<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Sun, 26 Apr 2026 10:40:19 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Trump és evacuat del sopar de corresponsals de la Casa Blanca per un intent d'atemptat]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, juntament amb la primera dama, Melania Trump, han sigut evacuats amb urgència aquest dissabte a la nit mentre assistien al sopar anual de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, celebrat a l’Hotel Hilton de Washington per un tiroteig que es va produir al recinte, concretament, a 45 metres del president.

L’evacuació es va produir arran d’un intent d’atac que finalment no va prosperar per part d'un individu que havia disparat amb una escopeta contra el dispositiu de seguretat, en un intent de traspassar aquesta barrera per entrar al recinte on estava el president nord-americà. Els assistents van ser evacuats enmig de trets i soroll al vestíbul, però tant Trump com la resta de persones es troben fora de perill. Només un agent va resultar ferit lleu després de rebre un tret, del qual es va protegir gràcies a l’armilla antibales.

Les autoritats dels Estats Units han assenyalat que l'atacant, Cole Allen, mestre de 31 anys, actuava en solitari i estava allotjat a l'hotel com a hoste. En declaracions als mitjans, el cap interí de la Policia Metropolitana de Washington, Jeff Carroll, va explicar que l’home anava armat amb una escopeta, una arma curta i diversos ganivets quan va intentar accedir a un dels controls de seguretat del Servei Secret al voltant de les 20.36 hores (hora local).

El president dels EUA ha fet una compareixença d'última hora a la sala de premsa de la Casa Blanca en què ha elogiat el treball de l'equip de seguretat i ha dit que “aquests atemptats els succeeixen a les persones que més fan”. 

Tercer intent d'atemptat contra Trump 

Aquest és el tercer intent d’atac del qual el president dels Estats Units surt il·lès després de l'anterior, que va tenir lloc al míting celebrat a Pennsilvània el 2024, on un franctirador va disparar fins a vuit trets i un projectil li va fregar l’orella dreta. Dos mesos després, un individu armat el va intentar assassinar en un camp de golf de Florida.

"La violència política no té lloc en una democràcia"

Les reaccions internacionals a l'intent d'atemptat contra el president dels Estats Units no s'han fet esperar i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, s'ha mostrat "impactat" pel tiroteig al sopar de corresponsals de la Casa Blanca. "Estic alleujat que el president i la primera dama estiguin sans i estalvis. Desitjo que l'agent de policia ferits es recuperi aviat i felicito el servei secret dels EUA per la seva acció ràpida i decisiva", ha manifestat Netanyahu en un missatge a X.

Per la seva banda, l'alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, també s'ha mostrat "alleujada" que tots els assistents al sopar de corresponsals de la Casa Blanca, inclòs el president Trump, estiguin bé després de l'atac. "La violència política no té lloc en una democràcia. Un esdeveniment pensat per honrar una premsa lliure no hauria de convertir-se mai en un escenari de por. Desitjo al policia ferit una ràpida recuperació", ha reblat Kallas.

El president de l'Argentina Javier Milei; la líder de Veneçuela, Delcy Rodríguez; el president de Bolívia, Rodrigo Paz; i la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, també han condemnat l'intent de magnicidi contra Trump. "Que bé que el president Trump i la seva esposa es trobin bé. Els enviem el nostre respecte. La violència no ha de ser mai el camí", ha recalcat Sheinbaum.

]]> Sun, 26 Apr 2026 08:44:45 +0200 <![CDATA[València s'aboca amb el Correllengua Agermanat en defensa de la llengua ]]> La flama en defensa de la llengua catalana continua recorrent els Països Catalans. Aprofitant que aquest dissabte és la diada del 25 d'abril al País Valencià, la flama del Correllengua Agermanat ha arribat a València, mobilitzant milers de persones al seu pas. 

Després de passar per les Terres de l’Ebre i fer parada a Tortosa coincidint amb la diada de Sant Jordi, la iniciativa que defensa la llengua i cultura catalana ha entrat avui a la capital valenciana en una data carregada de simbolisme: el 25 d’Abril, quan es recorda la derrota austriacista a la Batalla d’Almansa de 1707. La mobilització del Correllengua Agermanat s’ha integrat amb la manifestació de la diada, que ha començat a la plaça de Sant Agustí.

La flama, direcció a l'Alguer

Després de l'etapa de dissabte, la flama del Correllengua Agermanat continuarà el seu recorregut en direcció sud. L'etapa de diumenge anirà des de Picassent fins a Altea, a la Marina Baixa, i dilluns acabarà a Elx. A partir del dimecres 29 d'abril, la flama arribarà a les Illes Balears, on anirà des de Formentera a Mallorca, passant per Eivissa i Menorca, abans de finalitzar el recorregut a l'Alguer el dimarts 5 de maig.

El Correllengua Agermanat, un símbol de país

El primer Correllengua data de l’any 1995, a Mallorca, impulsat com una iniciativa de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua que es van inspirar en la Korrika del País Basc; una cursa simbòlica amb el mateix caràcter participatiu i reivindicatiu, que uneix els parlants d'euskera de punta a punta del país. El projecte impulsat des de Mallorca va ser tot un èxit, i es va reproduir també al País Valencià.

El 1997 el Correllengua va arribar també al Principat amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com una campanya transversal de promoció del català que involucra escoles, universitats i entitats de diferents àmbits. La iniciativa d'enguany, 31 anys després, també té origen a Mallorca i ha aconseguit unir en el Correllengua Agermanat totes les organitzacions dels Països Catalans que s'havien implicat a les edicions anteriors.

]]> Sat, 25 Apr 2026 21:26:57 +0200 <![CDATA[Junqueras participa al congrés del Sinn Féin, a Belfast ]]> El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha participat aquest dissabte al congrés nacional del Sinn Féin a Belfast, a Irlanda del Nord. Junqueras ha pogut mantenir diverses trobades institucionals amb dirigents del partit; com la primera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i l’històric dirigent Gerry Adams.

L’agenda també ha inclòs trobades sectorials, com una reunió amb la ministra d’Infraestructures, Liz Kimmins, així com amb representants parlamentaris per abordar qüestions com la llengua gaèlica i les polítiques d’habitatge. Acompanyat del secretari de Relacions Internacionals, Adrià Guevara, Junqueras ha volgut reforçar els vincles amb el Sinn Féin, un dels principals aliats internacionals d’ERC. En aquest marc, el partit destaca la voluntat de compartir una agenda comuna en àmbits com la defensa de la cultura i la identitat, l’accés a l’habitatge i el dret a l’autodeterminació.

]]> Sat, 25 Apr 2026 19:35:21 +0200 <![CDATA[Bayern de Múnic 1-1 Barça: les blaugrana empaten i l'eliminatòria es decidirà al Camp Nou ]]> El Barça de Pere Romeu no ha pogut amb el Bayern de Múnic. Amb la ressaca del triomf de fa només tres dies, quan les blaugrana celebraven el títol de Lliga al camp de l'Espanyol (la setena consecutiva i l'onzena de la secció), les blaugrana han empatat 1-1 davant un equip bavares que ha competit de valent i ha posat contra les cordes durant molts minuts al Barça.

Els 31.000 espectadors que han omplert l'Allianz Arena s'han quedat glaçats ben d'hora: Ewa Pajor ha fet el 0-1 al minut 8, aprofitant una centrada de Brugts per obrir la llauna. Amb el gol, les blaugrana han anat creixent i generant ocasions, però ni Alexia, ni Pajor ni Graham Hansen han estat encertades de cara porteria. El Barça ha dominat el joc, però la circulació era massa lenta i les blaugrana no estaven fines en l'última passada.

Amb els minuts, les bavareses han anat creixent i generant perill, obligant Cata Coll a fer més d'una intervenció de mèrit per evitar el gol. Al descans, tot i anar de més a menys, el 0-1 del marcador ha reflectit la superioritat culer sobre la gespa, que ha tingut més la pilota i ha gaudit d'ocasions per ampliar distàncies, sense èxit. 

El Bayern sorprèn i empata 

Després de passar pels vestuaris, les alemanyes han sortit amb una marxa més, buscant el gol de l'empat. Pere Romeu ha intentat revertir la dinàmica de joc fent entrar Serrajordi en el lloc de Vicky López al minut 65, però tot i tenir més control, les bavareses han continuat collant. L'esforç ha donat els seus fruits al Bayern que, al minut 70, ha aconseguit empatar després d'una gran combinació col·lectiva que Kett ha enviat al fons de la xarxa. 

Romeu ha reaccionat ràpidament fent entrat a Kika i Salma en el lloc de Pina i Graham. L'impacte ha estat immediat, ja que Kett, autor del gol de l'empat, ha estat expulsada al minut 80 per estirar els cabells a Salma. Amb una jugadora més, les blaugrana han tancat al Bayern en camp propi buscant insistentment el gol de la victòria. Mahmutovic s'ha lluït sota pals aturant un gran xut de Mapi León poc abans d'arribar al minut 90.

L'última ocasió del partit l'ha tingut Salma Paralluelo, però el xut de la davantera culer ha marxat fora dels tres pals. L'empat deixa l'eliminatòria encara per decidir de cara la tornada, que es jugarà el diumenge 3 de maig, a les 16:30, a l'Spotify Camp Nou. En joc, un bitllet per la final de la Champions del 23 de maig, a Oslo. 

]]> Sat, 25 Apr 2026 20:22:00 +0200 <![CDATA[Getafe 0-2 Barça: els blaugrana sentencien la Lliga al Coliseum]]> El Barça de Hansi Flick és l'amo i senyor de la Lliga. Tot i l'eliminació a la Champions davant l'Atlètic de Madrid, més prematura del que els culers haurien volgut, l'equip que ha construït l'entrenador alemany és jove, practica un futbol atractiu i ofensiu i, sobretot, és guanyador. Cinc títols conquerits dels vuit possibles d'ençà que Hansi Flick va aterrar al Camp Nou, dues Supercopes d'Espanya, una Copa del Rei i, més aviat que tard, dues Lligues. 

I és que no és massa agosarat, ni tan sols per un culer, donar aquesta lliga 2025/26 vista per sentència. Amb la victòria per 0-2 contra el Getafe al Coliseum, el Barça s'allunya a onze punts del Reial Madrid, després que els d'Álvaro Arbeloa empatessin a un al camp del Betis, amb un gol del català Héctor Bellerín al temps afegit. Flick ha donat continuïtat a l'onze que va guanyar al Celta en la darrera jornada, fent només tres retocs, dos d'ells per obligació: Roony Bardghji ha entrat en el lloc de Lamine Yamal, baia per lesió; Fermín per Eric Garcia, absent per sanció; i Lewandowski en detracció de Ferran Torres, per decisió tècnica. 

Des de l'inici del partit el Getafe ha sortit intens i agressiu, com és característic en l'equip de Bordalàs, que fins i tot ha gaudit d'alguna aproximació en els minuts inicials. El ritme, molt baix, ha complicat el joc d'un Barça que, fins al minut 35, no ha gaudit de cap ocasió clara. Bardghji, després d'una bona combinació amb Koundé, ha rematat massa creuat i el xut ha sortit fora. Just abans del descans (minut 45), Fermín ha obert la llauna (0-1) aprofitant una passada deliciosa de Pedri que l'ha deixat sol davant de David Soria. 

El Barça "balla" al ritme de Pedri

La segona meitat ha començat sense canvis. El ritme de pilota encara era baix i el domini dels blaugrana. Jules Koundé s'ha encarregat d'esvalotar el galliner: el francès ha deixat en safata de plata un gol que Olmo no ha sabut aprofitar i, poc després, ha estat a punt de regalar una ocasió d'or al Getafe amb una de les seves, ja massa habituals, badades de concentració.

Hansi Flick ha agitat la banqueta al minut 60 amb un triple canvi, Marcus Rashford, Frenkie de Jong i Araujo han entrat per Bardghji, Gavi i Koundé, en previsió que la desconnexió pogués anar a majors. Amb els canvis, l'equip ha intentat apujar una mica el ritme i, Fermín, ha estat a punt de firmar el seu doblet després d'una (altra) gran passada de Pedri que l'andalús no ha aconseguit materialitzar.

Al minut 73, Rashford, després d'una gran cavalcada al contracop, ha sentenciat el partit (0-2) i, gairebé, la lliga. Als minuts finals, Flick ha fet entrat un qüestionat Balde, en el lloc de Fermín, i a Marc Casadó, que ha donat descans a Pedri, avui, com de costum, incommensurable. 

]]> Sat, 25 Apr 2026 18:28:23 +0200 <![CDATA[Jordi Pujol a l’Audiència Nacional: un ritual de poder]]> Cap anàlisi és completa, cap diagnòstic és encertat en qualsevol àmbit de la vida social, cultural, econòmica i política, si no es fa l’exercici de mirar-se l’objecte d’estudi des del punt de vista del grup dirigent –dels que manen–, i dels seus interessos materials. Que per això manen, per perpetuar un domini que els reporta beneficis materials (diners, patrimoni, benestar) i espirituals (la satisfacció de saber-se poderós). Si desconeixem els interessos i incentius del grup dirigent, o si els coneixem, però els obviem o ocultem al públic, som culpables de frau intel·lectual. 

Un exemple, abans d’entrar en el tema promès en el títol de l’article. Per què la població a Catalunya s’ha disparat fins als vuit milions en un període tan curt de temps, i els demògrafs ja avisen que arribarem als deu? Impossible contestar sense entendre que, abans de la globalització, la manera de fer-se ric era amb la indústria productiva, i, en canvi, ara és la inversió en sectors de baix valor afegit, com el turisme i l’immobiliari, que basen el negoci en una mà d’obra massiva i barata que només pot proporcionar la immigració. Com més gent disposada a fer qualsevol feina, més a ratlla es mantenen els salaris. La immigració massiva és la conseqüència directa d’una política econòmica pensada perquè els rics es facin encara més rics, arriscant molt menys que no arriscaven quan feien de burgesia industrial. Josep Sánchez-Llibre: “Necessitem la immigració com l’aire que respirem”.

Dilluns viurem un episodi politicojudicial que tampoc s’explica sense entendre el concepte de grup dirigent. El president Pujol, de 96 anys, un ancià amb dificultats importants de mobilitat i una demència diagnosticada a Catalunya per metges forenses que han certificat que no està en condicions de declarar, serà obligat a desplaçar-se fins a Madrid i presentar-se davant l’Audiència Nacional espanyola. Haurà de ser examinat de nou, aquest cop per metges de la metròpoli designats pel tribunal. Les proves cognitives, per cert, se li faran en la llengua del tribunal, diferent de la de l’investigat. El grup dirigent necessita fer una demostració clàssica d’autoritat, i aquest cop es tracta d’una autoritat de caràcter nacional. 

El tribunal ens recorda qui mana. El diagnòstic dels metges forenses catalans no val. Podria estar contaminat per la seva adscripció nacional. El dirigent nacionalista català, per ancià i dement que estigui, s’ha de presentar davant del jutge i els metges de la metròpoli si vol ser deslliurat de declarar. Els metges de la metròpoli no es desplacen. És el fons estructural de la relació entre Catalunya i el poder castellà, des del primer acte de violència física contra la sobirania catalana (guerra dels Segadors, 1640-1659, que acaba amb la cessió del Rosselló a França). Per al grup dirigent de l’estat (monarquia, jutges, cúpula militar i policial, alts funcionaris dels ministeris i empreses públiques), Catalunya no és una nació fundadora d’Espanya en peu d’igualtat amb Castella, sinó que és una possessió d’Espanya. I Espanya és el projecte de poder estatal de la nació castellana.

Ningú és més conscient de la necessitat de fer de grup dirigent que el mateix grup dirigent. Com el ciclista, que si deixa de pedalar cau, el grup dirigent mana sense descans, perquè fer-ho li permet perpetuar-se: poder, patrimoni, benestar, reconeixement, transmissió familiar del privilegi. Igual que els grans empresaris faran l’impossible per no tornar a l’era del capitalisme industrial (el capitalisme financer els assegura més i millor el privilegi), el grup dirigent castellà de l’estat farà l’impossible per mantenir la jerarquia de poder nacional vigent dels del segle XVII: Castella mana a través d’un estat construït a la seva mida, i Catalunya paga sabent que, si es porta bé, tindrà autonomia i les seves classes dirigents podran participar parcialment de la festa. Pujol no es va portar prou bé amb el procés: el viatge humiliant de l’ancià dement a Madrid és un ritual de poder.

]]> Sat, 25 Apr 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Bolaños diu que «hi havia altres maneres» de comprovar la salut de Pujol sense fer-lo comparèixer]]> El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha apuntat aquest dissabte que la compareixença de l’expresident Jordi Pujol en el judici pel patrimoni de la seva família “és una decisió de l’Audiència Nacional”, però ha puntualitzat que per comprovar el seu estat de salut “hi havia altres maneres” de saber si Jordi Pujol, de 96 anys i amb problemes de mobilitat i cognitius, està en condicions d’asseure’s al banc dels acusats i que, un cop presa, dilluns, si finalment compareix, “tothom podrà veure quina és la seva situació mèdica i el seu estat de salut”.

]]> Sat, 25 Apr 2026 16:47:13 +0200 <![CDATA[Josep Vila, l'última esperança per reanimar l'ANC]]> A ningú se li escapa que Lluís Llach tenia tots els números de ser reelegit com a president de l'ANC. Era el secretari nacional més votat, el més mediàtic i el líder de l'entitat els últims anys. Finalment, i no pas fruit d'una disputa o d'una derrota, sinó per voluntat pròpia, Llach ha fet un pas al costat. No marxa del tot, continuarà com a vicepresident, per evitar interpretacions que apuntin a una renúncia, però la cara visible serà un nouvingut en la primera línia del procés: Josep Vila.

L'ANC és en hores baixes. En les últimes eleccions, de fet, els candidats no van omplir els 77 càrrecs del secretariat nacional, que aquest dissabte ha elegit la nova direcció. Vila, que ha passat sota el radar i no semblava entre els cridats a guanyar la presidència, va obtenir 843 vots. Ara, s'ha imposat per presidir l'entitat amb 39 dels 58 vots emesos. No hi ha hagut bloquejos, com en altres ocasions, i la seva proposta ha aconseguit els dos terços que fixen els estatuts. 

Vila apareix com l'última esperança per reanimar una entitat que no acaba de trobar el rol en el postprocés. Sense oposició interna, o si més no no prou mobilitzada, el nou president té per davant el repte de culminar la renovació interna. Tot i que és soci de l'ANC des que es va fundar, és una cara nova en l'univers del procés, a diferència de Llach o de candidats que semblaven cridats a tenir un paper més destacat, com ara Pere Pugès. L'ANC, diu el nou president, ha de ser "més àgil, més senzilla i adaptada al nou context". 

Ha comandant els contactes amb els partits

Nascut el 1959 a la Cellera de Ter (La Selva), Vila és pedagog, docent i activista, i ara està jubilat. Ha fet de professor de primària, secundària i universitària, i ha treballat als Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona i també ha tingut càrrecs directius a la Universitat de Girona, com a síndic i vicegerent. En la faceta com a activista, ha tingut càrrecs de coordinació a la territorial de l'ANC de Girona i va fer el salt a la direcció nacional, com a coordinador de la comissió d'incidència política els últims anys. 

Casualitat o no, Vila té un màster en resolució de conflictes, i els últims anys a l'ANC li ha tocat mantenir relació amb les entitats del moviment independentista -especialment Òmnium Cultural i el Consell de la República- i també ha tingut contactes amb els partits. Després d'anys de certa sintonia entre Junts, el cert és que ja fa temps que els partits i l'entitat transiten per camins completament diferents. També per això ha minvat significativament la capacitat de pressió de l'entitat. 

Reptes de fons i sensació d'última oportunitat

El nou president entoma reptes de fons en un ambient d'última oportunitat per revifar una entitat cabdal dels anys àlgids del procés. L'ANC ha perdut el múscul mobilitzador d'anys anteriors -totes les entitats, de fet- i la Diada apareix com l'únic moment de certa reivindicació. Sí que treu al carrer alguns milers d'independentistes -es va veure amb la manifestació per Rodalies de principis d'any, que va superar la que va convocar Òmnium i les associacions d'usuaris-, però el clima del país és de desmobilització.

Vila s'ha posat deures: reconstruir una majoria social a favor de la independència, en una mena de "front civil". "Hem de continuar treballant per ressituar la independència al centre del debat polític", ha dit en les seves primeres declaracions. El titular amaga una sèrie de derivades, com explicàvem a Nació. A nivell intern, més enllà de culminar la renovació i el necessari relleu generacional -l'Assemblea de Joves col·labora activament amb l'entitat i es treballa en una coalició-, cal adaptar l'estructura al desencís independentista.

Si el nou president aconsegueix muscular de nou l'entitat, podrà entomar altres reptes, com ara aprofundir en la línia de dotar de contingut el discurs independentista, per exemple aixecant la bandera de l'habitatge, de la defensa del sector primari, de les infraestructures o del dèficit fiscal, com s'ha anat fent amb més o menys èxit. A les portes d'un nou cicle electoral -l'any vinent hi ha eleccions municipals i espanyoles, i el 2028 hi ha eleccions al Parlament-, l'ANC haurà de decidir quin espai vol ocupar, descartada la llista cívica. I, en paral·lel a tot això, posar tots els esforços per reactivar un país endormiscat després del procés. L'ANC té, en Josep Vila, l'última esperança.

]]> Sat, 25 Apr 2026 17:23:49 +0200 <![CDATA[Sant Jordi: cultura compartida, relats en disputa]]> Hi ha poques jornades al calendari que, com Sant Jordi, condensin amb tanta força la identitat col·lectiva d’un país. La combinació de llibres i roses, de carrers plens i de converses pausades, de cultura popular i projecció internacional converteix aquesta diada en una expressió entusiasta del que Catalunya vol ser: un país de ciutadania, una societat oberta, cívica, culta i cohesionada. Sant Jordi no és només una festa; és una afirmació col·lectiva, una escenificació anual d’un aparent consens sobre el valor de la cultura del llibre, la lectura i la convivència. Un dia que impregna la resta de dies de l’any, però que, amb la seva exemplar exuberància, també en ressalta molts dels dèficits -el que podria ser i no és- que acumula la vida de cada dia. 

En aquest sentit, la jornada actua com un mirall: reflecteix any rere any la millor expressió d’allò que la societat catalana és o vol ser, però també —i sobretot— posa en relleu en quin punt està i qui i com està modelant la narrativa política del país. Precisament per això —per la seva transversalitat i càrrega simbòlica— Sant Jordi ha estat sempre un espai privilegiat per a la construcció de relat polític nacional. I és aquí on la jornada d’enguany ofereix una lectura especialment reveladora: no només pel que s’hi ha dit, sinó pel que no s’hi ha dit; no per la pluralitat de veus, com per l’asimetria entre elles.

Definitivament, han desaparegut quasi del tot els llibres sobre política, sobre el procés, sobre el futur de la nació; sobre l’anormalitat que suposa tenir un antic president i altres demòcrates a l’exili, una llei d’amnistia que no s’aplica, etc. Tot ha estat normalitat, i Catalunya és un país normal i feliç. Només fan plorar les al·lèrgies provocades pel pol·len alliberat per aquest arbre de nom romàntic que se’n diu plàtan d’ombra.

També ha estat normal, més enllà dels tòpics, el discurs institucional del president de la Generalitat. A la jornada que més emociona els catalans, l'ha enquadrat en el relat de la normalitat. Ara Sant Jordi és millor perquè tot està normalitzat. Una normalitat certament anormal, la que es viu al país, però ja se sap que afirmar repetidament el contrari del que es forma part del que caracteritza i perverteix la política actual.

Catalunya viu en una normalitat certament anormal, perquè es considera normal que hi hagi exiliats, que es mantingui un conflicte polític de fons sense voluntat de solució. Un conflicte combatut amb policia patriòtica i clavegueres de l’Estat, que s’està jutjant a Madrid en un judici que té més de representació burlesca que d’altra cosa. Un conflicte inexistent, per molt que per exemplificar-lo fan anar al president Pujol a declarar a Madrid. De vergonya.

I mentre celebrem la diada, a l’Aragó —carai, els germans de l’Aragó— els partits de dretes i populistes marquen el tarannà de l’espanyolisme més ferotge, decidint que és hora d’extingir la llengua catalana en el seu territori. Visca la normalitat. En tot cas, a Catalunya el govern insisteix que el país camina per un sender de normalitat i de progrés perquè els “dolents” continuen desterrats i, mentre convingui, apartats de la circulació. Per tant, visca Catalunya, la normalitzada.

El missatge del president ha estat clar: Catalunya ha deixat enrere la divisió, ha entrat en una etapa de solucions i és una societat més cohesionada, pròspera i oberta que mai. Assegura que, gràcies a la normalitat i el seu govern, el país s’ha centrat i ara avança incontenible. I avança perquè el país prioritza la gestió de detall per damunt del conflicte polític; i perquè, diu la narrativa oficial, la bona gestió de detall del govern, amb la col·laboració del govern de Madrid, resoldrà les petites deficiències sectorials que pateix Catalunya. I, llibres, flors i violes, el país celebrarà la diada del 2027 encara més feliç i normalitzat —vol dir, encallat— que mai.

Sí, en termes reals, normalitat vol dir encallament. Encallament per problemes estructurals molt profunds que l’Estat espanyol —i cap partit estatal— no està disposat a afrontar. Partits i estat saben que els problemes estructurals que pateix la societat catalana tenen a veure amb un model estatal que no pot, ni vol prescindir, de la fiscalitat que obté de Catalunya i de la cohesió que li brinda l’anticatalanisme. 

La societat catalana viu normativament encallada principalment per l’acció de les estructures institucionals polítiques estatals. I d’això en diuen normalitat. Tot el relat del president de la Generalitat, com el dels dirigents del PSOE, tendeix a desplaçar el conflicte —especialment el de naturalesa nacional— fora del centre del debat públic. No és una manera de fer improvisada: és el contingut real de la política de normalització que avui està aconseguint definir els paràmetres de la política catalana.

Com tota política, no es limita a descriure la realitat, sinó que la proposa. En afirmar que la divisió ha estat superada, el discurs no només interpreta el present: també delimita el futur. El conflicte nacional, sense ser negat explícitament, queda relegat a les catacumbes, i els problemes estructurals del país queden reduïts a problemes conjunturals que el temps i el socialisme espanyol (o el que vingui) ho resoldran. No és veritat, entre altres coses, perquè ves a saber qui governarà l’Estat d’aquí a uns mesos.

En aquest context, l’Estat i el PSOE, a través del PSC i la Generalitat, són a hores d’ara el principal constructor de narrativa nacional: una narrativa que insisteix a presentar la normalitat (anormal) com a eina de futur i que la gestió de detall amb la col·laboració sempre generosa des de l’Estat central —i no des de l’autogovern — és la solució dels problemes del país.

El discurs institucional de la diada del president Illa, per exemple, pivota sobre conceptes àmpliament compartits —cohesió social, defensa de la llengua, diversitat—, però, a l’hora de la veritat (per exemple, en jornades internacionals celebrades a Barcelona el cap de setmana anterior), la catalanitat queda exclosa i, en general, les problemàtiques estructurals queden simplificades i confoses (per exemple, dèficit fiscal, finançament autonòmic i recaptació plena de la fiscalitat i els seus derivats, com la situació de la llengua, la sanitat, l’educació i la mobilitat).

La proposta de normalització és, doncs, una operació de delimitació. Democràtica i, per tant, legítima, però políticament nefasta per a un país que viu en un estat on tot és anormal. Les autonomies pacten governs en funció de polítiques populistes contra Catalunya. El nucli dur dels jutges mana més que el Congrés dels Diputats. Els governs que han impulsat la policia patriòtica no passen ni per la pena del telenotícies. En afirmar que Catalunya viu en la normalitat, no només es descriu una situació: s’estableix un marc interpretatiu que deixa fora del focus les polítiques que poden resoldre el problema nacional i els greus problemes estructurals que pateix el país. 

La catalanitat es presenta així com un espai de consens ampli, però també com un marc de convivència en què l’anomalia política són els catalans disconformes i no l’Estat. Un marc en què no existeixen problemes estructurals. Un marc en què en nom de la cohesió social s’intenta la despolitització del mateix concepte de país i, encara més, l’exclusió de qualsevol idea d’estat propi o independent. Però bé, el president de la Generalitat fa la seva feina i porta l’aigua al seu molí. No és bo per al país, però segurament és bo per als dirigents del PSC i del PSOE i per l’hegemonia de l’espanyolisme. 

Però, a l’altre costat, alguna cosa succeeix. Crida l’atenció que, en el dia del llibre, no s’escoltés cap discurs de rèplica o de posicionament per part dels líders de l’independentisme. O potser me’l vaig perdre? Sembla com si haguessin acceptat el relat de l’anormal normalitat. No tinc present cap intervenció, el dia de Sant Jordi, en termes d’orientar la batalla cultural i política de fons que s’està produint a Catalunya. Està en joc l’hegemonia simbòlica, essencial per obtenir les victòries polítiques que el calendari electoral posarà immediatament damunt l’escenari. 

El silenci del sobiranisme —òbviament relatiu, però políticament significatiu— marca un contrast notable amb etapes anteriors. Hi va haver un temps en què Sant Jordi era també un escenari de reafirmació nacional, de voluntat de sobirania. Era un altaveu des del qual es projectava la idea de Catalunya com a subjecte polític en construcció. La diada no només expressava una catalanitat cohesionadora, sinó també una catalanitat projectiva, orientada cap a un horitzó de sobirania. Més endavant, en els anys de repressió i judicialització, la diada es va convertir en un espai de denúncia i resistència, carregat d’una dimensió ètica i emocional intensa. 

Aquesta darrera Diada, més enllà de l’encanteri de sempre, més enllà dels estirabots desnacionalitzadors aparentment gratuïts i de la pulsió de fons que contenen, ha posat en relleu que la batalla contra la catalanitat es manifesta en tots els plecs del poder de la manera més desvergonyida, mentre el relat sobiranista no troba la manera de sortir de les catacumbes i recuperar l’espai públic.

Tinguem-ho en compte. La catalanitat, en el seu doble registre —cohesió i projecte—, és erosionada cada dia. De moment, ha perdut densitat ideològica. De moment, se la identifica amb les virtuts d’una societat oberta, cívica, culta, cohesionada i políticament normalitzada, quan en realitat vivim en l’anormalitat política i en l’emergència diària de problemes estructurals seriosos en tots els àmbits que afecten quotidianament la ciutadania.

La diada d’abans-d’ahir va projectar un imaginari del país conformat en la bellesa del llibre i la rosa —que certament és molt—, satisfet de percebre’s com a civilitzat; feliç de ser una illa de pau —almenys per unes hores—, en un món desgavellat per l’alta política mundial i un estat espanyol que no vull trobar la paraula per definir. Però també va expressar la feblesa política dels qui defensem que, sota la pretesa normalitat, hi ha problemes estructurals que ens posen en dubte com a societat i com a nació, que exclouen una part substancial de la ciutadania, que ofereixen un horitzó immediat ple d’incògnites i malestar, marcat per preocupacions materials urgents i cada cop més allunyat d’alternatives avançades de democràcia, justícia, prosperitat i benestar.

En aquest sentit, la recuperació de la centralitat institucional per part del PSC i del socialisme espanyol està consolidant una nova hegemonia política contrària als drets de sobirania. I s’està enfortint. Durant el cicle 2012–2017, l’independentisme va aconseguir una cosa poc habitual: convertir pràcticament qualsevol data simbòlica en un moment polític significatiu. Ho feia perquè disposava d’un relat compartit, d’un horitzó definit i d’una capacitat de mobilització excepcional.

Aquestes condicions ja no es donen. La societat catalana es troba avui fragmentada estratègicament, sense una narrativa unificada ni un calendari d’acció que permeti transformar els dèficits estructurals en objectius polítics clars. La societat catalana està desplaçant les seves prioritats cap a conflictes sectorials —habitatge, serveis, infraestructures, educació, joves, oportunitats—, que tendeixen a ignorar el rerefons nacional i la necessitat d’un autogovern imprescindible.

És obvi, doncs, que el conflicte anterior l’octubre de 2017 no ha desaparegut, ni que la qüestió nacional catalana hagi quedat resolta, com tampoc que els problemes estructurals s’estiguin afrontant. Res és menys veritat a la Catalunya d’avui que la normalitat com a sinònim d’haver deixat enrere el cicle del procés i els problemes que va tractar d’afrontar: la negació de la nostra sobirania nacional i l’exclusió d’aquells que considerem que Catalunya no resoldrà els seus problemes estructurals mentre no resolgui la qüestió nacional.

Per tant, sense ànim de polititzar la diada, també em sembla important entendre que ho està. És bo, doncs, que el sobiranisme entengui que la diada és, també, com tota la cultura, un espai de disputa legítima sobre el present i el futur del país. I no cal dir que, en un país com el nostre, amb diverses voluntats d’hegemonia nacional en concurrència, la diada té, com tot, una gran capacitat de vehicular projectes polítics divergents. I aquesta tensió, lluny de ser una anomalia, és probablement constitutiva de qualsevol comunitat política madura.

El sobiranisme hauria d’entendre que un govern capaç d’emetre una narrativa de normalitat davant d’una oposició fragmentada i emmudida està decantant el país, fins a límits no vistos des de fa dècades, cap a la penetració de l’espanyolisme. Sant Jordi continuarà sent, probablement, una de les expressions més potents de la identitat catalana, però la seva traducció política no és neutra.

El que hem vist enguany és un desplaçament significatiu: de la disputa simbòlica a la centralitat institucional autonòmica, de la mobilització a la gestió, del conflicte nacional a la seva negació. La Diada de 2026 no ha estat un final de res, ni tampoc un punt d’arribada, però sí un indicador del que està passant. Un d’aquells moments en què, sota l’aparença d’una festa compartida i consensual, es fan visibles —per presència o per absència— els corrents profunds que travessen la política d’un país.

Sant Jordi, amb la seva extraordinària capacitat de convocatòria i el seu caràcter transversal, continua oferint l’escenari ideal per observar com es resol —o com es difereix— aquesta tensió entre la catalanitat i l’espanyolitat. Cap de les dues no ha de ser considerada millor que l’altra, però sí que la primera està construïda des de la societat catalana i l’altra des de l’Estat espanyol. I, es vulgui o no, no són el mateix.

El que hem vist enguany apunta a un desplaçament que no tanca la qüestió. Al contrari: la reobre d’una manera més subtil, si es vol, però no menys rellevant. Perquè, en última instància, allò que està en joc no és només qui parla per Sant Jordi, sinó qui defineix —i amb quins límits— el sentit mateix de ser i fer país.

I, en aquest sentit, la diada de Sant Jordi de 2026 diu molt més del que sembla. I les següents encara és previsible que diguin més. El marc narratiu sobre Catalunya es pot fer des de dins o es pot fer des de fora i, ara per ara, la capacitat discursiva del sobiranisme està perdent centralitat i es troba en posició reactiva. És un mal símptoma. Cal tenir present que els espais simbòlics tenen molt de vasos comunicants: tot el que perd un ho sol guanyar el contrincant.

]]> Sat, 25 Apr 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[El Molino torna a tancar les portes, poc més d'un any després d'haver reobert]]> Nou revés pels amants d'El Molino. L'empresa gestora de l'espai, Barcelona Events Musicals, ha renunciat a la seva gestió poc més d’un any i mig després d’haver guanyat el concurs públic per adquirir-la. Segons ha avançat El Periódico, la decisió de l’empresa, que és l'encarregada d'organitzar el Festival Cruïlla, es deu a la incertesa generada per les obres d’insonorització del local per evitar molèsties als veïns.

A finals de gener, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a Barcelona Events Musicals que les deficiències detectades obligarien a tancar la sala a l’estiu per fer-hi reformes per resoldre els problemes de so, sense concretar-ne la data de reobertura. Des del febrer, a més, ja s’havia limitat l’activitat musical als caps de setmana i fins a les 23 hores.

]]> Sat, 25 Apr 2026 15:51:07 +0200 <![CDATA[Renfe i Adif treballen en un centre integrat de control sense concretar data ni lloc d’ubicació]]> Renfe i Adif continuen treballant per a crear un centre integrat de control a Barcelona des d’on puguin operar de manera conjunta. En concret, aquest nou espai pretén unificar el centre de regulació de circulació (CRC) que Adif té a l'estació de França i el centre de gestió d'operacions (CGO) de Rodalies al Clot. Sense data marcada ni ubicació concreta, el projecte aspira a millorar la comunicació entre ambdues empreses i, de retruc, amb els usuaris.

“Hi ha marge de millora”, asseguren fonts de l’operadora, que defensen que ja hi ha comunicació constant, però que un únic espai facilitaria encara més el traspàs d’informació. Ara per ara, sempre hi ha tres treballadors de Rodalies al centre d’Adif, els anomenats transmissors.

El servei ferroviari català depèn de dos espais diferents, el CRC i el CGO. El primer gestiona la circulació de tota la xarxa ferroviària del nord-est de Catalunya, amb el límit del sud establert a la bifurcació de Vilaseca, i detecta les incidències elèctriques que es produeixen a les vies i catenàries.

El segon controla les circulacions programades, les incidències i la informació que es transmet als usuaris i al personal intern. Està dividit en una part operativa i una informativa, i hi ha una trentena de treballadors que hi treballen durant el matí i la tarda, una xifra que es redueix a la nit perquè no hi ha trens circulant.

Per coordinar els dos espais, hi ha els anomenats transmissors, tres treballadors de Rodalies que estan al centre d’Adif. La seva feina és traspassar la informació d’un lloc a un altre perquè l’usuari sàpiga quin és l’estat del servei en temps real. En aquest àmbit, fonts de Renfe reconeixen que hi ha “marge de millora”, i per això estan treballant a crear un únic espai físic.

Tot i que la consellera Sílvia Paneque va anunciar que el centre estaria operatiu abans de l’estiu a l’estació de França, fonts del sector asseguren que no és una qüestió que pugui durar “dos o tres mesos”, sinó que els “portarà temps”. Amb tot, asseguren que ja s’ha millorat la comunicació amb el viatger gràcies, en part, als caps de comunicació a les capçaleres dels trens, una nova figura.

]]> Sat, 25 Apr 2026 15:02:11 +0200 <![CDATA[Les biblioteques de Barcelona, en vaga indefinida cada dissabte]]> Els treballadors de les biblioteques de Barcelona i de la xarxa provincial han iniciat aquest una vaga indefinida que es repetirà cada dissabte mentre no es resolgui el conflicte laboral. La jornada ha anat acompanyada d’una manifestació pel centre de la ciutat i, segons la CGT, la convocatòria ha tingut un ampli seguiment, amb 36 de les 40 biblioteques de la ciutat adherides; com la Biblioteca Montserrat Abelló, al districte de les Corts, o la Biblioteca Vapor Vell, a Sants-Montjuïc.

"Es tracta d'un seguiment molt alt i la manifestació unitària també ha estat un èxit", ha celebrat Solsona en declaracions a l'ACN. Tal com ha recordat el delegat de la CGT al comitè d'empresa del CBB, els treballadors reclamen millores en les condicions laborals i denuncien horaris “abusius” i una manca de conciliació, a banda d'alertar d’un dèficit estructural del personal que, asseguren, afecta tant la qualitat del servei com la salut dels professionals.

Els treballadors de les biblioteques de Barcelona també carreguen contra el conveni aprovat al febrer, i denuncien que és un acord que "retalla drets laborals" i provoca "una pèrdua evident de poder adquisitiu". Solsona també ha lamentat que l'administració no hagi reaccionat tot i les mobilitzacions d'aquesta setmana: "Ens ha convocat el regidor a una reunió, però són aquestes reunions polítiques que acaben en res", ha apuntat el delegat de la CGT.

Sense acord amb l’administració

"La pilota està ara a la taula del Consorci de Biblioteques, de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona", ha assegurat Solsona, a qui ha demanat que proposin solucions i "deixin d'ignorar les plantilles en lluita".  "Estem decidint ara en assemblea si escalem més el conflicte o no. Però, de moment, mantenim la vaga indefinida cada dissabte", ha conclòs Solsona.

A la vaga a les biblioteques de la Diputació de Barcelona hi estan cridades a participar 280 biblioteques de tota la xarxa. És una convocatòria únicament del sindicat CGT. Pel que fa a la vaga de les Biblioteques de Barcelona, de la mà de la CGT i la Intersindical, hi estan cridades a participar 41 biblioteques.

]]> Sat, 25 Apr 2026 14:57:50 +0200 <![CDATA[Sorpresa a l’ANC: Josep Vila, nou president després del pas al costat de Lluís Llach]]> El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha designat Josep Vila com a nou president per al període 2026-2028 després que el fins ara president de l'entitat, Lluís Llach, no hagi volgut optar a la reelecció després de dos anys de mandat perquè la salut no li permet "una dedicació tan forta", segons expressa un comunicat de l'ANC.

Els membres del Secretariat s'han reunit aquest dissabte al Museu de la Pell d’Igualada i han escollit Vila amb 39 vots de 58 emesos, superant la majoria qualificada de dos terços requerida en primera votació. Llach ha estat elegit per a la vicepresidència, mentre que Ariadna Heinz ocuparà la secretaria i Blanca Currià serà la nova tresorera.

Els nous integrants del Secretariat s’han constituït formalment en aquesta mateixa sessió i han escollit els principals càrrecs en un ambient de consens generalitzat. L’equip afronta aquesta nova etapa amb l’objectiu de tancar el cicle de renovació interna impulsat els últims anys i de reforçar el paper de l’organització com a instrument clau de mobilització dins del moviment independentista.

“És el que ens toca fer des del front civil, i per això cal continuar treballant per ressituar la independència al centre del debat públic”, ha dit Vila en les seves primeres declaracions com a president. Per aconseguir-ho, ha remarcat que cal recuperar unes assemblees territorials “vives i ben distribuïdes, capaces de mobilitzar la gent i amb capacitat d’incidència”.

La defensa de la llengua i la denúncia de l’espoli fiscal, cultural, social i nacional que pateix Catalunya continuaran sent eixos centrals de l’acció de l’Assemblea en aquesta nova etapa en que les adversitats fan que el nou secretariat de l'ANC tingui reptes i deures més enllà de la mobilització als carrers, la llengua o les estructures internes. De cara al futur cal posar també el focus en activar el relleu generacional d'una entitat envellida que també haurà de decidir quin rol juga en el procés electoral municipal, català i estatal que està a tot just un any d'arrancar.

L'últim full de ruta aprovat per l'entitat estableix que cal recuperar una majoria independentista "operativa" al Parlament, la qual cosa "exclou l'extrema dreta xenòfoba", i que actuï amb unilateralitat. Ara, la incògnita torna a posar-se sobre la taula i molt més perquè l'ANC fa cert temps que alimenta un discurs contra els partits independentistes, als qui fa màxims responsables del fracàs del procés. Un plantejament que encara fa més necessari el debat a les files de l'entitat, perquè no està clar qui defensarà explícitament la via unilateral el 2027 ni si la base social de l'ANC està d'acord amb apartar Aliança Catalana de la suma independentista. 

]]> Sat, 25 Apr 2026 13:48:07 +0200 <![CDATA[Els Comuns insten Sánchez a ser «igual de valent» amb els fons voltor que amb Trump]]> La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha instat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a ser “igual de valent” amb els fons voltor que amb Donald Trump. Durant una jornada municipalista a Sant Feliu de Llobregat, ha dit que volen repetir el govern de coalició a l’Estat, però que el problema de l’habitatge s’ha d’arreglar, complir les lleis, barrar el pas als fons voltor i garantir uns preus de lloguers que “no es mengin el 60% dels salaris”. 

En el marc de la jornada municipalista "Caminem cap al 2027" amb la participació de càrrecs electes, equips locals i la direcció nacional dels Comuns, Albiach ha afirmat que la “millor vacuna” contra l’extrema dreta no és “qui fa el crit més fort”, sinó, tenir habitatge assequible pels veïns, una plaça on compartir i un CAP que funcioni. “Som la Catalunya que acull i no volem ciutadans de primera i de segona. Volem una ciutadania amb tots els drets”, ha reivindicat.

La líder dels Comuns al Parlament ha centrat bona part de la intervenció en reclamar l’aplicació de les polítiques d’habitatge. “La gran prioritat i l’obsessió és l’habitatge”, ha reconegut durant l’acte. En aquest sentit, ha opinat que “està molt bé” que Sánchez “vulgui ser l’antagonista de Donald Trump, però necessitem antagonisme al fons voltor que ens expulsen de les cases i els barris”. 

“Em pregunto per què des del Ministeri de Consum es fa més per l’accés a l’habitatge que des del Ministeri d’Habitatge. Per què Sánchez presenta un pla d’habitatge per a tot l’Estat que destina a Catalunya en 5 anys, el mateix que nosaltres li hem arrencat al Govern per un any”, ha criticat. Malgrat assegurar que “100% volen tornar a tenir un govern de coalició a l’Estat”, ha advertit que si no s’impulsen mesures per solucionar la problemàtica amb l’habitatge, PP i Vox arribaran al poder a l’Estat.

Abans de la intervenció de la presidenta dels Comuns al Parlament, el portaveu dels Comuns i futur cap de llista per Barcelona, Gerardo Pisarello, ha dit que torna a Barcelona perquè li fa “molta ràbia” veure l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “fent-se fotos a la cimera progressista” mentre “portem tres anys de paràlisi on el turisme i l’especulació són més salvatges que mai”. 

El decret de pròrroga dels lloguers al Congés

D’altra banda, Albiach també s’ha referit a Junts per Catalunya i els ha reclamat que validin el decret de pròrroga automàtica dels lloguers que se sotmetrà a votació del Congrés dels Diputats el pròxim dimarts. “Estaria bé que Junts pugui aclarir-ho, perquè encara no ha dit clar què votarà”, ha afirmat. “I tot sembla que hi podrien votar en contra”, ha pronosticat.

Des dels Comuns, doncs, han demanat que Junts que “no deixi tirats a 750.000 catalans” i que en els tres dies que falten, encara es pot arribar a un acord. “El decret no va de partits, ni singles. Va de tenir una vida digna i que 750.000 catalans es mereixen tranquil·litat i poder aixecar el cap”, ha conclòs.

Lídia Muñoz vol ser cap de llista dels Comuns a Sant Feliu de Llobregat

D’altra banda, la jornada municipalista ha servit perquè l’exalcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lídia Muñoz hagi anunciat que vol presentar-se a les primàries per ser cap de llista dels Comuns al municipi a les eleccions municipals de 2027. Muñoz ha decidit proposar-se per recuperar aquesta alcaldia històrica pel partit perquè en temps “d’incerteses i amenaces” els Comuns són “més necessaris que mai”.

“El soterrament transformarà la ciutat, i hem de garantir que aquest canvi serveixi per viure millor: amb habitatge assequible, defensant que en sòl públic, només tinguem habitatge públic; i aconseguint una millor mobilitat, barris cuidats i serveis pensats per a tothom”, ha explicat. “No volem una ciutat dormitori. No volem un govern clientelar. Volem una ciutat viva, on la gent recuperi el protagonisme. Perquè, en temps d’incertesa, nosaltres som certesa d’amor per allò que fem, de proximitat, i de tenir sempre una qüestió clara, que som representants de la ciutadania, que en cap moment la substituïm”, ha conclòs.

]]> Sat, 25 Apr 2026 14:19:47 +0200 <![CDATA[Quatre detinguts mentre fugien després de cometre un butró a una botiga de telefonia de Barcelona]]> Els Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona, han detingut quatre homes mentre fugien després de cometre un butró a una botiga de telefonia de l’avinguda Meridiana de la capital catalana. Els detinguts tenen entre 27 i 39 anys, estar acusats de robatori amb força i danys, i acumulen 17 detencions.

Els fets es van produir el passat 20 d’abril, quan una patrulla de Mossos va localitzar un cotxe d’alta gamma que va fugir. Després d’una recerca per diversos indrets de la ciutat, els agents van poder arrestar quatre dels cinc ocupants del vehicle. La investigació continua oberta.

El robatori amb la tècnica del butró

Al voltant de les quatre de la matinada del 20 d’abril, una patrulla dels Mossos va localitzar un vehicle d’alta gamma que, en aturar-lo, va fugir a gran velocitat en sentit contrari, fent trams per sobre de la vorera i sense respectar senyals ni semàfors.

El vehicle va arribar fins a la Ronda Litoral, on agents dels ARRO van ubicar un control de trànsit per provocar retenció a la via. En aquest punt, el vehicle es va aturar i cinc ocupants van sortir de l’interior dispersant-se per la zona del Port. Els agents desplegats van aconseguir detenir quatre dels cinc ocupants.

Al maleter, els Mossos van trobar-hi quinze rellotges intel·ligents, set telèfons mòbils, tres balises V16, dos dispositius de televisió intel·ligent, quatre bateries externes, un comandament de televisió, una consola de videojocs i quaranta-tres auriculars sense fil. També van localitzar diverses eines, com un trepant, una esmoladora, una llança tèrmica, bombones d’oxigen i butà, una càmera endoscòpica o un gat hidràulic.

Poc després, la policia va rebre l’avís que una botiga de telefonia de la Meridiana hauria patit un robatori. Els presumptes autors haurien accedit a l’interior a través d’un butró, un forat a la paret ubicat a l’habitació dels comptadors de llum de l’edifici contigu a l’establiment. Els quatre detinguts van passar a disposició judicial dimecres. La investigació continua oberta.

Què és la tècnica del butró?

És una tècnica de robatori que consisteix a accedir a un establiment fent un forat a través d’una paret, sostre o terra des d’un local adjacent, generalment aprofitant immobles buits o espais contigus com trasters o locals abandonats. És un mètode que busca evitar sistemes d’alarma i accessos principals, actuant de manera discreta i sovint en horari nocturn per reduir el risc de detecció.

Tot i que a la realitat està associat a grups organitzats i assalts planificats amb detall, també ha estat recollit en la ficció cinematogràfica, especialment en thrillers i pel·lícules de robatoris, que han contribuït a popularitzar la imatge del robatori “quirúrgic”, tot i que en la pràctica real sol ser molt més rudimentari i arriscat.

]]> Sat, 25 Apr 2026 13:01:01 +0200 <![CDATA[Universitats i centres sanitaris, els àmbits que més ciberatacs han patit el 2025]]> L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha gestionat 6.544 incidents el 2025, una xifra que pràcticament duplica la de l'any anterior, que va tancar amb 3.372. Quatre de cada deu dels incidents són en l'àmbit universitari, i el sanitari és el segon més afectat. Segons la memòria d'activitat de l'organisme de l'any passat, es consideren incidents els atacs que han passat totes les barreres de protecció. La majoria queden aturats de manera immediata i automàtica. De fet, el 2025 es van detectar 9.100 milions de ciberatacs, un 32% més que el 2024. La directora de l'Agència, Laura Caballero, ha explicat que el fet que les ciberamenaces pugin és una tendència global però també respon a que "han augmentat les capacitats de detecció" de l'ens.

El 2024, l'Agència de Ciberseguretat va registrar 6.900 milions d'atacs, una xifra que va ascendir a 9.100 milions l'any següent. "Vivim en un complex entorn on les ciberamenaces estan incrementant", ha subratllat Caballero, que també ha afirmat que l'abast de l'organisme "per protegir l'administració de la Generalitat i el sector públic" també és ara més gran.

 

Segons ella, vuit de cada deu atacs s'aturen a la primera capa de protecció, mentre que d'altres es queden a les barreres següents. En el conjunt del 2025, 6.544 són els que van aconseguir saltar-se tots els controls, un 94% més que l'exercici anterior. Malgrat l'augment, Caballero ha dit que hi ha hagut menys "criticitat" d'aquests incidents, perquè els que han requerit l'execució i coordinació d'un comitè de crisi han anat a la baixa fins als 26.

Les dades reflecteixen que 2.931 dels atacs qualificats com a incidents, és a dir, quatre de deu de tots els registrats, es van produir en l'àmbit universitari. Caballero ho ha justificat en una atenció a mitjans de comunicació dient que les universitats són un entorn "molt divers" en el qual es descarrega software "que pot contenir de vegades programes maliciosos". Aquest programari "el que fa és robar les credencials dels usuaris", és a dir, les contrasenyes, i això s'explota per diverses vies.

 

El segon àmbit amb més incidents el 2025, 2.162, és el sanitari, "un dels departaments amb més personal", i amb proveïdors molt importants. "No només és important que l'hospital estigui protegit, sinó la seva cadena de subministrament", explica la directora de l'ens, afegint que el personal sanitari té "diferents madureses digitals", és a dir, que no necessàriament s'adona sempre del risc d'algunes accions que efectua a l'ordinador. Segons ella, al voltant del 80% dels incidents que es donen en ciberseguretat són provocats per un "error humà", cosa que es pot reduir si els usuaris estan capacitats per no caure en segons quines dinàmiques. És per aquest motiu que l'Agència ha llançat un canal de WhatsApp per compartir les ciberestafes més habituals que corren per Catalunya amb la ciutadania.

La memòria reflecteix que la tipologia més habitual entre les 6.544 incidències de l'any passat és el compromís d'informació per fuita de credencials, és a dir, l'exposició o filtració de contrasenyes, que representa més de la meitat dels casos. Les intrusions en comptes no privilegiats, o dit d'una altra manera, l'accés il·legítim a comptes personals o corporatius, és el segon tipus més habitual, amb prop del 40%.

 

Inversió inèdita en ciberseguretat

Durant l'atenció a mitjans, Caballero ha explicat que el 2025, l’Agència va fer la major inversió feta mai a la Generalitat en matèria de ciberseguretat, amb el desplegament d’una estratègia dotada amb més de 18 milions d’euros, finançada a través del programa RETECH i els fons Next Generation UE. Un altre dels objectius de l'organisme és "actualitzar protocols" per fer front a noves tecnologies com els ordinadors quàntics, que ha explicat que poden trencar els sistemes de xifratge que ens permeten comunicar-nos actualment a l'entorn digital. 

]]> Sat, 25 Apr 2026 11:10:39 +0200 <![CDATA[Tot Pujol: recupera els cinc episodis de l'Snooker sobre el judici, la família i el llegat]]> La citació a Jordi Pujol aquest dilluns a l'Audiència Nacional de Madrid per sotmetre's a un examen mèdic que determinarà si ha de declarar en el judici contra la seva família per diversos delictes fiscals en una causa que es va començar a instruir el 2014 ha sacsejat la política catalana. La indignació transversal pel tracte que li dispensa la Justícia espanyola és un nou pas en la seva rehabilitació pública. Aquest hivern a l'Snooker, el pòdcast polític de Nació, vam fer una panoràmica de 360º per explicar Pujol en tota la seva complexitat que podeu recuperar íntegra a totes les plataformes. Un especial de cinc episodis sobre el judici i el llegat de l'expresident, el partit i el Govern, la família, la construcció de l'imaginari pujolista, i la relació amb Espanya. Sota la direcció de Ferran Casas i Oriol March i amb la presentació de Yael Brusca hi trobareu anàlisi, però també anècdotes i detalls sucosos, documents audiovisuals històrics i reveladores entrevistes a Toni Soler, Xavier Trias, Felip Puig, Mariona Lladonosa, Enric González, Maiol Roger, David Madí, José Antonio Zarzalejos i Iñaki Anasagasti.

Què es jutja i com se'l jutja?

Com governava el partit i el país?

Així són els Pujol

De què està fet el pujolisme?

Heroi de la Transició, joancarlista... i desencisat

]]> Sat, 25 Apr 2026 10:18:25 +0200 <![CDATA[Ferit greu un home amb diversos trets al barri de Sants de Barcelona]]> Un home ha resultat ferit greu aquest divendres a la nit a Barcelona després d'haver rebut diversos trets entre els carrers Sugranyes i de Casteràs del barri de Sants de Barcelona, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a l'ACN.

Els fets han tingut lloc cap a tres quarts de deu i s'han traslladat fins al lloc de l'accident diversos efectius de la policia. La víctima ha estat traslladada a un centre hospitalari per efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). 

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes del fet i trobar al culpable que, segons explica El Periódico anava vestit de negre i va fugir de l'escena del crim en patinet.

]]> Sat, 25 Apr 2026 08:38:19 +0200 <![CDATA[Les veus de Txernòbil silenciades per Rússia]]> El juny del 2018 vaig tenir l'oportunitat de visitar Minsk, la capital de Bielorrússia. En una de les grans llibreries del centre de la ciutat, sota la mirada inquisidora dels omnipresents retrats del dictador Lukaixenko, vaig demanar a la llibretera un dels volums de les obres completes de Svetlana Aleksiévitx. L’editorial russa Vrémia les havia tornades a publicar després que l’autora rebés el Premi Nobel de Literatura el 2015.

Però la que llavors era l’edició nova de La guerra no té cara de dona, el llibre de l’autora que jo acabava de traduir, no era al prestatge que li tocava: la llibretera em va deixar parat en treure l’exemplar en qüestió de sota el taulell. L’obra completa de l’única premi nobel bielorussa estava amagada dels lectors bielorussos. Els seus llibres s’havien de sol·licitar, com si fossin un article exclusiu, prohibit o fins i tot perillós.

Suposo que amb mi van fer els ulls grossos perquè era estranger, però sospito que llavors els compradors locals de llibres de l’autora devien passar directament a un registre estatal. I dic llavors perquè tinc dubtes que actualment l’obra d’Aleksiévitx encara estigui disponible a les llibreries de la seva terra.

La pregària i les veus

Aquella escena breu semblava que resumís la condició incòmoda que els seus llibres havien anat adquirint a Bielorrússia i a tot l’espai postsoviètic. Però encara viuria un episodi potser més revelador i tot: tres mesos després de visitar Minsk, un congrés de traducció literària em va dur a Moscou. Com que em faltaven edicions bones de l’autora, vaig aprofitar la visita a Rússia per repetir l’operació Aleksiévitx, aquesta vegada en una gran llibreria del cèntric carrer Tverskaia de la capital.

Allà les obres completes no és que estiguessin fora de la vista, sinó que estaven fora de l’abast dels clients: en un prestatge a tocar del sostre vaig albirar-hi el volum que m’interessava, La pregària de Txernòbil. Vaig demanar a la llibretera com em podia enfilar a aquelles altures, i em va respondre amb una descortesia rotunda: “Ja trobarà una escala per algun racó”. I tant que en vaig trobar una.

Ara fa quaranta anys de l’accident nuclear de Txernòbil, un dels molts factors que van contribuir a precipitar l’esfondrament de la Unió Soviètica. Amb motiu d’aquesta efemèride fatídica, esbossarem els orígens del menyspreu crític per Aleksiévitx al seu país i a Rússia, a propòsit de La pregària de Txernòbil. El llibre es pot llegir en la traducció catalana de Marta Rebón, publicat per Raig Verd, l'editorial a qui hem d'agrair tota l’obra de l’autora en català. Des del seu exili a Berlín, Aleksiévitx mateixa afirmava en un article de fa poc: “Em temo que avui en dia tota persona moderna hauria de saber alguna cosa de l’àtom i els seus perills”, i és per això que encara recomana La pregària de Txernòbil com a porta d’entrada al seu univers literari.

Una primera lectura d’Aleksiévitx

El text original d’aquest llibre va aparèixer al primer número de 1997 de la revista russa L’amistat dels pobles (Дружба народов), que el va reconèixer com una de les deu contribucions més destacades de l’any, la qual cosa li va suposar una legitimació literària en primer terme.

Fotografia en blanc i negre de Svetlana Aleksiévitx somrient, recolzada en una barana.
Svetlana Aleksiévitx a la Villa Waldberta, 1996. Barbara Niggl Radloff /Museu Municipal de Munic, CC BY-SA

Aquell mateix any, el poeta i crític Valeri Lipnévitx li va dedicar una llarga ressenya en una de les revistes literàries russes més rellevants del segle XX: El nou món (Новый мир). Amb el títol de “Comiat a l’eternitat”, la crítica interpretava el llibre com una reflexió sobre l’ensorrament del progrés científic i moral de l’home soviètic, i destacava la decisió d’Aleksiévitx de “no escriure, sinó anotar, documentar” una polifonia de veus.

Lipnévitx escrivia: “En el cas de Svetlana Aleksiévitx, se’ns presenta un fenomen radicalment nou. Si bé l’escriptura documental com a tal no és nova, fins ara havíem llegit sobretot una escriptura documental ideologitzada, és a dir, una escriptura que es disfressava de documental, però que no s’interessava per la realitat. El que fa avui Aleksiévitx es podria denominar nova literatura del fet. Han estat precisament la glàsnost i l’apertura social les que han permès que apareguin els seus llibres. S’hi transmet la veu del poble tal com és, sense ornaments”.

Entre 1997 i 1999, les crítiques i ressenyes van seguir aquesta mateixa línia. Subratllaven el caràcter ètic i testimonial de l’obra i que s’inseria en la tradició de la prosa documental russa (aquí podríem mencionar les figures històriques dels escriptors Aleksandr Soljenitsin, Alés Adamóvitx o Daniïl Granin). Igualment, assenyalaven l’alt nivell literari de la proposta documental de l’autora. Sembla que l’aperturisme dels salvatges noranta al món postsoviètic acompanyava la recepció de l’obra d’Aleksiévitx.

Recepció a partir dels 2000

Tanmateix, i des que va aparèixer la seva primera obra en plena perestroika, la citada La guerra no té cara de dona (1985), la narrativa crítica sobre l’autora arrossegava algunes de les acusacions ideològiques i polítiques que en marcarien la recepció a partir de la dècada dels 2000.

Va ser llavors que van proliferar a internet i a les valoracions dels lectors les acusacions de russofòbia i antisovietisme, la denominació de pamflet polític i el retret creixent al mètode literari de l’autora, basat precisament en un conjunt de percepcions complementàries i, de vegades, contraposades sobre alguns dels traumes col·lectius més importants del país de l’homo sovieticus.

Però tot plegat va fer el gran gir a propòsit del Premi Nobel i el discurs d’acceptació de l’autora: la visibilitat internacional d’algú que qüestionava els relats d’exaltació nacional promoguts pel Kremlin no va passar desapercebuda. I la situació encara es va agreujar més amb la sèrie Chernobyl, que HBO va estrenar el 2019. Tal com va recollir el mitjà independent Meduza, les capçaleres alineades amb el Kremlin (Argumenti i Fakti, Express-Gazeta, Rossískaia Gazeta o Komsomólskaia Pravda, entre d’altres) van aprofitar l’estrena per llançar crítiques furibundes contra la sèrie i també contra Aleksiévitx i La pregària de Txernòbil, d’on la sèrie havia extret alguns fils argumentals.

Uns homes d’esquena observen l’explosió d’una central nuclear davant seu.
Fotograma de la sèrie Chernobyl. HBO

La clausura a Rússia dels mitjans independents i els espais de memòria històrica, la falta de llibertat d’expressió i manifestació, la rehabilitació del passat soviètic (Stalin i Gulag inclosos) i les suspicàcies envers les narratives crítiques i no heroiques de la història nacional han acabat de modelar un context en què La pregària de Txernòbil i la resta de llibres de l’autora ja no es llegeixen com una aportació literària polièdrica i humanística, sinó que esdevenen textos senzillament incòmodes i de deglució espinosa.

L’abril del 2024, el Servei Federal de Supervisió en l’Àmbit de l’Educació i la Ciència de Rússia va obrir una investigació arran de l’aparició d’un fragment de La pregària de Txernòbil a la plataforma en línia per preparar l’examen de la selectivitat russa. La presidenta del Comitè de la Duma per la Protecció de la Família, la diputada Nina Ostànina, va denunciar que les obres d’Aleksiévitx “estan impregnades d’odi per Rússia i la cultura russa”.

No falta gaire perquè l’obra d’aquesta autora es prohibeixi del tot: de moment, els seus textos es dissimulen i els seus llibres s’amaguen, es retiren de les biblioteques o es col·loquen en prestatges difícilment accessibles. Esperem que quedi una escala per algun racó…The Conversation

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.

]]> Sun, 26 Apr 2026 08:09:50 +0200 <![CDATA[Els morts a la feina es disparen durant el primer trimestre de l'any]]> Catalunya va registrar 34 accidents laborals mortals durant el primer trimestre de l'any 2026, un 70% més que en els tres primers mesos de 2025, segons les dades recollides per l’Observatori de Treball i Model Productiu. En concret, 25 empleats van perdre la vida durant la jornada laboral i 9 ho van fer anant o tornant de la feina, mentre que l'any passat 19 persones van perdre la vida durant la jornada i una in itinere.

Pel que fa al mes de març, els accidents mortals durant la jornada laboral es van disparar un 260% en relació amb el mateix mes de l’any passat, ja que les morts van augmentar de 3 a 11 defuncions. A aquestes dades cal sumar els sinistres a la carretera que van provocar 4 morts. En total, doncs, durant el tercer mes de l’any es van registrar 15 decessos per accidents de treball, un 275% més que el març de 2025.

Quant a les xifres de sinistralitat global, es van mantenir estables respecte de l'exercici anterior durant el primer trimestre. Així, en els mesos de gener, febrer i març es van notificar 23.292 accidents de treball amb baixa durant la jornada laboral, 23.123 dels quals van ser qualificats de lleus. Ara bé, en el cas dels sinistres greus i dels accidents relacionats amb el trànsit, hi va haver un augment del 10% aproximadament respecte del mateix període de 2025 amb 144 casos i 843 registres, respectivament.

A les dades també destaca la incidència de morts laborals per incidents no traumàtics ja que, de les 25 morts en jornada que hi va haver en el primer trimestre de 2026, 14 van ser per causes no traumàtiques, com ara infarts o vessaments. Per demarcacions, Barcelona va concentrar 18 decessos i Tarragona, 3; mentre que la resta de territoris van registrar 2 morts laborals en jornada.

"Un drama col·lectiu"

El sindicat UGT impulsa des de l'any 2020 un comptador de morts per accident laboral a l'estat espanyol, per tal de donar visibilitat al problema. La UGT pretén que la societat "no normalitzi la mort com a simple estadística, sinó com un drama col·lectiu que reclama atenció, prevenció i responsabilitat". El sindicat denuncia també que "la majoria d'aquests accidents podrien evitar-se amb un compliment rigorós de la normativa de prevenció de riscos laborals, amb més recursos per a vigilància i amb l'aplicació efectiva dels convenis col·lectius".

]]> Fri, 24 Apr 2026 18:25:40 +0200 <![CDATA[Junqueras viatja a Irlanda del Nord convidat pel Sinn Féin i es reunirà amb la primera ministra]]> Oriol Junqueras viatja a Belfast per participar aquest cap de setmana en l'Ard Fheis, el congrés nacional del Sinn Féin. El líder d'ERC, en el marc de la visita, es reunirà amb la primera ministra del nord d’Irlanda Michelle O'Neil, la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i l'històric líder del partit Gerry Adams. A nivell sectorial, també està prevista una trobada amb la ministra d’infraestructures nord-irlandesa Liz Kimmins, una reunió que el president d’ERC considera de gran importància ja que l’agenda catalana passa aquests dies pel consorci d'inversions. L'agenda del president d'ERC inclou també reunions amb els referents parlamentaris d’àmbits com la llengua gaèlica i l’habitatge. Junqueras anirà acompanyat del secretari de relacions internacionals del partit Adrià Guevara, amb la voluntat que ERC reforci els vincles amb un dels seus principals aliats internacionals, el Sinn Féin, partit que governa Irlanda del Nord, i principal partit de l’oposició a la República d’Irlanda.

]]> Fri, 24 Apr 2026 16:58:34 +0200 <![CDATA[Detingut un home acusat de matar la seva mare a Barcelona]]> Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de matar violentament la seva mare, al districte de Sant Andreu de Barcelona. L'home, de 67 anys, hauria mort la seva la seva mare, de 92 anys, que estava ingressada al Centre de Salut Isabel Roig-Casernes de Sant Andreu. El presumpte autor ha trucat aquest matí al 112 informant de l'assassinat. Els Mossos s'han desplaçat fins al centre sociosanitari i han arrestat l'home. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) del cos policial català ha obert una investigació per esclarir-ne les causes.

El Departament d'Igualtat i Feminisme i l'Ajuntament de Barcelona han condemnat el feminicidi. Es tracta de la primera mort d'aquestes característiques de l'any, segons apunta el Departament. Des que es van començar a recollir dades oficials l'any 2012, hi ha hagut 160 feminicidis a Catalunya, dels quals 150 són dones i 10 corresponen a infants i adolescents assassinades en el marc de les violències masclistes. El nombre de fills i filles que han quedat orfes per la violència masclista és de més d'un centenar en la darrera dècada.

Des del departament fan una crida a sumar esforços des de tots els àmbits: "Només amb la implicació de tots i totes aconseguirem vèncer el masclisme i desterrar el patriarcat de la nostra societat. No serem una societat lliure fins que les dones no tinguin plenament garantit el dret a viure lliures de violències masclistes".

Per la seva banda, el consistori de la capital catalana ha reiterat el suport a totes les dones que es troben en aquestes situacions, i es compromet a continuar esmerçant "tots els esforços necessaris" per avançar en garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense cap manifestació d'aquestes violències.

Telèfon d'atenció a les víctimes

L'Ajuntament també recorda que totes les dones i els seus fills i filles que pateixin violència tenen al seu abast un seguit de recursos específics d'atenció i assessorament a través del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Es poden adreçar al telèfon d'atenció a les violències masclistes, 900 900 120, que és gratuït, confidencial, no deixa rastre i opera les 24 hores cada dia de l'any en múltiples idiomes. Ofereix atenció psicològica directa, fa un primer assessorament jurídic i fa derivació, si així se sol·licita, als serveis especialitzats que acompanyen les dones en la seva recuperació.

]]> Fri, 24 Apr 2026 16:37:22 +0200 <![CDATA[Brànding local a Catalunya: com els petits negocis creen identitat visual amb materials personalitzats]]> Barcelona ha estat designada com la primera Capital Europea del Petit Comerç (Comissió Europea/Ajuntament de Barcelona) per davant d'altres ciutats com Silandro (Itàlia) i Caldas dona Rainha (Portugal) per a aquest 2026. Això no és casualitat si ens atenim impuls i els esforços que les organitzacions i les institucions públiques a través de l'Estratègia de Comerç i Mercats 2026-2036 estan fent per a vertebrar el comerç local com una insígnia de la ciutat.

Per això, aquest nomenament suposa un impuls que inclou més de 100 activitats enfocades en sostenibilitat en el comerç, suport a l'empresa i vincles comunitaris, digitalització de negocis, i atractiu i vitalitat de la ciutat.

La importància de la identitat visual per al comerç local

El petit comerç de proximitat ha d'explotar l'experiència de compra al màxim si vol distingir-se de les grans corporacions multinacionals. L'autenticitat és clau, transmetre un missatge i una imatge definida amb l'embalatge o els adhesius en el producte, que canvien l'experiència per complet. Ningú millor que un petit comerciant per a conèixer als seus clients potencials i adaptar-se a les noves tendències per a 2026, basades en colors vius, composicions denses i patrons culturals autèntics (VistaPrint Embalatge Trends 2026).

Un gran exemple d'això és la marca Pueblo (guanyadora Pentawards Platinum 2025) que utilitza colors i textures tradicionalment espanyoles per a generar un vincle emocional i cultural insuperable.

Els adhesius com a eina de brànding molt potent

La versatilitat i el baix cost dels adhesius les converteix en una eina imprescindible per a qualsevol comerç. Tant en etiquetes, embalatges o com a marxandatge poden convertir-se en una distinció, utilitzant-les per exemple com a reconeixement a productes km0 o per a esdeveniments i festes locals.

És un producte molt utilitzat per artesans i productors locals de Catalunya en mercats com a Palo Alto Market (Poblenou) o Port Vell Market. A més, Catalunya destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient i els consumidors esperen adhesius amb materials reciclats, dissenys minimalistes i certificacions ambientals (Zero Plastic Commitment). Això és una oportunitat d'or perquè els petits comerços de proximitat pugin al tren de la sostenibilitat i construeixin relacions duradores i compromeses amb els seus clients.

Com aconseguir adhesius personalitzats en línia

Avui dia, l'accés a adhesius per als petits comerços és més senzill que mai. No obstant això, cal ser molt cuidats a l'hora de triar un proveïdor de garanties, amb materials de qualitat, enviaments ràpids i preus accessibles fins i tot per al comerç local. HelloPrint destaca pel seu catàleg d'adhesius personalitzats sostenibles (paper reciclat, vinil ecològic) i la possibilitat dissenyar els teus propis adhesius, fins i tot en tirades curtes, que garanteixi la flexibilitat que el comerç de proximitat tant necessita per a la seva supervivència si vol competir amb grans corporacions.

Reforça la identitat del teu negoci i de la regió

El gran avantatge dels adhesius personalitzats en línia és que són adaptables a qualsevol comerç, des d'un pastisser del Born que etiqueta les seves caixes artesanals fins al celler del Penedès que personalitza les seves ampolles. Cada adhesiu és una declaració de la identitat del teu negoci i de Catalunya.

]]> Fri, 24 Apr 2026 16:24:59 +0200 <![CDATA[La diada que ens explica]]> Hi ha poques nacions al món capaces d’explicar-se amb tanta claredat en un sol dia com ho fa Catalunya cada 23 d’abril. La diada de Sant Jordi no és només una festa; és una declaració cívica, persistent i tossuda, d’allò que som i d’allò que volem continuar sent. I aquest 2026, una vegada més, la realitat ha superat qualsevol expectativa: carrers plens, parades desbordades i un nou rècord de vendes que consolida la salut de ferro d’una tradició que alguns volen manllevar i apropiar-se’n.

Parlem de xifres, sí, però sobretot de significats. Gastar-se 27 milions d’euros en llibres en un sol dia no és una anècdota comercial: és una afirmació cultural de primer ordre. És l’expressió tangible d’una societat que valora la paraula escrita, que entén la lectura com un bé essencial i que, malgrat totes les dificultats, continua apostant per la cultura com a espai de cohesió i de llibertat. En un món saturat d’estímuls efímers, Catalunya respon amb llibres.

Aquest impuls no neix del no-res. És fruit d’un ecosistema que combina editors, llibreters, autors i lectors en una cadena de complicitats que funciona amb una precisió admirable. Però també és, i sobretot, una qüestió d’autoestima col·lectiva. Comprar un llibre per Sant Jordi és molt més que un gest de consum: és un acte de pertinença. És declarar, sense necessitat de proclames grandiloqüents, que aquesta cultura importa.

I mentre a casa nostra els carrers s’omplen de roses i signatures, arreu del món desenes de comunitats catalanes reprodueixen, amb una tenacitat emocionant, aquest mateix ritual. De Buenos Aires a Brussel·les, de Nova York a Tòquio, centres catalans i col·lectius de la diàspora organitzen activitats, sovint de manera voluntària, amb recursos limitats però amb una convicció inesgotable. No hi ha millor diplomàcia cultural que aquesta: la que no depèn de pressupostos institucionals, sinó de la voluntat de la gent.

Aquest Sant Jordi global projecta una imatge nítida de Catalunya: la d’un país que es defineix per la cultura, pels llibres, per les roses i per una manera d’entendre l’amor que passa pel reconeixement de l’altre. En temps de soroll i confrontació, aquesta és una carta de presentació d’un valor incalculable.

Potser per això la diada resisteix, any rere any, qualsevol embat. Perquè no és una tradició fossilitzada, sinó un organisme viu que s’adapta i es reforça. I perquè, en el fons, Sant Jordi no va només de llibres i roses. Va de nosaltres. De la capacitat de persistir, de celebrar-nos i de continuar explicant-nos al món amb orgull i amb paraules.

]]> Fri, 24 Apr 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[El jutge justifica fer anar Pujol a Madrid per «no caure en l'edatisme»]]> El president del tribunal que està jutjant el cas Pujol, José Ricardo de Prada, ha defensat la citació de l'expresident el pròxim dilluns a Madrid al·legant que l'Audiència Nacional "no vol caure en l'edatisme". Segons ha avançat l'Ara i ha confirmat l'ACN, el tribunal "no parteix del prejudici" i vol veure exactament les capacitats de l'expresident per afrontar el judici.

Així ho ha expressat Ricardo de Prada a l'inici de la sessió d'aquest divendres, l'última abans que l'expresident hagi de viatjar a Madrid per ser examinat per un metge forense, que acreditarà si està en condicions d'asseure's al banc dels acusats. El tribunal també ha negat que vulgui "estigmatitzar" Pujol i ha garantit el tractament "més respectuós possible".

Les declaracions de Ricardo de Prada arriben tres dies després que l’Audiència Nacional cités presencialment l’expresident a Madrid perquè un forense avaluï el seu estat de salut i determini si pot declarar o no en la causa contra ell i la seva família.

Poc abans de l'inici del judici el novembre passat, els metges ja van constatar no es trobava en condicions per defensar-se en un judici. En la primera sessió, Pujol va intervenir de forma telemàtica i va dir que volia col·laborar amb la justícia. Arran d'això, el tribunal va decidir ajornar la decisió sobre la seva declaració.

]]> Fri, 24 Apr 2026 15:15:25 +0200