<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Sun, 15 Nov 2026 12:54:57 +0100 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Cap d'antiterrorisme de la policia espanyola a Barcelona: «El gihadisme instrumentalitza discursos d'extrema dreta»]]> El cap de la secció contra el terrorisme de la Brigada Provincial de Barcelona de la policia espanyola -s'identifica sense el seu nom per preservar el seu anonimat-, considera que existeix una polarització recíproca entre el gihadisme i l'extrema dreta, i que els jihadistes usen els discursos d'odi com a factors de victimització per cometre les seves accions: "El gihadisme instrumentalitza els discursos de l'extrema dreta".

En una entrevista a Europa Press publicada aquest diumenge, el responsable amb més de 20 anys d'experiència en la secció veu necessari subratllar que els terroristes representen una "minoria aclaparadora" dins del món musulmà, i que certs discursos d'extrema dreta pretenen posar el focus sobre la seva religió, en considerar que pot anar en contra de l'Estat de dret democràtic a Espanya. A més, apunta que alguns discursos en contra de la immigració i la seva vinculació amb la delinqüència poden propiciar que aquest factor de retroalimentació entre els uns i els altres pugui ser més gran.

Després de la pèrdua de control territorial de l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria entre 2017 i 2019, la policia estatal ha detectat un descens de força en "l'aparell de propaganda" amb una organització estructurada després d'ella que treballi per captar a combatents. Ara el cos detecta una xarxa virtual teixida que es retroalimenta entre ella: "Qualsevol persona de qualsevol part del món pot consumir propaganda i arribar a radicalitzar-se", considera l'inspector, que afegeix que no és necessari endinsar-se en la 'deep web' per fer-ho.

I el perfil dels joves radicalitzats, quin és?

Les xarxes socials, com Instagram i TikTok, s'han convertit en plataformes amb contingut de propaganda radical que afavoreix l'autoadoctrinament, i plataformes com Telegram, Discord i Signal s'utilitzen com a espais de reclutament. Pel que fa al perfil específic d'aquests joves, la policia espanyola veu que generalment són homes, d'entre 14 i 25 anys i molts d'ells nascuts a Espanya, si bé alguns conversos.

Sobre els motius que acaben portant-los a radicalitzar-se, l'inspector considera que existeixen diversos factors com la pèrdua d'identitat, problemes emocionals i un factor de vulnerabilitat per voler pertànyer un grup que els atorgui reconeixement. "Són xavals que s'aïllen del món real, però després tenen uns contactes terribles al món virtual. Estan hiperconnectats", explica el cap de la secció.

Persones detingudes a Catalunya

La policia espanyola ha detingut 13 persones a Catalunya des de principi d'any per la seva vinculació a aquest tipus de terrorisme i des de fa 4 anys el cos ha detectat un "suau" increment de procediments judicials i investigacions vinculades a aquest àmbit, que malgrat no ser molt significatiu, obliga els operadors de seguretat a estar alerta per detectar com més aviat millor els primers processos de radicalització jihadista.

A més, de les 100 detencions que es van efectuar a Espanya vinculades al terrorisme gihadista en 2025 un 30% es van fer a Catalunya, i un 13% van ser persones arrestades fora d'Espanya però amb vinculació a aquest territori.

Respecte a la situació actual a Catalunya i a Espanya sobre l'alerta antiterrorista (en nivell 4 sobre 5 des de 2017), l'inspector no veu motius per a "ser alarmistes", però defensa no baixar la guàrdia (especialment els cossos i forces de seguretat de l'estat) perquè la tendència no està disminuint.

A Catalunya tant els Mossos d'Esquadra, com a Guàrdia Civil i Policia Nacional d'Espanya duen a terme les seves respectives investigacions relacionades amb el gihadisme, en alguns casos compartides depenent de la tipologia i del seu estat acaben realitzant-les per la seva banda.

"Tenim una relació fluida. Ens comuniquem tot allò que es pot i ha de comunicar. Parlem perquè és difícil que sempre estiguem en un mateix nivell, però potser la sinergia d'estar els dos cossos alhora ens porti més lluny que solament un", afirma l'inspector, que remarca el paper del CICO, al que se li comunica en primera instància qualsevol informació relacionada amb el terrorisme.

]]> Sun, 15 Nov 2026 12:29:30 +0100 <![CDATA[El caos segueix a Rodalies: la circulació no es normalitza diumenge i continuen els retards]]> La circulació a la xarxa de Rodalies no s'ha normalitzat aquest diumenge i continuen els retards a diverses línies. Un robatori de coure entre Badalona i la Sagrera provoca demores d'uns 30 minuts a l'R1, segons ha informat Renfe. A banda, a causa d'una "incidència operativa", també s'ha establert un servei de reforç per carretera a la mateixa R1 entre Maçanet-Massanes i Blanes, i entre Blanes i Mataró.

En altres línies de Rodalies com l'R4, l'R2 Sud i l'R11 els retards fluctuen aquest diumenge entre els 15 i els 30 minuts. A les 9 del matí, més de la meitat dels combois en circulació a Catalunya -39 de 66- presenten demores, destacant alguns trens de l'R1 (amb 60 minuts d'espera), R4 (56 minuts de retard) i R2 Sud (49 minuts d'espera). A dos quarts d'una del migdia, la situació no havia millorat.

Fins a 14 de les 19 línies seguien registrant incidències. En el cas de l'R16 els retards superaven els 52 minuts, a l'R4 els 48 minuts i a l'R2Sud han arribat a registrar 50 minuts d'espera entre combois. Els usuaris, una vegada més, han cridat al cel a través de les xarxes socials per criticar la situació a les vies.

Renfe esperava normalitzar la circulació a Rodalies "durant el cap de setmana" gràcies a l'acord laboral aconseguit amb el sindicat Semaf. El pacte evita als maquinistes d'anar a Sants per iniciar la jornada laboral i retorna a l'antic esquema de torns, horaris i estacions d'inici de servei.

"Es millora l’organització dels torns i l'operativa a les capçaleres (estacions origen o destí de línia) facilitant una gestió més eficient dels recursos disponibles", va puntualitzar Renfe, que pronosticava que aquest cap de setmana es recuperaria la normalitat en el servei de manera progressiva, però "especialment a partir d'aquest diumenge", quan les mesures de flexibilitat operativa estiguessin "plenament implantades".

Nou acord, però els retards es mantenen

Els maquinistes i Renfe van arribar a un acord per recuperar el sistema de torns, horaris i estacions d'inici de servei que hi havia vigent fins a l'1 de novembre. La decisió es va prendre aquest divendres a la tarda en una reunió del comitè d'empresa en què també va participar el sindicat de maquinistes SEMAF i, d'aquesta manera, els treballadors deixaran de tenir l'obligació de començar la jornada a l'estació de Sants i podran tornar a fer-ho des de les seves respectives capçaleres, com Mataró o Granollers.

El nou sistema, vigent des del dia de Tot Sants, ja havia provocat alteracions durant tota la setmana perquè alguns treballadors no arribaven a temps per conduir els primers trens del dia i, en alguns casos, amb sortides abans de dos quarts de cinc de la matinada. Fonts sindicals van qualificar de "necessària" la recuperació del sistema anterior, tant per a la plantilla com per als usuaris, mentre que Renfe també ha celebrat l'entesa: "Celebrem haver arribat a un acord amb el comitè d'empresa i retornar als acords d'abans".

]]> Sun, 15 Nov 2026 10:22:07 +0100 <![CDATA[Joves extutelats que arriben a la universitat: «A l'ESO les professores em deien que no m'imaginés fent batxillerat»]]> "A l’ESO les professores em deien que no m’imaginés fent batxillerat". Aquest és el testimoni de Malak El Allam El Khatibi, de 21 anys, que enguany ha ingressat a la Universitat de Girona (UdG) per estudiar Infermeria. Ho ha fet amb la reserva de places que el Govern destina a aquest col·lectiu i de la qual s'han beneficiat 234 estudiants des de 2022. D'aquests, 82 ho han fet aquest 2026. Enguany, també s’ha estrenat Lucas Wang, però a l’INEFC, a Barcelona, amb el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona (UB).

En un reportatge de l'Agència Catalana de Notícies, Wang es mostra "molt agraït per aquesta oportunitat", tot i que no es resta mèrit, perquè ha hagut de treure una bona nota a les PAU. El Allam El Khatibi i Wang són dos de la vuitantena de joves que aquest curs han arribat a la universitat per la via de reserva de places específiques, encara que cadascú ho ha fet amb trajectòries i vivències diferents. La futura infermera de petita no pensava que arribaria a la universitat: "Quan estava a l'ESO, anava a la classe de les persones amb més dificultats per estar atentes i les professores em deien que no m'imaginés fent Batxillerat", ha explicat a l'ACN.

El seu camí no ha estat fàcil. La van treure de casa quan era molt petita i ha passat bona part de la seva infància i adolescència en un centre residencial d'acció educativa (CREA), tutelada per la Generalitat. Quan tenia 17 anys va entrar al Servei d'Atenció Especialitzada per Joves (SAEJ), on viu en un habitatge autònom amb l'acompanyament d'una educadora i té cobertes les necessitats bàsiques, com l'allotjament i l'alimentació. Actualment, compagina els estudis amb una feina els caps de setmana en un centre d'educació especial.

Tot i que reconeix que en alguns moments de la seva trajectòria educativa s'ha sentit discriminada, sobretot pel fet d'haver estat tutelada, ha assegurat que des del CRAE l'han encoratjat sempre a assolir els seus objectius. A més, un dels seus motors ha sigut la voluntat de construir-se un futur diferent del que ha viscut la seva família. "M'ha animat sobretot haver vist la situació que tenia a casa, el fet que els meus pares o familiars no tinguessin estudis i que tinguessin feines molt precàries", ha afirmat. Per això, ha decidit formar-se amb l'objectiu de "tenir una feina digna i un bon sou".

Després de l'educació obligatòria, va cursar un cicle formatiu d'auxiliar d'infermeria a Olot i, posteriorment, un cicle superior d'integració social. A parer seu, la reserva de places universitàries per a persones extutelades és una "oportunitat immensa" per a joves que, com ella, ja viuen "situacions complicades" que "limiten molt" la possibilitat de prioritzar els estudis. En el seu cas, quan tenia 18 anys no va fer les proves d'accés a la universitat (PAU) i admet que, si hagués hagut de fer-ho ara, "li hauria costat molt". De fet, la Malak es va plantejar estudiar Medicina, però finalment ho va descartar perquè creia que no es podia permetre "tants anys de carrera". Ara, el suport del SAEJ li permet centrar-se "molt més en els estudis", i mira amb incertesa el moment en què deixarà de rebre aquest acompanyament, a partir del curs vinent. "Hauré d'organitzar-me molt bé, perquè la carrera és densa", ha assegurat.

La disposició de places per a joves tutelats i extutelats per estudiar a les universitats públiques i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya és una iniciativa conjunta entre els departaments de Drets Socials i Inclusió i Recerca i Universitats. El primer curs que es va posar en marxa va ser el 2022-2023 i se’n van beneficiar un total de 18 alumnes, 12 dels quals per aquesta via. A partir d'aleshores l'accés a estudis superiors ha augmentat curs rere curs, excepte el 2024-2025, quan van passar de 34 a 33. 

Aquest curs s'ha ampliat fins als 30 anys l'edat màxima per accedir a aquesta reserva de places, un topall que el curs passat ja s'havia incrementat dels 21 als 25 anys per donar resposta a la petició dels joves tutelats i extutelats universitaris. Amb aquesta ampliació es cobreixen les diferents vies d'accés segons l'edat del sol·licitant. És a dir, a través de les PAU i, a partir dels 25 anys, amb les proves per a majors de 25.

]]> Sun, 15 Nov 2026 08:57:20 +0100 <![CDATA[La Intersindical reelegeix Sergi Perelló i Núria Ferrandis com a secretaris generals]]> La Intersindical ha reelegit Sergi Perelló i Núria Ferrandis com a secretaris generals en el marc del VIII Congrés Nacional del sindicat, que s'ha celebrat aquest dissabte. La trobada, que ha comptat amb presència de sindicats d'arreu de l'estat espanyols i d'altres d'internacionals, també ha servit per aprovar la ponència que marcarà les línies estratègiques de l'organització durant els pròxims anys, amb una aposta per un "sindicalisme de confrontació, organització i mobilització". 

El nou Secretariat Nacional estarà format, a més de Perelló i Ferrandis, per Xavier Sanchiz, al capdavant de la secretaria d'Acció Sindical; Pau Cruz, a Negociació Col·lectiva; Ferran Coll, a Solidaritat i Relacions Internacionals; Jordi Montanyà, a Formació; Aida Muntané, a Coordinació Territorial, i Aritz Bel, a Joventut; mentre que Ferrandis assumirà també la secretaria d'Organització.

Per la seva banda, la ponència aprovada al congrés defensa reforçar un model sindical basat en "la capacitat de mobilització" i en "l'organització col·lectiva". La Intersindical considera que aquesta estratègia ha de permetre construir un contrapoder sindical amb més capacitat d'incidència al país, amb una crida a "més força col·lectiva per conquerir drets".

La trobada ha estat també l'espai per fer balanç del mandat iniciat després del congrés del 2022, en el qual l'organització assegura que ha constituït les federacions professionals d'Indústria, Serveis Privats i Serveis Públics, ha començat a finançar la caixa de resistència i ha impulsat un model d'acció sindical que situa les seccions sindicals, la mobilització i la lluita "al centre de l'activitat". De fet, segons la Intersindical, aquests passos han de permetre afrontar "la conflictivitat laboral" amb més garanties i reforçar la capacitat del sindicat per "defensar els interessos de la classe treballadora".

🗳️ El VIII Congrés Nacional de la Intersindical ha escollit el nou Secretariat Nacional! Sergi Perelló - Secretaria general Núria Ferrandis - Secretaria general / Secretaria d'organització Xavier Sanchiz - Secretaria d'acció sindical Pau Cruz - Secretaria Negociació col·lectiva Ferran Coll - Secretaria de Solidaritat i relacions internacionals Jordi Montanyà - Secretaria de Formació Aida Muntané - Secretaria de coordinació territorial Aritz Bel - Secretaria de Joventut Una nova etapa per continuar construint força i conquerint drets. #8CNInternacional

]]> Sat, 14 Nov 2026 21:53:48 +0100 <![CDATA[Manifestació a Barcelona per reclamar la llibertat dels empresonats pels aldarulls de la vaga general]]> Aquest dissabte la Confederació de Sindicats d'Habitatge de Catalunya (COSHAC) s'ha manifestat a Barcelona per exigir la llibertat dels tres detinguts pels aldarulls posteriors a la mobilització de la vaga general de l'11 de novembre que han ingressat a presó provisional sense fiança. La protesta ha començat al barri del Clot, a Sant Martí, d'on són els tres empresonats. La portaveu de l'organització, Marta Espriu, ha qualificat la situació "d'intolerable" i ha considerat que la decisió judicial és "política i clarament repressiva".

Espriu ha anunciat que Alerta Solidària presentarà un recurs a l'Audiència de Barcelona per reclamar-ne la llibertat immediata. També ha denunciat que els empresonaments són "un càstig" per als qui s'organitzen i ha fet una crida als moviments socials, les organitzacions polítiques i els treballadors a solidaritzar-se amb els afectats. Durant la protesta, els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu al Clot i han fet controls a la sortida del metro, una actuació que la portaveu ha qualificat de "completament desproporcionada".

Dimecres, els Mossos van detenir 52 persones pels aldarulls posteriors a la manifestació de la vaga general a Barcelona, sis de les quals eren menors. Dels 48 detinguts que han passat a disposició judicial, tres han ingressat a presó provisional sense fiança, mentre que 39 han quedat en llibertat provisional, set amb la prohibició d'assistir a manifestacions.  

]]> Sat, 14 Nov 2026 20:23:57 +0100 <![CDATA[Sánchez i el dia del subfusell]]> A l’entrevista amb Jordi Wild, Pedro Sánchez s’ha tret del barret una versió nova del seu “canvi d’opinió” amb l’amnistia. Ho ha explicat amb el to de confessió íntima que sap adoptar quan li convé (quin actoràs que perdrem quan no hi sigui). Ara diu que el seu punt d’inflexió personal va ser la visita als policies ingressats a l’Hospital de Sant Pau que havien estat ferits en la batalla d’Urquinaona. És aquell dia que el president espanyol va haver de fugir cames ajudeu-me perseguit per les bates blanques que l’increpaven per la sentència contra els líders del procés. En la fugida dels cotxes oficials, un escorta de Sánchez va arribar a mostrar un subfusell HK MP5 als professionals sanitaris. 21 d’octubre de 2019. “Aquell dia persones de classe mitjana, professionals, em deien: heu empresonat els nostres líders. No eren radicals”, li diu Sánchez a Wild amb sorpresa fingida.

No hi ha per on agafar-ho. Ens podem arribar a creure que l’episodi li provoqués un fort impacte personal, perquè no passa cada dia, que un president de govern sigui foragitat d’un hospital públic pels professionals. Però això va passar al 2019, i és de domini públic que Sánchez va anar a les eleccions de juliol de 2023 prometent portar Puigdemont emmanillat davant la justícia espanyola. Quatre anys després –quatre!– dels fets de l’Hospital de Sant Pau, la proposta política del líder del PSOE als espanyols va ser “Puigdemont, a presó”. I la del seu delegat a Catalunya, “ni amnistia, ni res d'això”. Ho sap ell, ho saben els seus rivals polítics, ho saben els periodistes, i ho sap l’opinió pública. 

I malgrat que tothom sap que el “canvi d’opinió” es va produir la nit electoral, quan va veure que sense els catorze diputats d’ERC i Junts no seria president, l’home té el desvergonyiment d’inventar-se un conte nou: la caiguda del cavall no es va produir el 23 de juliol de 2023, sinó el 21 d’octubre de 2019. I no va ser per necessitat i voluntat de poder, sinó per reflexió, convicció i comprensió. Fou l’epifania d’un home d’estat, no d’un oportunista. 

La primera línia política és una activitat molt especial. Requereix fortalesa mental, intuïció, capacitat de comunicar, estómac, pell dura, i moltes altres virtuts en un entorn molt agressiu i exigent. Els ciutadans som conscients de la dificultat, i de forma més o menys conscient justifiquem els polítics, especialment els que ens agraden. Sabem que l’ofici de vegades demana fer comèdia, i desenvolupem un marge de tolerància a les mitges veritats, els oblits interessats, les contradiccions, i fins i tot les mentides considerades necessàries.“És el que ha de dir”, “és el que pot fer ara mateix”, “és el que li toca dir”, “s’hi ha vist forçat”, etc. Cadascú sap quin és el seu marge personal de tolerància, què està disposat a consentir i què no. Però cal dir que Pedro Sánchez posa proves molt dures als seus justificadors.

]]> Sat, 14 Nov 2026 19:32:48 +0100 <![CDATA[Què sabem i què no del caos en el tràfic aeri dels Estats Units?]]> Els Estats Units comencen a recuperar l'activitat aèria després d'una de les paralitzacions més greus del trànsit aeri del país des de l'11-S. Una incidència en els sistemes de comunicació i control aeris va obligar les autoritats a aplicar una ordre nacional que impedia els enlairaments durant més de quatre hores, que ha afectat milers de passatgers que continuen pendents de les cancel·lacions i els retards.

Què ha provocat el caos aeri?

Les autoritats nord-americanes investiguen una fallada en els equips de comunicació de la xarxa de control del trànsit aeri. El secretari de Transport dels EUA, Sean Duffy, ha explicat aquest dissabte que el problema podria estar relacionat amb un error de l'empresa contractista L3Harris o amb la instal·lació d'un encaminador defectuós: "Estem treballant per esclarir si ha estat incompetència, en el sentit d'un error humà de L3Harris, o si van instal·lar un encaminador defectuós".

La incidència es va produir durant una intervenció rutinària de manteniment en una instal·lació remota de l'Administració Federal d'Aviació (FAA), on l'empresa treballava per substituir les antigues línies de coure per fibra òptica. Segons l'explicació de Duffy, l'encaminador que es va instal·lar va inundar de dades altres encaminadors de la xarxa amb milers d'intents de connexió i la sobrecàrrega va acabar col·lapsant el sistema i va impedir que els controladors aeris poguessin comunicar-se amb els avions i rebre les dades dels radars.

Com es va detectar la fallada i per què es van aturar els vols?

El responsable de la FAA, Bryan Bedford, ha explicat que les primeres anomalies es van detectar en forma d'interrupcions intermitents de les freqüències de comunicació, obligant els controladors a canviar repetidament entre els sistemes principals i els de reserva. Quan les incidències van començar a aparèixer en diversos punts de la xarxa —fins a arribar a 17 instal·lacions—, les autoritats van concloure que no es tractava d'un problema aïllat i, com que no es podia garantir una solució ràpida, la FAA va optar per suspendre els enlairaments a escala nacional com a mesura preventiva.  

Ha estat un ciberatac?

No hi ha indicis que la fallada estigui relacionada amb un ciberatac. El secretari de Seguretat Nacional, Markwayne Mullin, ja havia assegurat que no s'havia detectat cap prova d'una intrusió informàtica i Bedford també ha descartat que hi hagi evidències d'un atac i ha afirmat que no hi ha "cap prova" que la incidència tingui relació amb la intel·ligència artificial. El secretari ha assegurat que els sistemes de comunicació del control aeri ja estan "plenament operatius" i que el nivell de seguretat de la FAA és el mateix que "fa dues setmanes".

Quants vols i passatgers han resultat afectats?

Tot i que no hi ha una xifra exacta, només durant la jornada de divendres es van cancel·lar més de 9.000 vols i més de 10.000 van patir retards. La recuperació de l'activitat no ha evitat que les afectacions continuïn aquest dissabte i Duffy ha informat que s'han comptabilitzat 4.363 cancel·lacions més durant la jornada d'avui. Milers de passatgers han hagut d'esperar als aeroports, buscar alternatives de transport o modificar els seus plans de viatge. La incidència també ha tingut conseqüències a l'estat espanyol i a Catalunya, ja que Aena va informar de la cancel·lació de sis vols als aeroports de Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat.

És la primera vegada que passa una cosa així?

No, de fet, la suspensió nacional de divendres recorda a la del gener del 2023, quan una fallada informàtica en el sistema de notificacions de seguretat de la FAA va obligar a aturar els enlairaments durant aproximadament 90 minuts. La situació actual, però, destaca per l'abast nacional i la durada, ja que és la paralització més prolongada del trànsit aeri dels darrers 25 anys. La crisi ha tornat a posar el focus en l'antiguitat de la infraestructura de control aeri nord-americana i, tant Duffy com la Casa Blanca, han reclamat una partida addicional de més de 30.000 milions de dòlars, mentre que el secretari de Transports també ha reclamat al Congrés 50.000 milions per construir una nova xarxa de control aeri. 

Quan es recuperarà la normalitat?

Aquesta és encara la principal incògnita, ja que les autoritats confien que el trànsit aeri pugui tornar a funcionar amb normalitat abans del Dia d'Acció de Gràcies, el 26 de novembre, un dels dies assenyalats als Estats Units, però de moment no hi ha una data concreta. La paralització va deixar avions fora de lloc, tripulacions pendents de reorganitzar i milers de passatgers sense connexió, a més d'obligar les aerolínies a reprogramar els trajectes i trobar alternatives per als viatgers afectats. Ara per ara, la suspensió dels enlairaments ja s'ha acabat i les comunicacions del control aeri tornen a estar operatives, però els efectes de la fallada continuen. 

]]> Sat, 14 Nov 2026 21:17:23 +0100 <![CDATA[El PSC torna als clàssics per al 29N: «Si tu no hi vas, ells manen»]]> El PSC ha recuperat i actualitzat per a aquestes eleccions del 29-N un lema històric dels socialistes per cridar a la mobilització. "Si tu no hi vas, ells manen" diu el cartell. Apareixen en blanc i negre líders internacionals d'extrema dreta com el president dels Estats Units, Donald Trump; el president de Rússia, Vladímir Putin; el president d'Israel, Benjamin Netanyahu i el president de l'Argentina, Javier Milei. Els acompanyen, també en blanc i negre, el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el candidat de Vox, Santiago Abascal.

La imatge no és nova. En aquests primers dies de campanya, el PSC també comparteix un vídeo abans dels mítings on apareixenen alguns d'aquests dirigents ultres en contraposició amb Pedro Sánchez, que ha construit el seu perfil internacional contra líders com Trump, Putin o Netanyahu, i en defensa del dret internacional i la pau. Amb el cartell, els socialistes recorren al lema "Si tu no hi vas, ells tornen" que va néixer a les eleccions generals del 2008 per alertar d'un possible retorn del PP a la Moncloa. El PSC va fer aleshores el millor resultat de la història, amb 25 diputats a Catalunya.

El lema original el va idear José Zaragoza, aleshores secretari d'organització del PSC. L'objectiu del missatge era alertar d'un retorn del PP al poder si la ciutadania no anava a votar. Ara, el missatge socialista és molt similar i les crides a la "mobilització massiva" són constants, i també a "concentrar" el vot progressista en el PSC. A la sala de màquines socialista creuen que amb una participació alta, al voltant del 75%, hi ha opcions reals d'evitar l'arribada del PP i Vox a la Moncloa. De moment, les enquestes detecten un creixement dels socialistes, però no pas del bloc d'esquerres.

Al cartell per a aquestes eleccions generals s'hi llegeix també el missatge "El 29-N, vota democràcia". Aquest és un dels principals arguments que els socialistes esgrimeixen en els mítings electorals. El PSC planteja les eleccions com una dicotomia entre Sánchez i Feijóo i Abascal, entre democràcia envers autoritarisme en un context internacional marcat per l'auge de l'extrema dreta. Però els socialistes també utilitzen les darreres derrotes tant de Trump als Estats Units com de Flávio Bolsonaro al Brasil per reivindicar que la remuntada és possible.

El PP no ha trigat a respondre, i ho ha fet amb un tuit des del perfil dels populars a Catalunya. El missatge "si tu no hi vas, la màfia segueix", escrit en castellà, acompanya un cartell editat amb IA en el qual hi apareixen els rostres en blanc i negre, d'esquerra a dreta, de José Luís Ábalos, Santos Cerdán, Pedro Sánchez, president del govern espanyol, Koldo García i Leire Díaz.

]]> Sat, 14 Nov 2026 17:14:23 +0100 <![CDATA[Junqueras critica l'equidistància de Junts: «Volen condemnar tota la societat a viure en un purgatori etern»]]> ERC critica que Junts se situï "al mig". "Si Vox és l'infern i Catalunya és el paradís, estar al mig vol dir que Junts vol condemnar tota la societat a viure en un purgatori etern", ha comparat el president del partit, Oriol Junqueras. "Si han de purgar alguna cosa, que la purguin, que han acumulat casos de corrupció i votacions al costat de Vox", ha afegit. Davant d'un centenar de persones a l'auditori del Tecnocampus, el líder d'ERC també ha carregat contra els Comuns i ha assegurat que votar-los el 29-N és "votar deixadesa i llençar el vot". Del PSC, ha opinat que "li manca ambició" i ha lamentat que hagin "arrossegat els peus" en qüestions com el model de finançament o la condonació del FLA. 

A Mataró, Junqueras ha apujat el to contra la resta de partís. "Sabem que és el que no serveix: votar PSC, Junts i Comuns", ha dit. En aquesta línia, ha animat l'electorat a castigar-los a les urnes. "Si la gent deixa de votar-los es posaran al servei del país", ha dit.  En el seu discurs, s'ha dirigit especialment a la candidatura que encapçala Míriam Nogueras i els ha demanat "que deixin de fer mal a Catalunya". Així mateix, ha criticat la seva "irresponsabilitat" al Congrés, on "ha votat sistemàticament en contra" dels catalans.

Als Comuns, Junqueras els ha acusat de ser "d'una deixadesa infinita" i ha opinat que a Catalunya "ningú és capaç" de dir alguna acció concreta que hagin fet els seus ministres al govern espanyol en favor de la cultura catalana. "Ni museus, ni biblioteques, ni defensar els frescos de Sixena. Votar els Comuns és llençar el vot", ha asseverat. En la mateixa línia, ha recordat que van governar 8 anys l'Ajuntament de Barcelona i "no ha servit de res".

Als socialistes, el president d'ERC els ha retret que no hagin tingut "cap pressa" per actualitzar el model de finançament autonòmic. "Han arrossegat els peus en aquest aspecte i en molts altres", ha lamentat. "S'han aprofitat que Junts ha fet tot el possible per torpedinar-ho", ha agregat. Junqueras ha opinat que Catalunya "no s'ho pot permetre" i per aquest motiu ha demanat el vot el 29-N. "Vivim un moment en què tots els vots són imprescindibles", ha dit el líder. "Necessitem posar la força de tothom", ha sentenciat.

Ingla acusa Junts de "classisme de manual"

La candidata número 2 per Barcelona, Mireia Ingla, també ha carregat contra Junts i els ha retret que es reivindiquin com "els del mig". "Que no ho diguin, perquè cada vegada que s'ha de votar, voten amb els de la dreta", ha etzibat. Així mateix, ha criticat que la candidatura que encapçala Míriam Nogueras digui que troba a faltar l'ERC de l'1-O. "Troben a faltar una Esquerra petita i al seu servei, això és classisme de manual", ha afirmat Ingla. Sobre el PSC, ha considerat que "no és una garantia per defensar Catalunya".

A l’acte d’aquest dissabte a l’auditori del Tecnocampus també hi ha participat l’adjunta a la presidència i eurodiputada d’ERC, Diana Riba; la número 6 al Congrés per Barcelona, Alejandra Sandoval; el número 13 i regidor d’Arenys de Munt, Jordi Maimí i el número 3 al Senat i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Mataró, Pim Camprubí.

]]> Sat, 14 Nov 2026 15:54:40 +0100 <![CDATA[Vila d'Abadal carrega contra ERC: «Si Macià s'aixequés, els mataria a tots»]]> Josep Maria Vila d'Abadal, candidat de Junts al Senat, ha protagonitzat una intervenció sonada al míting que la formació ha celebrat aquest dissabte a Manresa en el marc del primer cap de setmana de la campanya electoral. En un moment del discurs s'ha referit a l'acord entre ERC i Podem, i lligant aquesta qüestió amb la negativa de la formació d'Irene Montero a delegar les competències a la Generalitat per gestionar la immigració, ha fet aquesta reflexió: "Com pot ser que ERC, la nostra ERC, la del president Macià, vulgui anar amb Espanya? El president Macià s'aixeca, agafa l'exèrcit que va deixar a l'altra banda, ve cap aquí i els mata tothom, immediatament. No en queda ni un", ha dit. 

Vila d'Abadal va ser alcalde de Vic quan va créixer el fenomen de Plataforma per Catalunya, que molts anys abans d'Aliança Catalana va utilitzar el discurs xenòfob i islamòfob per treure'n rèdit electoral. De fet, l'ara candidat de Junts al Senat va haver de gestionar un consistori en què Josep Anglada, líder de Plataforma, tenia cinc regidors. "Els espanyols ens van dir que hi havia un alcalde fatxa catalanista, que volia expulsar els immigrants. I de fatxa res, perquè nosaltres ho arreglem i els integrem", ha indicat Vila d'Abadal, que en el seu dia va haver d'afrontar crítiques dures pels seus posicionaments vinculats al padró municipal, ara majoritaris en el món municipal de Junts. 

"No podem fracassar en el problema de la immigració. Hem de triomfar i per triomfar hem d'integrar. Que siguin plenament catalans", ha determinat el candidat, que va fundar l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i es va enfrontar a Josep A. Duran i Lleida quan compartien militància a Unió. Quina recepta té de cara als nouvinguts? "Que ens respectin allò que som. Que no hàgim de modificar res nosaltres perquè vinguin. Són ells els que han de modificar per viure millor nosaltres", ha reflexionat l'exalcalde de Vic. Ramon Bacardit, candidat de Junts a Manresa, ha fet una crida a acabar amb la "degradació" que viu, segons ell, la capital del Bages, ara en mans d'ERC.

La frase de Vila d'Abadal no ha agradat gens a ERC. "Avui som un partit gran, obert i desacomplexat. A Junts no li dol la nostra estratègia. Li dol haver perdut la seva capacitat d'acomplexar-nos. Aquells temps no tornaran", ha indicat Elisenda Alamany, secretària general dels republicans, a través de la xarxa social X. "Quan et creus que el país és teu i els altres partits han d’estar al teu servei parles amb aquesta superioritat moral. Voldrien una ERC petita i sotmesa i tenen al davant una ERC forta que ara mateix és molt més útil a la gent. Ves que no sigui això!", ha reflexionat Mireia Ingla, número dos de la llista de Gabriel Rufián per Barcelona, també en un apunt a l'antic Twitter.  

]]> Sat, 14 Nov 2026 15:34:51 +0100 <![CDATA[Mor un ciclista de 72 anys a Castelldefels atropellat per un conductor begut que s'havia donat a la fuga]]> Un ciclista de 72 anys i veí de Barcelona ha mort aquest dissabte al matí després de ser atropellat per un cotxe a la C-31, a l'altura de Castelldefels. El conductor del vehicle ha fugit del lloc dels fets, però els Mossos d'Esquadra l'han detingut posteriorment. Es tracta d'un jove de 26 anys que ha donat positiu en la prova d'alcoholèmia. L'avís del sinistre s'ha rebut pocs minuts abans de les vuit del matí.

Fins al lloc de l'accident s'hi han desplaçat sis patrulles dels Mossos i quatre unitats terrestres del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta víctima, ja són 114 les persones que han mort enguany a les carreteres catalanes, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit. Deu de les víctimes mortals eren ciclistes, 48 circulaven en motocicleta, 10 eren vianants, 5 conduïen tractors i una anava en patinet.

]]> Sat, 14 Nov 2026 15:16:52 +0100 <![CDATA[Feijóo rectifica i assegura que gestionarà l'habitatge des d'una vicepresidència si arriba a la Moncloa]]> El candidat del PP a la presidència del govern espanyol, Alberto Núñez Feijóo, ha rectificat el plantejament que havia exposat sobre l'estructura del seu futur executiu i ha anunciat que, si guanya les eleccions del 29 de novembre, les polítiques d'habitatge dependran d'una vicepresidència. "Amb mi l'habitatge estarà dins d'una vicepresidència perquè és el problema més gran d'Espanya", ha afirmat aquest dissabte en un míting a Santiago de Compostel·la. El líder popular ha afegit que el seu "compromís principal" és impulsar la construcció d'un milió d'habitatges, tot i que no ha detallat com ho aconseguirà.

L'anunci arriba després que divendres, en una entrevista amb el creador de contingut Jordi Wild, Feijóo reconegués que el seu govern no tindria un Ministeri d'Habitatge específic, en el marc de la seva proposta de reduir substancialment el nombre de carteres del govern espanyol. Després de l'allau de crítiques, aquest dissabte al pavelló Fontes do Sar, Feijóo ha fet marxa enrere i ha volgut situar l'habitatge "al centre" de les prioritats del seu eventual executiu. Així i tot, ha centrat el discurs en la construcció, més que en la gestió: "El que és important no és que estigui dins d'una vicepresidència, el que és important és que farem un milió d'habitatges", ha insistit.

El líder del PP ha justificat el canvi d'enfocament assenyalant que, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, l'habitatge ocupava el quinzè lloc entre les preocupacions dels espanyols i que ara és el principal problema. Feijóo ha atribuït aquesta evolució a la "incompetència" i la "deixadesa" del govern socialista i ha recordat que el primer ministre a qui Sánchez va encarregar la gestió d'aquesta matèria va ser José Luis Ábalos.

Una auditoria al govern des del primer Consell de Ministres

Durant el míting, el candidat popular també ha promès que, si arriba a la Moncloa, el seu govern "no estarà marcat per la corrupció, el masclisme ni la supèrbia". Ha anunciat que el primer Consell de Ministres començarà amb una auditoria per conèixer "tot el que han tocat i saquejat" els actuals responsables de l'executiu. A més, ha assegurat que no concedirà indults a persones condemnades per corrupció i que qui hagi robat "ho pagarà tot".

El líder del PP ha carregat contra les dues legislatures de Sánchez i les ha resumit al voltant del Ministeri de Transports: "D'Ábalos a Puente i sempre Sánchez". Feijóo ha aprofitat el discurs per reivindicar el seu perfil de "gestor" i presentar-lo com la principal alternativa al govern socialista: "Soc un gestor, és el que sé fer, el que vull fer i el que Espanya necessita", ha afegit.

]]> Sat, 14 Nov 2026 16:40:18 +0100 <![CDATA[Doncs hi ha una esquerra que hi posa humor per sortir del forat del «vot ocult»]]> L'informe de Reuters sobre els mitjans fa anys que constata que la política (com la resta de les anomenades hard news) perd seguidors als mitjans convencionals. Però aquesta realitat, de ser del tot certa fins i tot en un context de campanya electoral i de màxima polarització, conviu amb una altra: prolifera l'humor polític i la política cada cop té més presència a les xarxes i a través de creadors diversos. A Catalunya, fa anys que el Polònia de TV3 lidera el prime time dels dijous i, tant al nostre país com a l'Estat, triomfen humoristes que aborden també (o sobretot) temes d'actualitat dura. Des de Joel Díaz a Marc Sarrats passant per Oye Sherman, i a Espanya un dels noms de la setmana ha estat David Broncano per la seva entrevista de dilluns a Santiago Abascal. Ell a l'esquerra i Pablo Motos a la dreta -el dia de la vaga va entrevistar Alberto Núñez Feijóo- són també noms del 29-N.

Un dels humoristes més polítics i més seguits a l'esquerra, sobretot entre la generació millenial, és Facu Díaz. Va néixer a l'Uruguai fa 33 anys, però es va criar a Blanes (la Selva) i en fa més de deu que viu a Madrid. Ara, en campanya, ha tornat el seu pòdcast dominical Quieto todo el mundo que fa amb Miguel Maldonado i prepara noves gires. Està acostumat a vendre totes les entrades i fa un any tots dos van omplir el Fòrum dos cops en una tarda amb milers de persones.

Amb raó diu, en conversa amb Nació al barri de Pirámides de Madrid, que ja no es troba "tan sol" com quan va començar en la comèdia política i fins i tot va haver de declarar a l'Audiència Nacional perquè des de La Tuerka, un espai que liderava Pablo Iglesias abans de liderar Podem, va fer humor amb ETA. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vox no ho peta per Broncano

Admet que, tal vegada, l'humor i les tertúlies no són el millor perquè la gent s'informi de política i es formi una opinió, però en tot cas això li incrementa la "sensació de responsabilitat" per evitar "relliscades" com les que veu cada dia d'alguns opinaires. En tot cas, i no només per la bonhomia que desprèn, no és dels que s'apunta a la crítica fàcil a Broncano, que va disculpar-se per haver acceptat les condicions d'Abascal i no haver estat a l'altura: "Sembla que tothom vol un nom a qui culpar, i segur que ell no és el culpable que Vox estigui en el 20% dels vots". Si de cas, diu, això té a veure amb com les televisions sobretot han "validat el seu ideari amb temes com les ocupacions o la immigració, que són la seva agenda".

Ell no compra el pessimisme polític i no creu que Espanya "s'hagi tornat fatxa". Pensa que, si de cas, el vot a la dreta més extrema és, com a altres països, una reacció "momentània i desesperada". "A Argentina [país que coneix bé i on els seus espectacles han triomfat] han votat Milei a veure què passa, no com un gir necessàriament ideològic", diu. I afegeix que si el PP i Vox comencessin realment a deportar immigrants o fer altres "barbaritats" molta gent que els ha votat sense massa consciència "entraria en pànic".    

La trampa del país fatxa

Facu Díaz havia militat a Esquerra Unida i no amaga la seva simpatia pel Front Ampli. Va tenir bona relació amb Iglesias, però ara hi ha distància: "Quan els criticaves ho entomaven bé, ara salten a la primera". L'esquerra, sovint, va justa de sentit de l'humor i ell lluita per no ser una excepció. En aquesta campanya del 29-N els progressistes semblen, amb l'excepció del mateix Pedro Sánchez, a la defensiva. "Creure's que el país ha girat molt a la dreta fa caure en aquesta trampa i també hi té a veure que la dreta ha abraçat la violència verbal de dir 'fill de puta' a Sánchez o 'Óscar Muerte' a Puente i que a sobre es presentin com a demonitzats". Tot plegat fa que es cregui poc les enquestes que ho presenten com a guanyat per la dreta: "Ara el vot ocult és d'esquerres, costa defensar Sánchez en un entorn familiar", afirma el còmic.

Ell és crític amb el PSOE ("quan la protesta per l'habitatge els ha assenyalat han vist una finestra d'oportunitat electoral perquè tenen molta gent d'esquerres segrestada"), però també lamenta els lideratges i les actituds de l'esquerra alternativa, més enllà de Podem en el que sembla que és el seu ocàs total. Considera que el Front Ampli pagarà la "inacció" i l'actitud "irresponsable" de Yolanda Díaz, centrada en la gestió ministerial, com a líder política i que figures com Gabriel Rufián tampoc han acabat de concretar. "És una personalitat poderosa que ho ha tingut més fàcil que Sumar perquè no governa, però que ha sobreestimat la seva capacitat d'aglutinar i ara ho passa malament a Madrid", analitza. Creu que al líder d'ERC a Madrid li ha passat amb unir l'esquerra el mateix que a Broncano quan ha volgut fer entrevistes polítiques.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El desordre de l'esquerra madrilenya

Madrid apareix com un dels forats negres de l'esquerra i un bastió de la dreta que han de compensar el País Basc o Catalunya. Facu Díaz tampoc creu que la capital sigui tan de dretes com expliquen els resultats electorals. "El problema és que l'esquerra no s'ha sabut ordenar, perquè quan ho ha fet se n'ha sortit", afirma i assenyala la resposta i el seguiment que van tenir la vaga de dimecres o les protestes de mestres i metges. L'error també és regalar a la dreta els governs autonòmics i centrar-se en la batalla de la Moncloa oblidant qui gestiona "les polítiques socials". 

Un dels personatges més recurrents als seus shows és Isabel Díaz Ayuso, líder de la dreta més desacomplexada i a qui el seu públic sol insultar sense manies. "Si no governa Sánchez tindrà problemes perquè el que li ha funcionat és jugar a fer d'antagonista amb discursos poc elaborats". Uns discursos que ell no vincula a cap batalla cultural perquè, de fet, hi creu poc: "Aquest concepte és un invent de la dreta perquè sembli que ells són els alternatius i presentar com un gegant a abatre els drets humans o altres causes que, barbaritat rere barbaritat, presenten com a sistèmica i woke alhora", rebat.

"Conversa sana" amb el procés

Facu Díaz també és un català a Madrid i va viure els moments més tensos del procés. Ell, però, ho va fer en un entorn, el seu, que simpatitzava amb el dret a decidir i això també ho posa a la bona banda. "Sempre vaig poder participar d'una conversa sana i amb amics que ho vivien també amb un punt d'emoció. I cal admetre que Podem va fer una aposta per defensar el dret a decidir i ho va pagar a les urnes i que hi va haver gent aquí que es va manifestar a favor i els nazis els van pegar. Potser no cal donar les gràcies, però sí tenir-ho present". Prenguem-ne nota, sí, que, per sort per a la convivència democràtica, no tot Madrid és Ayuso,Vox i el Noviembre nacional nacionalcatòlic que encara es planta cada vespre a Ferraz.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

]]> Sat, 14 Nov 2026 18:27:49 +0100 <![CDATA[Òmnium es posiciona sobre el 29-N i insta els votants independentistes a mobilitzar-se: «Cal comptar-nos»]]> Òmnium Cultural ha instat els votants independentistes a mobilitzar-se per a les eleccions espanyoles del 29 de novembre i ha alertat que Catalunya s’hi juga "el futur de país en molts fronts". El president de l’entitat, Xavier Antich, ha defensat que la veu de Catalunya tingui una forta representació política a Madrid per forçar l’Estat a abordar el "conflicte polític", i ha avisat que a cada elecció "cal comptar-nos".

Ha admès que encara són lluny de l’estat propi, però ha advertit que una majoria de la dreta espanyolista “podria posar en perill part del que s’ha aconseguit com a país en els últims 50 anys”. Ho ha dit en la Trobada Nacional d’Òmnium a Igualada, acompanyat de més d’un centenar de càrrecs de l’entitat.

Antich ha fet públic el posicionament de l’entitat davant les eleccions a l’Estat del 29-N, en què es definirà el nou equilibri de forces al govern espanyol. "El 29 de novembre, cap vot independentista pot quedar-se a casa. Ens toca votar per Catalunya i la democràcia", ha dit, i ha demanat "omplir les urnes de vots perquè, a l’espanyolisme més extrem, se’l combat a tot arreu, també a les urnes".

«Cal comptar-nos»

Dirigint-se a l’independentisme, ha assegurat que a cada elecció "cal comptar-nos" i que no es pot “regalar ni un sol espai de poder als qui ens volen irrellevants”. Per això, ha defensat que la veu de Catalunya tingui una forta representació política a Madrid per forçar l’Estat a abordar la resolució democràtica del conflicte polític.

Antich ha qualificat el moment de "cruïlla transcendental" i ha dit que Òmnium té la responsabilitat de "fer una crida a les urnes, davant d’un possible retrocés democràtic". Ha admès que encara estan lluny d’haver assolit "l’estat propi que volem per a Catalunya" i que no hi ha "cap partit estatal capaç de complir els seus compromisos amb Catalunya", però ha avisat que una majoria de la dreta extrema i l’extrema dreta espanyolistes “podria posar en perill part del que s’ha aconseguit com a país en els últims 50 anys: el català com a instrument de cohesió social, sobretot a l’escola”.

"No som encara on volem, és cert, però allò que hem aconseguit fins aquí està en risc", ha sentenciat. Antich ha presentat el posicionament acompanyat de més d’un centenar de càrrecs de la Junta Directiva i de les Juntes Territorials, en la Trobada Nacional d’Òmnium a Igualada, que ha servit per traçar l’estratègia de les accions previstes per al 2027.

]]> Sat, 14 Nov 2026 14:18:32 +0100 <![CDATA[«Fora Espanya» a la façana del Congrés: acció sorpresa d'Alhora a Madrid]]> Jordi Graupera necessita cops d'efecte per treure el cap en una campanya molt polaritzada i on l'oferta d'Alhora, que busca obtenir representació al Congrés, consisteix a bloquejar tant com pugui la governabilitat de l'Estat. El seu eslògan de campanya és "Fora Espanya" i aquest dissabte al vespre l'han projectat, per sorpresa i fins que l'arribada de la policia que vigila l'edifici els ha posat en alerta, a la façana del Congrés dels Diputats.

S'hi ha estat només 30 segons davant la mirada dels vianants que no entenien massa què passava. Just quan els membres d'Alhora ja havien marxat per evitar ser identificats o detinguts, un grup d'agents del Cos Nacional de Policia, que té encarregada la vigilància de la cambra, han anat a la plaça de les Corts, davant de la façana principal, per buscar els responsables de l'acció.  

Graupera i alguns dels seus col·laboradors han passat el dia a Madrid, on també han gravat un espot davant de l'Audiència Nacional. Al vespre han plantat una furgoneta a la Carrera de San Jerónimo de Madrid, just davant de la cambra baixa, i han projectat, aprofitant que ja era fosc, el seu eslògan de campanya.

Crítics amb els acords dels altres independentistes

El candidat d'Alhora, que vol aprofitar el buit que deixen no presentant-se tant la CUP com Aliança Catalana, té un discurs molt crític amb Junts i ERC, que considera que han fet "acords de pacificació" del procés en el marc dels seus acords de legislatura amb el PSOE.

Just aquest dissabte, Junts, que va començar la legislatura investint Sánchez i l'ha acabada tombant amb el PP i Vox els decrets d'habitatge i en campanya s'ha volgut presentar com a equidistant entre els dos blocs, ha matisat la seva posició. Ha advertit de la necessitat d'impedir que l'espanyolisme més extrem que representen els dos partits de dretes arribin al poder obrint així la porta a refer l'acord amb el PSOE.

]]> Sat, 14 Nov 2026 19:11:56 +0100 <![CDATA[Discriminats a casa]]> Hi ha notícies que haurien de provocar un terratrèmol polític. Que el català sigui ja el segon motiu de discriminació a Barcelona, només per darrere del racisme i la xenofòbia, n'és una. No parlem d'una ciutat qualsevol, sinó de la capital de Catalunya, el país que té el català com a llengua pròpia. Segons l'Observatori de les Discriminacions, el 2025 es van registrar 284 situacions de discriminació lingüística, gairebé un 50% més que l'any anterior. Són casos denunciats o comunicats, no una enquesta sobre tots els incidents que es produeixen. Però la dada és prou contundent: a Barcelona, expressar-se en la llengua del país pot comportar humiliacions, negatives d'atenció o l'exigència de canviar al castellà. Si això no és una emergència, què ho és?

Durant massa anys hem normalitzat que parlar català comporti un esforç suplementari. Canviem de llengua per evitar conflictes, per facilitar les coses, per no incomodar l'interlocutor o, simplement, per poder acabar una gestió sense discussions. Aquesta renúncia quotidiana, sovint presentada com una mostra d'educació o de flexibilitat, té conseqüències profundes. Una llengua que els seus parlants han de justificar constantment deixa de ser una llengua d'ús normal. I quan una part de la població assumeix que exercir un dret pot portar problemes, el dret comença a perdre efectivitat. No és només una qüestió lingüística. És una qüestió de dignitat ciutadana.

El més inquietant de l'informe és que la discriminació no es limita a episodis aïllats protagonitzats per persones maleducades. Hi ha empreses que no garanteixen l'atenció en català, establiments que exigeixen als clients que canviïn de llengua i serveis públics en què els ciutadans troben obstacles per expressar-se amb normalitat. Fins i tot en l'àmbit sanitari, on entendre correctament un pacient pot ser determinant. La responsabilitat, per tant, no es pot carregar exclusivament sobre els treballadors que atenen el públic. També correspon a les empreses que contracten sense garantir les competències lingüístiques necessàries i a les administracions que no fan complir les obligacions que estableix la legislació.

Aquí és on la política hauria d'abandonar definitivament el terreny de les declaracions solemnes. Catalunya disposa de lleis que reconeixen els drets lingüístics, però una norma que no es fa complir acaba convertida en una recomanació. Cal reforçar les inspeccions, agilitzar les denúncies, garantir una resposta efectiva a les persones discriminades i aplicar les sancions legalment previstes quan correspongui. Cal assegurar que qualsevol servei públic pugui atendre amb normalitat en català i exigir als operadors privats el compliment de les seves obligacions. I cal fer-ho amb recursos, personal i terminis verificables. Sense una política efectiva de garantia de drets, les campanyes de promoció corren el risc de quedar reduïdes a una successió de bones intencions.

No es tracta d'enfrontar comunitats lingüístiques ni d'exigir a ningú que renunciï a la seva llengua. Catalunya és una societat plural i aquesta diversitat és una riquesa que cal preservar. Però la convivència no pot construir-se sobre la subordinació sistemàtica de la llengua pròpia. Tothom ha de poder expressar-se lliurement, i precisament per això els poders públics tenen la responsabilitat de garantir que el català sigui una llengua plenament accessible i utilitzable en tots els àmbits. Acollir els nouvinguts també significa facilitar-los l'aprenentatge del català i oferir-los oportunitats reals de fer-lo servir. Una societat integradora no és aquella que prescindeix de la seva llengua, sinó aquella que la comparteix.

Hi ha una contradicció difícil de justificar entre els discursos institucionals sobre la defensa del català i la realitat que descriuen aquestes dades. Es multipliquen els plans, els pactes i els compromisos, mentre ciutadans que simplement volen ser atesos en la seva llengua continuen trobant-se amb obstacles. És cert que l'augment de denúncies també pot reflectir una millora dels mecanismes de detecció, com adverteix el mateix Observatori. Però això no resta gravetat als fets documentats. El Govern i l'Ajuntament de Barcelona haurien d'assumir aquesta realitat com una prioritat política de primer ordre, amb objectius públics i resultats avaluables. La situació reclama lideratge, no resignació.

Una llengua no desapareix únicament perquè els seus parlants deixin de transmetre-la. També retrocedeix quan utilitzar-la esdevé incòmode, quan cal demanar permís per parlar-la o quan la societat acaba acceptant que canviar de llengua és el preu inevitable de la convivència. Barcelona hauria de ser el principal espai de normalitat del català, el lloc on qualsevol persona pogués viure plenament en la llengua pròpia del país sense haver de donar explicacions. Que avui això no estigui garantit és un fracàs col·lectiu que exigeix una resposta immediata. Perquè si els catalanoparlants hem d'acabar demanant perdó per parlar català a la capital de Catalunya, el problema ja no és només de la llengua.

]]> Sat, 14 Nov 2026 13:48:53 +0100 <![CDATA[Fixats els serveis mínims a l'AVE i Rodalies per a la vaga 17-N a Renfe]]> El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, que ara dirigeix Carlos Cuerpo, ha establert els serveis mínims per a la vaga convocada al Grup Renfe per al pròxim dimarts, 17 de novembre, a tot Espanya, que oscil·laran entre el 50% i el 75% a Rodalies, en funció de les franges horàries, i que assoliran el 72% en els serveis d'Alta Velocitat i Llarga Distància.

En concret, Renfe informa en una nota de premsa que els serveis mínims a Rodalies seran del 75% en les hores punta, compreses entre les 6 i les 9 hores, les 13.30 i les 15.30 i les 18.30 i les 20.30. Durant la resta de la jornada, circularà el 50% dels trens habituals.

Pel que fa als serveis de Mitjana Distància, el percentatge de trens garantits se situa en una mitjana del 65%, mentre que en Alta Velocitat i Llarga Distància serà del 72% dels serveis habituals. En el transport de mercaderies, per la seva banda, s'han establert uns serveis mínims del 26% de la programació prevista.

Renfe lamenta per endavant els perjudicis que pugui ocasionar als viatgers aquesta vaga, convocada pel Comitè General del Grup Renfe (CGGR), el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (SEMAF), CCOO, UGT, el Sector Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball (SFF-CGT), el Sindicat Ferroviari Intersindical (SF-I) i Alternativa Ferroviària (ALFERRO).

Més retards aquest dissabte a Rodalies

Ni la campanya electoral del 29-N, ja en el seu primer cap de setmana, se salva dels problemes a la xarxa ferroviària catalana. Nou dissabte amb retards generalitzats a la xarxa de Rodalies per una "incidència operativa" que provoca que els trens circulin fora del seu horari habitual i incrementin el seu temps de recorregut.

A les deu del matí, la meitat dels combois en circulació a Catalunya -37 de 74- presentaven demores, destacant alguns trens de l'R11 (amb 58 minuts d'espera), R4 (39 minuts de retard) i R1 (30 minuts d'espera). Renfe reconeix que encara hi ha "desajustos en el servei" però espera normalitzar la circulació "durant el cap de setmana" gràcies a l'acord laboral aconseguit amb el sindicat Semaf. El pacte evita als maquinistes d'anar a Sants per iniciar la jornada laboral i retorna a l'antic esquema de torns, horaris i estacions d'inici de servei.

]]> Sat, 14 Nov 2026 12:23:06 +0100 <![CDATA[Junts ja posa l'accent en impedir que el PP i Vox arribin al poder]]> La candidata de Junts al 29-N, Míriam Nogueras, sosté sovint que no forma part de cap bloc a Madrid, i que Catalunya ha d'estar al centre de totes les decisions que s'hagin de prendre. Aquest dissabte, des de Manresa, ha introduït un matís rellevant: ha situat com a prioritari "impedir la coalició PP-Vox", perquè tenen com a prioritat "acabar amb la identitat i les institucions" del país. Nogueras també ha aprofitat la presència a la capital del Bages -on encara ressona la mort de Carles Vilajosana- per defensar l'aprovació de la llei sobre la multireincidència. "A Catalunya, qui la fa la paga, vingui d'on vingui", ha determinat la candidata. Un discurs que, a les municipals, també tindrà protagonisme. 

Nogueras ha començat la intervenció recordant que les dades d'inversió del govern espanyol indiquen que toquen 162 euros per català, mentre que a Madrid n'han tocat 452. A Múrcia, 590. "Els diners dels catalans han d'estar a Catalunya", ha indicat la candidata de Junts, que ha manifestat que són els "únics" que es presenten "amb la feina feta". "Tots us diran què fara; nosaltres expliquem què hem fet", ha determinat. Les eleccions, ha dit, han d'estar centrades en posar "Catalunya al centre", al marge dels blocs que existeixen a Madrid. "Quan Salvador Illa ens diu que ens apartem, li diem que no, que Catalunya no s'aparta, que els catalans no ens apartem", ha ressaltat. 

"Aquestes eleccions van de posar Catalunya al centre, i d'impedir la coalició PP-Vox. Ja ho vam impedir fa tres anys, i ho tornarem a fer. Tenen com a prioritat acabar amb la nostra identitat i amb les nostres institucions. Qui estava amb aquesta gentussa fa deu anys, amb el 155, eren els socialistes. Tenim memòria, senyor Illa", ha destacat la vicepresidenta de Junts, que ha tret pit d'haver aconseguit l'amnistia. Ha aprofitat, a banda, que Jordi Wild és de Manresa per recordar que ni Pedro Sánchez, ni Ada Colau ni Alberto Núñez Feijóo "han fet res per defensar la classe treballadora". El creador de contingut va emetre aquest divendres entrevistes amb aquests tres candidats. 

Nogueras ha posat en valor la llei contra la multireincidència, "lluitada" per Junts i finalment acceptada pel PSOE. "Hem demostrat que som útils. La llei feia molts anys que reclamaven comerciants, policies, veïns i alcaldes. Illa no ha fet la feina, Sánchez no ha fet la feina; Junts ha fet la feina. Qui la fa, la paga. Les lleis estan per complir-se, vinguin d'on vinguin", ha indicat. També ha lamentat el discurs sobre apujar els impostos "als rics" que declina Colau. "Volem que treballar i prosperar torni a valer la pena", ha determinat la candidata de Junts. "Hem de fer possible que ningú a Madrid decideixi per nosaltres", ha indicat. També ha destacat la feina per parlar català al Congrés dels Diputats

L'ERC de Macià

Josep Maria Vila d'Abadal, cap de files al Senat, és un dels fitxatges de la campanya. Alcalde de Vic sota les sigles d'Unió, primer president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha rememorat els moments en què li deien "fatxa" per la manera com va afrontar la carpeta migratòria a la capital d'Osona. "Per arreglar això, hem de tenir els diners necessaris. No podem fracassar, amb la immigració. Hem de triomfar, i per això els hem d'integrar. Han de ser els nous catalans. Requereix esforç, diners i lleis", ha apuntat Vila d'Abadal, que ha posat de manifest que la delegació de competències en immigració va quedar frenada en l'última legislatura al Congrés dels Diputats. 

"Hem de recuperar aquesta llei, l'estem esperant. Es requereix ordre, acolliment i ser hospitalaris, però també que es respecti el que som. Són ells que han de modificar per viure millor amb nosaltres", ha remarcat l'exalcalde de Vic. En aquest punt, ha recordat que Podem va votar en contra de la delegació de competències, i que la formació morada ara va de bracet amb ERC de cara als comicis del 29-N. "Si el president Macià s'aixequés, els mataria a tots", ha ironitzat. L'últim candidat al Senat de Junts per Barcelona, Toni Castellà -assegut a primera fila i amb protagonisme en aquesta arrencada de campanya-, es va quedar fora de la cambra alta. A Girona, en canvi, sí que van entrar. 

L'encarregat d'obrir el míting ha estat Ramon Bacardit, candidat de Junts a l'alcaldia de Manresa. "Estem patint una degradació social i econòmica. Per desgràcia, això es veu. Els edificis estan bruts, i massa gent està amb el cap cot i els braços avall. Hem d'aixecar aquestes mirades", ha apuntat Bacardit, que ha reclamat el canvi a la ciutat, governada per ERC. "Porten anys equivocant-se", ha determinat el candidat, que ha apostat perquè Junts torni a ser decisiva a Madrid. El seu desig, ha dit, és que el proper executiu espanyol sigui capaç d'aprovar una llei per evitar les ocupacions. Les eleccions espanyoles, per tant, són concebudes -també- com l'avantsala de les municipals. 

]]> Sat, 14 Nov 2026 13:05:52 +0100 <![CDATA[«Amb la por al PP i a Vox no n'hi ha prou»]]> Jordi Hereu (Barcelona, 1965) feia quinze anys que no afrontava una campanya electoral. No se'l veu desentrenat. Atén Nació dissabte a primera hora en un hotel prop de la seu del PSC, al barri del Poblenou de Barcelona, on va ser alcalde entre el 2006 i el 2011. Pedro Sánchez el va reclutar com a ministre d'Indústria i Turisme quan va arrencar l'última legislatura, i ha acabat com a candidat dels socialistes catalans a les eleccions crucials que se celebren el 29-N. Al llarg de la conversa, queda clar el missatge: concentració del vot, crítiques a Gabriel Rufián per la divisió de l'esquerra, defensa de la intervenció del mercat de l'habitatge i, sobretot, enumeració de les lesions que causarien PP i Vox. 

Les enquestes donen una majoria absoluta bastant consolidada a PP i Vox. Quins elements tenen per creure que la remuntada és possible?
Tenim un potencial de mobilització de molta gent i apel·lem a la concentració del vot progressista. En aquestes eleccions nosaltres estem apel·lant a una coalició molt més àmplia: tot el votant que normalment ens vota, que demanem que es mobilitzi, però tenint el compte el que tenim davant i el que ens juguem, faig una apel·lació a tot el catalanisme, a tots els europeistes i a la gent preocupada per la qualitat democràtica, als demòcrates. L'excepcionalitat de la contesa electoral va molt més enllà del que sempre hem viscut: ens juguem el model de convivència, d'autogovern. Algú de Sevilla o d'Àlava s'hi juga molt, però Catalunya té un plus. Què serà de la nostra llengua, del nostre autogovern... Ens hi juguem tant que fem una apel·lació molt gran a la gent. Estic convençut que guanyarem, perquè hi ha una majoria a favor de la defensa d'aquest model.

A partir de quin percentatge de participació pensaran que és possible guanyar?
Un 75-76%. Una mobilització similar a la de 1982. Tenia 17 anys i no vaig poder votar, però ho recordo perfectament. Hem d'apel·lar a una mobilització històrica perquè el perill d'involució és molt gran. Nosaltres ens oferim com l'instrument, no l'únic, però sí el més important, el que realment pot guanyar, el que és directe. El PSC és l'instrument per la victòria dels que volem, des de Catalunya, defensar el model que hem construït entre tots, que és una obra col·lectiva d'una immensa majoria dels catalans i que està amenaçat.

L'any 2023 ja vam fer servir molt el missatge de la por a PP i Vox. Ara parlen d'involució. N'hi ha prou avisant dels riscos del que ve, o cal alguna cosa més?
El dia de la vaga va sortir molta gent al carrer, molts joves. També els meus fills. El repte de l'habitatge és fonamental i aquest és propositiu. I nosaltres hem d'explicar que només amb una política integral d'habitatge que activi totes les palanques ho podrem resoldre. O la cura d'una societat, l'envelliment, el debat de les pensions. Tot això són temes transcendentals i nosaltres hem de fer la pedagogia. No demano un xec en blanc, perquè la por a l'altre no et fa dipositari d'un xec en blanc. Cal parar l'orella, escoltar la gent. Per tant, no. Amb la por no n'hi ha prou, cal un programa en positiu.

Governen des de fa vuit anys, amb bones dades macroeconòmiques i bones xifres d'ocupació, però hi ha sensació de malestar i de canvi de cicle. A què ho atribueix?
Gabriel Rufián va dir que la macroeconomia no omple la nevera. És evident que mai va viure les conseqüències d'una crisi macroeconòmica important. La macroeconomia és una condició necessària per tirar endavant, per reduir les desigualtats, millorar l'estat del benestar. Hi ha 22,6 milions de cotitzants, això permet el pagament de les pensions i la seva actualització. Espanya és el país que més creix des de fa cinc anys, i això és un èxit col·lectiu i econòmic.

Però també s'ha de notar a la butxaca de la gent.
L'índex de Gini, que és el millor indicador, està baixant i això vol dir que la desigualtat també s'està reduint. Som absolutament conscients que el poder de compra, el poder adquisitiu de les famílies és un gran repte. I en això tenim la lluita contra la inflació i l'habitatge. Molta gent es guanya la vida però el lloguer o la hipoteca és el que li trastoca el salari. Davant d'això, puc dir que gran part de la inflació ens ve derivat d'una situació geopolítica amb unes guerres que provoquen els amics dels nostres adversaris, del PP i Vox. Ells comencen les guerres, no saben com acabar-les i nosaltres en paguem la factura.

  • Jordi Hereu, durant l'entrevista amb Nació

S'ha fet prou per corregir la inflació?
Portem mesos invertint milers de milions des de l'Estat: bonificacions elèctriques, bonificacions del gas, estem subvencionant la benzina en sectors professionals... Hi ha una política activa per intentar minimitzar els efectes de la inflació en tots els camps. Comparin la situació i els esforços d'Espanya amb altres països europeus. I l'altre gran repte fonamental és l'habitatge. Això no ens ho resoldrà el mercat. El mercat pot ser un aliat, però t'ho resol qui creu en política activa.

S'ha d'intervenir el mercat de l'habitatge?
L'Estat, històricament, no havia intervingut. La Constitució ens mandata a aconseguir que l'habitatge sigui un dret i a lluitar contra l'especulació. Per fer això, la llei d'habitatge és fonamental, ens mandata a poder intervenir un mercat absolutament imperfecte. Ja ho vam veure entre 1996 i 2004, i els efectes van arribar fins a la crisi immobiliària. La tesi de la dreta és deixar que el mercat flueixi. Però el mercat fluïa i el preu no parava de pujar. Per tant, nosaltres hem d'intervenir el mercat, l'estoc actual d'habitatge, perquè Barcelona pugui decidir que no hi hauria habitatge turístic o per evitar contractes temporals o que propietaris fragmentin pisos per fer lloguer d'habitacions. O per protegir en casos de vulnerabilitat. Això vol intervenció i regulació del mercat, que no vol dir negar el mercat, vol dir posar regles de joc, afinant i veient les conseqüències de la regulació.

Sovint es demana construir més per ampliar l'oferta.
Aquest és el tercer tercer, que és fonamental. Hem de construir, perquè només de la regulació de l'estoc existent és insuficient, hem de crear estoc nou. Sobretot, el que ens pertoca a nosaltres és fer habitatge protegit, que ho sigui per sempre. Per fer això necessitem les tres administracions, perquè els ajuntaments et donen el sol, qui té la competència són els governs autonòmics. I amb un govern com el de Salvador Illa, que hi creu, nosaltres podem sumar i posar fons al pla de l'habitatge. Què ens passa a Espanya ara? Que els governs de Castella i Lleó, d'Extremadura, de Madrid, que és el més paradigmàtic, com que només creuen en el mercat, ells no hi juguen. I una de les coses que ha passat és el boicot permanent de les autonomies del PP i Vox.

Hauria pogut fer més, el govern espanyol, per forçar les autonomies a aplicar la llei d'habitatge?
Bé, crec que el desenvolupament dels decrets que hem aprovat permeten avançar en moltes coses. Hi ha incentius fiscals pel petit propietari, hi ha crèdits a les parelles que volen comprar per pagar l'entrada... Per mi, la política d'habitatge passa per protegir, regular i construir. Aquests vuit anys són el naixement d'una política integral i molt ambiciosa d'habitatge des de l'Estat. També hem de constatar el bloqueig permanent del Congrés. Perquè la dreta, on incloc també Junts, moltes vegades s'ha dedicat a bloquejar-ho tot.

Les enquestes diuen que hi ha una tendència a l'alça del PSOE, però que el bloc de l'esquerra no suma. El Front Ampli està punxant?
Els desitjo el millor. Constato que l'operació de Gabriel Rufián de donar suport a una força minoritària a la resta d'Espanya i que restarà vots és una dificultat objectiva en moltíssimes províncies perquè Front Ampli tiri endavant. Per tant, no entenc aquesta operació. Rufián és qui havia d'unificar l'espai i és el que més ha fet per dividir l'esquerra. També constato que Front Ampli no ha generat el progrés per il·lusionar molta gent.

  • Jordi Hereu, durant l'entrevista amb Nació

Els debats personalistes no han ajudat. En cada província tothom ha de fer la reflexió sobre com es pot fer arribar diputats progressistes al Congrés, perquè això és el que determina si el pròxim president serà Sánchez o Feijóo. No caldrà fer una apel·lació al vot útil, però la lògica del vot eficient jugarà molt. Per això dic que hi haurà un procés de concentració, perquè el vot progressista no es pot perdre. El cor és important, però s'ha de votar amb el cap, i votar a qui guanyarà. El PSC és qui pararà PP i Vox.

Rufián diu que cal "sotmetre" el PSOE. Sánchez necessita que l'arrosseguin per fer gestos amb Catalunya?
No. A mi sotmetre o arrossegar són expressions que no m'agraden. Nosaltres som l'expressió majoritària de l'esquerra, som el vehicle per obtenir la victòria. No vam necessitar Gabriel Rufián per aprovar la reforma laboral. Em sembla dels errors més estratègics que ha comès, però no l'únic. Ara ha impedit la unitat de l'esquerra. I ja fa molts anys va portar Catalunya a un carreró sense sortida. O sigui que en els moments determinants veig que sempre falla i, per tant, no crec que ens hagi de donar cap lliçó sobre res.

Els molesta que ERC o Front Ampli diguin que el PSOE és massa tou?
Quan aprovem una cosa positiva, nosaltres aportem 120 i Sumar 30. Tots aportem, però nosaltres aportem la part majoritària. Això de dir que quan avancem és mèrit d'uns i no d'altres... Quan acordem, acordem. I en la defensa de Catalunya, perdona, nosaltres som el PSC. No tinc per què dependre d'ells per defensar Catalunya, perquè la defenso cada dia. I amb la meva acció, com a ministre en Indústria i Turisme, l'hem defensat cada dia. Jo no nego que ells la defensin, però nosaltres la defensem. I sempre dic, hi ha hagut minories catalanes, però la majoria catalana som nosaltres. Perquè nosaltres hem estat, amb 19 diputats del PSC, que hem fet possible la majoria progressista a Espanya.

De tota manera, creu que Sánchez ha estat prou diligent a l'hora de complir els acords? La condonació del FLA estava feta i ha quedat aturada.
Si fem apel·lació a la majoria és perquè tot això pugui fluir molt més ràpid. Ha estat una legislatura complexa, però hi ha hagut moltes lleis que hem aprovat. L'amnistia és una realitat i el cost que hem pagat és molt gran. Els acords sobre Rodalies, finançament, tot això és el que tenim i hem de tirar endavant amb una majoria progressista. Acordant amb Esquerra i si pogués ser amb Junts.

Junts diuen que estan "al mig".
S'han d'aclarir, perquè Junts en aquest debat no se sap on està. I la seva ambigüitat la pagaran, perquè quan les coses van mal dades, la gent s'ha de posar a lloc. I a lloc no és dir que ni Feijóo ni Sánchez. Els catalans tenen molt clar que volen Pedro Sánchez. Això és el que hem de decidir. Pedro Sánchez? O voleu, per activa o passiva, Núñez Feijóo amb Santiago Abascal de vicepresident? Volen això? Com a gent progressista, com a catalans, volen això? La decisió té una transcendència històrica.

Diuen que si governen PP i Vox hi ha en joc l'autogovern.
Tenim davant l'amenaça més gran del model de convivència, d'integració que a Catalunya sempre hem fet. Es volen carregar la dimensió social de la Constitució. Van contra Europa, perquè Vox és un artefacte que està fet per destruir la Unió Europea. Vox és un peó, va de patriotero, però és un peó del capitalisme més execrable internacional. Són els menys patriòtics de tots, volen vendre aquest país. Desregulació: aquest és el seu programa. Destruir l'estat del benestar, els molesten els sindicats, no volen interlocutors socials. Per molt que després vagin als barris populars a fer populisme barato. Nosaltres hem de parar aquesta barbaritat, perquè són coses que després, si s'enquisten, costen molt de tornar a guanyar. Costa molt construir i molt poc destruir, i aquesta gent venen a destruir.

Com es pot defensar l'autogovern davant d'un govern de la dreta?
Nosaltres anem a guanyar. En la hipòtesi que em planteja, nosaltres sempre defensarem l'autogovern, perquè és essencial per Catalunya.

  • Jordi Hereu, durant l`entrevista amb Nació

Hi ha risc de 155?
No, perquè nosaltres defensem el model constitucional. I l'haurem de defensar dels que l'atacaran perquè no s'han llegit mai la Constitució. Defensarem l'autogovern que deriva justament d'aquí. Ells són l'agressió més gran a l'autogovern que hi pot haver. Ja ho han vist amb la llengua. He parlat català al Congrés o al Consell de Competitivitat de Brussel·les, perquè senzillament és l'acceptació de la diversitat. I la senyora Álvarez de Toledo ja va tenir la necessitat de dir que acabaran amb els pinganillos. Està al seu ADN. Ho tenen al programa. També carregar-se el Ministeri d'Igualtat o d'Habitatge. Aquesta vegada ningú podrà dir que no tenim sobre la taula tota la informació per decidir.

El PSC en altres moments ha marcat distàncies amb el PSOE. Vostè té la sensació que ara el PSC estima Pedro Sánchez per sobre de tot?
Sánchez és el president que més se l'ha jugat, que més ha sacrificat i que més ha optat per Catalunya. I per un estat realment pluricultural, plurilingüístic, plurinacional. Catalunya té una garantia que aquest model d'Espanya creu en la diversitat, que creu en l'autogovern. En aquest sentit, no cal que contraposem. Formo part d'un partit, que és un partit nacional, que és el PSC, però amb veu federal allà, i per mi és un orgull. He assistit a òrgans on una ministra andalusa ha defensat que aquest és el model de finançament és bo per Catalunya i les altres comunitats. Estem en un moment històric, tenim un bon diàleg amb ERC, amb el PNB...

Aquesta Espanya plurinacional és la que ha de guanyar. I tenim un PSOE que no és el PSOE d'altres sensibilitats. I això qui ho lidera és Pedro Sánchez. Per necessitat i per valors. Nosaltres seguirem caminant amb els socis estratègics que representen l'Espanya real. Amb ERC, Front Ampli, PNB, BNG, Adelante Andalucía... Davant què tenim? Dos sigles que, si guanyen, intentaran fer el possible per anul·lar aquesta pluralitat. Espero que Catalunya parli de manera molt clara i massiva. Faig una apel·lació a una enorme coalició. El vot més directe per derrotar-los és el PSC. El que va primer és el que pot guanyar. Ens ha tocat aquest paper històric. No som els únics, però som els més eficaços.

]]> Sun, 15 Nov 2026 08:12:41 +0100 <![CDATA[Ni la campanya se salva dels retards de Rodalies: nou cap de setmana de problemes]]> Ni la campanya electoral del 29-N, ja en el seu primer cap de setmana, se salva dels problemes a la xarxa ferroviària catalana. Nou dissabte amb retards generalitzats a la xarxa de Rodalies per una "incidència operativa" que provoca que els trens circulin fora del seu horari habitual i incrementin el seu temps de recorregut.

A les deu del matí, la meitat dels combois en circulació a Catalunya -37 de 74- presentaven demores, destacant alguns trens de l'R11 (amb 58 minuts d'espera), R4 (39 minuts de retard) i R1 (30 minuts d'espera). Renfe reconeix que encara hi ha "desajustos en el servei" però espera normalitzar la circulació "durant el cap de setmana" gràcies a l'acord laboral aconseguit amb el sindicat Semaf. El pacte evita als maquinistes d'anar a Sants per iniciar la jornada laboral i retorna a l'antic esquema de torns, horaris i estacions d'inici de servei.

"L'acord amb el comitè d'empresa permetrà millorar l'operativa del servei i reduir les incidències d'aquesta darrera setmana", s'ha mostrat convençuda Renfe en un comunicat, que ha difós a través de les xarxes socials. "Així, es recuperen els gràfics de servei dels maquinistes acordats amb la representació dels treballadors després que els darrers dies s'haguessin hagut d'aplicar els gràfics reglamentaris per la decisió dels representants dels treballadors de trencar els pactes existents durant anys", ha apuntat la companyia ferroviària.

Renfe també considera que el pacte "beneficia directament" els usuaris de Rodalies i els maquinistes. "Es millora l’organització dels torns i l'operativa a les capçaleres (estacions origen o destí de línia) facilitant una gestió més eficient dels recursos disponibles", ha puntualitzat Renfe.

Auguren normalitat al servei per a diumenge

Per tot plegat, la companyia pronostica que aquest cap de setmana es recuperarà la normalitat en el servei de manera progressiva, però "especialment a partir d'aquest diumenge", quan les mesures de flexibilitat operativa estiguin "plenament implantades".

Molts usuaris han tornat a mostrar la seva disconformitat amb la situació de la darrera setmana a través de les xarxes socials. Tots els comptes de Rodalies i Renfe, especialment els específics de les línies, estan plens de queixes de ciutadans i de passatgers dels trens que, una vegada més, han hagut d'esperar moltíssima estona des de les estacions.

]]> Sat, 14 Nov 2026 10:53:27 +0100 <![CDATA[Els Estats Units reobren l'espai aeri després de més de quatre hores d'aturada per primer cop des de l'11-S]]> Els Estats Units han reobert l'espai aeri després de més de quatre hores d'aturada de tots els enlairaments al país per raons de seguretat. Les autoritats nord-americanes han descartat cap mena d'atac terrorista o ciberatac i han assegurat que s'ha tractat d'un "problema de comunicacions" per un equipament "obsolet".

"S'ha produït una aturada nacional del trànsit aeri per un sistema de control que funciona amb equipament tecnològic amb dècades d'antiguitat que, simplement, no pot competir amb les demandes del segle XXI", ha assenyalat el secretari de Transports dels EUA, Sean Duffy, que ha recordat que l'administració dels Estats Units està modernitzant aquesta infraestructura "amb un primer desemborsament de 12.500 milions de dòlars".

Duffy ha atribuït la suspensió de vols a escala nacional a l'"obsoleta" infraestructura de control del trànsit aeri i ha instat directament el Congrés a aprovar més fons per modernitzar el sistema. "És un sistema antic que ha col·lapsat. S'ha bloquejat a tot arreu. S'ha sobrecarregat", ha afirmat.

"Hem pogut aplicar solucions per reduir la sobrecàrrega en els nostres commutadors, cosa que ens ha permès restablir el funcionament de les xarxes. Per això, crec que la nostra solució ens dóna una indicació força clara que es va tractar d'un problema a la xarxa heretada que va provocar la caiguda. I, per cert, cap dels nous equips que hem instal·lat ha fallat des de sempre." criticat Duffy.

]]> Sat, 14 Nov 2026 09:25:34 +0100 <![CDATA[El 012 comença a atendre també els caps de setmana des d'aquest dissabte]]> El 012 estén el servei als caps de setmana per primera vegada des d’aquest dissabte. A partir d’ara, el telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat atendrà també els dissabtes i diumenges no festius de nou del matí a vuit del vespre, i mantindrà l’horari habitual de dilluns a divendres, de 8h a 22h de la nit.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que el canvi resol una "anomalia històrica" d'un telèfon "de referència", per tal de "fer la vida més fàcil i perquè tramitar, demanar un ajut, o sol·licitar informació estigui a l’abast de tothom". Entre gener i octubre d’aquest 2026, el 012 ha atès més de 2,2 milions de trucades, un 14% més que en el mateix període de l’any passat.

El 012 és el canal directe de la ciutadania amb la Generalitat de Catalunya. Permet obtenir informació general sobre qualsevol àmbit competencial, resoldre dubtes i fer tràmits en línia amb l’ajuda d’un agent. La trucada és gratuïta des del juliol de 2024.

«Una anomalia històrica»

En aquest sentit, l’ampliació del servei per incloure també els caps de setmana vol fer-lo més "accessible i adaptat a les necessitats de la ciutadania". El conseller Albert Dalmau ha situat aquesta novetat en el marc de la reforma de l’administració que impulsa el Govern. "Ho estem fent de dues formes, la primera és a través de l’atenció presencial, obrint oficines arreu del territori i amb oficines d’atenció ciutadana mòbils”. Sobre la segona, el 012, Dalmau assegura que “és el telèfon de referència per a tota la informació ciutadana a Catalunya” i considera que aquest dissabte es "resol una anomalia històrica" en tenir-lo disponible per primer cop també en cap de setmana.

El telèfon 012 ha rebut des del 2024 més de 2 milions de trucades anuals, per consultes, o tràmits com sol·licituds d’ajudes. Enguany entre gener i octubre ja se n’han realitzat 2,25 milions, un 14% més que l’any passat en aquest punt de l'any. El 2025 va ser l’any amb més trucades registrades pel servei des del 2017, un total de 2,32 milions.

Les dades facilitades pel departament de Presidència mostren que una part important de les consultes estan relacionades amb necessitats quotidianes i amb l’accés a drets i prestacions. Entre gener i octubre de 2026, l’àmbit amb més volum ha estat societat, ciutadania i famílies, amb 400.657 consultes, seguit de mobilitat i transport, amb 314.625, i economia, amb 213.660.

]]> Sat, 14 Nov 2026 09:17:09 +0100 <![CDATA[Amor, mobilització i «trackings», la fórmula de Sánchez per provar la remuntada «èpica»]]> La “força de l’amor” ha aconseguit obrir-se camí en aquesta primera etapa de la campanya del 29-N, tot i que no queda gens clar que porti Sánchez cap a l’èxit electoral. Dijous, el president espanyol en va tenir prou amb la irrupció de la seva dona, Begoña Gómez, per captar els focus, desplaçar les imatges de l’enèsima operació de l’UCO de la Guàrdia Civil i projectar il·lusió. En un sol cop d’efecte, ella va convertir les crítiques que rep del PP i Vox en un element de projecció del discurs socialista. Ocupar l’espai, polaritzar i mobilitzar.

Dilluns, el candidat socialista comptarà amb un altre hit de campanya: la irrupció del president brasiler, Lula da Silva, que es reunirà amb Sánchez a la Moncloa. Havia de participar també en un acte del PSOE, però finalment no podrà per una afonia. Fa quatre anys, Lula va demanar el vot amb el lema “L’amor vencerà” i ara desembarcarà a Madrid per consolidar l’aliança de la internacional progressista. De moment, la recepta del líder del PSOE no capgira la tendència de la majoria de les enquestes, però sembla que comença a tenir algun efecte. Almenys als trackings interns, als sondejos diaris de La Séptima i al baròmetre del CIS. “Hi ha partit”, diuen a Ferraz. I la militància acompanya.

Pistes de la campanya

En els seus primers actes a Sevilla i a Pamplona, Sánchez ha donat pistes del tipus de campanya que farà. A Sevilla va passar de llarg de la filera d’autoritats i va seure al costat de Begoña a la grada d’animació. Dos militants més. Ja no pot comptar ni amb José Luis Rodríguez Zapatero ni amb Óscar Puente. Però li queda un últim actiu per fer realitat la “remuntada èpica” que demana: ell. El PSOE és conscient de la dependència respecte al seu candidat. A diferència de Feijóo, el líder socialista suma a la marca. "Ningú mobilitza més que Sánchez", diuen a Ferraz. I per això en aquesta campanya deixaran en un pla secundari la resta d’actors del partit. Dijous ballava pràcticament sol davant les càmeres. “S’ha tirat la campanya a l’esquena”. El resultat serà un èxit o un fracàs íntim i personal.

“Estem veient una mobilització diferent de la del 2023”, asseguren des del laboratori de Ferraz. Creuen en el miracle de la revàlida del govern progressista sempre que es donin dues condicions: una participació superior al 74% (que passi sempre ha perjudicat la dreta) i la captació de la majoria del 17% d’indecisos que reflecteixen els sondejos. Les campanyes són estats d’ànim, i l’autoconvenciment té un paper en les dinàmiques dels partits. Els missatges interns apunten que hi ha remuntada, que el PP recula i que Vox tendeix a estancar-se. Són conscients, però, que hi ha un altre condicionant: en el millor dels casos es podria guanyar, però per governar cal que les paperetes no provinguin únicament de les forces de l’esquerra del PSOE. “No podem menjar massa del Front Ampli. Cal aixecar votants”, diuen.

Calendari improvisat

I per no fallar el tret, Ferraz dissenya meticulosament el calendari d’actes. Els trackings modifiquen l’itinerari. L’equip de Sánchez té una plantilla de desplaçaments, però tanca l’agenda a quatre dies vista i situa els mítings en dos tipus de circumscripcions: allà on necessita consolidar escons, i on creu que en pot guanyar de nous. No hi ha lloc per al romanticisme, els feus segurs o els talismans. A Catalunya, després de passar per Tarragona en precampanya, farà com a mínim un acte a Barcelona. Objectiu: mantenir l’avantatge de 13 escons sobre el PP que va fer possible la remuntada el 2023.

Com es va veure a Sevilla, el PSOE vol convertir el vot femení en propulsor de la remuntada. Ja va ser clau el 2023. Ara Sánchez apel·la a un feminisme transversal i allunyat dels plantejaments woke de Podem i d’algunes forces del Front Ampli. Back to basics. “El feminisme sense dret a l’avortament no és feminisme”, va dir a Sevilla en contraposició a un Feijóo que s’ha enredat a insistir que les noies de 16 i 17 anys han d’informar els pares abans d’interrompre el seu embaràs. El líder del PP prova d’emular els discursos de Vox per contenir la fuga de part dels seus votants cap a la ultradreta, però pel camí perd el centre, espanta el galliner i ajuda Sánchez a confrontar models.

Errors no forçats d'Abascal

Les expectatives del PSOE també passen pels errors no forçats de Santiago Abascal, que projecta un perfil baix de campanya per conservar la seixantena d’escons que li auguren les enquestes. El seu amarrategui, però, l’ha fet cometre un error que una part dels seus electors més joves troba imperdonable: faltar a la seva paraula en l’entrevista a Jordi Wild. El youtuber es va mostrar molt contrariat en un vídeo que acumula més de 39 milions de visualitzacions. Fins ara, Vox és la primera força entre els ciutadans de fins a 45 anys. El PSOE competeix amb el PP pel segon lloc. Aquí també hi ha partit.

Però Sánchez i el PSOE farien bé de recordar que les campanyes les carrega el diable i que encara queden 15 dies per a les urnes. Si s’ha passat de l’habitatge a Urda i de la vaga general a Begoña en dues setmanes, el relat encara girarà. Faltarà, a més, que quadrin els números en diverses circumscripcions clau. També a Andalusia, antic feu on el PSOE va tocar fons a les autonòmiques i on els socialistes creuen que hi ha mig milió de vots per mobilitzar. I al País Valencià i Madrid, on creuen que tenen marge per ressuscitar.

Amor i dones, sí, paperetes també

Als socialistes els sobra optimisme i els falten paperetes. Sánchez ja ha demostrat que pot recuperar la iniciativa en un esprint. Però encara està pendent que els estels s’alineïn i que l’evolució del vot segueixi els passos dels lemes del PSOE. És a dir, que “la força de l’amor” i “la força de les dones” es transformin, el 29-N, en “la força del vot”.

]]> Sat, 14 Nov 2026 18:41:56 +0100 <![CDATA[Llibertat vigilada i prohibició d'anar a manifestacions per als sis menors detinguts pels aldarulls de l'11-N]]> La jutgessa ha acordat llibertat vigilada i la prohibició de participar en manifestacions per als sis menors d'edat detinguts pels aldarulls posteriors a la manifestació de la vaga general de l'11 de novembre a Barcelona. Els joves han passat aquest divendres a disposició de la plaça de Menors del Tribunal d'Instància de Barcelona, després que la Fiscalia de Menors els hi posés a disposició.

En total, els Mossos d'Esquadra van detenir 52 persones arran dels incidents, de les quals 48 ja han passat a disposició judicial i, dels 42 majors d'edat, tres han ingressat a presó provisional comunicada i sense fiança. Les mesures imposades als menors se sumen a les decisions judicials adoptades aquest divendres sobre els altres detinguts.

]]> Fri, 13 Nov 2026 22:07:14 +0100 <![CDATA[ERC retalla distàncies amb el PSC a Catalunya i Vox es destaca en tercer lloc, segons una enquesta de l'«Ara» ]]> ERC es troba en disposició d'acostar-se cada vegada més al PSC. Així ho retrata una enquesta del diari Ara publicada aquest divendres al vespre. Els republicans, amb Gabriel Rufián al capdavant, obtindrien 13 escons, xifra que surt d'una forquilla que va dels 10 diputats fins als 15 en la franja alta. Si es compleix aquest pronòstic i el PSC treu la franja baixa dels diputats que projecta l'enquesta -15-, les dues formacions podrien empatar. En tot cas, l'enquesta retrata que els socialistes, amb Jordi Hereu com a candidat, obtindrien 16 representants a Madrid. Això suposaria aconseguir-ne tres menys que el 2023, quan els 19 escons del PSC van ser claus per a Pedro Sánchez. 

Pel que fa a la tercera posició, l'enquesta assenyala que Vox parteix com a favorita per aconseguir-la. Obtindria sis escons, quatre més que ara, i passaria per davant del PP, que amb Xavier García Albiol al capdavant es quedaria amb cinc. L'aposta per situar l'alcalde de Badalona com a candidat obeeix a l'estratègia de frenar l'extrema dreta, que va disparada arreu de l'Estat i està més que consolidada per darrere del PP i del PSOE, segons la majoria de les projeccions, sempre amb l'excepció del CIS. Si es compleixen els pronòstics, en tot cas, Vox podria partir amb avantatge respecte dels populars a l'hora de gestionar la carpeta catalana, un element sempre clau en les campanyes a l'Estat.

Per darrere de Vox i PP ja s'hi trobarien Junts i el Front Ampli, que es quedarien amb només quatre escons. La candidatura de Míriam Nogueras va aconseguir set representants la nit electoral del 23 de juliol del 2023, i es van convertir en decisius a l'hora de negociar la investidura de Pedro Sánchez. El partit de Carles Puigdemont aspira a repetir el mateix resultat que fa tres anys, per bé que parteix amb certes dificultats per mantenir el diputat obtingut a Tarragona -en mans de Josep Maria Cruset, mà dreta de Nogueras a Madrid- i per afermar el segon de Girona, que ara ocupa Josep Maria Cervera. A Barcelona, Junts hi va obtenir tres escons; a Lleida, en va treure un.

 

 

Pel que fa al Front Ampli, la candidata Ada Colau -que és l'aspirant a la presidència del govern espanyol malgrat presentar-se per Barcelona- té cada vegada més complicat mantenir els resultats del 2023, quan es van convertir en segona força, empatada amb escons amb ERC. Un resultat fonamental per Sumar, una llista que ja no existeix i que, en el seu dia, estava liderada per Yolanda Díaz. El número dos de la llista és Ernest Urtasun, ministre de Cultura. La davallada de l'espai dels Comuns és una de les raons que expliquen la caiguda d'aquest espai a nivell estatal, corcat per les baralles protagonitzades per l'esquerra. Podem, per exemple, va dins de la llista d'ERC a Catalunya. 

Quin és l'escenari a hores d'ara a l'Estat? Ahir va sortir un nou baròmetre del CIS, que dibuixa una victòria per a Sánchez que encara és més inapel·lable si s'observa a nivell territorial. Els socialistes podrien quedar primera força a totes les comunitats i, de fet, les úniques on hi hauria disputa serien Madrid, Múrcia, Cantàbria i la Rioja, en pugna amb el PP, i el País Basc, on Bildu també podria imposar-se. A nivell provincial, les úniques sense opcions de tenyir-se de vermell serien la Corunya i Màlaga, que serien populars, i Guipúscoa, que quedaria en mans de l'esquerra abertzale. Ceuta -afectada per la crisi migratòria- i Melilla, això sí, farien confiança a Alberto Núñez Feijóo, cap de files del PP. 

Els socialistes revalidarien també la victòria a Catalunya, si bé no es mourien gaire dels 19 escons del 2023 i ballarien entre 17 i 22, segons el CIS. Aquí la notícia seria l'ascens d'ERC, la tercera posició de Vox -també consignada per l'Ara- i la patacada de Junts i Front Ampli. L'enquesta apunta que el PSC tindria el primer lloc pràcticament garantit a tres circumscripcions i només es disputaria Lleida amb ERC. La candidatura d'Ada Colau, per contra, només entraria per la circumscripció de Barcelona. L'enquesta també permet copsar els perfils en què cada candidatura sumaria més suports. El PSOE seria fort entre la gent gran i les dones i, en canvi, Vox creix entre els joves i els homes.

]]> Fri, 13 Nov 2026 20:48:16 +0100