25
de gener
de
2023, 20:58
Actualitzat:
21:44h
Aquest 2023 serà un any d'intensos moviments en la banda alta de la societat civil.La polarització política i la crisi de preus —amb l'ombra tràgica de la guerra a Ucraïna com a primer element d'incertesa— han empès el poder econòmic a ocupar un espai de lideratge que la política ara mateix no sembla garantir. Però també es perceben les diferències evidents entre les diferents sensibilitats econòmiques. Aquestes darreres setmanes han ofert un panorama bastant mogut de les principals estratègies en joc.
Tot apunta que les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona seran finalment passat l'estiu, tret d'un canvi de darrera hora. Avui s'ha sabut el calendari electoral previst, amb la publicació del decret del Govern que ha de regular aquest procés electoral per al març vinent. L'únic segur a hores d'ara és que l'equip independentista que dirigeix la Cambra, amb Mònica Roca al davant, es presentarà a la reelecció, potser amb un altre presidenciable.
De moment, la gran incògnita és qui liderarà l'alternativa de les "forces d'ordre". Això encara és incert, com ho és també que es constitueixi una candidatura formal en aquest sentit. Una possibilitat que alguns observadors de la realitat cameral és que aquesta gran llista de l'establishment no aparegui com a tal. I que el que hi hagi és un seguit de candidats per a cada una de les 52 vocalies en joc. Que són els qui, constituïts en ple, elegeixen president.
La darrera iniciativa de la Cambra que ha causat indignació en un sector empresarial ha estat que va ser una de les entitats que va convocar la manifestació contra la cimera hispanofrancesa a la Font Màgica de Montjuïc Aquí no s'ha acabat res!, junt amb l'ANC i Òmnium Cultural, al costat de prop d'una quarantena més.
Però per sota de la unió empresarial a l'hora de reclamar pressupostos, els matisos es perceben. El mateix president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va advocar per evitar la pròrroga pressupostària, a l'igual que el president de Pimec, però també va afegir que estava d'acord amb les exigències del PSC quant al Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport i el projecte del Hard Rock. Més aviat es podria dir que és el PSC el que sintonitza amb Foment. La proximitat entre Foment i el PSC s'ha vist subratllada en els darrers temps. Especialment pel que fa al PSC de Barcelona, on Jaume Collboni s'ha posicionat molt nítidament al costat de les principals reivindicacions empresarials.
Aquest grup ha estat batejat com a G8, tot i que inicialment s'havia preferit no posar-hi xifra al nom, ja que era una manera de tancar-lo. La idea de crear un gran fòrum va ser de Cañete i Javier Faus, expresident del Cercle d'Economia. Caldrà veure el recorregut i el format, ja que membres d'aquestes entitats creuen que és millor actuar de manera discreta. Foment del Treball, que va ser convidat a integrar-s'hi -i continua convidat, segons fonts empresarials-, va preferir no afegir-s'hi. L'organització patronal considera que ha de seguir la seva pròpia estratègia. En tot cas, la iniciativa sí que indica la voluntat de Pimec de marcar un perfil propi dins el front econòmic català.
Tot apunta que les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona seran finalment passat l'estiu, tret d'un canvi de darrera hora. Avui s'ha sabut el calendari electoral previst, amb la publicació del decret del Govern que ha de regular aquest procés electoral per al març vinent. L'únic segur a hores d'ara és que l'equip independentista que dirigeix la Cambra, amb Mònica Roca al davant, es presentarà a la reelecció, potser amb un altre presidenciable.
De moment, la gran incògnita és qui liderarà l'alternativa de les "forces d'ordre". Això encara és incert, com ho és també que es constitueixi una candidatura formal en aquest sentit. Una possibilitat que alguns observadors de la realitat cameral és que aquesta gran llista de l'establishment no aparegui com a tal. I que el que hi hagi és un seguit de candidats per a cada una de les 52 vocalies en joc. Que són els qui, constituïts en ple, elegeixen president.
La darrera iniciativa de la Cambra que ha causat indignació en un sector empresarial ha estat que va ser una de les entitats que va convocar la manifestació contra la cimera hispanofrancesa a la Font Màgica de Montjuïc Aquí no s'ha acabat res!, junt amb l'ANC i Òmnium Cultural, al costat de prop d'una quarantena més.
L'Ecuestre ho té clar
De moment, qui ho té clar i no dubta és el Círculo Ecuestre, que aquest dijous rebrà amb tots els honors el president dl PP, Alberto Núñez Feijóo. En ple debat pressupostari a Catalunya, el club elitista mostra proximitat amb el líder de la dreta espanyola. L'acte permetrà, a més, visualitzar un moment de distensió interna dins el Círculo, ja que hi seran presents el president, Antonio Delgado, i el vicepresident primer, Enrique Lacalle, exdirigent del PP i en aquests moments enfrontat a Delgado per substituir-lo a les eleccions previstes a la tardor.Foment i Pimec, coincidents amb els pressupostos
Però si la Cambra i l'Ecuestre representen els límits dins de les entitats econòmiques, el bloc central està en mans de Foment del Treball i Pimec. Són elles les que lideren el diàleg social i són les interlocutores de les administracions, junt amb els sindicats. Totes dues van participar en la reunió del Consell de Diàleg Socialconvocada dilluns pel president Pere Aragonès per mirar de trobar el desllorigador al bloqueig de l'aprovació dels comptes. No era la primera trobada. El 5 de desembre passat ja es va escenificar una altra fotografia: el Govern va aconseguir la foto històrica d'un acord amb Foment, Pimec, CCOO i UGT sobre mesures per pal·liar la crisi. Un fet així en plena negociació pressupostària va ser un èxit per Aragonès i també pels agents més representatius, que van poder pactar un compromís d'inversions acordat amb el diàleg social.Però per sota de la unió empresarial a l'hora de reclamar pressupostos, els matisos es perceben. El mateix president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va advocar per evitar la pròrroga pressupostària, a l'igual que el president de Pimec, però també va afegir que estava d'acord amb les exigències del PSC quant al Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport i el projecte del Hard Rock. Més aviat es podria dir que és el PSC el que sintonitza amb Foment. La proximitat entre Foment i el PSC s'ha vist subratllada en els darrers temps. Especialment pel que fa al PSC de Barcelona, on Jaume Collboni s'ha posicionat molt nítidament al costat de les principals reivindicacions empresarials.
Cañete vol teixir un camí propi
La pugna entre Foment i Pimec no és nova. Però en els darrers temps, Antoni Cañete ha subratllat la voluntat de jugar en una primera divisió econòmica que a vegades s'havia negat a l'organització de les pimes. Per això, en l'intent de tractar temes econòmics i empresarials, el líder de Pimec ha coliderat alguna iniciativa ambiciosa. Com la de proposar una trobada amb Aragonès i set entitats més, que es va fer el 12 de gener, en què també es va tractar de pressupostos. En aquesta trobada, de la qual va informar La Vanguardia, hi va ser, a banda de Pimec, la presidenta de la Cambra (Mònica Roca), els presidents de FemCat (David Marín), del Cercle d'Economia (Jaume Guardiola), la presidenta de Barcelona Global (Maite Barrera), el del RACC (Josep Mateu) i el degà del Col·legi d'Economistes (Carles Puig de Travy). Pau Relat, de la Fira, no hi va poder ser.Aquest grup ha estat batejat com a G8, tot i que inicialment s'havia preferit no posar-hi xifra al nom, ja que era una manera de tancar-lo. La idea de crear un gran fòrum va ser de Cañete i Javier Faus, expresident del Cercle d'Economia. Caldrà veure el recorregut i el format, ja que membres d'aquestes entitats creuen que és millor actuar de manera discreta. Foment del Treball, que va ser convidat a integrar-s'hi -i continua convidat, segons fonts empresarials-, va preferir no afegir-s'hi. L'organització patronal considera que ha de seguir la seva pròpia estratègia. En tot cas, la iniciativa sí que indica la voluntat de Pimec de marcar un perfil propi dins el front econòmic català.