Borràs s'ho juga tot a la validesa dels correus i a l'aval dels funcionaris als contractes menors

Cap al final de l'interrogatori de l'advocada Isabel Elbal a Laura Borràs, la presidenta de Junts s'ha tret un informe pericial de centenars de pàgines de la bossa de mà. Un gest teatral -i teatralitzat- que resumeix l'actitud que ha tingut en la pràcticament hora i mitja que ha durat la seva intervenció davant del tribunal que la jutja per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), una causa per la qual s'enfronta a penes de presó.

La defensa de la presidenta suspesa del Parlament es pot resumir en tres vies: descrèdit de la manera com els cossos policials van custodiar les proves -cap de més rellevant que els correus electrònics- a l'ordinador d'Isaías Herrero; ombra de dubte sobre el seu amic informàtic pels problemes de drogodependència que arrossegava i que ha subratllat davant Jesús María Barrientos; i intenció de clarificar que els contractes menors de la ILC concedits a Herrero comptaven amb el beneplàcit dels interventors i, per descomptat, també d'Assumpta Pagespetit, l'exadministradora de la ILC que la setmana passada la va incriminar. Dimecres es tancarà el judici amb les conclusions, els informes finals i les últimes paraules.

Borràs, com era previsible, ha destinat la part final de la intervenció a presentar-se com a víctima de "lawfare" i de "persecució política", perquè segons ella es pot fer un paral·lelisme entre la carrera política que ha tingut des del 2017 -quan entra a les llistes de Junts a proposta de Carles Puigdemont- i la investigació judicial. A la sala l'escoltaven atentament Francesc de Dalmases, el seu principal suport, i Rai López Calvet, col·laborador estret.

Cap dels principals dirigents de Junts, en tot cas, s'han acostat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja fos per motius d'agenda -Albert Batet, president del grup parlamentari- o per incomoditat. El cas està generant malestar dins la formació -així ho explicava Nació aquest dissabte-, i hi ha sectors que ho han traslladat directament al secretari general, Jordi Turull, que tampoc ha estat present en la declaració. El seguici de Borràs ha anat minvant. Aquest matí a les portes del TSJC només hi havia cinc persones, una xifra molt menor a la del primer dia, amb centenars d'acompanyants.
 

La documentació intervinguda, en dubte

La jornada ha arrencat amb un objectiu clar per part de la defensa de Borràs: posar en dubte la validesa de les proves que la incriminen. En aquesta línia s'ha d'interpretar l'exhaustiu informe elaborat pels pèrits Luis Enrique Hellin -ultra condemnat per l'assassinat d'una activista socialista durant la Transició- i Javier Rubio, que han estat especialment vehements a l'hora d'assegurar que el contingut dels discos durs intervinguts a casa d'Herrero es van alterar.

No se sap en quins termes, ni quin és l'abast de les modificacions -en cap moment han estat capaços de concretar-ho-, però els pèrits han assegurat que no es va protegir la prova perquè no se'n va calcular l'anomenat hash, concepte molt repetit durant el judici i que consisteix en una eina d'informàtica forense per protegir la prova de qualsevol alteració. El seu informe pericial ha xocat amb el criteri dels pèrits aportats per la Fiscalia, tots de la Guàrdia Civil, que han relativitzat la importància d'aquesta eina i han assegurat que no hi va haver cap alteració.

El dubte sobre la validesa d'aquesta prova es resoldrà al final del judici, en sentència, i pot ser determinant per decidir sobre una futura condemna. De tota manera, Borràs no ha fet cap referència als correus electrònics durant la seva documentada declaració, on ha exhibit bona retòrica i coneixements profunds del funcionament de la Institució de les Lletres Catalanes i ha denunciat ser víctima d'una persecució política. Ara bé, ni una paraula d'uns correus que Herrero, en la seva declaració a l'inici del judici, sí que va ratificar.
 

L'escut dels funcionaris i els interventors

Bona part de la declaració de Borràs s'ha centrat a remarcar que tot el que va fer en matèria de contractació comptava amb l'aval dels funcionaris -concretament, la cap d'administració, Assumpta Pagespetit, però també el funcionari Roger Espar-, que eren els responsables dels expedients i de la contractació. En aquest sentit, la líder de Junts s'ha escudat en els funcionaris de l'administració i també en els interventors de la Generalitat, que, segons ella, no van qüestionar la manera de fer al capdavant de la ILC. Segons la presidenta de Junts, només una interventora del Departament de Cultura va qüestionar el tipus de contractació i, en tot cas, ha assegurat que no va fer cap contracte ni cap pressupost i que tot va fer-se d'acord amb la llei.

"Pagespetit era inflexible: hi havia d'haver tres pressupostos amb les coses tecnològiques que aporten els proveïdors", ha apuntat Borràs. L'exadministradora es va posar en contacte amb Herrero, que en algun moment va "perdre la paciència", de manera que ella acabava fent d'intermediària entre tots dos. "Pagespetit podia ser molt minuciosa i exigent. A vegades em deia que no parlàvem el mateix llenguatge. La tramitació era competència seva", ha puntualitzat. En aquest punt, la dirigent independentista -a qui la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació- ha indicat que mai va interferir en termes de contractació. Això corresponia a Pagespetit, a qui ha acusat de "treure's responsabilitat del damunt". "Entenc que un procediment judicial i haver de prestar declaració és dur, i cadascú respon com bonament pot a la circumstància d'un procediment judicial", ha assenyalat en la mateixa fase.
 

Desacreditar Herrero pel seu passat de drogaddicte

Borràs s'ha encarregat també d'intentar desacreditar Herrero per la seva drogodependència. Ja ho va fer, també, la seva defensa durant la declaració de l'acusat. "Em va mentir. No tenia una malaltia mental, tenia drogodependència", ha remarcat. També s'ha presentat com a víctima de "lawfare" i de "persecució política" just al final de l'interrogatori, que s'ha allargat durant pràcticament una hora i mitja, perquè segons ella tots els avenços judicials de la investigació han anat en paral·lel a com progressava la seva carrera política.


Segons Borràs, a principis del 2016 es produeixen "desaparicions" per part de l'informàtic, que fins aquell moment havia complert amb tots els terminis encarregats. "No donava explicacions. Jo patia molt perquè no era habitual que s'endarrerís. Ho feia amb màxima satisfacció i excel·lència. No respon correus ni missatges, era una època molt angoixant", ha apuntat la dirigent de Junts, que ha llegit en veu alta un missatge en el qual Herrero sostenia ser "tot adrenalina" per un hipotètic consum de "MTD", sigles identificades amb la metadona.
 

La incògnita de les penes

La jornada s'ha allargat tot el dia i fins a última hora s'ha mantingut la incògnita sobre si es presentarien o no les conclusions. Això és important perquè serà el moment en què es concretarà com rebaixa la pena la Fiscalia en els casos d'Isaías Herrero i Andreu Pujol, amb qui ha pactat i que han tingut un paper testimonial al judici. També s'ha d'esclarir si hi ha algun canvi en la petició de pena contra Laura Borràs, la principal protagonista del judici i de la sessió. Tot això es resoldrà dimecres, que també serà el dia dels informes finals de les parts, on Boye i Elbal tornaran a tenir un paper destacat a l'hora de concretar per què volen tombar tot el procediment. El judici ja encamina la recta final cap al vist per a sentència.