Irene Montero: «S'haurien d'haver pogut escollir els presos en aquestes eleccions»

Les eleccions catalanes són, en aquests moments, una qüestió d'Estat. Ho demostra el fet que ministres i vicepresidents, tant del PSOE com de Podem, estan participant activament de la campanya. Divendres era la ministra d'Igualtat, Irene Montero, la que es plantava a la seu dels comuns per tal de contribuir en l'impuls de la candidata Jéssica Albiach.

És conscient que del resultat del 14-F en dependrà el destí de la taula de diàleg per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. La dirigent de Podem reitera el compromís del seu partit amb la llibertat dels presos polítics, que considera que havien de poder ser escollits en aquestes eleccions, i fa una aferrissada defensa dels projectes del seu ministeri.

Especialment, de la llei dels drets de les persones trans, desacredita per la vicepresidenta socialista Carmen Calvo, i del deute pendent de les polítiques de conciliació i la revalorització dels treballs de cures.

- Com d’importants són les eleccions catalanes per a l’Estat?

- Són unes eleccions molt importants per a Catalunya i, per suposat, també per a Espanya. Ningú pot obviar que existeix en un conflicte polític. Per primera vegada en molts anys tenim un govern a l’Estat que és conscient d’aquest conflicte polític, i no hi ha dubte que trobar en aquesta taula de diàleg un govern d’esquerres, i l’única garantia que passi és que Jéssica Albiach surti forta d’aquestes eleccions, és fonamental per trobar una solució.

- Està afectant la campanya catalana en la relació entre Podem i el PSOE a la Moncloa? Jéssica Albiach ha estat molt crítica amb el ministre Escrivá.

- Crec que s’ha de naturalitzar què significa la cultura de la coalició. Aquí, a Catalunya, en teniu experiència. La realitat és que el govern de l’Estat és un govern que per primera vegada en molt de temps aporta estabilitat. Feia molt de temps que això no passava i ho fa amb una majoria d’esquerres que fins fa molt poc tothom ens deia que no seria possible. Jo recordo que quan vam fer per primera vegada la moció de censura contra Mariano Rajoy ens deien que els números no donaven i que era impossible una majoria d’esquerres i progressista a Espanya. I hem demostrat que era possible.

Hem estat molt tossudes, hem hagut de demostrar que allò impossible només trigava una mica més. Això fa que no hi hagi debats i que hi hagi temes en què diferim? Som dues formacions polítiques diferents i diferim en molts temes com la monarquia, l'habitatge, algunes lleis que estem tramitant... Però això no elimina molts altres consensos i l’estabilitat que som capaços d’aportar per impulsar les polítiques que vam pactar.

- Per tant, dona per garantida l’estabilitat malgrat les tensions?

- L’eix sempre és l’acord de coalició, és la lleialtat que crec que els dos socis hem de respectar, i seguir construint acords i parlant molt perquè les majories parlamentàries són fonamentals per tirar endavant les transformacions profundes que calen a Espanya i a Catalunya. Per tant, crec que s’ha de naturalitzar que aquestes diferències s’expressen, que la ciutadania no és idiota, i que també li agrada escoltar-nos quan tenim diferències. Això, en cap cas, posa en risc o suposa un problema per a l’estabilitat o continuïtat del govern.

"La ciutadania no és idiota i també li agrada escoltar-nos quan tenim diferències. Això, en cap cas, posa en risc l’estabilitat o continuïtat del govern"

- Des l'independentisme es manifesta el temor que els comuns pactin amb el PSC i s'acceptin els vots de Vox per a la investidura, com va passar a Barcelona amb Ada Colau i els vots de Manuel Valls. És creïble que pugui passar?

- Crec que no. I, si em pregunta per Ada Colau, crec que sempre ha tingut molt clar que Barcelona necessitava polítiques d’esquerres, transformadores, progressistes, una empresa pública d’energia o una forta inversió en habitatge. Ho acaba de demostrar amb l’aprovació dels pressupostos. Barcelona no ha tingut una millor alcaldessa que Ada Colau.

- Per tant, els comuns es plantaran si Salvador Illa pretén ser president amb els vots de Vox?

- Crec que aquesta situació no es produirà.
 
- La prioritat dels comuns és un pacte amb Esquerra i fer possible el que no va passar a l’Ajuntament de Barcelona?

- La prioritat, i Jéssica Albiach ho està plantejant amb total rotunditat, és que existeixi un govern d’esquerres, i que faci polítiques que millorin i beneficiïn la vida de la gent com està passant a l’Estat. Crec que tothom veu amb nitidesa que la nostra fortalesa, la de Podem i En Comú Podem, és l’única garantia que els governs apliquin polítiques d’esquerres. Som l’eix que permet articular aquesta majoria d’esquerres. Ho hem demostrat a l’Estat i crec que ho demostrarem també a Catalunya.

"Crec que aquesta situació no es produirà"

- Però, parlant de fer "possible l’impossible", creu fermament que és viable una entesa entre ERC, comuns i PSC? El veto creuat entre republicans i socialistes va ser inamovible a l’Ajuntament de Barcelona.

- Són tantes les vegades que han existit impossibles inamovibles, i que la nostra voluntat i la nostra estratègia ha estat dir que els números donen i això és el que permet millorar la vida de la gent i resoldre crisis i problemes que porten anys enquistats en el nostre país, com el conflicte territorial, que cada vegada que em pregunten si és possible una cosa no és només una qüestió d’opinió. Tenim proves que és possible. Per això, és important que la gent sàpiga que és possible perquè altres vegades ho ha estat i que, per tant, que es mobilitzi i vagi a votar. 

- Es viable desplegar des de la Generalitat un programa d’esquerres governant amb la candidatura del PSC de Ramon Espadaler, per exemple?

- Crec que és difícil d’entendre que el PSC i Salvador Illa hagin escollit com a número tres una persona que s’ha oposat al dret a l’avortament i el matrimoni igualitari, i que va votar a favor de la reforma laboral. És difícil d’assumir per a molts militants i votants del PSC. Més enllà d’això, l’important és ser capaços de negociar. Per això dic que Jéssica Albiach ha de tenir força, és la millor garantia que s’acordin polítiques d’esquerres i que després s’impulsin. Si ja és difícil pactar en un paper determinades polítiques, com regular el preu dels lloguers o derogar la reforma laboral, i l’experiència la tenim en el govern de l’Estat, més difícil és després que es compleixin els acords.

- Per què en aquesta campanya parlen tan poc del referèndum que defensava Xavier Domènech?

- Mai renunciem a cap dels nostres objectius. També s’ha de parlar de les coses més immediates i que són possibles en aquests mateixos moments. Aquí i ara tenim una possibilitat enorme amb la taula de diàleg i crec que ens hi hem de centrar sense renunciar a cap objectiu, com tampoc altres partits renuncien a la independència. Toca dir ara amb claredat que en aquesta taula de diàleg, si a l’altra banda ens trobem amb un govern d’esquerres i amb Jéssica Albiach asseguda com a representant de la Generalitat, hi haurà més possibilitats que ningú s’aixequi i que les coses que parlem serveixin per fer una proposta política que intenti resoldre els elements centrals del conflicte.
 
- Per què creu que fins ara la taula de diàleg no ha funcionat?

- Hem de deixar que funcioni i donar-li temps. Portem un any amb una emergència sanitària que ha dificultat implementar moltes de les polítiques i s’ha hagut de donar prioritat a d’altres de protecció social, d’escut social com l’ingrés mínim vital. Són aquelles polítiques que han estat més urgents per protegir la població d’una emergència sanitària que també és econòmica i social. Però no dubto que aquest taula pot funcionar, que la voluntat del govern de l’Estat és que funcioni i que, si a l’altra a banda ens trobem amb una interlocució de govern d’esquerres i compromesa amb el diàleg, això serà possible. Em sento molt orgullosa de formar part d’un espai polític que sempre ha defensat el mateix quan era fàcil defensar-ho i quan no, a Catalunya i Espanya. Cap altra formació política a escala estatal pot dir el mateix.

"No dubto que la taula de diàleg pot funcionar i que la voluntat del govern de l'Estat és que funcioni"

- Per què els comuns no posen data al referèndum?

- Ningú renuncia a cap objectiu, però es tracta de parlar de les possibilitats i de construir un camí que resolgui el conflicte i, per suposat, sempre amb participació ciutadana. Això forma part dels acords de la taula de diàleg. Es tracta de fer possible que avanci, i no només de posar una data o un horitzó temporal, sinó de dir que aquí i ara ens hem d’asseure i començar a parlar. I seure a parlar és la condició per, quan abans millor, poder afrontar una proposta política que no tinc cap dubte que, o és participada per la ciutadania, o no convencerà.

- A Espanya ha calat el missatge de la dreta que el que va passar el 2017 a Catalunya requeria un escarment? Això no alimenta la desconnexió emocional d'una majoria de catalans amb Espanya?

- L’extrema dreta ha tingut i té aquest objectiu: no reconèixer la naturalesa política del conflicte i anar eliminant tots els adversaris. És evident que al nostre país l’extrema dreta té fortalesa. També crec que és una reacció a un avenç democràtic que és imparable i que es manifesta en un moviment feminista en el conjunt del món, capaç de plantejar consensos de sentit comú sobre transformacions molt profundes en la nostra societat.

- Com, per exemple, quines?

- Parlem de replantejar el nostre sistema productiu per incorporar les cures en el centre de l’agenda pública, d’enfortir els serveis públics, d’un rebuig profund a les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics en els darrers anys, i també d’una concepció cada vegada més democràtica de com han de funcionar les nostres societats per resoldre els conflictes. No em refereixo només a les qüestions més socials, sinó també a la qüestió territorial. Crec que hi ha una part de la dreta forta, i particularment de l’extrema dreta, que és la guia del conjunt de la dreta a Espanya, però també crec que hi ha una societat a Espanya majoritàriament democràtica i conscient de la importància d’exercir tots els drets de la ciutadania per resoldre tots els conflictes.

"És evident que al nostre país l’extrema dreta té fortalesa"

- L’independentisme té previst registrar el 15 de març la llei d'amnistia al Congrés. Podem li donarà suport?

- Em permetrà que sigui prudent. Com a part del govern d’Espanya és més important que el treball que es fa sense explicar-se que allò que pugui dir jo ara, però no tingui dubte que la nostra formació sempre ha defensat que les persones que estan preses haurien de poder estar exercint de ple els seus drets polítics, no només participant en campanya, sinó podent ser escollits. I amb alguns d’ells tenim moltes diferències polítiques. En aquestes eleccions, si hi ha dos projectes polítics que confronten són, precisament, el dels comuns i Junts.
 
- Hi ha una taula de diàleg que parla en on i hi ha també una negociació en off?

- És inevitable, quan es desenvolupa un diàleg polític sobre una qüestió tan profunda com la crisi territorial que vivim a Espanya, que es produeixin moltes converses a diferents nivells. Això parla bé de la democràcia. Per a mi, l’important és que la ciutadania sigui conscient de qui són els interlocutors i de la plena voluntat d’arribar a acords, i que pugui participar de la resolució del conflicte. Jo no diria tant com si hi haguessin dues taules, però sí molts canals per dialogar. Això és bo. Com més canals hi hagi oberts, sempre respectant les regles que ens hem marcat, ajuda.

- Es pot "passar pàgina" d’un plomall al procés, com està defensant Salvador Illa, sense indults i sense la reforma de sedició que denuncien que el PSOE està dilatant?

- No es pot passar pàgina d’un plomall. Per això, ha d’haver-hi una taula de diàleg i un diàleg. Per això, quan abans em preguntàveu per horitzons temporals, crec que és molt difícil definir-los, no per falta de voluntat, sinó perquè al diàleg se li ha de donar temps en si mateix. Crec que és el gran valor que aquest govern defensa.

- El PSOE està jugant amb el calendari dels indults en funció dels seus interessos?

- Nosaltres tenim molt clar que el govern d’Espanya ha d’asseure’s a dialogar, i formem part del primer govern en molts anys que reconeix que hi ha un conflicte polític i que té la voluntat de resoldre’l. Sobre les estratègies del PSOE, crec que els correspon parlar-ne a ells o al PSC, però que aquest govern té el compromís explícit de resoldre un conflicte que entenem que és polític, tenint com a via principal el reconeixement dels interlocutors i el diàleg. Nosaltres apostarem perquè es converteixi en una realitat tots els dies.

- Li agradaria visitar Carme Forcadell?

- Doncs, no la conec personalment, però n'estaria encantada, per suposat.
 
- En la darrera entrevista que li vam fer a la presó, Forcadell ens va dir que li agradava l’acció que s’estava fent el seu ministeri.

- Crec que Carme Forcadell està demostrant un compromís amb les polítiques feministes. Estaria encantada de poder conversar amb ella. Crec que coincidírem i compartiríem moltes de les qüestions programàtiques que tenen a veure amb la lluita feminista.

"Crec que Carme Forcadell està demostrant un compromís amb les polítiques feministes. Estaria encantada de poder conversar amb ella"

-Per què no s'estan donant ajudes directes des de la Moncloa als sectors més afectats pels tancaments de la pandèmia? La Generalitat les reclama.

- Estem fent un treball que sempre serà insuficient, perquè ens estem enfrontant a una emergència sanitària, econòmica i social sense precedents. Sempre parteixo de l’autocrítica. I, en concret, com a ministra d’Igualtat, crec que hi ha un deute que tenim pendent, que és amb les dones, i particularment amb les dones mares. Són les que més han portat sobre les seves espatlles la sobrecàrrega del teletreball, la cura dels fills i les tasques de la llar, fent malabars.

Tenim un deute gran i aquest deute té a veure amb una falta estructural de polítiques de conciliació i l’absència d’un marc de polítiques públiques que ens permeti parlar de les cures. Per això, aquest govern per primera vegada ha impulsat un pla corresponsable dotat amb 200 milions d’euros per facilitar la conciliació. Però és veritat que aquesta resposta arriba per a moltes dones un any tard i no serà capaç de resoldre moltes de les urgències que han tingut en aquest temps. 

- És un fracàs per a Podem no haver aconseguit, per exemple, permisos retribuïts de conciliació per a totes les famílies amb fills en quarantena per Covid?

- Forma part d’aquests deutes que tenim. No sé si aquesta solució, però almenys haver donat alguna solució a la situació de milers de mares que han estat vivint en aquest país amb aquesta situació. No vol dir que hagin estat les úniques dones que ho hagin passat malament. Hi ha moltes dones que, sense ser mares, s’han enfrontat a dificultats simplement per la distribució del mercat del nostre país o per ser les que estaven en primera línia en treballs essencials o d'altres sectors de l’economia de més difícil recuperació, com l'hostaleria i el turisme. Tenim un deute amb elles per la falta estructural de polítiques públiques que fossin capaces de donar resposta completa a una realitat que ha estat duríssima.

"Hi ha un deute que tenim pendent, que és amb les dones, i particularment amb les dones mares"

- I com encaixen a Podem que durant l’estat d’alarma es prohibeixin els desnonaments però, a la vegada, es compensin els fons voltor en cas d'impagaments o que la nova llei d'habitatge no prohibeixi els desnonaments?

- És fer política. La política té a veure amb la correlació de forces. Nosaltres som molt conscients del pes que tenim en el govern. Som el soci minoritari, aportem 35 diputats i això condiciona el grau en el qual les nostres propostes de màxims es poden veure reflectides en les propostes del govern. Com més força té una formació política, més capacitat per fer el que diu que vol fer a les eleccions.
 
- Carmen Calvo s'ha manifestat preocupada perquè la llei per protegir els drets de les persones trans que està elaborant el seu ministeri permeti la lliure elecció de gènere. La llei serà fidel al que planteja el seu ministeri?

- Vull ser molt respectuosa i prudent, perquè sé que això suposa un debat intern fort al PSOE. Són el soci de govern i vull ser respectuosa amb les seves diferències internes. Qualsevol ministeri sempre està obert a millorar les lleis, a fer que es produeixin canvis com a conseqüència de les aportacions d'altres ministeris i, després, en el tràmit parlamentari, també de les formacions polítiques.

Sí que hi ha una cosa que em sembla important deixar clara, també per respecte a totes les persones LGTBI que viuen a Catalunya i Espanya: la identitat de gènere o l'orientació sexual no són capritxos, és un dret. Un dret. Forma part de la identitat d'una persona, del que és. I, per tant, és un dret fonamental. Així ho diu la nostra jurisprudència i així ho diuen tots els organismes internacionals. És un dret fonamental. I, per tant, jo estic sempre oberta a millorar el text, però els drets no es negocien. Els drets de les persones LGTBI, i el dret a l'autodeterminació és un d'aquests, no es negocia. 

- I quin és el marge de negociació del seu ministeri?

- Com els dic, tot. Un ministeri sempre ha d'estar obert a rebre totes les millores, les crítiques i les opinions. Aquest és el nostre treball. I a fonamentar-les jurídicament, i dir per què se n'accepten uns i no unes altres. Com dic, el que vull que quedi clar és que la identitat de gènere o l'orientació sexual són drets, no són capritxos, no són eleccions, i sobre els drets no es pot negociar. I, en aquest cas, a banda de totes les diferències que es puguin posar sobre la taula, tenim una sort enorme, i és que l'any 2019 hi va haver un consens al Congrés dels Diputats sobre com s'havia de regular l'autodeterminació de gènere, amb el suport de totes les formacions polítiques, també pel PP, que és en aquest moment la principal força d'oposició.

"La identitat de gènere o l'orientació sexual no són capritxos, és un dret i els drets no es negocien"

Partim d'un consens espectacularment bo perquè sigui un debat que, malgrat les diferències, es vegi reflectit en la llei. Els col·lectius ens diuen si pot ser en el pròxim dia de l'orgull LGTBI. Tant de bo pugui ser així. Per regular aquest dret, la redacció que ve incorporada a la proposta de llei del Ministeri d'Igualtat és la mateixa que la del consens del 2019. Per tant, això ens dona un molt bon punt de partida per transformar aquest consens en llei.

- L'ha decebuda Calvo amb una oposició tan frontal al projecte de llei?

- El que hagi de parlar amb Carmen Calvo ho faré en el marc de les relacions entre qualsevol ministra i una vicepresidenta. Està bé que aquelles coses que ella pensi les pugui expressar. Com dic, crec que tenim una sort: a banda de les legítimes diferències que tinguem, disposem d'un consens sobre la necessitat de regular el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere i una redacció concreta sobre això que és la que nosaltres recollim perquè pugui ser així. Més enllà d'això, també dic que tinc una bona relació amb ella i serem capaces d'arribar a un acord.
 
- Aquest debat s’ha exportat al Parlament amb l’aprovació de la llei contra les violències masclistes. Les diputades socialistes es van rebel·lar en contra de la llei, però a les llistes del PSC hi ha, com vostè ha dit abans, dirigents com Espadaler, que està en contra de l’avortament. Ho entén?

- És difícil d’entendre, però el dictamen de la llei catalana es va aprovar per unanimitat, malgrat les diferències.

- Antics dirigents que abans s’aplegaven en l’espai de Catalunya Sí que es Pot, des de Gemma Lienas a Lluís Rabell o Joan Coscubiela, s’han oposat a aquesta llei per protegir els drets de les persones trans. La sorprèn el posicionament dels qui van ser companys de viatge?

- Quan ells van ser candidats per Catalunya Sí que es Pot, el nostre programa electoral era molt clar en la defensa i el blindatge de les persones trans. No sé si canviar d’espai polític implica també canviar d’idees.