<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat///rss/ ca Sat, 16 May 2026 17:05:12 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[USTEC exigeix a ERC i Comuns que condicionin els pressupostos a les demandes dels docents]]> USTEC reclama a ERC i Comuns que condicionin el seu suport als pressupostos de la Generalitat al compliment per part del Govern a les demandes dels docents. La portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha exigit als dos grups parlamentaris que assumeixin “la responsabilitat” de la situació i situïn les reivindicacions del sector com una “prioritat irrenunciable” en plena negociació dels comptes del Govern de Salvador Illa.

Després del Consell Nacional d’USTEC, celebrat aquest dissabte, Segura ha advertit que no s’entendria que els pressupostos del 2026 tirin endavant sense atendre els compromisos amb l’educació pública: “No poden servir per enquistar el conflicte, sinó que han de formar part de la seva solució”. A més, la dirigent sindical ha confirmat que des d'USTEC ja han establert converses amb les direccions d’ERC i els Comuns.

USTEC també ha carregat contra el Departament d’Educació per haver ajornat la reunió de la Mesa Sectorial, de dimarts a dimecres, que servirà per continuar negociant amb els sindicats. Segons ha explicat Segura, Educació els va comunicar el canvi divendres a la nit al·legant “problemes d’agenda” de la consellera Esther Niubó.

En aquesta línia, el sindicat considera “incomprensible” que el Govern continuï ajornant les negociacions en un context marcat per 17 jornades de vaga i, a més, des d'USTEC han aprofitat per denunciar "la manca de voluntat negociadora de l’executiu del PSC". Des del sindicat, també critiquen que el Departament no pretengui entregar fins dimarts la proposta negociadora per respondre a les demandes dels docents, només un dia abans de la reunió. USTEC ja ha advertit que, si el document no inclou avenços reals, podria no assistir a la trobada de dimecres.

Pressió sobre Illa i advertència de noves vagues

En paral·lel, Segura ha reclamat una implicació directa del president de la Generalitat en les negociacions i ha assegurat que el conflicte educatiu “ja no és una qüestió sectorial”, sinó “una responsabilitat de país”. De fet, la portaveu del sindicat ha insistit que “seria molt necessari que ens poguéssim reunir amb Illa”. Des d'USTEC també han fet una crida a “endurir” el cicle de mobilitzacions després de les protestes dels últims mesos i ha situat la vaga del 27 de maig com una jornada clau en defensa de l’educació pública. 

]]> Sat, 16 May 2026 16:23:10 +0200 <![CDATA[Barcelona instal·larà una pantalla gegant per seguir la final de la Champions femenina]]> Barcelona habilitarà una pantalla gegant al parc de les Glòries per seguir en directe la final de la UEFA Women's Champions League d'aquest 2026 entre el Barça i l’Olympique de Lió. El partit, que es juga a l’estadi Ullevaal d’Oslo i serà la primera vegada que la final de la màxima competició europea femenina es disputi a Noruega, es disputa el 23 de maig a les 18 hores. 

L’Ajuntament, a través de l’Institut Barcelona Esports, repetirà així la fórmula de l’any passat, quan també es va instal·lar una pantalla gegant a Glòries per seguir la final entre el Barça i l’Arsenal, que les angleses van emportar-se per la mínima (0-1). El consistori vol convertir l’espai en un punt de trobada perquè aficionats i seguidores puguin viure el partit en un ambient festiu i seguir una nova final europea de l’equip blaugrana.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, ha assegurat que la ciutat “tornarà a tenir al parc de les Glòries la retransmissió en directe d’aquesta històrica final”. "Volem que els barcelonins i barcelonines puguin gaudir de la que esperem que sigui la quarta victòria del Barça en aquesta competició”, ha afegit. Amb la instal·lació de la pantalla gegant al parc de les Glòries, el consistori defensa que reforça la seva aposta per convertir Barcelona en una ciutat referent de l’esport femení.

Nou repte europeu per al Barça

La d'enguany, serà la quarta final continental entre tots dos equips, després de les disputades el 2019, el 2022 i el 2024, amb un balanç favorable a l'Olympique, que van imposar-se en les dues primeres, mentre que el Barça va aconseguir la revenja fa dos anys amb una victòria per 2 a 0. El conjunt blaugrana buscarà ara un nou títol continental davant unes franceses que són les reines de la competició, amb vuit Champions a les vitrines, el club que en té més. Les blaugrana arriben a la cita després d’eliminar el Bayern de Múnic i disputaran la seva sisena final consecutiva de Champions, una fita sense precedents en la història. L’equip entrenat per Pere Romeu s'enfrontarà a un vell conegut, l'entrenador de l'Olympique Jonatan Giráldez, exentrenador del Barça.

]]> Sat, 16 May 2026 15:05:18 +0200 <![CDATA[Robert Lewandowski no renovarà amb el Barça]]> Ja és oficial: Robert Lewandowski deixa el Barça. El davanter polonès no renovarà amb el club després d'un cicle de quatre temporades com a blaugrana i aquest diumenge viurà el seu últim partit al Camp Nou contra el Betis. "Ha estat el capítol més increïble de la meva carrera", ha escrit el jugador en una publicació a xarxes.

Lewandowski va arribar al Barça l’estiu del 2022 procedent del Bayern de Múnic i "es va convertir, des del primer dia, en una referència ofensiva per a l'equip", diu el club a través d'un comunicat. En total, el polonès marxa amb 119 gols en 191 partits, convertint-se així en el catorzè màxim golejador de la història del Barça.

A banda dels gols, Lewandowski ha conquerit tres lligues en quatre temporades vestint la samarreta blaugrana, una Copa del Rei i ha alçat, també en tres ocasions, la Supercopa d'Espanya. A més, el davanter polonès també va guanyar el Pichichi de la Lliga en la seva primera temporada, marcant 23 gols.

"Després de quatre anys plens de reptes i de treballar molt dur, és hora de seguir endavant. Marxo amb la sensació que la missió està complerta. Quatre temporades, tres campionats. Mai oblidaré l'afecte i estima que vaig rebre dels aficionats des dels meus primers dies", ha assenyalat Lewandowski. "Catalunya és el meu lloc al món. Gràcies a tothom que he conegut pel camí durant aquests quatre anys tan bonics".

També Hansi Flick, que la setmana passada va patir la pèrdua del seu pare el mateix dia que el Barça es va proclamar campió de la Lliga, ha dit unes paraules: "És un privilegi treballar amb ell. Cada dia fa el millor per estar al màxim nivell". L'aficionat blaugrana mai oblidarà l'esforç econòmic que va fer el polonès per venir al club, rebaixant-se el sou de manera significativa, ni l'aposta que va fer pel Barça després de la pèrdua de Messi i amb l'equip a la deriva. 

]]> Sat, 16 May 2026 13:30:26 +0200 <![CDATA[Retencions a l'AP-7 per un xoc entre tres cotxes a Subirats]]> L'AP-7 ha arribat a acumular deu quilòmetres de retencions en sentit sud aquest dissabte. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, s'ha produït un xoc entre tres turismes en aquesta autopista on s'ha hagut de tallar dos carrils, que ara ja han quedat reoberts. En aquests moments, les retencions són de gairebé de tres quilòmetres entre Castellví de Rosanes i Martorell.

Trànsit informa els conductors que, com a alternativa a les cues, poden desviar-se per la C-32 -que és de pagament-, la C-31 o l'N-340.

D'altra banda, l'autopista també concentra vuit quilòmetres de retencions en sentit nord, entre Parets del Vallès i la Roca, per la celebració del Gran Premi de MotoGP al Circuit de Barcelona-Catalunya. A part d'aquesta via, la competició també afecta la circulació de la C-35 i la C-17. A la C-35, un petit accident provoca quatre quilòmetres de congestió entre Granollers i Parets; i, a la C-17, hi ha dos quilòmetres d'aturades a Parets.

]]> Sat, 16 May 2026 11:28:29 +0200 <![CDATA[Detinguts tres policies canadencs per agredir sexualment i pegar una prostituta a Barcelona]]> Tres homes, que són policies del Canadà, han estat detinguts per agredir sexualment i pegar una prostituta en un taxi a Barcelona, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a l'ACN. Els fets es van produir dimecres passat al districte de Ciutat Vella. Dos dels implicats han sigut arrestats pels Mossos d'Esquadra, mentre que el tercer ha estat detingut per la Guàrdia Civil després de fugir a Palma de Mallorca.

Segons les primeres informacions, els tres policies canadencs eren a Barcelona de vacances en un viatge organitzat amb altres persones. Aquest dimecres, anaven al taxi amb la prostituta quan un d'ells va realitzar tocaments a la dona. Aquesta es va enfadar, es va resistir i va acabar rebent un cop de puny a la cara per part d'un segon policia.

A causa de l'agressió, la dona va haver de rebre atenció mèdica per un tall profund a la cella i va presentar una denúncia davant els Mossos d'Esquadra per agressió sexual i lesions. Els agents van recopilar les declaracions de diversos testimonis i es van desplaçar fins a l'allotjament dels tres policies del Canadà. A l'hotel només van trobar dos dels sospitosos i els van detenir.

El primer policia, que anava de copilot al taxi i no hauria participat en l'agressió, es va resistir a la detenció i ja està en llibertat, però investigat per atemptat contra l'autoritat. El segon policia és el que hauria fet els tocaments a la dona i el jutjat de guàrdia va decretar ahir divendres el seu ingrés a la presó -eludible sota fiança- acusat d'un delicte d'agressió sexual sense penetració.

Pel que fa al tercer home, que és el responsable del cop de puny, estava en parador desconegut i els Mossos d'Esquadra van activar l'alerta per localitzar-lo. Després de 48 hores, la Guàrdia Civil el va interceptar ahir divendres a Palma de Mallorca, on també va ser arrestat acusat d'un delicte de lesions. Segons informa El Periódico, va passar a disposició del Jutjat de Violència sobre la Dona número 4 de Palma, que va decretar la llibertat amb càrrecs del policia canadenc i la retirada del passaport amb una fiança de 3.000 euros.

]]> Sat, 16 May 2026 11:53:24 +0200 <![CDATA[Converses sobre bolets i allioli als bars de la Catalunya Nord per impulsar l'ús del català]]> Converses als bars per fomentar l'ús del català. Aquesta és la iniciativa de la Casa de la Generalitat a Perpinyà per impulsar la llengua en l'àmbit més informal a la Catalunya Nord. L'activitat està pensada per a grups reduïts de quatre o cinc persones que cada dimecres a la tarda es reuneixen en un establiment amb un tècnic lingüístic, que s'encarrega de dinamitzar la conversa buscant un tema i fent participar en la resta de membres. Des de la Casa de la Generalitat a Perpinyà treballen en noves iniciatives com ara un curs per ensenyar català als treballadors del sector turístic.

El setembre del 2025 la Casa de la Generalitat a Perpinyà recuperava els cursos de català que ja s'havien fet antigament a la seu que té el Govern a la Catalunya del Nord. Van començar amb un curs del nivell A2-B1, amb una oferta de quinze places, que és la capacitat màxima de les aules, segons explica el director de la Casa de la Generalitat, Albert Piñeira. Els cursos van tenir bona rebuda per part dels participants i, aquest segon semestre, s'ha donat continuïtat amb un curs específicament del nivell B1. "Bona part dels alumnes que van començar a la tardor continuen en aquest segon semestre", detalla Piñeira.

El director de la Casa de la Generalitat assegura que volen donar "continuïtat a un itinerari formatiu de català per a adults" per tal que els alumnes vagin avançant de nivell. Però Piñeira remarca que, a banda de la faceta més acadèmica, una de les prioritats que té el Govern en matèria lingüística és impulsar-la "en el dia a dia". Per això ara han arrencat un taller de converses en català que fan en bars i cafeteries de Perpinyà.

Es tracta d'una iniciativa que es fa cada dimecres durant una hora i que està pensada per "un format reduït" de persones. La conversa està "tutoritzada i guiada per un professor de català", que és el tècnic que ha incorporat la Casa de la Generalitat a Perpinyà des de fa poc. Ell s'encarrega de buscar "un tema de conversa" cada setmana i dinamitza les trobades per tal que els participants puguin practicar el vocabulari i la llengua.

Piñeira remarca que aquestes converses són "complementàries a la formació a l'aula" i permeten oferir "un domini més pràctic" de la llengua. Però a més, permet veure als participants que existeix un català "més informal i distès", a banda de l'itinerari acadèmic. "Sempre els diem que val més parlar el català amb errors que no pas no parlar-lo", explica a l'ACN Piñeira. Per això volen fomentar aquestes converses informals que permetin als alumnes "perdre la por" de parlar el català i anar perfeccionant-lo a poc a poc.

Aprendre amb companys

Un dels alumnes que participa en el curs de B1 que fa la Casa de la Generalitat a Perpinyà és Andreu Vicens. Ell, a més, participa en els tallers de conversa que fan en cafeteries de Perpinyà setmanalment. Assegura que és una ocasió perfecta per "parlar amb els companys del curs" però també és un bon moment "per aprendre amb un entorn més agradable".

En una situació similar hi ha Anne Marie Mestre, una altra de les alumnes del curs B1 de català a Perpinyà. Ella explica que té "moltes dificultats per parlar en català" i li resulta "més fàcil escriure'l". Per això aprofita els tallers de conversa per posar a prova el seu nivell i "provar de parlar-lo". "Jo soc catalana, però vaig néixer prop de París i ara he tornat a viure a Perpinyà perquè són les meves arrels i he de provar de parlar en català", explica la dona.

Els temes que es tracten són molt diversos. Aquesta setmana, per exemple, han parlat de bolets, plantes comestibles, vegetals i hortalisses. També han parlat de la cuina i de l'allioli, qui tots els assistents asseguraven conèixer la recepta i haver-ne fet més d'una vegada. La majoria, però, admetia els seus trucs: posar-hi ou, afegir-hi molla de pa amb vinagre o fins i tot coure els alls abans de picar-los. De tota manera, Vicens i Mestre recorden altres temes que han tractat, com ara la muntanya, l'educació o la salut.

Català en l'àmbit turístic i administratiu

Mentrestant, Albert Piñeira ha explicat que ja treballen en altres iniciatives per promocionar la llengua a la Catalunya del Nord. "Hem descobert que podem ser molt útils amb propostes molt adaptades a àmbits concrets", explica Piñeira. Un exemple és un curs de català enfocat a l'atenció turística. "Tota la gent que treballa de cara al públic podrien fer-ho en català", explica el director de la Casa de la Generalitat. Piñeira remarca la importància d'aquest punt per l'elevada presència de visitants catalanoparlants i, per això, creu que podria ser un atractiu per a empreses i institucions el fet de participar-hi.

Des de la Casa de la Generalitat a Perpinyà també treballen en un curs de català administratiu. En aquest cas està pensat per a treballadors de les administracions de la Catalunya del Nord. "Hi ha un vocabulari que es fa servir molt en projectes de cooperació transfronterera que pot ser útil per als administratius o treballadors de les administracions públiques", explica el director de la casa. Això permetria tenir un domini del vocabulari més tècnic en l'àmbit jurídic i legislatiu en català.

]]> Sat, 16 May 2026 10:30:33 +0200 <![CDATA[Els catalans que manen a Silicon Valley]]> LOS ANGELES (ESTATS UNITS) | El viatge de Salvador Illa, farcit de trobades amb empresaris, directius i investigadors vinculats a la IA, ha permès desvetllar la rellevància del talent català al bressol de Silicon Valley. Són molts els joves catalans formats en universitats del país que han acabat marxant a l’estranger, molts a la costa oest. Aquests són alguns dels noms que han aflorat aquests dies i que s’han convertit en figures rellevants de l’ecosistema tecnològic i la realitat californiana. És un llistat no pas exhaustiu, però que ajuda a fer-se una idea del pes dels catalans amb talent a la costa oest dels Estats Units. 

Oriol Vinyals, líder mundial en IA

Nascut a Sabadell fa 42 anys, el vicepresident de Recerca de Google Deep Mind, especialitzada en el que els experts anomenen l’aprenentatge profund en Intel·ligència Artificial. És el colíder tècnic de Gemini, la IA de Google que és considerada competència directa de Chat GPT. El seu èxit professional va fer que la seva alma mater, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el fes doctor honoris causa l’any passat. Com a enginyer de telecomunicacions format inicialment a Catalunya, és un dels exemples que aquests dies ha constata la delegació catalana: el gran nombre d’enginyers i científics que van sorgir de la universitat pública catalana.

José María Álvarez, referent en cotxes autònoms

Passejar per San Francisco i altres ciutats de Califòrnia és com tastar al minut el futur que ja és aquí. Una de les situacions més freqüents és veure passar taxis sense conductor o repartidors autònoms que sobten el nouvingut. La recerca en vehicles autònoma ha fet un salt espectacular i un dels màxims experts en aquest fet és el caatlà José María Álvarez, director del grup de recerca d’IA en vehicles autònoms de NVIDIA. És un dels principals investigadors del món en IA aplicada a la conducció autònoma.

En les trobades amb Illa, hi eren presents molts dels grans noms catalans de Silicon Valley: Lluís García, director d’Enginyeria a Meta; Carles Felip, vicepresident d’estratègia corporativa de F5, empresa especialitzada en estratègia i que és considerada una de les empreses capdavanteres en ciberseguretat i infraestructura digital. També cal esmentar Albert Orriols, que és vicepresident d’Enginyeria de Software per als models d’IA d’Hewlet-Packard. Lidera els equips que dissenyen els softwares i els models d’IA integrats als dispositius d’HP.

Gemma Garriga: el poder femení en el lobby català

La vicepresidenta d’Enginyeria de GitHub de Microsoft, Gemma Garriga, encapçala l’equip abocat a la infraestructura d’IA a gran escala i del GitHub Copilot, un dels productes d’IA generativa que està tenint més impacte al món. Es va formar a la UPC. 

Però hi ha més dones catalanes en lideratges emergents. Com Gemma del Hoyo, formada a la Pompeu Fabra, que és la directora financera de Naturgy Renewables als Estats Units, que ha construït una carrera centrada en finançament verd i és especialista en projectes de desenvolupament d’energia sostenible. O com Mercè Barcons, a la cúpula de Hewlett-Packard, la companyia tecnològica amb seu a Palo Alto a la qual està vinculada de fa dècades.

Antònia Soler, una manresana que valora tornar

Enginyera química per la UPC, Antònia Soler és una manresana que porta deu anys a Califòrnia i hi ha fet arrels. És la cap d’inversió de la multinacional HILTI, del sector de la construcció. És de les directives que ha explicitat la possibilitat de tornar a Catalunya com a continuació de la seva carrera professional. En una entrevista a Catalunya Ràdio fa uns mesos, elogiava Barcelona com a ciutat que s’ha posat les piles en innovació. 

El català que mana molt a San Francisco 

No tots els catalans que lideren en diversos àmbits a Califòrnia treballen al sector privat. Hi ha un cas com Anna Navarro, una exdirectiva de Silicon Valley que va ser considerada una de les cent dones més influents del món, i que va deixar Califòrnia per donar el salt a la política i ser elegida diputada per Junts al Parlament. Però hi ha un altre català, al marge de Silicon Valley, que treballa en el sector públic: Guillem Vidal pertany a l’Oficina de Desenvolupament Econòmic i d’Ocupació. 

Historiador de formació, va traslladar-se a San Francisco fa dos anys i mig, amb la seva dona nord-americana. Guillem Vidal treballa com a expert a l'Oficina de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l'Ajuntament, dedicat a l'ajuda pública al petit comerç, que va quedar molt colpejat per la crisi pandèmica. San Francisco és ara governat per Daniel Lurie, un demòcrata centrista. Vidal explica a Nació que "els catalans de Califòrnia tenen ganes de fer coses i poden fer-les si es reforcen els vincles entre ells". "A vegades, molts ens sentim desaprofitats".

]]> Sat, 16 May 2026 17:02:32 +0200 <![CDATA[Trump assegura que els EUA han matat el número dos d'Estat Islàmic]]> Donald Trump ha anunciat que els Estats Units han matat el número dos d'Estat Islàmic, Abu-Bilal al-Minuki. En un missatge a Truth Social, el president nord-americà ha parlat d'un operatiu militar conjunt a la conca del llac Txad amb les forces nigerianes que ha permès "eliminar" l'actual segon comandant de l'ISIS. "En una missió meticulosament planificada i molt complexa s'ha eliminat del camp de batalla el terrorista més actiu del món", ha afirmat el president dels EUA.

“Abu-Bilal al-Minuki creia que podia amagar-se a l’Àfrica, però no sabia que disposàvem de fonts que ens mantenien informats dels seus moviments”, ha celebrat Trump en una publicació a les seves xarxes socials. "Ja no terroritzarà la gent d'Àfrica ni ajudarà a planificar operacions contra els nord-americans. Amb la mort d'al-Minuki, la planificació global de l'Estat Islàmic es veu molt reduïda".

El president nord-americà ha volgut agrair al govern de Nigèria la seva col·laboració en l’operació i ha assegurat que, des d’avui, les capacitats de l’organització terrorista han quedat “molt minvades”.

Per la seva banda, el president nigerià ha dit que “Nigèria valora aquesta aliança amb els Estats Units", que assegura que els permetrà "avançar en els objectius compartits de seguretat". "Expresso el meu sincer agraïment al president Trump pel seu lideratge i suport incondicional en aquest esforç”, ha manifestat el president nigerià.

“Felicito ambdós bàndols pel seu professionalisme i valentia, i espero que es duguin a terme més atacs decisius contra tots els enclavaments terroristes arreu del país”, ha afegit.

]]> Sat, 16 May 2026 09:40:29 +0200 <![CDATA[«Les coses aniran bé»: Illa confia que Esquerra avalarà els pressupostos]]> LOS ANGELES (ESTATS UNITS) l president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que “les coses aniran bé” i que confia en un acord amb Esquerra Republicana pels pressupostos. És la primera declaració del president després que es conegués que Esquerra Republicana ha convocat un consell nacional per a dilluns vinent per decidir si dona suport als comptes públics. Ho ha assegurat des de Los Angeles, on està en viatge institucional . 

“Un gran país necessita pressupostos”, ha refermat Illa, qui ha recordat els acords establerts amb Esquerra Republicana, i s’ha mostrat esperançat que aquests acords arribin a bon terme. Al recordar-li per la confiança que té en la militància republicana, quan fa només uns mesos la formació d’Oriol Junqueras es va acabar despenjant de l’acord, Illa ha repetit que “un gran país necessita pressupostos i que les coses aniran bé”. 

“Hi ha uns acords amb Esquerra que consistien a comprometre’ns en què en aquest període de sessions hi hauria uns pressupostos. Els puc dir que estem treballant en aquesta línia i que tinc confiança". Salvador Illa no ha volgut afegir res més sobre els pressupostos. De fet, ha mantingut un significatiu silenci des que es va fer pública la convocatòria d'un consell nacional d'ERC. Illa no vol interferir en el debat que estan fent els republicans i costa Déu i ajut als periodistes que l'acompanyen a Califòrnia que es pronunciï sobre la qüestió.

Sobre la posició dels comuns, que en les darreres hores apunten a noves condicions, Illa ha afirmat que amb aquesta formació ja hi ha un acord pressupostari “i si hi ha alguna cosa més a enraonar, sempre estarem oberts al diàleg”. Sobre l’intent dels comuns d’aturar el tren llançadera R-Aeroport, Illa no s’ha pronunciat.   

La indústria de l’entreteniment, sector estratègic

En la seva visita a Califòrnia, Aquest divendres Illa ha volat a Los Angeles per mantenir un seguit de contactes amb diverses companyies de la indústria de l’entreteniment, que ja han obert negoci a Catalunya en l’àmbit dels videojocs. Illa els ha traslladat el que el Govern està fent i els ha explicat el projecte Catalunya Media City, amb una inversió significativa per crear a les Tres Xemeneies de Sant Adrià un hub audiovisual que pot oferir una plataforma per desenvolupar els seus projectes. Illa ha explicat que ha vist sintonia davant el projecte Catalunya Media City, destacant que es disposarà del plató més gran de l’estat espanyol, que es farà a Terrassa.

Algunes dades de la indústria audiovisual de Catalunya:

  • Representa el 2,9% del PIB català
  • Compta amb 4.457 empreses
  • 45.000 llocs de feina
  • 18 universitats ofereixen programes de comunicació audiovisual. A més, l’ESCAC és una de les escoles cinematogràfiques de referència a Europa

Illa ha trobat “bona rebuda” en els seus interlocutors, afirmant el valor estratègic del sector. El president ha fet aquestes valoracions després de reunir-se amb els directors de l’estudi Infinity Ward, Jack O'Hara i Mark Grigsby, en els qui ha trobat una percepció positiva de cara a ampliar el seu negoci a Catalunya. “Ho tenim tot per liderar una època de progrés i de futur -ha dit- i teixir relacions més estretes amb Califòrnia en tots els àmbits, també en el de l’entreteniment, hi ajudarà”. 

El president català ha assenyalat que moltes de les companyies amb les quals manté contacte aquests dies ja estan treballant a Catalunya. Aquesta tarda s’ha trobat amb directius de Lionsgate, una de les grans productores cinematogràfiques de Hollywood. També ha mantingut una trobada amb alts directius de Walt Disney. Illa s’ha reunit amb Eric Schrier, president d’Estudis i d’Estratègia Global de Disney, Kristen Finney, responsable d’Estratègia Internacional i Daria Cercek, presidenta de Disney Live Action, entre d’altres.    

]]> Sat, 16 May 2026 08:34:32 +0200 <![CDATA[Mor un motorista de 26 anys en un xoc amb un camió al nus de la Trinitat]]> Un motorista de 26 anys ha mort aquest divendres al migdia en un xoc amb un camió que ha tingut lloc a la ronda Litoral, a l'altura del nus de la Trinitat. Segons informa l'Ajuntament, el sinistre s'ha produït cap a un quart de tres, i el punt del xoc correspon al districte de Sant Andreu. Dotacions de la Unitat Central d'Atestats de Trànsit (UCAT) de la Guàrdia Urbana s'han desplaçat a l'indret per fer l'atestat i esclarir les causes del sinistre. També han actuat efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). El consistori informa que aquesta és la sisena víctima mortal en sinistre de trànsit a la ciutat aquest 2026.

]]> Fri, 15 May 2026 21:51:22 +0200 <![CDATA[15-M: de la revolta a la impotència política]]> Ara fa quinze anys, el maig de 2011, la taxa d'atur juvenil a Catalunya era del 43,8% (avui és del 19,3%). A Espanya, fregava el 47%. Els pressupostos generals de l'Estat havien consagrat retallades inèdites. L'austeritat es va blindar l'agost de 2011 amb una reforma exprés de l'article 135 de la Constitució espanyola acordada amb nocturnitat pel PSOE i el PP. A Catalunya, la Generalitat es va posar al capdavant de les retallades, amb una notable convicció inicial, i va aprovar una reducció de la despesa que va implicar tancament de llits hospitalaris o la disminució dels pressupostos educatius, entre d'altres.

El context d'empobriment, atur massiu, execucions hipotecàries i retallades va generar una onada de desesperança i d'indignació, especialment concentrada en la gent jove. Les revoltes antiausteritat, tal com ha passat en altres països que han patit aquesta mena de teràpies de xoc, es van estendre ràpidament per tot l'estat a partir d'una espurna. Vist en perspectiva, tot i la seva extensió i durada, es podria dir que les del 15-M van ser protestes prou moderades, atesa la situació. Només cal comparar-les amb les dels jupetins grocs a França.

Tot i que l'arrel de les protestes era clarament socioeconòmica, les reivindicacions del 15-M van ser fonamentalment polítiques. Més que de desigualtats, redistribució i retallades -que també-, es parlava de corrupció i de reformes del sistema institucional i de partits. Paradoxalment, en aquell moment, el bipartidisme PSOE-PP havia arribat al seu màxim històric. El 2008 van sumar el 83,8% dels vots a nivell estatal, i el 92% dels escons al Congrés i a final de 2011 van sumar encara un 73,4% del vot entre tots dos.

Una convergència de malestars

En el moviment del 15-M hi van convergir malestars molt diversos, i els va connectar amb els moviments socials d'esquerra radical que habitualment operen en els marges. Però la magnitud de la crisi i de l'austeritat va dur al descrèdit del bipartidisme i els va posar al centre d'un moviment de protesta de masses, i d'un estat d'ànim àmpliament compartit, que era la indignació.

La traducció política institucional d'aquell moviment no fou immediata. Va arribar a partir de les eleccions europees de 2014 i, sobretot, amb les eleccions municipals de maig de 2015 i les generals de desembre d'aquell mateix any. A Catalunya el procés dominava bona part de la conversa, però els efectes electorals del 15-M també es van fer sentir amb força.

En l'àmbit municipal va tindre una traducció en termes de poder institucional directa però diversa: des d'Ada Colau a Joan Ribó, Dolors Sabater a Badalona o Maties Serracant a Sabadell, entre molts d'altres. A l'estat, les alcaldies de llocs com Madrid, Saragossa, Cadis o A Coruña van anar a parar a llistes vinculades a aquesta onada.

Més enllà de Podem

La diversitat de configuracions d'aquests ajuntaments ja dona pistes que la traducció electoral del 15M va més enllà de Podem, però és inqüestionable que el partit encapçalat per Pablo Iglesias en fou el principal protagonista. El desembre de 2015 va recollir més de 5 milions de vots i es va quedar a menys de 2 punts de fer el famós sorpasso al PSOE. IU havia obtingut el 3,67% i, per tant, la suma de tots dos hauria superat un PSOE que en aquell moment estava en retrocés i cada cop més confinat a un electorat més envellit.

Davant la irrupció d'aquesta nova onada, els actors tradicionals de l'esquerra, des d'ICV a IU, es van ressituar com bonament van poder, amb manifesta incomoditat, però amb un instint de supervivència propi de les organitzacions polítiques de llarga durada que les han vistes de tots colors. Tanmateix, l'operació d'Unides Podem, que en la repetició electoral de 2016 pretenia arrabassar al PSOE definitivament el lideratge de les esquerres estatals, no va funcionar. I es van començar a veure els límits electorals d'aquella onada.

De fet, el principal hàndicap per a les expressions polítiques del 15-M fou probablement l'esgotament tan ràpid del cicle de protestes. A diferència del procés, que es va allargar ben bé una dècada, el seu cicle mobilitzador va ser molt més efímer. Els estudiosos dels moviments socials expliquen que, quan els carrers es buiden, la institucionalització dels moviments no és senzilla.

Dificultat de governar i travetes

A més, la manca de quadres amb experiència institucional posa els nous actors polítics en desavantatge. De fet, això va donar una oportunitat als partits tradicionals de l'esquerra, que tenien molts pocs votants i poca credibilitat, però sí quadres amb experiència. I quan arriben al govern, les dificultats objectives per complir el que s'ha promès, la lentitud i inèrcia conservadora de l'administració pública, i la guerra mediàtica i judicial constant de la dreta ho fan tot encara més difícil.

En el cas de Podem, a aquestes dificultats estructurals cal sumar-hi una arrelada tradició caïnita de l'esquerra madrilenya, que no va tardar a emergir. No fou només l'enfrontament clàssic entre pragmàtics i radicals. Els personalismes i les batalletes entre capelletes de dins de la M-30 van llastar el recorregut polític d'aquell partit des de ben aviat. I continuen fent-ho avui en dia. Els protagonistes van canviant en cada temporada, però des del primer enfrontament entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón a la complexa constel·lació d'avui, ha sigut una trama recurrent.

El marc de l'anomenada nova política, a més, era especialment propici per a aquesta mena de dinàmiques, perquè es va accentuar molt el personalisme. Davant de l'absència d'organitzacions polítiques ben estructurades, celebrada per alguns com "el triomf de les multituds" [sic], les "xarxes horitzonals" [sic] i la "política de moviment" [sic], el que quedava sovint era poc més que referencialitats individuals amb molts seguidors a les xarxes. Es van arribar a substituir els logos i sigles per cares dels líders a les paperetes electorals.

L'assalt ràpid havia de ser personalista

Però això, més que una fatalitat inevitable, va ser fruit d'una decisió estratègica conscient. La popularitat (sovint efímera) de determinades figures els donava un avantatge comparatiu dins del seu món que van decidir d'explotar a fons. I van apostar estratègicament per una hiper-centralització i per no gastar esforços a construir una organització amb capil·laritat i arrelament territorial. No és fàcil: els processos organitzatius són complicats i lents, desgasten i fan perdre energies. I els líders de Podem en aquell moment el que venien era un assalt ràpid al poder i no volien un partit sinó una maquinària de guerra electoral (sic).

Vist en perspectiva, probablement fou el gran error d'aquell espai. No sabem què hauria passat si aquella energia política s'hagués transformat en una xarxa d'organitzacions arrelada i sòlida. Potser tampoc se n'haurien sortit perquè en temps líquids és una mica contracultural això de fer organitzacions. Però sí que sabem què ha passat perquè no ho feien: ho van dominar tot les capelletes, escissions, escissions de les escissions, coalicions de les escissions, escissions de les coalicions i coalicions de les coalicions d'escissions.

Gramsci i el valor dels partits

Potser sorprèn aquesta renúncia d'un espai polític encapçalat per algunes figures que se'ns han presentat de vegades com a hereus intel·lectuals de la tradició gramsciana. Per a Antonio Gramsci, la construcció d'un partit no era una simple qüestió d'enginyeria electoral, sinó un acte de creació històrica. El partit és vist per Gramsci com l'únic instrument capaç de transformar una massa fragmentada en un agent polític conscient.

Segons Gramsci, el partit no és només una eina per guanyar eleccions o accedir al poder, sinó una institució que ha d'impulsar una “reforma intel·lectual i moral” de la societat, construint una "nova cultura" capaç de desafiar l’hegemonia de les classes dominants. Gramsci també deia que en el context occidental, amb societats civils complexes i ben estructurades la fórmula no era la de l'atac frontal sinó la de la guerra de posicions, construir gradualment una hegemonia alternativa mitjançant aliances i consensos, ocupant espais culturals i socials abans de conquerir el poder estatal.

En realitat, però, més que gramsciana, la principal influència italiana de l'esquerra madrilenya ha estat més aviat la de la tradició "operaista" i autònoma, en la seva versió representada per Antonio Negri. És un corrent polític més minoritari, però que ha tingut una gran influència política en els cercles de l'esquerra madrilenya dels que neix Podem. Aquesta tradició política, vinculada en origen a la crisi dels anys 70 a Itàlia i els sectors a l'esquerra del PCI dels anys de plom italians, considera que el partit gramscià havia esdevingut un instrument d’integració de la classe obrera dins l’Estat, perdent el seu potencial emancipador.

La praxi, la lluita i l'organització

A partir de la “revolució copernicana” formulada per autors com Mario Tronti, es planteja que primer hi ha la praxi, la lluita, i després ja ve l'organització. En aquest marc, el partit és vist com una estructura burocràtica que sempre arriba tard i intenta domesticar la força creativa de les masses. Davant la idea gramsciana d’una lenta construcció d’hegemonia a través de la “guerra de posició”, Negri i altres autors hi veuen el risc d’una deriva d'integració al sistema i defensen, en canvi, la necessitat d’un contrapoder immediat i material.

Com és evident, de tot aquest còctel ideològic, l'entorn de Podem en va agafar només alguns elements. I els va barrejar amb altres influències decisives com la del populisme llatinoamericà. Però en tot cas, el rebuig o l'escepticisme a l'adopció de la forma clàssica de partit és evident. De fet, el mateix Iñigo Errejón, un dels principals ideòlegs d'aquest espai ho explica de manera molt explícita en el seu llibre Con todo: "Sempre és millor una espurna que una estructura, una explosió d'energia que el seu sediment, desendreçar-ho tot que convertir-lo en una catedral immòbil" (p.118).

La fortalesa de les esquerres nacionals

A la pràctica, això ha portat on ha portat. Quinze anys després, les forces d'esquerres que millor han resistit el pas del temps són les que tenen estructures capil·lars i ben arrelades, i referencialitat política i organitzativa. Espais polítics estables i duradors, amb els que la gent s'hi pot identificar. Compromís, Més per Mallorca, el BNG, EH Bildu, Esquerra Republicana, la CUP o la Chunta Aragonesista són espais i organitzacions que, poden passar moments més brillants o més decadents, però representen espais sociopolítics ben definits i articulats. No són castells de cartes construïts sobre el no-res.

Amb tot aquest aprenentatge a la motxilla, és més difícil d'entendre que quinze anys més tard encara hi hagi qui vulgui retornar la conversa estratègica de les esquerres al terreny de la popularitat individual, dels lideratges mediàtics i de xarxes, i a la tragicomèdia eterna de les coalicions d'escissions i de les escissions de coalicions. Segurament, l'esperit del temps va per una altra banda. 

]]> Sat, 16 May 2026 15:15:14 +0200 <![CDATA[Què és l'R-Aeroport i per què genera polèmica?]]> En els darrers dies s'ha començat a parlar molt de l'R-Aeroport. Una protesta d'usuaris a l'estació de passeig de Gràcia i la condició dels Comuns de reformular-la per aprovar els pressupostos han tornat a posar sobre la taula un projecte que, si no hi ha endarreriments, s'hauria de posar en funcionament el 2027.

La primera línia de Rodalies operada per FGC

A l'espera que es concreti quan FGC passarà a operar l'RL4 entre Lleida i Manresa -i Terrassa-, l'R-Aeroport s'ha de convertir en la primera línia del nucli de Rodalies Barcelona que assumeix l'empresa de la Generalitat.

Es tractarà d'un servei llançadora entre Barcelona i l'aeroport del Prat. A la ciutat comtal arrencarà a Sant Andreu i, després de travessar la ciutat pel túnel de l'R2, arribarà al Prat de Llobregat. A partir d'allà, utilitzarà un ramal subterrani de nova construcció que passarà per la T-2 -on actualment ja arribava Rodalies- i acabarà a la T1 -que només tenia connexió amb la línia 9 del metro-. Fins ara, els viatgers que optaven per Renfe havien d'agafar un autobús per canviar de terminal.

La nova infraestructura serà d'Adif -malgrat que els trens seran operats i tindran la imatge de FGC- i això, en principi, suposarà desmantellar bona part de l'actual línia entre el Prat i la T-2, un fet que entitats com l'associació Promoció del Transport Públic consideren un error.

L'R-Aeroport, en xifres

  • Recorregut: 22,7 km de longitud (inclou un nou tram de 4,5 km)
  • Temps de recorregut: 20 minuts des de Passeig de Gràcia
  • Freqüència: 1 tren cada 15 minuts per sentit
  • Estacions: Sant Andreu, la Sagrera, el Clot, Passeig de Gràcia, Barcelona Sants, Bellvitge, el Prat, Aeroport T2 (nova estació) i Aeroport T1 (nova estació)
  • Inversió: 400 milions d'euros

Crítiques a la nova R-Aeroport

Les crítiques a l'R-Aeroport no són recents. Ja el 2015 la mateixa PTP va advertir que “dedicar capacitat del túnel de passeig de Gràcia a una línia Barcelona-Aeroport aniria en detriment de la resta dels serveis de Rodalies”. En aquest sentit, la nova línia tindrà una freqüència de 15 minuts per sentit i, per tant, s'afegiran als 14 serveis actuals que situen aquesta infraestructura "al límit de capacitat", segons explica el seu portaveu Adrià Ramírez.

Actualment, és l'R2Nord -que comença a Sant Celoni o Granollers- la que arriba a la T-2. Aquests serveis deixaran d'arribar-hi i acabaran a Castelldefels. D'aquesta manera, els quatre trens per hora s'afegiran a l'oferta actual d'un túnel que també inclou els serveis Regionals cap a Girona i cap al Camp de Tarragona.

  • Protesta contra l`R-Aeroport a l`estació Passeig de Gràcia

La contraproposta era allargar l'R4Nord -que des de Manresa, Sabadell i Terrassa passa per plaça Catalunya, túnel que té fins a 18 trens per hora- fins al nou ramal de l'aeroport i aprofitar l'antic per fer-hi acabar l'R11 procedent de Figueres i Girona. D'aquesta manera, tant el Vallès Occidental com l'Oriental tindrien connexió directa amb la infraestructura i, al mateix temps, s'evitaria saturar encara més el túnel de passeig de Gràcia.

Aquesta setmana, diverses entitats de promoció del transport públic i contra l'ampliació de l'aeroport van realitzar una acció de protesta contra “una línia per al turisme que perjudicarà encara més els usuaris de Rodalies”. A més, Ramírez recorda que són 400 milions d'euros d'inversió -malgrat que ja hi arriba metro i Rodalies-, en un context on hi ha actuacions molt prioritàries que no acaben d'avançar.

Per la seva banda, el Departament de Territori, que té previst a llarg termini fer arribar l'R-Aeroport fins a Terrassa, no ha fet cap valoració sobre la condició dels Comuns de reformular-ne la posada en servei per tal d'aprovar els pressupostos.

]]> Fri, 15 May 2026 20:52:45 +0200 <![CDATA[Bad Bunny i la substitució lingüística]]> Els concerts de Bad Bunny a l’Estadi Olímpic ja són a la cantonada, la setmana que ve, i hem parlat prou de la seva aposta per una música llatina on es troben els nous llenguatges urbans i els tradicionals, l’electrònica "reggaetonaire" i gèneres amb més història com la salsa, la bomba i la plena. No tant, en canvi, de la lectura en clau catalana del seu discurs en defensa de la identitat cultural i lingüística de Puerto Rico. 

Hi ha una escena en el vídeo (de gairebé 13 minuts) que acompanya el seu darrer àlbum, Debí tirar más fotos, que als catalanoparlants ens pot fer somriure, o tot el contrari: un senyor gran (figura encarnada pel cineasta i actor nonagenari Jacobo Morales) entra en un establiment de fast food de San Juan i, a la barra, topa amb una damisel·la perfectament "gringa" que amb prou feines pot dir quatre paraules en castellà i que no sap de què li parla quan ell li demana menges típicament porto-riquenyes, com ara un “queso de papa”, o “papa cheese”, o com dimonis vulgui dir-ne la dependenta per tal que li faci el favor de servir-l’hi. El tràngol se supera gràcies a un empleat nadiu que ha escoltat la conversa des de la cuina i que es presta a fer-li allò que l’home demana, a qui veiem desconcertat per la situació.

Com de diferents es veuen les coses si ets en un cantó o a l’altre de la línia del conflicte. Els mateixos que es poden mirar amb simpatia aquest vídeo, pels qui defensar l’espanyol a Puerto Rico és admirable i fins i tot heroic, tal vegada li capgiren el significat de la resistència cultural quan parlem de catalanoparlants que miren de fer valdre els seus drets més elementals a casa seva: rondinaires, victimistes, contraris al progrés. És clar que són situacions diferents, sempre ho són, però hi ha un comú denominador en el terreny de les sensacions: considerar-te atropellat, poc respectat, en fals en el teu país. 

S’ha comentat prou el discurs de Bad Bunny contra la gentrificació i la conversió d’un territori popular en producte immobiliari elitista, ben visible a cançons com ara Lo que le pasó a Hawaii. El seu missatge de defensa de l’illa inclou, però, aquest altre ingredient, de la qual no s’ha parlat tant, ni a Espanya ni a Catalunya. Preval la idea triomfal que Bad Bunny és un gran propulsor de la llengua espanyola a escala global, la qual cosa és certa, com hem pogut apreciar en gestes com l’actuació a la Superbowl, al quilòmetre zero de la cultura estatunidenca. 

De passada, hem hagut de suportar que els qui més inflen el pit amb l’expansió planetària de la llengua espanyola sovint siguin els mateixos que s’obstinen a distingir el català del valencià, el mallorquí, l’eivissenc, el formenterenc i el fragatí (per no parlar de certs esperpents nominals encunyats a terres aragoneses). A tots ells cal convidar-los a llegir amb calma i la ment oberta les lletres de Bad Bunny, que no parlen només de Puerto Rico. Que ho facin, però, acompanyats d’un exemplar del diccionari de paraules porto-riquenyes que va publicar l’any passat la lingüista Maia Sherwood Droz, que ben segur el farà servei.

]]> Fri, 15 May 2026 20:36:52 +0200 <![CDATA[Fernando Carrera serà el candidat del PSC a l'alcaldia de Badalona]]> El PSC ja té candidat per a Badalona. Fernando Carrera, que ja exercia com a líder del partit al consistori, intentarà plantar cara a Xavier Garcia Albiol a les eleccions municipals del 2027. Així ho ha comunitat aquest divendres el partit després d'un procés de recollida d'avals que Carrera ha superat mentre que un segon candidat, un militant històric socialista a la ciutat, no ha superat el llindar. D'aquesta manera, Carrera ha estat proclamat candidat als comicis locals sense necessitat de celebrar primàries. Exassessor de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona, Carrera ja va presentar-se com a número tres de la llista del PSC a les eleccions del 2023. Amb la marxa de l'exalcalde Rubén Guijarro, Carrera ha exercit de president del grup al consistori i és primer secretari de l'agrupació socialista de Badalona. El nomenament de Carrera com a candidat s'afegeix al d'Albiol per part del PP, Àlex Montornès per part d'ERC i probablement Aïda Llauradó repetirà amb els Comuns. Queda per saber si Dolors Sabater repetix amb Guanyem i si Junts, Vox i Aliança Catalana presenten candidat. Informa Lluís Girona.

]]> Fri, 15 May 2026 18:44:44 +0200 <![CDATA[L'OMS manté en vuit els positius totals per hantavirus]]> L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha situat en deu els casos d'hantavirus pel brot en el creuer MV Hondius, vuit dels quals estan confirmats i dos són probables. Fins ara s'havia informat d'onze casos en total, però l'organització ha indicat aquest divendres que el passatger dels EUA, la prova del qual, d'entrada, no va sortir concloent,finalment ha resultat ser negatiu. En roda de premsa, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom, ha reiterat que poden sorgir nous contagis perquè el període d'incubació és de sis setmanes, però ha ressaltat que "les mesures de control estan funcionant".

Està previst que la tripulació del creuer, que continuen sense símptomes, arribi als Països Baixos dilluns. L'OMS continua recomanant 42 dies de quarantena des de l'última exposició al virus, però deixa en mans de les autoritats de cada país com s'ha de realitzar l'aïllament i quant de temps ha de durar. Tot i això, tant Van Kerkhove com Adhanom han reiterat que el risc de contagi per a la població en general és baix.

Pel que fa al temps que pot romandre el virus al cos dels contagiats, la directora de prevenció ha admès que hi ha una evidència científica limitada, i que ho estan investigant. Així mateix, continuen treballant a esbrinar com i a on es van contagiar els dos primers positius, i com es va propagar el virus per dins del vaixell: "Les nostres prioritats són continuar fent un seguiment actiu de l'estat dels casos confirmats i sospitosos, continuar entenent millor l'epidemiologia d'aquest virus, i fomentar la col·laboració científica per a una atenció clínica òptima dels pacients infectats", ha subratllat el director general de l'OMS.

El passatger espanyol evoluciona favorablement

El passatger espanyol del creuer MV Hondius positiu per hantavirus es troba millor i ja està "gairebé asimptomàtic", ha assegurat la ministra de Sanitat, Mónica García. En declaracions a TVE, la ministra ha celebrat aquest divendres les "bones notícies", després que l'home, que té 70 anys, presentés dificultat respiratòria fa uns dies i necessités oxigenoteràpia. García ha assenyalat que l'home continua aïllat a l'hospital militar Gómez Ulla de Madrid i evoluciona favorablement.

La ministra ha explicat que es tracta d'una "bona notícia" perquè és quan hi ha símptomes quan el nivell de transmissió és més alt. Tot i això, ha remarcat que cal esperar que desapareguin del tot i continuar fent PCR fins que el resultat sigui negatiu. Quan això passi, el pacient passarà a seguir un altre protocol.

 

]]> Fri, 15 May 2026 18:13:03 +0200 <![CDATA[«Hem d'operar en l'economia amb les eines que tenim perquè si n'esperem més de Madrid serà molt lent»]]> Fa anys que diversos economistes comparteixen, des del compromís amb el país, preocupació i diagnòstic sobre la marxa de l'economia catalana i l'aposta per sectors de poc valor afegit i salaris baixos, com el turisme o la càrnia. Un és Modest Guinjoan (Riudoms, 1954), assessor d'empreses i professor de la UPF i que fa uns mesos ja va publicar l'assaig Créixer o progressar alertant que el creixement del PIB no sempre anava associat a una millora de les condicions de vida, més si se sostenia en l'increment poblacional. Ara, ell i altres sis experts han posat les idees en comú a l'informe Fènix, que divendres es va presentar i que pretén sacsejar el debat públic sobre les apostes estratègiques de la nostra economia amb conceptes com els "salaris altament subvencionats".  

Què motiva la publicació de l'informe i quin recorregut esperen que tingui en l'àmbit polític, sindical o patronal?
Ens preocupa l'economia catalana i el futur del país i de la societat. Com a persones implicades ens agrada observar i constatem que les coses no estan ben orientades. D'aquí la idea d'una reflexió coral per aprofundir i donar la nostra opinió, tan vàlida com moltes altres perquè no som dogmàtics. L'informe respon a la voluntat d'aportar informació, anàlisi i idees. Ens agradaria que s'ho escoltessin els sindicats, les patronals i les institucions. Que els poders polítics en prenguessin nota seria ideal.

Vostès diuen que Catalunya pot créixer més i que podria assumir més despesa d'aigua, més habitatge, més densitat de població... però que no és bo i quan ho hem fet no ha anat bé.
Podem créixer ad infinitum i, segurament podríem, tot i que no ad infinitum, cobrir serveis i infraestructures bàsiques. Però el que hem de valorar és de què serveix. Si vol dir tenir un PIB per càpita que cada vegada està més distanciat del nostre entorn això ens durà al col·lapse dels serveis públics. Si creixem i no arreglem les infraestructures, plourà sobre mullat si no posem límits.

A l'informe assenyalen una sèrie de sectors, com el carni o el turístic, per pagar sous baixos i ser subvencionats. Aquests sectors són no un monocultiu però sí molt rellevants a Osona, a Ponent o als municipis de costa. És possible decréixer i que aquestes comarques se'n surtin?
No es pot fer d'avui per demà, és una cursa de llarg recorregut. El que és important és tenir una idea d'on es vol arribar. I el que cal per nosaltres és que desapareguin aquestes activitats clarament subvencionades, més encara en casos com els que cita on els beneficiaris no són ni tan sols els locals. El beneficiari del porcí són els consumidors xinesos i d'altres països. Que des d'aquí se subvencionin permetent que paguin sous baixos perquè puguin ser més competitius i vendre més barat del que tocaria productes fets aquí vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona.

En canvi, salven alguns sectors també subvencionats diguem, com el de les cures o l'agricultura... 
És que en aquest cas els beneficiaris són els residents a Catalunya. És a dir, tu dius, jo pago el menjar i el beure, o una part del menjar i el beure, dels meus conciutadans. Però si vull pagar el menjar i el beure dels ciutadans d'arreu del món oferint per exemple un turisme low cost és per pensar dos cops si ens surt a compte tanta generositat.

Vostès critiquen el turisme, però empeny altres sectors com l'alimentació, la cultura, els mobles... 
És cert, però el que expliquem també que el turisme més nociu és el de sol i platja, el de caràcter massiu, que té els preus més baixos i salaris subvencionats i que es beneficia dels contractes fixos-discontinus d'una manera flagrant.

  • Modest Guinjoan, fotografiat aquesta setmana a un Hotel del centre de Barcelona

L'informe fa una mirada economicista -és el que toca perquè són economistes- sobre la immigració. Però també és un tema de drets humans i lliure circulació de persones.
Sí, en aquest tema nosaltres no hi hem d'entrar perquè forma part de l'agenda política i això no és cosa nostra. En canvi, sí que creiem que podem entrar, i de fet les propostes van en aquesta línia, a l'àmbit econòmic. Si crees llocs de treball en sectors subvencionats, i on els requisits de qualificació són nuls tot això és contrari a la generació de valor afegit. A Àustria o a Suïssa els cambrers tenen uns sous que són tres o quatre vegades els d'aquí. Quan un entra en aquesta dinàmica de crear llocs de treball amb primer que passi i amb salaris baixos això ens aboca a recórrer a una oferta de mà d'obra internacional que és inesgotable. Per sort hi ha el salari mínim interprofessional; si no seria pitjor. D'aquí ve que nosaltres proposem l'augment del salari mínim interprofessional per evitar aquestes situacions.

A Catalunya hi ha debat sobre la immigració i hi ha forces polítiques que la situen com un problema o fan discursos xenòfobs. Els fa por que un informe d'aquestes característiques sigui utilitzat per demonitzar el treballador immigrant més que no pas a l'empresari que s'enriqueix gràcies als salaris subvencionats?
No ho hauria de ser. Si se'l llegeixen desmenteix aquesta hipòtesi. Hi ha empresariat que se'n beneficia, però també és cert que hi ha treballadors que altrament no treballarien i se'n beneficien, encara que sigui amb salaris baixos. Proposem modificar l'entorn normatiu per evitar una cosa i l'altra. Un lloc de treball ha de ser, per anar bé, com més qualificat i més ben pagat, millor. No n'hi pot haver sense salaris dignes. I si augmenten els preus, doncs mala sort. Estem corregint una ineficiència, una subvenció que estàvem donant a treballadors i empresaris que són injustes.

Per què es diu que incrementar el salari mínim empenyerà els altres cap amunt?
És inevitable que els salaris negociats en convenis agafin com a referència el salari mínim interprofessional. Probablement, hi podria haver un relatiu creixement global dels costos salarials. Tot i això, l'experiència també demostra que l'augment dels salaris mínims dels darrers anys no ha tingut una gran incidència sobre els convenis col·lectius. És una creença que no la suporta l'anàlisi en profunditat.

Quin hauria de ser el salari mínim català?
No ho puc respondre. Però sí que sé que hauria de ser diferencial de la resta de territoris. Si ara a Espanya és 100, a Catalunya hauria de ser com a mínim de 130.

Abans parlàvem de les cures o l'agricultura com a sectors en termes socials subvencionables diguem-ne pel seu impacte positiu. N'hi ha més?
Tots els que són consum interior, com la vigilància d'edificis, la jardineria, la construcció... es beneficien de salaris subvencionats. Però per això volem una balança fiscal d'aquests sectors per tal de conèixer en quin punt està la subvenció i si s'han d'introduir mesures correctives. El que veiem innegociable és que les primeres correccions i urgents s'apliquessin als sectors que tenen com a beneficiaris residents a altres països. L'exportació de béns que es fan amb salaris subvencionats al porcí o amb el turisme de sol i platja.

Miquel Puig, un altre dels autors de l'informe, va escriure Els salaris de la ira. Aquests salaris baixos expliquen el malestar social?
Li hauria de demanar a ell, però no crec que generin malestar. El que els salaris baixos generen és una atracció de mà d'obra infinita. Al món hi ha milions de persones disposades a treballar per qualsevol retribució. És això el que s'ha de corregir. S'ha de fixar un topall. I el salari mínim interprofessional, com més alt sigui, més digne serà el seu tractament. Una cosa són els assalariats, però què passa amb els autònoms d'aquí o de fora? Les ungles, els bars, les fruiteries, els restaurants, els 24 hores... Aquests sectors estan transformant el paisatge urbà i tenen un tractament fiscal dubtós. Estan plens d'autònoms i treballen familiars i tot això es fa sense control. En qualsevol país desenvolupat s'ha de fer complir la llei i tot això serien negocis més fiscalitzats i controlats.

Parleu, de fet, de més control, més compliment dels convenis col·lectius... Però com li podem donar la volta sense tenir pràcticament competències en política econòmica i un marc propi de relacions laborals?
En política econòmica tenim més competències de les que ens pensem. En el cas del turisme, per exemple l'impost d'estades turístiques. L'impost de patrimoni és propi, si bé no podem gravar les grans fortunes i això no forma part del desideràtum sinó del negociàtum. Els ajuntaments tenen capacitat de donar permisos per obertura d'establiments i els poden inspeccionar. La Generalitat també té capacitat normativa per intervenir més del que ens pensem. De vegades només tramitant permisos i llicències i vigilant el compliment ja es fa molt. És cert que no tenim peces d'instrumentals potents, però hem d'operar amb les eines que tenim perquè si esperem que vinguin les coses de Madrid serà molt lent. 

Aquesta degradació i empobriment que descriu l'informe de l'economia catalana els darrers 25 anys ha conviscut amb l'arribada de l'euro. Hi té alguna cosa a veure?
No n'ha tingut massa. L'arribada de l'euro va provocar una correcció puntual de preus a l'alça en el marc de l'adaptació a un nou entorn, però crec que no ha tingut incidència en el que expliquem. 

  • Modest Guinjoan, fotografiat aquesta setmana a un Hotel del centre de Barcelona

La competència del salari mínim és estatal i ni els partits ni els sindicats espanyols la volen transferir. Creu que és possible per la via concertació social a Catalunya?
Absolutament. Hi ha països on el salari mínim no existeix, però tenen convenis col·lectius que fixen salaris molt més dignes dels que fixem lliurement aquí. En absència d'una concessió per part de l'Estat, els sindicats haurien de posar-se les piles per tal d'aconseguir nivells salarials d'acord amb el cost de la vida.

Un dels problemes que assenyaleu són les baixes mèdiques i una de les solucions que doneu són els copagaments amb els peatges o altres serveis. Això ha tingut molta contestació. Creieu que ara és moment d'obrir el debat?
Hauria de ser lògic perquè la Generalitat i l'Estat no tenen un ral. Catalunya presta serveis sanitaris col·lapsats amb llistes d'espera interminables. El 30% dels catalans paga mútua per tenir un servei més ràpid. A les autopistes hem eliminat peatges, però les tenim col·lapsades. El copagament per ús és imprescindible i no vol dir, lògicament, pagar tot el cost. És també una mesura dissuasiva per evitar l'abús.

Un dels projectes econòmics d'impacte que hi ha damunt la taula és ampliar l'aeroport del Prat per passar de 55 a 80 milions de passatgers. A l'informe no en parlen, però és oportú i compatible amb el decreixement turístic que reclamen?
Òbviament, no. Però sí que és compatible amb els interessos d'AENA, que té interès que vingui cada vegada més turisme. Personalment, crec que és un despropòsit que el nostre Govern subscrigui un projecte d'aquest tipus per les implicacions que té en tots els àmbits.

  • Modest Guinjoan, durant l'entrevista amb Nació
]]> Sat, 16 May 2026 13:05:44 +0200 <![CDATA[Barcelona es prepara per al Tour amb una «festa major» amb més de 60 activitats]]> L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest divendres el que ha anomenat Festa Major del Tour, més de 60 activitats culturals, comercials, gastronòmiques i esportives per donar la benvinguda a la gran volta ciclista francesa. Aquestes propostes es desplegaran pels deu districtes de la ciutat del 26 de juny al 5 de juliol, quan la segona etapa arribarà a Montjuïc. L'Ajuntament vol que aquesta celebració sigui excepcionalment enguany una tercera gran "festa major" a la ciutat, després de Santa Eulàlia i la Mercè, i l'alcalde, Jaume Collboni, ha avançat que tindrà pregoner, però no n'ha revelat encara el nom.

El dissabte 4 de juliol la capital catalana acollirà la primera etapa del Tour de França, amb una contrarellotge per equips en un circuit amb Montjuïc com a protagonista, i per celebrar aquesta arrancada històrica de la competició a la ciutat, el consistori ha impulsat una sèrie d’activitats els dies previs. En aquest sentit, l’alcalde Collboni espera que els carrers s’omplin “no només dels millors ciclistes del món”, sinó també d’activitats que motivin la ciutadania a viure la gran volta francesa.

La programació inclou deu concerts als escenaris principals de la festa, ubicats a la plaça de la Catedral (Barri Gòtic) i a la plaça Margarida Xirgu (Poble-sec). Doctor Prats, Ladilla Rusa, Suu, Sexenni, 31 FAM i Sidonie seran alguns dels grups musicals que hi actuaran.

També participaran de la festa 8 companyies d’arts escèniques i dansa i hi haurà 18 actuacions al carrer i una producció itinerant, Le Tour on Tour: una carrossa-espectacle que recorrerà els deu districtes entre el 27 de juny i el 2 de juliol, amb música i teatre de carrer i que ha estat liderada pel creador escènic Sergi Ots. A més, s’han programat balls de gegants, una diada castellera i altres propostes de cultura popular.

Els responsables municipals han indicat que les activitats implicaran catorze eixos comercials, 40 mercats municipals i gremis, 6 centres comercials i que hi haurà més de 2.500 comerços engalanats.

Collboni ha assenyalat que, com tota festa major, aquesta avantsala de la cèlebre competició ciclista arrancarà amb un pregó, però ha volgut mantenir el misteri de qui el pronunciarà i només ha apuntat que és una figura “molt coneguda a la ciutat i més enllà” i “molt aficionat al ciclisme i al Tour”.

El "Pa del Tour", una fusió de cultures

En la presentació de la festa, també s’ha presentat el "Pa del Tour", iniciativa de l’Ajuntament i el Gremi de Flequers de Barcelona. Creat pel forner Enric Badia del Forn Elias, és un panet en forma de roda ciclista i entre els ingredients hi ha tomàquet sec i formatge Comté, per fusionar les cultures catalana i francesa. El Gremi de Flequers posarà la recepta a disposició de tots els forns de la ciutat perquè el pa pugui arribar a molts barris.

]]> Fri, 15 May 2026 17:01:44 +0200 <![CDATA[La pròrroga de les concessions del bus interurbà «oblida» l'atenció en català]]> Polèmica per la pròrroga de les concessions del bus interurbà, que es votarà aquesta setmana vinent al ple del Parlament. Plataforma per la Llengua ha reclamat que la pròrroga incorpori clàusules per garantir l'atenció en català, tal com ha exigit l'entitat a través de les xarxes socials. L'entitat denuncia que el text que ha de passar per la cambra ignora els drets lingüístics dels usuaris del transport públic i, per aquest motiu, ha iniciat converses amb els grups parlamentaris. Plataforma per la Llengua vol que es garanteixi "plenament" l'ús de la llengua catalana en l'atenció oral, escrita i digital i defensa que es tracta d'un "dret essencial". Les concessions afectades per la pròrroga fins al 2034 son les que presten empreses com Moventis, Sagalés, Monbus, Teisa o Alsa, entre altres.

Les actuals concessions d'autobusos interurbans acaben el 2028. De fet, ja són una pròrroga del 2003 de les realitzades en ple franquisme, majoritàriament a la dècada dels 60. Fins fa poc temps, tot apuntava a la convocatòria de concursos per tal d'adjudicar un servei cada vegada més utilitzat, entre altres, per les crisis de Rodalies. Finalment, el Govern ha optat per allargar les actuals sis anys més. Això sí, ho condiciona a un ambiciós pla de descarbonització: d'aquí a dos anys i mig el 75% dels vehicles hauran de ser elèctrics, híbrids, de gas o, en el pitjor dels casos, de baixes emissions. De fet, les empreses tenen tot just tres mesos per presentar les seves propostes per renovar les flotes. Qui no ho faci o no sigui prou ambiciós, podrà perdre les línies afectades que l'executiu trauria a concurs.

]]> Fri, 15 May 2026 17:13:20 +0200 <![CDATA[De mossos, governs i el perill de les inèrcies]]> Els nostres diccionaris descriuen inèrcia com la falta d'energia, acció o voluntat per canviar un costum i com a cosa per habitud o costum, sense reflexió pròpia.

Lluny de ser una paraula casual, descriu la perillosa situació que viu el nostre país ara mateix. I no parlo només de la inèrcia dels Mossos d’Esquadra, de fer allò que volem, quan volen i com volen, infiltrant-se en assemblees de docents i de ves a saber quantes organitzacions i col·lectius en els darrers temps.

Parlo també de la inèrcia d’un director de la policia Josep Lluís Trapero, que per la inèrcia que li va donar Illa, actua com un poder propi, al marge de qualsevol mena de control per part del Govern i del Parlament. I de la inèrcia d’una consellera d’interior, Núria Parlon, que malgrat els avisos constants que li hem fet des de la CUP sobre què suposa donar barra lliure a la inèrcia policial present al cos de Mossos d’Esquadra, la de tapar males praxis policials, abusos i de perseguir la dissidència política, ha mantingut una posició de fèrria defensa absolutament acrítica del cos. Una inèrcia que ha portat la situació a un dels escàndols democràtics més elevats i d’abús policial al nostre país els darrers anys, a la infiltració “d’inèrcia”, “sense mala fe” a una assemblea de docents fent volar pels aires els drets i llibertats.

Això és perquè la inèrcia és forta i poderosa, arrossega i ho escombra tot. La inèrcia pot destrossar l’educació pública del nostre país, sobretot si va acompanyada d’amiguismes, favors i de voluntat de marginar i actuar d’esquena a tots aquells actors que no siguin els teus amics, marginant les majories sindicals, el conjunt de la comunitat educativa i les mobilitzacions en educació més grans vistes mai al nostre país. La inèrcia a més s’encomana i arrossega, com sembla que pot passar amb els socis de legislatura d’aquest govern. Una inèrcia orbital que arrossega tot i tothom al seu voltant.

És per això que demanem fermesa a Esquerra i als Comuns. I amb això no els demanem l’impossible en la seva posició, que seria el que legítimament defensem des de la CUP: no aprovar uns pressupostos al pitjor Govern socialista de la història del nostre país. Sinó un mínim de sentit comú: la inèrcia de la vulneració sistemàtica dels drets més bàsics no es pot deixar passar, no es pot considerar una nova cagada més d’un Govern que no para d’enfonsar més i més els peus dins la galleda, es tracta d’un punt d’inflexió, es tracta de sobrepassar una línia vermella fonamental i es tracta, per tant, donar-hi una resposta a l’alçada. I això no vol dir altra cosa que congelar de forma immediata qualsevol acord de pressupostos amb el govern.

Es tracta d’un mínim democràtic i de sentit comú, imprescindible fins que Illa no depuri responsabilitats polítiques al més alt nivell per les infiltracions i resolguin, com a mínim, la tempesta perfecta que han creat a l’educació del nostre país.

El Govern d’Illa és el govern de les inèrcies. D'unes que fan caure el país sense voluntat per canviar, sense reflexió pròpia i accelerant tots i cada un dels tics que han portat a tenir un país que cau a trossos. La qüestió central és si la resta de partits estarem a l’altura i aturarem aquesta inèrcia o si la transformarem en una anècdota, de la que tard o d'hora, totes i tots, en patirem les conseqüències.

Dilluns a la tarda veurem si totes i tots estem a l’altura del qual ara mateix, per sobre de tot, necessita aquest país: aturar la inèrcia.

]]> Fri, 15 May 2026 17:01:45 +0200 <![CDATA[Els pactes orbitals]]> Hi ha una constant en la política catalana contemporània que alguns partits catalans semblen condemnada a repetir: pactar avui a canvi de demà. O, més concretament, a canvi d’un demà que depèn d’algú altre.

El nou acord amb el PSC per aprovar els pressupostos catalans n’és un exemple gairebé de manual. El Tren Orbital és una infraestructura interessant, probablement necessària, i fins i tot estratègica per descongestionar l’embut ferroviari de Barcelona. Ningú amb un mínim de coneixement del país pot discutir la necessitat de millorar les connexions transversals entre el Vallès, el Penedès, el Maresme i el Garraf. El problema no és el projecte. El problema és el calendari. I sobretot, el problema és la credibilitat.

Perquè estem parlant d’una obra prevista per al 2040. Quin govern hi haurà aleshores a Madrid? Quin govern hi haurà a Catalunya? Existirà encara aquesta majoria parlamentària? Continuarà existint el mateix model de finançament? Algú recorda què passava políticament fa quinze anys? El 2011 Artur Mas acabava d’arribar a la Generalitat, Mariano Rajoy encara no havia governat, el Procés no havia esclatat i Pedro Sánchez era un diputat pràcticament desconegut. Quin sentit té hipotecar uns pressupostos presents amb una promesa situada tan lluny en el temps?

La política espanyola té una especialitat reconeguda: prometre infraestructures catalanes que mai no arriben. La història recent i llunyana és plena de maquetes, calendaris i compromisos solemnes que han acabat enterrats en algun calaix ministerial. Corredors mediterranis eterns, traspassos incomplets, inversions pressupostades però no executades, ampliacions anunciades cada legislatura i ajornades a la següent. Catalunya acumula dècades de pedagogia involuntària sobre la diferència entre anunciar i fer.

I aquí és on el pacte d’ERC amb el PSC desperta inevitablement el record d’altres intercanvis polítics que havien de canviar-ho tot i que han acabat convertits en fum retòric. La famosa “clau de la caixa”. La cessió de l’IRPF. Els compromisos de blindatge competencial. Els acords ferroviaris. Els percentatges d’inversió. Sempre hi ha hagut una carpeta catalana pendent d’executar des de Madrid. I gairebé sempre s’ha acabat descobrint que qui signava el pacte no tenia les claus reals per complir-lo.

Aquest és el nucli de la qüestió. Salvador Illa pot prometre el que vulgui, però ni controla el Ministeri d’Hisenda ni decideix les inversions ferroviàries de l’Estat. El PSC, per definició, ofereix compromisos que depenen del PSOE. I el PSOE, quan arriba l’hora de prioritzar, acostuma a tenir una idea molt flexible dels pactes amb Catalunya. No cal anar gaire lluny, ni tampoc és patrimoni d’ERC. Recordeu els “cobraments per avançat”, les competències en migracions i el català a Europa? 

Per això sorprèn tant la facilitat amb què ERC torna a entrar en aquesta dinàmica. Què ha canviat exactament perquè ara sí que ens hàgim de creure allò que abans acabava sistemàticament incomplet? De veritat algú es creu que un “consorci d’inversions” obligarà l’Estat? Quin mecanisme de garantia existeix avui que no existia en pactes anteriors? Quina capacitat coercitiva tindrà Esquerra d’aquí a cinc, deu o quinze anys si el projecte s’encalla? La resposta és incòmoda: probablement cap.

És legítim que ERC vulgui exhibir utilitat política. Després de la desfeta electoral i de la pèrdua de centralitat, els republicans necessiten demostrar que encara condicionen el poder i que poden arrencar concessions tangibles. Però hi ha una diferència important entre una concessió tangible i una expectativa llunyana. Entre un traspàs efectiu i una planificació optimista d’aquí a tres lustres. Entre una competència executada i un render ferroviari.

Potser el Tren Orbital acabarà existint. Tant de bo. El país el necessita. Però convertir una infraestructura hipotètica del 2040 en la pedra angular d’uns pressupostos del 2026 sembla menys una operació de realpolitik que un exercici de fe.

I la fe, en política catalana, acostuma a sortir molt cara.

]]> Fri, 15 May 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[La Generalitat i l'Aran aproven el nou finançament]]> La Comissió Bilateral Conselh Generau d’Aran-Generalitat ha aprovat aquest divendres un nou sistema de finançament específic per a la Val d’Aran. D'aquesta manera es posa fi a onze anys d’espera i de reivindicació de les institucions araneses des de la reforma de la Llei d’Aran de 2015. Aquest acord suposa una fita històrica per a l’autogovern aranès, millorant la capacitat financera i administrativa.

Pel que fa a les xifres, el Sistema de Finançament d’Aran estableix la quantitat de 42,7 milions d’euros per al Fons de Finançament Incondicionat (FFI), fet que representa un augment de 4 milions respecte a la base anterior. D’aquesta manera, des de 2019, el finançament del Conselh Generau haurà passat de 23,5 milions a 42,7 milions d’euros.

La Comissió Bilateral l'han presidit el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, i la síndica d’Aran, Maria Vergés. El nou Sistema de Finançament Singular i Específic de la Val d’Aran, que s'ha aprovat representa "un punt d’inflexió per al desenvolupament efectiu de la Llei de Règim Especial d’Aran" i per al reconeixement de la singularitat política, jurídica i administrativa del país, ha dit el conseller de la Presidència.

L'acord garanteix l’estabilitat, corresponsabilitat i transparència financera necessàries per al desenvolupament de l’autonomia política d’Aran. Dalmau ha dit que "és un dia important" i l'aprovació del nou finançament "és un deute" que tenia el Govern amb el Conselh Generau i ha defensat "l'autonomia institucional i política" per l'Aran.

Actualització de traspassos

Aquest acord actualitza també els recursos destinats a competències essencials com el turisme, la cultura, la política lingüística i la gestió forestal. Així mateix, a partir de 2027, el model incorpora un fons addicional equivalent al 5% de l’FFI de base per impulsar polítiques pròpies del Conselh Generau d’Aran. Aquesta dotació, que supera els 2 milions d’euros, es desplegarà progressivament durant 4 anys i permetrà reforçar polítiques pròpies i donar més capacitat de decisió a la màxima institució aranesa.

S’estableix també la creació d'una comissió per estudiar la participació del Conselh Generau en els tributs de la Generalitat (com l’IRPF) en un termini màxim de dos anys. A més, es consolida l’increment de la participació en la taxa turística, que passa del 20% al 50%.

Garantia dels serveis públics: salut i drets socials

L’acord garanteix que la Generalitat mantingui el suport financer als serveis essencials prestats pel Conselh Generau, amb una atenció especial a la salut i a l’àmbit social. Aquest nou sistema aporta seguretat institucional, cosa que permet una millor adaptació de les polítiques públiques a la realitat territorial i social de la Val d’Aran.

La síndica d’Aran, Maria Verges, ha qualificat l’acord de "pas històric" que reconeix la maduresa política de la institució i que la Val d’Aran pugui participar dels tributs de la Generalitat "de fet sense precedents en la història de l’autogovern aranès".

Amb aquesta aprovació, la Val d’Aran consolida la seva capacitat de decisió i fa un salt quantitatiu i qualitatiu en la gestió del seu present i futur, dotant-se d’un model financer estable que permet continuar avançant en el desplegament complet del seu règim especial. Vergés ha destacat que "el reconeixement de la corresponsabilitat financera del Conselh Generau és la base per poder exercir un autogovern real i efectiu".

]]> Fri, 15 May 2026 16:31:20 +0200 <![CDATA[El calendari dels pressupostos: aval d'ERC, bilateral amb l'Estat i aprovació al Govern]]> Les negociacions entre el Govern i ERC pels pressupostos estan a punt de fructificar i el calendari, a l'espera d'algunes concrecions, ja ha quedat pràcticament definit. Els republicans i els socialistes van fer un pas endavant amb la societat mercantil d'inversions i l'acord pels comptes va quedar pràcticament encarrilat aquest dijous amb l'acord entre les dues parts perquè la primera obra que gestioni sigui un Tren Orbital que estarà completat, si no hi ha imprevistos, el 2040. Aquests dos compromisos, juntament amb el traspàs d'una competència encara per concretar, seran els desllorigadors definitius d'un acord pressupostari que s'ha allargat pràcticament mig any.

Els acords entre els de Salvador Illa i els d'Oriol Junqueras estan pràcticament enllestits, i ara cal que totes les parts implicades el ratifiquin. Dilluns serà un dia important. Tots dos partits reuneixen les seves respectives direccions, com solen fer per començar cada setmana, però també hi haurà dos actes importants. El primer és que, al matí, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, donarà detalls des de Sant Sadurní d'Anoia sobre el projecte de l'Eix Ferroviari Orbital que el Govern ha acordat amb els republicans. El segon és que ERC ha convocat, a la tarda, el seu consell nacional que, amb tota probabilitat, donarà l'aval definitiu als comptes.

Les negociacions encara continuen i l'acord pels comptes no està al 100% tancat, però les dues parts admeten que estan molt avançades i que arribaran a bon port. De fet, aquestes sensacions són tan evidents que el Govern ha reprès aquesta setmana les negociacions amb els Comuns pels pressupostos. Els de Jéssica Albiach no seran cap escull per a l'aprovació definitiva dels comptes, però també volen tenir el seu paper protagonista. Cal recordar que la formació ja va acordar els primers comptes amb el Govern però entenen que cal revisar-los i actualitzar-los davant les circumstàncies canviants respecte aquell acord del febrer.

L'acord polític encén la maquinària pressupostària

Un cop el Govern s'asseguri la majoria parlamentària, que s'hauria de tancar durant la setmana vinent amb els respectius acords amb ERC i els Comuns, s'engegarà la maquinària pressupostària. Més enllà de les fotografies per escenificar els acords polítics, abans de tramitar els comptes caldrà convocar una cimera bilateral entre la Generalitat i l'Estat perquè es segellin els acords assolits entre el PSC i ERC que depenen de la Moncloa. Tant la societat d'inversions, que ha de passar pel consell de ministres, com el projecte de Tren Orbital, que ha de finançar i executar l'Estat, necessiten el vistiplau de l'executiu de Pedro Sánchez.

A partir de llavors, s'inicia tot el tràmit habitual que s'allargarà prop d'un mes i mig. El Govern aprovarà els comptes, cal veure si la setmana vinent o l'altra, i els presentarà a la cambra catalana. Llavors s'obrirà el període d'esmenes a la totalitat, que seran presentades per l'oposició però que no prosperaran. També es convocarà els consellers a les comissions parlamentàries del seu ram perquè detallin el pressupost de cada departament. Aquests i altres procediments parlamentaris enviaran l'aprovació definitiva dels comptes, molt probablement, a la primera meitat del juliol.

Un context complicat

Les dates concretes, però, encara resten per veure. La comissió bilateral Estat-Generalitat s'hauria de produir durant la setmana vinent i l'ACN informa que seria dimecres a Madrid. Fonts del Govern asseguren que es continua treballant en la data i que formalment no ha estat acordada mentre que des d'ERC es vol anar en compte amb un context complicat. Un element rellevant és que la consellera d'Educació, Ester Niubó, compareix dimarts en comissió parlamentària per donar explicacions sobre el pla per introduir agents dels Mossos d'Esquadra a les escoles. Ningú nega que la crisi educativa enterboleix la presentació dels comptes però els republicans desvinculen les dues carpetes.

Un altre element a tenir en compte és que aquesta setmana hi ha ple al Parlament i també tindrà els mossos i els professors al centre. Més enllà de la sessió de control al Govern, que és el mateix dimecres que se celebraria la bilateral, hi ha diferents mocions vinculades al context educatiu. La CUP porta un text que exigeix retirar el pla d'introducció d'agents dels Mossos a les escoles i també una votació crítica amb el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Veient el posicionaments dels partits sobre els dos assumptes, la moció podria comptar amb els vots d'un ampli ventall de la cambra, també dels socis del Govern. Els tempos, doncs, marquen el desenllaç dels pressupostos.

]]> Fri, 15 May 2026 17:58:08 +0200 <![CDATA[Els Comuns reclamen reformular l'R-Aeroport per aprovar els pressupostos d'Illa]]> El Govern i els Comuns han reprès les negociacions per als pressupostos després que l'executiu hagi encarrilat l'acord amb ERC. El soci minoritari de l'executiu, que ja va pactar els comptes al febrer, s'asseurà a renegociar l'acord amb la mirada posada en habitatge, mobilitat i lluita contra la desigualtat. La gran novetat, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat Nació, és la retirada de l'R-Aeroport, el tren llançadora que uneix l'Aeroport del Prat i el centre de Barcelona, i reformular el projecte com a R2 Nord o R4 fins a Terrassa. 

Operat per Ferrocarrils de la Generalitat i que hauria d'entrar en funcionament a finals de 2026 o principis de 2027, preveu trens cada 15 minuts cap a la T-1 i la T-2, el doble de freqüència que ara. El servei començarà a Sant Andreu Comtal i arribarà a la T-1, passant per la Sagrera, el Clot, passeig de Gràcia, Sants, Bellvitge, El Prat i la T-2. I per què els Comuns no ho volen? Perquè, en la línia del que denuncien les plataformes d'usuaris, consideren que serà un tren pensat per als turistes, no per als usuaris, i pot tensionar més la resta del servei en una infraestructura que ja està al límit. 

Tot just dijous, usuaris de Rodalies van protestar contra la nova R-Aeroport. "És una línia prèmium per a turistes en un túnel que està al límit", deien. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha assegurat a l'ACN que la formació estarà en "contacte permanent" amb el Govern "en els pròxims dies". Però descarta fixar-se cap calendari. La contraproposta dels Comuns és reformular el projecte del tren a l'aeroport a través de l'R4 fins a Terrassa o com a R2, operat també per Ferrocarrils.

Albiach veu com a "bona notícia" la proposta dels republicans del Tren Orbital, però remarca que és un projecte a llarg termini. També diu que "falten concrecions" sobre la unitat de disciplina d'habitatge per renovar el pacte pressupostari. "Això anirà tan ràpid o tan lent com doni resposta el Govern a les demandes", ha pronosticat Albiach. Davant d'un eventual acord per als comptes de l'executiu amb ERC la setmana que ve, Albiach descarta fixar-se "cap calendari". A parer d'Albiach, un pacte ha de pensar en les necessitats del 2027 i 2028. "En aquestes dates estem davant d'un pressupost que no serà anual, sinó que serà de legislatura i ha de ser un acord prou ambiciós", ha defensat.

Habitatge, mobilitat i lluita contra la desigualtat

Els Comuns situen com a prioritats l'habitatge, la mobilitat i la lluita contra la desigualtat. Així ho han traslladat a l'executiu. Albiach ha puntualitzat que definir aquests tres àmbits "no vol dir tres mesures, sinó tres prioritats amb diverses mesures". Després d'haver mantingut converses amb el Departament de Territori i la primera reunió amb el d'Economia, Albiach ha descrit que "falten concrecions" sobre la unitat de disciplina d'habitatge amb rang de direcció general que els Comuns demanen per actualitzar l'acord pressupostari. "Aquestes converses s'estan tenint", ha assegurat Albiach. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va afirmar aquest dimarts que volen "complir" amb la mesura.

Sobre la proposta dels republicans del Tren Orbital que encarrila un pacte pressupostari de l'executiu amb ERC, Albiach ha recordat que també és una iniciativa que forma part de l'acord d'investidura amb els Comuns. "Malgrat que és molt bona notícia, les obres duraran fins al 2040 en el millor dels casos", ha concretat Albiach, que a la vegada ha posat en valor que els Comuns se centrin "també en curt i mitjà termini" per resoldre els problemes de la xarxa de Rodalies.

]]> Fri, 15 May 2026 13:59:00 +0200 <![CDATA[Ni les ofertes del sector privat fan desistir Jordi Martí: vol ser el candidat de Junts a Barcelona]]> Poc abans de Sant Jordi, un alt dirigent de Junts sostenia que s'estava "en vies de convèncer" Jordi Martí per tal que no plantés batalla fins al final a l'hora de voler ser el candidat del partit a Barcelona. Davant la voluntat de la cúpula d'evitar unes primàries, i del fet que Josep Rius apareixia com el favorit després de les negatives d'Artur Mas, Quim Forn i Tatxo Benet, són diversos els actors de dins i fora de la política que s'han activat per trobar una sortida a Martí, cap de files del grup municipal de Junts des que va plegar Xavier Trias. Tanmateix, els cants de sirena -induïts- del sector privat no l'han fet desistir: segons diversos mitjans, ja ha comunicat a la direcció que plantarà batalla. 

Diverses fonts de la formació consultades per Nació assenyalen que en els últims mesos ha rebut almenys dues ofertes. La primera l'hauria convertit en director corporatiu a Catalunya d'una empresa de seguretat. La segona, més recent, tenia a veure amb el sector de la defensa, un dels que més potencialitats tenen en un context de rearmament i d'inversions estratègiques en aquest àmbit. Cap de les dues ha arribat a bon port, perquè Martí -que ha fet tota la seva trajectòria política al costat de Trias- té intenció d'anar fins al final per ser el candidat a Barcelona. El seu escenari ideal és que hi hagi primàries, tot i que l'organisme intern que les hauria de convocar encara no s'ha posat en marxa. 

Es tracta de la comissió municipal territorial (CMT), que -com va avançar aquest dimarts Nació- encara no s'ha constituït, precisament perquè la tria del candidat s'està enquistant. Un cop Tatxo Benet -president de FemCat i fundador de Mediapro, que es va reunir dues vegades personalment amb Puigdemont a Waterloo- va comunicar la seva negativa, tots els ulls es van posar en Rius, cap de gabinet de l'expresident en l'etapa a Palau i un dels membres de la cúpula més restringida que se cita amb ell com a mínim cada dues setmanes presencialment a Bèlgica. Es comptava que Martí quedaria fora de l'equació, però finalment ha decidit aguantar fins al final contra el criteri de la direcció.

I això que, segons diverses fonts consultades, fins i tot Trias li va demanar en privat que no anés al xoc amb la direcció, més inclinada a favor de Rius. El portaveu del partit, que és regidor a Barcelona i també diputat, no s'ha pronunciat en públic sobre la seva candidatura, però fa setmanes que és el favorit. El secretari general, Jordi Turull, es va comprometre a fer una proposta abans de l'estiu, però encara no s'ha concretat. També hi ha dirigents consultats que sostenen que Martí, amb aquest pols, es vol "garantir" un lloc a la llista. És poc probable repetir els 11 regidors de Trias el 2023, de manera que formar part de la candidatura estarà encara més disputat que en les últimes eleccions.

I si hi ha primàries?

La CMT té entre les seves potestats la capacitat de decidir com es tria el candidat, i hi ha marge per qualsevol de les opcions. Es podria optar per una proposta tancada -que la militància hauria de validar en una consulta-, o bé per unes primàries que fins ara la cúpula ha intentat evitar. Martí, que va ser president de la federació de Barcelona en temps de Convergència, compta amb suports dins dels afiliats a la capital catalana. "Puigdemont, si vol que guanyi Rius, s'hauria d'arromangar", sostenen aquests dies veterans del partit. El cert, en tot cas, és que en cap decisió rellevant adoptada per la militància des que existeix Junts s'ha anat en contra del criteri que ha expressat el líder del partit. 

La tardança en la concreció a Barcelona ha fet que hagin aparegut més actors al llarg de les últimes setmanes. El més destacat és Jaume Alonso-Cuevillas, exdiputat a Madrid i a Barcelona, que es va reunir la tardor passada amb Puigdemont a Waterloo. En la conversa s'hi va abordar la carpeta de la capital catalana. Pròxim en la legislatura anterior a Laura Borràs -tot i que no sempre van coincidir a nivell estratègic, tot i la bona relació personal-, no compta amb la simpatia de Turull. Després de deixar l'acta de diputat el 2024, just abans que Pere Aragonès convoqués eleccions anticipades, es dedica al seu despatx professional com a advocat. Va ser el primer defensor de Puigdemont el 2017.

En tot cas, queda un any per a les municipals i Junts encara no disposa de candidat. Els grans rivals ja han definit el cartell: Jaume Collboni pel PSC, Elisenda Alamany per ERC, Gerardo Pisarello pels Comuns i Daniel Sirera pel PP. Aliança Catalana encara no ha triat cap de cartell, tot i que s'ha dedicat a rebuscar entre el món del partit de Puigdemont per veure si podia pescar a la competència. I, en certa manera, l'espai postconvergent continua allà on era l'endemà que Trias perdés contra Ada Colau la primavera del 2015: intentant buscar el relleu de l'exalcalde amb una figura que, si no funciona el 2027, encara tingui gasolina per defensar el projecte al cap de quatre anys. 

]]> Fri, 15 May 2026 14:21:21 +0200 <![CDATA[Junts titlla de «presa de pèl» que ERC plantegi el Tren Orbital per al 2040]]> El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha titllat aquest divendres de "presa de pèl" que ERC plantegi la línia orbital ferroviària per al 2040. "El que necessitem són inversions reals ara, el 2026", ha asseverat en declaracions als mitjans des de Torregrossa, amb l'objectiu de tenir uns "trens funcionals" a Rodalies. A més, ha demanat "pensar en el conjunt del país", més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Vergés respon així a la recent aposta d'ERC per una línia orbital ferroviària que connecti Vilanova i la Geltrú i Mataró, que apropa un pacte pressupostari amb el Govern de Salvador Illa. Vergés ha defensat que Junts ha donat suport a la línia orbital ferroviària quan s'ha debatut al Parlament, ja que és un projecte "interessant", però ha avisat que "a Catalunya hi ha altres prioritats". Per exemple, "quadruplicar" la via en algunes línies. "Hi ha moltes altres inversions que necessita Rodalies per deixar de ser un desastre", ha asseverat. El portaveu parlamentari de Junts ha lamentat que els republicans hagin passat de la línia vermella de l'IRPF a l'aposta pel projecte ferroviari orbital. "El tren orbital és important, però de cap manera pot justificar aprovar uns pressupostos que no són els que necessita el nostre país", ha assenyalat Vergés. El líder de Junts ha reiterat que, si ERC dona suport als comptes, es convertirà en "corresponsable" del "desgavell" del Govern.

]]> Fri, 15 May 2026 13:08:03 +0200