05
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
19:37h
Seran dues cimeres en una. Granada acull dues trobades de líders europeus amb el govern espanyol d'amfitrió just en el moment decisiu de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. En poques ocasions es troben tan directament les agendes de la política espanyola amb l'europea. Aquest dijous, la ciutat andalusa ha acollit la tercera cimera de la Comunitat Política Europea (CPE) i divendres hi haurà una reunió informal dels caps d'estat i de govern de la UE. Diumenge, el bloc de dretes amb PP i Vox desfilaran a Barcelona en contra de l'amnistia. Dues fotografies contraposades.
Si Pedro Sánchez ha estat l'amfitrió en qualitat de president de torn de la Unió, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha estat el protagonista internacional per la seva presència, que no havia estat anunciada. I és que l'actitud de la UE envers el conflicte és un dels plats forts de l'encontre. Avui mateix, un atac rus a la zona de Khàrkiv ha provocat més de 40 morts. Divendres, el Consell Europeu tractarà sobre l'autonomia estratègica europea i l'ampliació de la UE. Aquestes són algunes claus que emmarquen la trobada.
Les cimeres de la Comunitat Política Europea van ser una iniciativa de la França d'Emmanuel Macron per crear un fòrum de tots els països europeus, incloent els que no són membres de la UE. Per això, als 27 líders de la UE s'hi han afegit avui prop d'una vintena d'altres estats. L'actual cimera és la tercera, però és una creació recent, sorgida després de la invasió d'Ucraïna. No culminen en cap declaració conjunta però permeten un seguit de contactes bilaterals.
Demà serà el torn per analitzar el llistat de països que han trucat a la porta de la UE: Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Albània, Macedònia del Nord, Moldàvia, Turquia i la mateixa Ucraïna. Però, sent fora de Brussel·les, l'encontre del Consell Europeu també serà informal, és a dir, sense decisions ni comunicats oficials. Ucraïna està pendent d'un informe proper de la Comissió Europea que podria obrir la porta a les negociacions d'ingrés.
La unitat europea entorn Kíiv ha estat un dels reptes que ha planejat sobre Granada. La voluntat política de la UE de continuar fent costat a Ucraïna ha topat amb la crisi entre Polònia i Ucraïna per la competència comercial. L'entrada lliure del cereal ucraïnès a Polònia ha provocat una caiguda de preus que ha afectat els agricultors polonesos just en vigílies d'unes eleccions clau. Varsòvia va vetar a l'abril l'entrada de cereal ucraïnès i ha amenaçat de posar fi a l'enviament de més armes a Kíiv. Un exemple aquest de les fortes contradiccions per a la cohesió europea.
També hi ha una incertesa creixent sobre el futur de la guerra quan -com ha recordat avui Ursula von der Leyen- es compleixen 588 dies de l'inici del conflicte. L'opinió pública en alguns països ja no mostra tant interès en la guerra i s'estén el dubte de si no caldria impulsar una sortida negociada. Sabent això, Zelenski ha arribat a Granada i ha reclamat que Rússia rebi un "senyal clar" que no podrà amenaçar la sobirania d'altres països. Un senyal que implica la "derrota" de Moscou. Ha assegurat que Europa "és més independent de Rússia que mai" "Hem de guanyar perquè Putin no ampliï la seva acció contra altres països", ha dit en to d'advertiment. Sánchez li ha promès avui més sistemes de defensa aèries i equips antimines.
Zelenski s'ha presentat a Granada brandant el suport de l'Administració Biden. Però aquesta carta té una data possible de caducitat: el novembre del 2024, quan hi ha eleccions als EUA. Quan es tracta de l'estat de salut d'Europa sempre cal posar un ull als EUA. I en aquests moments Washington viu una situació molt complexa. Mentre Biden, partidari de continuar enviant armament i ajut a Kíiv, enfila el tram final del mandat, creixen els interrogants sobre si serà finalment candidat -tot i haver-ho formalitzat-, mentre Donald Trump -reticent a l'ajut i mostrant empatia amb Putin- es manté a les enquestes malgrat estar encalçat per processos judicials.
La caiguda de Kevin McCarthy com a president de la Cambra a mans d'un nucli ultra republicà ha afegit núvols al panorama, mentre el rebuig a l'ajuda a Ucraïna creix entre els republicans. Els senyals d'inestabilitat a Washington afebleixen de retruc l'aliança transatlàntica.
En un escenari d'incertesa, la solidesa de les institucions polítiques és un factor essencial. Totes les capitals de la UE tenen el cap en el juny del 2024, quan se celebraran les properes eleccions europees, que seran un termòmetre del pols de l'europeisme. Eslovàquia acaba d'elegir president el prorus Robert Fico. Mantindrà el control l'eix Berlín-París? Continuarà la gran aliança entre democristians versió Von der Leyen (centristes, europeistes) i la socialdemocràcia? En el recent debat sobre l'estat de la Unió, Von der Leyen va parlar en clau electoral i a Granada tothom és conscient que s'ha de traslladar a l'opinió pública que Europa té uns motors centrals que saben on van.
La convocatòria anticipada d'eleccions per al 23-J va semblar que sacrificava el capital polític d'un Sánchez que confiava molt en el semestre de presidència europea per refer-se. Però els esdeveniments han desmentit els pronòstics més lúgubres per al líder espanyol, que ara pot lluir de nou escena internacional i mostrar la cordialitat amb què el tracten els grans de la UE, de Von der Leyen a Charles Michel, el president del Consell Europeu. El xivarri que emet el Madrid polític i mediàtic dificulta destriar entre la realitat i la tenebra. Però l'agenda internacional de Sánchez, convertit en puntal del bloc central europeu, desmenteix el discurs apocalíptic d'una dreta espanyola encara molt lluny d'Europa.
Si Pedro Sánchez ha estat l'amfitrió en qualitat de president de torn de la Unió, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha estat el protagonista internacional per la seva presència, que no havia estat anunciada. I és que l'actitud de la UE envers el conflicte és un dels plats forts de l'encontre. Avui mateix, un atac rus a la zona de Khàrkiv ha provocat més de 40 morts. Divendres, el Consell Europeu tractarà sobre l'autonomia estratègica europea i l'ampliació de la UE. Aquestes són algunes claus que emmarquen la trobada.
Més (i menys) que una cimera de la UE
Les cimeres de la Comunitat Política Europea van ser una iniciativa de la França d'Emmanuel Macron per crear un fòrum de tots els països europeus, incloent els que no són membres de la UE. Per això, als 27 líders de la UE s'hi han afegit avui prop d'una vintena d'altres estats. L'actual cimera és la tercera, però és una creació recent, sorgida després de la invasió d'Ucraïna. No culminen en cap declaració conjunta però permeten un seguit de contactes bilaterals. Demà serà el torn per analitzar el llistat de països que han trucat a la porta de la UE: Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Albània, Macedònia del Nord, Moldàvia, Turquia i la mateixa Ucraïna. Però, sent fora de Brussel·les, l'encontre del Consell Europeu també serà informal, és a dir, sense decisions ni comunicats oficials. Ucraïna està pendent d'un informe proper de la Comissió Europea que podria obrir la porta a les negociacions d'ingrés.
Entre el suport militar i els interrogants sobre Kíiv
La unitat europea entorn Kíiv ha estat un dels reptes que ha planejat sobre Granada. La voluntat política de la UE de continuar fent costat a Ucraïna ha topat amb la crisi entre Polònia i Ucraïna per la competència comercial. L'entrada lliure del cereal ucraïnès a Polònia ha provocat una caiguda de preus que ha afectat els agricultors polonesos just en vigílies d'unes eleccions clau. Varsòvia va vetar a l'abril l'entrada de cereal ucraïnès i ha amenaçat de posar fi a l'enviament de més armes a Kíiv. Un exemple aquest de les fortes contradiccions per a la cohesió europea. També hi ha una incertesa creixent sobre el futur de la guerra quan -com ha recordat avui Ursula von der Leyen- es compleixen 588 dies de l'inici del conflicte. L'opinió pública en alguns països ja no mostra tant interès en la guerra i s'estén el dubte de si no caldria impulsar una sortida negociada. Sabent això, Zelenski ha arribat a Granada i ha reclamat que Rússia rebi un "senyal clar" que no podrà amenaçar la sobirania d'altres països. Un senyal que implica la "derrota" de Moscou. Ha assegurat que Europa "és més independent de Rússia que mai" "Hem de guanyar perquè Putin no ampliï la seva acció contra altres països", ha dit en to d'advertiment. Sánchez li ha promès avui més sistemes de defensa aèries i equips antimines.
La inestabilitat a Washington afebleix la UE
Zelenski s'ha presentat a Granada brandant el suport de l'Administració Biden. Però aquesta carta té una data possible de caducitat: el novembre del 2024, quan hi ha eleccions als EUA. Quan es tracta de l'estat de salut d'Europa sempre cal posar un ull als EUA. I en aquests moments Washington viu una situació molt complexa. Mentre Biden, partidari de continuar enviant armament i ajut a Kíiv, enfila el tram final del mandat, creixen els interrogants sobre si serà finalment candidat -tot i haver-ho formalitzat-, mentre Donald Trump -reticent a l'ajut i mostrant empatia amb Putin- es manté a les enquestes malgrat estar encalçat per processos judicials.La caiguda de Kevin McCarthy com a president de la Cambra a mans d'un nucli ultra republicà ha afegit núvols al panorama, mentre el rebuig a l'ajuda a Ucraïna creix entre els republicans. Els senyals d'inestabilitat a Washington afebleixen de retruc l'aliança transatlàntica.