Quatre mil dones es van trobar al Paranimf de la Universitat de Barcelona a finals de maig de 1976, pocs mesos després de la mort del dictador. Va ser un esclat de vida. Les dones anaven juntes, parlaven, debatien. Algunes de les participants diuen: “totes parlant pels descosits” “era un caos absolut” “allò va ser una cosa extraordinària”. Totes coincideixen en el valor polític que va tenir en l’obertura cap a la democràcia, una democràcia que va quedar a mig construir perquè el feminisme, que va ser un inici, va quedar relegat de les institucions molts anys i encara les dones no hem recuperat els drets assolits durant la República.

Per la commemoració d’aquests 50 anys de lluites feministes s’han fet diversos actes, exposicions, llibres, documentals, peces als mitjans... i el 12, 13 i 14 de juny unes jornades que reivindiquen aquests anys i els que venen. Tres dies de debats en el que es vol analitzar el context i projectar cap al futur estratègies de lluita feminista.

He tingut la sort de participar, juntament amb la fotoperiodista Fabiola Llanos, en la direcció d’un documental “I amb elles arriba l’escàndol. 50 anys de les jornades catalanes de la dona” en el que hem entrevistat algunes de les organitzadores i participants. Ha estat impressionant poder compartir amb elles l’emoció d’aquells dies, la seva energia, les seves propostes. 

L’advocada Magda Oranich ens explica com “La situació de les dones en aquell moment era molt dura, discriminatòria, sense drets. Jo vaig fer la ponència jurídica, hi havia molt poques dones advocades”. I va ser en aquest marc que les jornades s’organitzaren i es portaren a terme. Amparo Moreno, una de les periodistes que va informar del que allà passava reflexiona “Vaig viure aquells dies a tope i sense parar, les jornades a les organitzadores també ens van desbordar molt, no esperàvem tant”.

La recentment traspassada Anna Balletbó ens deia “cada pas que fèiem era una conquesta” i en aquell context de manca de drets per a tothom, però molt especialment per les dones moltes reconeixen com els va obrir a noves perspectives, com els va canviar la vida. L’activista feminista Mireia Bofill ens recorda “Vist ara moltes coses, potser són criticables, però només de pensar que es podia intervenir, que es podia parlar, que es podien dir coses que e aleshores ni tan sols les deies a les amigues i que es poguessin dir públicament. Va ser fantàstic ”. La qui fou diputada, Dolors Calvet afirma que “A mi el que més em va agradar de les jornades són les conseqüències”  i ens recorda que els drets assolits, malgrat que encara no tots s’han aconseguit o han estat realment efectius, són reversibles perquè l’amenaça de l’extrema dreta així ho evidencia. 

Experiències imprescindibles que basteixen una història no prou explicada. La vigència de la revolta, tal com reivindiquen les jornades que es portaran a terme el pròxim mes de juny, és absoluta. El feminisme és imprescindible per la construcció d’una societat amb tots els drets, diversa i realment democràtica.

Com a conseqüència, es generen, de manera preocupant, experiències educatives “excepcionals” i particularitzades que sovint deriven en processos de segregació de l'alumnat i en una sobrecàrrega del professorat.

El camí cap a l'educació inclusiva

El canvi de paradigma des d'un model centrat en el dèficit cap a un model centrat en la participació i l'eliminació de barreres va dignificar l'atenció als infants i joves amb necessitats educatives. L'establiment del model d'escola inclusiva va esdevenir el que millor en garantia, no només la presència física a l'aula ordinària, sinó també la participació, el progrés i l'aprenentatge. La legislació educativa espanyola emfatitza clarament la importància de l'educació inclusiva per a garantir l'accés a l'educació de tot l'alumnat. També preveu mesures específiques d'atenció a qui ho requereixi. Això sí, sempre des d'un context inclusiu que eviti la segregació.

Societat

L'escola inclusiva guanya pes com a possible desllorigador de la crisi educativa Gerard Mira

Figures d'atenció a la diversitat

Aquestes mesures són concretades, més enllà de les aplicacions organitzatives del centre, en diverses figures de suport, com ara professionals educatius de suport a la inclusió, professorat d'audició i llenguatge o personal d'orientació educativa. Les figures de suport a la diversitat són diferents segons estableix cada autonomia, però similars pel que fa a les funcions i les ràtios que atenen. La taula següent presenta una síntesi estructurada de les principals figures professionals i dels serveis educatius implicats en l'atenció a la diversitat dins del sistema educatiu de Catalunya.

S'hi recullen diferents perfils, les funcions que desenvolupen, els àmbits d'intervenció i, quan escau, les ràtios orientatives d'atenció, amb l'objectiu d'oferir una visió global dels recursos disponibles per donar resposta a les necessitats educatives específiques de l'alumnat i garantir una educació de qualitat. Aquesta classificació permet identificar els diferents nivells de suport —des de l'aula ordinària fins als recursos intensius i serveis especialitzats— i posa de manifest el caràcter col·laboratiu i multidisciplinari de l'educació inclusiva.

A Catalunya, l'aprovació del Decret 150/2017, introdueix una concepció sistèmica de la inclusió, no únicament una ampliació de recursos especialitzats. Igualment, busca seguir avançant cap a l'objectiu de garantir una educació de qualitat per a tothom, tal com ja apuntava la Llei d'Educació de Catalunya. El Decret estableix, doncs, en concordança amb la legislació oficial, les bases d'un sistema educatiu inclusiu i ho fa amb ambició. Segueix experiències reconegudes d'èxit, com la co-docència, en la que dos docents intervenen conjuntament en una mateixa aula, i arrelat tant en la tradició pedagògica catalana com en la recerca internacional.

Les reclamacions del professorat

Tanmateix, el desplegament del Decret ha topat amb diversos esculls, tal com ja recollia en el seu informe sobre l'estat de l'educació inclusiva a Catalunya, el Síndic de Greuges l'any 2021. Entre d'altres, l'informe del Síndic assenyalava la falta d'un canvi cultural de base a l'hora d'entendre la inclusió. L'escrit assenyalava que el model hauria d'anar més enllà de concebre l'escola inclusiva com aquella que beneficia només als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) en tant que receptors principals de suports i adaptacions. A més, assenyalava també l'escassetat de recursos, tant personals com de serveis educatius, per garantir l'aplicació del model d'educació inclusiva.

De fet, al llarg d'aquestes últimes setmanes, una de les principals reclamacions dels docents ha estat la de “baixar ràtios i ampliar plantilles per garantir una educació pública de qualitat i una inclusió real”. Bona prova de la necessitat real d'implementar aquesta mesura és la proposta que s'ha fet per part de l'administració al personal docent català, que implica sumar més de 6000 professionals d'atenció a la diversitat, entre els quals hi ha perfils d'educadors, logopedes o psicopedagogs, a les escoles i serveis educatius específics.

Societat

​CRÒNICA

El «no» de la consulta reviu la mobilització al carrer: «No només és pels salaris» Gerard Mira

Sembla doncs que la inclusió afronta limitacions significatives en l'assoliment dels principis inclusius, el desplegament de recursos i la percepció que en tenen els propis professionals. Com donar resposta a la gran heterogeneïtat present a les aules i a la complexitat de necessitats que se'n deriven, sense segregar l'alumnat ni sobrecarregar el professorat, facilitant espais de coordinació i diàleg compartit per tal de garantir una experiència educativa d'èxit, constitueix un dels reptes principals de la pràctica docent actual.

D'aquí la importància de la implementació d'un disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), que faciliti el desenvolupament d'adaptacions o mesures organitzatives necessàries per a evitar que l'aprenentatge esdevingui cada cop més difícil. De fet, l'educació inclusiva pretén anar molt més enllà del reconeixement de les característiques individuals i l'assignació de suports específics: té com a objectiu crear un entorn en què cada infant sigui reconegut en la seva singularitat i història de vida, tingui un lloc i pugui desenvolupar-se i prosperar com a part del seu dret fonamental a l'educació.

L'escola inclusiva depèn també d'altres factors

En línia amb les demandes que aquestes setmanes han esgrimit els docents, a més de la baixada de ràtios, l'augment de suports universals i el canvi en la mirada cap a la inclusió que reforci el DUA, esdevenen factors determinants per a la millora de la situació educativa. Cal destacar també la importància de la qualitat de vida percebuda pels professionals de l'educació i la de totes les persones implicades en el suport a l'alumnat, el que requereix la implementació de polítiques de benestar docent.

Dins d'aquest marc complex, la tasca educativa no és fàcil i mereix suport, reconeixement i cura, especialment per part del Departament d'Educació, però també de la ciutadania en general. Potser caldria plantejar-se si els centres educatius, en les condicions actuals, estan realment preparats per a oferir una experiència educativa compartida per a tothom. Potser a través de coneixements i valors comuns?

O si, al contrari, esdevenen institucions desbordades intentant respondre a les necessitats concretes que cada estudiant aporta a l'aula. Podem crear realment una experiència educativa col·lectiva i veritablement inclusiva?

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

• Font: Centre for Studies on Inclusive Education (CSIE). "Index for Inclusion Developing Learning and Participation in Schools".

Societat

​ANÀLISI

La manca de professors a Catalunya: per què cada cop més docents abandonen la professió Joan Tahull Fort

Junqueras vol que ERC tregui el cap al País Valencià més enllà de ser residual, que és el que li ha passat històricament. De fet, el partit agrupa només dotze regidors avui dia a tot el País Valencià i a les últimes eleccions a la Generalitat tot just va poder replegar 4.500 vots. En paral·lel, l'objectiu de Rufián és un altre, perquè la conversa amb Oltra és una més de les que ja ha mantingut amb Emilio Delgado a Madrid i amb Irene Montero a Barcelona per mirar de trobar complicitats per teixir un front d'esquerres que ERC -i altres actors que haurien de participar a la fórmula- rebutgen de manera contundent.

Una coalició entre Compromís i Esquerra?

"Faré tot el possible perquè passi. Si no ha passat fins al moment ha estat perquè n'hi ha hagut d'altres que no han fet tot el possible perquè succeís", ha dit Junqueras sobre un acord amb Compromís responent a la pregunta d'un estudiant de la Universitat Pompeu Fabra durant una roda de premsa que organitzava la mateixa universitat i el Diari de Barcelona. Junqueras ja ha recordat que a les Illes Balears el seu partit es troba integrat a la formació Ara Més, que agrupa Més per Mallorca, Més per Menorca o Ara Eivissa. De fet, aquest espai treballa en un full de ruta compartit per poder consolidar la marca més enllà de les de cada illa, que ja són fortes als seus territoris.

Política

Junqueras evita el xoc amb Rufián davant els estudiants: «Vull que sigui el candidat a Madrid» Lluís Girona Boffi

No és pot dir que, des que Junqueras és president d'ERC, no hagi intentat que el partit tregui el cap al País Valencià. De fet, en els primers anys de la seva arribada al càrrec, els republicans van treure els seus resultats més dignes en un territori complicat. De fet, el 2015 ERC va liderar la marca Acord Ciutadà que incloïa Els Verds o Esquerra Unida entre altres, l'intent més ambició d'aconseguir representació a les Corts valencianes, però els més de 100.000 vots rebuts no van ser suficients per obtenir un escó. A les municipals d'aquell mateix any, ERC del País Valencià va aconseguir el rècord de vint regidors, mentre que ara es conforma amb dotze, alguns dins les llistes de Compromís.

El front d'esquerres, a debat entre Rufián i Oltra

En paral·lel al desig de Junqueras de confluir amb Compromís al País Valencià -idea que comparteix Rufián, apunten des del seu entorn-, el cap de files a Madrid ha anunciat aquest divendres un acte a València amb Mònica Oltra, procedent d'Esquerra Unida. En l'acte a Barcelona amb Montero, de fet, el cap de files d'ERC a Madrid ja havia expressat la voluntat de tenir un col·loqui amb Oltra després que hagi tornat a la política i s'hagi postulat com a candidata a l'alcaldia de la capital valenciana. L'acte serà el 19 de juny i tots dos protagonistes comparteixen la voluntat d'aglutinar l'esquerra a través d'una fórmula encara per determinar i que genera tensions públiques a ERC, però també a Compromís, amb Joan Baldoví, procedent del Bloc Nacionalista Valencià, tancant la porta al front d'esquerres.

Com a tots els partits implicats, a Compromís també hi ha veus favorables i contràries a la idea de Rufián. Un referent del nacionalisme valencià, Enric Morera, del Bloc, president de les Corts valencianes en les dues legislatures del Botànic, se sumava aquesta setmana a una de les propostes que ha fet el cap de files d'ERC a Madrid. Morera compartia un mapa que situava cada esquerra sobiranista al seu territori, amb ERC a Catalunya, Compromís al País Valencià o Ara Més a les Illes Balears, i deia: "Cadascú a casa seva i ja ens coordinarem després". Una opció que, això sí, deixaria Sumar i els Comuns en un segon pla difícil d'acceptar.

Compromís, a la recerca del sorpasso

L'interès verbalitzat de Junqueras per poder confluir amb Compromís arriba en ple moment d'auge de Compromís al País Valencià i en un moment on es qüestiona l'aliança amb Sumar a l'Estat. De fet, una de les dues diputades de l'espai de Compromís ha abandonat el grup parlamentari dels de Yolanda Díaz i ha passat al grup mixt. Tornant al País Valencià, les enquestes somriuen als de Joan Baldoví, que han agafat la bandera de l'oposició contundent al PP, especialment després de la tràgica gestió de la dana per part de Carlos Mazón.

Una enquesta interna de Compromís publicada el passat febrer situava un empat tècnic a quatre bandes amb Vox, el PP i el PSPV. Concretament, els valencianistes empataven amb l'extrema dreta amb una xifra d'entre 25 i 26 escons mentre que els dos partits tradicionals n'obtenien un de menys. Aquesta mateixa setmana, una altra enquesta rebaixava les xifres i situava a Compromís entre els 20 i els 22 escons, però molt per sobre dels 15 actuals i dibuixant un possible sorpasso als socialistes, que encara poden anar més a la baixa si continuen els escàndols judicials del PSOE. El context, doncs, convida a una entesa d'ERC amb Compromís al País Valencià.

Durant anys, els socialistes han construït bona part del seu relat sobre la superioritat moral respecte del Partit Popular. Els casos Gürtel, Kitchen o la trama Bárcenas van permetre a Pedro Sánchez presentar-se com l'alternativa regeneradora a una dreta enfangada per la corrupció. Però quan les sospites i els escàndols s'acosten al partit del govern, aquesta frontera moral desapareix. A ulls d'una part creixent de l'opinió pública, PSOE i PP passen a formar part de la mateixa categoria: la dels partits tradicionals que han gestionat el poder durant dècades i que no han estat capaços d'evitar les temptacions que l'acompanyen.

És en aquest context que, segons diverses especulacions que circulen en cercles polítics i empresarials madrilenys, comença a aparèixer una idea que fins fa poc semblava extravagant: una solució a la italiana.

La fórmula seria aparentment senzilla. Una moció de censura que no servís per portar Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa amb el suport de Vox, sinó per impulsar un govern de transició encapçalat per una figura independent, un tecnòcrata amb prestigi institucional i econòmic, que gestionés el país durant uns mesos abans de convocar eleccions.

L'avantatge d'aquesta opció és evident. Partits com el PNB o Junts difícilment assumirien el cost polític de facilitar un executiu PP-Vox. Però una operació limitada en el temps, sense agenda ideològica i orientada exclusivament a desbloquejar la situació podria oferir-los una sortida menys traumàtica.

El precedent existeix. Itàlia ja va recórrer a Mario Monti en plena crisi financera i, una dècada després, a Mario Draghi durant la pandèmia. En tots dos casos, els partits van acceptar apartar-se temporalment del focus per deixar pas a figures amb credibilitat internacional capaces de generar consensos amplis.

El problema és que l’Estat espanyol no és Itàlia. La política italiana és fragmentada, sovint caòtica i extraordinàriament volàtil. Però conserva una qualitat que la política espanyola ha perdut: una certa flexibilitat per reconèixer les situacions excepcionals. A l’Estat, la polarització s'ha convertit en una forma d'organització del sistema. Els incentius electorals premien la confrontació permanent i castiguen qualsevol aproximació al consens.

Per això la pregunta no és si existeix una majoria parlamentària potencial per investir un tecnòcrata. La pregunta és molt més simple: qui podria ser?

Draghi va arribar al govern després d'haver presidit el Banc Central Europeu i d'haver-se convertit en una figura respectada a escala continental. El seu prestigi transcendia les fronteres partidistes. Cap actor polític podia presentar-lo com un adversari ideològic convencional.

Costa trobar avui una figura equivalent a l’Estat espanyol. La presència espanyola en les grans institucions europees ha estat notablement discreta durant les darreres dècades. I les poques personalitats que han assolit posicions rellevants acumulen un nivell de desgast polític que dificulta qualsevol operació de consens intern.

Josep Borrell és probablement l'espanyol amb més projecció internacional de la seva generació. Però el seu nacionalisme fanàtic el converteixen en una figura difícilment digerible per a una part significativa del nacionalisme català i basc. Precisament els actors que serien imprescindibles per construir una majoria transversal.

La paradoxa és que els mateixos sectors que especulen amb una solució tecnocràtica es troben atrapats en un problema insoluble: necessiten una figura capaç de generar consens en un sistema que ha destruït sistemàticament totes les figures susceptibles de generar-lo.

Potser per això la comparació amb Itàlia acaba sent enganyosa. El problema del sistema polític espanyol no és només la crisi dels seus partits. És la manca d'un espai compartit des del qual imaginar una sortida. I sense aquest espai, no hi haurà Draghi possible.

Tots els capellans de l’arquebisbat de Barcelona disposen d’un correu corporatiu, tot i que molts d’ells no l’usen de manera freqüent. Els preparatius del viatge, però, han accelerat les comunicacions diocesanes. El cert és que els capellans -molts, segons ha pogut saber Nació- es van inquietar en no rebre per correu els formularis per obtenir les entrades als dos actes de masses de la visita, la vetlla a l’Estadi Olímpic i la missa a la Sagrada Família. El cert és que van rebre’ls a la carpeta d’spam, el correu brossa. Probablement perquè es van enviar des d’un servidor contaminat.

Però aquí no van acabar els problemes. Molts sacerdots són d’edat avançada i van haver de córrer per omplir els formularis, necessaris per distribuir les entrades -que són uninominals- entre els seus feligresos. A cada parròquia corresponen 6 entrades a la Sagrada Família i 50 a l’Estadi Lluís Companys. El cert és que aquest divendres al matí les entrades encara no havien arribat, generant nerviosisme. Els qui han intentat fer seguiment del mail rebut, s’han trobat amb un missatge: "Aquest enllaç ha caducat". "Només podem resar i confiar que les entrades arribaran", expressava aquest mateix divendres un sacerdot barceloní.

Societat

De Jordi Pujol al Barça: carta pública al Papa per defensar el català Marc Orts i Cussó

Hi ha gent emprenyada i més d’un parla de "caos", mentre molts es pregunten què va passar amb les entrades que es van oferir online per assistir a l’acte de l’Estadi, que té cabuda per prop de 40.000 persones. Tres quartes parts de les que es van posar en línia es van esgotar en pocs minuts. "No és possible, això no és un concert de Bud Bunny", exclamava fa uns dies un sacerdot molt divertit. 

Hi ha sacerdots que parlen de "desgavell absolut". Ha fet fortuna aquests dies anomenar el bisbe auxiliar David Abadías, responsable de la coordinació del viatge a Barcelona, com a "bisbe Avaries", com explica un feligrès a Nació. Val a dir, en tot cas, que la feina d'Abadías té molts defensors i és valorada des de les institucions. Malgrat els entrebancs digitals, però, la gent ho entoma amb humor, té moltes ganes de veure i escoltar el Papa, i confia que la fe mourà muntanyes.

Com Giscard, fa deu anys Macron va saber generar entusiasme i moure la seva pròpia dinàmica i maquinària política, que va esdevenir un partit. Primer va ser un moviment, anomenat En Marxa!, amb unes inicials que ja eren sorprenentment idèntiques a les del nom del líder. Després com a formació política es van dir La República En Marxa, i quan la marca va deixar de funcionar es van passar a anomenar Renaixement, en línia amb la fórmula que Macron havia promogut per refundar els liberal-demòcrates europeus. El caos del nom ja és significatiu del funcionament d’una formació.

Si a això hi sumem poca implementació territorial, cap presidència regional, poques alcaldies importants… acabem amb la falta d’un hereu polític clar de l’espai macronià.

Internacional

​ANÀLISI

Putin i la guerra infinita Roger Rosich

L’alcalde de Le Havre, Édouard Philippe, que va ser el primer cap de govern de Macron (2017-2020), sembla ser el candidat predilecte pels francesos per combatre el Reagrupament Nacional dels Le Pen en una hipotètica segona volta. Això diuen les enquestes des de fa anys; potser massa temps i tot. De fet, és el candidat favorit des que va abandonar el palau de Matignon i encara ningú sabia com anirien els següents anys de Macronisme.

No és l’hereu polític directe de Macron, però sembla ser qui millor pot defensar el terreny obert i ampliat per Macron. I això és com l’energia: ni es crea ni es destrueix, es transforma. Philippe és, a més, l’hereu polític del corrent de centre de la dreta francesa, la que antigament solia tenir sempre la cara del bordelès Alain Juppé. Això inclou des dels més conservadors de l’espai macronista a votants de dretes gaullistes (que, al cap i a la fi, és un més de la família) que no vulguin votar la papereta lepenista. 

L’altre candidat que hauria de constar com a hereu del president és Gabriel Attal, actualment secretari general de la formació presidencial i breument primer ministre. A Attal se li comença a veure que porta un cartell de perdedor a l’esquena; però encara ningú li ha dit. És el líder de la formació del president de la República, però no rebrà el suport del president en cap cas, després que acabessin amb bastant mala maror.

Els altres primers ministres de Macron (quatre més: Castex, Borne, Barnier i Bayrou) no són en cap equació. I l’actual, Sébastien Lecornu, s’ha consolidat com un primer ministre molt tècnic, sense més, i qui dia passa, any empeny.

Internacional

​ANÀLISI

Víktor Orbán, Danubi avall Roger Rosich

Però no és sols això. Les altres principals cares del partit de Macron tampoc són en la línia successòria. La presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, fa temps que va per lliure, però davant del llançament de la campanya d’Attal, no té més recorregut. El comissari europeu Stéphane Séjourné és a Brussel·les i torna a ser la parella de Gabriel Attal. O l’exministre, exsecretari general del partit i expresident de la cambra baixa, Richard Ferrand, ara presideix l’intocable Consell Constitucional.

Tot plegat porta a pensar que Macron és un parèntesi de la història francesa. Tanmateix, ningú nega que Emmanuel Macron és molt Emmanuel Macron i la Constitució francesa no permet que un president es presenti a un tercer mandat; i només seria possible en el cas que aquest no fos consecutiu. Potser l’únic hereu d’Emmanuel Macron és el mateix Macron, però al 2032.

A l'Arc de Triomf, on ha arrencat la mobilització, l'ambient que es respirava era també lleugerament diferent. Un ambient molt reivindicatiu, amb pirotècnia i bengales de colors -generalment, amb el negre i el vermell de la CGT-, i amb un missatge clar: el conflicte encara no ha acabat, ni de bon tros. "Ha guanyat la dignitat educativa", celebren els milers de docents concentrats a Barcelona, que avalen la resposta de la majoria del col·lectiu que s'ha posicionat contundentment en contra del preacord amb Educació. Els manifestants han esgrimit proclames com "Niubó, indecent, fes tu de docent", "Amunt els salaris i avall les ràtios" o "Menys burocràcia i més democràcia", tots càntics ja habituals en aquesta mena de protestes.

Preguntats per Nació, diversos mestres coincideixen que el "no" de la consulta referma la voluntat democràtica del col·lectiu i demostra, un cop més, que el conflicte és molt més profund que els salaris. La reclassificació del personal d'atenció educativa, els drets dels treballadors de les escoles bressol o l'impuls -acompanyat de recursos- de l'escola inclusiva, entre d'altres, també són pals de paller d'aquest pols enquistat que desgasta el Govern: "Nosaltres ho interpretem com que cal seguir lluitant. Aquí hi ha dues coses, la millora dels drets laborals, i la millora de la qualitat del sistema educatiu", resumia l'Eduard, un dels docents concentrats a Barcelona. A més, també consideren que l'acord és insuficient perquè deixa enrere molts col·lectius: "Volem que els nens puguin aprendre amb les condicions que mereixen", afegeixen dues docents.

Societat

​ANÀLISI

Qui guanya i qui perd amb el «no» dels docents a l'acord amb Educació? Gerard Mira

La "Papavaga" té bona rebuda entre el col·lectiu

Aquest mateix matí, els sindicats han fet una crida a una nova jornada de vaga dimarts que ve, 9 de juny, coincidint amb el primer dia de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona. La ja coneguda com a "Papavaga". L'anunci s'ha precipitat abans del previst, tal com apunten fonts sindicals a aquest diari, però compta amb l'aval de la unitat sindical crítica amb el Govern. Aquesta mesura de pressió ha tingut una bona rebuda entre els docents, que consideren que fer vaga coincidint amb aquest esdeveniment és una proposta "òptima". En general, doncs, la rebuda ha estat l'esperada pels sindicats, tot i que algunes veus del col·lectiu també consideren més oportú fer altres formes de pressió com "no començar el curs" el 8 de setembre.

En la mateixa línia s’ha expressat el portaveu de docents de CGT, Isarn Prades, que ha insistit en la mobilització del 9 de juny. Però no només per la visita del pontífex a la capital catalana, també perquè al Parlament hi ha “la discussió del capítol de pressupostos” per a Educació. En aquest sentit, ha interpel·lat els partits de l’oposició “que s’omplen la boca defensant els serveis públics i l’educació. Després voten uns pressupostos que no afecten i no aborden l’emergència educativa”. A més, aquell mateix dia, també coincideix amb el tret de sortida de les proves d'accés a la universitat.

Societat

Niubó es planta: «El moment de la negociació s'ha acabat»

Els sindicats fan una crida a reobrir les negociacions

En una breu atenció als mitjans abans d'arrencar la mobilització, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha fet de nou autocrítica després del "no" de la consulta i ha admès que, com a sindicat, no han comunicat alguns aspectes de la negociació, motiu pel qual ha fet una crida a la "reflexió" conjunta sobre l'evolució del conflicte. Així i tot, tal com han deixat clar en tot moment, la central assumeix el resultat de la consulta i es mostra compromesa a tirar endavant totes les mobilitzacions que siguin necessàries per acabar el curs sense normalitat. Ara bé, insisteixen que és fonamental reobrir les negociacions.

En aquest sentit, tots els sindicats, tal com ha deixat clar Laura Gené de la CGT, consideren que cal tornar a reprendre el fil de converses amb Educació, però aquesta vegada fora de l'espai de la mesa, on també hi ha representats CCOO i UGT, signants de l'acord de març, i Professors de Secundària, que ha acabat secundant el darrer preacord. En concret, els sindicats consideren que cal canalitzar les negociacions a través del "comitè de vaga". Aquest mateix divendres, però, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat que "el moment de la negociació s'ha acabat" i es manté ferma amb tirar endavant el preacord signat. Niubó insisteix que l'acord inclou mesures per millorar la inclusió, reduir la burocràcia, abordar la disminució de ràtios i reforçar la qualitat de l'atenció educativa, alhora que també ha destacat les millores salarials previstes. 

Informa Gerard Mira. 

Societat

Les direccions collen per arribar al 6% del PIB després del «no» a l'acord amb Educació

Després de vuit anys d'investigació, El País ha preguntat a 211 institucions eclesiàstiques sobre els fets acusades d'abusos sexuals i, un mes després, només tres d'aquestes han contestat a les preguntes. La revelacions han transcendit tot just uns dies abans que el Papa Lleó XIV visiti Catalunya, mentre l'església i el Vaticà es mantenen al marge i, en tot cas, rebutgen les acusacions.

Els set cardenals que l'anàlisi assenyala són Vicente Enrique i Tarancón, Antonio María Rouco, Narcis Jubany, Ricard Maria Carles, Lluís Martínez i Sistach, Carlos Osoro i Juan José Omella. Pel que fa als casos més antics, aquests apunten a Rafael Álvarez Lara, bisbe de Guadix; Juan Pedro Zarranz y Pueyo, bisbe de Plàsencia; i el de Jaén, Félix Romero Menjíbar.

Societat

Omella i el Vaticà s'esmenen i el Papa usarà el català a la Sagrada Família Bernat Surroca Albet

Omella nega els fets

Un dels casos que destaca de la llista és l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que, a més, serà un dels amfitrions de la visita del Papa a Barcelona. Omella no hauria comunicat a les autoritats ni hauria obert procés canònic després de rebre una alerta d'abusos el 2022 per part del sacerdot de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, Jorge Alexander Patiño Moreales. Tot i que l'arquebisbe de Barcelona va admetre que sí que li va arribar la notícia, no en va fer res al respecte.

També a Barcelona, un dels casos més rellevants és el del sacerdot Jordi Senabre, acusat de pederàstia i a qui l'arquebisbat hauria ajudat a fugir a l’estranger el 1990. Durant anys, el seu parador va ser desconegut excepte per a diversos bisbes de la ciutat (Ricard Maria Carles, Lluís Martínez i Sistach i Omella) que no haurien facilitat la seva localització a la justícia. El 2018, El País el va trobar a l'Equador.

Societat

«Els capellans heu d'anar vestits de capellans»: l'ordre d'Omella davant la visita del Papa Pep Martí i Vallverdú

Després que el rotatiu hagi fet pública la investigació aquest divendres, Omella ha negat els fets en una entrevista a Rac1: "Quan ho he llegit, m'he quedat garratibat. Es refereixen a casos d'un temps immemorial". Sobre la seva implicació en alguns dels casos, l'arquebisbe assegura que "no ha encobert res": "Em sap greu que posin el meu nom. Fan un tutum revolutum. Els casos pels quals se'm menciona no són veritat. Jo he fet el que tocava".

Fins i tot, sobre els casos pels quals se l'assenyala, Omella ha negat que es tractés d'abusos a menors". "No era un abús de menors, era un tema de gent adulta", ha afirmat. "Si els dos grans volen relacions, què vols que hi faci jo?", ha afegit.

Un de cada deu casos s'ha encobert

Els casos que ha exposat El País, però, només fan referència als que s'ha pogut identificar la persona presumptament responsable de l'encobriment. Segons les dades recopilades pel diari en el marc de les investigacions, es calcula que aproximadament un de cada deu casos de pederàstia s'hauria encobert.

El principal concepte que definirà els congressos del futur és la innovació. Això serà el SIL, el Saló de la Innovació Logística, canviant la I d’internacional per innovació. I el canvi de seu respon també a una demanda del sector, ja que l’espai de Gran Via s’ha convertit en la casa de les grans fires internacionals com el Mobile. “La comunitat vol contactes a alt nivell”, ha afirmat Blanca Sorigué, que ha mostrat el canvi de seu com un símbol de l’inici d’una nova època. El SIL serà la darrera fira que se celebra en l’edifici històric de la plaça d’Espanya.

En l’edició d’aquest any hi ha hagut més de 15.000 participants, 90 partners, 250 speakers, s’han fet prop de 6.000 interaccions, que és un dels senyals d’èxit d’aquesta fira, en un moment en què la logística està vivint una autèntica transformació, que ja combina operativa i IA, i que ha d’estar al centre dels debats sobre les grans decisions econòmiques. 

El sector de la logística representa avui el 7% del PIB espanyol, 1.200.000 llocs de treball i és un dels àmbits industrials que genera més noves ocupacions. I el Consorci vol jugar a fons la carta de donar un gran salt cap al futur.   

Informa Gerard Mira. 

Societat

Les direccions collen per arribar al 6% del PIB després del «no» a l'acord amb Educació

Informa Gerard Mira. 

Societat

Les direccions collen per arribar al 6% del PIB després del «no» a l'acord amb Educació

Sánchez ha assegurat que "hi ha un debat que s'ha de substanciar" i s'ha de centrar en els alcaldes i els presidents autonòmics en aquelles comunitats on se celebrin eleccions. "El que sí que els puc garantir als espanyols i a tots els partits polítics és que per descomptat no hi haurà un superdiumenge electoral", ha reiterat.

També ha assegurat que mai va tenir informació sobre les activitats o "trifulgues" de l'exmilitant Leire Díez i assegura que no "les hauria tolerat". "No vaig avalar mai, mai vaig tenir informació, ni mai vaig tenir coneixement d'alguna cosa que mai no hagués tolerat", ha manifestat. "De fet, sempre he estat molt clar en això, jo no faig ni he fet el que altres sí que em van fer a mi", ha indicat a continuació.

Política

La Guàrdia Civil sospita que Sánchez estava al corrent de l'activitat de les clavegueres del PSOE Bernat Surroca Albet

D'aquesta manera ha sortit al pas de les al·lusions de l'exmilitant del PSOE als missatges analitzats per la UCO en el seu informe sobre el cas en què ella deixa anar que Sánchez podria tenir coneixement de les seves activitats, dedicades presumptament a entorpir investigacions judicials al PSOE i al Govern.

A més, ha mostrat el seu suport a la presidenta del partit, Cristina Narbona, esmentada pels investigadors per haver mantingut contactes amb Díez i també ha donat suport a la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, després de conèixer-se que es va reunir diverses vegades amb l'exmilitant.

En tot cas ha deixat oberta la porta que el PSOE prengui mesures, encara que de moment els serveis jurídics del partit estan analitzant tota la informació i més endavant decidiran els "passes següents" a fer.

Exigeixen reobrir les converses fora del marc de la mesa, ja que consideren que la presència de CCOO i UGT limita les negociacions. Segura fa una crida a la "reflexió" i afirma que es mantenen amb forces per encarar el tram final de curs.

Informa Gerard Mira. 

Societat

Les direccions collen per arribar al 6% del PIB després del «no» a l'acord amb Educació

Etapa 1: Madrid

El viatge de Lleó XIV comença a la capital de l'Estat, amb l'aterratge a l'aeroport de Barajas a les 10.30 hores del dissabte 6 de juny. Els actes i activitats a Madrid tindran un destacat pes institucional. Només una hora després, començarà la cerimònia de benvinguda amb la rebuda oficial al Palau Reial, on es reunirà de manera privada amb Felip de Borbó i Letícia. Finalment, abans de dinar, el Papa farà un discurs davant les autoritats de l'Estat i el cos diplomàtic. Aquesta només serà, però, la primera parada.

Dissabte 6 de juny

• 18.00 hores - Visita Social: el pontífex va al centre Cedia 24 hores de Càritas al barri de Lucero, especialitzat en l'atenció integral a persones sense llar.
• 20.30 hores - Vetlla amb Joves: trobada d'oració i Adoració Eucarística amb milers de joves a la Plaza de Lima.

Societat

Catalunya i Canàries pagaran 5 milions d'euros per la visita del Papa i Madrid només cedirà espais

Diumenge 7 de juny

• 10.00 hores - Santa Missa del Corpus Christi: celebració multitudinària a la cèntrica plaça de Cibeles, seguida de la tradicional processó eucarística.
• 16.30 hores - Trobada amb els Agustins: reunió privada amb els membres de l'Orde de Sant Agustí a la Nunciatura Apostòlica.
• 18.00 hores - Acte Cultural: participació en l'esdeveniment "Teixir xarxes amb el món de la cultura, de l'art, de l'economia i de l'esport" al Movistar Arena.

Dilluns 8 de juny

• 09.30 hores - Reunió amb Pedro Sánchez: trobada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Nunciatura Apostòlica.
• 10.30 hores - Discurs al Congrés: sessió solemne conjunta al Congrés dels Diputats. Serà la primera vegada que un Papa s'adreci formalment al parlament espanyol.
• 11.30 hores - Trobada episcopal: reunió amb els bisbes espanyols a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
• 18.00 hores - Homenatge Marià: oració i ofrena floral a la Verge de l'Almudena a la seva catedral.
• 19.00 hores - Trobada diocesana: gran acte litúrgic i de comunitat a l'Estadi Santiago Bernabéu amb els fidels de la diòcesi de Madrid.

Dimarts 9 de juny

• 10.20 hores - Trobada amb voluntaris: agraïment i discurs als voluntaris del viatge al Pavelló 3 d'Ifema.
• 11.10 hores - Sortida cap a Catalunya: enlairament des de l'Aeroport de Barajas, donant per acabada l'estada a Madrid.

Etapa 2: Catalunya

A l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, el rebrà el president de la Generalitat, Salvador Illa. Si no hi ha retards, dimarts a les 12.25 ja serà en sòl català i es desplaçarà ràpidament cap a la Catedral de Barcelona per arribar a l'Oració de l'Hora Mitjana de les 13 hores. A partir d'aleshores, Lleó XIV començarà una marató de dos dies per Catalunya, amb la previsió que mantingui una audiència institucional amb Illa a la tarda al Palau Episcopal de Barcelona.

Dimarts 9 de juny

• 20.00 hores - Vetlla d'Oració: trobada nocturna d'oració amb joves i fidels a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc.

Dimecres 10 de juny

• 10.50 hores - Visita a Brians 1: trobada amb els reclusos i treballadors a la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires.
• 12.00 hores - Rosari a Montserrat: oració del Sant Rosari a la icònica Abadia de Nostra Senyora de Montserrat, seguit d'un dinar amb la comunitat benedictina.
• 16.30 hores - Trobada de Caritat: reunió amb entitats i realitats d'assistència social i pastoral a l'Església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona.
• 19.30 hores - Missa històrica a la Sagrada Família: solemne eucaristia a la Basílica de la Sagrada Família coincidint amb l'any del centenari de la mort d'Antoni Gaudí. En acabar, es procedirà a la benedicció exterior i inauguració de la Torre de Jesucrist, que corona el temple com l'església més alta del món.

Societat

Totes les afectacions al trànsit per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i transport públic Natàlia Pinyol

Etapa 3: les Canàries

L'última etapa de la visita del Papa a l'Estat és a les Canàries. De fet, serà la primera vegada que un pontífex visita l'arxipèlag en tota la història i la crisi migratòria hi tindrà un pes important.

Dijous 11 de juny (Gran Canària)

• 10.50 hores - Arribada a Gran Canària: aterratge a la Base Aèria de Gando.
• 11.40 hores - Trobada amb migrants: acte al Moll d'Arguineguín (Mogán), reunint-se amb persones migrants, treballadors socials i voluntaris de primera línia.
• 13.30 hores - Trobada amb l'Església local: reunió amb el clergat, religiosos i agents de pastoral de la Diòcesi de Canàries a la Catedral de Santa Ana (Las Palmas de Gran Canaria).
• 18.30 hores - Santa Missa: celebració de l'Eucaristia per al poble canari a l'Estadi de Gran Canària.

Divendres 12 de juny (Tenerife)

• 09.10 hores - Arribada a Tenerife: aterratge a l'Aeroport de Tenerife Nord-Los Rodeos.
• 09.30 hores - Visita al Centre d'Acollida: trobada amb els residents del Centre d'Acollida de Migrants Las Raíces.

"Amb el Gabriel ens uneix una amistat llarga i intensa, comparteixo les seves inquietuds i proposa el mateix que ERC", ha assegurat el president d'ERC. En tot cas, Junqueras ha reiterat que el seu partit concorrerà a les eleccions amb les sigles republicanes i, un cop més, tanca implícitament la porta a participar d'un front d'esquerres. En paral·lel, ha tornat a rebutjar les "condicions" que Rufián ha posat per repetir com a candidat i ha reiterat que les llistes electorals d'ERC les confecciona la militància. El partit celebra aquest dissabte un consell nacional per validar el reglament intern per a les eleccions espanyoles, però Junqueras ha restat importància a si Rufián hi acudeix o no.

Junqueras també ha reivindicat que ERC és un "partit d'acollida" i per això ha obert la porta a incloure altres formacions a les seves llistes, tal com planteja Podem en alguns municipis, oferta que la direcció republicana encara estudia. També ha reivindicat les aliances a dreta i esquerra, com amb Esquerra Democràtica o amb Comunistes o EUiA respectivament. En paral·lel, Junqueras també ha verbalitzat per primera vegada que desitja que ERC del País Valencià arribi a un acord per concórrer amb Compromís de cara a les pròximes eleccions valencianes, on la formació de Joan Baldoví parteix en una posició optimista.

Política

Les exigències de Gabriel Rufián fan aflorar les tensions al grup d'ERC al Congrés Lluís Girona Boffi

Que Sánchez demostri "interès real" en els pressupostos

Junqueras també ha fet la primera reacció pública del partit a la intenció de Pedro Sánchez de presentar pressupostos per al 2027. I ho ha fet amb cert escepticisme. El president republicà ha considerat que el president espanyol ha de demostrar "interès real" en tirar endavant els comptes. "Ha fet una declaració que no demostra res, no puc constatar que vulguin tenir-los", ha dit Junqueras, sobre l'anunci de Sánchez a les jornades del Cercle d'Economia aquesta mateixa setmana. En la mateixa línia, el màxim dirigent republicà ha demanat a la Moncloa que faci una oferta si vol tenir pressupostos i ha dit que no donen la legislatura per morta.

Política

Sánchez descarta fer coincidir les eleccions espanyoles amb les municipals i es desmarca de Leire Díez

El president d'ERC també ha defensat que ERC té un compromís contra la corrupció i que faran "tot el que estigui a l'abast" per deixar-ho clar. Ara bé, ha evitat posicionar-se sobre els últims escàndols del PSOE i si afecta a la relació amb els republicans. "Tenim molts motius per sospitar que la justícia no sempre és justa", ha apuntat, afegint que és "escèptic" respecte la certesa d'algunes de les acusacions que s'han fet públiques en els últims dies. També ha demanat diferenciar la corrupció del PSOE de la del PP, recordant que els populars són l'únic partit condemnat.

Autocrítica en educació

Junqueras, a petició dels estudiants, també ha fet una llarga reflexió sobre la crisi educativa. El president d'ERC ha dit "entendre perfectament" el 'no' dels docents a la consulta sobre el preacord i ha explicat que al seu entorn tots els professionals s'havien inclinat per aquesta opció. A parer seu, el resultat demostra que el conflicte no és "només una qüestió salarial" sinó que va de "sentit professional i de vocació". El president d'ERC creu que la vocació "ha estat traïda" i que bona part del professorat sent que "no se'ls deixar fer allò que els correspon, que és ensenyar".

Societat

​ANÀLISI

Qui guanya i qui perd amb el «no» dels docents a l'acord amb Educació? Gerard Mira

El dirigent republicà també ha fet autocrítica i, davant una pregunta d'un estudiant, ha admès que el seu partit, que va tenir funcions de govern al Departament d'Educació, també té responsabilitat en la crisi. "No vam cuidar la importància de l'ensenyament", ha considerat Junqueras, que ha demanat donar pes als continguts i al coneixement perquè el foment de l'esperit crític pugui ser una realitat. Sobre la crisi educativa actual, el president d'ERC ha insistit que hi ha un paquet de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos que han de servir perquè el Govern solucioni el conflicte.

Niubó ha insistit que l'acord inclou mesures per millorar la inclusió, reduir la burocràcia, abordar la disminució de ràtios i reforçar la qualitat de l'atenció educativa, alhora que també ha destacat les millores salarials previstes per reconèixer l'esforç dels docents després d'anys marcats per les retallades i els canvis curriculars. A més, ha remarcat que el marc econòmic de la negociació ha passat dels 2.000 als 2.700 milions d'euros, una xifra que considera suficient per avançar en les reformes plantejades. 

Malgrat donar per tancada la fase negociadora, Niubó ha assegurat que el Govern manté la voluntat d'escoltar els representants dels treballadors i, en aquest sentit, ha recordat que aquest divendres arrenca una ronda de contactes amb les organitzacions sindicals per analitzar la situació i abordar el desplegament de les mesures acordades. També ha recordat que els pressupostos de la Generalitat preveuen un increment del 25% dels recursos destinats a Educació, gairebé el doble dels que hi havia fa dotze anys.

Societat

Els sindicats educatius convoquen la «Papavaga» el 9 i 10 de juny

Sorpresa pel rebuig d'USTEC

Niubó ha expressat la seva sorpresa per la decisió d'USTEC de no participar en la reunió prevista amb el Departament coincidint amb la jornada de vaga, però ha reiterat que continua disposada a reunir-se amb els representants del sindicat quan ho considerin oportú: "No tinc cap inconvenient a reunir-me amb ells quan convingui", ha afirmat. Per la seva banda, USTEC defensa que la trobada és incompatible amb la convocatòria de vaga i demana ajornar-la fins a la setmana vinent.

Tot i les complicacions en la negociació, Niubó ha estat contundent i descarta dimitir: "No és la solució que necessita el sistema educatiu", ha afirmat. La consellera ha defensat que va assumir el càrrec sent conscient de les dificultats que travessa l'ensenyament català i ha insistit que el seu objectiu és "treballar per millorar-lo, reforçar-lo i avançar cap a un model que combini inclusió, equitat i excel·lència".

Societat

​ANÀLISI

Qui guanya i qui perd amb el «no» dels docents a l'acord amb Educació? Gerard Mira

La "Papavaga"

Niubó també s'ha referit a la possibilitat que les mobilitzacions docents coincideixin amb la visita del papa Lleó XIV a Catalunya la setmana vinent i, tot i respectar el dret de vaga, ha apel·lat a la "responsabilitat i reflexió" dels convocants. La consellera defensa que l'objectiu de les protestes ha de ser "millorar el sistema educatiu i el reconeixement dels docents" i "en cap cas bloquejar la visita del papa o altres qüestions", a més d'insistir que el debat s'ha de mantenir centrat en les reivindicacions educatives i en la millora del servei públic.

Alhora, les direccions barcelonines, molt crítiques amb Educació, lamenten que el preacord que ha signat Professors de Secundària no abordi una revisió "profunda" del model de càlcul de les plantilles docents, o que no dona "prou valor" a la funció tutorial als centres educatius. A més, consideren que va "en contra de l'esperit" de la Llei d'Educació de Catalunya, que "reconeix l'autonomia dels centres i la possibilitat de configurar equips docents coherents amb el seu projecte educatiu". Un aspecte que algunes organitzacions sindicals han criticat durament, com Aspepc, que considera que s'ha de derogar aquesta normativa. 

A més, les direccions barcelonines també critiquen que, en les negociacions que han dut fins al preacord, s'han perdut les millores en els complements vinculats a les tutories. Aquesta era la primera oferta ferma de la conselleria, però els sindicats la van rebutjar en considerar que calia millorar els salaris del col·lectiu a través d'un complement transversal per tota la plantilla. Això, però, no ha estat ben vist per les direccions, que lamenten que "el darrer acord no contempla les millores salarials proposades anteriorment per al complement de tutoria, el reconeixement de cotutories i la revalorització del càrrec de tutor en centres de màxima complexitat".

Societat

​ANÀLISI

Qui guanya i qui perd amb el «no» dels docents a l'acord amb Educació? Gerard Mira

Les direccions recelen de la pèrdua de poder de decisió

El darrer acord, avalat només per l'afiliació de Professors de Secundària, CCOO i UGT, fixa la limitació de les places perfilades fins al 3% -una xifra significativament inferior a la que s'aplicava fins ara. A més, també limita la capacitat de fer entrevistes per escollir el professorat dels centres, ja que és el mecanisme amb què es cobrien les conegudes com places perfilades. Aquesta idea no ha tingut una bona rebuda entre les dues entitats: "Defensem la recuperació de les entrevistes en els processos de provisió de places perfilades i també en les substitucions de llarga durada", argumenten en la missiva.

Les dues entitats adverteixen que el preacord "elimina la possibilitat" de fer entrevistes per "poder valorar l'adequació dels candidats al projecte educatiu de cada centre", així com que "no preveu la possibilitat que els centres puguin reclamar personal interí". Finalment, l'Assemblea de Direccions de Barcelona i Clam Educatiu també critiquen que el preacord convoqui 5.000 places de càtedres de secundària. "En el context d'urgència actual no considerem que sigui la mesura més prioritària", afegeixen en un comunicat.

Plans a Barcelona

Aquest cap de setmana, Barcelona es prepara per viure el Corpus 2026, una de les festes més emblemàtiques i plenes de simbolisme del calendari. Cercaviles, ballades, repics de campanes, exposicions, jornades de portes obertes i activitats per a tots els públics completen el programa, que aquest 2026 arriba més plena que mai. Consulteu aquí tota la programació.

D'altra banda, del 4 al 14 juny, el barri del Fort Pienc celebra la seva gran festa major amb una cinquantena de propostes variades. Enguany la festa ve marcada per la commemoració del 50è aniversari de l’Associació de Veïns i Veïnes Fort Pienc. 

Plans amb criatures

Plans

Què fer amb nens i nenes aquest cap de setmana: activitats el 6 i 7 de juny de 2026 Mar Domènech

Plans a Osona i el Lluçanès

Cultura i Mitjans

Què fer aquest cap de setmana a Osona i el Lluçanès: 5, 6 i 7 de juny Irene Giménez Vinyet

Plans a Manresa

Plans

Què fer aquest cap de setmana al Bages i el Moianès: 6 i 7 de juny?

Plans a Solsona

Cultura i Mitjans

El Corpus enceta el calendari festiu estival de Solsona amb tradició, cultura popular i talent local

Plans al Berguedà

Cultura

Guia pràctica de la Patum de Berga 2026: tot el que has de saber Bernat Castanyer Colomer

Plans a Lleida

Societat

Agenda del cap de setmana a Ponent: 6 i 7 de juny

Plans a la Demarcació de Tarragona

Cultura

Què fer el cap de setmana del 5 al 7 de juny a la demarcació de Tarragona? TarragonaDigital

Plans a les Terres de l'Ebre

Cultura

Què fer el cap de setmana del 5 al 7 de juny a les Terres de l’Ebre? Joan Navarro

Entre els signants, hi ha els presidents Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, però no Salvador Illa, que s'ha mantingut al marge, així com cap expresident o exconseller del PSC. També hi consten els presidents del Parlament Josep Rull, Ernest Benach, Núria de Gispert, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra; de la mateixa manera que el secretari general de Junts, Jordi Turull; i el president d'ERC, Oriol Junqueras.

Amb un to amable i conciliador i un estil eclesiàstic, tots plegats recorden a Lleó XIV la seva visita a Barcelona i Badalona el 2016 i fan seves les paraules del pontífex, que va dir que "cal construir ponts allà on s'aixequen murs". "Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs", li diuen, de la mateixa manera que li demanen poder pregar amb ell "en la llengua en què s'adrecen a Déu". Amb tot, la paraula català no apareix en tot el text.

Societat

«Era la llengua de Gaudí»: més de vint entitats demanen més presència del català en la visita del Papa Pep Martí i Vallverdú

El Papa usarà finalment el català a la Sagrada Família

Després de la polèmica dels últims dies i de les pressions que hi ha hagut dins i fora de l'Església per l'absència del català en el missal de la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha confirmat aquest dijous que el Papa sí que farà "parts" en la llengua del país. De fet, Omella ha confirmat que Lleó XIV ja està "assajant".

L'esmena de l'arquebisbat de Barcelona i el Vaticà respon als moviments que hi ha hagut els darrers dies. La notícia que el missal aprovat per la Santa Seu rebaixava el pes del català en tot el cerimonial a la Sagrada Família -en comparació a l’anterior visita pontifícia, la de Benet XVI, el 2010- va deixar atònits molts bisbes catalans. No en sabien res, confirmen diverses fonts, i era normal que fos així. Perquè el Papa visita Barcelona i és l’arquebisbe Omella qui controla el viatge, que en tenia prou amb un paper secundari del català.

Sobre la polèmica, Omella ha lamentat que "alguns volen encendre focs on no n'hi ha". A la presentació de la memòria de Càritas de Barcelona aquest dijous, ha matisat que la benedicció estarà escrita en castellà, però inclourà algunes parts en català, perquè el Papa és conscient que "ha de dir alguna cosa en català". D'aquesta manera, Omella, que ha lamentat la "polarització i crispació que hi ha a la societat", intenta calmar les aigües quan falten pocs dies perquè Lleó XIV arribi a Catalunya.

L'arquebisbe de Tarragona va fer recular Omella amb el català

Nació va explicar en exclusiva que l'ambient plàcid de la Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix els bisbes catalans, es va veure agitat per una controvèrsia inesperada: la de l'absència del català a la benedicció de la torre de Jesús. Diverses fonts expliquen que l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va pressionar Omella perquè passés del conformisme amb el paper testimonial del català a demanar canvis al Vaticà.

Al llarg de dimarts passat, diversos prelats van aixecar la veu de manera clara, especialment el bisbe de Girona, Octavi Vilà, i el de Lleida, Daniel Palau, qui fins i tot va exclamar: “Parlar català no és pecat”. Al Palau Episcopal de Tarragona, segons fonts coneixedores, es van viure unes hores intenses al telèfon. Com es podia revertir la situació? I sobretot, encara s’hi era a temps? El pes de la responsabilitat va recaure en Planellas, un arquebisbe de línia catalanista i caràcter fort. Ell era l’únic que podia exercir autoritat sobre Omella perquè és el president de la Tarraconense i, a més, tenia a favor la voluntat del govern de Salvador Illa que la llengua no es convertís en un problema que enrarís la visita del Papa a Catalunya. 

Planellas no va fer declaracions, va fer gestions. Va trucar al bisbe auxiliar David Abadías, l’home d’Omella encarregat de governar el viatge papal. L’objectiu és que Abadías fes arribar a Omella la necessitat urgent de resoldre el problema abans que es fes més gros. A més, va parlar amb el Govern, molt implicat, també econòmicament, en la visita i Illa va parlar amb Omella en el que va ser l'altre moment decisiu d'aquesta crisi. Van ser hores de gestions intenses, com ja vam informar. Segons explica una persona coneixedora, l'arquebisbe de Barcelona va escoltar i es va mostrar disposat a recular.