01
de juliol
de
2023, 21:08
Actualitzat:
03
de juliol,
15:16h
El debat entorn la participació dels independentistes a les eleccions espanyols del 23 de juliol està marcant la precampanya, amb algunes personalitats i l'ANC debatent si fa una crida a l'abstenció o el vot nul, i els partits i Òmnium instant a "omplir massivament les urnes" de vots. Ara bé, fins aquest moment, quins eren els catalans que desistien d'exercir aquest dret? L'abstencionisme estava més arrelat en persones poc catalanistes, de rendes baixes, més habitual entre joves i veïns de ciutats, i comú sobretot entre qui tenia poc interès en la política. Segurament, una actitud més d'inhibició que no pas de protesta activa.
Aquestes característiques es poden observar a nivell agregat -en funció dels resultats territorials- o individual -per enquestes-. En el primer cas, s'han analitzat els nivells d'abstenció per seccions censals en funció de variables sociodemogràfiques de la població que hi viu, com el percentatge de joves i gent gran, de nascuts a Catalunya i la resta de l'Estat, de renda mitjana o quantitat de veïns amb ingressos baixos i alts, o la mida global del municipi . Els resultats que se n'extreuen, per a les últimes eleccions municipals (2023), al Parlament (2021) i al Congrés (2019) són les següents:
Com es pot comprovar, en pràcticament tota mena d'eleccions, l'abstenció augmenta a les seccions censals amb més gent jove i menys gent gran, amb més població nascuda a la resta de l'Estat i menys a Catalunya, a les ciutats grans -excepte Barcelona, que representa el grup 8 de la categoria "mida de municipi"- i allà on hi ha menys recursos econòmics -es mesuri com a renda mitjana o per percentatge de població amb rendes baixes o altes-.
Tot i això, a les eleccions estatals les diferències generalment són menors en àmbits com l'edat o la mida del municipi. Això es pot deure a que la participació el 2019 va ser molt elevada, acudint a les urnes sobretot col·lectius que a les eleccions posteriors s'han quedat a casa. Fins i tot el percentatge de persones nascudes a la resta de l'Estat ja no influeix en el nivell d'abstenció d'aquelles eleccions, cosa que es pot deure també a que se sentien més cridats a mobilitzar-s'hi. Pel que fa a les variables de renda, però, la diferència es manté inalterada: allà on hi ha diners, sempre es vota més.
Ara bé, observar per separat cada element té limitacions, ja que molts estan interrelacionats. Els municipis petits, per exemple, tenen més proporció de gent gran. Quina és la variable rellevant en cada cas? Si s'analitzen totes aquestes en conjunt , la proporció de gent jove passa a ser poc significativa, ja que en realitat és la gent gran que vota més, així com els nascuts a Catalunya tampoc no participen especialment més, sinó que els provinents de la resta de l'Estat ho fan menys -excepte a les estatals-. Es confirma, però, que als pobles petits es vota més i que, a una major riquesa, també l'abstenció cau, fins i tot mirat a nivell global.
En tot cas, les enquestes permeten també avaluar aquestes percepcions amb dades individualitzades. Aquí el problema és que poca gent admet que s'absté, ja que està mal vist, motiu pel qual els sondejos només capten aquells abstencionistes que no s'avergonyeixen de ser-ho. En tot cas, més que la quantitat absoluta que s'hi reflecteix -sempre molt menor a la real-, és interessant veure com varia el perfil d'aquells que admeten que no voten en funció de diverses variables, moltes d'elles vinculades indirectament a les ja observades a nivell de barris.
Les dades individuals confirmen que els abstencionistes augmenten als municipis grans -excepte Barcelona-, entre les persones nascudes a la resta de l'Estat i entre aquelles amb menys recursos -les que no poden permetre's ni una setmana de vacances anual i les que no tenen ningú que els ajudi en les feines de la llar-. En aquest cas, s'observa que la gent jove clarament participa menys que la més gran -o potser els costa menys admetre quan no ho fan-, sembla que els homes també una mica menys que les dones -tot i que poc i, a més, es podria deure a que hi ha més dones grans-.
Les enquestes permeten també preguntar per elements valoratius, com ho és l'interès per la política, evidenciant-se que abstenir-se és més habitual entre els que no en tenen, però també ho és més entre aquells menys satisfets amb la democràcia. Igualment, els partidaris que Catalunya perdi autogovern o no en guanyi també participen menys, així com els menys catalanistes -cosa que no hauria de sorprendre, ja que són posicionaments més habituals entre la població nascuda a la resta de l'Estat-. A nivell ideològic, l'abstenció és alta sobretot entre els enquestats de centre, tot i que això es podria deure a que, en no tenir interès per a la política, no s'hi defineixen -en l'escala de catalanisme, el percentatge al punt intermedi també és alt-.
Les dades a nivell de secció censal sobre edat i lloc de naixement s'han extret del padró municipal de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), mentre que les dades sobre renda s'han obtingut de l'atles de distribució de renda de les llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, s'han considerat persones joves aquelles entre 18 i 35 anys, mentre que la gent gran és aquella a partir dels 65. El nivell de renda global que s'ha considerat és la mediana de la renda per secció censal i s'ha entès com a persona de renda baixa aquella amb uns ingressos inferiors al 60% de la mediana, així com s'ha etiquetat com a renda alta aquella amb ingressos superiors al doble de la mediana.
Com que les seccions censals varien lleugerament cada any, s'han obviat en cada elecció les dades d'aquells municipis en què alguna secció no concordava amb la distribució de les variables de l'Idescat o de l'INE -o del que no se'n tinguessin dades, com en el cas de les eleccions municipals de maig, quan el Ministeri de l'Interior no va incloure les d'alguns municipis gironins en els resultats provisionals per barris-. S'ha extret tota la informació del municipi en cas d'una discrepància, ja que, en afegir-s'hi o treure-s'hi alguna secció censal, l'abast de la resta també podien haver canviat. Un cop fet això, s'han agrupat les seccions censals en vuit nivells en funció de cada variable i s'ha calculat la mitjana de l'abstenció en cadascun d'ells.
Per analitzar quina variable era veritablement significativa en cada cas, atès que moltes es correlacionen entre elles, s'han fet deu regressions múltiples per a cada elecció, amb diferents combinacions de les variables i amb el nivell de participació com a variable dependent. Aquells elements que s'han demostrat significatius en la majoria de combinacions, independentment de les variables que es tinguessin en compte -en el cas de la renda, per exemple, s'ha provat combinant-les alternativament-, són els que s'han destacat en el text com a rellevants.
L'anàlisi amb dades individuals s'ha fet recollint les respostes als dos últims baròmetres del 2022 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el primer -i únic, per ara- del 2023, per tenir una major mostra d'abstencionistes confessos. S'han triat preguntes vinculades directament o indirectament amb les variables analitzades a nivell censal, així com algunes de caràcter polític impossibles de captar a nivell agregat. Pel que fa la renda, com que el nivell de no resposta quan es pregunta per la xifra d'ingressos és molt elevada -i no quadra amb les dades reals de salaris-, s'ha optat per tenir en compte opcions indirectes, com la qüestió sobre si es pot permetre una setmana de vacances anual -per detectar les rendes baixes- i si paga algú per ajudar a les tasques de la llar -per detectar les rendes altes-.
Aquestes característiques es poden observar a nivell agregat -en funció dels resultats territorials- o individual -per enquestes-. En el primer cas, s'han analitzat els nivells d'abstenció per seccions censals en funció de variables sociodemogràfiques de la població que hi viu, com el percentatge de joves i gent gran, de nascuts a Catalunya i la resta de l'Estat, de renda mitjana o quantitat de veïns amb ingressos baixos i alts, o la mida global del municipi . Els resultats que se n'extreuen, per a les últimes eleccions municipals (2023), al Parlament (2021) i al Congrés (2019) són les següents:
Així varia l'abstenció a cadascuna de les eleccions a Catalunya, en funció del pes de cada variable a cada barri
Les seccions censals s'han agrupat en vuit nivells, per a cada variable, en funció de la magnitud d'aquesta (de menys a més, d'1 a 8), i se n'ha calculat l'abstenció mitjana a cada grup
Com es pot comprovar, en pràcticament tota mena d'eleccions, l'abstenció augmenta a les seccions censals amb més gent jove i menys gent gran, amb més població nascuda a la resta de l'Estat i menys a Catalunya, a les ciutats grans -excepte Barcelona, que representa el grup 8 de la categoria "mida de municipi"- i allà on hi ha menys recursos econòmics -es mesuri com a renda mitjana o per percentatge de població amb rendes baixes o altes-.
Tot i això, a les eleccions estatals les diferències generalment són menors en àmbits com l'edat o la mida del municipi. Això es pot deure a que la participació el 2019 va ser molt elevada, acudint a les urnes sobretot col·lectius que a les eleccions posteriors s'han quedat a casa. Fins i tot el percentatge de persones nascudes a la resta de l'Estat ja no influeix en el nivell d'abstenció d'aquelles eleccions, cosa que es pot deure també a que se sentien més cridats a mobilitzar-s'hi. Pel que fa a les variables de renda, però, la diferència es manté inalterada: allà on hi ha diners, sempre es vota més.
Ara bé, observar per separat cada element té limitacions, ja que molts estan interrelacionats. Els municipis petits, per exemple, tenen més proporció de gent gran. Quina és la variable rellevant en cada cas? Si s'analitzen totes aquestes en conjunt , la proporció de gent jove passa a ser poc significativa, ja que en realitat és la gent gran que vota més, així com els nascuts a Catalunya tampoc no participen especialment més, sinó que els provinents de la resta de l'Estat ho fan menys -excepte a les estatals-. Es confirma, però, que als pobles petits es vota més i que, a una major riquesa, també l'abstenció cau, fins i tot mirat a nivell global.
En tot cas, les enquestes permeten també avaluar aquestes percepcions amb dades individualitzades. Aquí el problema és que poca gent admet que s'absté, ja que està mal vist, motiu pel qual els sondejos només capten aquells abstencionistes que no s'avergonyeixen de ser-ho. En tot cas, més que la quantitat absoluta que s'hi reflecteix -sempre molt menor a la real-, és interessant veure com varia el perfil d'aquells que admeten que no voten en funció de diverses variables, moltes d'elles vinculades indirectament a les ja observades a nivell de barris.
Quants enquestats admeten que s'abstenen a Catalunya, en funció de diverses variables?
Les dades individuals confirmen que els abstencionistes augmenten als municipis grans -excepte Barcelona-, entre les persones nascudes a la resta de l'Estat i entre aquelles amb menys recursos -les que no poden permetre's ni una setmana de vacances anual i les que no tenen ningú que els ajudi en les feines de la llar-. En aquest cas, s'observa que la gent jove clarament participa menys que la més gran -o potser els costa menys admetre quan no ho fan-, sembla que els homes també una mica menys que les dones -tot i que poc i, a més, es podria deure a que hi ha més dones grans-.
Les enquestes permeten també preguntar per elements valoratius, com ho és l'interès per la política, evidenciant-se que abstenir-se és més habitual entre els que no en tenen, però també ho és més entre aquells menys satisfets amb la democràcia. Igualment, els partidaris que Catalunya perdi autogovern o no en guanyi també participen menys, així com els menys catalanistes -cosa que no hauria de sorprendre, ja que són posicionaments més habituals entre la població nascuda a la resta de l'Estat-. A nivell ideològic, l'abstenció és alta sobretot entre els enquestats de centre, tot i que això es podria deure a que, en no tenir interès per a la política, no s'hi defineixen -en l'escala de catalanisme, el percentatge al punt intermedi també és alt-.
Com serà l'abstenció el 23-J?
Sembla força evident que aquelles crides cap a una abstenció independentista el 23 de juliol apel·len a un perfil del cens molt diferent al que habitualment no participa de les eleccions, independentista i amb interès per a la política. Si tenen èxit, per tant, poden fer variar els resultats d'aquestes anàlisis de l'abstenció, si bé serà difícil calibrar fins a quin punt nivells baixos de participació seran atribuïbles a aquesta campanya, ja que els seus motius es barrejaran amb els d'altres catalans que ja no haurien anat a les urnes i que connecten poc amb aquests sectors propers a l'ANC. En tot cas, la desmobilització d'aquest electorat independentista ja va començar a notar-se a les municipals del maig.Així s'ha fet aquesta notícia
Les dades a nivell de secció censal sobre edat i lloc de naixement s'han extret del padró municipal de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), mentre que les dades sobre renda s'han obtingut de l'atles de distribució de renda de les llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, s'han considerat persones joves aquelles entre 18 i 35 anys, mentre que la gent gran és aquella a partir dels 65. El nivell de renda global que s'ha considerat és la mediana de la renda per secció censal i s'ha entès com a persona de renda baixa aquella amb uns ingressos inferiors al 60% de la mediana, així com s'ha etiquetat com a renda alta aquella amb ingressos superiors al doble de la mediana.
Com que les seccions censals varien lleugerament cada any, s'han obviat en cada elecció les dades d'aquells municipis en què alguna secció no concordava amb la distribució de les variables de l'Idescat o de l'INE -o del que no se'n tinguessin dades, com en el cas de les eleccions municipals de maig, quan el Ministeri de l'Interior no va incloure les d'alguns municipis gironins en els resultats provisionals per barris-. S'ha extret tota la informació del municipi en cas d'una discrepància, ja que, en afegir-s'hi o treure-s'hi alguna secció censal, l'abast de la resta també podien haver canviat. Un cop fet això, s'han agrupat les seccions censals en vuit nivells en funció de cada variable i s'ha calculat la mitjana de l'abstenció en cadascun d'ells.
Per analitzar quina variable era veritablement significativa en cada cas, atès que moltes es correlacionen entre elles, s'han fet deu regressions múltiples per a cada elecció, amb diferents combinacions de les variables i amb el nivell de participació com a variable dependent. Aquells elements que s'han demostrat significatius en la majoria de combinacions, independentment de les variables que es tinguessin en compte -en el cas de la renda, per exemple, s'ha provat combinant-les alternativament-, són els que s'han destacat en el text com a rellevants.
L'anàlisi amb dades individuals s'ha fet recollint les respostes als dos últims baròmetres del 2022 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el primer -i únic, per ara- del 2023, per tenir una major mostra d'abstencionistes confessos. S'han triat preguntes vinculades directament o indirectament amb les variables analitzades a nivell censal, així com algunes de caràcter polític impossibles de captar a nivell agregat. Pel que fa la renda, com que el nivell de no resposta quan es pregunta per la xifra d'ingressos és molt elevada -i no quadra amb les dades reals de salaris-, s'ha optat per tenir en compte opcions indirectes, com la qüestió sobre si es pot permetre una setmana de vacances anual -per detectar les rendes baixes- i si paga algú per ajudar a les tasques de la llar -per detectar les rendes altes-.