02
d'agost
de
2023, 19:30
Actualitzat:
23:24h
Fa quatre anys Pedro Sánchez guanyava les eleccions i només podia mantenir-se a la Moncloa amb un pacte amb el Podem de Pablo Iglesias. En un primer moment, però, va decidir anar a una repetició electoral, en un intent de tenir prou força per no veure's obligat a construir un govern de coalició. La maniobra no va sortir com esperava -el PSOE va perdre escons i el PP en va guanyar- així que, a les 48 hores dels comicis, el candidat socialista no va dubtar i en 24 hores segellava un pacte amb Iglesias. Els dubtes i desentesos de fa quatre anys no existeixen després del 23-J, amb un Iglesias retirat de la primera línia política. Sánchez i la líder de Sumar, Yolanda Díaz, tenen una sintonia que es veu de lluny. Ni en la precampanya, ni en la campanya ni en les jornades postelectorals s'ha posat en dubte la reedició de la coalició. Però això no impedeix que, com en totes les relacions, també hi hagi friccions. Una d'elles s'ha produït per una de les figures clau en les negociacions postelectorals:Carles Puigdemont.
Sumar -l'espai nou a l'esquerra del PSOE que aglutina una quinzena de formacions d'arreu de l'Estat espanyol- vol fer valdre el seu espai després d'una dura negociació amb Podem, amb veto inclòs -i criticat- a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i de no haver aconseguit més escons aquest 23-J que els que van aconseguir els d'Iglesias fa quatre anys. És per això que Díaz ja ha fet moviments que els donin visibilitat, si bé és conscient que li toca al PSOE el paper central. Quins? Poques hores després de la nit electoral la líder de l'espai trucava l'expresident del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, per demanar-li la seva implicació per fer possible la investidura. El matí del 24-J el PSOE desconvocava la roda de premsa habitual i Sumar en convocava una. Fora de micro, l'entorn de Díaz anunciava als periodistes que Asens lideraria la negociació amb Junts, per demostrar que també podrien tenir un paper central.
Això va molestar i agradar a parts iguals al PSOE, però el silenci es va imposar la setmana passada a Ferraz. Era també un silenci prudencial, a l'espera de possibles canvis del vot exterior, que finalment es van produir i van sacsejar el tauler de joc: ja no n'hi havia prou amb una abstenció de Junts, sinó que caldria els seus vots a favor. Aquesta setmana, però, ja s'ha passat a l'acció, s'ha trencat el silenci i enmig de les vacances, de guàrdia hi és María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i una de les dirigents que liderarà les negociacions. S'ha encarregat de fer la gira pels mitjans, i en una de les seves intervencions va advertir Sumar que la "responsabilitat" de contactar amb els grups i liderar les negociacions recau en el PSOE.
"Qui està parlant i qui té la responsabilitat d'articular una majoria és el principal partit del bloc progressista", va reivindicar, per després afegir que serà ella mateixa i Félix Bolaños, l'altre negociador encarregat per Sánchez, els que contractaran amb els partits i faran "totes les gestions". De fet, Montero fins i tot va reivindicar que pertoca al PSOE fer-ho perquè està més "entrenat", amb relació a què en l'última legislatura han hagut de negociar principalment amb ERC i Bildu per aconseguir suports per a la governabilitat, traduïts en tres pressupostos.
Montero feia aquestes declaracions ahir al programa matinal de TVE, i Díaz les ha replicat aquest matí des del mateix plató. Ho ha fet per reivindicar la figura d'Asens, de "reconegut prestigi", i el rol que pugui tenir de cara a la negociació amb Junts. "És una persona important i ho sap molt bé el PSOE, igual que ho sap tota Espanya", ha proclamat. De fet, fins i tot ha insinuat que podria haver estat Sánchez qui hagués confiat a Sumar aquesta qüestió: "Sense cap mena de dubte, el PSOE negocia, igual que jo negocio amb el president del govern espanyol. I deixaré en la discreció les converses que tinc amb ell i les que tirarem endavant", ha afegit. En la mateixa entrevista ha plantejat que el català es pugui parlar al Congrés dels Diputats.
La tria d'Asens no és aleatòria, en cap cas. És un home pont, conegut i respectat dins l'espectre independentista. Va ajudar Toni Comín, amic seu, a pensar la sortida legal cap a Bèlgica després de l'1-O, i arran d'això està ben relacionat amb Waterloo. Sempre ha tingut l'habilitat de connectar espais. Quan es va fundar Guanyem -després Barcelona en Comú- era la persona amb més vincles amb la CUP. També ha estat un pont imprescindible entre Iglesias i Ada Colau, i en els últims quatre anys ha estat el director d'orquestra d'Unides Podem al Congrés.
L'entorn de Puigdemont, en tot cas, no ha trencat mai del tot els ponts amb dirigents afins a Sánchez. Quan Iván Redondo era cap de gabinet de Sánchez, Josep Rius -portaveu de Junts i mà dreta de l'expresident en l'etapa a Palau- mantenien una relació sovintejada. I, quan Jordi Sànchez era secretari general de Junts, gaudia de bona relació amb Salvador Illa, primer secretari del PSC, de la mateixa manera que, en el seu dia, Albert Batet disposava de contacte cordial amb Miquel Iceta quan dirigia els socialistes catalans. Tant el PSOE com Sumar, si s'aprofundeix en la negociació, acabaran estirant tots els fils possibles per seguir a la Moncloa. Encara que això impliqui, si cal, competir per veure qui protagonitza les converses.
Sumar -l'espai nou a l'esquerra del PSOE que aglutina una quinzena de formacions d'arreu de l'Estat espanyol- vol fer valdre el seu espai després d'una dura negociació amb Podem, amb veto inclòs -i criticat- a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i de no haver aconseguit més escons aquest 23-J que els que van aconseguir els d'Iglesias fa quatre anys. És per això que Díaz ja ha fet moviments que els donin visibilitat, si bé és conscient que li toca al PSOE el paper central. Quins? Poques hores després de la nit electoral la líder de l'espai trucava l'expresident del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, per demanar-li la seva implicació per fer possible la investidura. El matí del 24-J el PSOE desconvocava la roda de premsa habitual i Sumar en convocava una. Fora de micro, l'entorn de Díaz anunciava als periodistes que Asens lideraria la negociació amb Junts, per demostrar que també podrien tenir un paper central.
Això va molestar i agradar a parts iguals al PSOE, però el silenci es va imposar la setmana passada a Ferraz. Era també un silenci prudencial, a l'espera de possibles canvis del vot exterior, que finalment es van produir i van sacsejar el tauler de joc: ja no n'hi havia prou amb una abstenció de Junts, sinó que caldria els seus vots a favor. Aquesta setmana, però, ja s'ha passat a l'acció, s'ha trencat el silenci i enmig de les vacances, de guàrdia hi és María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i una de les dirigents que liderarà les negociacions. S'ha encarregat de fer la gira pels mitjans, i en una de les seves intervencions va advertir Sumar que la "responsabilitat" de contactar amb els grups i liderar les negociacions recau en el PSOE.
"Qui està parlant i qui té la responsabilitat d'articular una majoria és el principal partit del bloc progressista", va reivindicar, per després afegir que serà ella mateixa i Félix Bolaños, l'altre negociador encarregat per Sánchez, els que contractaran amb els partits i faran "totes les gestions". De fet, Montero fins i tot va reivindicar que pertoca al PSOE fer-ho perquè està més "entrenat", amb relació a què en l'última legislatura han hagut de negociar principalment amb ERC i Bildu per aconseguir suports per a la governabilitat, traduïts en tres pressupostos.
Montero feia aquestes declaracions ahir al programa matinal de TVE, i Díaz les ha replicat aquest matí des del mateix plató. Ho ha fet per reivindicar la figura d'Asens, de "reconegut prestigi", i el rol que pugui tenir de cara a la negociació amb Junts. "És una persona important i ho sap molt bé el PSOE, igual que ho sap tota Espanya", ha proclamat. De fet, fins i tot ha insinuat que podria haver estat Sánchez qui hagués confiat a Sumar aquesta qüestió: "Sense cap mena de dubte, el PSOE negocia, igual que jo negocio amb el president del govern espanyol. I deixaré en la discreció les converses que tinc amb ell i les que tirarem endavant", ha afegit. En la mateixa entrevista ha plantejat que el català es pugui parlar al Congrés dels Diputats.
La tria d'Asens no és aleatòria, en cap cas. És un home pont, conegut i respectat dins l'espectre independentista. Va ajudar Toni Comín, amic seu, a pensar la sortida legal cap a Bèlgica després de l'1-O, i arran d'això està ben relacionat amb Waterloo. Sempre ha tingut l'habilitat de connectar espais. Quan es va fundar Guanyem -després Barcelona en Comú- era la persona amb més vincles amb la CUP. També ha estat un pont imprescindible entre Iglesias i Ada Colau, i en els últims quatre anys ha estat el director d'orquestra d'Unides Podem al Congrés.
L'entorn de Puigdemont, en tot cas, no ha trencat mai del tot els ponts amb dirigents afins a Sánchez. Quan Iván Redondo era cap de gabinet de Sánchez, Josep Rius -portaveu de Junts i mà dreta de l'expresident en l'etapa a Palau- mantenien una relació sovintejada. I, quan Jordi Sànchez era secretari general de Junts, gaudia de bona relació amb Salvador Illa, primer secretari del PSC, de la mateixa manera que, en el seu dia, Albert Batet disposava de contacte cordial amb Miquel Iceta quan dirigia els socialistes catalans. Tant el PSOE com Sumar, si s'aprofundeix en la negociació, acabaran estirant tots els fils possibles per seguir a la Moncloa. Encara que això impliqui, si cal, competir per veure qui protagonitza les converses.