de l'Atlètic de Madrid.

Una de les mesures que més afectarà els motoristes és l’obligació de portar guants de protecció tant per als conductors com per als passatgers de motocicletes i ciclomotors quan circulin per carreteres. aquest requisit té l'objectiu de protegir les mans, que són una de les parts del cos més exposades en cas de caiguda. No portar-los serà considerat una infracció greu que se sancionarà amb 200 euros de multa.

També serà obligatori portar calçat tancat en qualsevol tipus de via, tant dins com fora de ciutat. Això significa que no es podrà circular amb xancletes, sandàlies obertes o altres tipus de calçat que no protegeixin adequadament el peu. Si no es fa cas a aquest requeriment, també comportarà una multa de 200 euros.

Societat

El Govern al·lega «criteris tècnics» per no haver enviat un Es-Alert en les últimes tempestes Oriol March

Els cascos hauran d’estar homologats

La nova regulació també estableix que els cascos de protecció dels usuaris de ciclomotors hauran d’estar homologats, i no simplement certificats. La DGT recorda que cal estar segur de l’homologació del casc abans de comprar-lo o fer-lo servir. Excepcionalment, però, aquesta mesura concreta entrarà en vigor amb un any de diferència, l'1 de octubre de 2027.

Una de les novetats que previsiblement generarà més interès entre els motoristes és la possibilitat de circular pel voral dret quan hi hagi congestió de trànsit. Aquesta opció, però, estarà limitada a situacions concretes: el tram haurà d’estar degudament senyalitzat i les motocicletes no podran superar els 30 quilòmetres per hora. Per tant, la nova norma no suposa una autorització general per circular pel voral.

D'altra banda, els professionals que treballin amb motocicleta, com ara els repartidors, també hauran de portar una armilla reflectant en tot moment mentre desenvolupin la seva activitat. Aquesta nova mesura s'implementarà per millorar-ne la visibilitat per als altres usuaris de la via i, així, assegurar que puguin treballar amb més seguretat. En cas de no complir-ho la DGT ja ha advertit que serà considerat una infracció greu, amb una sanció econòmica de 200 euros.

Societat

Transports ampliarà l'AP-7 entre Sant Celoni-Montornès i Martorell-Vilafranca amb un quart carril

Paneque ha indicat que el Govern pren les decisions a través del centre de coordinació, i que és a partir d'aquí on apareixen els criteris tècnics que desplega habitualment Protecció Civil. "Ens estem trobant amb fenòmens intensos amb previsions més acotades en el temps", ha insistit la portaveu de l'executiu, que ha indicat que es "revisarà" l'actuació com es fa després de cada fenomen d'aquest tipus. També ha obert la porta a que hi hagi compareixences al Parlament per explicar la gestió de les tempestes, com ha demanat part de l'oposició, amb Junts al capdavant. En tot cas, però, ha remarcat que l'adaptació a la crisi climàtica passarà a tenir més importància a partir d'ara. 

Paneque ha arrencat la roda de premsa recordant les altes temperatures que hi ha hagut aquest estiu, vinculades al risc d'incendi, i també les pluges recents que han afectat especialment el Camp de Tarragona. "Una de les prioritats serà la mitigació, però també l'adaptació", ha ressaltat la consellera, que ha advertit que el setembre -almenys les tres primeres setmanes- no estan previstes tantes pluges com és habitual. Això pot canviar, en tot cas, a finals del mes vinent. La carpeta climàtica marcarà bona part de la jornada que el Govern celebrarà aquest cap de setmana a Os de Balaguer, al Monestir de les Avellanes, per arrencar de manera definitiva el curs. També s'hi parlarà d'infraestructures. 

Societat

Per què tampoc es va enviar un Es-Alert per les tempestes d'aquest dilluns a Tarragona? Eloi Martí

En el consell executiu també s'hi ha abordat un informe sobre el pla governamental sobre cures, un àmbit sobre el qual -ha dit Paneque- es va rebre una herència "preocupant". "Hi ha elements que certifiquen que anem avançant", ha remarcat la consellera. L'últim document que ha estat sobre la taula de la primera reunió del curs ha estat sobre la pesta porcina africana (PPA), que té números més positius i permet fer pensar en reobrir Collserola a partir de la tardor. Per tornar a la normalitat, això sí, no hi ha d'haver positius en el terrmini d'un any. El parc de Collserola porta tancat mig any i ha afectat esdeveniments com el Tour de França, que va haver de retallar una de les etapes previstes a Barcelona.

El trajecte passa per l’Estret de Bering, que separa Rússia dels EUA i el continent asiàtica de l’americà, per travessar després el Mar de la Sibèria Oriental i el Mar de Barentsz, sempre contornejant els aproximadament 5.000 kilòmetres de la Rússia septentrional dintre del cercle polar àrtic, per arribar al Mar del Nord i al Regne Unit. En total és un viatge d’uns vint dies, la meitat del recorregut tradicional pel Mar de la Xina, l’Estret de Malaca-Singapur, l’oceà Índic i l’Estret de Bad el-Mandeb per atènyer el canal de Suez i arribar als ports del Mediterrani. La ruta del Nord o Àrtica està practicable de juliol a octubre tot i que, a vegades, hom requereix vaixells trencaglaç (tradicionals com els que té la Xina o de propulsió nuclear com els que posseeix Rússia), per sortejar determinades parts del recorregut.

La novetat no és la ruta, que ja fa uns anys que en els mesos d’estiu és practicable (l’any passat la van fer més d’una vintena de vaixells de càrrega), sinó el fet de la seva regularitat i la possibilitat de connectar un dels pols tecnològics més importants de la Xina, la província de Zhejiang, amb Europa. En el viatge inaugural els contenidors transportaven bateries, unitats d’emmagatzematge d’energia, materials per fer plaques solars i, en general, productes d’un elevat contingut tecnològic. Aquesta mena de materials dona compte de l’asimetria tecnològica i del comerç de la UE amb la Xina: el 2025 la UE va exportar al país asiàtic per un valor de 199.600 milions d’euros, a l’inrevés la xifra ascendia als 559.400 milions. 

És evident que la ruta àrtica presenta avantatges, sobretot pel que fa a l’escurçament de la durada del viatge entre la Xina i Europa i la reducció de costos que això implica. De retruc evita zones sovint conflictives com l’Estret de Malaca on són freqüents les accions de pirateria, la sortida del Golf Pèrsic afectada per la guerra de l’Iran, el Golf d’Aden, on no fa tant de temps hom podia topar-se amb pirates somalis, i l’Estret de Bad el-Mandeb que els houthis amenacen de tancar o atacar a vaixells de països aliats d’Israel i els EUA. Això explica que una altra companyia naviliera xinesa i una de sud-coreana hagin anunciat també l’establiment regular d’un servei de vaixells portacontenidors fent servir la ruta àrtica. 

Però és igualment evident que comporta riscos, el monopoli de la ruta està en mans de Rússia que controla l’entrada i la sortida de la zona àrtica, dona les autoritzacions de pas als vaixells i s’arroga el dret de controlar-los i revisar-los mentre naveguen milers de quilòmetres dintre de les 200 milles d’aigües jurisdiccionals russes i podria imposar un peatge o discriminar alguns països, la qual cosa vulneraria la Convenció de l’ONU sobre el dret al mar. D’altra banda, el Consell Àrtic, creat el 1996 com un Fòrum Internacional d’Alt Nivell del qual formen part Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca (Groenlàndia), Suècia, Islàndia, EUA (Alaska) i Finlàndia, no té atribucions legislatives.

La possibilitat de l’establiment d’un dret de pas no es pot descartar en el món sense normes a què estem abocats. En el súmmum del cinisme, Donald Trump, que reclama Groenlàndia (sota el permagel, de l’anglès permafrost, terres permanentment congelades que també pateixen el desgel, es creu que hi ha importants reserves de terres rares) i considera que l’estret d’Ormuz és dels EUA, ja ha advertit que Rússia no pot pretendre posar un peatge per transitar per unes aigües que no són seves, sinó internacionals. Certament, la manca de normes fa que allò que ahir era impossible (el dret a navegar lliurement pels mars) sigui avui factible i es parli de posar peatges a Ormuz o en qualsevol altre pas marítim estratègic, bandejant descaradament el dret internacional.

La consolidació d’una nova ruta comercial a través de l’Àrtic pot ser un cop molt dur pels EUA, ja que afectaria l’eix del Pacífic i facilitaria la comunicació entre les dues potències comercials més importants del món, la Xina i la UE. L’obstacle, ara per ara, és la guerra d’Ucraïna i les possibles pretensions d’un afeblit Vladímir Putin a l’hora de repartir-se els beneficis d’aquest nou eix comercial.

Tot això la Xina ho sap prou bé i, tot i que no és partidària de les guerres perquè obstaculitzen les exportacions que són la base del seu creixement econòmic, manté una postura d’aparent neutralitat i de silenci discret sobre l’agressió russa, mentre Xi Jinping no ha deixat de reforçar les relacions amb Putin i d’ajudar econòmicament a Rússia, país del qual importa el 40% i la tercera part del gas natural que consumeix. Una relació més necessària que mai per Beijing ara que el petroli iranià (el 90% de les seves exportacions es dirigien a la Xina) arriba amb moltes més dificultats a conseqüència de la guerra iniciada el passat febrer pels EUA i Israel. 

Aquesta situació es pot fer encara més complexa. Trump, desesperat perquè no ha aconseguit doblegar el règim dels aiatol·làs amb les bombes, pretén ara ofegar-lo econòmicament imposant sancions a tots els països que mantinguin relacions comercials i financeres amb l’Iran. Aquest nou desafiament afecta directament la Xina i caldrà veure si respon amb la seva tradicional prudència o, si per primera vegada, veien com les fanfarronades de Trump poden arribar a comprometre el seu creixement econòmic respon de manera més contundent. En tot cas, la pèrdua de regulacions, la manca de normes, el menyspreu del dret internacional per part del president dels EUA està tensant la corda de la paciència xinesa i de les relacions internacionals i ens aproxima a una situació límit de conseqüències imprevisibles. I davant d’aquesta situació de descontrol total Benjamin Netanyahu aprofita per continuar assassinant palestins a Gaza i Cisjordània on, de pas, impulsa noves ocupacions i beneeix la violència dels colons.    

En les darreres dècades, l’escalfament global s’ha accelerat notablement i, encara que Trump negui el canvi climàtic, això afecta especialment les terres -o part de les terres- dels països inclosos en els cercles polars, que s’escalfen més de pressa que la resta del món i on la progressiva pèrdua de massa de gel no ofereix dubtes. Això provoca canvis en el medi ambient que afecten les poblacions i la fauna d’aquestes regions. El desgel de l’Àrtic, que són aigües internacionals, genera una creixent competència estratègica entre els països riberencs, que intenten ampliar les seves aigües jurisdiccionals.

El 2018, Canadà, Corea del Sud, Dinamarca, EUA, Islàndia, Japó, Noruega, Rússia, Xina i la UE arribaven a un acord per impedir la pesca no reglamentada a l’Àrtic (l’escalfament de l’aigua del mar provoca desplaçaments de bancs de peixos cap al nord). A més, sota les aigües de l’Àrtic i en els territoris del cercle polar àrtic, hi ha importants reserves d’hidrocarburs que fa uns anys es calculava que podrien arribar a prop de 40.000 milions de barrils de cru, 31 bilions de metros cúbics de gas i 8.500 milions de barrils de gas natural en forma de líquids (propà, butà...).

També es parlava de carbó, cinc, plom, coure, níquel, ferro, or, diamants, metalls del grup del platí, altres minerals estratègics i les cobejades «terres rares», imprescindibles per les energies estratègies netes i per la revolució digital i considerades primeres matèries estratègiques pels EUA i la UE atès que la Xina en concentra la més gran part de reserves. Per acabar, en els darrers anys hem assistit a una creixent militarització de la regió i les tensions entre Rússia i l’OTAN contaminen els debats sobre l’Àrtic. Avui, tots els països riberencs disposen de bases militar en el cercle polar àrtic. Un mal presagi per a un futur incert.

La façana de la Glòria és, en essència, el lloc on Gaudí volia concentrar el missatge teològic del temple: explicar la història de la humanitat i el camí espiritual cap a l’eternitat. Però actualment aquest repte s’ha de fer en una societat catalana plural, secular i sovint agnòstica. Gaudí, que era un creient profund, intuïa que la fe no es transmet per imposició doctrinal, sinó per una experiència estètica que desperti la dimensió espiritual que tots portem dins. Per això l’interior de la basílica no és una catequesi visual, sinó una immersió en la natura com a llenguatge universal: arbres, llum, formes orgàniques que apel·len a la nostra condició transcendent més enllà de qualsevol identitat religiosa. En Gaudí, la natura és teologia; la matèria és revelació; la bellesa és un pont cap al misteri. No debades una de les seves asseveracions més conegudes proclama que l’originalitat consisteix a tornar a l’origen.

La façana de la Glòria podria seguir aquesta intuïció gaudiniana de retorn a l’origen: no tot repetint iconografies tradicionals i idealitzades, sinó generant una experiència espiritual a través de la matèria viva. I aquí és on Miquel Barceló esdevé un candidat excepcional. Ell mateix ha dit que “l’artista ho ha d’arriscar tot”, i la Glòria és, precisament, el lloc on cal arriscar. En altres paraules: només una obra que arrisqui podrà obrir-se camí fins a l’ànima. Barceló és un creador que ha sabut transformar la matèria en un espai de revelació, i tenim un precedent que ho demostra: la capella del Santíssim de la catedral de Palma de Mallorca, un dels projectes religiosos més radicals i innovadors d’aquest segle.

A principi de segle i durant un lustre, Barceló va convertir aquella capella gòtica en un món orgànic, gairebé submarí, on la ceràmica recrea la vida marina, la descomposició de la matèria i la pulsió vital del Mediterrani. La capella representa l’eucaristia a través dels relats bíblics de la multiplicació dels pans i els peixos i de les noces de Canà. Però Barceló no ho fa amb una iconografia clàssica, sinó amb textures viscoses, formes que s’enrosquen, animals marins que emergeixen del fang, parets que semblen respirar.

L’espai esdevé una cova primigènia, un úter mineral on la matèria es transforma. La transsubstanciació —el pa i el vi convertits en cos i sang— esdevé una metàfora universal de la llibertat humana, capaç de modelar el seu propi destí: o bé inhibir-se i actuar amb por, tot convertint la por en escassetat (perdició) o bé optar pel camí de la generositat espiritual i crear l’abundància dels pans i dels peixos pel camí de la fe (salvació). És una lectura profundament contemporània del missatge cristià que ve a dir que la salvació és un acte de transformació que resta en les nostres mans.

En definitiva, Barceló aconsegueix comunicar l’arquetipus simbòlic de la transformació i l’abundància no a través de la idealització religiosa, sinó del descens a la matèria. El Crist que hi apareix a la capella és esquerdat, ferit, emergint del fang. Es tracta d’una imatge poderosa que diu que l’espiritualitat brolla de la fragilitat, que el sagrat neix de la matèria. En aquest sentit, Barceló s’acosta a l’espiritualitat matèrica d’Antoni Tàpies, que també trobava el misteri i el sagrat en la pols, en la terra, en la ferida. Tots dos comparteixen una intuïció essencial: que la transcendència no és un ascens, sinó un aprofundiment en la matèria; no és una fugida del món, sinó una immersió en la seva vulnerabilitat.

A diferència de la tradició gòtica, que cercava l’ascens vertical cap al cel, Barceló desplega un capbussament en un món atàvic, orgànic, on allò sagrat emergeix de la matèria. Aquesta mirada és extraordinàriament adequada per a la façana de la Glòria, que ha d’explicar el camí espiritual de la humanitat en un llenguatge que pugui entendre tothom, creients i no-creients. La seva obra té la capacitat de generar una experiència espiritual sense necessitat de catequesi: la matèria parla, la natura parla...; i la fragilitat parla.

Barceló ha dit en més d’una ocasió que sent que tota la seva obra ha estat una preparació per a fer la façana de la Glòria. Té 69 anys i és en el moment de plenitud creativa que li permet d’afrontar aquest repte colossal. Tal com ha manifestat el papa Lleó XIV en la seva encíclica Magnifica Humanitas, el segle XXI és un segle de canvi tan aclaparador com va ser la revolució industrial del segle XIX. Per això, la Sagrada Família ha de constituir una resposta als reptes actuals. Culminar l’obra de Gaudí demana erigir una obra que sigui universal, arriscada, contemporània i profundament humana i Barceló és l’artista capaç de fer-ho. Amb ell la Glòria es convertirà, no només en la culminació del temple, sinó en l’anhelat retorn a l’origen que faci que esdevingui una de les manifestacions artístiques més vives, universals i poderoses del segle XXI.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ho ha presentat com una evolució, que passa del record d'un projecte industrial a "un projecte col·lectiu de ciutat". Així, s'ha aprofitat que l'Ajuntament té el 93% de la propietat de l'immoble per desplegar una iniciativa variada sobre els espais que els darrers anys havien estat o bé abandonats o bé ocupats per persones que hi vivien i, posteriorment, desallotjats. 

Ara, segons les noves pautes, les dues naus amb projectes de creació artístiques que ja funcionen (anomenades Johnston i Foseco) continuaran amb les seves funcions, i a poc a poc s'aniran integrant les noves iniciatives. A la nau Shield, la més gran, s'ubicarà el projecte "d'innovació alimentària" que oferirà cursos, impulsarà noves empreses i barrejarà la gastronomia amb la transformació digital. La nau Klein serà el nou espai de referència, a l'entorn del 22@, de l'economia social i solidària: serà un equipament assequible per a entitats o cooperatives consolidades i posarà el focus en els projectes de rehabilitació i eficiència energètica.

Un altre front és el de l'habitatge. Les naus Steegmann i Birkhead estan pensades per integrar habitatge per a "col·lectius vulnerables", ha apuntat Collboni. Hi haurà una trentena de pisos per a persones "amb discapacitat intel·lectual", ha afegit Raquel Gil, i la resta es reservaran per a altres situacions que requereixen també acompanyament social. Aquests equipaments, a més de poder-hi viure, també comptaran amb "espais laborals gestionats per persones amb discapacitat". Seran projectes de restauració, arts gràfiques, botiga o bugaderia, expliquen els impulsors. També hi haurà a la nau Paul "tallers i espais de cocreació entre artistes amb discapacitat intel·lectual i la societat en general". En total, hi hauria 72 habitatges, un per cada persona amb necessitats específiques, ha explicat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica i Treball. Tot plegat ho impulsarà la Fundació AMPANS, especialitzada en el sector de l'acompanyament a persones amb discapacitat.

Barcelona destapa una «escletxa» al carrer com a homenatge a les dones assassinades per violència masclista 

Horitzó 2029 i més de 50 milions

Segons el full de ruta, tot plegat requerirà unes obres d'adequació que es podrien desplegar entre el 2027 i el 2028. Així, la idea és arribar al 2029 amb tot el projecte enllestit: ja haurien d'estar en marxa l'espai d'innovació gastronòmica "Foodlab", la zona residencial i d'inclusió laboral i el centre de trobada de l'economia social i solidària. Per fer-ho, l'Ajuntament té previst destinar-hi uns 27,2 milions d'euros, mentre que altres administracions i entitats -com Mercabarna, AMPANS o la Generalitat- sumarien uns 25 milions d'euros més. 

Masramon ha detallat que hi havia dos nuclis i que un d’aquests va ser el que es va desplaçar cap a Tarragona. Va causar petites inundacions i incidents arreu de l’àrea destacada. "Vivim en una situació de canvi climàtic que dificulta molt la feina dels meteoròlegs", ha afegit. La tasca de donar unes previsions el més fiables possibles és més complexa amb els canvis tan repentins i les situacions incertes i imprevistes que no donen suficient "temps de reacció".

El cap de guàrdia de Protecció Civil ha assegurat que el sistema Es-Alert ha estat revisat durant l’últim any i que es fa un seguiment permanent, però que no poden enviar cap alarma si no hi ha cap avís de perill 5/6 o 6/6. En aquest cas, existia una previsió de 4/6 a l’interior de Lleida, però no tenien la consciència de les afectacions a Tarragona. Per tant, l’enviament de l’alerta "no estava justificat en funció de la previsió; no va haver-hi cap anticipació ni dada" per modificar els nivells establerts ni per activar una resposta d'emergència massiva a la comarca abans que descarregués el xàfec.

Societat

Protecció Civil reclama cos propi: «S'han d'acabar les excuses» ACN

Masramon ha conclòs dient que en aquests dos casos dels darrers dies no han tingut "indicacions prèvies" que aquestes situacions poguessin generar danys a les persones. Així doncs, ha confirmat que si tenen informació, envien el missatge. Ha volgut posar de manifest que la prioritat absoluta del cos sempre és la seguretat de la ciutadania, però ha remarcat que la tecnologia actual depèn del Meteocat i de les previsions de les quals disposen.

L’obra per tapar aquest tram de la ronda agafa forma amb la col·locació aquestes darreres setmanes de 56 de les 101 peces que formen el nou sostre. A partir d'ara, les obres d’instal·lacions continuaran durant els pròxims mesos següents, amb la velocitat limitada a 40 km/h i talls nocturns al tronc central en el tram en qüestió.

El mur comptarà amb una longitud, un cop hagin finalitzat les obres, de 340 metres, que se sumaran als 200 ja coberts. La inversió prevista és de 12 milions d’euros, als quals cal sumar el cost de la cobertura, les instal·lacions i acabats del túnel, que representaran uns 20 milions d’euros. Pel que fa a la urbanització del futur espai sobre la ronda coberta, s’està acabant de definir un projecte propi.

Societat

Talls parcials a la ronda de Dalt entre el 14 i el 16 d'agost per obres ACN

Quan s'acabarà l'obra?

Els treballs a la ronda de Dalt van començar el juny del 2024 amb la construcció del mur central on hi ha el sostre parcialment cobert. La previsió és acabar l'obra a finals del 2027, amb la instal·lació de les últimes unitats del sostre.

De moment, el Govern no s'ha pronunciat sobre la qüestió, tot i que al llarg de la jornada d'aquest dimarts ho haurà de fer en el marc de la primera reunió del consell executiu posterior a les vacances. El cas ha agafat volada política, perquè tant Junts com ERC i la CUP han demanat explicacions al govern espanyol. El Ministeri de l'Interior comandat per Fernando Grande-Marlaska ha posat en marxa una investigació per l'actuació policial, que ha quedat acreditada en vídeos penjats a les xarxes socials. Hi ha un moment en què un dels agents deixa anar un cop de colze al menor quan ja estava reduït al terra. L'aficionat va passar la nit de diumenge en dependències policials i ja és a Catalunya. 

Joan Laporta, president del Barça, s'hi va posar en contacte després de l'incident. El club, de fet, valora emprendre accions legals, i dilluns va emetre un comunicat en el qual considerava que l'estelada és un símbol perfectament legal. No és la primera vegada que la presència d'aquestes banderes genera problemes als camps de futbol: hi ha hagut finals de la Copa del Rei en les quals s'han requisat estelades i, fins i tot, s'ha impedit el pas d'aficionats amb samarretes grogues, quan aquest color estava associat a la solidaritat amb els presos polítics. Dijous hi ha convocada una concentració de protesta, coincidint amb el Barça-Athletic de Bilbao que homenatjarà els campions del Mundial. 

Política

Denúncia contra l'agressió a l'aficionat menor del Barça: «És un delicte d'odi per ser català» Pau Espí Solé

En clau legal, el col·lectiu Acció Cassandra s'ha posat en marxa per denunciar l'actuació policial. "El delicte no requereix de la denúncia de l'afectat i hem decidit fer-ho en nom de l'associació i presentar-la al jutjat de guàrdia d'Elx explicant els fets i aportant els vídeos i les proves perquè el jutge instrueixi un procediment", va assenyalar aquest dilluns Lluís Gibert, impulsor de la demanda, en declaracions a Nació. "Que el noi lluís una estelada consta a la denúncia i volem incidir en que és el motiu pel qual es produeix l'agressió; l'apallissen per ser català", sosté l'advocat. Acció Cassandra també explora accions contra els crits de "puta Catalunya" al camp de l'Atlètic de Madrid.

El portaveu de la formació que dirigeix Jèssica Albiach posa especial èmfasi en la xarxa ferroviària i demana la dimissió del secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, pel "desastre èpic" de Rodalies durant la jornada de l'eclipsi solar. Cid critica que el Govern "viu obsessionat amb l'asfalt i les carreteres i el que hauria de fer és prioritzar el tren". "No se'n surten amb Rodalies", insisteix, tot lamentant que l'executiu tracti "el caos a Rodalies com un fenomen natural".

Un altre dels àmbits de gestió contra els quals carreguen els Comuns contra l'executiu és Educació. Cid critica que el Departament no hagi negociat amb els sindicats convocants de la vaga per al 8 de setembre, el primer dia de curs, com tampoc amb altres actors, inclosos els grups parlamentaris, per assolir un "gran pacte de país" sobre l'àmbit educatiu. A més, lamenta que la "solució" dels responsables de la conselleria al conflicte sigui "anunciar noves propostes en roda de premsa", en referència a l'anunci que preveu fer de més aules d'acollida i la incorporació de tècnics sanitaris en centres educatius. "Cal que entre tots i totes decidim quines són les prioritats", subratlla. 

Política

El Govern s'hi torna a posar: quins reptes haurà d'atendre Illa? Oriol March

Cid posa el focus en el calendari de les nuclears

Després de la decisió del govern espanyol de prorrogar la vida útil de la central extremenya d'Almaraz fins al 2030, els Comuns demanen que Paneque comparegui al Parlament per explicar "quina és la política energètica del Govern". Reclamen que la titular de Territori expliqui "si [el Govern] continua defensant o no que ha d'haver-hi un calendari de tancament clar" de les centrals nuclears catalanes i també la "moratòria" del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (Plater). 

Per a Cid, és "un autèntic disbarat" que es retardi el Plater, que ha generat grans reticències entre els municipis, perquè "Catalunya és un desert pel que fa a les renovables". Sobre si aquestes qüestions poden afectar la relació dels Comuns amb el PSC, el portaveu de la formació al Parlament remarca que és "llei a llei" i insisteix que l'executiu "no està aconseguint posar Catalunya en marxa". "No és només posar Catalunya en marxa, sinó cap a on vol posar Catalunya en marxa", insisteix.  

En aquest sentit, per als Comuns, la decisió del govern espanyol sobre Almaraz és un "incompliment flagrant" amb Sumar que s'ha de traduir en una actuació "més lliure" dels de Yolanda Díaz al Consell de Ministres: "Crec que Sánchez i el PSOE estan abusant de la nostra paciència i de la nostra responsabilitat. Crec que això ens ha de donar, com a mínim, més llibertat també a nosaltres per opinar i decidir el que creguem dins del govern. Si aquestes són les regles del joc, que la nostra ministra de Treball porti també sí o sí el control horari al Consell de Ministres", assenyala el portaveu parlamentari dels Comuns.

"Hem denunciat els fets per perseguir un delicte d'odi contra una persona per la seva condició de català", explica el mateix Lluís Gibert en conversa amb Nació. L'advocat relata que, després de veure les imatges de l'agressió, han detectat que s'hi produeixen presumptes delictes "que van més enllà de l'ús d'una força policial per controlar aldarulls", explica Gibert, que afegeix que l'agressió és "clara i deliberada" per part de la policia espanyola contra el noi.

"El delicte no requereix de la denúncia de l'afectat i hem decidit fer-ho en nom de l'associació i presentar-la al jutjat de guàrdia d'Elx explicant els fets i aportant els vídeos i les proves perquè el jutge instrueixi un procediment", explica Gibert, que també detalla que la denúncia és contra els agents de policia, amb l'objectiu que el jutge identifiqui qui són els policies que agredeixen al jove menor d'edat, les ordres que tenien i qui les hi havia donat.

Política

La policia espanyola agredeix un aficionat per dur una estelada en l'Elx-Barça Gerard Mira

Des d'Acció Cassandra reconeixen que encara no han pogut contactar directament amb la família, però que era "primordial" que es comencés a instruir un procediment pels fets "escandalosos" i que els mantenen informats indirectament a través de gent "que coneix la situació de primera mà": "El noi ha passat la nit a la presó i tot just al matí han pogut tornar cap a casa", relata Gibert. En aquest sentit, també estan estudiant la instrucció del procediment per saber si s'ha vulnerat algun altra dret respecte als menors d'edat. "Treballem perquè la víctima pugui participar activament en la instrucció, però si no hi podem comptar continuarem endavant i ens platejarem presentar-nos com a acusació particular per arribar fins al final", avisa Gibert. 

L'estelada, el motiu de l'agressió

"Que el noi lluís una estelada consta a la denúncia i volem incidir en que és el motiu pel qual es produeix l'agressió; l'apallissen per ser català", explica Gibert, que sentencia que l'objectiu és que s'apliqui l'agreujant del delicte d'odi contra un català. "Si l'agredit fos negre, seria un component d'odi racista, i en aquest cas l'odi és contra la minoria nacional catalana", conclou l'advocat. 

A banda, des d'Acció Cassandra també volen aclarir d'on surten les ordres de retirar estelades: "Ens portaria a entrar a una via administrativa, però també ho estem estudiant". Gibert afirma que demanaran a l'administració que expliqui "per què hi ha ordres de retirar les estelades i, si les ordres són legals o il·legals". L'advocat afegeix que, en cas de ser legals, ho denunciaran perquè s'investigui amb l'objectiu que aquestes actuacions siguin declarades il·legals: "Tenim sentències favorables que constaten que una estelada no representa odi ni violència; si el sistema espanyol no les considera simbologia violenta, qui dona l'ordre de retirar-les?", es pregunta Gibert.

Càntics de "puta Catalunya"

L'agressió al jove menor d'edat no és l'únic cas amb el que estan treballant des d'Acció Cassandra. Gibert explica que també tenen previst denunciar els crits de "puta Catalunya" que van ressonar al camp de l'Atlètic de Madrid, també aquest diumenge: "Tenim previst denunciar-ho, però per ara hem prioritzat l'agressió al jove del Barça".

Així i tot, Gibert reconeix que estan treballant en una doble via per dur els càntics als tribunals. "Per una banda, traslladarem una denúncia a antiviolència, que és l'entitat administrativa del futbol que hauria d'intervenir per sancionar l'Atlètic de Madrid pels càntics racistes i catalanòfobs; i també demanarem a la Fiscalia d'odi que investigui si aquests càntics poden constituir un delicte d'odi", sentencia Gibert. 

A banda dels danys ocasionats al mobiliari urbà, els incendis van afectar onze vehicles, l'empedrat de la plaça del Monestir, catalogat com a patrimoni protegit, i el mur de l'Escola Sant Marc. En un dels incidents, el foc també va afectar una canonada de gas de l'Escola Abat Oliba Loreto, fet que va obligar a interrompre el subministrament de gas al centre durant dos dies.

Societat

Investiguen un incendi en una terrassa del barri del Clot de Barcelona