La consellera defensa que les obres murals "no s'han de moure" per garantir-ne la preservació i es mostra partidària d'exhaurir el recorregut judicial. Tanmateix, lamenta que "algú" parli d'espoli malgrat ser una "operació de salvaguarda" en un context de guerra. Per això, des del Patronat del MNAC van presentar un incident d'execució per fer constar que hi ha sentències que "no es poden complir". "Ho veiem molt difícil sense malmetre aquestes pintures de manera irreparable", adverteix.

En aquest sentit, recorda que tots els informes de riscos de què disposa el Departament de Cultura indiquen que seria un "error" treure les pintures del lloc on són si el que es posa per davant és la "preservació del patrimoni". La consellera assegura que des del Govern senten el "suport" del Ministeri de Cultura, que forma part del patronat del MNAC, en què totes les decisions s'han pres "per unanimitat".

Política

La recepta de Junqueras per superar la crisi educativa: experts, 12 anys i pressupost garantit Lluís Girona Boffi

Amb tot, Hernández evita identificar possibles errors del passat. "Estem en un context en què analitzar tot allò que s'ha fet o s'ha deixat de fer ja no és d'utilitat, perquè a l'Aragó tenen una sentència ferma", rebla, alhora que recorda que van demanar una ampliació del termini, que la jutgessa ha denegat. Per tant, el cronograma inicial segueix "en peu".

Cultura espera el retorn de 790.000 euros per les obres del Museu de Lleida

Per contra, veu recorregut en la reclamació dels més de 790.000 euros per les obres que van ser traslladades a l'Aragó des del Museu de Lleida el 2017. "El que ve a dir la sentència que va obligar aquest retorn és que aquella compra no era efectiva i, per tant, si la compra no és efectiva, els diners es van donar i les peces han marxat, s'hauran de tornar", insisteix.

La continuïtat, el llegat de Natàlia Garriga

Un dels llegats que la predecessora d'Hernández a Cultura, Natàlia Garriga, va deixar sobre la que llavors era la seva taula va ser el Pacte Nacional per la Cultura, un text acabat i que comptava amb el suport del sector professional, polític i social que l'executiu d'Illa té en tramitació parlamentària "sense tocar-hi ni una coma". "Si volem que la cultura surti una mica del que podem dir la brega política, necessitem grans consensos. Ens sembla que en matèria de cultura ara aquests consensos hi són", detalla Hernández.

Un altre dels reptes heretats és la històrica reivindicació d'assolir el 2% de pressupost destinat a Cultura. La consellera el comparteix, però sosté que els nous consensos s'encaminen a parlar d'assolir "l'euro per habitant", que inclou també l'aportació que fan la resta de les administracions públiques en matèria cultural, no només les de la Generalitat.

D'aquesta manera, s'han complert les previsions dels serveis d'emergències, que ja van anunciar que esperaven controlar l'incendi entre dilluns i dimarts. Per part seva, la Guàrdia Civil, a través del Servei de Protecció de la Natura, segueix "obrint línies de recerca" sobre possibles causes "intencionades" del sinistre.

Terra

​REPORTATGE

Catalunya pateix el primer incendi d’alta intensitat al Pirineu: «Sabíem que ens tocaria» Arnau Urgell i Vidal

Així i tot, Giró reconeix que la seva posició política "ha deixat de coincidir, en allò substancial, amb el rumb i amb algunes formes que avui té Junts". A més, defensa que les raons que ja va exposar el setembre passat per marcar distàncies amb la direcció del partit "no han fet més que veure's refermades i confirmades" durant l'últim any.

Giró insisteix, però, que la seva decisió no implica "un trencament amb les persones que continuen a la formació" i assegura que hi conserva "bons amics i bons excompanys", a més de manifestar el seu "respecte" per aquells que van sacrificar "el confort de les seves vides personals per una idea i per la causa en què creien". L'exconseller conclou el comunicat especificant que no ha "trencat" cap carnet, sinó que "simplement, m'he donat de baixa com a militant per principis, per conviccions i per coherència. I no és el mateix", conclou Giró.

Política

​CRÒNICA

El cop de porta de Jaume Giró agita el debat intern a Junts Lluís Girona Boffi

S'agita el debat intern a Junts

Pels canals oficials, Junts ha guardat silenci sobre la marxa de Jaume Giró, però internament no es parlava de cap altra cosa. Que l'exconseller d'Economia hagi trencat definitivament amb Carles Puigdemont ha sacsejat les bases i els quadres del partit i el diagnòstic no és unànime. Veus oficialistes ho presenten com una decisió personal per la "manca d'encaix". Les discrepàncies van començar amb la decisió d'abandonar el Govern de Pere Aragonès i no s'han reconduït, sent les primàries de Barcelona el darrer episodi.

"Tothom tenia clar que acabaria passant" o "feia temps que vivia en un altre món" són dos dels missatges de noms importants al partit sobre Giró. La seva línia crítica s'anava distanciant de l'oficialitat mes a mes i, apunten dos dels consultats, no ha aconseguit però tampoc ha intentat teixir un corrent crític entorn d'ell. Altres pedres a la sabata que han acabat sent determinants, consideren des de la direcció, ha estat la tria de l'alcaldable a Barcelona i el rol a Madrid. No són pocs els que no descarten que acabi de conseller del Govern de Salvador Illa, que ha acreditat voluntat d'incorporar dirigents de l'espai convergent.

Política

​EXCLUSIVA

Jaume Giró trenca definitivament amb Carles Puigdemont i es dona de baixa de Junts Ferran Casas i Manresa

Flores també ha remarcat que el revestiment impermeabilitzant que va cremar era "un cas únic" i no està instal·lat en cap altre punt de la xarxa. A més, TMB reforçarà els protocols d'emergència incorporant més informació per als usuaris en cas d'incident.

Política

​CRÒNICA

El cop de porta de Jaume Giró agita el debat intern a Junts Lluís Girona Boffi

L'activitat quirúrgica programada resta suspesa i els codis politrauma es distribuiran entre els diferents hospitals de la ciutat a través del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). D’altra banda, Vall d'Hebron, continuarà atenent els casos més greus sota els protocols establerts, i aquells pacients que arribin a Urgències de Traumatologia, com els lesionats medul·lars i grans cremats, amb un quiròfan habilitat i dos llits de reanimació extres a l'Hospital General. 

La tasca a hospitalització i a consultes externes es mantindrà amb normalitat. L’Hospital treballa ara per instal·lar equips de refrigeració portàtils als espais crítics. 

Societat

Salut afina la prescripció d'antibiòtics per millorar la «capacitat resolutiva» dels CAP ACN

La majoria de les mànegues, segons asseguren, ja han arribat. Alhora, a principis del 2027 s'espera l'arribada de més material, incloses mànegues, en una compra ordinària ja prevista. La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments admet la possibilitat que aquests episodis de simultaneïtat d'incendis es perllonguin durant la campanya forestal.

Interior explica que és "normal" que a causa de la simultaneïtat d'incendis, més recurrents, més intensos i més llargs en el temps que en situacions habituals, i amb més efectius i volum de recursos actuant, es faci un consum més gran de material i, per extensió, el desgast i la pèrdua de material que s'utilitza en els operatius.

Terra

​REPORTATGE

Catalunya pateix el primer incendi d’alta intensitat al Pirineu: «Sabíem que ens tocaria» Arnau Urgell i Vidal

Tinc una contractura en un lloc que fa de mal dir des de fa mesos que no m’ajuda, també t’ho diré. Avui excursió, doncs, passejant des de les fonts del Ter fins al cel. Un cop pujats, cim fet, hem fet les fotografies de rigor. Per famílies, ara els nois, ara les noies, els de l’esplai amb el fulard. Tot plegat la mar de bé. De fet, un noi que havia arribat sol als 2.883 metres d’altura ens ha fet uns quants retrats. Allà a la creu —encara no l’han tret— que acredita el cim. En justa correspondència li he dit si li'n feia jo una a ell amb el seu telèfon mòbil.

I en Josep, que portava la samarreta blava del Club Esportiu Alfés, patrocinat per una Discomòbil que no he pogut recordar, m’ha dit que agraït que li fes la foto. Ara bé, des de l’altra perspectiva. I dic, coi, potser té raó. Efectivament, des de l’altra banda de la creu es veia tot el que havies pujat. El mirall de l’esforç, el deute sadollat amb el sacrifici. La muntanya se l’ha de respectar, però també et dona si jugues amb les regles ben enteses. Una altra metàfora més de la vida.

Li he dit a en Josep que venia de molt lluny, com si a Alfés no hi hagués coses, jo també. I reia i m’ha dit «no deus saber on és». I li he respost amb el somriure sota el nas que una mica sí que em conec Catalunya, malgrat la indissimulada pinta de barceloní que Déu m’ha donat i que jo practico dia a dia. El noi d’Alfés m’ha donat una lliçó. No d’alpinisme domèstic, ni tan sols de fotografia, que també. No. En Josep m’ha recordat vivament que les coses no són, només, com les volem mirar. La perspectiva, ja se sap, però d’una manera tan evident que m’he quedat de pedra. Com de pedra tinc ara les cames, escrivint des d’un càmping, Ter avall.

Chesterton, un dels altres autors maleïts per a qui us escriu, de tanta enveja que li tinc, va deixar escrit que «el viatger veu tot el que mira, i el turista només veu el que ha vingut a veure». Què ruc que soc. Jo ja havia fet el Bastiments, ja sé què s’hi veu des de dalt. Ja sé que tal com estic arribaria justet. Ja sé que s’hi pot venir pels Besiberris, que es pot donar la volta pel Pic de la Dona i que tot plegat faràs bé d'acabar a Setcases. Jo tot això ja ho sabia, però no tenia ni puta idea que la foto bona de la creu del cim era l’altra. Molt bé Joan, quasi tres mil caràcters per explicar això. Que sí, que la perspectiva, que tots ens basem en la nostra experiència i com més ens pensem que sabem, doncs més tancats. Doncs m’ha sorprès. I mentre em tremolaven els bessons de baixada hi he anat donant voltes.

Soc un autèntic urbanita, més de ciutat que la mala educació i més de Barcelona que el Metro. Però tant els meus pares de petit, com amb els escoltes de jovenet —cap dubte que soc un autèntic boy scout, oi?— vaig poder anar connectant amb la muntanya de casa nostra. Alguns estius també a l’Aragó. Però, vaja, que amb la muntanya hi tinc una connexió tel·lúrica. Com de tocar una pedra i sentir-me tranquil. Avui també, en alguns moments, he gaudit d’aquesta calma interior que t’evoquen els cingles i la vegetació pelada. En alguns instants soc capaç, contra la meva voluntat, de desconnectar. D’estar per sobre de tot plegat. De recordar-me que només l’esperança és més forta que la por.

Però la ciutat és la meva església, com diu la cançó, i torno a ser el que soc ja havent dinat, ja escrivint en un porxo de fusta aquest article. Som el que som. I a les vacances provem de ser una altra cosa. Sobretot amb la mania de viatjar. D’inventar-nos una altra vida. De ser un personatge de sèrie dramàtica o còmica d’aquestes de les plataformes. I mira que si anem lluny estarem la mar de bé. Per una banda, per la penyora de la foto de la qual jo també participo, és clar. I per altra perquè a les vacances som diferents: som nosaltres.

Doncs no, em sap greu Ramon, però tu ets tu mateix un dimarts de febrer quan tornes a casa de treballar ben tard i no vols parlar amb la dona, i dius que estàs baldat i que aniràs directe al llit, i a ella li sembla perfecte perquè no et suporta, no pot amb quan menges i la forquilla et toca les dents. O tu mateixa, Rut, ets tu quan un dissabte «des-quedes» amb les amigues per sortir a la nit perquè no tens ganes, i perquè la Laura ja fa unes setmanes que s’està passant amb tu. Que si no sou prou amigues. Que si per què beus tant, que si encara no t’ha perdonat que t’emboliquessis amb l’Aleix. És així, és això. Llavors sí que som els que som de veritat. No amb els retrats des de platges paradisíaques, a piscines blavíssimes, o ensenyant com de superguapos són els teus fills.

Recordes de sobte que només pots dir que estimes algú perquè aquest algú t’estima a tu. La veritat és recordar, «des-oblidar» en diríem. I d’això no hi ha vacances. Ja t’he dit que només l’esperança és més forta que la por. I tot passa perquè passa, què vols que et digui. «La vaig trobar quan no estava buscant l’amor i la vaig perdre quan la vaig estimar més» va dir Bukowski. Excepcional poeta, sobretot perquè visqué molt i amb tota la intensitat. Potser és l'única manera que val la pena, pagar penyora amb el dolor que vomita el rebuig, amb l’agror que et regala la frustració. Però, ara bé, quan surt bé, oh, quan la cosa funciona, ai amics, llavors tot s’il·lumina. Ni fonts de Montjuïc ni focs de Blanes.

No t’estan anant gaire bé les vacances, Joan, pel que et llegeixo. Sempre remugues, res et sembla bé, sempre traient punta, no descanses mai o què passa? Potser sí. Estic la mar de bé, però em rebel·lo contra aquestes situacions ja establertes. Quan t’ho has de passar bé, quan no es pot riure, de qui et pots fotre, com has d’anar vestit, què està bé menjar o beure, de què puc parlar amb els fills. No soc un trist, només que trobo que estem esgarrinxats de punyetes. I cadascú som com som. Mira, em copio, també, de Pedro Lemebel una frase sensacional amb la qual m’he topat espiant la novel·lista: «Deixa’m estar trist, és l'única forma que conec d’esprémer la felicitat». És brillant i no val per ara, però sí per a tants altres moments.

En Josep, el muntanyista d’Alfés, m’ha ensenyat de la manera més senzilla que gairebé sempre anem cap allà on s’espera que anem. Que anem acumulant hores i quilòmetres per acabar rendint homenatge als mateixos temples, siguin fills de l’algoritme o de la correcció política del moment. Però de vegades només cal canviar l’enquadrament. Jo soc un senyor de tradicions, no ho negaré, però no penso renunciar a la curiositat. Ni a la dèria de mirar les coses des de l’altra banda de la creu. Perquè la vida, si només la mires com toca o com te la decideixen fotografiar, pot ser molt bonica, sí, però no té cap sentit.

El Marroc és un aliat estratègic per Espanya. Pel veïnatge, pels enclavaments en el seu espai geogràfic, i perquè va ser-ne protectorat. Però també per les importants relacions econòmiques i culturals i perquè és un país clau (coixí se'l considera) per gestionar una frontera que aspiren a travessar milions d'africans per arribar a Europa. Ceuta i Melilla són fronteres administratives al continent africà, i Andalusia, com les Canàries, són dels punts més meridionals de l'espai Schengen, que els països de la UE van crear a mitjans dels 90 per aixecar-les entre ells gràcies a la confiança mútua fruit d'un fervor europeista fill d'un altre temps polític i social.

El regne alauita és lluny dels estàndards democràtics espanyols, i ja no cal dir de les velles democràcies europees. Ha usat la gestió de les fronteres i la immigració per pressionar per altres causes sense importar-li massa els seus ciutadans, i ja no cal dir els d'altres països. Ha jugat a l'estira-i-arronsa per millorar acords comercials, encetar el meló del debat de la sobirania de Ceuta, Melilla i fins i tot de les Canàries, o assegurar-se la sobirania del Sàhara Occidental, descolonitzat per Espanya el 1975 i al que se li va prometre un referèndum d'autodeterminació que no ha arribat.

Ara, els espanyols se n'han desentès i compren la idea marroquina d'una autonomia que, lògicament, no convenç els sahrauís, però que recolzen els Estats Units que, com Israel, tenen en el Marroc un aliat regional fonamental. Una posició ben diferent de l'espanyola, segurament el país europeu més enfrontat a Trump i Netanyahu.

La crisi migratòria a la frontera sud és, lògicament, un problema per Sánchez que cal gestionar amb un "germà" complicat. I és greu per més que, formalment, la UE li faci costat. L'entrada de migrants encén el debat a Espanya i a Catalunya, sí, però també a França o a Itàlia, que no han estalviat les crítiques a l'executiu del PSOE. Sánchez té, malgrat els bons números, dificultats. A la corrupció que l'assetja a ell i al seu partit, a la inestabilitat parlamentària i a una crispació que no s'atura afegiu-hi una crisi migratòria que pot erosionar-ne la imatge dins i fora d'Espanya.

L'episodi d'aquests dies -que amenaça de no ser puntual atès que algunes informacions apunten que es prepara una altra entrada massiva la setmana que ve- dibuixa un escenari complicat. En primer lloc, perquè Espanya no té bones antenes al Marroc (o el CNI no en sap prou o és que l'estat profund que el PSOE no ha volgut atacar li ha parat una trampa).

En segon lloc, perquè el context polític a la UE, controlada per governs de dreta amb major o menor sintonia amb l'extrema dreta xenòfoba, pot obligar Sánchez a endurir polítiques. Tant hi fa que les tanques de Ceuta i Melilla siguin altes i la política d'immigració, que depèn també de Brussel·les, severa. S'ha burlat la frontera comunitària i les imatges han donat la volta al món poc després d'un procés de regularització que, malgrat que ha posat ordre i ha fet aflorar economia submergida, es presenta com un efecte crida al marge dels socis europeus que aquest dimarts han evitat qüestionar-lo.

I, en tercer lloc, perquè es constaten els límits i les estretors de l'estat del benestar, de les polítiques d'integració i d'un enfocament humanista que no s'hauria de perdre, més tenint en compte que, en pocs dies, han mort un centenar de persones a les costes espanyoles, molts d'ells joves. En el debat polític prima l'enfocament securitari i economicista, que tracta a qui ve o vol fer-ho com a força de treball i prou. Ni a Europa ni a Espanya ni a Catalunya fa ja vergonya ser racista o manipular el debat dient que tot és culpa d'un vaporós "sistema" que es presenta com a viciat pel bonisme i per unes "paguetes" que generen efecte crida.

S'obvien deliberadament les guerres que enriqueixen la indústria armamentística, els efectes del capitalisme salvatge i extractiu al sud global, o la petjada de segles de colonialisme als països d'origen. I també s'evita revisar l'aposta a països com el nostre pel creixement desenfrenat de sectors de poc valor afegit o la manca de polítiques de família que, sumats a la manca d'eines i polítiques clares per endreçar, genera aquesta situació. Una situació en què els protagonistes són persones que se la juguen per marxar de casa i buscar (i, per sort, en molts casos encara troben) un futur més pròsper i digne.

El plantejament del dirigent republicà és crear un model de "governança compartida, estable i de llarga durada". Això passaria per la creació d'un equip de persones de "solvència contrastada" i que generin consens entre tots els actors interpel·lats per tal que comandin en Departament en un termini prou llarg -que Junqueras situa en dotze anys- per garantir "l'estabilitat i la tranquil·litat" i la consecució dels objectius. Per evitar que la proposta quedi afectada pel context polític, Junqueras també posa sobre la taula que hi hagi un pla de treball consensuat i un pressupost adequat garantit durant els anys de mandat.

El calendari que situa Junqueras és que el gran acord es pogués implementar abans que acabi l'actual legislatura. Per aconseguir-ho demana escoltar tots els actors implicats i això passa per "generar una confiança mínima" entre la comunitat educativa, les assemblees de docents, les famílies, les direccions dels centres, els sindicats i la resta d'agents socials. El líder republicà ha apuntat que la proposta neix del convenciment que cal que l'educació "s'allunyi de batalles partidistes de curta volada" i considera que això passa per un model basat en un equip independent i professional.

Societat

​PRIMÍCIA

Educació va mantenir un criteri alt d'exclusió d'alumnes que millorava el resultat de PISA Gerard Mira

Els detalls de la proposta de Junqueras

Pel que fa al pressupost garantit, Junqueras recorda que hi ha dues vies. La primera i la preferible per qualsevol govern és que cada any es puguin aprovar uns nous comptes que arribin a les xifres pactades en Educació. Ara bé, la segona via són les ampliacions de crèdit a les quals ja s'ha recorregut quan un executiu no ha pogut tirar endavant els comptes, cosa que ha passat amb Illa en els dos primers any de mandat. Sobre la configuració de l'equip d'experts, fonts d'ERC concreten que podria haver-hi experts independents però també representants de partits polítics que tinguin cert bagatge en educació, com podrien ser exconsellers del ram.

Els republicans expliquen a aquest diari que caldrà debatre si aquest grup d'experts només fa tasques d'assessorament o té un rol més determinant en les decisions del Departament. En tot cas, l'objectiu és que tinguin temps suficient per impulsar canvis estructurals i que no depenguin dels "canvis constants" en les cares visibles al capdavant de la conselleria. "Han de ser sis o set persones que en sàpiguen molt, que tinguin temps i que tinguin un pressupost preestablert", apunta una font consultada. La interpel·lació de Junqueras inclou la mateixa ERC, el PSC, Junts, els Comuns i la CUP i en deixa fora el PP, Vox i Aliança Catalana. Però encara no hi ha hagut converses amb la resta de partits.

L'àmbit educatiu no és l'únic gran acord d'aquesta tipologia que planteja ERC. El dirigent republicà ha considerat que, si aquesta proposta tira endavant i aconsegueix el suport de la majoria dels partits polítics, serà possible posar-la en marxa en altres àmbits estratègics del país com poden ser l'habitatge, el transport públic -per millorar-ne el manteniment i construir més quilòmetres de tren, per exemple-, les infraestructures, l'energia -amb l'aposta per les renovables- o un pacte de rendes. "L'objectiu és superar el model que ens aboca al fracàs i estar a l'alçada dels grans reptes de la societat", apunten fonts d'ERC.

Una de les modificacions més substancials serà la que afecta les substitucions, amb l'objectiu de reduir les pèrdues de temps, especialment en els minuts finals dels partits. Quan un jugador sigui reemplaçat disposarà d'un màxim de deu segons per abandonar el terreny de joc pel punt més pròxim. Si supera aquest temps sense una causa justificada, com una lesió, el substitut haurà d'esperar un minut abans de poder entrar al camp, deixant temporalment el seu equip amb un jugador menys.

Esports

Les cinc noves normes del Mundial 2026: més intervenció del VAR i castigar les pèrdues de temps Pau Espí Solé

Reduir les pèrdues de temps

També amb l'objectiu de reduir les pèrdues de temps, el protocol de les lesions també s'ha modificat. Amb caràcter general, qualsevol futbolista que rebi assistència mèdica haurà d'esperar almenys un minut fora del terreny de joc abans de poder reincorporar-s'hi. Ara bé, el CTA estableix diverses excepcions, com l'assistència mèdica propiciada per una falta que acaba amb targeta o els xocs entre dos jugadors del mateix equip que requereixin atenció simultània.

A més, la International Football Association Board (IFAB) ha concedit el permís al CTA per participar en un assaig que estableix una nova normativa en relació amb els porters. A partir d'aquesta nova temporada, si un partit s'atura per una lesió del porter, l'entrenador haurà de designar immediatament un jugador de camp perquè abandoni el terreny de joc durant un minut després de la represa del partit.

Si el tècnic no escull cap futbolista durant els primers 10 segons des que l'àrbitre autoritza l'assistència mèdica, serà el mateix capità de l'equip qui haurà d'abandonar automàticament el camp. La mesura preveu, a més, tres excepcions clares: quan la lesió del porter és conseqüència d'una falta que comporta un tir lliure i requereix assistència mèdica immediata; quan es produeix una topada entre el porter i un jugador de camp que obliga a atendre'ls a tots dos; o quan el porter està sagnant.

Com ja ha passat durant el Mundial, el nou reglament també introdueix un límit de cinc segons en els serveis de banda i, si el jugador no posa la pilota en joc dins aquest termini, la possessió passarà automàticament a l'equip rival. Una norma similar s'aplicarà als serveis de porteria. Si el porter excedeix el temps permès, l'equip contrari disposarà d'un córner a favor. 

Esports

​FUTBOLÍTICA

90 anys de Berlín 36, els Jocs nazis de la vergonya Ramon Usall

El "cas Pubill" 

Una de les jugades més polèmiques de la temporada passada va viure's durant l'anada dels quarts de final de la Champions entre el Barça i l'Atlètic de Madrid. En el partit d'anada, el porter matalasser Juan Musso va deixar la pilota a terra i la va passar amb el peu en direcció a Marc Pubill i el defensa va agafar la pilota amb la mà abans de jugar-la amb el peu per iniciar la jugada. Kovács, l'àrbitre del partit, va considerar que la pilota encara no estava en joc i, per tant, no era penal.

La nova normativa, però, dona la raó al Barça i especifica que si el porter posa la pilota en joc i un company la toca deliberadament amb la mà o el braç dins de l'àrea, la decisió correcta serà xiular penal. D'aquesta manera s'unifiquen els criteris i, si és el defensa qui vol executar el servei de porteria, ho haurà de fer sense que el porter hagi tocat prèviament la pilota.

El VAR amplia les seves competències

El Comitè Tècnic d'Àrbitres també amplia els supòsits en què pot intervenir el VAR i, partir d'aquesta temporada i com ja ha passat a la Copa del Món, podrà corregir confusions d'identitat en targetes, revisar segones targetes grogues concedides al jugador equivocat i intervenir en algunes situacions concretes relacionades amb serveis de cantonada concedits erròniament. A més, el document també actualitza els protocols d'intervenció del videoarbitratge per reforçar la coordinació entre l'àrbitre principal i la sala VOR.

El CTA, a banda, introdueix diversos ajustos tècnics que afectaran la interpretació de diferents accions durant els partits, com la modificació del criteri sobre les ocasions manifestes de gol (DOGSO), amb aclariments sobre quan una infracció comporta expulsió i quan només s'ha de sancionar amb targeta groga. També es redefineix el tractament del doble toc accidental en els llançaments de penal, que en determinats supòsits es repetirà en lloc de ser anul·lat directament.

La nova normativa, també incorpora nous criteris disciplinaris i els futbolistes que abandonin deliberadament el terreny de joc per protestar una decisió arbitral podran ser amonestats, igual que aquells que es tapin la boca mentre es dirigeixen als àrbitres amb la voluntat d'impedir que es pugui identificar el contingut de les seves paraules. A més, s'unifiquen els protocols que s'han de seguir en episodis de calor extrema, amb pauses obligatòries d'hidratació quan les condicions meteorològiques ho requereixin.

Política

Després del Mundial, un altre procés? Semblances i diferències entre el 2010 i el 2026 Oriol March

Per poder gaudir de l'eclipsi, arreu del país, principalment en les zones en què aquest fenomen es veurà millor, s'han habilitat espais per poder-lo veure. A més, el Govern també ha repartit centenars de milers d'ulleres especialitzades -a banda de les que es poden comprar en els llocs especialitzats- per gaudir de l'eclipsi sense fer-nos mal als ulls. També és molt important seguir les mesures de seguretat determinades pels experts. 

El millor moment per veure l'eclipsi

El millor moment per veure el punt màxim de l'eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 serà al vespre, al voltant de les 20:28 i les 20:31. Durant aquells tres minuts, poc abans de la posta de sol, serà el punt més àlgid de l'eclipsi, però aquest fenomen segueix una seqüència, motiu pel qual el temps en què es podrà gaudir de l'esdeveniment és major. ç

Societat

Interactiu eclipsi | El dia es farà nit

En concret, a dos quarts de vuit del vespre (les 19:35 hores) començarà l'eclipsi. La primera fase, que durarà entre cinc i deu minuts, serà la fase parcial en què la Lluna començarà a cobrir el sol. A mesura que s'acosti la posta de sol, la lluna anirà avançant fins a cobrir-lo gairebé totalment -un 99,81%, concretament. Cap a les nou de la nit, el sol es pondrà per l'horitzó mentre encara estarà finalitzant la darrera fase de l'eclipsi. 

On es veurà millor?

L'eclipsi es podrà veure des de diferents punts del país, principalment el sud del Principat. Concretament, les Terres de l'Ebre són el millor lloc per gaudir d'aquesta experiència perquè, com més el sud-oest, més durarà la foscor total. Ciutats com Amposta, Tortosa, Tarragona o Lleida, entre d'altres, seran uns dels millors llocs per veure aquest fenomen. A banda, tots els municipis que es trobin dins la franja de visió seran bones ubicacions per gaudir de l'eclipsi. És important tenir un horitzó sense edificis davant. 

Societat

Com fotografiar l'eclipsi sense fer malbé la càmera: totes les mesures de seguretat Pedro Vicente-Mullor

Leo Messi ha donado 80.000€ para la #reconstrucción de la Sierra Oeste de Madrid.

Quiero darle las gracias y decirle que los madrileños esperamos recibirle pronto para darle el aplauso que se merece. 🙌🏼

— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) August 4, 2026

La donació arriba després de la polèmica venda d'un àtic de luxe a Chamberí de la Comunitat de Madrid per «finançar la reconstrucció» pels incendi. A més, el govern madrileny continua centrant esforços en la recuperació de les zones afectades per uns incendis que han arrasat desenes de milers d'hectàrees i han obligat a evacuar milers de persones.

Política

La Comunitat de Madrid ven l'àtic de luxe a Chamberí per «finançar la reconstrucció» pels incendis Marc Orts i Cussó

Un finançament polèmic

El gest de Messi coincideix amb la controvèrsia generada els darrers dies per la decisió del govern d'Isabel Díaz Ayuso de vendre un àtic de luxe de 500 metres quadrats al barri de Chamberí, juntament amb quatre immobles més. Això, l'endemà que El País publiqués la informació de l'adquisició de l'habitatge a la zona exclusiva de la capital de l'Estat i Isabel Díaz Ayuso justifiqués que es destinaria a "oficines de l'administració regional", un ús que la normativa de l'Ajuntament de Madrid no permet.

Després de la polèmica, el govern va rectificar i va anunciar que posaria l'immoble a la venda i que, segons el portaveu de l'executiu madrileny, Miguel Ángel García, obtindrien uns ingressos d'uns 20 milions d'euros, una quantitat que, segons va assegurar, es destinarà íntegrament a la reconstrucció de les zones devastades pels focs. La realitat, però, és que la normativa pressupostària vigent no permet vincular de manera directa els ingressos obtinguts per la venda de patrimoni públic a una despesa concreta, com seria la recuperació dels municipis afectats pels incendis. 

Avancen les tasques de recuperació

Polèmica a banda, segons les dades facilitades pel govern madrileny, els equips desplegats sobre el terreny ja han retirat 550 metres cúbics de runa i estris, equivalents a 92 contenidors, i també 1.355 metres cúbics de restes vegetals, que omplen 226 contenidors més. Paral·lelament, s'ha posat en marxa un Servei d'Orientació Jurídica gratuït, com també un servei d'assessorament laboral. Mentrestant, el govern madrileny continua oferint allotjament i manutenció a 83 persones que encara no han pogut tornar a casa, així com a 33 animals de companyia, a més de distribuir 437.500 quilos de palla i farratge per alimentar el bestiar dels ramaders afectats pels incendis.  

Societat

Els bombers donen els incendis a Castella per «estabilitzats» i el de la Vall d'Uixó per «perimetrat» Marc Orts i Cussó

En una compareixença després de la reunió, Marlaska ha afirmat que tots els socis han elogiat la manera com Espanya ha resolt la crisi de Ceuta. Tot just ahir ho va fer la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, per mirar de rebaixar la tensió que havien provocat les amenaces d'Itàlia d'excloure Espanya de l'espai Schengen. Els socis han valorat, a través d'un comunicat del Consell de la Unió Europea, la "ràpida i eficaç actuació de les autoritats espanyoles" i han recalcat la necessitat d'enfortir les fronteres exteriors de la Unió i "forjar aliances sòlides amb països tercers" en aquest sentit, fent referència al Marroc. Els estats membres també han situat la necessitat de "millorar el coneixement" sobre la situació i desenvolupar "sistemes d'alerta preventiva" per anticipar noves crisis. 

"La Unió Europea està unida i disposada a donar suport a Espanya", ha afirmat el ministre de l'Interior d'Irlanda, Jim O'Callaghan, representant del país que ostenta la presidència rotatòria del Consell aquest semestre. El ministre irlandès també ha recordat que les fronteres exteriors són "responsabilitat compartida" i que el fenomen migratori requereix una "resposta europea unificada". Els 27 han expressat també el seu condol per les víctimes mortals mentre intentaven creuar la frontera nedant. 

D'altra banda, el ministre Marlaska ha expressat la seva confiança en el CNI, tot i que ha insistit que no hi havia "cap informe" que advertís de la possibilitat d'un intent d'entrada massiva de persona per les costes de Ceuta. Ho ha dit l'endemà que des dels serveis d'intel·ligència asseguressin que s'havien fet "diversos avisos" a Interior sobre aquesta possibilitat.

En canvi, els més allunyats de la direcció lamenten la mala gestió interna, la pèrdua de talent i la sensació de malbaratament dels independents en un context d'enquestes adverses que preocupa especialment els alcaldes, pels que Giró mai tenia un no i més proclius a les posicions pragmàtiques de l'exconseller. La seva sortida coincideix amb la d'Eusebi Campdepadrós, cap de llista per Tarragona i fitxat el 2017, sabuda dilluns.  En el que sí que coincideixen diferents veus consultades per Nació, des de diputats fins a membres de la direcció i el món local, és que el cop de porta era qüestió de temps.

"Tothom tenia clar que acabaria passant" o "feia temps que vivia en un altre món" són dos dels missatges de noms importants al partit sobre Giró. La seva línia crítica s'anava distanciant de l'oficialitat mes a mes i, apunten dos dels consultats, no ha aconseguit però tampoc ha intentat teixir un corrent crític entorn d'ell. Altres pedres a la sabata que han acabat sent determinants, consideren des de la direcció, ha estat la tria de l'alcaldable a Barcelona i el rol a Madrid. No són pocs els que no descarten que acabi de conseller del Govern de Salvador Illa, que ha acreditat voluntat d'incorporar dirigents de l'espai convergent.

Política

Jaume Giró sobre la seva sortida de Junts: «Jo no he estripat res» Pau Espí Solé

Discrepància estratègica o "personalisme"?

El principal motiu polític del trencament, segons Giró ja va fer públic al setembre quan va deixar la direcció i l'escó, és que Junts no ha fet realment el gir cap al pragmatisme que ell liderava internament. Hi ha qui hi veu certa incoherència i ressalta que precisament el partit està apropant-se cada cop més al que havia estat Convergència (homenatges a Jordi Pujol inclosos) i que, per tant, aquell motiu ja no se sostindria. La carpeta econòmica, amb un front contra "l'infern fiscal" que consideren que viu Catalunya, en seria també un bon exemple. 

En paral·lel, Junts, coincidint amb l'auge d'Aliança Catalana i la pugna per l'espai conservador, ha endurit els seus discursos sobre seguretat -amb l'aprovació de la llei contra la multireincidència al Congrés- o sobre la immigració -amb el traspàs de competències pendent de l'aval de la cambra baixa espanyola-. Giró, però, sempre ha trobat a faltar coherència i una actitud més cooperativa tant amb el govern català com amb l'espanyol en temes nuclears com el nou finançament.

Política

​EXCLUSIVA

Jaume Giró trenca definitivament amb Carles Puigdemont i es dona de baixa de Junts Ferran Casas i Manresa

Silenci públic, remor interna

Més enllà de la discrepància estratègica, més d'una veu del partit li atribueix massa "personalisme". Es recorda, per exemple, la seva sortida de la Caixa o del Barça. I també es retreu un excés de crítica en qualsevol plantejament del partit, fins i tot en les darreres hores, afirmen, en el recent fitxatge pel Partit Demòcrata Europeu. Hi ha hagut pocs posicionaments públics des del partit més enllà de confirmar la baixa, però dues piulades solitàries il·lustraven bé les posicions internes: mentre Alfons Canela, alcaldable de Junts a Mataró, lamentava la marxa de Giró per la seva "rellevància, talent i experiència"; Aitor Arriaga, que el 2023 va presentar-se a les primàries de Junts a Sant Cugat del Vallès i que ara és tertulià de referència de Junts, ho resumia en una frase: "L'ego ha pogut amb l'home".

En els passos seguits per Giró després de ser conseller, un dirigent de Junts hi veu un fil conductor. Després d'estar a Govern, sempre segons aquesta font, Giró es pensava que tindria un rol protagonista al Parlament. Com que no el va aconseguir, afirmen, va posar la mirada a Madrid i a Barcelona. Carles Puigdemont no li va donar suport ni per anar al Congrés ni per ser candidat a Barcelona. I d'aquí el lament pel talent i la projecció desaprofitada de l'exconseller -que va rebre un ampli suport de les bases al congrés de 2022- per part de Puigdemont i Turull que lamenten els més crítics. "La política no és el seu entorn i ha tingut massa pressa i autoestima", rebat les crítiques un càrrec rellevant de Junts.

L'ambició barcelonina

En el trencament definitiu hi ha hagut un escenari important: Barcelona. Tal com va explicar aquest diari, el secretari general del partit, Jordi Turull, va reunir-se amb els principals noms que sonaven per concórrer a les primàries, entre els quals hi havia Giró. Són diversos els quadres, segons les fonts consultades per Nació, que li havien demanat fer un pas endavant amb un programa d'herència convergent. Finalment, però, l'exconseller ho va declinar. Ell sostenia que no hi tenia interès i que no li va semblar bé com es va gestionar el procés.

Els oficialistes, però, afirmen que només es volia presentar si tenia un suport explícit de Puigdemont que l'exconseller mai va voler demanar. L'expresident de la Generalitat no va mullar-se formalment a les primàries malgrat que va promoure primer a Josep Rius i després els seus afins van optar per Pilar Calvo tot i que l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas afirmava representar-lo. Finalment, va guanyar Jordi Martí Galbis, hereu de Xavier Trias i de llarga trajectòria al partit i al grup municipal.

Política

La inquietud s'estén al món municipal de Junts Oriol March

La línia d'acció a Madrid

El nou rol del partit a Madrid arran del trencament amb el PSOE tampoc ha ajudat. A la primavera del 2023, Giró va veure com el partit li tallava les ales quan es va oferir per ser candidat a Madrid. Puigdemont va fer una piulada afirmant que la seva candidata era Míriam Nogueras i va deixar-lo sense opcions en unes possibles primàries. Quan Giró va deixar els càrrecs al Parlament i al partit, va mantenir cert silenci que va trencar quan Junts va decidir divorciar-se de Pedro Sánchez. "Hem de dedicar-nos a la gestió de la cosa pública, a la solució dels problemes, a evitar el tacticisme i a defugir la retòrica erma", va sentenciar Giró. Les discrepàncies amb el rumb i l'estil del partit a Madrid s'han intensificat.

Una veu amb ascendència al Parlament considera que la carrera de Giró amb Junts, en cas que no hagués trencat, apuntava a Madrid de cara a les pròximes eleccions espanyoles. Nogueras, però, té previst repetir. Diverses veus insinuaven aquest dimarts -amb més opinió que informació- que el seu pròxim pas podria ser el govern del PSC si Illa fa canvis i, per exemple, cau Miquel Sàmper a Empresa. Altres fonts ho veuen improbable perquè les relacions de l'exconseller amb la Caixa i la patronal Foment del Treball -amb qui Junts ha alineat la seva política econòmica a Madrid- no són precisament bones. 

Qui cuida els independents?

La marxa de Giró coincideix amb dos altres adeus recents en un context polític advers per als juntaires. Eusebi Campdepadrós, exsecretari de la mesa del Parlament i cap de llista al Parlament per Tarragona el 2017, també ha deixat la militància del partit. Anna Navarro, fitxatge estrella de Puigdemont com a número dos en les eleccions del 2024, ha plegat del Parlament amb certes dificultats per adaptar-se al dia a dia de l'activitat a la cambra. Si se suma a la incorporació de Giró el 2021, Junts ha perdut en qüestió de dies tres dels perfils independents que havia atret.

Política

Els soldats de Puigdemont que han caigut en desgràcia Oriol March

Vol dir això que Junts té un problema amb els independents? Veus crítiques lamenten que, mentre que el partit té una bona capacitat per apropar-se a perfils que no són del partit, té clares dificultats per "aconseguir retenir el talent". En aquest diagnòstic hi ha dues branques: més d'una veu sosté que aquests perfils arriben amb unes expectatives que el partit finalment no pot complir, però d'altres apunten a una certa "desatenció per part de la direcció" del partit, i singularment de Puigdemont, amb tendència "a enamorar-se i desenamorar-se" políticament. Els noms que recentment han abandonat el partit entren ja en el selecte -i extens- grup dels soldats de Puigdemont que, per un motiu o un altre, han caigut en desgràcia.

Tal com ha comentat Batlle i el cap de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, el coneixement del territori i l'anàlisi de dades permetran anticipar noves dinàmiques i actuar amb més eficàcia davant del fenomen de les drogues. La informació obtinguda es traduirà en decisions operatives concretes, com ara on desplegar dispositius policials, on incrementar la presència preventiva, quins punts requereixen seguiment continuat, i quines situacions han de ser abordades de manera coordinada amb Mossos d’Esquadra o amb altres serveis municipals.

A més a més, segons asseguren, s'intensificaran els controls preventius per reduir els riscos associats a la conducció sota l'efecte de les drogues. Els controls es faran especialment en zones d’oci nocturn, festivals, grans esdeveniments, eixos viaris d’entrada i sortida de la ciutat i altres punts on es detectin majors nivells de risc o sinistralitat: "En el que portem d'any ja hem detectat 1.051 conductors que conduïen sota els efectes de les drogues", ha assegurat el cap de la Guàrdia Urbana. D'aquesta manera, doncs, la lluita contra les drogues no és només contra el consum directe, sinó també contra els altres derivats que poden suposar un risc per a la ciutadania de la capital catalana. 

Societat

Barcelona comença la rehabilitació integral del pont de Marina ACN

Una lluita per "recuperar" els carrers

Batlle ha admès que la batalla contra les drogues "no és fàcil" ni tampoc tindrà resultats "immediats". Amb tot, ha llençat el missatge que precisament cal que això sigui un "estímul" per ser "més eficients" en la lluita. En aquest sentit, ha confiat en el Pla Druida per "recuperar" l'espai públic i millorar la convivència i ha afegit que al setembre s'incorporaran 59 agents més a la Guàrdia Urbana, un fet que permetrà incrementar el reforç de la presència policial als barris. L’objectiu no és només intervenir sobre el delicte, sinó "recuperar" places, carrers, finques i entorns afectats perquè tornin a ser espais de convivència, activitat comercial i ús veïnal.

El cànnabis, la droga més consumida

El cànnabis és la droga més consumida a la capital catalana. El que s'observa a Barcelona forma part d'una tendència europea a les grans ciutats, especialment aquelles amb més connectivitat. Segons ha explicat Velázquez, és un mercat més ampli i canviant amb una diversitat creixent de substàncies i uns riscos imprevisibles per a la salut. "Mai ha estat tan perillós consumir drogues", ha indicat l'Intendent Major. 

"El que ens estem trobant és sobretot un consum recreatiu", ha dit Velázquez, que ha apuntat a un increment del consum en els entorns d'oci. En les intervencions de la Guàrdia Urbana, ha dit, es troben amb entre 10 i 12 drogues diferents, si bé la que més es consumeix és el cànnabis, segons dades reflectides per les denúncies posades per la policia. Un fet que la policia atribueix en bona part a la "banalització" del seu consum.

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, va avisar aquest dilluns que la ciutat autònoma no pot fer-se càrrec dels més de 750 migrants menors d’edat arribats els darrers dies a través de la frontera. “Abans que comencessin les arribades per mar, ja teníem al voltant de 180 menors, quan la capacitat ordinària de Ceuta, segons la llei, és de només 29. Quan va acabar la primera crisi d’arribades per mar, abans de l’allau, ens vam trobar amb 750”, va avisar.

Tal com ha destacat el Ministeri d’Infància en un missatge a X, s’ha habilitat dos centres educatius de Ceuta com a espais d’atenció per als menors migrants no acompanyats que van arribar la setmana passada a la ciutat autònoma, especialment les nenes. “L’objectiu és garantir els drets dels menors migrants no acompanyats, activant tots els mecanismes disponibles per assegurar una acollida digna i alertant totes les administracions de la necessitat de situar l’interès superior de la infància al centre de totes les actuacions”, han indicat.

El govern espanyol ha recordat aquesta setmana que la llei d’estrangeria, reformada fa un any, preveu, entre altres mesures, l’acollida “vinculant i solidària” per part de totes les comunitats autònomes d'una part dels menors migrants que han arribat els darrers dies a Ceuta. “Cal recordar que, des de l’agost del 2025, Ceuta es troba en situació de contingència migratòria extraordinària”, van explicar dilluns fonts de l’executiu a l’ACN.

Política

La crisi migratòria de Ceuta obre un nou front per a Pedro Sánchez Bernat Surroca Albet

Amb tot, la vaga pot afectar els viatgers de diferents maneres: en serveis com la facturació, l'embarcament, l'assistència a terra i la coordinació de vols. Si bé, la Generalitat recorda que els passatgers tenen drets que cal conèixer i reivindicar en cas de quedar afectat. A continuació, a Nació recollim tot el que cal saber.

Què fer abans d'anar cap a l'aeroport?

En primer lloc, es recomana consultar l'estat del vol abans de sortir de casa. Després, convé revisar els canals d'informació per saber si hi ha canvis d'horari o cancel·lacions i també s'aconsella arribar amb més antelació de l'habitual, perquè es poden produir incidents.

Societat

Leo Messi dona 80.000 euros a la Comunitat de Madrid per finançar la reconstrucció dels incendis Pau Espí Solé

D'altra banda, és molt important recordar que la companyia aèria és qui ha d'informar de les alternatives disponibles i gestionar els drets del passatger si el vol resulta afectat. Ara bé, els experts recomanen fer un seguiment exhaustiu de tots aquests procediments.

Quins drets tens si el teu vol queda afectat?

Si el vol es cancel·la, es pot triar entre el reemborsament de l'import del bitllet o bé un transport alternatiu fins a la destinació final. Davant d'aquesta situació, la companyia ha d'oferir menjar, beguda, mitjans de comunicació i allotjament o transport entre l'aeroport i l'hotel seleccionat quan el vol alternatiu sigui l'endemà o més tard.

D'altra banda, si el vol es retarda, a partir de les dues hores existeix el dret a assistència (menjar, begudes i, si escau, allotjament). Si el retard arriba a les cinc hores o més, es pot optar pel reemborsament del bitllet o per un transport alternatiu, de la mateixa manera que en el cas d'una cancel·lació.

Quan existeix el dret a una compensació econòmica?

Si la cancel·lació o el retard és conseqüència d'una vaga del personal subcontractat per la companyia aèria, els passatgers tenen dret a una compensació econòmica, l'import de la qual varia en funció de la distància del vol. Això, a més dels drets d'assistència i reemborsament o transport alternatiu que preveu la normativa.

Què passa si tens problemes amb la maleta?

Si, per motius relacionats amb la vaga a l'aeroport del Prat, es perd l'equipatge o arriba al destí més tard del compte, els passatgers tenen un seguit de drets garantits principalment pel Conveni de Montreal i la normativa de la Unió Europea. Sigui com sigui, és indispensable dirigir-se al taulell de la companyia aèria (o de la seva empresa de manteniment o de servei de terra) i omplir el PIR (Parte de Irregularidad de Equipaje, en castellà). Sense aquest document serà gairebé impossible reclamar.

També cal saber que la indemnització pot ser, com a molt, de fins a 1.288 euros per persona (no per maleta), segons el valor demostrable de les coses o les despeses generades. I, fins que no hagin passat 21 dies sense rebre l'equipatge, no es considera oficialment perdut, sinó que es considera que va amb retard. Un cop complert aquest termini, ja es pot reclamar.

Ara bé, hi ha una diferència clau pel que fa a les despeses d'emergència: si els afectats estan al lloc de destinació, tenen dret a comprar articles de primera necessitat (roba interior, articles d'higiene, un canvi de roba bàsic, carregador de mòbil, etc.) i la companyia aèria els ha de reemborsar. Per això, és clau guardar els tiquets i les factures.

Quines aerolínies estan afectades per la vaga?

Groundforce presta serveis de terra a diverses companyies que operen a les terminals T1 i T2 de l'Aeroport. Entre les principals hi ha:

• Air Europa
• Lufthansa
• Air France
• KLM
• Qatar Airways
• Turkish Airlines
• ITA Airways
• United Airlines
• Finnair
• Etihad Airways
• SAS
• Air Arabia
• LOT Polish Airlines
• Croatia Airlines
• Air China
• Saudia Airlines
• Asiana Airlines
• Air Transat
• Luxair
• El Al

Padrós relata que, el passat 29 de juliol al matí, els agents de la comissaria de la Jonquera van negar a la família l'exempció de la taxa d'expedició del DNI a la qual tenen dret com a família nombrosa, tot i ensenyar el títol acreditatiu d'aquesta condició. Segons el diputat, l'agent denunciat hauria advertit que hi ha un cartell a l'entrada de les dependències que especifica que cal ensenyar el títol al principi del tràmit, al que Padrós va respondre que, per la seva ceguesa, "cap cartell no li resulta accessible". Així i tot, "l'agent va manifestar que no podia fer res i que haurien de pagar".

Hem denunciat a la Fiscalia provincial de Girona els fets gravíssims a la comissaria de la Policia Nacional a la Jonquera.

​Només una força d'ocupació autoritària se sap combatuda per mantenir el català i maltracta la ciutadania. Ni un pas enrere.@JuntsXCat @mantincelcatala pic.twitter.com/xLdRbnNKeh

— Isaac Padrós (@IsaacPadros) August 4, 2026

A continuació, segons el relat de Padrós, van "irrompre" set agents més, un dels quals va demanar en castellà al diputat si volia pagar la taxa. Ell va reiterar les explicacions anteriors en català, però el policia "va manifestar que no l'entenia". Padrós va demanar un traductor –"invocant els seus drets lingüístics"- que li va ser denegat perquè, segons els agents, "no n'hi havia". Es va requerir a Padrós que s'identifiqués i va facilitar a l'agent denunciat el seu carnet de diputat, al que el policia va respondre-li "en castellà" que aquest document "no servia per a res" i que calia treure el "DNI espanyol", mentre "la resta d'agents feien mofa".

Política

​EXCLUSIVA

Jaume Giró trenca definitivament amb Carles Puigdemont i es dona de baixa de Junts Ferran Casas i Manresa

La petició de Padrós

Amb aquest relat, Padrós demana a la fiscalia que investigui l'agent de la Policia Nacional pels delictes contra l'exercici dels drets cívics, de denegació discriminatòria d'una prestació, contra la integritat moral i de falsedat en document oficial. A més, hi afegeix "subsidiàriament" el delicte de coaccions, en referència a quan la família va ser instada a "abandonar la dependència sense completar el tràmit i a pagar una taxa a la qual estaven exempts, i a apoderar-se del DNI per la força".

El diputat també urgeix la fiscalia a requerir a la comissaria de la Jonquera que "preservi íntegrament" les gravacions de les càmeres de seguretat que van testimoniar els fets i a sol·licitar a l'òrgan competent de la Generalitat la suspensió del procediment sancionador contra ell fruit de la denúncia per desobediència.

La prova consisteix en una punxada al dit per extreure'n la sang i analitzar-la. En pocs minuts, el professional disposa d'un resultat que ajuda a valorar la possible gravetat de la infecció i a diferenciar els casos en què els antibiòtics poden ser necessaris d'aquells en què no aporten benefici. A més, millora la comoditat del personal mèdic, ja que l'anàlisi es fa a la mateixa consulta.

L'ICS va iniciar el desplegament dels dispositius l'octubre de 2024 als Equips d'Atenció Primària (EAP), Equips Territorials d'Atenció Pediàtrica (ETAP) i Serveis d'Atenció Continuada Urgent Territorial (ACUT). Paral·lelament, ha format els professionals i ha designat referents clínics per garantir una implantació homogènia del model.

Societat

Com fotografiar l'eclipsi sense fer malbé la càmera: totes les mesures de seguretat Pedro Vicente-Mullor

Quines malalties cobreix?

La prova s'utilitza en situacions clíniques concretes. En adults, principalment en casos de bronquitis aguda i exacerbacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) sense determinats signes d'infecció bacteriana. A pediatria, s'ha prioritzat en infants amb febre sense una causa aparent i en casos de sospita de pneumònia o d'altres infeccions respiratòries de vies baixes.

Després de més de 8.000 proves els resultats han estat molt favorables. Només s'han prescrit antibiòtics en el 36,7% dels casos. Aquestes dades, per tant, han reforçat el valor de la prova per ajustar millor els tractaments a la situació clínica de cada pacient i evitar l'ús innecessari d'antibiòtics.

El text considera que la proposta de llei vulnera els drets a la propietat i a la herència, però també els que es refereixen a la llibertat d'empresa. L'informe del Consell de Garanties Estatutàries també assenyala una "falta de suficient certesa i previsibilitat" en la norma, cosa que creu que suposa una vulneració del principi de seguretat jurídica que està previst a la Constitució. L'òrgan, especialment dur amb la norma, afegeix que vulnera l'Estatut pel que fa a la competència en matèria de dret civil i envaeix la competència exclusiva de l'Estat sobre les bases de les obligacions contractuals.

Els arguments del Consell de Garanties

En el seu dictamen, el Consell de Garanties Estatutàries assegura que encara que la millora del dret d'accés a l'habitatge sigui "una finalitat legítima", la proposició de llei "no supera el test de raonabilitat" perquè no hi ha un "just equilibri entre les restriccions imposades" i l'objectiu de frenar la compra especulativa. "Les persones afectades per la iniciativa suporten una càrrega excessiva o desproporcionada", alerta el CGE.  Pel que fa a la llibertat d'empresa, el Consell també apunta que l'obligació per part de persones físiques de destinar l'adquisició a residència habitual afegeix una "barrera d'accés per a l'exercici d'activitats econòmiques" que "no supera l'examen de proporcionalitat aplicable".

El Consell recorda que "no totes les adquisicions que no es destinin a residència pròpia i habitual són especulatives", i hi ha "un ampli ventall de mesures menys restrictives" per assolir els objectius previstos.  De fet, pel CGE la proposició de llei planteja "un sacrifici absolut de la llibertat d'empresa de totes les persones físiques que vulguin operar en el sector de l'habitatge" en les zones tensionades, que recorda que ara mateix pràcticament inclouen el 90% de la població de Catalunya.

El Govern es compromet a buscar alternatives

Des del Govern s'ha anunciat que es buscaran totes les mesures legals per protegir el dret a l'habitatge.  La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha advertit que la "mercantilització" de l'habitatge és "un perill quan tenir una llar es converteix en un problema" per a la majoria dels catalans i, en aquest sentit, ha defensat que és necessari "trobar les vies que d'acord a llei" que aportin solucions a un tema estructural. “S'ha de trobar el camí perquè la principal funció d'una llar al nostre país sigui la de tenir un sostre per una persona o una família”, ha exposat Paneque.

La diputada de Junts Judith Toronjo ha afirmat que el dictamen “demostra que els Comuns, amb el suport del PSC, han fet una llei de pressa, malament i per la porta del darrere”. “Estem parlant d’una ingerència directa sobre el que els catalans podem fer amb el nostre propi habitatge”, ha criticat Toronjo, en un comunicat. La portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, ha celebrat el dictamen perquè “desmunta de dalt a baix aquesta llei comunista”. Segons Roldán, l’informe “acredita” que la llei “és un nyap que va néixer vulnerant drets fonamentals, envaint competències i atacant principis bàsics” de l’estat de dret.

Per altra banda, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha rebutjat el dictamen: "No compartim l'anàlisi del CGE sobre la proposició de llei, ja que creiem que no s'ha entès que no limitem l'adquisició sinó el destí de l'habitatge", ha assenyalat Albiach en un missatge a X. La portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, ha reclamat deixar de "seguir agenollats" en matèria d'habitatge i ha apostat per continuar "empenyent" cap a limitar la compra especulativa. Moreno ho ha verbalitzat en una entrevista a l'ACN: "Hem de poder seguir empenyent dins el Parlament perquè es legisli en aquesta qüestió i resoldre-la, que és una emergència".

L'aprovació de la llei, ajornada a la tardor

La prohibició de la compra especulativa d'habitatge va ser la gran contrapartida que van obtenir els Comuns a canvi del suport als pressupostos, i volien tancar el curs amb la seva aprovació. De fet, per això van aconseguir que el Parlament tramités la norma per la via ràpida -cosa que el CGE critica- i ho tenien tot preparat per aprovar-la en l'últim ple de l'any. Ara bé, tant Junts com el PP van decidir portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries per una suposada vulneració del dret a la propietat privada -ara avalada-, un tràmit que implica que s'ajorni la votació de la cambra i, inevitablement, l'enviï al pròxim període de sessions que arrancarà a la tardor.

Política

Les assignatures que el Parlament ha deixat per setembre Lluís Girona Boffi

Però, indirectament, els contraris a la norma han donat aire als impulsors per arribar a una proposta de consens. Malgrat les presses dels Comuns, tant el PSC com ERC havien expressat certes reticències en alguns aspectes de la llei. Estan d'acord en el què, però tenen dubtes en el com. PSC i ERC volen que la norma s'apliqui només als grans tenidors, als titulars de cinc o més habitatges. Comuns i CUP plantegen que la limitació de la compra d'habitatges no depengui dels ajuntaments. Malgrat les discrepàncies, PSC, ERC i els Comuns s'han conjurat per arribar a un acord en què també pot entrar-hi la CUP. Ara, però, tenint en comptes el dictamen del CGE que, en tot cas, és només consultiu.

Va ser en aquell moment quan Junts i ERC van pressionar a l'Estat perquè demanés a l'Europol retirar l'independentisme d'aquest dossier sobre terrorisme. La petició es va certificar en un dels acords dels de Carles Puigdemont per a la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol va demanar per carta a l'Europol que "clarifiqués la naturalesa dels extremismes violents" i que d'aquesta manera es facilités que es deixés de vincular l'independentisme amb el terrorisme. La informació, en tot cas, la remeten els Estats a l'organisme europeu.

Sigui com sigui, l'Europol va accedir a les peticions a l'Estat i a principis de 2024 va anunciar canvis en l'elaboració de l'informe sobre la situació del terrorisme a la UE. El canvi en la metodologia es basava en tres modificacions. La primera és que es feia arribar als estats una "nova orientació" sobre la metodologia de l'informe que remarcava que el document ha de ser una "visió sobre la situació del terrorisme a la UE" i no una "avaluació de les amenaces". En segon lloc, els estats rebien un "esborrany" del document per fer una "verificació del contingut i corregir" el que creguin que no és acurat de les seves contribucions. Finalment, un grup d'experts revisava el document abans que es distribueixi.

Societat

​DADES

El suport a la independència revifa: en el punt més alt des de la sentència del procés Lluís Girona Boffi

D'un independentisme "violent" a desaparèixer de l'informe

I el canvi va ser notori. El 2023 l'Europol va situar l'independentisme català i el basc com els "més actius i violents" a l'Estat. Concretament, apuntava que tots dos moviments "combinen separatisme amb visions extremistes d'esquerra" amb "missatges contra l'estat espanyol i les institucions, així com contra el capitalisme"."Les lluites socials i econòmiques estan sent utilitzades per aquests grups en els seus missatges contra l'estat espanyol, també com a oportunitat per reclutar els sectors més desafavorits de la societat", apuntava l'informe.

Però el 2024 i el 2025, després del compromís de Sánchez de demanar la retirada de l'independentisme, a l'informe no hi apareixia res vinculat amb Catalunya. Fins que el del 2026, publicat tan sols fa unes setmanes, ha fet reaparèixer el cas català. "L'extremisme separatista català ha continuat fragmentat, operativament feble, i limitat en gran mesura a activitats esporàdiques i simbòliques, sense indicis que disposi de capacitat per exercir una violència sostinguda o escalable", apunta el text que, per contra, destaca un repunt de les suposades activitats independentistes i terroristes per part de col·lectius "ultraesquerrans" del País Basc.

En concret, els supervisors hi van detectar una quinzena d'actuacions incorrectes en què havia donat per finalitzades comunicacions sense aplicar el protocol establert. La resolució, dictada a finals de juny, explica que l'origen de l'expedient disciplinari va ser una incidència detectada pels responsables del 112CAT, que va motivar una revisió específica de les últimes trucades que l'operadora havia classificat com a no operatives.

La sala considera que la seva actuació va suposar una "clara deixadesa de funcions" que podia comprometre l'atenció d'emergències reals, ja que afectava directament la gestió de trucades d'emergència i podia perjudicar tant les persones que demanaven ajuda com el funcionament del servei. 

Economia

Catalunya torna a batre el rècord d'ocupació al juliol i registra l'atur més baix en aquest mes des del 2007 Agència Catalana de Notícies

Resolució del problema

La dona, en lloc de seguir el protocol d'atenció del 112, tallava converses i penjava el telèfon sense deixar acabar les explicacions de la persona afectada. Després, quan els afectats trucaven de nou, i els atenia un altre operador, rebien l'ajuda corresponent. La treballadora, però, defensa la seva innocència perquè havia superat totes les auditories mensuals de qualitat i les incidències detectades eren poques en comparació amb les aproximadament 150 trucades que gestionava diàriament. A més, afegeix que el soroll de la sala dificultava les converses i que les comunicacions es tancaven quan ja havia transcorregut el temps previst pel protocol.

Ara bé, malgrat els arguments de l'operadora, el TSJC rebutja les justificacions esgrimides i destaca que la treballadora, incorporada al servei el 2018, coneixia perfectament els protocols i havia rebut formació continuada, l'última el gener del 2024. També assenyala que no s'ha acreditat ni un nivell de soroll superior a l'habitual ni cap problema d'audició que justifiqués la seva actuació. 

Des de la conselleria remarquen que, un aspecte diferencial de les sol·licituds d'enguany és que s’ha aconseguit que l’alumnat consigni més opcions -n'hi ha un màxim de 10-, ja que s’havia detectat una xifra massa alta de peticions amb només una opció demanada, cosa que limita les possibilitats d’assignació. Cal recordar que cal demanar separadament cada cicle, torn i centre educatiu. En aquest sentit, tal com ja va passar l'any passat, enguany un 54% de l’alumnat ha sol·licitat quatre o més graus mitjans, i al grau superior un 64,7% ha demanat tres o més opcions.

Els tres graus mitjans més demanats són cures auxiliars d’infermeria, gestió administrativa i sistemes microinformàtics i xarxes. En canvi, els tres graus superiors més demanats són administració i finances, educació infantil i integració social. Amb el procés d’assignació finalitzat, l’alumnat s’ha pogut matricular en línia i posar-se en contacte amb el centre educatiu per finalitzar els tràmits. El dia 7 de setembre es publicarà el mapa de places vacants, perquè totes les persones interessades (també si no han participat al procés) puguin consultar-les. L’alumnat que sí va participar al procediment i no va obtenir plaça rebrà una comunicació informativa.

Societat

​PRIMÍCIA

Educació va mantenir un criteri alt d'exclusió d'alumnes que millorava el resultat de PISA Gerard Mira

Els canvis en el procés d'assignació

Aquest procés d'assignació s'ha dut a terme en dues tandes.  A la primera tanda, a diferència de l’any passat, es va poder matricular tot l’alumnat que rebés una assignació, i també va poder rebutjar la plaça o optar a millorar l’assignació a la segona tanda, garantint en tot cas l’opció rebuda al principi. Cal destacar que en el 69,56% de les assignacions a grau mitjà i el 67,65% de grau superior l’alumne accedeix a la seva primera preferència.

Un cop realitzades les dues tandes, el mateix 24 de juliol, i com a novetat d’enguany, el sistema va fer propostes d’assignació alternativa a l’alumnat que no havia rebut cap assignació fins llavors. Les propostes estaven basades en les preferències de l’alumnat i la seva zona de residència. S’han fet 5.363 assignacions mitjançant aquest sistema (2.635 a GM i 2.728 a GS), una eina fonamental per combatre el risc d’abandonament escolar de l’alumnat que no rebés cap assignació durant el procés ordinari.