Una processó política insòlitament tranquil·la a la Mercè

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va encomanar ahir a Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat eclipsada en pro de la Mercè, perquè les seves llàgrimes "no es convertissin en un diluvi universal". I, d'entrada, el cel va complir. Afectacions i pluja, però amb marge per viure grans concerts durant la primera nit de la Mercè 2022. Fins aquí, però, va arribar la devoció religiosa de l'alcaldessa. Aquest dissabte, en l'ofici solemne a la Basílica de la Mercè s'ha tornat a refermar aquell principi de Colau d'anar traient pes a la l'oficialitat catòlica a la festa de la ciutat. La líder del consistori no ha assistit a la missa i com és habitual s'ha sumat a altres regidors dels comuns i ERC que esperaven a la plaça de la Mercè. Salutació efusiva amb el cardenal Joan Josep Omella, en acabar l'acte solemne, però res més. Era el moment de trobar-se amb el conjunt del consistori per encapçalar el seguici, la passejada d'autoritats municipals cap a l'Ajuntament de Barcelona.

Una desfilada que tornava a produir-se, en plena multitud, després que els anys previs a la pandèmia quedés marcada per les tensions i protestes polítiques. Aquest any, en canvi, polítics i entorn no donaven crèdit a la realitat que s'han trobat. Una passejada insòlitament tranquil·la. Ni un estirabot, ni un crit, mentre Colau i la resta de polítics enfilaven els carrers de Ciutat Vella. Tampoc a l'inici de la Diada Castellera s'ha vist res semblant a escenes com el duel de banderes del 2015, entre ERC i PP. Tot inusualment tranquil.

La cosa política demana "fi de cicle"
A la ronda de declaracions polítiques tampoc ha penetrat en excés en la malla de cordialitat que el govern ha volgut teixir. Després de deixar enrere gegants i pilars castellers, i mentre el ball de l'àliga començava a fer bullir plaça Sant Jaume, les compareixences dels regidors municipals de l'oposició han fet un esforç per situar la idea de la fi de cicle del govern Colau de cara als pròxims mesos. S'hi ha referit explícitament la representant de Junts Neus Munté, que ha celebrat que aquesta sigui "la darrera Mercè d'un cicle polític" que esperen succeir des de la seva formació, a partir de les eleccions del maig del 2023. Ara bé, preguntada per si aquesta candidatura de JxCat pensa fixar un moment per anunciar el seu cap de llista, amb un grup a l'expectativa de la decisió pública de Xavier Trias, Munté ha insistit que es troben en "una fase de treball" que té per bandera "tota la unitat interna", en una picada d'ullet a les peticions explícites de l'exalcalde per tornar a ser candidat a governar l'Ajuntament.



En la línia de situat aquesta Mercè com la darrera de l'actual executiu, Ernest Maragall (ERC) també ha tingut el seu moment de declaració de posició. Ha assegurat que l'any vinent hi haurà un canvi de govern i que, amb això, s'espera que "deixi de llampegar sobre la ciutadania". Irònicament, això també ho ha vinculat en una millora futura de la Mercè, amb pluja o sense.

Assenyalament al pregó de Colau
També s'ha burxat el govern fent referència a la decisió de Barcelona en Comú d'apartar del programa oficial la missa de la Basílica de la Mercè, des de fa anys. Una crítica encapçalada per Valents, que ha arribat a empaperar 500 punts de la ciutat amb un cartell alternatiu de les festes de la Mercè en què hi apareix una representació de la verge, per censurar Colau. I alhora, Junts, Valents i Ciutadans han abocat una part dels esforços a condemnat que l'alcaldessa aprofités el pregó d'ahir per demanar un canvi legislatiu en matèria d'estrangeria, assenyalant la contradicció que el govern estatal es troba en mans dels mateixos colors polítics que el govern municipal. "Segueix establint un diàleg amb ella mateixa", ha resumit Munté.
 
Menys mordaços i més institucionals han estat els parlaments de Jaume Collboni (PSC), Jordi Martí (BComú) i també Josep Bou (PP). De fet, si bé ha començat dient que no comentaria la política, l'empresari que va arribar al consistori de la mà de Pablo Casado, en comptes d'assenyalar el govern municipal, ha lamentat que el grup municipal no l'ha "volgut" i l'ha ignorat fins a forçar que fos ell qui anunciés que ja no tornaria a presentar-se a les eleccions de l'any vinent. Tot i així, s'ha mostrat obert a estudiar altres propostes d'altres partits, si arriben, i ha assegurat que el seu actual grup encara no té cap figura ferma per substituir-lo. Bou ha assegurat que li "consta" que el PP no té candidat. 

Mercè sense incidents
Martí, en representació del govern, s'ha limitat a esquivar crítiques, en favor dels pilars festius de la Mercè, i ha apuntat algunes dades sobre la primera nit de la festa major. Entre ells, ha explicat que al concert de Maria Cristina, on actuava La Oreja de Van Gogh, es van arribar a aplegar al voltant de 40.000 persones. També ha justificat que es tanquessin algunes parades de metro en moment en què hi havia perill per aglomeracions i ha destacat que si bé un grup es va colar en un centre comercial, finalment es va resoldre ràpidament. "Hi ha hagut menys incidents que una nit de cap de setmana qualsevol", ha assegurat el tinent d'alcaldia de Cultura.

També ha tingut un moment per valorar el pregó d'ahir, que va considerar "extraordinari", inclosa la intervenció d'Ada Colau. En canvi, el seu soci de govern, Collboni, s'ha centrat en la reivindicació de la proposta de la cineasta Carla Simón, un reconeixement que en aquest cas sí que ha sumat també el posicionament de Neus Munté.

I mentre aquests debats s'embolicaven al Saló de Cent de l'Ajuntament, l'entorn de la plaça Sant Jaume bastia una doble imatge. La dels centenars de persones emplenant els carrers per gaudir del retorn de la cultura popular, amb permís del clima, i de la jornada castellera. I, alhora, el recordatori del moment crític internacional, amb la presència de l'alcalde de Kyiv, Vitali Klitschko, pels passadissos del consistori, abans de trobar-se de manera institucional amb Colau. Barcelona, de festa major, també és ciutat de constrastos.