Hi ha un lloc més delicat per a les persones que l'espai? Probablement la resposta serà negativa. Per això, és vital que els astronautes puguin viure en les millors condicions i, a vegada, les solucions són més simples del que es pot pensar. En aquest sentit, hi ha un superaliment a l'abast de la ciutadania que la NASA fa servir amb freqüència.
Es tracta de la quinoa, que el 1993 va ser inclosa a la llista de llavors que poden ser cultivades a l'Estació Espacial Internacional. El motiu principal és que les propietats d'aquest gra li permeten créixer en condicions extremes, però l'altre factor de rellevància és el seu contingut nutricional que també comporta beneficis per a qualsevol persona.
Aquest pseudocereal compta amb un alt contingut de proteïnes i és una de les poques fonts vegetals que proporciona els nou aminoàcids essencials. Per altra banda, és una alta font de nutrients com la fibra, les vitamines B i E i els minerals com ferro, potassi o magnesi. Per tots aquests factors, la quinoa pot ajudar a endarrerir l'envelliment, preveu una gran quantitat de malalties i fa créixer la massa muscular.
I això no és tot. El passat mes de maig investigadors de la Universitat Internacional de València (VIU), l'Institut IMDEA i el CSIC han determinat que aquest pseudocereal, a més de millorar la síntesi d'àcids grassos i triglicèrids gràcies als seus inhibidors, també activa macròfags intrahepàtics, que prevenen l'acumulació de greix al fetge.
D'aquesta manera, la quinoa dificulta la creació d'un dipòsit de greix a l'òrgan, el que es coneix com a fetge gras o fetge gras no alcohòlic. Està estretament associat amb l'obesitat i la diabetis, a més de poder danyar les cèl·lules del fetge i provocar fibrosi, que pot evolucionar en cirrosi.