<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Tue, 06 Oct 2026 10:52:47 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Nogueras descarta facilitar un govern de PP i Vox després del 29-N]]> La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha descartat "absolutament" facilitar un govern de PP i Vox després de les eleccions generals del 29 de novembre. "Amb els nostres vots no governaran PP i Vox, més explícita no puc ser", ha afirmat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. També ha reivindicat la "llibertat" de la qual gaudeix la seva formació perquè "no forma part de cap dels dos blocs" a la cambra. Sobre qui liderarà la candidatura de Junts, Nogueras ha confirmat que ella es presentarà i ha assegurat que el partit és "un bloc". "Anem tots junts, de veritat", ha dit. També ha obert la porta a que el retorn de l'expresident Carles Puigdemont es doni durant la campanya. "Mai hem fet electoralisme d'això", ha afegit.

 

]]> Tue, 06 Oct 2026 10:50:17 +0200 <![CDATA[Junqueras, sobre Rufián: «Estic segur que serà el candidat d'ERC»]]> El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit que Gabriel Rufián "segur que serà candidat" dels republicans al Congrés. Després que Rufián hagi traslladat que volia "reflexionar" sobre el seu futur, Junqueras l'ha ratificat al capdavant de la candidatura d'ERC el 29-N en una entrevista a Ser Catalunya. "ERC ha de defensar el nostre país davant del PSOE o de PP i Vox", ha afirmat. El dirigent independentista ha dit que només es faran primàries si hi ha més d'un candidat, però ha insistit que Rufián "és el millor candidat que tenim en aquests moments".

 

]]> Tue, 06 Oct 2026 10:44:15 +0200 <![CDATA[Aquest és el percentatge exacte del teu sou que hauries d'estalviar cada mes]]> La salut financera és un objectiu prioritari per a tots els ciutadans enmig d'un context de sous baixos i preus a l'alça. Per aconseguir-la, hi intervenen múltiples factors, però un dels més senzills de controlar és adoptar bons hàbits d'estalvi. En aquest sentit, els especialistes en finances personals insisteixen que el més útil no és fixar-se en xifres absolutes a l'hora de calcular aquesta quantitat de diners mensuals, sinó que recomanen moure's al voltant del 10% del salari net. 

Estalviar és un objectiu per a molts, però com fer-ho és una gran pregunta. N'hi ha que opten per destinar una quantitat fixa dels seus ingressos a un compte d'estalvis, d'altres gestionen mil·limètricament les seves despeses, i d'altres, simplement van fent sense tenir massa clar quan gasten. Amb tot, els experts recomanen canviar la perspectiva i pensar en termes proporcionals.

Així pots calcular el percentatge d’estalvi

Hi ha una fórmula senzilla per controlar la quantitat que s'estalvia en relació amb el que es cobra: cal dividir els diners que es reserven cada mes entre el salari mensual i multiplicar el resultat per 100. Així, si algú aparta 100 euros d’un sou de 1.000, el percentatge d’estalvi és del 10%.

Per començar a estalviar, els assessors financers recomanen reservar un 5% del sou, ja que no suposa un percentatge molt alt. Aquesta xifra permet crear l’hàbit sense que l’impacte en el pressupost familiar sigui massa gran.

Amb el temps, es pot incrementar progressivament fins al 10% o el 15%, en funció de les possibilitats de cadascú. A més, la capacitat d’estalvi no és la mateixa al llarg de tota la vida. Per això, els experts recomanen adaptar l’objectiu d’estalvi a cada etapa.

Una estratègia clau: el “preestalvi”

Entre les tècniques per millorar l’estalvi, destaca el que s’anomena preestalvi. En comptes d’apartar el que sobra a final de mes, aquest sistema consisteix a programar una transferència automàtica just quan es cobra la nòmina. D’aquesta manera, una part dels ingressos es destina directament a l’estalvi abans que hi hagi temptació de gastar-la.

L'estratègia ajuda a incrementar l’estalvi gairebé sense adonar-se’n, però no tothom la pot dur a terme. Això és perquè has de tenir un sou estable i unes despeses mensuals també estables i segures per poder apartar, de primeres, una determinada quantitat de la teva nòmina.

En definitiva, estalviar no és només una qüestió de diners, sinó d’hàbits, planificació i consciència financera. És per aquest motiu que no hi ha una quantitat específica per a l'estalvi ideal, sinó que depèn de l'etapa vital, el sou mensual i la situació econòmica de cada persona.

]]> Tue, 06 Oct 2026 10:42:16 +0200 <![CDATA[Rodalies es recupera a mitges després del caos pel temporal]]> Quatre dies d'aiguats arreu de Catalunya. Des de divendres passat, les pluges amb colpejat amb força diferents punts del país, amb una gran afectació divendres a les Terres de l'Ebre, però que ja es va desplaçar fins al centre i el nord del país durant el cap de setmana i dilluns. Carreteres inundades, vies de tren negades i les infraestructures dels serveis públics completament afectades. Dilluns, mentre el cel queia al litoral català, Renfe es va veure obligada a suspendre bona part del servei de Rodalies. De cara a aquest dimarts, la xarxa de trens s'ha començat a recuperar, però a mitges.

"Renfe està pendent dels treballs d’adequació de la infraestructura per part d’Adif després del temporal de pluges i, a mesura que es va recuperant via, realitza les marxes exploratòries amb trens buits per garantir la seguretat dels usuaris i dels professionals ferroviaris", apunten des de l'operadora ferroviària. Quines línies funcionen i quines no? Tal com detallen a través d'un comunicat, el servei s'ha recuperat en bona part de la xarxa del país, però encara es manté el transport alternatiu per carretera en diferents trams de vuit línies. 

  • L'R1: funciona entre l'Hospitalet i Arenys de Mar i es presta en autobús des d'aquesta estació a Maçanet-Massanes.
  • L'R2: hi ha circulació entre Granollers i Aeroport i entre Granollers i Castelldefels i es fa amb autobús entre Granollers Centre i Sant Celoni.
  • L'R4: es fa amb autobús el tram entre Terrassa i Manresa -a Terrassa i a Sabadell hi ha busos de línia i es pot enllaçar amb FGC fins a Barcelona.
  • L'R8: hi ha servei per carretera en tot el recorregut, de Martorell a Granollers
  • L'R7: es deriva els viatgers a l'autobús e3.
  • L'R11: hi ha servei per carretera entre Portbou i Maçanet Massanes i entre l'estació de Girona i Sant Andreu.
  • L'R17: hi ha servei per carretera entre Tarragona i Port Aventura
  • L'RT2: hi ha servei per carretera entre Tarragona i Salou

El metro recupera el servei

Mentre Rodalies va refent-se del temporal, el metro de Barcelona sí que ha recuperat tot el servei. S'ha iniciat sense problemes a cap línia, després que aquest dilluns a la nit encara hi hagués estacions i andanes fora de servei, en concret a l'L1, L'2 i l'L3. Aquest dimarts només resten tancats quatre accessos: el de Cervantes a la parada de Zona Universitària, el de la plaça de Glòries a Glòries i els accessos Jaume Pinent i carrer de les Torres a l'estació de Roquetes, segons informa TMB.

Pel que fa als autobusos, hi ha algunes línies desviades o limitades també pels efectes de les pluges. Per exemple, la D50 i la 76 no circulen per l'avinguda de Vallbona, la 23 no ho fa per l'avinguda del Parc Logístic, la 112 pel carrer de Cànoves; les línies 119, 123 i 124 no circulen pel carrer d'Anna Piferrer, la 183 està limitada al carrer de Sant Feliu de Codines i la 185 al Torrent de Cal Notari.

Un ull posat al cel

Malgrat que Rodalies ha començat a recuperar la normalitat, els passatgers encara no han recuperat la confiança en el servei. A primera hora del matí, a Granollers, epicentre de les tempestes tropicals de dilluns, els usuaris feien cua amb resignació i incredulitat a l'estació de busos per desplaçar-se fins a la feina. Molts dels veïns que feien cua han decidit pujar a l'autobús, que ha passat regularment i d'acord amb els horaris establerts, però molts d'altres han acabat decantant-se per tornar a casa davant la previsió de noves pluges a la tarda. La por que un nou xàfec els deixi atrapats a la carretera -o que no puguin agafar el transport públic, directament- els ha fet quedar-se a casa. 

]]> Tue, 06 Oct 2026 08:57:27 +0200 <![CDATA[El complement desconegut que incrementa la pensió de jubilació: tens fills?]]> La gestoria i assessoria Esan, amb oficina a Barcelona, ha llançat un avís per a la majoria dels pensionistes catalans i de la resta de l'Estat: és possible que no s'estiguin aprofitant d'un complement que permet augmentar la pensió de jubilació. Es tracta del complement per fill, una ajuda poc coneguda però fàcil de tramitar si saps com funciona.

Per això, alerta que hi ha molts treballadors amb fills que estan deixant escapar una oportunitat d'incrementar els ingressos mensuals després d'abandonar el mercat laboral. Moltes persones no el demanen perquè desconeixen que existeix, però pot marcar diferències reals en l’economia domèstica.  Això és tot el que has de saber.

Complement per fill: què és?

El complement conegut oficialment com a complement per a la reducció de la bretxa de gènere és una quantitat fixa que s’afegeix mensualment a determinades pensions contributives, com la jubilació, la incapacitat permanent o la viduïtat. L’objectiu és compensar l’impacte que la criança de fills ha tingut en la trajectòria laboral, especialment en el cas de les dones. Des del 2021, però, també el poden sol·licitar els homes, sempre que compleixin unes condicions específiques.

Qui pot demanar el complement per fill?

Els experts de la consultora Esan assenyalen que, per accedir-hi, cal tenir reconeguda una pensió contributiva a partir del 4 de febrer de 2021 i haver tingut almenys un fill abans d’aquesta data. També és imprescindible no estar jubilat en modalitat parcial.

Un punt a tenir en compte és que només un dels dos progenitors pot cobrar aquest complement. En cas que ambdós compleixen els requisits, el complement s’atorgarà a qui tingui la pensió més baixa.

Quins són els requisits per als homes?

Des del 2021, també poden sol·licitar el complement els homes, tot i que han de demostrar que la seva carrera professional es va veure afectada per la criança dels fills. Això es pot acreditar de dues maneres:

  • Si els fills van néixer abans de 1995, cal demostrar almenys 120 dies sense cotitzar en un període proper al naixement (entre 9 mesos previs i 3 anys posteriors).
  • Si van néixer després de 1995, les bases de cotització dels dos anys posteriors han d’haver baixat un 15% respecte als dos anys anteriors.

Quants diners es poden cobrar en aquest concepte?

Aquest ajut s’actualitza cada any. El 2026, és de 36,90 euros mensuals per fill, amb un màxim de quatre fills i en 14 pagues. Això vol dir que es poden arribar a cobrar fins a 147,60 euros més al mes.

Com sol·licitar el complement per fill?

El procés per demanar el complement per fill és més senzill del que sembla, perquè es fa al mateix temps que es demana la pensió. Només cal marcar la casella corresponent al punt 3 del formulari i aportar les dades dels fills i de l’altre progenitor. La sol·licitud es pot fer presencial, per correu o en línia.

Què fer si ja estàs jubilat?

Les persones que es van jubilar entre el 2016 i el 2021 poden reclamar l’antic complement si tenen dos o més fills. En aquests casos, l’increment pot arribar a ser d'entre un 5% i un 15% de la pensió, i fins i tot es poden cobrar endarreriments -sempre que la reclamació prosperi-. 

]]> Tue, 06 Oct 2026 08:42:44 +0200 <![CDATA[El grup francès BCPE es converteix en accionista estratègic del Sabadell]]> Nous moviments entre l'accionariat del Banc Sabadell. El grup francès BCPE, segon grup bancari de França i quart a l'Eurozona per capital, ha adquirit una participació d'un 7% del capital social del Banc Sabadell i es converteix així en un accionista estratègic de l'entitat vallesana, segons ha informat en un comunicat publicat aquest dimarts al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El banc francès a la inversió de forma "amistosa" i preveu convertir-se en un "soci estable" i obtenir un seient al consell d'administració, assolint com a màxim -tal com fixa l'acord- un 9,9% de la participació.

Pel president del Sabadell, Josep Oliu, la presència de BPCE "reforça la fortalesa i estabilitat" de la base accionarial del banc. Segons ha explicat el Sabadell en un comunicat, BPCE dona suport "plenament" a l'estratègia i plans de creixement de l'entitat vallesana com també al seu equip directiu. El nomenament d'un membre del grup francès al consell d'administració es farà amb els tràmits i les converses necessàries amb les autoritats supervisores espanyoles i europees, i estarà subjecte als procediments de govern corporatiu aplicables i a les autoritzacions requerides. 

Tal com argumenten en les missives que han enviat aquest matí, BPCE i el Sabadell tenen la intenció d'explorar la cooperació en banca corporativa i d'inversió, leasing de béns d’equipament, crèdit al consum i negoci internacional de clients. Les converses podrien acabar cap a principis del 2027 amb l'objectiu d'identificar els àmbits en què puguin donar suport al desenvolupament del Sabadell a Espanya, reforçant alhora la presència europea de BPCE. 

El pes del BCPE en l'ecosistema mundial

BPCE té 36 milions de clients a tot el món i 110.000 empleats. A França, el grup compta amb una xarxa de banca de proximitat, amb Banque Populaire i Caisse d’Epargne, i Palatine.  A Europa, acompanya als seus clients amb novobanco, el quart banc de Portugal; BPCE Equipment Solutions, líder europeu en leasing de béns d’equipament; i Oney, una de les principals entitats de finançament al consum en el comerç minorista. A escala internacional, el grup entra en banca corporativa i d’inversió a través de Natixis CIB i en gestió d’actius mitjançant Natixis IM.

]]> Tue, 06 Oct 2026 08:12:19 +0200 <![CDATA[Tretze detinguts pels greus aldarulls al centre de Barcelona en acabar la manifestació per l’habitatge]]> Els Mossos d’Esquadra han detingut 13 persones pels greus aldarulls que s’han registrat aquest dilluns a la nit al centre de Barcelona en acabar la manifestació per l’habitatge. Dels detinguts per desordres públics hi ha una noia menor d’edat i la resta són homes majors d’edat.

Es tracta d’un primer balanç provisional dels Mossos, que també han informat de 28 agents ferits lleus. Els manifestants han fet llançaments massius de pedres contra els Mossos aprofitant material d’obra de la Rambla. S’han realitzat també 28 barricades i els Bombers de Barcelona han comptabilitzat un total de 22 incendis extingits amb protecció policial.

]]> Tue, 06 Oct 2026 07:23:21 +0200 <![CDATA[La Generalitat ja tramita l'ingrés mínim vital: com sol·licitar-lo?]]> La Generalitat ja ha assumit la tramitació de les noves sol·licituds de l’ingrés mínim vital (IMV) a Catalunya, que fins ara es presentaven davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Des de l’1 d’octubre, les persones que vulguin demanar la prestació ho poden fer a través del web de tràmits de la Generalitat amb un únic formulari que inclou també el complement d’ajuda per a la infància (CAPI) i permet accedir a la sol·licitud de la renda garantida de ciutadania (RGC).

El canvi busca facilitar la gestió de dues prestacions que fins ara es tramitaven davant administracions diferents. El Departament de Drets Socials ho presenta com "un pas cap a una gestió més coordinada de l’IMV i la RGC", amb l’objectiu d’avançar cap a una finestreta única i reduir les dificultats administratives. 

Les persones que ja són beneficiàries de l’ingrés mínim vital, així com les que van presentar la sol·licitud abans de l’1 d’octubre, continuaran vinculades a l’INSS i la Generalitat ha explicat que la incorporació de la resta de gestions, tràmits i expedients de l’IMV es farà "de manera progressiva".

Com es tramita l’ingrés mínim vital?

Les noves peticions de l’IMV es poden presentar telemàticament a través del web de tràmits de la Generalitat, però per a les persones que tenen dificultats per fer gestions per internet, el Departament ha habilitat diferents vies d’acompanyament. Es pot trucar al 012 o fer una videotrucada per rebre ajuda durant el procés, i també es pot acudir a una oficina d’atenció ciutadana amb punt d’autoservei o demanar suport al personal de l’oficina per completar el tràmit.

L’objectiu del nou sistema, és evitar que les persones hagin de gestionar separadament dues prestacions dirigides a combatre situacions de pobresa i vulnerabilitat econòmica i reduir la necessitat d’aportar diverses vegades informació que ja consta en poder de l’Administració.

Gairebé 300.000 persones reben l’IMV a Catalunya

Segons les dades del Departament de Drets Socials, l’agost del 2026 l’ingrés mínim vital arribava a 298.701 persones a Catalunya, de les quals 131.738 eren menors d’edat i la quantia mitjana era de 457,13 euros per llar. El Govern admet, però, que encara hi ha persones i llars que podrien tenir dret a aquestes prestacions i no hi accedeixen; per això, el Departament situa entre les prioritats del nou model "millorar-ne el coneixement i ampliar-ne la cobertura".

El traspàs de la gestió de les noves sol·licituds també ha comportat un reforç dels equips de la Generalitat. El Departament de Drets Socials i Inclusió ha incorporat 126 professionals els darrers anys i ha desplegat un pla de formació específic per al personal gestor i per a la xarxa d’atenció.

El conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha defensat que el canvi permet avançar "cap a la gestió integrada d’aquestes prestacions socials" i cap a una "finestreta única". Segons Moreno, la voluntat és especialment facilitar els tràmits a les persones grans, les famílies amb càrregues de cura i les que tenen dificultats digitals o lingüístiques.

 

]]> Tue, 06 Oct 2026 05:30:02 +0200 <![CDATA[El clam per l'habitatge es cronifica camí del 29-N: «Comença un nou cicle polític que diu prou»]]> Milers de persones han tornat a sortir aquest dilluns als carrers de Barcelona per reclamar mesures urgents davant la crisi de l’habitatge que pateix l'Estat i preparar el terreny per a la vaga general que CCOO i UGT han acordat convocar aquesta tardor. L’Ajuntament de Barcelona ha xifrat en 20.000 els assistents a la mobilització, mentre que els organitzadors calculen que hi han participat 120.000 persones. La mobilització, convocada pel Sindicat de Llogateres i altres organitzacions, ha coincidit amb l’anunci de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions generals al 29 de novembre, després que el Congrés tombés divendres els dos decrets llei del govern espanyol sobre habitatge, amb els vots en contra del PP, Vox i Junts. 

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha qualificat de "boníssima notícia" l'anunci d'una aturada general i ha assegurat que l’objectiu de l’organització no és convocar la vaga, sinó "guanyar-la": "Tenim un mes per organitzar tota la classe treballadora del país", ha defensat, reclamant sumar-hi associacions de famílies, pagesia, docents, professionals de la sanitat, ecologistes i feministes.

Arcarazo ha assegurat que les eleccions del 29 de novembre "no marquen el calendari", però que "comença un nou cicle polític que diu prou". La portaveu ha defensat que la vaga general ha de servir per aconseguir "mesures tangibles", com els contractes indefinits de lloguer, la prohibició de la compra especulativa, més drets per als llogaters i "impostos a la riquesa".

"No hi ha cap partit que realment vulgui posar fi a la crisi de l’habitatge"

Des del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, Gisela Bermúdez ha carregat contra els partits polítics i ha afirmat que "no hi ha cap partit que realment vulgui posar fi a la crisi de l’habitatge". L’activista ha reclamat l’expropiació dels pisos en mans de grans tenidors, bancs i fons d’inversió, una reducció dels lloguers i contractes indefinits. La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya també ha assenyalat la responsabilitat de la Generalitat a través de la seva portaveu, Marta Espriu, que ha reclamat al president Salvador Illa que actuï i ha defensat que el Govern té "les competències necessàries" per impulsar mesures en matèria d’habitatge.

La protesta ha arrencat a la plaça d’Urquinaona i ha modificat el recorregut previst inicialment, amb el pas dels manifestants per la ronda de Sant Pere i l’Arc de Triomf abans de continuar cap al passeig de Sant Joan i el passeig de Gràcia. La manifestació, prevista per dissabte, va ajornar-se a aquest dilluns per l’episodi de pluges intenses que va afectar Catalunya aquest cap de setmana.

A les acaballes de la manifestació, el passeig de Gràcia ha estat escenari d’alguns moments de tensió. Els Mossos d’Esquadra han carregat i colpejat amb les porres alguns manifestants que clamaven pel dret a l'habitatge. 

]]> Mon, 05 Oct 2026 21:19:06 +0200 <![CDATA[En marxa la manifestació multitudinària a favor de l’habitatge a Barcelona]]> La manifestació a favor del dret a l’habitatge ha començat aquest dilluns a la tarda a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, amb centenars de persones. La marxa, convocada pel Sindicat de Llogateres, ha arrencat a les 18.46 hores, al punt d’encreuament entre la Via Laietana i la plaça d’Urquinaona, pocs minuts abans de l’horari previst pels convocants.

La protesta arriba el dia que Pedro Sánchez ha convocat eleccions generals, que se celebraran el 29 de novembre, després de dies marcats per les manifestacions en defensa del dret a l'habitatge a Catalunya i a l'estat espanyol. Aquesta tarda, CCOO i UGT han anunciat la convocatòria d'una vaga general aquesta tardor. 

]]> Mon, 05 Oct 2026 20:29:13 +0200 <![CDATA[Les eleccions agafen el PP amb el pas canviat i obliguen a ajornar tots els congressos provincials]]> "Hi ha vertigen a Génova". Un quadre del PP explica l’ambient que es va viure aquest dilluns en alguns despatxos de la seu del partit. Tot i que des de la cúpula de la formació s’ha repetit l’exigència de noves eleccions a Espanya, el cert és que quan ha arribat la dissolució anunciada per Pedro Sánchez, pocs se l’esperaven. Víctimes de les seves pròpies afirmacions sobre un líder socialista disposat a tot per romandre al poder, a Génova es treballava amb l’escenari que Sánchez esgotaria la legislatura fins al darrer instant.

La millor prova que pocs creien possible noves eleccions, i encara menys dins d’aquest 2026, és que l’equip d’Alberto Núñez Feijóo va engegar la maquinària per convocar tots els congressos provincials -com vam avançar- que han de renovar les direccions territorials. La voluntat de Feijóo és la de procedir al relleu d’algunes figures de llarga trajectòria i promocionar joves i dones per oferir una imatge més fresca del partit. Dilluns mateix, la direcció estatal va decidir ajornar tots els congressos.

Encara que la decisió de suspendre els congressos és molt de clau interna, el cert és que implica una distorsió en la dinàmica interna de la formació, ja que ara continuaran en el seu lloc dirigents als quals ja s’havia comunicat el relleu. A més, serà difícil que els congressos es puguin convocar immediatament després de les eleccions, ja que les municipals seran a tocar.

Qui serà el cap de llista?

Ara toca confeccionar les llistes electorals. I fer-ho corrent contra el calendari, ja que els partits han de registrar les seves llistes com a molt tard el 26 d’octubre. En el cas del PP de Catalunya, caldrà aclarir sobretot qui serà el cap de llista per Barcelona. A les eleccions del 2023, va ser l’exdirigent de Ciutadans Nacho Martín Blanco. Com vam informar, en l’entorn del secretari general, Miguel Tellado, es feia un balanç crític de l’actuació de Martín Blanco, les intervencions del qual s’han vist en ocasions com a poc identificades amb el PP. La precipitació de la convocatòria electoral és un element que podria beneficiar la continuïtat del diputat.  

La voluntat de Génova era la de procedir a una àmplia renovació de les llistes a Catalunya. Noms com els dels ara diputats Llanos de Luna i Agustín Parra es donaven per descartats, com també el veterà Santi Rodríguez, en aquest cas després que estigui de sortida i que hagi renunciat a la secretaria general de la formació a Catalunya. En aquests moments, el nom de Juan Milián és valorat com a possible cap de llista. Hi ha qui ha esmentat Daniel Sirera, alcaldable per Barcelona, però d’altres ho descarten del tot.

En tot cas, la composició de les llistes a Catalunya reflectirà si la nova relació iniciada entre Feijóo i el líder del PP català, Alejandro Fernández, es consolida i si l’actual president dels populars catalans pot intervenir en unes llistes que sempre mostren la correlació de forces interna en una organització. L’embat és seriós. Per al dirigent gallec, el 29 de novembre és el tot o res. O Moncloa o derrota. 

Perquè el líder del PP pugui fer realitat el somni de la Moncloa, el partit ha de millorar els resultats del 2023, quan el PP va elegir 6 diputats a Catalunya. El PP en va obtenir 8 quan José María Aznar va guanyar, per la mínima, les eleccions del 1996. I 12 diputats l’any 2000, el rècord històric fins ara. Avui, molts preveuen que costarà preservar els 6 actuals, especialment en un moment en què Vox és un adversari temible. Després de demanar insistentment eleccions anticipades, ara el PP ja té el que volia, però Sánchez els ha tornat a agafar amb els pixats al ventre.

]]> Tue, 06 Oct 2026 06:08:58 +0200 <![CDATA[CCOO i UGT criden a la vaga general per l’habitatge just després de la convocatòria d’eleccions]]> CCOO i UGT han acordat convocar una vaga general de 24 hores aquesta tardor per reivindicar el dret a l’habitatge i uns salaris "dignes" per poder-hi accedir. La mobilització, que encara no té una data concreta, arriba el mateix dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la convocatòria d’eleccions estatals anticipades per al 29 de novembre. 

L'aturada serà la primera vaga general estatal des del 2012, tot i que l’acord encara haurà de ser ratificat pels òrgans de direcció de les dues organitzacions, mentre que el dia de la mobilització es decidirà conjuntament amb les organitzacions socials i el Sindicat de Llogateres.

Els dos sindicats majoritaris han decidit fer el pas després que el Congrés rebutgés -amb els vots contraris de Junts, Vox i PP- la setmana passada dos reials decrets llei en matèria d’habitatge, que han derivat en dies de protestes multitudinàries als carrers de Catalunya i, també, a l'estat espanyol. La convocatòria, però, encara haurà de ser ratificada pels màxims òrgans de direcció de les dues organitzacions. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT assenyalen que la vaga general ha de servir per situar les condicions salarials al centre del conflicte per l’habitatge: "Els salaris no arriben per pagar un sostre i fer front a la inflació". 

La mobilització també interpel·la les administracions públiques amb competències en habitatge i les organitzacions empresarials que, segons els sindicats, han d'assumir que els sous han de permetre a les persones treballadores accedir a un habitatge. En aquest sentit, CCOO i UGT assenyalen la renovació de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) i el desbloqueig dels convenis col·lectius com dos espais per concretar aquestes reivindicacions. En concret, la proposta sindical planteja increments salarials d’entre el 4% i el 7%, clàusules de revisió salarial i mesures per facilitar l’accés a l’habitatge.

Els sindicats majoritaris també reclamen "un pacte social i polític" sobre l’habitatge, un parc públic de pisos protegits i permanent, la limitació dels preus dels lloguers i l’aplicació efectiva de la Llei pel Dret a l’Habitatge a tots els territoris. En aquest sentit, CCOO i UGT consideren que les polítiques públiques han d’avançar per aconseguir que l’habitatge "deixi de ser un privilegi" i els salaris permetin viure amb dignitat.

]]> Mon, 05 Oct 2026 19:48:27 +0200 <![CDATA[Les urnes jutjaran també Trump i Netanyahu: les claus geopolítiques de les eleccions espanyoles]]> En la declaració institucional en què va anunciar la convocatòria d’eleccions , Pedro Sánchez va al·ludir en diverses ocasions a l’entorn internacional. Es va referir a una conjuntura “molt difícil, caracteritzada per decisions unilaterals com les tensions comercials, les crisis energètiques i el retorn de la guerra a Europa i l’Orient Mitjà”. El president espanyol ha recordat el suport a Ucraïna, la UE i Nacions Unides, “denunciant genocides quan altres callaven”. 

Sánchez va recordar que el seu govern “ha combatut els tirans, els tecnooligarques i els especuladors”, i va demanar als ciutadans que elegeixin si es volen afegir “a aquesta onada ultradretana que involuciona allí on governa”. Les eleccions del 29 de novembre tindran moltes implicacions internacionals. Enric Juliana apuntava que l’únic dubte que tenia sobre si Sánchez convocava eleccions era si fer-ho abans de saber què dirien els nord-americans en les midterm del 3 de novembre. Aquestes són algunes claus geopolítiques de les eleccions espanyoles.

Un referèndum sobre el trumpisme

La segona elecció de Donald Trump va ser la victòria més gran de l’extrema dreta populista. Gairebé dos anys després, el balanç és decebedor fins i tot per una part dels seus votants: una guerra sense full de ruta a Ormuz, amb un increment dels preus de l’energia i del cost de la vida, guerres comercials i indignació creixent en el vot llatí per les actuacions repressives dels agents de l’ICE. Els sondejos mostren el sotrac de la popularitat de Trump, per sota del 40%. El 3 de novembre, es renova totalitat dels 435 escons de la Cambra de Representants, un terç del Senat i 36 governs estatals. 

Les enquestes dibuixen un panorama preocupant pels republicans, que perdrien la Cambra i el govern a llocs fins ara trumpians com Ohio o Iowa. Si els demòcrates s’apoderen d’una plaça com la de l’escó en joc al Senat per Texas, serà un terrabastall. Trump quedaria molt afeblit i emetria un senyal pessimista sobre l’onada ultra, que començaria a recular allí on va tenir l’èxit més clamorós. Per Vox, seria començar a perdre un aliat poderós.  

Israel, 27 d’octubre: Netanyahu se la juga

Les eleccions a Israel seran les primeres des de l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i la posterior ofensiva militar contra Gaza, que ha estat condemnada per Nacions Unides. El govern espanyol va ser dels primers a rebutjar les accions de Tel Aviv, que va qualificar finalment de genocidi. El xoc entre Sánchez i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu és total i el líder socialista ha fet d’aquest fet un símbol del seu enfrontament amb els poderosos del món. Ara, amb els sondejos a la mà, l’oposició a Netanyahu podria sumar una majoria alternativa. 

El general Gadi Eisenkot, candidat del nou partit Yashar (Recte), podria liderar un govern si suma amb altres partits centristes i probablement amb les formacions àrabs. Eisenkot ha criticat Netenyahu per no haver previst l’atac de Hamàs i amagar informació. No és un colom, és un dur, però necessitarà el suport de la raquítica esquerra sionista per governar. La sortida d’escena de Netanyahu, en tot cas, seria un esdeveniment històric. Sánchez veuria el cadàver polític del líder dretà, possiblement setmanes abans de seguir ell el mateix camí.  

L’aliat de Vox pot guanyar al Brasil

La primera volta de les eleccions brasileres han donat una sorpresa: l’ultra Flávio Bolsonaro ha avançat el mític Lula per un 47,03% a un 45,16%. De cara a la segona volta, el 25 d'octubre, el fill de l’expresident d’extrema dreta se situa en posició favorita, el que tindrà efectes al continent, que d’aquesta manera cauria del costat trumpista clarament, després del triomf de candidats ultres a l’Argentina, Colòmbia, el Perú i Xile. Amèrica Llatina gira a la dreta, però dins d’aquest bloc, cap a l’ala més radical. En un mapa on la fundació FAES havia tingut bones arrels, Santiago Abascal li està guanyant la partida al PP. 

Espanya, preludi de França?

La propera primavera, les eleccions a França poden decantar la Unió Europea d’una manera definitiva cap a la dreta populista. Ara mateix, Marine Le Pen és la favorita. La sortida d’escena de Pedro Sánchez podria incrementar la sensació de fallida del que ha estat el bloc central a la UE, format per socialdemòcrates, liberals com Emmanuel Macron i democristians. Afegit als problemes que arrossega el democristià Friedrich Merz, mentre Polònia i Itàlia es preparen també per anar a les urnes, dibuixen la davallada de les forces fundadores de la Unió. Un triomf de Sánchez, en canvi, reforçaria les esperances d’una revifalla europeista.  

Bunham vol revertir el Brexit

Venen reforços des del canal de la Mànega? De moment, l’acord amb Madrid sobre Gibraltar ha estat un èxit diplomàtic per Sánchez, amb la fi de la tanca i la plena circulació de persones i mercaderies. El primer ministre del Regne Unit, Andy Burnham, que ja especula obertament amb retrobar-se amb la UE. El líder laborista pertany a la branca més europeista del seu partit i conserva de moment la seva popularitat. Burnham ha plantejat diverses opcions de vincle, des d’entrar al mercat únic fins a una reintegració completa. Un senyal que deu anys després d’un Brexit que va inaugurar l’era populista, potser no tot està perdut.   

]]> Tue, 06 Oct 2026 06:09:26 +0200 <![CDATA[Eleccions sense haver complert]]> Les eleccions a Espanya seran el 29 de novembre. Després d'un cap de setmana d'especulacions i reunions a la Moncloa, Pedro Sánchez va comparèixer ahir per anunciar la data i, sobretot, per fixar el marc de la campanya del PSOE: bandera progressista davant dels "tirans", dels "especuladors" i dels tecno-oligarques que governen l'algoritme de la xarxa i la IA mentre puguin. Les informacions publicades amb interioritats del consell de ministres, com aquesta del diari El País, retraten un president del govern espanyol convençut que pot guanyar. No ho diu cap enquesta, només la del CIS, però fa pinta que la seva aspiració és quedar per davant del PP. Així, almenys, podria controlar el rumb del seu partit. 

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí] 

El líder socialista aprofitarà que encara és al poder per aprovar una altra vegada els dos decrets d'habitatge a través d'una fórmula peculiar, com a mínim. Aprofitant que les majories a la diputació permanent del Congrés li són un pèl més favorables que a l'hemicicle, els textos que van ser tombats la setmana passada. Una argúcia que, probablement, el mateix Sánchez criticaria si la protagonitzés Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP sap que té una última oportunitat per conquerir la Moncloa, i també sap que Vox el collarà si s'acosta als 60 escons. Al carrer, el clima serà calent: CCOO i UGT han convocat una vaga general per aquesta qüestió sortint del seu marc estrictament laboral que no van abandonar pel procés o per Palestina, i la manifestació a Barcelona d'ahir va ser rellevant.  

Més enllà d'això, hi ha unes quantes certeses que marquen els nous comicis. La primera, que l'amnistia -avui, previsiblement, el Tribunal Constitucional l'avalarà per a tots els dirigents de l'1-O que encara tenen causes pendents amb la Justícia- és l'únic palpable dels acords que van permetre la investidura, i això que s'ha allargat molt més del compte pel bloqueig del Tribunal Suprem. La segona, que s'anirà a votar amb el finançament sense aprovar i sense que Catalunya hagi pot veure condonat part del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Veurem què passa amb el traspàs de Rodalies, el Consorci de la Zona Franca o l'aeroport del Prat. A Sánchez, no és cap secret, li costa complir. El to és radicalment diferent del que utilitza el PP, però el sac dels acords pesa menys del que caldria. 

N'és conscient el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui se li altera el guió a mitja partida. No és el mateix viure amb Sánchez a la Moncloa -encara que el trajecte de les paraules als fets ha estat elàstic- que tenir al davant els populars i Vox. El president, completament centrat aquests dies en la gestió de les emergències pel temporal -l'enèsima evidència que el clima s'està tropicalitzant-, veu com les enquestes el retraten en dinàmica descendent. I, de passada, a partir d'ara comprovarà com els aliats -és el cas d'Oriol Junqueras- tenen menys incentius per fer-li costat sense agenda a Madrid i amb poc a oferir a Catalunya. Ja no n'hi haurà prou amb atiar la por a l'extrema dreta: vuit anys després, Sánchez podria haver complert molt més.

Avui no et perdis

]]> Tue, 06 Oct 2026 06:15:35 +0200 <![CDATA[El Govern anuncia 75 milions d'euros per fer front a les conseqüències del temporal]]> El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que aquest dimarts el Govern aprovarà un paquet de 75 milions d'euros per ajudar els municipis i les empreses afectades per les pluges torrencials dels darrers dies. "Ha estat un episodi inèdit", ha dit Illa, que ha comparegut aquest tarda després de la reunió del comitè d'emergències. 20 milions seran subvencions directes als ajuntaments per ajudar a reparar equipaments; 5 milions, per a empreses i comerços; i 50 milions de crèdit a interès zero a través de l'ICF per obtenir liquiditat immediata mentre arriben les indemnitzacions de les assegurances. Aquest primer paquet es podrà ampliar, si és necessari.

]]> Mon, 05 Oct 2026 18:09:55 +0200 <![CDATA[Compromís, Més i la Chunta es mantenen al marge del nou Front Ampli]]> El nou Front Ampli arrenca amb la incertesa de si repetiran tots els partits que han conformat Sumar. De moment, Compromís, Més i la Chunta han renunciat a participar de la cimera que s'ha celebrat entre membres de la nova proposta de l'esquerra espanyola. Les formacions del País Valencià, les Illes i l'Aragó aspiren a negociar bilateralment amb el nou Front Ampli i a veure com es consolida aquest nou espai. Tots tres partits, amb bones perspectives electorals de manera individual, volen la garantia de poder liderar les confluències d'esquerres en els seus respectius territoris.

]]> Mon, 05 Oct 2026 17:52:46 +0200 <![CDATA[El preu de la llum marca el màxim de l’any i frega els 202 euros/MWh]]> El preu de l’electricitat arribarà aquest dimarts als 201,99 euros per megawatt hora (MWh) de mitjana, el registre més alt d’aquest 2026, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). La xifra suposa un increment del 2,59% respecte de dilluns, quan el preu mitjà per als consumidors amb tarifa regulada es va situar en 196,88 euros/MWh.

L’hora més cara serà entre les 21 hores i les 22 hores, quan el megawatt hora arribarà als 281,31 euros. En canvi, el preu més baix es registrarà cap a les 16 hores, amb 147,09 euros/MWh. La pujada és especialment significativa en comparació amb ara fa un any: el mateix dia del 2025, el preu mitjà era de només 79,05 euros/MWh. L’encariment del mercat elèctric s’explica principalment per la pressió sobre el preu del gas, en un context marcat per la guerra a l’Orient Mitjà.

]]> Mon, 05 Oct 2026 17:37:43 +0200 <![CDATA[Sanitaris de CAPs i hospitals protesten contra els desnonaments i les conseqüències de la crisi de l'habitatge]]> Els sanitaris també alcen la veu en ple esclat social de la crisi de l'habitatge. Després d'anys en què s'han anat trobant de manera creixent situacions límit a les seves consultes, cada vegada més relacionades amb la manca d'accés a una llar digna, els professionals de la salut de diversos centres han decidit protestar a la porta dels equipaments. Així ho anuncia l'organització La Capçalera, que, tal com va explicar aquest diari, també va emetre un comunicat fa dues setmanes evidenciant la preocupació del sector per la pressió que la crisi immobiliària està aplicant sobre cada vegada més capes de la població. El seu posicionament arribava arran del suïcidi d'una veïna de l'Hospitalet de Llobregat, Olga Matute, després de ser desnonada, i el text assenyalava que els problemes amb l'habitatge incidien en diverses afectacions sobre la salut mental.

Ara, amb cartells i crides a la mobilització , s'han volgut concentrar davant de centres sanitaris com els CAPs barcelonins de Sagrada Família, Raval Sud, Raval Nord, el Bon Pastor o el Besòs, així com al CAP Sant Roc (Badalona), al de la Mina (Sant Adrià del Besòs), al Doctor Martí i Julià (Cornellà de Llobregat), o als de la Florida Sud i el Gornal (l'Hospitalet de Llobregat). També s'han vist accions similars a l'Hospital de Sant Pau. "Habitatge és salut" o "Per totes les Olgues i les Maricarmens", es podia llegir en els missatges que han exhibit.

]]> Mon, 05 Oct 2026 17:27:17 +0200 <![CDATA[Què és Verifactu, el nou sistema de facturació d’Hisenda que ja té data d’implementació]]> El nou sistema de facturació d'Hisenda ja té data. El govern espanyol ha ajornat novament la seva implementació fins al 6 d'octubre de 2028 perquè l'obligatorietat del nou sistema coincideixi amb l'entrada en vigor de la factura electrònica obligatòria. L'objectiu del Verifactu, com es coneix popularment, és estandarditzar els registres de facturació i lluitar contra el frau fiscal. La patronal CECOT ha assegurat que el nou calendari d'implantació "aporta seguretat jurídica i facilita la planificació de les adaptacions tecnològiques i organitzatives".

Fins al canvi d'aquest dilluns, l'entrada obligatòria del sistema Verifactu estava prevista per l'1 de gener del 2027 per a empreses declarants de l'impost sobre societats, mentre que la data era l'1 de juliol del 2027 per a la resta d'obligats tributaris. L'objectiu de l'ajornament és "afavorir la màxima convergència possible entre els sistemes de facturació electrònica i el reglament de sistemes informàtics de facturació (Verifactu), tant des del punt de vista normatiu com tècnic".

Un cop feta l'alineació de calendaris d'implantació, el Ministeri d'Hisenda diu que també abordarà una modificació per aconseguir la convergència dels àmbits d'aplicació d'alguns aspectes tècnics de la normativa vigent tenint en compte els futurs requisits derivats de la normativa europea ViDA. El nou calendari -remarca la CECOT- permetrà que les empreses planifiquin "de manera més eficient les adaptacions tecnològiques i organitzatives que hauran d'afrontar durant els pròxims anys".

Els avantatges del nou sistema

A partir de l'octubre de 2028, si els nous terminis es mantenen, els programes de facturació hauran d'estar adaptats per tal que, per cada factura que s'emeti, es generi un registre. Amb aquesta petjada digital, el govern espanyol vol evitar alteracions i pràctiques opaques, així com millorar l'accés a les dades fiscals de les empreses.

Amb Verifactu, tots aquests processos es fan de manera automàtica i el registre s'envia directament a l'Agència Tributària, de manera que la responsable de guardar-lo passa a ser l'administració pública. Si bé els algunes patronals com la CEOE i, sobretot, associacions d'autònoms han mostrat el seu malestar per la manca d'informació tècnica i denuncien que suposarà un increment dels costos operatius, tot i que l'aplicació és gratuïta.

Quines empreses l'han de fer servir?

A partir del 2027, milions de pimes i autònoms estaran obligades a emetre les factures a través del programari certificat, generant un registre únic, inalterable i traçable. Concretament, hauran de fer servir Verificatu les pimes i autònoms que ja empren altres programaris per fer la facturació, mentre que encara es desconeix quan ho hauran de fer la resta que encara facturen a ma o amb Word o Excel.

Pimec celebra l'ajornament

Pimec ha valorat positivament la decisió del ministeri d'Hisenda d'ajornar la implantació del VeriFactu, cosa que permet que coincideixi amb la data de posada en marxa de la factura electrònica obligatòria. En un comunicat, la patronal de les pimes ha dit que la decisió "no ha de frenar el procés de digitalització" i ha destacat que cal tenir en compte "l'esforç" de les empreses que ja han fet les inversions necessàries per adaptar-se. Pimec també ha recomanat a les companyies que aprofitin aquest període extra per "preparar-se i formar-se", i ha recordat que hi ha "ajuts disponibles actualment per facilitar aquesta transformació".

]]> Mon, 05 Oct 2026 16:39:46 +0200 <![CDATA[Qui guanya i qui perd amb l'avançament electoral a l'Estat?]]> La legislatura de l'amnistia, de la incapacitat de tenir pressupostos, d'apujar el salari mínim, de no poder aprovar la reforma laboral, de consolidar el creixement de l'habitatge, de la corrupció al PSOE, del xoc buscat amb Donald Trump, de la crisi a Ceuta i del desnonament de la Maricarmen ja és història. Pedro Sánchez ha convocat eleccions pel 29 de novembre i aspira a un últim miracle: revalidar la majoria -una possibilitat que no projecta cap enquesta- o bé, com a mínim, quedar per davant del PP. Qui guanya i qui perd amb l'avançament dels comicis? Què hi ha exactament en joc? Aquests són els principals actors que es juguen el seu futur en uns comicis celebrats sota l'aparença de canvi de cicle.

Pedro Sánchez: hi haurà remuntada?

El líder del PSOE surt a guanyar, però només les enquestes del CIS el situen per davant del PP. Aspira a convertir les eleccions en un plebiscit entre els progressistes i una dreta cada vegada més escorada cap als extrems -en la declaració institucional ha parlat dels "tirans", els tecno-oligarques i els "especuladors" com a principals enemics a abatre- per tal d'obrar el miracle i quedar, almenys, per sobre del PP. Porta 8 anys a la Moncloa i, per tant, té plom a les ales, accentuat pels problemes judicials dels socialistes -amb Zapatero com a emblema- i del seu entorn, pendent com està del judici a Begoña Gómez. Amb un bon resultat, almenys, podrà pilotar l'oposició i, si cal, la successió. 

Alberto Núñez Feijóo: aquest cop sí?

Parteix, com el 2023, en primera posició. Aquella vegada es va quedar sense governar, i sap que ara afronta la seva última oportunitat com a cap de cartell del PP: Isabel Díaz Ayuso no li donarà la tercera oportunitat que sí que se li va concedir a Mariano Rajoy fa quinze anys. Té una mica menys de dos mesos per rematar la feina, però al mateix temps arrenca el camí amb la debilitat que suposa tenir Vox en tendència ascendent. Aquest dilluns ha promès que no li "tremolarà" el pols, i potser haurà de començar per no cometre els errors de l'última campanya estatal, amb una última setmana desastrosa. Té a tocar l'enderrocament del sanchisme, però no ho podrà fer -ni molt menys- sol. 

Santiago Abascal: cap al consell de ministres?

No és el mateix que Vox tingui una trentena de diputats que superar àmpliament els 60, una xifra que les enquestes veuen probable. L'extrema dreta, que beu de la inspiració projectada per Donald Trump -i que ha auspiciat lideratges com Javier Milei o el fill de Bolsonaro, per citar un dels exemples més recents-, té més a tocar que mai la possibilitat de governar per primera vegada des de la restauració de la democràcia. Amb un bon resultat a la butxaca, es pot plantar davant de Feijóo per demanar ministeris rellevants, a banda de condicionar polítiques socials, com ara l'avortament. De moment, Abascal ja ha estès l'ombra de dubte sobre el vot per correu: el manual ve de Washington. 

Front Ampli: qui serà el cap de cartell?

Sumar, la candidatura a l'esquerra del PSOE que es va posar en marxa el 2023 amb Yolanda Díaz com a referent, no ha reeixit. Fins al punt que no es repetirà ni el nom -ara passarà a ser Front Ampli, d'inspiració llatinoamericana- ni la candidata. De fet, encara no hi ha nom escollit. Hauria d'estar a punt el 17 d'octubre, però Podem pressiona per fer primàries obertes els dies 14 i 15 d'aquest mes. Irene Montero ha fet el pas per ser candidata, l'exalcaldessa Ada Colau té aspiracions de tornar a primera fila -i el suport de personalitats com Jaume Asens, ara eurodiputat- i Mónica García també s'ha posicionat. De moment, la baixada a les enquestes impedeix la reedició de la coalició.    

Salvador Illa: com seria la vida sense Sánchez?

El president de la Generalitat gaudeix de bona sintonia amb la Moncloa, i sobre aquesta pedra edificava la capacitat de complir amb els grans acords de la legislatura. El final precipitat, però, impedirà que Catalunya es beneficiï del nou sistema de finançament -hauria d'haver aportat 4.700 milions d'euros més- i de la condonació de part del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Per a Illa, que cau a les enquestes -almenys una desena d'escons-, no seria el mateix governar amb Sánchez a Madrid que amb Feijóo i Abascal fent tàndem. "Catalunya estarà amb Sánchez, ara més que mai", ha assegurat a la xarxa social X després de l'anunci. El candidat del PSC serà el ministre Jordi Hereu. 

Gabriel Rufián: repetirà com a candidat?

La direcció d'ERC aposta perquè el cap de files dels republicans a Madrid repeteixi, però ell s'ho està pensant. El front d'esquerres plurinacional que va plantejar Rufián va de baixada, i ara ha de decidir si torna a liderar la llista del seu partit. A la formació republicana existia la sensació, fa uns mesos, que la seva aspiració era situar a la llista personalitats més afins que ara, tenint en compte que no té una relació fluïda amb part del grup parlamentari. ERC no volia que Sánchez convoqués eleccions -Oriol Junqueras va ser prou explícit durant el cap de setmana- perquè volia aprofundir en els acords que han quedat sense complir, com és el cas del finançament. Amb PP i Vox, ja no podrà ser.

Carles Puigdemont: com serà la primera campanya amb l'amnistia?

Junts ha gaudit durant tres anys d'una finestra d'incidència a Madrid que ara, si manen Feijóo i Abascal, molt probablement s'acabi. El retrocés a les enquestes és notable -al Parlament es quedarien amb menys de vint escons, i al Congrés també retrocedirien-, pateixen per l'avenç d'Aliança Catalana i ho fien tot al retorn de Puigdemont, que en funció dels terminis podria -tècnicament- presentar-se a les espanyoles si rep immediatament l'amnistia. Míriam Nogueras s'ha convertit en una figura forta dins la formació, i té tota la legitimitat per tornar a liderar el partit a Madrid. En unes circumstàncies que, si es compleixen les previsions, seran molt diferents de la legislatura que s'ha tancat avui. 

]]> Mon, 05 Oct 2026 18:26:19 +0200 <![CDATA[Absolen Alba Vergés i Josep Maria Argimon pel retard en la vacunació dels policies espanyols]]> L'Audiència de Barcelona ha absolt els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, a més d'altres excàrrecs del Departament de Salut, pel retard en la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya el 2021. La fiscalia demanava inicialment 12 anys d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació, però al final del judici va retirar l'acusació.

Les acusacions populars exercides per sindicats i associacions policials van mantenir la petició de 15 d'inhabilitació per a Vergés, Argimon, Marc Ramentol i Adrià Comella. També ha quedat absolt Xavier Rodríguez, exdirector de Serveis de Salut, segons la sentència avançada per RAC1 i a la qual ha tingut accés l'ACN.

El primer dia de judici el tribunal ja va deixar fora del judici el delicte contra els drets dels treballadors, que podia comportar pena de presó.

]]> Mon, 05 Oct 2026 15:34:33 +0200 <![CDATA[Sis famílies desallotjades i dues escoles tancades a Barcelona pel temporal]]> Els serveis d'emergència han desallotjat de manera preventiva sis famílies al barri de la Font del Gos, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, davant l'evolució de la riera pel nou episodi de pluges. A més, dos centres educatius han hagut de suspendre l'activitat aquest dilluns per afectacions derivades del temporal, mentre la resta d'escoles han continuat funcionant.

El Consorci d'Educació ha recomanat als centres que hagin patit desperfectes que suspenguin les activitats extraescolars d'aquesta tarda, per facilitar les inspeccions tècniques. L'Ajuntament ha mantingut activada la fase d'emergència municipal i ha destacat que els dipòsits pluvials s'han omplert l'equivalent a "dues vegades i mitja" la seva capacitat. Albert Batlle assegura que l'activitat s'ha pogut desenvolupar sense incidents destacables.

El desallotjament de la Font del Gos s'ha fet "per criteris estrictament preventius", segons l'Ajuntament. En una primera fase, els veïns han estat confinats sota la supervisió dels serveis d'emergència i, després, s'ha iniciat el desallotjament dels habitatges més exposats. L'operatiu, coordinat entre Bombers de Barcelona i la Guàrdia Urbana, s'ha completat amb l'oferiment d'espais on dormir per a les persones necessitades que ho necessitin. Aquests espaus estan a prop del seu entorn habitual.

Gairebé 2.000 incidències ateses pels Bombers

El cos de Bombers de Barcelona ha gestionat prop de 1.900 incidències des de dissabte a la tarda i fins a les 14 hores, de les quals prop de 300 han requerit una sortida operativa. Les actuacions s'han concentrat en inundacions, revisions preventives, afectacions a l'arbrat, despreniments i assistència a la ciutadania. La Guàrdia Urbana, per la seva banda, ha registrat més d'un centenar d'incidències, sobretot per acumulacions d'aigua a la via pública i afectacions a la mobilitat.

L'Ajuntament ha xifrat en 97 les incidències a l'arbrat, la majoria ja resoltes, i ha dit que es manté el seguiment d'una cinquantena d'esllavissades, sobretot als barris de muntanya. Sobre la neteja, ha indicat que el decret de la Generalitat ha obligat a suspendre temporalment part de l'activitat per seguretat, tot i que prop del 90% de la recollida s'ha pogut fer durant la nit.

]]> Mon, 05 Oct 2026 15:33:42 +0200 <![CDATA[Que ve el llop, un altre cop?]]> El 29 de novembre de 1833 es posava en marxa la primera fàbrica amb motor de vapor a Catalunya: Bonaplata. El 29-XI-1870 naixia Enric Prat de la Riba. El 29-XI-1901 moria el federalista i president de la 1a República Francesc Pi i Margall. El 29-XI-2026 es tancarà, molt probablement, el cicle Sánchez. La convocatòria d’eleccions anticipades ha culminat unes setmanes d’agitació que han mostrat el malestar sobre un dels temes amb més impacte en la degradació de la classe mitjana i de les expectatives juvenils: la inflació i l’habitatge, enfront de l’estancament dels salaris. Ara bé, la mobilització al carrer, que cal aplaudir, ha concernit la franja de ciutadans situats a l’esquerra del PSOE i que poden crear un efecte òptic de recuperació política que, temo, no es produirà.

Tant de bo m’equivoqui. Recordem que després del 15 M, que era una mobilització molt més revolucionària que l’actual, amb propostes de canvi de règim i de sistema, va ser seguida per la victòria electoral de Rajoy. Em pregunto si aquests episodis de mobilització massiva a l’estat no segueixen un mateix patró. La població activa, farta de què els governs progressistes a Espanya o catalanistes a Catalunya no acabin de resoldre els temes de fons, surt al carrer (15M, Procés, Decret Maricarmen). Hi surten quan el peix ja està venut. I el malestar que no es manifesta al carrer ja s’ha covat en el vot, de moment ocult. I que sistemàticament, l’escepticisme i la por acaben decantant cap a posicions conservadores (Rajoy, Arrimadas, i ara Feijóo).

I en cada ocasió, tot sabent que el PSOE tenia les de perdre, aquest ha jugat la carta de: jo o el diluvi, per vehicular cap a ell el vot útil de l’esquerra en general o del catalanisme/espanyolisme d’ordre a Catalunya. El que ha passat entorn de l’habitatge té molt de pornogràfic. Mirant la història on la dreta immobiliària a Espanya i a Catalunya han deixat un rastre nefast, el paper del PSOE i dels municipis predominants del PSC ha estat igualment letal per a l’oferta d’habitatge assequible. No repetiré el que s’ha anat dient en altres articles ben documentats sobre el llegat del PSOE: Boyer, Solchaga, Chacón i vuit anys d’inoperància volguda de Sánchez, sense tocar un pèl a la banca i al Clos macroimmobiliari, amb la complicitat dels aliats Sumar i Podemos.

Però, com sempre, s’activen moviments espasmòdics revestits d’alerta antibulldog, molts cops amb iniciatives legals mal fonamentades, sense comprovació de totes les conseqüències sobre la població a la qual es diu protegir i que, per efecte bumerang, acaba essent afectada negativament. I com sempre, amb una seqüència criminal.

Primer, Catalunya s’avança amb mesures pròpies molt progressistes sobre habitatge (o el que sigui) fent ús de les seves competències. Segon, el PSOE, el PP i quan convé Podemos (és el cas de la immigració) qüestionen les mesures en nom d’invasió competencial de l’estat. Tercer. Es paralitza la legislació catalana. Quart. Quan convé per motius electoralistes es desempolsa la proposta catalana i es transforma en espanyola, més light, i que s’imposa al conjunt de la península, envaint competències autonòmiques. Cinquè. Les comunitats autònomes conservadores, la majoria espanyola, se senten atacades doblement en competències i en criteris polítics i obstaculitzen la seva execució. Sisè. Catalunya, submisa, aplica la llei espanyola, que és la catalana rebaixada i potser empitjorada havent perdut pel camí competències.

Malgrat aquest il·lusionisme habitual, el PSOE compta en passar el rasclet a la seva esquerra. Perquè a la seva esquerra no queda res d’esperit de canvi de règim. Així que ningú es queixi. Només les esquerres nacionals que hagin estat capaces de pactar petits acords, molts cops incomplets, però deixant clar que l’horitzó és un programa de ruptura democràtica amb l’estat, poden competir amb les dretes extremes que es presenten elles mateixes com a antisistema. Ja té ironia la cosa!

El llegat Sánchez acabarà essent: una amnistia a contracor; res de diàleg polític bilateral Espanya-Catalunya; finançament, Rodalies, català a Europa, tot penjat. Però el que és molt pitjor: cap neteja de les estructures d’estat i de les lleis autoritàries com la mordassa o les pràctiques il·legals com Pegasus. O sigui, Sánchez i el seu equip Marlaska&Robles hauran posat la catifa vermella per als qui vindran, PP-Vox, per a utilitzar l’estat profund amb més mà dura, si és possible.

En tot cas, aquesta connivència de Sánchez amb l’estat profund que no li ha estalviat començar a rebre llenya del sector més bunqueritzat, situa l’estat espanyol en la dialèctica europea: democràcia- autoritarisme. Hi ha un esgotament de les forces centrals des de la dreta conservadora als liberals i a la socialdemocràcia i, fins i tot, els verds, per la incapacitat d’abordar reformes estructurals de l’estat del benestar i de l’economia i prevenir l’hegemonisme xinès-americà i el militarisme rus. Llavors, creixen els extrems sense alternativa real: la ultradreta i l’esquerra extrema.

A casa nostra, trobo instal·lada molta gent en la dialèctica esquerra-dreta o en la independentista - no independentista que, per a mi, són orelleres de ruc que impedeixen ampliar el camp visual. Però, pobre de tu que plantegis dubtes sobre les polítiques d’habitatge, d’immigració, d’escola, de model econòmic, de llengua, d’administració, de laïcitat, de perspectives nacionals... O propostes d’acords programàtics democràtics a Madrid o hipòtesis de governs de concentració possibles d’aquí a dos anys a Catalunya, essent realistes i veient com van les enquestes. O et titllen, els uns de comprar el marc mental de la ultradreta, o els altres de botifler espanyolista. Un avorriment total! I amb ganes de pronunciar aquell “que us bombin” de Trias; o aquell “n’estic fins als collons de tots nosaltres” del president de la 1a República Estanislau Figueras. No ho faré, per resiliència.

]]> Mon, 05 Oct 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Oques Grasses, en 10 cançons: de «La gent que estimo» a «Serem ocells»]]> El compte enrere per l'adeu definitiu d'Oques Grasses ja ha començat. Després de més d’una dècada convertint escenaris, festivals i places en celebracions col·lectives, el grup català encara la recta final d’una trajectòria que ha marcat tota una generació.

El que havia de ser una única data de comiat s’ha convertit en un fenomen sense precedents en la música catalana contemporània: Oques Grasses es retirarà dels escenaris amb quatre concerts (amb entrades exhaurides) a l’Estadi Olímpic, els dies 7, 8, 9 i 10 d’octubre. La minigira havia de començar aquest dilluns 5 d'octubre, però la pluja ha obligat a posposar el concert fins a dijous. 

Després de setze anys de trajectòria, sis discos i infinitat de gires, Oques Grasses marxaran amb la satisfacció d'haver construït un univers propi, capaç de combinar la tendresa i la irreverència. De La gent que estimo a Serem ocells, repassem deu peces imprescindibles per entendre la importància del grup en el paradigma de la música catalana.

  • 1. La gent que estimo (amb Rita Payés)

  • 2. Cul

  • 3. Sort de tu

  • 4. In the night

  • 5. Passos importants

  • 6. Torno a ser jo

  • 7. Sta Guai

  • 8. Elefants

  • 9. De bonesh

  • 10. Serem ocells

]]> Mon, 05 Oct 2026 15:35:24 +0200 <![CDATA[Polítiques que fan por]]> El president del govern d’Espanya convoca eleccions. El sistema democràtic permet que el ciutadà, amb el vot, canviï l’arc parlamentari, la qual cosa vol dir que molts dels qui desconfien dels polítics, com si fossin triats a dit, no tenen present que els vots que té dipositats cada càrrec electe li atorguen confiança per governar, conscient que si la seva gestió desplau en propers comicis pot quedar relegat a l’oposició a fer feina de control, perquè les institucions són responsabilitat tant dels equips de govern com dels grups de l’oposició. 

I aquesta és la grandesa de la democràcia: la responsabilitat que tenim els ciutadans amb el dret d’escollir. Ara bé, cal que aquesta responsabilitat confiada no ens eximeixi de la nostra, de responsabilitat, com a ciutadans amb drets i amb deures. La comoditat de pensar en el “ja m’ho faran” diu molt poc d’un ciutadà a qui se li confia el vot, i ens cal en tot moment el sentit crític ben despert. Però la política, i sobretot des de les responsabilitats de govern, el que ha de garantir amb els electors és col·laboració per assentar el que legislatura rere legislatura es va aconseguint, perquè és de progressar de què es tracta. Compte, però, perquè el creixement d’aliances, de la dreta i de l’extrema dreta, a Catalunya i arreu, no vol dir progrés, vol dir involució. Es retrocedeix quan no es respecten els drets humans. Aquí, l’extrema dreta ja té representació parlamentària. 

Però també n’hi ha, d’involució en política, per promeses incomplertes o perquè la responsabilitat depassa les capacitats d’aquells a qui s’havien confiat. Perquè no tothom serveix per a la política. ¿O no és una involució que la promesa d’aplicació d’una política progressista ens porti, cada dia més empobrits, a la instauració de “la misèria”? Que el mercat està regulat, ho sabem.  Però no n’hi ha prou amb bones intencions. Deia Gide que amb bons sentiments no es fa bona literatura. Doncs semblantment. Aristòtil el vol intel·ligent i culte, el governant. El ciutadà, també. I Maquiavel diu que a més a més ha de ser astut i orgullós. 

La raó és que en un món tan competitiu, governar demana una sòlida formació, perquè qui governa és el garant de portar el país, poble o ciutat -sense falses promeses- cap al progrés. Governar és dirigir, certament, però també és mantenir, en l’accepció de donar els mitjans necessaris. Per això la primera reacció que acostuma a suscitar la crisi d’una fe és l’escepticisme si el votant arriba a qualificar un balanç de legislatura de fracàs triomfal. 

Costen de pair les victòries de Trump i tota la seva cort assistencial. Una democràcia sòlida demana periodisme rigorós, que vol dir informació contrastada. Les xarxes són egòlatres. I el món està espantat perquè les ocurrències tan frívoles i malvades d’un tan alt mandatari resulta que, per mimetisme, els dirigents d’extrema dreta de l’Europa que sempre s’ha volgut civilitzada i feliç volen fer, si ja no ho fan, semblantment. Anem de l’autoritat a l’autoritarisme. I a fer fora tot allò i tot aquell que fa nosa. Així tracten l’immigrant. I moltes més coses també.

]]> Mon, 05 Oct 2026 19:00:02 +0200