<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Thu, 16 Jul 2026 02:05:07 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[El jutge avala ampliar la investigació contra Zapatero]]> El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha dictat una resolució en què avala que la Guàrdia Civil ampliï la investigació sobre l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero si apareixen nous indicis sobre fets amb "versemblança delictiva". L'exlíder socialista havia demanat que es tragués de la causa que l'investiga pel rescat de Plus Ultra un informe de la UDEF en què s'apunta que hauria cobrat 200.000 euros per unes gestions davant d'alts càrrecs de Bolívia en favor de l'empresa peruana Grupo Gloria. Zapatero argumentava que aquests fets no tenen res a veure amb la causa, però Calama nega que es tracti d'una "fiscalització indiscriminada" de la vida de l'expresident.

El magistrat opina que es tracta de la conseqüència "natural" de l'anàlisi de proves obtingudes en el marc de les diligències judicials ja obertes. Així, el jutge indica que la prohibició de les investigacions prospectives "no impedeix" que la instrucció pugui avançar si les dades revelen "noves línies d'indagació relacionades amb possibles delictes de tràfic d'influències o altres il·lícits penals".

]]> Wed, 15 Jul 2026 22:17:21 +0200 <![CDATA[Per un nou impuls municipalista republicà]]> Aquest dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciarà sobre la llei d’amnistia. Si confirma el criteri que ja va apuntar l’advocat general, el PP, Vox i els seus operadors judicials tindran dificultats per bloquejar la construcció de noves alternatives republicanes i plurinacionals a Catalunya i al conjunt de l’Estat.

No ha estat gens fàcil arribar fins aquest punt. Entre altres coses, perquè fins fa uns anys, el mateix PSOE estava lluny d’aquestes posicions.

Com a primer tinent d’alcaldia de Barcelona, em va tocar participar en la decisió de fer fora el Partit Socialista del govern de Barcelona en 2017 pel seu trist suport a l’aplicació de l’article 155 contra l’autogovern de Catalunya.

Posteriorment, els Comuns vam contribuir de manera decisiva a què Pedro Sánchez renunciés a un acord amb Albert Rivera i Ciutadans i cerqués el suport d’una majoria transversal, plurinacional i republicana.

Amb la mateixa convicció, vam impulsar els indults i l’amnistia i vam aconseguir, amb altres forces republicanes, millores socials i salarials importants i mesures inèdites en la història d’Espanya com ara l’ús al Congrés del català, el gallec i el basc.

El que potser no vam preveure és que el PP i Vox, amb el suport descarat de certs sectors de la justícia, dels cossos policials i del poder econòmic i mediàtic, reaccionessin amb tanta brutalitat. L’excusa ha estat la corrupció del PSOE, que en part ha existit. Però la raó de fons és una altra: que Pedro Sánchez no hagi acabat de fer de Sagasta i blindés amb Cànovas els grans consensos derivats del règim del 78.

Davant d’aquests moviments colpistes de les dretes espanyoles, les esquerres republicanes -federals, confederals, independentistes- hem d’estar a l’alçada i ens hem d’entendre. Seria imperdonable, en efecte, que les nostres petites mesquineses aplanen el camí al PP i a Vox i afavoreixen projectes neofranquistes, trumpistes, que ja estan implicant greus retrocessos socials i democràtics allà on governen.

En aquests anys, hem vist com, malgrat tots els límits que es vulgui, les esquerres republicanes hem arribat a acords polítics i socials rellevants. A l’Estat i fins i tot a la Generalitat. Ara necessitem que aquesta voluntat de cooperar per transformar es traslladi a l’àmbit municipal.

Com a municipalista convençut i candidat a l’alcaldia, em dol que Barcelona, cap i casal del país, no hagi liderat un impuls republicà, transformador, a l’alçada dels temps. Per manca de lideratge, d’imaginació política i, sobretot, de coratge.

En maig de 2027 les coses poden ser diferents. Un nou cicle municipalista, un nou futur, és possible. Amb les esquerres independentistes i les hereves del 15-M i de l’antifranquisme treballant compenetrades. A Barcelona, a Donosti, a València, a Santiago, a Cadis, i a altres ciutats peninsulars. Per fer què? Per implementar un programa republicà, compromès amb la justícia social i ambiental, amb el feminisme, amb l’antiracisme, i amb la lliure determinació dels pobles.

Aquesta aposta municipalista, frontamplista, exigeix fermesa i l’esmena d’errors i desavinences que tots plegats hem protagonitzat en el passat. No podem no intentar-ho. El que està en joc, en el cas de Barcelona, és mostrar que podem ser el cor d’una xarxa de ciutats republicanes capaces de llençar al món un missatge de resistència, de llibertat i d’esperança.  

]]> Wed, 15 Jul 2026 21:53:17 +0200 <![CDATA[La major part dels centenars de pisos turístics apareguts a Barcelona els últims anys estan al centre de la ciutat]]> L'espera per aclarir el futur dels pisos turístics a Barcelona -i a altres ciutats de l'entorn que ja han anunciat que també volen vetar-los- deixa espai per a càlculs i estratagemes. Això és el que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha advertit aquest dimecres, quan queden dos anys perquè es pugui eliminar la figura dels habitatges d'ús turístic en els municipis que no els desitgin. Això implicaria la desaparició de prop d'11.000 llicències al territori barceloní. Els empresaris del sector volen evitar-ho i ja tenen en marxa "estratègies" per allargar el negoci més enllà del 2028, asseguren des de la FAVB. 

L'associacionisme veïnal, a més, recorda que els darrers quatre anys s'han anat aprovant centenars de noves llicències d'habitatges d'ús turístic per la via judicial. Si bé fa temps que l'Ajuntament va prohibir que s'obrissin nous allotjaments turístics a gairebé tota la ciutat, una escletxa als jutjats ha permès que alguns propietaris aconseguissin acumular nous pisos turístics, malgrat la regulació. Si a finals de 2023 hi havia menys de 10.000 habitatges reconvertits en negocis per acollir visitants, ara ja se superen els 10.700. En tres anys i mig, hi ha hagut un creixement rellevant. 

Ara, la FAVB presenta una anàlisi d'aquestes dades i permet veure a quines zones han aparegut aquests pisos turístics d'última hora. La conclusió és que que la part central de la ciutat és on s'acumulen més nous habitatges d'ús turístic, amb l'Eixample com a districte més afectat amb diferència. També Ciutat Vella o la Vila de Gràcia destaquen entre els punts amb més intensitat, en un mapa que mostra les irrupcions de noves llicències entre el 2023 i el 2026.

 

  • Nous pisos turístics a Barcelona, per barris / FAVB

Les maniobres del 'lobby' turístic, segons la FAVB

A banda d'aquesta radiografia, però, des de l'associacionisme veïnal de la ciutat també s'ha volgut assenyalar que "el lobby turístic vol esquivar l'extinció de llicències el 2028". Així, els representats de la FAVB han enumerat els trucs que han "detectat" que el sector empresarial té en marxa. Això inclou l'aprofitament d'un matís del decret de la Generalitat que regula els pisos turístics, que permetria la sol·licitud d'una pròrroga de la vigència de la llicència actual de fins a cinc anys per compensar les "inversions realitzades" per part de la propietat.

A més, es menciona la concentració d'habitatge turístics en blocs sencers a zones d'allotjaments turístics permesos: si es tenen edificis complets sense veïns vivint-hi, es podria demanar transformar l'activitat a hotels, albergs o residències d'estudiants, asseguren des de l'entitat. "El sector hoteler i els grans tenidors ja estan impulsant operacions de concentració en edificis de propietat vertical, motiu pel qual s’estan impulsant desnonaments en aquests edificis", afegeixen.

Actualment, segons les dades presentades, el 75% dels habitatges d'ús turístic de Barcelona estan situats a blocs amb més d'una llicència per acollir visitants. De fet, 1.471 finques acumulen 8.087 pisos turístics. Això no permet saber quants edificis sencers podrien dedicar-se a rebre turistes, però dona pistes de com hi ha molts blocs amb una multiplicitat de llicències. En aquest sentit, Nació ja va publicar un reportatge tres anys enrere en què es detallava que hi havia 192 edificis a la ciutat amb 10 llicències de pis turístic o més. Ara, amb l'augment dels casos de la via judicial, la xifra podria ser més alta.

]]> Wed, 15 Jul 2026 19:26:51 +0200 <![CDATA[Begoña Gómez envia a Peinado els bitllets d'avió del viatge a Londres per a la graduació de la filla]]> Begoña Gómez, dona del president espanyol Pedro Sánchez, ha enviat al jutge Juan Carlos Peinado els bitllets d’avió que va utilitzar per viatjar al Regne Unit la setmana passada i ha presentat un recurs contra la iniciativa del magistrat, que aquest dilluns va reclamar-li que acredités el viatge en detectar que no hi havia “cap diligència de sortida ni d’entrada” al seu passaport. En un escrit, la defensa de Gómez recorda que el país britànic no posa “segells físics” i acusa Peinado de reclamar a la dona de Sánchez una “prova diabòlica”. Així, retreu al jutge que obligui Gómez a “provar la inexistència d’una conducta delictiva que ningú ha acreditat” i l’insta a dirigir-se al país britànic perquè certifiqui els registres d’entrada i sortida. Peinado va dictar una resolució aquest dilluns per reclamar a l’esposa de Sánchez que acredités que només va fer servir el passaport per viatjar als Estats Units. El jutge li va retirar el passaport el passat 20 de juny, però Gómez va poder sortir d’Espanya la setmana passada per assistir a la graduació de la seva filla a Londres.

]]> Wed, 15 Jul 2026 16:15:44 +0200 <![CDATA[I què vol dir ser francès?]]> “Això sí, sense francesos”. Fa dies que aquestes quatre paraules de Mariano Rajoy en un article al diari El Debate centren la conversa pública. Una frivolitat sobre la selecció francesa de futbol que algú que ha presidit un Estat europeu no s’hauria de permetre. 

La indignació és perfectament comprensible, que algú que té el passaport francès i representa el seu país en un Mundial vegi la seva nacionalitat posada en dubte pel seu origen i el seu color de pell és inacceptable. Els països democràtics tenen l’obligació de construir identitats integradores i obertes capaces de sumar gent d’arreu del món, vinguin d’on vinguin, resin com resin, tinguin el color que tinguin. Tot això és cert… Eppur si muove. 

La contundència amb què s’ha atacat Rajoy per la ironia ofensiva i fallida del seu comentari també explica alguna cosa sobre la incomoditat estranya que genera. Tots els francesos que juguen amb França són francesos, clar, del tot, però també és evident que alguna cosa passa quan un equip europeu està format majoritàriament per jugadors amb orígens familiars a l’Àfrica. En la indignació impostada d’algunes reaccions hi ha alguna cosa més, la voluntat de fer veure que no es veu el que es veu per evitar un debat que no ve gens de gust tenir.

Dels vint-i-sis jugadors seleccionats per França només quatre tenen arrels familiars a l’Hexàgon, tres els tenen a Portugal o Espanya, quatre a les illes d’Haití, Martinica i Guadalupe i els altres setze en diversos països africans. Dit d’una altra manera, només el 16% són d’origen francès mentre més d’un 60% tenen origen africà. Tampoc no hauria de ser res estrany que aquestes xifres sorprenguin i facin aixecar alguna cella. La imatge és vitamina pura pels paranoics de la teoria del gran recanvi que l’extrema dreta fa anys que alimenta.

El contrast amb la selecció marroquina és revelador. Dels vint-i-sis seleccionats pel Marroc només set han nascut allà, divuit han nascut en diversos països europeus i un al Canadà. En algun punt entre els francesos d’origen africà que juguen amb França i els marroquins nascuts a Europa que juguen amb Marroc hi ha un desencaix en la nostra comprensió del joc entre identitat i comunitat. Una part de la resposta pot tenir a veure amb la diferència entre la primera i la tercera generació d’immigrants, però això no ho explica tot.

És evident que els jugadors que vesteixen la samarreta francesa són francesos, clar, però què vol dir ser francès? Què és un país? La resposta a la rucada de Mariano Rajoy ha estat fonamentalment administrativa, són francesos perquè la llei diu que són francesos. Sí, és així, però…

Si la nacionalitat és només compartir un passaport, llavors un país és poca cosa més que una comunitat de veïns. Un assumpte fred de veïnatge. I alguna cosa més deu ser. La pregunta era sobrera quan la identitat nacional funcionava per inèrcia, però deixa de ser-ho quan la immigració a doll aigualeix i difumina el patrimoni compartit. Què vol dir ser francès? Si no vol dir res, si ja no vol dir res perquè qualsevol resposta podria resultar excloent, haurem passat de la dinàmica d’integració a una dinàmica dissolvent.

Quan el General de Gaulle es dirigia als francesos parlava sovint “d’una certa idea de França”, un ideal que relligava passat i futur. Ho feia perquè un país és la suma del veïnatge civil dels seus nacionals, sí, però també és una herència i un demà. Una cadena que va dels Capets als Borbons i d’allà a la Revolució, Napoleó, les guerres del segle XX i la Unió Europea. Un projecte i la idea d’un futur plegats, un impuls solidari i un seguit de valors compartits. L’alternativa, el patriotisme fred que es va inventar Jürgen Habermas, és un motor de petita cilindrada intentant moure un tren de mercaderies. Un desconcert impotent farcit de dificultats.

]]> Wed, 15 Jul 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Guanyem Girona i el dret d'admissió en política]]> Junts planta Guanyem i abandona el govern de coalició a Girona. Les primeres anàlisis polítiques posen l'accent en el càlcul electoral del moviment. Lectura plausible. Però a mi em connecta inevitablement amb juny de 2018, quan un altre Guanyem -Guanyem Badalona- perdia l'alcaldia per la moció de censura del PSC i PP. Debilitar o expulsar. Dos contextos molt diferents, dos moments polítics incomparables, però una mateixa pregunta a fer-se: què passa quan un projecte polític que havia estat percebut com una excepció comença a donar senyals que pot consolidar-se?

Pierre Bourdieu, un dels grans sociòlegs del segle XX, entenia la política com un camp en què els actors competeixen no només pels càrrecs, sinó també per definir qui té legitimitat per ocupar-los. Una mirada que convida a preguntar-se si la potencialitat dels projectes polítics com Guanyem posen en alerta als actors polítics tradicionals i activen resistències especialment quan deixen de semblar provisionals i comencen a disputar de manera creïble espais de poder fins aleshores monopolitzats pels actors de l'estatus quo.

Perquè ni Guanyem Badalona ni Guanyem Girona són partits clàssics, com tampoc ho són altres formacions municipalistes de ruptura i canvi, però aquestes dues comparteixen -a més haver-se convertit en primera força alternativa- acabar liderant governs complexos de ciutats grans i complexes, disputar l'hegemonia als partits tradicionals i governar sense disposar d'un poder institucional consolidat al darrere. I, malgrat tot, sortir-se’n més del previst. 

I tornant a la perspectiva de Bourdieu per entendre què ha passat a Girona i què va passar a Badalona amb Guanyem: les relacions de poder tendeixen a reproduir-se, entre altres coses perquè les posicions dominants que ocupen alguns actors no desapareixen amb els relleus de càrrecs. Acumulen un capital simbòlic que reforça la percepció de la seva legitimitat. Per això els projectes municipalistes de ruptura tenen la feina afegida d’haver de conquerir una percepció de legitimitat que els actors tradicionals ja porten posada. 

I en el cas de Girona, cal buscar molt més enllà d’una discrepància de gestió real quan Junts abandona el govern: debilitar i desgastar Guanyem de cara a les properes eleccions és un objectiu molt més creïble. No oblidem que Junts històricament ha considerat Girona el seu "feu natural" (des de l'època de Puigdemont i Madrenas) i es resisteixen a acceptar haver perdut l'alcaldia a mans d'un espai transformador. Veuen l'alcaldia de Lluc Salellas com una anomalia temporal que cal "corregir", no com una alternativa legítima.

Encara queda molt per investigar i escriure sobre què van significar els ajuntaments del canvi i el rupturisme que va irrompre al poder municipal després del 15-M i amb l’auge de l’independentisme, aquell 2015 d'il·lusió i esperança. La major part dels estudis s'han centrat en les polítiques que van impulsar, les dificultats de govern o la seva capacitat de transformar les institucions. En canvi, sabem molt menys sobre com reaccionen els equilibris de poder quan aquests projectes fan veritable nosa a les elits, i especialment quan deixen de ser percebuts com una excepció residual i comencen a disputar de manera creïble espais de govern.

Ara que la idea de fronts amplis està en boca dels espais partidistes per excel·lència, pot resultar molt útil disseccionar amb rigor el moviment fallit de la creació de Guanyem Catalunya i l’acord amb la CUP al Parlament (2021) per entendre i aprendre. Hi ha aprenentatges que son clau per al cicle polític que es pot obrir ara o en un futur. Si parlem de fronts amplis cal recordar que les fórmules purament partidistes sovint han limitat el creixement que el municipalisme sí que ha demostrat tenir (almenys a llocs com Badalona, Girona, Ripollet...).

Perquè el futur del país es continuarà disputant en la capacitat de construir majories des de baix; i per fer-ho, primer cal perdre la por d'ocupar la centralitat de l'espai públic que els partits tradicionals sempre han cregut que els pertanyia per dret dinàstic.

]]> Wed, 15 Jul 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Coses del juliol (i II)]]> Segons el Calendari dels Pagesos, aparegut el 1861 i que és la publicació en català que fa més anys que s’edita de forma ininterrompuda, les fruites característiques d’aquest mes són albercocs, bacores o figaflors, cireres, gerds, melons, nabius, nectarines, peres, préssecs, préssecs plans, prunes i síndries. Un primer de juliol apareixia el núm. 1 de la Revista de Catalunya (1924), de Rovira i Virgili, s’aprovava l’Estatut d’Autonomia del País Valencià (1982), naixia Joves de Mallorca per la Llengua (1994) i Catalunya era la primera de l’Estat a provar una llei de parelles de fet (1998). El 7 de juliol, el grup Terra i Llibertat ocupava l’illa de Sa Dragonera (1977) per evitar-ne la urbanització i el 8 s’inaugurava l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1903), Francesc Macià fundava Estat Català (1922) i naixia la Unió Socialista de Catalunya (1923). El 9, a Ciutadella de Menorca, és recordat com l’Any de sa Desgràcia (1558) per l’assalt dels turcs a la ciutat i el Genovés, el mític jugador valencià de pilota guanyà el que s’anomenà “la partida del segle” (1995). El 10, apareixia La Ilustració Catalana (1880), primera revista gràfica en català i tenia lloc a Barcelona (1910) una de les primeres manifestacions feministes.

 

  • Algunes fruites típiques del mes de juliol

Òmnium Cultural (1961) es fundà a Barcelona l’11 de juliol, un 14 es refundà el cos policial dels Mossos d’Esquadra (1983) i un 16 va obrir a Valls (1916) la primera biblioteca de la Mancomunitat de Catalunya i naixia el Partit dels Socialistes de Catalunya (1978), com a confluència de tres col·lectius anteriors. El 19 de juliol, les forces populars s’imposen als militars colpistes arreu dels Països Catalans (1936), llevat de Mallorca, Eivissa i Formentera. El 21, es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (1936), el 22, apareixia la revista Tele/Estel (1966), primera revista en català no lligada a l’Església catòlica des de 1939 i el 23, es fundava el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936), per la fusió de quatre grups socialistes.  El 28, a Palma (1978) es constituïa el Consell General Interinsular, Andorra ingressava a l’ONU (1993) i el Parlament de Catalunya (2010) abolia les curses de braus en el seu territori.

Els escriptors Baltasar Porcel (2009), Josepa Massanés (1887) i el músic Agustí Borgunyó (1967), van morir un primer de juliol. El 2, van fer-ho els valencians, sor Isabel de Villena, primera dona escriptora en català, i el poeta Teodor Llorente (1911). El dia 3, van morir el militar de les Milícies Pirinenques J. M. Benet de Caparà (1977), l’arquitecte Enric Miralles (2000), i la historiadora Eva Serra (2018). El 4, l’editor Josep Espasa (1911), el dramaturg Frederic Soler, Pitarra (1895), el pintor J. J. Tharrats (2001) i el poeta Juan Gil-Albert (1994). Maria Mercè Marçal (1998), el 5; l’editor Josep Vergés (2001), el 6 i el 7, el poeta i gramàtic Carles Salvador (1955), el pintor H. Anglada Camarasa (1959), el poeta Agustí Bartra (1982) i l’actriu Lola Lizaran (2003). El 8, deixaren aquest món el periodista J. Mañé i Flaquer (1901 i l’industrial Eusebi Güell (1918). El 9, el filòsof Jaume Balmes (1848) i l’empresari J. B. Cendrós (1986). 

 

  • Paco Cabanes, Genovès, el millor jugador valencià de pilota, morí un juliol, el mes on guanyà la “partida del segle”

La historiadora Núria Sales (2023) morí un 10 de juliol i un 11 van fer-ho l’escriptor Xavier Romeu (1983), l’empresari Pere Duran farell (1999), el lexicògraf F. Ferrer Pastor (2000), el dirigent esportiu Ramon Basiana (2021), l’escriptor Jordi Cussà (2021), l’actriu Emma Cohen (2016) i el cantant i productor Toni Cruz (2025). El 12 morí el poeta Carles Riba (1959); el 13, l’arquitecte Rafael Massó (19935); el 14, el tenor Francesc Viñas (1933); el 15, l’escriptor occitanista Josep Carbonell (1979) i el 16, el filòleg M. Milà i Fontanals (1884). Ramon Aramon (2000), filòleg de l’IEC, faltà un 17, igual que el periodista Alfons Llorenç (2024) i l’escriptora Rosa Regàs (2024). Àngel Guimerà (1924) deixà aquest món el 18 de juliol i el 19, l’escriptor Apel·les Mestres (1936), el monjo i historiador Anselm M. Albareda (1966), el músic Lluís M. Millet (1990), la novel·lista Beatriu Civera (1995), el periodista Carles Sentís (2011) i el filòleg i polític J. F. Lòpez-Casasnovas (2022). El 20, l’escriptor M. A. Riera (1996) i el cuiner Fermí Puig (2024). 

El cantant Xesco Boix (1984) morí el 21 de juliol, com l’escriptor Pere Calders (1994). L’escriptor i polític Josep Melià (2000) i la cantant Núria Feliu (2022), un 22 de juliol.  El polític Alfons C, Comín (1980), l’arabista Joan Vernet (2011), l’editora Esther Tusquets (2012) i els actors Paco Morán (2012), Josep Sazatornil (2015) i Teresa Gimpera (2024) moriren tots un 23 de juliol. El sindicalista i ministre Joan Peiró (1942) fou afusellat un 2, l’erudit Jordi Rubió i Balaguer (1982) morí un 25 i un 26 de juliol van fer-ho l’escriptor Narcís Oller (1930), la cantant Raquel Meller (1962) i el pallasso Charlie Rivel (1983). El llibreter i activista J. Ballester Canals (1980) faltà un 27, com el poeta Àlex Susanna. El jove escriptor Joan Barceló i Cullerés (1980) morí un 26, com el periodista Toni Mestre (2006). El 30 se suïcidà l’esportista Joan Gamper (1930), dia de la defunció també de l’escenògraf Fabià Puigserver (1991) i el futbolista Antoni Ramallets (2013). El darrer dia de juliol és la data de la mort del violinista Enric Casals i Defilló (1986) i de Paco Cabanes, el Genovès (2021), la figura més destacada de la pilota valenciana de tots els temps. 

 

  • Joan Comorera, artífex de la fusió dels quatre grups al PSUC, el juliol de 1936

Al llarg d’aquest mes, una dotzena de països celebren la seva Diada nacional. El dia del Canadà té lloc cada primer de juliol, en commemoració de la creació de la confederació canadenca, l’1 de juliol de 1867. El 4, els Estats Units d’Amèrica celebren la seva independència de la corona britànica. El 5, Veneçuela se separa d’Espanya (1811) i el 9 fa el mateix l’Argentina (1816). La festa anual de Flandes és l’11 de juliol, en record d’una batalla guanyada als francesos (1302). La presa de la Bastilla (1789), el 14 de juliol, ha esdevingut la festa nacional de França. I, el dia 20, la de Colòmbia en independitzar-se d’Espanya (1810). Leopold I, primer rei de Bèlgica, en jurà la constitució un 21 de juliol (1831) i de llavors ençà n’és festa nacional. Les Irmandades da Fala van començar a celebrar el Dia da Patria Galega el 25 de juliol (1920), coincidint amb sant Jaume. I el castrisme instituí el Dia de la Rebeldía Nacional el 26 de juliol, coincidint amb l’assalt a la caserna de Moncada (1953). La firma de l’armistici en la guerra de Corea (1953) és celebrat a Corea del Nord, el dia 27, com a Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d'Alliberament. I el 29 de juliol és l’Ólavsøka, dia de Sant Olaf, festivitat nacional de les illes Fèroe.

]]> Wed, 15 Jul 2026 15:06:42 +0200 <![CDATA[El nou Sant Jordi Club serà el doble de gran]]> Barcelona ha escollit l'estudi barceloní Jorge Vidal Studio i el parisenc Bruther per a la remodelació del Sant Jordi Club, en el marc del concurs internacional de projectes arquitectònics escollits per BSM. La proposta, que preveu finalitzar abans d'acabar el 2029 amb una inversió de 70 milions d'euros, vol convertir-la en la primera gran sala de l'Estat concebuda des de l'origen per a la música en viu, amb tecnologia puntera. Amb un aforament escalable fins a 9.000 espectadors, busca consolidar-se com "un hub musical" i cultural de referència a Europa, segons l'Agència Catalana de Notícies (ACN). L'alcalde Jaume Collboni ha dit que volen atraure tant noms internacionals com talent emergent local. Ha recordat que artistes com Rosalia o Estopa van fer els primers passos aquí.

La transformació del Sant Jordi Club impulsada per BSM se centra en quatre eixos: millorar l'experiència del públic, dels artistes i dels promotors, durant i després dels espectacles; reforçar les capacitats tècniques i de producció per als concerts més exigents; avançar en sostenibilitat i eficiència energètica, i garantir una accessibilitat universal, clara i inclusiva.

Durant la presentació del projecte guanyador, de Bruther i Jorge Vidal Studio, l'alcalde Jaume Collboni ha destacat l'anuari de la música, conegut aquest dimarts, segons el qual la facturació de la música en viu s'ha multiplicat per quatre en els últims 25 anys. "Barcelona ha excel·lit en la capacitat d'atraure grans concerts internacionals, però també de donar oportunitats als locals, com Estopa i Rosalia que van fer els seus primers grans concerts en aquesta Anella Olímpica", ha apuntat.

Amb els seus tres espais (Estadi Olímpic, Palau Sant Jordi i Sant Jordi Club), l'Anella Olímpica va viure 198 esdeveniments durant l'any 2025, que van aplegar més de 2,4 milions d'espectadors. Més del 80% d'aquest públic prové de Barcelona, l'àrea metropolitana i la resta de Catalunya. "L'aposta pública de la ciutat és mantenir actualitzats aquests espais, i comencem pel Sant Jordi Club", ha afirmat Collboni.

D'aquesta manera, l'alcalde de Barcelona ha explicat que el nou Sant Jordi Club donarà cobertura a un segment de públic que podrà anar dels 3.000 als 9.000 espectadors, de forma escalable, amb diferents configuracions d'escenari i grades. Ha afegit que comptarà amb les darreres tecnologies musicals, i que estarà connectat amb el seu entorn. "L'experiència no només serà allò que passa dins, sinó com s'hi arriba i com s'hi està", ha dit.

Per a aconseguir aquesta versatilitat, l'arquitecte Jorge Vidal ha explicat que s'enderrocarà l'actual espai i se'n construirà un de nou, que doblarà el seu volum. Ara mateix, la llargada és de 35 metres de punta a punta, i es passarà a 65 metres. També creixerà en altura, dels 14 metres actuals als 27.

La proposta guanyadora

La proposta de Bruther i Jorge Vidal Studio planteja el nou Sant Jordi Club com una peça singular i alhora respectuosa amb el Palau Sant Jordi, obra d’Arata Isozaki. Amb 17.000 metres quadrats, el projecte es concreta en un edifici de planta rectangular, d’uns 25 metres d’alçada i amb dues plantes soterrades, que s’integra de manera natural en el paisatge de Montjuïc i preserva el protagonisme del Palau Sant Jordi dins del conjunt olímpic.

La proposta arquitectònica també se centra en la qualitat de l’experiència, de l’inici al final. El projecte crea una gran plaça d’accés a la façana oest, connectada amb l’Esplanada Olímpica, que actuarà com a porta principal i vestíbul exterior del nou equipament. Aquest espai podrà acollir serveis i activitats per gaudir de l’experiència des del primer moment.

La plaça enllaçarà amb un gran vestíbul interior, concebut com el principal espai de trobada i acollida del nou Sant Jordi Club. El vestíbul incorporarà diferents serveis de restauració i marxandatge i organitzarà els diferents recorreguts cap a la sala.

L’exterior es completarà amb una segona plaça pensada per facilitar una sortida fluida i ordenada del públic, i una tercera plaça destinada als usos logístics, tècnics i operatius del recinte. Aquesta organització permetrà millorar els fluxos, separar els diferents usos i fer més còmoda tant l’experiència del públic com l’operativa d’artistes, promotors i equips tècnics.

La qualitat acústica serà clau en el projecte. La sala estarà dissenyada per oferir una experiència sonora d’alta qualitat en diferents formats de concert i espectacle, amb materials absorbents a les parets, butaques amb tractament acústic i un sistema d’aïllament de “caixa dins la caixa”. Aquestes solucions permetran compatibilitzar l’activitat del nou Sant Jordi Club amb el funcionament del Palau Sant Jordi. La sala es complementarà amb tecnologia multimèdia i audiovisual de primer nivell, preparada per a les exigències actuals dels concerts i les grans produccions, amb sistemes d’il·luminació, so, vídeo i streaming.

]]> Wed, 15 Jul 2026 15:14:59 +0200 <![CDATA[Barcelona instal·larà una pantalla gegant per veure la final del Mundial]]> L'Ajuntament de Barcelona retransmetrà l'última cita del Mundial en una pantalla gegant situada a Les Corts. Després del pas a la final que va aconseguir la selecció espanyola aquest dimarts contra França, l'últim partit de la competició internacional es podrà veure en directe a la ciutat, com ha confirmat l'alcalde Jaume Collboni a través de les seves xarxes socials.

"La final del Mundial es viu a Barcelona", ha celebrat Collboni a través d'una publicació a Instagram. La pantalla, de vuit metres d'amplada per cinc d'alçada, s'ubicarà al carrer de Martí i Franquès, a tocar de Baldiri i Reixac, al districte de les Corts. L'espai obrirà a les 19 hores amb activitats i música pensades per al públic familiar. Mitja hora abans de l'inici del partit, a les 20.30 hores, s'hi podrà seguir la prèvia, mentre que a les 21 hores començarà la retransmissió en directe del partit.

Per accedir al recinte, que disposarà de dos punts d'entrada senyalitzats, no es permetrà introduir-hi begudes alcohòliques ni envasos de vidre. L'Ajuntament explica que la iniciativa pretén oferir un espai perquè la ciutadania pugui seguir la final en un ambient festiu, familiar i de convivència.

El regidor d'Esports, David Escudé, ha destacat que aquesta proposta permet compartir amb els barcelonins una gran cita esportiva internacional en un espai públic i ha expressat el desig que els aficionats puguin celebrar una victòria de la selecció espanyola. "Som-hi Espanya, compartim totes i tots junts un moment històric. A per la segona estrella!", ha escrit Collboni a la seva publicació d'Instagram.

En els últims anys, el consistori ja ha habilitat pantalles gegants per seguir altres esdeveniments esportius, com la final de la Lliga de Campions femenina guanyada pel FC Barcelona o la final de l'Eurocopa masculina del 2024, també amb triomf de la selecció espanyola.

]]> Wed, 15 Jul 2026 14:36:30 +0200 <![CDATA[Sánchez repunta malgrat la condemna a Ábalos, segons el CIS]]> La condemna de José Luis Ábalos i la multiplicació de les imputacions vinculades al PSOE no només no perjudiquen Pedro Sánchez si no que el fan repuntar. Això és el que indica l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del juliol, publicat aquest dimecres. El PSOE tornaria a guanyar les eleccions espanyoles amb el 33% dels vots mentre que el PP perdria pistonada i se situaria en un 25,1% d'intenció de vot. De fet, respecte el mes passat, en què es mesuraven per primer cop les conseqüències electorals dels escàndols del PSOE, ara els socialistes marquen una millora que, sempre segons el CIS, implicaria una pèrdua de suports tant dels populars com de Vox.

Amb el 33% dels vots, Sánchez guanyaria 1,7 punts més respecte l'enquesta del juny, quan el baròmetre marcava una caiguda pronunciada dels socialistes amb els casos de José Luis Rodríguez Zapatero i Leire Díez en primera plana. Llavors qui reduïa les distàncies era el PP, que marcava una de les millors xifres al baròmetre, tot i que ara torna a quedar-se enrere. Els d'Alberto Núñez Feijóo, amb el 25,1% dels vots, es deixarien exactament dos punts respecte al registre del juny. En la tercera posició quedaria un Vox que marcaria un 15,3% dels vots i que es deixaria cinc dècimes respecte l'última estimació, mentre que la quarta posició seria per un Sumar que es deixa tres dècimes i marcaria ara un 6,1% dels vots. Les tres dècimes que també perd Podem, que obtindria el 2,5% dels suports.

Pel que fa als partits catalans, el CIS marca una de les diferències més grans entre ERC i Junts dels últims mesos. El baròmetre atorga als republicans una intenció de vot del 2,7%, la xifra més alta des de l'abril i un guany de vuit dècimes respecte al juny. Per contra, Junts obté un 0,7%, que suposa la xifra més baixa des del març i una pèrdua de tres dècimes respecte l'últim baròmetre. Pel que fa als bascos, el PNB trenca amb el lideratge que Bildu havia marcat en els últims mesos: els primers marquen un 1% del vot (+0,4) mentre que els segons registren un 0,8% (-0,4). El BNG obté el 0,9% dels vots mentre que S'ha acabat la festa acumula el 2,6% dels suports i tanca la llarga llista de partits que recull el CIS.

Sánchez, preferit per ser president

Pedro Sánchez és el líder polític millor valorat amb una puntuació mitjana de 4,25 sobre 5. El segueix Yolanda Díaz amb un 4, Alberto Núñez Feijóo amb un 3,64 i Santiago Abascal que obté un 2,96. Sánchez és el preferit com a president del govern espanyol per al 40% dels enquestats, que suposa un avantatge de 19,2 punts respecte a Feijóo, que és el preferit per al 20,8%. Abascal se situa en l'opció preferida per al 13,8% i Gabriel Rufián per al 6,9%. Així i tot, un 69,1% dels enquestats assegura que Sánchez els inspira "poca o gens de confiança" com a president del govern espanyol. Mentre que el 29,6% diu que els hi dona "molta o bastant" confiança.

Pel que fa a la valoració dels membres del govern espanyol, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, torna a ser el millor valorat amb un 5,62 sobre 10. El segueix el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que aconsegueix un 5,36. I, en tercer lloc, se situa el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, amb un 5. El principal problema d'Espanya, segons el sondeig, continua sent l'habitatge (43%), seguit de la immigració (23,4%) i els problemes polítics en general (18,7%). L'enquesta es va realitzar de l'1 al 6 de juliol, després que es fes pública, el 22 de juny, la sentència condemnatòria contra Ábalos a més de 24 anys de presó per "greus delictes de corrupció" en l'anomenat cas de les mascaretes.

]]> Wed, 15 Jul 2026 12:46:52 +0200 <![CDATA[La meitat de les pimes catalanes frena el seu creixement per problemes d’habitatge i mobilitat]]> Aproximadament la meitat de les pimes catalanes ha limitat, ajornat o descartat decisions de creixement per problemes vinculats a l’habitatge i la mobilitat dels treballadors, segons un estudi presentat aquest dimecres per Pimec. En concret, un 28% ha renunciat a ampliar plantilla, un 16% ha ajornat projectes i un 13% ha descartat obrir un nou centre. “Hi ha llocs de treball que no es poden cobrir perquè no hi ha habitatge o perquè té uns costos que fan impossible la contractació”, ha alertat també el president de Pimec, Antoni Cañete. 

L’estudi, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya a partir d’una enquesta a prop de 400 empreses, constata que el 98% considera que el mercat de l’habitatge de la seva zona està tensionat. Aquesta situació, segons l’informe, dificulta la captació de treballadors i redueix el mercat laboral al qual poden accedir les empreses. “El mercat laboral real es fa petit i la conseqüència és que això afecta la capacitat de generar riquesa de les empreses”, ha explicat el president de l’Observatori, Oriol Amat.

En aquest context, el 63% de les empreses afirma tenir dificultats per cobrir vacants i tres de cada quatre asseguren que necessiten més temps que fa dos anys per incorporar nous treballadors. El problema afecta especialment els llocs de treball presencials i amb retribucions mitjanes i baixes. Entre les empreses amb problemes per cobrir vacants, un 31% apunta a trajectes massa llargs o cars, un 28% a una mala connexió amb transport públic i també hi ha companyies que assenyalen la falta de pisos assequibles o el cost de viure a prop del lloc de feina. “El problema del desplaçament va barrejat amb el de l’habitatge”, ha remarcat Amat.

Sobrecostos de 5.500 euros anuals

La tensió residencial també té un impacte directe en els costos laborals. El 57% de les empreses assegura haver assumit sobrecostos durant processos de contractació per problemes vinculats a l’habitatge o els desplaçaments, amb un cost extra mitjà de 5.500 euros anuals. “Habitatge més car vol dir despesa de personal més elevada”, ha afirmat Amat, que ha assenyalat que l’anàlisi de les dades mostra una correlació entre el preu dels lloguers i els costos de personal. En paral·lel, el 82% de les empreses percep que la problemàtica residencial genera pressió a l’alça sobre els salaris.

Les dificultats s’estenen també a la captació i retenció de talent. Segons les dades presentades per Amat, el 60% de les empreses s’ha trobat amb candidats que s’han fet enrere abans de rebre una oferta per qüestions relacionades amb l’habitatge i el percentatge puja al 67% un cop presentada l’oferta laboral. A més, un 33% assenyala problemes d’habitatge o desplaçament entre els motius de sortida de treballadors, gairebé la meitat dels quals són joves.  “Una empresa amb més capacitat econòmica pot organitzar sistemes de transport o habitatges empresarials. A la pime això li és molt més difícil”, ha apuntat Amat.

Un pacte transversal

Davant d’aquest escenari, el president de Pimec, Antoni Cañete, i la presidenta del Col·legi d'API de Barcelona, Montserrat Junyent, han demanat un Pacte Transversal per l’Habitatge. Entre altres mesures, aquest proposa incrementar progressivament la inversió pública fins al 0,7% del PIB, mobilitzar sòl per a habitatge assequible i social, reforçar la col·laboració publicoprivada i simplificar els tràmits administratius. Amar ha reclamat “canviar el marc mental” de les polítiques d’habitatge i prioritzar la construcció assequible a les zones amb activitat econòmica, així com millorar les connexions de transport amb els centres de treball. “Sense habitatge a un preu que sigui assumible, estem generant més problemes en la competitivitat, i ja en tenim altres”, ha conclòs.

]]> Wed, 15 Jul 2026 12:29:43 +0200 <![CDATA[CaixaBank prepara el salt als Estats Units per al 2027 amb una oficina de banca privada a Miami]]> CaixaBank prepara el desembarcament als Estats Units amb la primera oficina de banca privada que se situaria a Miami a partir del 2027. El banc ja compta amb oficines de representació a Nova York però no amb sucursals operatives. L’entitat financera ha nomenat Edward O’Loghlen com a responsable de CaixaBank Wealth Management als EUA per dirigir l'operació, segons ha informat Cinco Días i ha confirmat l’ACN. La nova oficina, que s’enfocarà a l’assessorament per a grans fortunes, podria estar en funcionament el 2027.

]]> Wed, 15 Jul 2026 11:52:22 +0200 <![CDATA[Uns lladres intenten robar a la casa de Lamine Yamal a Esplugues de Llobregat]]> Els Mossos d'Esquadra investiguen l'intent de robatori a la casa del futbolista del Barça Lamine Yamal, a Esplugues de Llobregat. La Divisió d'Investigació Criminal s'ha fet càrrec del cas i també dels intents de robatori en dues cases del costat, cosa que fa sospitar que van ser els mateixos autors.

Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ACN, l'intent de robatori es va produir de matinada, poc després que el davanter blaugrana acabés de jugar la semifinal del Mundial amb Espanya als Estats Units. Els intrusos, que anaven amb passamuntanyes, van intentar accedir a la finca per un dels murs.

Els vigilants de seguretat de la casa ho van detectar a través de les càmeres i van avisar a la policia. Els lladres van fugir quan van ser detectats i, poc després, van arribar els Mossos. Tot ha quedat en un intent de robatori que s'ha aturat a temps mentre el jugador del Barça disputava la semifinal del Mundial contra França.

"La Roja" es classifica per a la final del Mundial

La selecció espanyola, amb quatre catalans a l'onze titular -d'entre els quals Lamine Yamal-, va mostrar un gran nivell col·lectiu aquest dimarts a la semifinal del Mundial que li va permetre superar a França, la gran favorita abans del partit. L'equip de Luis de la Fuente va dominar la possessió i va desactivar el perill ofensiu francès amb bones vigilàncies defensives i cobertures permanents.

El basc Mikel Oyarzabal va obrir el marcador al minut 21 de la primera part gràcies a un penal provocat per Lamine Yamal. Al segon temps, una gran jugada coral va deixar la pilota a les botes d'un Dani Olmo incommensurable, que va deixar sol el lateral extremeny Pedro Porro per definir amb molta calma i marcar el 0 a 2 definitiu.

]]> Wed, 15 Jul 2026 11:49:53 +0200 <![CDATA[El procés de «La Roja»]]> Els dies 10 i 11 de juliol del 2010 van servir per explicar la dualitat que, tradicionalment, ha empeltat Catalunya. El dia 10, una multitud va sortir al carrer per protestar contra la retallada de l'Estatut perpetrada pel Tribunal Constitucional (TC). Més d'un milió de persones es van congregar sota el lema Som una nació, nosaltres decidim que va liderar Òmnium Cultural, però els crits majoritaris eren a favor de la independència. No havia començat el procés pròpiament dit, però aquella manifestació va anticipar el que acabaria passant. L'endemà, Espanya va guanyar el Mundial de Sud-àfrica amb un gol d'Andrés Iniesta, i Barcelona no va ser aliena -ni molt menys- a les celebracions. 

Han passat moltes coses en aquests setze anys. Entre el 2012 i el 2017 hi va haver manifestacions massives cada Onze de Setembre, el referèndum de l'1-O va congregar milions de votants i la sentència contra els líders del procés va comportar batalles campals al centre de Barcelona, per rememorar només tres episodis concrets. El clima, ara, no és ni molt menys el mateix, com tampoc ho és la composició demogràfica del país, ni la situació del català. Ara, el president i els consellers celebren genuïnament que Espanya arribi a la final del Mundial, i el principal partit de Catalunya -el PSC- s'esforça per organitzar pantalles gegants on s'hi vegin de manera massiva els partits de La Roja. 

L'esport és un dels vehicles que millor transmeten el nacionalisme banal, aquell que fa passar per neutres qüestions que tenen una significació política evident. I resulta clar que aquesta selecció espanyola -un gran equip de futbol, organitzat al voltant de bona part dels pilars del Barça, com el 2010- té un suport majoritari, almenys a Barcelona. En dies de finestres obertes -no hi ha altra manera d'estar a casa en plena onada de calor, si no es vol caure en la dictadura de l'aire condicionat-, cada gol provoca crits, celebracions i petard. Cada eliminatòria superada és un crescendo de clàxons. Si diumenge no ho impedeixen Harry Kane o Leo Messi, no és fàcil de predir què passarà a la ciutat. 

Tot això s'explica per una sèrie de raons. La primera, que el 2010 s'olorava una onada ascendent per al sobiranisme, i ara és tot el contrari, almenys a nivell institucional, per bé que el CEO retrati un creixement del suport a la independència. La segona, que els joves ja no han crescut entre mobilitzacions o actes de rebel·lia -entre la Via Catalana i Urquinaona, per entendre'ns-, i han vist com es malbaratava el capital que va suposar la tardor del 2017. L'independentisme pot projectar moltes coses, però poca il·lusió. I, tercera, que la selecció espanyola guanya, i ho fa amb un grup de jugadors que genera pocs anticossos. És molt complicat explicar que es va en contra de Lamine Yamal. 

La normalització política, més que indults, amnisties o nous models de finançament, devia ser aconseguir que cada vegada generi menys anticossos que s'instal·lin pantalles gegants per veure La Roja a Catalunya. I, a diferència del 2010, a Catalunya no hi ha previst res disruptiu que pugui compensar els efectes d'un nacionalisme banal espanyol que entra bé, que té cobertura aèria institucional i que és esportivament defensable. Ciutadans, un partit amb el mateix pòsit que un moble prefabricat, sempre citava Victor Hugo per dir que no hi havia res més poderós que una idea a qui ha arribat el seu moment. No tenien raó: no hi ha una idea més potent que la que guanya. 

]]> Wed, 15 Jul 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[«Match ball» per a l'amnistia: què hi ha en joc al TJUE?]]> Totes les mirades estaran posades aquest dijous a Luxemburg. La seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acollirà la lectura del veredicte sobre el gruix de la llei d'amnistia, que no serà concloent del tot però que servirà per delimitar el terreny de joc sobre la seva aplicació definitiva. Què és exactament el que ha de decidir el TJUE? En quina mesura pot afectar Carles Puigdemont, exiliat des del 2017, i Oriol Junqueras, condemnat per l'1-O i a qui encara queden cinc anys d'inhabilitació? El líder de Junts tindrà més a prop el retorn, en cas que la sentència de la justícia europea sigui favorable? Aquestes són les preguntes i les respostes que s'han de resoldre a Luxemburg.

1. Què ha de decidir Luxemburg?

Al TJUE li han arribat quatre causes relacionades amb l'amnistia: la de les despeses de l'1-O al Tribunal de Comptes, la del terrorisme dels CDR a l'Audiència Nacional, l'organització del referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una sobre llaços grocs a Vilanova i la Geltrú. La vista a Luxemburg es va centrar només en dues: Tribunal de Comptes i operació Judes, és a dir, a grans trets, malversació i terrorisme. El tribunal europeu ha de decidir si les despeses per organitzar el referèndum afecten els interessos financers de la UE i, per tant, si es poden amnistiar o no. I també si el suposat terrorisme dels CDR xoca contra la directiva europea de lluita contra el terrorisme i, per tant, si entra o no dins de la llei. El criteri de l'advocat de la UE, que sovint marca la línia de la sentència, diu que la malversació no afecta els recursos de la UE i el terrorisme no vulnera la directiva. Per tant, tots dos delictes es podrien amnistiar. La decisió final serà del tribunal. 

2. Quin tribunal és? Luxemburg o Estrasburg?

No ens hem de confondre. En aquest cas, parlem del TJUE, amb seu a Luxemburg. És l'encarregat d'interpretar el dret de la Unió Europea i resoldre si les lleis dels estats membre hi encaixen, i afecta els 27 estats membres de la UE. Si un jutge té dubtes, com ha passat diverses vegades durant el procés o ara amb l'amnistia, un jutge pot elevar preguntes al TJUE, que analitzarà si una determinada norma encaixa dins de la legislació europea. Exemples? En un cas sobre Oriol Junqueras, el TJUE va dir que els eurodiputats ho eren des que es proclamaven els resultats, sense necessitat d'haver de passar per Madrid a jurar la Constitució, i per tant obtenien immunitat des d'aquell moment. Un altre cas també relacionat amb el procés feia referència a l'abast de les euroordres, concretament si Bèlgica podia rebutjar una ordre de detenció d'Espanya.

I el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)? També és un tribunal europeu però no de la Unió Europea, sinó del Consell d'Europa, que inclou 46 estats membres. Amb seu a Estrasburg, s'encarrega de revisar si s'han vulnerat drets reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans, i s'hi pot accedir un cop s'han exhaurit totes les vies internes i es poden demandar els estats que han signat el conveni. Els líders de l'1-O també han portat carpetes al TEDH, per exemple la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, per vulneracions de drets humans, com ara el dret al jutge predeterminat per llei. Sobre això -una de les grans esperances de l'independentisme- encara no hi ha decisió, però Estrasburg sí que ha conclòs que el Suprem no va violar els drets de Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez amb la decisió de mantenir-los en presó preventiva i impedir-los participar en igualtat de condicions a les eleccions de 2017. 

3. Per què és important la malversació?

És especialment important el que digui el tribunal sobre la malversació. Ha estat el delicte al qual s'han agafat diversos tribunals per no amnistiar els líders de l'1-O. De fet, és el delicte que va servir també al Tribunal Suprem per no aplicar la reforma del codi penal de 2022 i mantenir inhabilitacions i ordres de detenció contra els dirigents independentistes. Si Luxemburg segueix la línia de l'advocat general, hauria de dir que la malversació es pot amnistiar perquè encaixa dins del dret europeu i això seria positiu en la causa del Tribunal de Comptes, però també en d'altres pendents de la resolució de dijous. Una de clara és la que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'organització del referèndum. El TSJC creu que se'ls pot amnistiar, però abans de decidir va optar per elevar-ho a Europa. Malgrat no resoldre directament el cas, la sentència del TJUE també els afectarà directament i podria aplanar el terreny per arxivar finalment la causa dels dos dirigents d'ERC.

4. Podrà tornar Puigdemont? Deixarà d'estar inhabilitat Junqueras?

L'elefant a l'habitació, però, és la causa de l'1-O que hi ha el Tribunal Suprem, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre més exconsellers. És la causa que manté a l'exili l'expresident i inhabilitat el líder d'ERC. El TJUE no respondrà sobre aquesta causa, perquè no li han preguntat. Ara bé, sí que acotarà el terreny de joc i esvairà dubtes sobre l'amnistia. Si dona la raó als independentistes, bloquejarà la via d'impugnar l'amnistia perquè vulnera els interessos financers de la UE, perquè això quedarà resolt. Per tant, amb la decisió de dijous, ni Puigdemont podrà tornar, ni Junqueras deixarà d'estar inhabilitat, però sí és positiva per als interessos d'ERC i Junts es convertirà en un baló d'oxigen per fer més pressió cap al Suprem, que és qui tindrà l'última paraula. Abans, però, s'haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional sobre els recursos d'empara contra la decisió de no aplicar l'amnistia al Govern de l'1-O.  

5. Quan dirà alguna cosa el TC?

El Tribunal Suprem no té dubtes ni pregunta res a Europa, simplement ha decidit que l'amnistia no s'aplica a la malversació del referèndum. Però no perquè afecti els interessos financers de la UE, com insinuen el Tribunal de Comptes i el TSJC. En essència, no l'aplica perquè argumenta que hi va haver enriquiment personal dels líders del procés i, per tant, agafant la literalitat de la llei, aquest supòsit en queda fora. La sala penal retorça els fets, fa una interpretació rocambolesca de la norma i obvia la voluntat del legislador per deixar la llei en paper mullat. Aquesta interpretació és la que han impugnat Puigdemont, Junqueras i la resta de perseguits per malversació al Constitucional, perquè consideren que vulnera drets. I sobre això s'haurà de pronunciar el TC després de les vacances. Serà aleshores quan es podrien començar a moure coses, però l'última paraula -és a dir, si Puigdemont pot tornar i Junqueras presentar-se a les eleccions- la continuarà tenint el Suprem. I no descarta tornar a passar la pilota a Europa.

]]> Wed, 15 Jul 2026 19:01:02 +0200 <![CDATA[La inflació puja al juny després de l'eliminació de la rebaixa de l'IVA a l'electricitat i el gas]]> L'Índex de Preus al Consum (IPC) va pujar una dècima al juny a Catalunya, fins al 3,2%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquesta manera, el creixement interanual dels preus va registrar la mateixa xifra que la mitjana de l'Estat, que es va mantenir en el 3,2% per tercer mes consecutiu.

L'IPC subjacent, que no té en compte els elements més volàtils, va baixar fins al 2,9% tant a l'Estat com a Catalunya, on es va mantenir respecte del mes anterior. L'INE detalla que els preus de l'electricitat i, en menor mesura, del gas, van afegir pressió a l'alça, coincidint amb que l'IVA va tornar del 10% al 21%. En canvi, ho va compensar el preu dels combustibles.

Pel que fa a la variació mensual dels preus, a Catalunya van augmentar un 0,8%, per sobre del 0,2% del mes anterior; mentre que a l'Estat la inflació ha incrementat un 0,6%, també per sobre de la dada del maig (0,1%). Això per l'increment del preu de l'electricitat i els combustibles, dos elements que han estat al focus des de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà. Amb la retirada el juny de les mesures fiscals que va posar en marxa el govern espanyol per pal·liar l'impacte del conflicte, però, el seu cost s'ha disparat. En la valoració de les dades, el Ministeri d'Economia ha assegurat que el seu pla "continua complint l'objectiu" i reitera que des que es va posar en marxa ha rebaixat en prop d'un punt la inflació general. 

 

Els productes que més s'han encarit a Catalunya

De fet, els preus que més van pujar al juny a Catalunya respecte al mateix mes d'un any abans van ser restaurants i allotjament (5,4%), transport (4,1%), habitatge (4%), assegurances i serveis financers (3,8%) i cura personal i altres (+3,6%). Van créixer en menor mesura els preus de mobles i articles de la llar (1,7%), sanitat (1,6%), i informació i comunicacions (+0,7%), i van baixar en vestit i calçat (-0,7%).

Per demarcacions, la variació interanual de l'IPC al juny es va situar en el 3,3% a Girona, el 3,3% a Tarragona, el 3,1% a Lleida i en el 3,1% a Barcelona. Respecte al mes anterior, els preus van pujar un 0,9% a Tarragona, un 0,8% a Barcelona, un 0,6% a Girona i un 0,5% a Lleida.

]]> Wed, 15 Jul 2026 09:57:51 +0200 <![CDATA[Transports ampliarà l'AP-7 entre Sant Celoni-Montornès i Martorell-Vilafranca amb un quart carril]]> El Ministeri de Transports treballa per ampliar la capacitat de l'AP-7 amb un quart carril als trams entre Sant Celoni - Montornès del Vallès i Martorell – Vilafranca Centre. Tal com ho ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ACN, en el primer cas, l'actuació afecta uns 30 km i en el segon, uns 25 km.

Juntament amb altres actuacions anunciades, el Ministeri té quatre projectes en marxa per augmentar la principal artèria viària catalana, que suposen una inversió superior als 500 milions d'euros. Així, els dos trams que han transcendit aquest dimecres s'afegeixen a L'Hospitalet de l'Infant – Amposta, el més avançat; i la B-23 – Martorell, un dels principals accessos a Barcelona.

]]> Wed, 15 Jul 2026 09:14:02 +0200 <![CDATA[Rajoy no demana disculpes per l'article racista: «Cal tenir bon humor»]]> L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha evitat demanar disculpes per l'article en què afirmava que la selecció francesa tenia "un altíssim nivell, però sense francesos", unes paraules que han estat qualificades de racistes i xenòfobes pel govern francès i per l'espanyol i que han provocat una polèmica política i diplomàtica. En una nova columna publicada aquest dimarts a El Debate amb motiu de la victòria de "la Roja" a les semifinals, Rajoy defensa que el primer text era una mostra d'"humor", acusa l'executiu de Pedro Sánchez de pretendre fer “soroll” amb les seves paraules i carrega contra els qui, segons diu, s’han “xivat” a “un ministre estranger”.

A Cal tenir bon humor, Rajoy assegura que l'article anterior s'ha interpretat de manera interessada. Ironitza amb les crítiques que ha rebut del govern espanyol i dona gràcies a les autoritats per “l’atenció" que li han prestat en aquest Mundial. En tot cas, lamenta que “tants esforços dedicats a glossar” les seves “virtuts” hagin distret aquestes “autoritats” d’altres qüestions "que estan al cap de tots i preocupen a la gent”.

A parer de Rajoy, l’executiu espanyol està més interessat “a xivar-se a un ministre estranger” o “fer una reverència a un primer ministre per provocar soroll” que de “que no es parli del que vivim”. “Ells no demanen perdó per res. Això, pel que es veu, sempre els toca a altres”, diu per justificar que no es disculpa. I afegeix: “Vostès ja saben com soc i el que penso. Visca Espanya. Hem guanyat un cop més”.

Amb tot, diversos membres del govern francès i dirigents polítics -fins i tot de l’extrema dreta francesa- van condemnar les declaracions de Rajoy en considerar-les ofensives i incompatibles amb la realitat diversa de la societat francesa. Al seu torn, Sánchez i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, es van disculpar amb França i van lamentar que Rajoy "boicoteja" les relacions internacionals de l'Estat.

]]> Wed, 15 Jul 2026 08:58:18 +0200 <![CDATA[Retards que poden superar la mitja hora a l'R13, l'R14 i l'RT1 per una incidència a la Plana Picamoixons]]> L'R13, l'R14 i l'RT1 registren retards que poden superar la mitja hora de mitjana per una incidència a la infraestructura a l'estació de la Plana Picamoixons, segons ha informat Renfe. Les mateixes línies ja van patir retards aquest dimarts també per una incidència a la mateixa estació.

D'altra banda, l'R4 registra retards d'uns 20 minuts per una incidència a Castellbisbal.

]]> Wed, 15 Jul 2026 08:29:28 +0200 <![CDATA[Dos incendis simultanis posen a prova els Bombers en el pic de l'onada de calor]]> El dia estava marcat amb vermell fosc al calendari de Bombers, Agents Rurals i la resta d'agències que treballen en prevenció i extinció. El pic de l'onada de calor -amb temperatures que han arribat finalment fins als 42,5 ºC- coincidia amb un gir de vents cap a ponent-garbí que havia d'assecar l'ambient i disparar el perill d'incendi.

Lamentablement, les previsions s'han complert i ho han fet en l'escenari que sempre s'intenta evitar: la simultaneïtat. Inicialment, poc abans de les 2 del migdia, se n'ha declarat un a Querol, a l'Alt Camp. Ràpidament, s'han disparat les alarmes, ja que es tractava del quart foc en una setmana i donava més versemblança a la sospita que eren provocats.

Els Bombers l'han atacat amb intensitat amb més de quaranta dotacions -una quinzena d'aeris- que han aconseguit frenar l'avanç de les flames. Posteriorment, els Agents Rurals han aclarit que es tractava de dues represes del foc d'Aiguamúrcia del diumenge 12 de juliol. Entre el focus de Querol i un segon a Pontons (Alt Penedès), han afectat 14 hectàrees i el balanç total ha ascendit a 162.

Estabilitzat l'incendi de Sant Quirze Safaja

Mentre s'actuava amb tota la força a l'Alt Camp, s'ha declarat un segon incendi, ara al Moianès. Ha estat a tocar del càmping l'Illa, al terme de Sant Quirze Safaja, una zona que ja havia patit un foc per Sant Joan i que els Bombers han donat per estabilitzat poc abans de les nou del vespre.

Les flames, especialment al flanc esquerre, han avançat ràpidament gràcies a focus secundaris que han saltat la carretera que uneix Centelles i Sant Feliu de Codines. En aquest sentit, malgrat afectar territori del Moianès, l'incendi avançava cap a Osona.

L'últim balanç provisional dels Agents Rurals és de 97 hectàrees -poc més d'un terç de l'espai d'interès natural Cingles del Bertí-, però tenia un potencial de 500, és a dir, de convertir-se en un gran incendi forestal.

Novè dia amb temperatures per sobre dels 40 graus

Tal com s'esperava, a molts punts del país s'ha superat la barrera dels 40 graus. Concretament, a 21 observatoris de 14 comarques, algunes poc habituals com la Garrotxa, la Selva, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Anoia i el sud del Bages. Els valors més elevats s'han registrat a Anglès (42,5 ºC), Sant Salvador de Guardiola (41,9) i Vacarisses (41,6).

Es tracta del novè dia del 2026 que s'assoleix la quarantena. Una xifra que, just a l'inici de la canícula, ja només queda per sota de quatre estius sencers: 2025 (16), 2022 (14) i també 2003 i 2023 (12).

]]> Wed, 15 Jul 2026 07:42:30 +0200 <![CDATA[El Govern celebra a les xarxes la classificació d’Espanya per a la final del Mundial]]> El Govern ha celebrat la victòria de la selecció espanyola de futbol contra França a les semifinals del Mundial i ha felicitat el combinat per la classificació a la final amb diverses publicacions a les xarxes socials. Aquest dimarts a la nit, el president, Salvador Illa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, han compartit dos missatges a la xarxa social X mostrant el seu suport a "la Roja" arran del 0 a 2 contra el país gal.

"Equip, talent i ambició", ha expressat Illa, que ha republicat el missatge de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). El president ha finalitzat el text amb un "a la final!" i les etiquetes "#VamosEspaña" i "#CopaMundialFIFA". Al seu torn, Dalmau ha optat per un concís "a la final!" amb tres emoticones de braços celebrant amb el símbol de força.

La resta de membres de l'executiu no s'han expressat de manera pública sobre la victòria de la selecció espanyola a Dallas (Estats Units). Sí que ho ha fet, però, el cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, abans del partit. "[Vull] que guanyi Espanya, no me n'amago", ha afirmat als passadissos del Congrés, on ha destacat que hi juguen vuit catalans.

"La Roja" passa per sobre de "les bleus" i es classifica per a la final del Mundial

La selecció espanyola, amb quatre catalans a l'onze titular, ha mostrat un gran nivell col·lectiu que li ha permès superar la qualitat individual de França, la gran favorita abans del partit. L'equip de Luis de la Fuente ha dominat la possessió i ha desactivat el perill ofensiu francès amb bones vigilàncies defensives i cobertures permanents.

El basc Mikel Oyarzabal ha obert el marcador al minut 21 de la primera part gràcies a un penal provocat per Lamine Yamal, que ha pescat una pilota dividida dins l'àrea i ha rebut una puntada a destemps de l'exblaugrana Lucas Digne. Ja al segon temps, una gran jugada coral ha deixat la pilota a les botes d'un Dani Olmo incommensurable, que ha deixat sol el lateral extremeny Pedro Porro per definir amb molta calma i marcar el 0 a 2 definitiu.

]]> Wed, 15 Jul 2026 06:44:37 +0200 <![CDATA[Centenars de persones protesten contra la visita de Felip VI a Barcelona pels premis Princesa de Girona]]> Unes 200 persones, segons xifres provisionals de l'Ajuntament de Barcelona, s'han manifestat aquest dimarts contra la visita del rei Felip VI a la capital catalana amb motiu de l'entrega dels premis Princesa de Girona al Gran Teatre del Liceu. La protesta, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha començat a la plaça Sant Jaume i ha acabat davant del teatre.

Els manifestants, amb una pancarta amb el lema "Ni rei, ni corona", han escridassat l'arribada de les autoritats, han llançat pilotes de tennis i han desplegat paraigües grocs. Durant la marxa també s'han sentit crits com "Catalunya no té rei". El president de l'ANC, Josep Vila, ha reclamat que les institucions catalanes declarin Felip VI persona "non grata" i ha defensat que les visites del monarca a Catalunya "no es poden normalitzar sota cap punt de vista". A la protesta també hi han participat dirigents de Junts, com Mònica Sales i Agustí Colomines.

]]> Tue, 14 Jul 2026 21:47:53 +0200 <![CDATA[La FIFA prohibeix l'entrada d'estelades al partit entre Espanya i França del Mundial]]> La FIFA ha prohibit l'entrada d'estelades al partit entre la selecció espanyola i França corresponent al Mundial. A la prèvia del partit, s'ha fet viral a xarxes el llistat de banderes autoritzades i prohibides que la FIFA a designat per entrar a l'estadi, en què veta totes les variants de l'estelada, a més d'altres banderes franquistes.

Entre les banderes admeses hi ha la bandera espanyola, la bandera espanyola amb l'escut constitucional, la bandera francesa i els emblemes de la Federació Francesa de Futbol, així com l'entrada amb símbols oficials vinculats a la selecció francesa. En canvi, la FIFA ha posat al mateix nivell les banderes independentistes catalanes que altres elements franquistes o feixistes, com les banderes d'Espanya que incorporen l'àguila, la bandera del Sagrat Cor de Jesús o la creu de Borgonya i grups ultres francesos. La llista de símbols prohibits inclou també totes les principals variants de l'estelada. Entre aquestes hi ha l'estelada blava, la vermella, la negra, la verda, la del Partit Comunista Independentista (PCI) i la de Socors Català, entre d'altres.

]]> Tue, 14 Jul 2026 21:13:19 +0200 <![CDATA[El Congrés tomba els objectius d'estabilitat amb els vots del PP, Vox i Junts]]> El ple del Congrés ha descartat aquest dimarts els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic 2027-2029, el primer pas per als nous pressupostos generals de l’Estat que prepara el govern espanyol. La votació ha decaigut per l’oposició del PP, Vox i Junts, disconformes amb el marge de dèficit del 0,1% cedit a les comunitats. Ara, l’executiu té un mes per remetre’ls de nou a la cambra, que els votarà, previsiblement, la setmana que ve. Si tampoc prosperen, està previst aplicar el repartiment del dèficit contemplat al pla fiscal estructural 2025-2028 pactat entre l’Estat i la Comissió Europea, que inclou un dèficit per al conjunt de les administracions de l’1,8%.

"Resulta totalment incomprensible des del punt de vista racional que determinats governs autonòmics votessin en contra d’aquest objectiu al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i convé recordar que, quan aquest govern ho va plantejar anteriorment, es van abstenir", ha argumentat el ministre d’Hisenda, Arcadi España, durant el debat de la proposta. "No es pot demanar més finançament i capacitat de despesa per a les comunitats, i després votar-hi en contra", ha lamentat, tot anticipant-se a la negativa del PP, Vox i Junts. Finalment la proposta ha rebut 167 vots a favor, 178 en contra i 5 abstencions.

España ha argumentat que "és possible combinar creixement econòmic, cohesió social i responsabilitat fiscal" i ha destacat que la proposta del govern espanyol fixava una reducció "progressiva i realista" del dèficit. Així mateix, ha ressaltat que la fórmula del seu ministeri permet a les comunitats no haver de retallar el dèficit els pròxims tres anys, estable en un 0,1%, mentre que l’esforç serà assumit principalment per l’administració central.

Des del PP, el diputat José Vicente Marí ha criticat el "teatret" del govern espanyol i ha afirmat que l’únic que espera la ciutadania és la dimissió de Pedro Sánchez i la convocatòria d’eleccions. "El que votem en realitat és l’existència d’aquest govern incapaç, i votem no a aquest govern perjudicial per als espanyols", ha indicat, tot denunciant que l’executiu encara no hagi aprovat cap pressupost aquesta legislatura. També Vox ha criticat els comptes que prepara el govern espanyol, així com l’efectivitat de les mesures socials de l’executiu del PSOE i Sumar.

ERC demana un nou model

Des d’ERC, la diputada Teresa Jordà ha dit que votaven "emprenyats" a favor de la proposta i ha avisat que aquesta inclou un repartiment del dèficit "insuficient" i que respon a un model que no funciona perquè concentra els recursos en mans de l’Estat. "Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament, per abans-d’ahir; anem molt tard", ha reblat.

Junts: "Tothom sap que no tindran pressupostos"

Per part de Junts, el diputat Josep Maria Cruset ha dit que el govern de l’Estat i el Ministeri d’Hisenda s’han convertit en un "depredador" obsessionat a incrementar la recaptació. "El que proposen és una estafa per a Catalunya", ha argumentat. Pel que fa a la proposta, ha dit que és la mateixa des de fa anys i que concentra el marge de dèficit permès per la UE en l’Administració central. Per això, ha demanat multiplicar per sis el marge de les comunitats, fins al 0,6% de dèficit. "Poden portar els pressupostos, però no serà més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. Deixin d’enganyar la gent", ha conclòs.

]]> Tue, 14 Jul 2026 20:33:15 +0200 <![CDATA[L'esquerra independentista convoca una mobilització contra Aliança al Fossar de les Moreres]]> L'esquerra independentista ha convocat una mobilització al Fossar de les Moreres el pròxim 10 de setembre amb l'objectiu d'impedir la celebració de l'acte que el partit d'extrema dreta Aliança Catalana preveu fer-hi la vigília de la Diada. Les organitzacions convocants han presentat aquest dimarts la iniciativa amb el desplegament d'una pancarta al mateix espai, des d'on han fet una crida a la mobilització sota el lema "Unitat antifeixista per una terra de tothom".

La mobilització està impulsada per Alerta Solidària, Arran, la COS (Coordinadora Obrera Sindical), Endavant OSAN i el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans). Les entitats han avançat que en les pròximes setmanes donaran a conèixer els detalls de la convocatòria i esperen sumar-hi noves adhesions de col·lectius i organitzacions del moviment popular de cara al 10 de setembre.

Els impulsors de la protesta sostenen que el Fossar de les Moreres és un espai "estretament vinculat a un independentisme popular, inclusiu i obert" i rebutgen que l'extrema dreta el pugui utilitzar per als seus actes polítics. En aquest sentit, denuncien que Aliança Catalana pretén apropiar-se d'un símbol de la memòria i de l'independentisme català i defensen que cal donar-hi una resposta col·lectiva.

Una resposta "unitària, antifeixista i antiracista

Les organitzacions convocants asseguren que la mobilització vol reunir entitats, col·lectius i moviments populars per visualitzar una resposta "unitària, antifeixista i antiracista" davant el creixement de l'extrema dreta. També argumenten que les darreres enquestes, que apunten a un possible augment del suport a Aliança Catalana, fan encara més necessària una mobilització per defensar un model de país "inclusiu i al servei de la majoria social".

Els impulsos denuncien que el partit d'ultra dreta Aliança Catalana representa un projecte polític autoritari que, al seu parer, assenyala les persones migrants com a culpables dels problemes socials i econòmics mentre protegeix els interessos de les elits. Per això, sostenen que la resposta ha d'anar més enllà de l'àmbit institucional i ha de construir-se també des dels carrers i el teixit associatiu.

 

]]> Tue, 14 Jul 2026 20:09:58 +0200