<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Tue, 15 Sep 2026 17:12:58 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[El Banc de Sang i el tramvia s'alien de nou per «sensibilitzar» els barcelonins]]> TRAM i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya tornen a sumar esforços, per desè any consecutiu, per fomentar la donació de sang amb una nova edició del TRAMvida. Aquest divendres, entre les onze del matí i les vuit del vespre, a la parada de Francesc Macià, els barcelonins podran donar sang a l'interior d'un tramvia. Amb aquesta iniciativa, ja consolidada dins la capital catalana, els impulsors busquen "sensibilitzar" la població sobre la importància de donar sang. 

En concret, TRAM transformarà temporalment l’interior d’un dels seus tramvies en un espai preparat per a la donació. Per fer-ho, es retiraran barres, agafadors i seients del vehicle i s’habilitarà l’espai necessari per instal·lar-hi les lliteres, les neveres i el material sanitari necessari, així com per facilitar la feina del personal del Banc de Sang i Teixits i la comoditat dels donants. 

]]> Tue, 15 Sep 2026 16:46:47 +0200 <![CDATA[Espanya prorroga fins al 8 d’octubre els controls fronterers als viatgers procedents d'Itàlia]]> El govern espanyol ha decidit allargar fins al pròxim 8 d'octubre els controls fronterers aeris i marítims als viatgers procedents d’Itàlia. Segons han informat fonts del Ministeri d'Interior, l'executiu espanyol ha comunicat aquest dimarts a la Unió Europea (UE) la decisió de mantenir els controls. Segons defensen, es prorroguen perquè "es mantenen" les circumstàncies que van motivar l’adopció de la mesura.

En la mateixa línia, el govern italià, liderat per Giorgia Meloni, també ha anunciat una nova pròrroga de 15 dies de la suspensió de l'espai Schengen amb Espanya i els controls als ports i aeroports als viatgers procedents de territori espanyol per la crisi migratòria de Ceuta.

De fet, Espanya ha pres aquesta decisió després que ho fes el ministre de l'Interior italià, Matteo Piantedosi, que ha anunciat "l'ampliació dels controls fronterers per terra i aire", que considera "necessaris" a causa dels "alts riscos per a la seguretat interior" d'Itàlia. La mesura s'ha comunicat mitjançant una nota enviada a la Comissió Europea i als homòlegs de Piantedosi dins la Unió Europea, inclòs el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska.

]]> Tue, 15 Sep 2026 16:41:56 +0200 <![CDATA[Brussel·les reitera la voluntat de «cooperar» amb el Marroc, però insisteix a «intensificar els esforços»]]> El comissari europeu d'Interior, Magnus Brunner, ha reiterat aquest dimarts al Parlament Europeu la voluntat de Brussel·les de continuar "cooperant" amb el Marroc per "evitar" una nova crisi migratòria com la de Ceuta. En el debat a Estrasburg, Brunner ha dit que "els fets i imatges de Ceuta demostren que s'han d'intensificar els esforços" per "defensar les fronteres" de la UE. En aquest sentit, ha defensat que la "diplomàcia migratòria és fonamental" per prevenir la migració il·legal. "Estem compromesos -amb el Marroc- a continuar treballant conjuntament en el retorn de les persones que encara estan a Ceuta", ha refermat. 

Brunner ha volgut recordar que "la majoria de les persones que van entrar il·legalment a Ceuta van tornar al Marroc en qüestió d’hores" i que "ningú va entrar a l'espai Schengen". "Això és important. La seva integritat es va preservar, cosa que va ser possible gràcies a l'actuació de les autoritats espanyoles i també a la cooperació amb el Marroc", ha fet valdre.

Tot i això, Brunner també ha apuntat que "encara hi ha reptes" a què cal fer front per normalitzar la situació a Ceuta després de l'entrada massiva de persones, entre els quals ha mencionat els més de 2.000 menors no acompanyats que hi ha a la ciutat autònoma i que generen "una forta pressió", o els reptes "en matèria d'ordre públic en un territori de menys de 20 quilòmetres quadrats".

"La nostra prioritat és clara: totes les persones que van entrar il·legalment i que no tenen dret a quedar-se han de ser retornades ràpidament al Marroc. El Marroc s’ha compromès, i ho celebrem, a readmetre totes les persones migrants que van arribar il·legalment a Ceuta", ha indicat. Alhora, el comissari europeu ha valorat positivament la política europea d'asil i migració ha generat una "reducció significativa de les arribades il·legals i de les sol·licituds d'asil a la UE". Segons ha dit, la migració il·legal s'ha disminuït més d'un 50% els darrers dos anys, mentre que les sol·licituds d'asil van caure un 20% el 2025.

"Intensificar els esforços"

Tot i les dades, Brunner ha insistit que la Unió Europea "ha d’intensificar encara més els nostres esforços". "Tant les xarxes de tràfic de migrants com les persones que entren il·legalment han d’entendre que la nostra Unió reforçarà la defensa de les seves fronteres. I, sobretot, els nostres ciutadans han de tenir la garantia que la situació està sota control", ha assenyalat.

D'altra banda, el comissari europeu de Migració ha subratllat que, des de l'inici de la crisi, la prioritat de la Comissió Europea ha estat "restablir el control i donar suport a Espanya" i ha subratllat que ha estat en contacte amb les autoritats espanyoles "des del primer dia". A més, ha anunciat que viatjarà aquest dimecres a Madrid per reunir-se amb el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra d'Inclusió Social i Migracions, Elma Saiz.

Diplomàcia migratòria

Brunner ha dit que un dels àmbits clau en què treballa l'executiu d'Ursula von der Leyen és la prevenció de la migració il·legal. En aquest sentit, ha subratllat que "la diplomàcia migratòria", el concepte que fa referència als acords amb tercers països per frenar les sortides irregulars, "és fonamental en aquest àmbit". "Reforçarem el nostre enfocament integral utilitzant incentius i mecanismes de pressió, inclosos el finançament i el comerç", ha apuntat.

Combatre la desinformació

Finalment, el responsable d'Interior de la Comissió Europea també ha indicat que l'executiu comunitari "s'està coordinant activament amb les principals plataformes digitals per combatre la desinformació relacionada amb els esdeveniments de Ceuta", després que els informes del CNI desclassificats revelessin l'existència de grups a diferents xarxes socials que cridaven a assaltar la tanca, amb 180.000 seguidors.

"Millorarem els sistemes d’alerta primerenca i el coneixement de la situació, amb un millor seguiment del que passa a internet, perquè la mobilització pot produir-se molt ràpidament. En aquest àmbit també serà necessari reforçar el paper de Frontex", ha apuntat.

]]> Tue, 15 Sep 2026 16:00:59 +0200 <![CDATA[Restablerta la circulació de l'R4 entre Castellbisbal i Molins de Rei després d'un atropellament]]> La circulació de trens de l'R4 entre Castellbisbal i Molins de Rei s'ha reprès després de l'atropellament d'una persona que s'ha registrat aquest dimarts les 14.35 hores entre el Papiol i Molins de Rei. Segons han informat fonts de Renfe, en aquests moments els combois circulen per via única entre Molins de Rei i el Papiol.

D'altra banda, la companyia ha avisat que els trens poden romandre aturats i augmentar el seu temps de recorregut en aproximar-se al tram afectat. L'incident ha obligat a tallar la circulació durant més d'una hora i mitja.

]]> Tue, 15 Sep 2026 15:23:12 +0200 <![CDATA[Un congressista ultra encerclat pels escàndols: l’amic d’Aliança Catalana a Washington]]> Aliança Catalana (AC) ja està fent amics a Washington. L’Administració Trump fa de reconstituent a moltes organitzacions d’extrema dreta d’arreu. Carlos A. Giménez, membre del Congrés dels Estats Units per un districte de Florida i exalcalde de Mimai-Dade, ha fet un retuit a un missatge de Sílvia Orriols en què es queixava que cap partit com AC havia patit “una fiscalització ni exposició pública tan bèstia com la dels nostres candidats”. 

Carlos A. Giménez s’hi solidaritza: “Des del Congrés dels Estats Units, denunciem la persecució política que estan enfrontant els patriotes de @CatalunyaAC pel règim de Pedro Sánchez a la Moncloa i els seus aliats socialistes comunistes a Barcelona. Giménez arriba a comparar els d’Orriols amb “el que pretenien fer-li al President Trump”.

 

Carlos Antonio Giménez, que abans de fer política havia treballat de bomber, és un membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà i pertany a l’ala més ultra de la formació. És un entusiasta de Donald Trump i fa costat a totes les seves polítiques. Nascut a Cuba, la seva família va fugir amb el triomf de la Revolució castrista i, des d’aleshores, veu comunistes a tot arreu. S’ha convertit en un agitador acèrrim contra Pedro Sánchez, per a qui va demanar recentment que fos empresonat “per robar els espanyols”.

Giménez arrossega un munt de controvèrsies i escàndols. Els seus fills Carlos i Julio són coneguts lobistes del sud de Florida, amb contactes intensos amb diverses immobiliàries que s’han beneficiat de contractes sucosos a l’estat. Giménez s’ha defensat dient que mai va votar en temes en què estiguessin vinculats els seus fills. Un d’ells, per cert, va protagonitzar un incident en un restaurant amb un alt funcionari de Florida, a qui va donar un cop. El mateix congressista va haver de defensar-se de l'acusació d'utilitzar diners públics, sent alcalde, en benefici de les seves campanyes.

El congressista és l'únic que va ser sancionat per discriminació laboral l'any passat. L'Oficina de drets laborals del Congrés va condemnar la seva oficina a pagar 25.000 dòlars a la persona que va acomiadar, tal com informava el diari The Washington Sun. Ell va defugir tota responsabilitat en el fet dient que no havia tingut cap intervenció en l'acomiadament. El millor de cada casa.  

]]> Tue, 15 Sep 2026 15:07:08 +0200 <![CDATA[Sebastià Alzamora guanya el Premi Nacional espanyol de Poesia 2026]]> L'escriptor Sebastià Alzamora Martín (Llucmajor, Mallorca, 1972) ha rebut el Premi Nacional espanyol de Poesia 2026 per la seva obra Sala Augusta seguit de Llengua materna, de l'editorial Proa. El guardó, que atorga el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 30.000 euros, premia un poemari doble evocació de la memòria de l'autor, que trena la història col·lectiva i la intimitat familiar.

El jurat ha escollit aquest poemari per la seva capacitat de "transitar, amb una genialitat idèntica, des del llenguatge pres de la denúncia històrica fins a la delicadesa de l'espai domèstic", rescatant de l'oblit l'horror de la Guerra Civil des d'un cinema al centre de Palma que va esdevenir una presó. Altres obres de l'escriptor mallorquí són el poemari Rafel (1994) o novel·les com Sara i Jeremies (2002) o Crim de sang (2012).

El premi, dotat amb 30.000 euros, va reconèixer en l'edició passada Miriam Reyes. Anteriorment, també van guanyar el Premi Nacional de Poesia escriptors com Miren Agur Meabe, Yolanda Castaño, Aurora Luque, Olga Novo, Pilar Pallarés, Antònia Vicens o Chus Pato.

]]> Tue, 15 Sep 2026 15:02:39 +0200 <![CDATA[El TSJC jutja els acomiadaments massius en empreses subcontractades per Meta]]> El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha celebrat aquest dimarts la vista oral pel judici contra les empreses subcontractades per la multinacional tecnològica Meta per moderar els continguts de Facebook o Instagram des de Barcelona. El sindicat Força Independent i Sindical de Treballadors (FIST) va impugnar l'acomiadament col·lectiu que va afectar més de 2.000 treballadors del centre de treball de Barcelona vinculat durant anys a Telus/CCC Barcelona i als serveis prestats per a Meta. 

En el procediment figuren com a demandades tant les societats vinculades a Telus/CCC Barcelona, com la mateixa Meta. La demanda sosté que l'empresa matriu no pot quedar al marge d'una decisió que, segons s'al·lega, va afectar la pràctica totalitat de la plantilla que prestava aquests serveis a Barcelona. 

El judici hauria d'aclarir si el tancament del centre i el trasllat de l'activitat van ser una decisió empresarial legítima o si es van utilitzar societats interposades i una estructura societària internacional per impedir o dificultar l'efectivitat dels drets dels treballadors i de les seves reclamacions judicials.

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:56:22 +0200 <![CDATA[Llarena fa suar Puigdemont i Comín i no els aplica (encara) l'amnistia]]> Tocarà suar. Pablo Llarena, que està disposat a amnistiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig quan el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els recursos d'empara, encara no vol aplicar-los la llei després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Per què? Perquè conclou, després de les peticions dels exiliats, que aquesta resolució de Luxemburg no té cap impacte en la seva situació. El motiu de fons és que el Tribunal Suprem considera que la malversació de l'1-O queda fora de la llei, perquè hi va haver enriquiment personal. Així doncs, l'instructor de la causa del procés es resisteix a aplicar, de moment, la norma i manté les ordres de detenció, que impedeixen un retorn en llibertat dels exiliats a Catalunya.

El TJUE va dir al juliol que amnistiar aquest delicte no anava en contra del dret europeu, però no es va pronunciar -perquè ningú li ho va preguntar i perquè tampoc és competència seva- sobre la interpretació del Suprem respecte la malversació de l'1-O. Concretament, tant Llarena com Manuel Marchena entenen que el fet de destinar diners públics a l'organització del referèndum va suposar un enriquiment per part dels dirigents del procés. Segons això, tal com diu la llei, aquesta malversació quedaria fora de l'amnistia. Amb aquesta interpretació, el Suprem ha aconseguit fins ara evitar el retorn de Puigdemont i la resta d'exiliats, i també l'habilitació d'Oriol Junqueras i la resta de consellers del Govern de l'1-O. 

En una resolució feta pública aquest dimarts, Llarena admet que la sentència del TJUE resol una qüestió: la malversació del procés no afecta els interessos finances de la Unió Europea. Ara bé, no resol l'argument de fons per no aplicar l'amnistia a Puigdemont: el benefici personal de caràcter patrimonial. Així doncs, el jutge sosté que, més enllà de la rellevància de la sentència europea, aquesta no tomba els motius que van portar a la denegació de l'amnistia per als exiliats. Tocarà, doncs, esperar que es pronunciï el Tribunal Constitucional sobre els recursos d'emparada.

I és que el TC ja ha dictat sentències, però fan referència a la constitucionalitat de la llei. De nou, això no té conseqüències sobre la situació de Puigdemont o Comín. El Suprem no posa en dubte la constitucionalitat de la llei, senzillament no l'aplica perquè considera que la malversació en queda fora. L'instructor del procés, però, sí que ha obert la porta a aplicar la llei quan el TC es posicioni sobre la vulneració de drets per la decisió de deixar-los fora de l'amnistia. 

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:30:52 +0200 <![CDATA[Illa es reunirà amb la presidenta d'Extremadura durant el viatge per la Diada]]> Finalment hi haurà reunió. El president de la Generalitat, Salvador Illa, es veurà amb la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, del PP, que governa en coalició amb Vox. La trobada es farà aprofitant que Illa es traslladarà a aquesta regió per celebrar-hi la Diada. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha tret ferro al fet que es produeixi aquesta reunió amb un govern que inclou l'extrema dreta. "Que hi hagi una reunió a nivell institucional no obsta amb el fet que el president i el Govern mostrin un frontal desacord amb polítiques del govern d'Extremadura", ha dit. De què parlaran? Sense acabar-ho de concretar, Paneque ha dit que el president "no es resigna" a intentar sumar nous suports al model de finançament.

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:19:01 +0200 <![CDATA[Detenen un professor de Badalona i entrenador de la base del Joventut per assetjament sexual a dues menors]]> Els Mossos d'Esquadra han detingut un professor del Col·legi Badalonès acusat d'assetjar sexualment dues adolescents de 15 i 16 anys a través d'Instagram. Les dues denunciants expliquen que Xavier M., que també és entrenador de la base del Joventut de Badalona, els va enviar diversos missatges demanant fotografies sexuals i fins i tot les va convidar al seu pis.

Diversos agents s'han personat al centre educatiu, on l'acusat treballa com a professor de primària, i l'han detingut. Tal com ho ha detallat El Periódico, la primera denúncia es va presentar l'agost, quan una de les víctimes, estudiant d'una escola de la zona, va relatar uns fets que es remunten al curs passat. La menor havia intercanviat missatges amb el professor durant mesos, fins que van adquirir un caràcter sexual i li va demanar fotografies íntimes. 

Amb aquesta denúncia, una amiga de la víctima va explicar que també havia rebut missatges d'aquest tipus per part de l'home i va presentar una segona denúncia el 3 de setembre. Arran d'això, la Unitat d'Investigació dels Mossos va iniciar un procés que va comportar la declaració del sospitós, però aquest s'hi va negar, per la qual cosa ha estat detingut aquest dimarts.

La Penya condemna els fets

La Penya ha emès un comunicat per expressar el seu rebuig a qualsevol conducta contrària als valors del club. En aquesta missiva, clama per la "tolerància zero" davant d'aquest tipus de situacions i referma el seu compromís per continuar treballant per garantir entorns "segurs i de respecte" per a tota la comunitat verd-i-negra.

Per altra banda, la direcció del centre on treballa el docent demana respecte per la presumpció d'innocència i afirma que el seu comportament "sempre ha estat correcte". En aquest sentit, la direcció de l'escola detalla que l'ara detingut és un professional "conegut i respectat" i demanen "confiança" a les famílies. Amb tot, des del centre expliquen que van tenir coneixement dels fets aquest dilluns i que el docent ja no ha impartit cap classe aquest dimarts.

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:18:03 +0200 <![CDATA[Com arribar al 6% del PIB en Educació? Caldria multiplicar per 1,4 el nou finançament]]> El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a destinar un 6% del PIB en inversió pública en ensenyament, un percentatge que s'estableix a la llei d'educació de Catalunya (LEC) aprovada el 2009, cap al final del segon tripartit. Ara bé: quina quantitat es necessitaria per arribar a aquest objectiu? Segons les dades del 2024, les últimes disponibles per part del Govern, l'administració va destinar 12.240 milions d'euros en educació, una xifra que suposa un 3,86% del PIB d'aquell any, que s'enfilava fins als 316.728 milions d'euros. Si es fa la comparativa amb les mateixes dades, per arribar al 6% del PIB caldrien 6.762 milions d'euros més en el pressupost de la Generalitat. 

Què suposa aquesta xifra, si es té en compte que està en marxa un nou sistema de finançament? El model, pactat entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez al gener, hauria de permetre a Catalunya rebre un total de 4.700 milions d'euros més, almenys en el primer any. Això vol dir, en essència, que caldria destinar tots els nous recursos a la carpeta educativa, i encara faltarien 2.062 milions d'euros per arribar a la xifra necessària que permeti arribar al 6% del PIB. En altres paraules: caldria multiplicar per 1,4 els recursos del nou sistema -que encara no té majoria al Congrés dels Diputats- per atendre aquest objectiu, inclòs dins la norma del 2009 però que cap Govern ha estat capaç de complir. 

La perspectiva de destinar tots els recursos del finançament a educació, en tot cas, no és realista, perquè no tots els diners que entrin aniran a un sol àmbit. Aquesta ha estat una de les crítiques que han elevat els partits -és el cas de Junts- a l'hora de valorar l'anunci del president de la Generalitat. "No n'hi ha prou ni tan sols amb el nou sistema", ha assenyalat aquest dimarts Jordi Turull, secretari general de la formació liderada per Carles Puigdemont. L'augment de la despesa pública en educació és un objectiu compartit per tothom, i s'ha de concretar en una cimera que convocarà el president, però de moment no hi ha concreció sobre d'on s'obtindran els recursos necessaris, ni el calendari. 

En tot cas, la portaveu Sílvia Paneque ha insistit en defensar la paraula del president. "Quan s'anuncia un objectiu és perquè es creu capaç d'arribar-hi", ha dit. Davant la incredulitat que pot generar la promesa -perquè implica una increment de la despesa molt important-, Paneque ha recordat altres compromisos, com el pla per construir 50.000 pisos, que poc a poc s'estan implementant. "No es tracta de fer anuncis, ja hem demostrat que els anuncis es concreten, de manera progressiva, i no d'avui per demà", ha remarcat. "L'horitzó és d'incorporació progressiva dels recursos", ha subratllat Paneque. El compromís, això sí, és anar apujant el pressupost de la carpeta educativa. 

Les organitzacions sindicals de l'àmbit educatiu encaren des de diferents punts de vista el debat de consens anunciat per Illa. El sindicat majoritari, USTEC, valora positivament l'existència del Consell d'Educació de Catalunya com a òrgan de "debat", però consideren que no pot substituir "la negociació": "A més, la presència i el pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la reducció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures", argumenten a través d'un comunicat, on tornen a demanar un espai propi de negociació que es vertebri al voltant del comitè de vaga, encara inèdit.

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:14:37 +0200 <![CDATA[El Govern aprova la creació d'un observatori sobre la IA per blindar els drets laborals]]> El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació de l'Observatori Català de la Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball per anticipar-se al seu impacte en l'ocupació i blindar els drets laborals, un òrgan que va anunciar aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa. L'acord de Govern detalla que l'observatori s'emmarca en un pla més ampli per "anticipar, acompanyar i governar l'impacte de la IA" en el mercat laboral, que també s'ha aprovat aquest dimarts. El nou pla vol impulsar la transparència sobre l'ús d'algorismes en entorns laborals, reforçar la protecció dels treballadors, crear instruments de suport per a pimes i desplegar programes de capacitació i requalificació. Ara bé, la portaveu ha admès que caldrà una regulació "molt més enllà" del que pot fer la Generalitat, perquè l'executiu no té pràcticament competències en l'àmbit laboral, més enllà del diàleg social. 

L'estratègia vol anticipar l'impacte, capacitar treballadors, reforçar la competitivitat de les empreses, protegir els drets laborals i impulsar una governança "activa i responsable" de la IA. A la pràctica, això passa per més transparència dels algoritmes, suport a les Pimes, i fer programes de formació i capacitació. Durant la conferència de dilluns, Illa va constatar que el poder de la IA "sembla no tenir límits" i va advertir que no podia anar contra el bé comú. Així, va reclamar “un codi ètic compartit, universal i transversal” sobre aquesta tecnologia, per promoure que sigui al servei de tothom. El president, en aquesta línia, ha dit que Catalunya vol liderar una IA “ètica”. Tot aquest projecte es desplegarà amb diàleg social. 

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 13:21:52 +0200 <![CDATA[El Govern admet que el 6% del PIB en Educació serà «gradual» i ho vincula al nou finançament]]> Dels grans titulars a la realitat, a vegades, hi ha una distància. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va prometre dilluns en una conferència per fer balanç de la meitat de mandat assolir el 6% del PIB en Educació per resoldre la crisi educativa, pedra a la sabata de l'executiu des de l'inici de la legislatura. Aquest dimarts, el Govern ja ha refredat aquesta qüestió, ho ha vinculat a l'aprovació del nou model de finançament al Congrés, que seria un primer pas imprescindible per disposar de més recursos, i ha advertit que, en tot cas, serà un increment "gradual" que no es podrà fer "ni amb un, ni amb dos, ni amb tres pressupost". Potser ni tant sols en la pròxima dècada.

Illa va anunciar la voluntat de construir un acord de país per rellançar l'escola catalana. La proposta, poc concreta, ha estat rebuda amb escepticisme per part de socis i oposició, però en el debat que planteja el president s'ha d'abordar -"ara sí"- l'assoliment del 6% del PIB, tal com fixa la llei d'Educació de 2009. "Fins ara, el pressupost s'ha mantingut en una constant, no hi ha hagut un increment del pressupost en Educació", ha admès la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. A Palau insisteixen que mai s'havien destinat tants recursos en Educació, fins a 2.000 milions d'euros. 

La fita del 6%, doncs, no serà ni molt menys immediata i podria anar més enllà de l'actual legislatura. "A banda dels pressupostos, cal millorar el finançament per millorar els serveis públics, com ara l'educació", ha dit Paneque. El nou model, si s'aprova, permetria a la Generalitat disposar de 4.700 milions d'euros addicionals, que encara que es destinessin íntegrament a l'escola, encara quedaria lluny de l'horitzó del 6%, xifrat en uns 20.000 milions d'euros (una quantitat molt similar al dèficit fiscal que pateix el país). 

"L'horitzó és d'incorporació progressiva dels recursos", ha dit Paneque. No hi ha un calendari definit, però la portaveu ha emmarcat la promesa del president en un "impuls polític" necessari, que no hi ha estat els últims anys. "Hem d'anar incorporant els recursos, és necessari, perquè deixar el finançament de l'àmbit educatiu en via morta explica part del problema que ens trobem ara", ha afirmat. En tot cas, una de les prioritats del Govern en els pròxims pressupostos serà anar incrementant els diners per Educació, però sense que es concreti cap horitzó. 

En tot cas, la portaveu ha insistit en defensar la paraula del president. "Quan s'anuncia un objectiu és perquè es creu capaç d'arribar-hi", ha dit, i ha recordat que és un acord del 2009 que no s'ha assolit. Davant la incredulitat que pot generar la promesa -perquè implica una increment de la despesa molt important-, Paneque ha recordat altres promeses, com el pla per construir 50.000 pisos, que poc a poc s'estan implementant. "No es tracta de fer anuncis, ja hem demostrat que els anuncis es concreten, de manera progressiva, i no d'avui per demà", ha reblat. 

Una cita on es convidarà l'extrema dreta

Encara no hi ha data per a la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per abordar aquest acord de país i, també, com arribar al 6% del PIB. Segons ha detallat Paneque, a la cita es convidarà, també, Vox i Aliança Catalana, tot i que a Palau no creuen que els grups ultres hi assisteixin. Paneque hi ha tret ferro, també quan se li ha preguntat si convidar l'extrema dreta a la trobada xoca amb el cordó sanitari. "Prioritzem pactar amb els grups que no promouen discursos d'odi", ha dit. 

]]> Tue, 15 Sep 2026 13:49:04 +0200 <![CDATA[Els sindicats reben amb peus de plom el debat educatiu promès per Illa]]> "Hem de portar l'educació catalana a l'excel·lència". És l'objectiu de Salvador Illa per al futur de l'ensenyament català, tal com va deixar clar en el seu discurs de mig mandat, i la recepta per assolir-ho també és clara: destinar el 6% del PIB en educació -tal com va prometre- i abordar la complexitat de les aules i el malestar docent a través d'un ampli debat, articulat a través el Consell d'Educació de Catalunya. El sector educatiu avala -a mitges- la recepta d'Illa, però la reben amb peus de plom. En primer lloc, perquè la promesa del president de la Generalitat no va acompanyada d'un calendari. I, en segon, perquè obre encara més el ventall de veus que participen en el debat, dificultant -segons els sindicats- la possibilitat d'entesa. 

Les organitzacions sindicals de l'àmbit educatiu encaren des de diferents punts de vista el debat de consens anunciat per Illa. El sindicat majoritari, USTEC, per la seva banda, valora positivament l'existència del Consell d'Educació de Catalunya com a òrgan de "debat", però consideren que no pot substituir "la negociació": "A més, la presència i el pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la reducció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures", argumenten a través d'un comunicat, on tornen a demanar "un espai propi de negociació" per "blindar" l'ensenyament públic -és a dir, el comitè de vaga, el qual no ha estat convocat en cap moment. 

Qui també fa referència al comitè de vaga és la secretaria general de la CGT, Laura Gené, que lamenta en declaracions als mitjans que l'anunci d'Illa no faci cap referència a la negociació sindical: "Continua sense negociar amb els agents socials. Sense terminis i diàleg social no podem celebrar un anunci que sembla més un exercici de propagada política de cara a les eleccions municipals", exclama la dirigent anarcosindicalista. Els sindicats, doncs, malgrat les seves discrepàncies internes, mantenen en bloc la importància de negociar amb Educació directament, no només de participar en un ampli debat amb tots els agents de la comunitat educativa, des de famílies fins a patronals.

Professors de Secundària, per la seva banda, també carreguen amb força contra el discurs del cap de l'executiu català. Ho fan perquè no formen part del Consell d'Educació de Catalunya, com constata l'organigrama publicat al web de la conselleria. En detall, els dos sindicats amb representació a l'òrgan són CCOO i UGT, que tenen dos representants estipulats pel seu paper exclusivament sindical. Dins la representació del personal docent, USTEC també compta amb una cadira. CGT, en canvi, no en té cap. Per aquest motiu, el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, considera que el debat plantejat per Illa "exclou" algunes veus de pes dins el sector educatiu. 

Passar de les paraules als fets

El debat educatiu és un dels grans anuncis d'Illa, però la principal promesa és destinar el 6% del PIB, un compromís històric que ja estipula la llei d'educació de 2009. Actualment, es destina un 4% i, si la promesa del president es materialitza, suposaria elevar la despesa en educació per sobre dels 20.000 milions d'euros. Els sindicats del sector veuen amb bons ulls que el Govern es faci seva la reivindicació històrica, però demanen passar de les paraules als fets: "Anunciar el 6% sense posar-hi data no és assumir un compromís. Aquest objectiu fa disset anys que s’incompleix. Exigim un calendari vinculant, objectius anuals, finançament garantit des dels pressupostos de 2027 i prioritat efectiva per a la xarxa pública", argumenten des d'USTEC.

Amb més contundència s'expressa Gené, que considera que el Govern "ja va tenir l'oportunitat d'executar la inversió del 6%" fa uns mesos "quan negociava els pressupostos": "No ho va fer, i a més s'ha quedat molt lluny de la xifra", argumenta la dirigent de la CGT. Per aquest motiu, el sindicat no creu que la nova promesa d'Illa sigui un objectiu real per al president, sinó una forma més "d'electoralisme". El Govern, però, insisteix que és un compromís "gradual" per assolir en els pròxims anys.

El portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, també demana més concreció en aquest aspecte, i exigeix que la xifra del pressupost no inclogui el pressupost d'universitats, com passa actualment. Sigui com sigui, ara el 6% torna a estar sobre la taula, i aquest mateix dimarts CCOO ha situat garantir aquest objectiu com la seva línia de treball principal per al nou curs polític: "L’infrafinançament crònic és el principal problema educatiu", exclama Edu Núñez, secretari general de la federació d'ensenyament de la central. 

]]> Tue, 15 Sep 2026 13:51:33 +0200 <![CDATA[El govern espanyol destinarà 1.760 milions al Prat amb l'ampliació a l'horitzó]]> El govern espanyol aplana el camí cap a l’ampliació del Prat. L’executiu espanyol ha aprovat aquest dimarts el DORA III, que preveu actuacions per valor de 1.960 milions d’euros. D’ells, 1.765 milions van a l’aeroport del Prat. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha expressat que el projecte “està en l’ànim” del govern espanyol i del català, tot i la discrepància amb Sumar. Discrepància, en paraules de Puente, “expressada de manera molt correcta i raonable”. 

Puente ha recordat que el Pla Director està en fase d’elaboració per ser presentat a la UE. Si això es culmina, el DORA IV ja inclourà la quantitat necessària per ampliar la pista. Hi ha previstos 198 milions per a “aquesta eventual ampliació”, en paraules del ministre. No per a la pròpia pista en si, sinó per a “actuacions necessàries” en cas que es compleixin els requeriments mediambientals per fer factible l’ampliació. Part dels 198 milions anirien per a l’edifici satèl·lit i les compensacions ambientals.  

Puente ha detallat les xifres. Dels 1.765 milions, 459 milions es destinen a la reconfiguració de la terminal 1, 91 milions per a la terminal 2, 158 milions per a actuacions per a millora de pista, 91 milions per a seguretat, 59 milions per a gestió de l’aigua i sostenibilitat, 114 milions per a inversions de reposició i millora, 55 per a millora de processos, 29 milions per a sistemes de comunicació, 21 milions per increments de la seguretat operacional, 12 milions per renovació de sistemes elèctrics i 9,65 milions per a millores de la navegació.    

El DORA III no estableix quants viatgers han de viatjar, “es limita a preveure quin volum de passatgers arribarà als aeroports”. El nombre de turistes depèn més de les destinacions finals on van els viatgers, ha explicat. “Si aquestes destinacions amplien les seves capacitats turístiques, no es pot demanar als aeroports que les redueixin, ja que això aniria en contra de les normatives europees”, ha aclarit.   

Menor increment tarifari del que reclamava Aena

Puente ha informat que el pla quinquennal fixa el marc tarifari regulatori i fa una previsió d’inversions. En els propers cinc anys, les taxes s’incrementen un 0,33%: “Les nostres taxes són les més competitives d’Europa”, ha afirmat el ministre, que ha explicat que els aeroports espanyols s’autofinancen, no depenen dels pressupostos de l'Estat. D’aquesta manera, l’executiu espanyol redueix molt les pretensions d’Aena, que reclamava un increment del 3,82% de les taxes que han de pagar els usuaris per emprar les instal·lacions aeroportuàries.  

Per la seva banda, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que l'aprovació del DORA III és una mostra del compliment dels acords amb el govern d'Espanya. “La decisió està presa i l'aprovació del DORA III demostra que allò que vam acordar està passant”, ha celebrat Paneque, que no ha abordat el fet que Sumar hi hagi votat en contra al consell de ministres, o que els Comuns, socis de la investidura, també s'hi oposin.

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 14:24:03 +0200 <![CDATA[La UEFA atorga la final de la Champions al Camp Nou]]> Ja és oficial. La UEFA s'ha decantat per l'Spotify Camp Nou com l'estadi escollit per acollir la final de la Champions de la temporada 2028/29. L'estadi del Barça, que per aquella data ja estarà del tot enllestit després d'anys d'obres, serà l'escenari de la final de la Lliga de Campions després que el passat mes de juny el club, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, presentés la candidatura per fer-ho i aquest dimarts hagi rebut el vistiplau definitiu de la UEFA.

D'aquesta manera, el Camp Nou s'ha imposat a la candidatura de Wembley, a Londres, que s'erigia en el gran rival a batre. La decisió s'ha produït aquest dimarts en una reunió institucional del Comitè Executiu de la UEFA a la ciutat grega de Tessalònica i comporta que l'estadi del Barça torni a acollir una final de la màxima competició continental 30 anys després de la disputada el 1999 entre el Manchester United i el Bayern de Múnic, que va acabar amb triomf anglès (2-1). Anteriorment, el Camp Nou també va ser escenari de la final de la Copa d'Europa del 1989, en la qual el Milà es va imposar a l'Steaua de Bucarest per 4 gols a 0.

La presentació internacional del nou Camp Nou

Concretament, el partit es disputarà el 2 de juny del 2029 i l'organització per part del Barça suposa un reconeixement de l'estadi com un dels més grans i de referència del futbol mundial i posa en valor la seva capacitat per acollir els esdeveniments esportius internacionals de màxim nivell. També reforça el posicionament de Barcelona i Catalunya com a referents internacionals en l’organització de grans esdeveniments esportius, tal com ho ha destacat el regidor d'Esports barceloní, David Escudé. 

Acollir un esdeveniment d'aquestes característiques, per la seva repercussió mediàtica i futbolística, era un dels objectius de la directiva de Joan Laporta de cara a presentar el nou Spotify Camp Nou al món. El conjunt blaugrana ja ha començat a fer partits a casa després d'un breu exili a Montjuïc -forçat per les obres-, però l'estadi encara no està enllestit del tot i es preveu que l'hagi de tornar a abandonar per la construcció de la coberta. Si les previsions no fallen, però, de cara a la cita de 2029, l'estadi ja estarà del tot acabat. 

La final al Camp Nou arribarà en un moment propici

El moment també serà propici des del punt de vista esportiu, ja que la jove plantilla de Hansi Flick arribarà madura i en una edat ideal per al rendiment futbolístic. Pel que fa als més joves, Lamine Yamal tindrà 21 anys, Pau Cubarsí, Marc Bernal i Xavi Espart, 22. En una etapa de màxim rendiment, hi haurà Gavi (24), Pedri (25), Fermín López (26), Karim Adeyemi (27), i Joan Garcia, Eric Garcia i Anthony Gordon, que en tindran 28.

]]> Tue, 15 Sep 2026 11:33:32 +0200 <![CDATA[Catalunya projecta quatre terminals ferroviàries de mercaderies per al 2031]]> Només el 3% de les mercaderies de Catalunya es transporten en tren. Es tracta d’una dada que ens situa al vagó de cua d’Europa -només "superats" per Irlanda i Grècia- i que contrasta amb l’objectiu per al 2030: un 10% pel govern espanyol i un 30% per la Comissió Europea.

Per començar a superar aquesta situació, l’executiu català ha aprovat aquest dimarts un full de ruta que inclou la construcció de quatre noves terminals ferroviàries de mercaderies fins al 2031. Ubicades a l’Empordà, el Penedès, Lleida i les Terres de l’Ebre haurien de permetre donar servei a la indústria i, si més no, evitar que el nombre de camions que circulen per la xarxa viària catalana continuï creixent. "És clau per a la descarbonització i per dinamitzar l'economia catalana", ha explicat Sílvia Paneque, consellera de Territori.

Molt lluny dels objectius

Només el 3% de les mercaderies amb origen o destinació a Catalunya es transporten en ferrocarril, segons dades de l’Observatori de la Logística de Cimalsa. Es tracta d’una xifra molt baixa -el 2022 era el 5,8% i fa una dècada havia superat el 7- que contrasta amb els objectius oficials.

En aquest sentit, la Comissió Europea pretén que el 2030 sigui el 30%. Un objectiu que ja compleixen diversos estats -Lituània, Letònia, Eslovènia, Àustria, Eslovàquia i Suècia-, però que sembla difícil de complir, ja que la mitjana tot just supera el 17. En aquest context, el govern espanyol s’ha marcat una fita menys ambiciosa -però que els experts consideren inassumible-: arribar al 10%.

L’actual mapa de les mercaderies a Catalunya

Catalunya disposa d’una xarxa d’estacions i terminals de mercaderies amb un total de 89 instal·lacions, segons el recompte de Cimalsa. Tanmateix, en molts casos no tenen capacitat d’acollir trens de gran capacitat -a partir de 750 metres- més enllà dels ports i el node de Martorell, no hi ha potencial per ser ampliades o, directament, més d’una quarta part estan en desús o desmantellades.

Les dues principals instal·lacions estan vinculades als ports de Barcelona i Tarragona mentre que aquest gener -pendent de la inauguració oficial- es va posar en marxa la terminal de la Llagosta, al Vallès Oriental, que a partir d’un ramal de tres quilòmetres que comparteix amb l’R2 de Rodalies ja es connecta a la línia d’alta velocitat.

Per altra banda, la gran estació de Portbou està infrautilitzada perquè no té connexió a la xarxa catalana d’ample europeu. Actualment, només l’utilitza un operador de mercaderies siderúrgiques que va ser tristament notícia en la darrera crisi de Rodalies pel bloqueig de 23.000 tones d’acer a causa del tancament del túnel de Rubí.

Quatre noves terminals amb demanda

Paneque admet que calen noves línies de mercaderies -per exemple, duplicar el corredor que uneix Catalunya amb la resta de la Península-, però sobretot terminals que permetin carregar o descarregar mercaderies.

Experts com Joan Carles Salmeron, director del Centre d’Estudis del Transport Terminus, situen la xifra en una desena d’instal·lacions, mentre que Joan Amorós, president de Ferrmed, considera que en caldrien 18 si es vol arribar al 30% que fixa la Comissió Europea.

De moment, l’estratègia catalana aprovada aquest dimarts pel consell executiu en proposa quatre després d’analitzar una quinzena d’emplaçaments entre instal·lacions existents i de nova creació.

La que està més avançada és la de Torreblanca-Quatre Pilans, en una gran zona de desenvolupament industrial a Lleida. Concretament, ja s’estan redactant els estudis constructius i, per tant, el següent pas seria licitar les obres. El Govern aposta per un model mixt de finançament públic i de gestió privada a partir de concessions.

A l’Empordà, per la seva banda, el projecte es farà a partir de l’anàlisi de com s’aprofita l’actual petita estació de Vilamalla, al Penedès es farà als terrenys del fallit projecte del Logis mentre que la de l’Ebre, en una primera fase, consistirà en un ramal per donar servei a Kronoxpan, una gran indústria de capital austríac dedicada a la fabricació de taulers de fusta i que aposta per les renovables com a font d’energia i el tren com a transport.

En aquest sentit, des del Departament de Territori s’assegura que les quatre terminals, que almenys en les seves primeres fases haurien d’estar en funcionament el 2031, no només tenen capacitat de connectar-se a la xarxa ferroviària d’ample europeu sinó també demanda. Concretament, dels sectors carni i producte fresc (Empordà), cotxes i vitivinícola (Penedès), agroalimentari i pinsos (Lleida) i també fusta i agroalimentari (Ebre). La inversió total, segons ha destacat la consellera Paneque, se situa en 127 milions d'euros.

Mantenir Portbou

En aquest esquema, el Govern “no vol que es deixin perdre” les instal·lacions de Portbou. Concretament, li atribueix un paper de terminal de suport on, més enllà de mantenir o ampliar l’actual activitat, assumeixi tasques com el manteniment dels trens. Per fer-ho possible, es reclamarà al Ministeri de Transports que doti el ramal entre Figueres i Portbou d’ample europeu. “Tard o d’hora s’omplirà el túnel del Pertús i caldrà també utilitzar l’antiga línia”, apunten fonts de Territori.

]]> Tue, 15 Sep 2026 12:47:58 +0200 <![CDATA[El pacte d'Illa per rellançar l'educació no convenç ni els socis ni l'oposició]]> Escepticisme al Parlament sobre l'oferta de Salvador Illa per rellançar l'educació. Tant els socis del Govern com l'oposició no estan convençuts de la proposta del president de la Generalitat, a qui demanen més concreció i centrar-se en resoldre abans la crisi educativa actual. Tant Junts, com ERC i els Comuns es fan seva la idea per teixir un acord de país. Ara bé, tots ells s'han obert a participar de la ronda de trobades que preveu fer el Govern per mirar d'articular aquesta gran entesa que inclogui tots els partits de caire democràtica -amb la l'exclusió ja anunciada de Vox i d'Aliança Catalana-.

Junts reitera el concert per arribar al 6% del PIB

Junts ha defensat que el gran pacte en educació que proposa Illa ja el va posar sobre la taula el partit fa mesos. "És una còpia", ha criticat el portaveu parlamentari Salvador Vergés. Els juntaires asseguren que seran on el Govern els convoqui per "respecte institucional" però adverteixen que qualsevol acord ampli en la matèria no pot ser liderat per la consellera Ester Niubó. En paral·lel, Vergés ha anunciat que en les pròximes setmanes recuperaran el ple monogràfic sobre educació que van ajornar abans de l'estiu i on Junts ja bé amb la "feina feta" després d'haver-se reunit amb diversos actors del món educatiu.

Encara en aquesta carpeta, Vergés ha celebrat que Illa es comprometi a arribar al 6% del PIB, però li ha demanat aclarir d'on vindran els 7.000 milions d'euros necessaris per aconseguir-ho. La proposta de Junts per arribar a la xifra? El concert econòmic, on tornen a interpel·lar els diputats d'ERC i els del PSC a Madrid per fer un front comú. Per altra banda, sobre la conferència, Vergés ha dit que Illa va ser "alliçonador" i va fer "zero autocrítica": "Va mirar el futur a deu anys perquè el balanç dels últims dos anys és indefensable", ha criticat el portaveu parlamentari de Junts, que ha xifrat en dotze els col·lectius insatisfets amb l'executiu.

ERC es fa seus els avenços en educació

ERC també ha considerat que la proposta d'Illa beu de l'entesa de país que Oriol Junqueras va plantejar a l'estiu i que ara ha començat a explorar-se amb una ronda de contactes amb la comunitat educativa. La portaveu parlamentària, Ester Capella, ha defensat que molts dels avenços en la carpeta es van produir quan ERC governava o que han estat introduïts per la formació en el marc dels pressupostos de la Generalitat. Ha posat, com a exemple, el pla per climatitzar les aules acordat als comptes. Igual que Junts, no ha tancat la porta a participar de l'acord de país, però ha advertit que ha d'anar "de baix a dalt" i no només amb els òrgans polítics i institucionals. Capella també ha demanat a Illa més concreció sobre com complirà alguns dels anuncis, com per exemple el del 6% del PIB en educació: "Els titulars estan molt bé, però calen respostes concretes".

El PP demana complir les sentències lingüístiques

Diferent ha estat la posició del PP, que ha condicionat la seva presència en el pacte educatiu a un requisit que poc té a veure amb la crisi actual: que el Govern acati les sentències judicials contra el català a l'escola. "Que es respectin els drets de les famílies és el mínim exigible", ha dit la portaveu Lorena Roldán, que en tot cas també ha aclarit que esperaran a conèixer la concreció de la gran entesa d'Illa per decidir si s'obren a parlar-ne. En tot cas, Roldán ha carregat també contra el pla de climatització perquè "la solució a la crisi educativa no passa per posar aires condicionats" i ha considerat que el model de l'escola catalana "és obsolet i fracassat". 

Els Comuns proposen la reducció de ràtios

Al seu torn, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat també que la seva formació ja havia defensat la idea d'un pacte nacional en educació des de la passada legislatura. Si bé s'ha obert a participar igualment d'un gran acord, ha proposat que la primera gran mesura sigui la reducció de ràtios. Per altra banda, també ha demanat a Illa que "acceleri" i que retalli de quatre a dos anys el pla per climatitzar els 2.530 centres educatius públics. Sobre la conferència d'Illa, ha assegurat que va ser una "campanya de màrqueting" i ha demanat que el PSC deixi de "dilatar" la proposició de Comissions Obreres perquè s'inverteixi un 6% del PIB en educació.

La CUP demana a Illa seure abans amb els sindicats

Per últim, la CUP ha qualificat de "contradictori" que el president hagi proposat un acord de país en educació mentre no s'ha assegut amb els sindicats. El diputat de la formació, Xavier Pellicer, ha assenyalat que el que toca és "intervenir de forma clara i decidida" i "deixar-se de promeses i jocs de paraules". Així mateix, ha confirmat que el seu grup participarà en la ronda de reunions que proposi el Govern per aconseguir aquest pacte però han demanat, en la línia dels altres grups, més concreció sobre l'acord plantejat. "Illa està entestat en parlar del més enllà, amb moltes proclames i poques concrecions", ha criticat Pellicer.

]]> Tue, 15 Sep 2026 13:52:13 +0200 <![CDATA[Feijóo fa un pas més: proposa ara retirar la nacionalitat als migrants que cometin delictes greus ]]> El PP fa un pas més per competir amb Vox amb la mirada posada als migrants. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat impulsarà una modificació legal quan arribi a la Moncloa per retirar la nacionalitat als ciutadans d'origen estranger que cometin delictes greus, com ara assassinats, agressions sexuals o pertinença al crim organitzat o bandes terroristes, segons ha avançat El Mundo. Tot plegat, en l'intent dels populars d'endurir els requisits per accedir a la nacionalitat espanyola, amb un examen més exigent sobre la llengua i els "valors constitucionals".

Segons aquesta proposta, que no es pot deslligar de la competició entre PP i Vox per criminalitzar la immigració, la concessió de la nacionalitat es podria revertir. És a dir, si una migrant que obté la nacionalitat -és a dir, que es converteix en ciutadà espanyol- comet un delicte greu o reincideix en determinats delictes, se li podria retirar el passaport i perdre aquesta condició. Els condicionants de la nacionalitat s'especificaran en el moment en què la persona obtingui el passaport. La reforma legal, a més, inclourà més exigències en el coneixement de la llengua -espanyola- i puntuarà favorablement la "inclusió positiva" i el respecte als valors democràtics d'Espanya.

Segons fonts del PP citades per El Mundo, la reforma implicarà treure la nacionalitat del Codi Civil i crear una llei orgànica que la reguli. L'esperit de la norma giraria al voltant d'una idea: "La nacionalitat no es regala, la nacionalitat es mereix". Així, si els populars arriben al govern espanyol volen trencar amb la percepció que els passaports "es regalen" i que la nacionalitat espanyola va deslligada de la integració i a l'acatament de l'ordenament jurídic. 

Totes les enquestes -menys el CIS- apunten a una victòria del PP a les eleccions, i a un previsible govern de la mà de Vox, cosa que permetria, molt probablement, aprovar una reforma legislativa d'aquestes característiques. La proposta arriba en ple debat sobre la immigració, atiat també per la crisi de Ceuta, que tant la dreta com l'extrema dreta miren de capitalitzar. Segons l'últim CIS, el PP no se n'acaba de sortir -només millora un 0,4% en intenció de vot respecte el juliol- i, en canvi, Vox sí que millora una mica més, un 1%, respecte fa dos mesos.

 

]]> Tue, 15 Sep 2026 11:29:38 +0200 <![CDATA[Catalunya pateix el nombre més elevat d'ofegaments mortals des de 2014]]> Catalunya ha patit l'estiu més negre en relació amb els ofegaments mortals a les platges i piscines del país des de 2014. En concret, durant la temporada de bany d'enguany, que es comptabilitza des del 15 de juny fins al 15 de setembre, 43 persones han perdut la vida, la xifra més elevada en aquest període des de 2014. Són 17 més que l’any passat en aquest mateix període, i una més que les 42 del 2022, que ostentava el rècord. Segons dades recopilades per Protecció Civil des que va començar la campanya de bany, dels 43 ofegaments, 27 s’ha produït a la platja, 11 en piscines i 5 en aigües interiors.

El mes de juliol va ser el pitjor, amb 20 ofegaments de banyistes; a l’agost n’hi va haver 10; durant la primera quinzena de juny, 9; i 4 més la primera quinzena del mes de setembre, el darrer dels quals dijous passat, quan un home de 78 anys de nacionalitat francesa va morir ofegat mentre es banyava a la platja de la Punta de Roses.

A aquestes xifres se sumen els registres previs. Com detallen fonts de Protecció Civil a Nació, abans de la temporada de bany ja van perdre la vida onze persones. D'aquestes, sis en platges, dues en piscines i tres en aigües interiors. D'aquesta manera, doncs, el nombre total de víctimes mortals per ofegament durant el 2026 s'enfila fins a 54. És, també, la xifra més elevada de la darrera dècada, superant el rècord de 2022 amb 52 víctimes mortals.

Les víctimes de la temporada d'estiu

Entre les víctimes, una majoria d’homes (24), per només 12 dones. També han perdut la vida set menors d’edat. En detall, tres infants van morir a l’inici de la temporada a la platja de l’Arrabassada (Tarragona), una nena va perdre la vida en una piscina d’un complex municipal de Balaguer, el 7 de juliol, i una altra a la piscina d’un hotel de Calella (Maresme), el dia 20 del mateix mes. També a mitjans de juliol, dues nenes més es van negar mentre es banyaven al riu Ter a l'altura de Manlleu. Més enllà d’aquestes víctimes menors d’edat, la majoria de víctimes d’ofegament han estat persones majors de 60 anys, un total de 27, i la resta són una desena d’adults que no arriben a la seixantena.

Ofegaments en piscines particulars

De les onze persones que han mort ofegades en piscines aquest estiu -entre elles, dos menors de sis anys-, només una va fer-ho en una piscina municipal. Es tracta de la menor que va perdre la vida a la piscina del complex del barri del Secà de Balaguer (la Noguera). La resta d’ofegaments es van produir en piscines particulars, una de comunitària, i una piscina d’hotel.

Pel que fa a les persones ofegades a la platja, n’han estat 27 al llarg de tot l’estiu. No és la campanya de bany amb més morts a les platges, però sí el segon, només per darrere de l’any 2019, quan n’hi va haver fins a 29.

]]> Tue, 15 Sep 2026 11:55:49 +0200 <![CDATA[La inflació ja arriba al 4% a Catalunya]]> L'Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya ha pujat cinc dècimes a l'agost i se situa en el 4% interanual, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El resultat reflecteix l'encariment interanual més alt des de març del 2023, quan la inflació va ser del 5,6%, i respon als increments de preus acusats dels carburants arran de la guerra dels Estats Units i l'Iran.

L'estadística reflecteix un repunt important de la inflació en comparació amb un any enrere, l'agost del 2025, quan l'IPC de Catalunya va ser del 2,4% interanual. L'indicador encadena quatre mesos d'increments als resultats de l'IPC interanual, des del 3% que va marcar l'abril d'enguany.

D'altra banda, la inflació subjacent, que exclou l'energia i els aliments, ha estat del 2,8% a l'agost a Catalunya, dues dècimes menys que el mes anterior. I, en termes mensuals, els preus també han augmentat a l'agost un 0,6% respecte del juliol, una dècima menys que la pujada del 0,7% que anota el conjunt de l'Estat espanyol.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, registra una inflació més acusada del 4,3% interanual a l'agost, set dècimes més que el mes anterior.

L'electricitat i els combustibles lideren els increments

L'electricitat, el gas i altres combustibles lideren els encariments a l'agost, amb un increment de preus del 10,6% interanual respecte de l'agost de l'any passat. També ho fa l'ús de vehicles personals, que s'encareix un 17,4% interanual.

En detall, els combustibles líquids augmenten un 46,4% interanual els seus preus, seguits per l'electricitat (+9,2%), els hidrocarburs liquats (+4,6%) i el gas natural (+4,4%). Pel que fa a l'ús de vehicles privats, el gasoil anota un encariment del 30,3% interanual a l'agost, mentre que la benzina puja un 16,9% en comparació amb l'agost de l'any passat.

A conseqüència de l'encariment del gasoil, el govern espanyol va augmentar a principis de setembre la rebaixa de l'impost sobre hidrocarburs sobre aquest producte de 10 a 20 cèntims, per esmorteir l'impacte de la pujada dels seus preus sobre els consumidors.

Els ous s'encareixen un 12,5% interanual

En la cistella de l'alimentació, que s'encareix un 2,5% interanual a l'Estat, destaquen els ous, amb una pujada de preus del 12,5% a l'agost. També s'encareixen per sobre de la inflació mitjana els cítrics frescs (+17,1%), els llegums (+15,9%), el peix fresc o refrigerat (+7,8%) i les espècies (+4,7%). Paral·lelament, altres productes s'abarateixen a l'agost, com ara els cereals (-3%), les fruites amb pinyol (-2,6%), les begudes vegetals (-1,2%), la mantega (-1,1%) o els fruits secs (-1%).

Girona lidera la inflació a Catalunya

Per demarcacions, Girona és la que registra una inflació més acusada a l'agost, d'un 4,8% interanual, seguida per Tarragona (+4,4%) i Lleida (+4,2). En canvi, Barcelona es manté com la demarcació amb una inflació més moderada, d'un 3,8% interanual.

]]> Tue, 15 Sep 2026 10:21:22 +0200 <![CDATA[Rosa Peral es gradua en Dret a la presó i vol representar-se a si mateixa com a advocada]]> Rosa Peral s'ha graduat en Dret a la presó i té previst col·legiar-se per representar-se a si mateixa com a advocada. Si pogués, que legalment no està contemplat, necessitaria cursar el màster d'advocacia, ja que no és possible representar-se a un mateix a partir d'un cert grau d'imputació i cal tenir les llicències corresponents.

Tal com han informat diversos mitjans, Peral ha aprofitat la condemna per l'assassinat de la seva parella, Pedro Rodríguez, en l'anomenat crim de la Guàrdia Urbana per acabar els estudis. Si bé, no podrà actuar com a lletrada fins que compleixi tota la condemna i, de fet, no podrà fer-ho de ple dret perquè ja té antecedents penals.

Sí que podrà, però, preparar i entendre millor els documents judicials del seu cas i participar de manera activa en les sol·licituds de permisos, com també en la presentació de recursos. Per tant, sí que podria decidir sobre la seva situació des de la teoria. A més, tal com ha explicat la criminòloga i advocada Beatriz de Vicente a La Sexta, podria exercir a partir dels 70 anys, 10 anys després del compliment de la seva condemna. 

L'advocada de Peral va renunciar al cas

Tot plegat, després que la seva advocada fins fa poques setmanes, Núria González, renunciés al cas després de tres anys de treball amb l'acusada. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, va assegurar que no havia passat "res" i que estaven "en plànols diferents".

"No he acabat de transmetre-li el què jo creia que era prioritari del que havíem de fer i ha arribat un moment en què he sentit, professionalment, que jo no donava més", va explicar González. Tot i això, l'advocada va defensar que el cas és "jurídicament molt dubtós" i que, des del principi, ha suposat un "linxament mediàtic" per a Peral, un fet que segons González "no ho dubta ningú". 

]]> Tue, 15 Sep 2026 09:53:18 +0200 <![CDATA[El transport ferroviari de mercaderies s'enfonsa a Catalunya: «És un desastre»]]> El transport ferroviari de mercaderies només va suposar l'any passat un 3% de tots els moviments terrestres de béns a Catalunya, segons l'Observatori de la Logística de Cimalsa. Aquest nivell és el més baix de la sèrie històrica de l'estadística, que es remunta fins al 2006.

La davallada del tren com a alternativa al camió es va accentuar després de la pandèmia de la Covid-19, perdent més de la meitat del pes del 6,3% que representava el ferrocarril el 2020 sobre el total del transport terrestre de mercaderies. Els experts consultats per l'ACN critiquen que l'actual xarxa és un "desastre" i que tant Catalunya com el conjunt de l'Estat són "a la cua" de la Unió Europea en el transport de mercaderies amb tren, amb inversions que van amb dècades de retard.

En total, Catalunya va registrar un moviment amb trens de mercaderies de 2.645 milions de tones-quilòmetre el 2025, un indicador que multiplica les tones transportades per la quantitat de quilòmetres recorreguts. Això suposa una caiguda del 47% respecte dels 4.950 milions de tones-quilòmetre transportats amb trens el 2020, i del 49% respecte dels 5.161 milions de tones-quilòmetre del 2015.

Si es té en compte el conjunt de transport de mercaderies –incloent-hi carreteres, trens, avions i via marítima–, el ferrocarril té un pes de l'1,4% a Catalunya, amb dades actualitzades fins al 2024 per Cimalsa i calculades únicament en tones transportades. Aquest pes del tren ha anat baixant gradualment des del 2014, quan va anotar un màxim del 2,25%.

La baixa participació del ferrocarril sobre el conjunt del transport de mercaderies es dona especialment en el transport interior, amb origen i destinació a Catalunya, on el tren és inexistent. En canvi, arriba al 4,3% del pes als intercanvis amb la UE i al 3,5% entre Catalunya i la resta de l'Estat.

Més enllà del tren, el transport de mercaderies per via marítima és predominant a Catalunya, amb un pes del 77,4%, seguida per les carreteres, amb un 21,2%. El tren és la tercera modalitat més utilitzada, mentre que els avions només suposen el 0,04% de l'activitat.

En la comparativa europea, el transport ferroviari suposa de mitjana un 17% del transport terrestre a la UE, segons l'indicador d'Eurostat que també analitza els moviments en tones-quilòmetre. Espanya queda a la cua de la UE amb un pes del tren del 3,9%, per davant només d'Irlanda (1,1%) i Grècia (0%). Els rstats membres que lideren amb el ferrocarril el transport terrestre de mercaderies a la UE són Lituània (37,7%), Letònia (35,1%), Eslovènia (31,1%), Eslovàquia (30,9%), Àustria (30,8%) i Suècia (30,1%), que superen el llindar del 30% de transport amb tren que marca com a objectiu la Comissió Europea.

El director del Centre d'Estudis del Transport Terminus, Joan Carles Salmeron, critica que el transport ferroviari de mercaderies és un "desastre" a Catalunya i la resta de l'Estat espanyol: "Estem a la cua i som la vergonya d'Europa", adverteix. Salmeron assenyala que hi ha hagut un endarreriment en inversions clau, com ara en l'arribada de l'ample europeu a tot el corredor mediterrani que, segons apunta, s'havia d'haver produït a principis del segle XXI: "Portem dècades de retard en la seva construcció", reitera.

L'ample europeu arribarà al Port de Tarragona durant el 2027

Una de les fites que remarca Salmeron als pròxims mesos és l'arribada de l'ample europeu a Seat a finals d'aquest any i fins al Port de Tarragona durant el 2027. Aquest canvi suposarà, segons el director de Terminus, un augment del transport de mercaderies en el corredor mediterrani. Tanmateix, l'expert augura que, si no es fan les millores que necessita la xarxa per dotar-la d'una fiabilitat més gran en el tram entre Tarragona i Castellbisbal, la línia col·lapsarà de les mercaderies que "per bé" es començaran a transportar amb trens.

Per a Salmeron, l'arribada de l'ample europeu a Tarragona i més endavant fins a Terres de l'Ebre "comportarà un canvi radical de la manera de funcionar la xarxa ferroviària i també de la mateixa cadena de producció de les empreses, perquè els permetrà transportar directament i d'una manera sostenible la seva producció des d'aquí fins a qualsevol lloc d'Europa".

Desdoblar vies als trams amb més projecció de demanda

El president de l'entitat europea pro ferrocarril Ferrmed, Joan Amorós, detalla a l'ACN que la prioritat de les inversions per al transport ferroviari de béns hauria de ser, primerament, duplicar la línia existent entre Martorell-Oest -l'enllaç amb Seat- i Sant Celoni, perquè les mercaderies no coincidissin amb els trens de Rodalies.

A més, Amorós remarca la necessitat de canviar l'ample de via de totes les línies ferroviàries, començant amb el tram entre Barcelona i Portbou per connectar la capital catalana amb l'ample de via europeu que existeix a França i que arriba fins a la frontera, com també duplicar les vies entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona, entre altres propostes.

Sobre aquesta visió, Salmeron coincideix en la necessitat de desdoblar línies existents amb noves vies per evitar embussos entre trens de passatgers i de mercaderies. Fent el paral·lelisme amb el transport viari, el director del centre Terminus reclama que moltes línies ferroviàries que serien equivalents a "carreteres passin a ser autopistes" amb molta més capacitat.

"Nosaltres no reivindiquem que es facin grans obres com una línia d'alta velocitat per a mercaderies, això seria absurd", diu Salmeron, que reclama promoure una "capil·laritat" perquè el tren arribi fins a les empreses i petites inversions per fer la xarxa més fiable. 

A més, per a Amorós, les solucions no només impliquen millorar les infraestructures ferroviàries a Catalunya, sinó tenir una mirada més enllà de la frontera. De fet, una proposta que Ferrmed explicarà a Brussel·les al novembre detalla diverses millores per impulsar el corredor mediterrani cap a França. Entre altres demandes, el projecte inclou un ramal a Lió per evitar que les mercaderies passin pel centre de la ciutat, la qual cosa suposa un "embús en potència" en el futur.

La Llagosta, l'estació més nova de la xarxa

Una de les millores introduïdes per la xarxa ferroviària recentment és la nova estació per a mercaderies de la Llagosta, que va començar a donar servei gradualment a partir de gener. Els trens que surten d'aquesta infraestructura comparteixen poc més de tres quilòmetres amb la xarxa de Rodalies, per introduir-se després en la xarxa d'alta velocitat, en camí cap a França. Per això, segons expliquen fonts de la companyia gestora a l'ACN, les incidències de la xarxa ferroviària convencional afecten poc el trànsit dels trens que surten des de la Llagosta i, a hores d'ara, la línia d'alta velocitat té capacitat per absorbir la nova demanda de serveis de mercaderies.

Aquesta terminal és única en les seves característiques a Catalunya i la més moderna. Tanmateix, Salmeron creu que cal una desena d'aquest tipus de terminals repartides en el territori català per respondre a un hipotètic creixement de la demanda. Paral·lelament, Amorós xifra en 18 les noves estacions de diferents mides que caldrien a Catalunya per aspirar a tenir un 30% de transport de mercaderies amb trens, el llindar que marca la Comissió Europea com a objectiu.

]]> Tue, 15 Sep 2026 09:00:26 +0200 <![CDATA[Junts esquiva la concreció del rol de Puigdemont quan torni: «Respectarem la seva decisió»]]> El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha esquivat aquest dimarts entrar en el calendari del retorn de Carles Puigdemont, tot i que ha donat per fet que hi haurà una "victòria". En una entrevista al programa Cafè d'Idees del 2Cat, ha lamentat que Pablo Llarena hagi anat "dilatant" el procés, malgrat ara obrir-se a aplicar-li l'amnistia. "La tornada del president sacsejarà el taulell polític. Beneficiarà Catalunya", ha apuntat Turull, que ha insistit en la idea que serà Puigdemont qui decideixi el seu futur polític. "Li respectarem", ha considerat el dirigent de Junts, perquè "primer ha de tornar". "Estem concentrats en això. El president és un gran actiu pel país", ha determinat. 

El dirigent independentista ha considerat que ha de ser ell qui digui si vol fer -o no- de cap de l'oposició a Salvador Illa. "Puigdemont no està callat en els temes que afecten el país, sempre té un pronunciament", ha indicat Turull, que ha volgut deixar molt clar que amb el PP "no vol anar ni a la cantonada".  I amb el PSOE? "Hi hem parlat molt", ha destacat, i ha garantit que només votaran a favor de qüestions ja pactades en lloc d'arribar a enteses noves. "Si Pedro Sánchez plega, hauríem d'escoltar la nova persona que ens proposi", ha indicat. "Quan algú com Sánchez està assetjat, no està centrat amb les grans coses. Que plegui i proposin una altra persona", ha insistit el número dos de Junts. 

Hi ha alguna possibilitat de negociar els pressupostos generals de l'Estat, Turull ha apuntat que només es podria fer si ingressen un taló a la Generalitat amb la quantitat de les inversions pendents. "No negociarem sobre una enganyifa. L'important és la liquidació", ha subratllat, al mateix temps que demanava la "clau de la caixa" en matèria de nou  finançament. "S'ha de demostrar tota l'ambició", ha remarcat, a l'hora que ha denunciat un "engany", en la mesura que no hi ha cap "concert econòmic solidari". També s'ha mostrat especialment crític amb la conferència que va pronunciar aquest dilluns el president Illa, centrada en aconseguir millorar els recursos destinats a l'educació.

"La gent està passant una situació molt complicada. El Govern, en lloc d'actuar, no assumeix responsabilitats. La conferència va ser un acte de publicitat", ha remarcat Turull. Pel que fa a l'aposta per l'educació, ha indicat que el 16 de maig ja van apostar per un "acord de país" amb totes les forces polítiques i els actors socials. Aquest plantejament va ser comunicat a l'executiu, però no hi va haver avenços. També ha indicat que, si es vol arribar al 6% del PIB en matèria educativa, el nou model de finançament queda obsolet. "No n'hi ha ni per començar", ha remarcat el secretari general de Junts, que també s'ha posicionat en contra de "tanta burocràcia" a les aules i als despatxos de les escoles.

]]> Tue, 15 Sep 2026 09:04:39 +0200 <![CDATA[Gordon ja s'atreveix amb el català: «Jo em dic Anthony»]]> Anthony Gordon ha caigut dempeus a Can Barça. El davanter anglès, que va arribar al club aquest mercat d'estiu, està deixant molt bones sensacions al terreny de joc i, també, a fora.

En una entrevista al Tu Diràs de RAC1, Gordon ha explicat que està aprenent català: "Sí, l'estic estudiant, porto tres classes", reconeix. El davanter blaugrana, però, ja sap dir algunes de les expressions en català que més es fan servir en el dia a dia: "Sé dir bon dia, bona nit, molt bé; com va; i visca el Barça!", diu somrient.

"Vaig aprenent frase a frase", explica Gordon. L'anglès, però, també sap presentar-se en català: "Jo em dic Anthony". Tot i que fa pocs mesos del seu aterratge a Barcelona, Gordon ja va demostrar des de la seva arribada que sabia de la importància del català per als aficionats blaugrana, i a la seva presentació com a culer va sorprendre a tothom amb un "visca el Barça i visca Catalunya". 

]]> Mon, 14 Sep 2026 22:27:52 +0200