07
d'octubre
de
2020, 20:45
Actualitzat:
20:58h
"Quan Bill Gates entra en un bar, de mitjana, tots els que hi són es tornen milionaris". Aquest és un conegut acudit d'economistes que mostra l'absurditat que a vegades comporta fer anàlisis basant-se en mitjanes, sobretot amb mostres petites. I també serveix per explicar què ha ocorregut en relació a Matadepera, que dimarts va erigir-se com el municipi més ric de Catalunya i de tot l'Estat del 2018. El 2017, ja era el quart de l'Estat i segon de Catalunya, però l'autèntica sorpresa és que la renda mitjana per declaració va quadruplicar-se, de 55.579 euros de mitjana a uns inversemblants 218.788. Què ha passat?
El municipi vallesà té una gran quantitat d'urbanitzacions i cases unifamiliars, essent la residència de catalans d'alt poder adquisitiu i influents. Però no tothom allí és ric, ni molt menys guanya 200.000 euros a l'any. Tot apunta, de fet, que el notori increment de la base imposable mitjana es deu a una operació que va moure una gran quantitat de recursos i, en concret, diverses informacions han recordat la venda que va fer Manuel Lao de Cirsa aquell 2018, per una quantitat que rondaria els 2.400 milions.
L'estadística feta pública per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària sobre l'IRPF, de fet, permet filar més prim en l'anàlisi i anar més enllà de la renda mitjana per cadascuna de les declaracions -també per aquelles que no es van formalitzar per no estar-ne obligat el contribuent-. Els 9.326 habitants de Matadepera van sumar 4.812 declaracions aquell any, escassament 200 més que el 2017.
Tal com es pot observar en el gràfic inferior, però, l'estructura tributària del municipi no va variar massa d'un exercici al següent. El 2018, el nombre de declaracions de trams de menys de 12.020 euros -comptabilitzant sobretot rendes del treball i similar- va incrementar-se en 47. Hi havia, per tant, més residents amb rendes baixes. Però també van créixer en 42 les declaracions d'entre 30.050,6 i 60.101,2 euros i, sobretot, les de més de 60.101,2 euros, ja que el 2018 n'hi va haver 112 més que l'any anterior.
Com que les quantitats de contribuents a cada tram són similars en els dos exercicis, sembla raonable pensar que l'increment d'ingressos es va produir sobretot entre els declarants de majors rendes, ja que són les que tenen més marge per fer-ho. I és que, en els contribuents menys adinerats, un augment de recursos determinat els faria saltar de tram. I efectivament les bases imposables del conjunt de declaracions de cada tram són pràcticament idèntiques els dos anys, excepte en les de més de 60.101,2 euros, que passen d'acumular 129,3 milions a 918,3 milions. Un salt força notable.
Ara bé, què va créixer més, la base imposable general o la de l'estalvi? La primera grava les rendes del treball, dels lloguers, dels premis o de prestacions socials, entre d'altres. La segona, en canvi, la transmissió de patrimonis com immobles o accions, o el cobrament de dividends. Centrant la mirada en els ingressos dels declarants del tram superior de 60.101,2 euros, la seva base imposable general creix dels 96,7 als 135,4 milions. Un canvi gens menyspreable, però l'autèntic salt es troba en la base imposable de l'estalvi, dels 32,6 fins als 782,9 milions.
Sembla força acreditat, per tant, que el miracle de la quadruplicació de les rendes es deu a una o diverses operacions de venda de patrimoni. De fet, només que es reparteixi el diferencial entre la base imposable d'estalvi del 2018 respecte del 2017 en el tram superior, la renda de cada declarant de Matadepera ja creix en més de 155.000 euros, quasi la totalitat de la diferència en les rendes mitjanes dels dos anys al municipi.
Com que no es pot analitzar cadascuna de les declaracions, no es pot saber del cert si es tracta tan sols de la venda de Cirsa per part de Manuel Lao, però, si no és aquesta l'única raó, probablement n'és la principal. De fet, Avinyonet del Penedès va erigir-se el 2017 com el municipi català amb una renda més alta per declaració, però l'any següent va caure al lloc 189. Per què? Per una raó molt similar, i és que el 2017 van computar-se uns ingressos extraordinaris de 24 milions d'una venda d'un veí -descendent del fundador de Danone- que no es van repetir.
El municipi vallesà té una gran quantitat d'urbanitzacions i cases unifamiliars, essent la residència de catalans d'alt poder adquisitiu i influents. Però no tothom allí és ric, ni molt menys guanya 200.000 euros a l'any. Tot apunta, de fet, que el notori increment de la base imposable mitjana es deu a una operació que va moure una gran quantitat de recursos i, en concret, diverses informacions han recordat la venda que va fer Manuel Lao de Cirsa aquell 2018, per una quantitat que rondaria els 2.400 milions.
L'estadística feta pública per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària sobre l'IRPF, de fet, permet filar més prim en l'anàlisi i anar més enllà de la renda mitjana per cadascuna de les declaracions -també per aquelles que no es van formalitzar per no estar-ne obligat el contribuent-. Els 9.326 habitants de Matadepera van sumar 4.812 declaracions aquell any, escassament 200 més que el 2017.
Tal com es pot observar en el gràfic inferior, però, l'estructura tributària del municipi no va variar massa d'un exercici al següent. El 2018, el nombre de declaracions de trams de menys de 12.020 euros -comptabilitzant sobretot rendes del treball i similar- va incrementar-se en 47. Hi havia, per tant, més residents amb rendes baixes. Però també van créixer en 42 les declaracions d'entre 30.050,6 i 60.101,2 euros i, sobretot, les de més de 60.101,2 euros, ja que el 2018 n'hi va haver 112 més que l'any anterior.
Com que les quantitats de contribuents a cada tram són similars en els dos exercicis, sembla raonable pensar que l'increment d'ingressos es va produir sobretot entre els declarants de majors rendes, ja que són les que tenen més marge per fer-ho. I és que, en els contribuents menys adinerats, un augment de recursos determinat els faria saltar de tram. I efectivament les bases imposables del conjunt de declaracions de cada tram són pràcticament idèntiques els dos anys, excepte en les de més de 60.101,2 euros, que passen d'acumular 129,3 milions a 918,3 milions. Un salt força notable.
Ara bé, què va créixer més, la base imposable general o la de l'estalvi? La primera grava les rendes del treball, dels lloguers, dels premis o de prestacions socials, entre d'altres. La segona, en canvi, la transmissió de patrimonis com immobles o accions, o el cobrament de dividends. Centrant la mirada en els ingressos dels declarants del tram superior de 60.101,2 euros, la seva base imposable general creix dels 96,7 als 135,4 milions. Un canvi gens menyspreable, però l'autèntic salt es troba en la base imposable de l'estalvi, dels 32,6 fins als 782,9 milions.
Sembla força acreditat, per tant, que el miracle de la quadruplicació de les rendes es deu a una o diverses operacions de venda de patrimoni. De fet, només que es reparteixi el diferencial entre la base imposable d'estalvi del 2018 respecte del 2017 en el tram superior, la renda de cada declarant de Matadepera ja creix en més de 155.000 euros, quasi la totalitat de la diferència en les rendes mitjanes dels dos anys al municipi.
Com que no es pot analitzar cadascuna de les declaracions, no es pot saber del cert si es tracta tan sols de la venda de Cirsa per part de Manuel Lao, però, si no és aquesta l'única raó, probablement n'és la principal. De fet, Avinyonet del Penedès va erigir-se el 2017 com el municipi català amb una renda més alta per declaració, però l'any següent va caure al lloc 189. Per què? Per una raó molt similar, i és que el 2017 van computar-se uns ingressos extraordinaris de 24 milions d'una venda d'un veí -descendent del fundador de Danone- que no es van repetir.