El PP anuncia una revolta autonòmica contra un acord de finançament a mida de Catalunya

La dreta s'activa després que el PSOE hagi situat com a urgent -en el marc de les negociacions per la investidura de Sánchez- un nou sistema que de moment no s'ha concretat

Alberto Núñez Feijóo, en una imatge d'arxiu.
Alberto Núñez Feijóo, en una imatge d'arxiu. | EP
02 d'agost de 2023, 13:35
Actualitzat: 17:51h
Els partits independentistes volen amnistia i referèndum a canvi de la investidura de Pedro Sánchez mentre que el PSOE ofereix un nou acord de finançament per a Catalunya. Així es desprèn de les declaracions de les formacions implicades en les converses postelectorals, mentre que el PP veu amb impotència aquests moviments després d'uns comicis en què el seu candidat, Alberto Núñez Feijóo, va guanyar però no suma prou. Sigui quin sigui el resultat de les negociacions, els populars ja han advertit que un acord de finançament "a mida" de Catalunya serà combatut per part de la resta de les autonomies de l'estat espanyol, la majoria en mans de la dreta.

Així ho ha expressat aquest dimecres el vicesecretari d'Organització del PP, Miguel Tellado, que ha advertit que s'ha de modificar el sistema de finançament de forma "multilateral" i no "bilateralment" amb ERC i Junts a canvi de la investidura. Des del PP avisen que algunes comunitats autònomes ja s'han posat en alerta per evitar que hi hagi greuges comparatius. "L'ús partidista del sistema de finançament és un error que cap govern ha de cometre i menys per facilitar la investidura de qui ha perdut les eleccions", ha sostingut en una entrevista a Onda Cero.

Així mateix, Tellado també ha criticat una altra de les propostes que ha emergit aquesta setmana proposada pel PSC: la condonació del deute de Catalunya. "Plantejar la condonació del deute a Catalunya per veure si així aconsegueix el senyor Sánchez els vots que no han volgut donar-los a les urnes, em sembla un insult a la intel·ligència", ha dit. Segons els populars, "no tot s'hi val" per mantenir-se en el poder. 

De moment, ja ha reaccionat a aquests moviments el president popular de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, que en una atenció als mitjans aquest dimecres ha criticat que pugui haver-hi una condonació del deute "unilateral" sense que es compensi Catalunya com a mínim en el mateix percentatge. "No seria acceptable en absolut i nosaltres reaccionaríem", ha advertit. Així mateix, també s'ha oposat a la idea que hi puguin existir "negociacions bilaterals" en matèria de finançament entre el govern espanyol i el català.

També el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha reaccionat als moviments avisant que aquesta reforma no es pot negociar bilateralment. "No és una partida d'esgrima entre l'honor de presidents autonòmics. No convé mercadejar, ni que es negociï en una habitació obscura de ves a saber quins interessos d'investidura". Mazón també ha aprofitat per reclamar que en aquest debat s'incorpori "l'excepcionalitat" que hi ha al País Valencià, i que no hi hagi negociació "amb els separatistes" i després "amb la resta". 

Aragonès demana concreció


Mentre que el PP ha encès totes les alarmes per aquesta qüestió, a Catalunya es minimitza la seva importància. Ahir mateix el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar a la ministra d'Hisenda en funcions, la socialista María Jesús Montero, que "no especuli" amb el finançament autonòmic i que en tot cas, més enllà dels titulars als mitjans, concreti. "Si té una proposta que la digui i llavors ens posicionarem", va dir en una compareixença després de l'últim consell executiu del Govern abans de les vacances d'estiu.

Les seves declaracions van arribar tot just després que Montero, en una entrevista a TVE, assegurés que la reforma del sistema de finançament és "una urgència". Més enllà de les declaracions, enlloc es concreta com hauria de ser la reforma. Tampoc al programa electoral del PSOE.

Després de reclamar concreció, el cap de l'executiu també va advertir que en cap cas Catalunya decidirà una millora del finançament al costat d'altres comunitats. "La nostra posició no serà pensar un nou sistema global per a totes les comunitats autònomes, sinó aconseguir que els recursos que es generen a Catalunya serveixin per finançar els serveis públics de Catalunya i s'acabi el dèficit fiscal", va aclarir.

En aquest sentit, Aragonès va assegurar que en cap cas aniran a negociar i defensar els interessos dels "altres". "No anirem al costat d'Isabel Díaz Ayuso i d'Emiliano García-Page a defensar el finançament", va concloure. El cert és que els acords de finançament sempre s'han fet de la mà de Catalunya, però formalment s'aborden en un espai ampli, al Consell de Política Fiscal i Financera del Ministeri d'Hisenda.