22
de febrer
de
2021, 19:19
Actualitzat:
19:22h
L'ala crítica de Ciutadans -que actuen sota la marca Renovadors- estan llançats. Els resultats del partit el 14-F els han donat aire i ni tan sols la direcció ha pogut negar que estaven davant d'un desastre sense pal·liatius. La pèrdua de prop d'un milio de vots i de 30 dels 36 escons que van obtenir el 2017 va obligar Inés Arrimadas a reconèixer que eren uns resultats "molt dolents". Dimecres passat, i davant la manca de reacció i d'assumir responsabilitats per part de la cúpula taronja, els crítics ja van reclamar la sortida d'escena de Carlos Carrizosa, el candidat electoral. Ara han anat definint els seus objectius. Un d'ells el tenen clar: evitar com sigui la fusió amb el PP que alguns -fora però també dins- ja comencen a plantejar-se.
Els magres resultats de Ciutadans i els no menys magres del PP -aquests, però, moderats perquè ja partien d'un sòl més baix- ha desfermat tot tipus d'especulacions en el camp de la dreta espanyola. Amb un Vox en ebullció i reforçat pels resultats de les eleccions catalanes, al PP miren amb interès creixent la possibilitat d'avançar vers un únic espai del centre dreta espanyol. Ciutadans seria l'objectiu principal d'un projecte d'absorció. Per això, des de la branca renovadora de Ciutadans han mogut fitxa i ja s'han posicionat clarament en contra de tota fusió. Segons expliquen fonts dels crítics a NacióDigital, "no hem fet aquest viatge per fusionar-nos amb el PP. Nosaltres volem que el projecte de Ciutadans sigui autònom i creiem que té espai propi".
No és només a Catalunya, sinó a tot l'Estat que els resultats del 14-F han ferit el partit. Comencen a evidenciar-se esquerdes serioses entre dirigents que fins ara compartien projecte. S'ha apungtat que la dirigent madrilenya Begoña Villacís seria de les que no veuria amb mals ulls un acostament al PP. També s'atribueix al vicepresident andalús, Juan Marín, la conveniència d'assjar una coalició amb el PP a Andalusia. La por que es repteixin arreu els resultats catalans s'estén pel partit.
216063
El sector crític té com a referents principals els fins ara quatre diputats al parlament Antonio Espinosa, Carmen de Rivera, Sergio Sanz, un dirigent que s'havia definit com a socialdemòcrata en més d'una ocasió, i María Valle. Amb ells estan quadres de la formació com Tomás Simón i la regidora de Lleida Àngels Ribes. Han llançat un web, des d'on han publicat un manifest que és la seva anàlisi dels mals resultats obtinguts. El reclam d'una regeneració interna, de l'admissió de responsabilitats pel fracàs són elements centrals del seu discurs. Ara s'hi ha afegit el rebuig a tota confluència amb els populars.
De moment, no amaguen que pretenen recollir el suport d'una tercera part dels militants per forçar un congrés extraordinari (assemblea general, segons el lèxic del partit). Creuen que serà l'única via possible per canviar les coses, un cop ha quedat clar que la direcció d'Arrimadas s'ha enrocat i no durà la seva autocrítica més enllà d'admetre que "no ha mobilitzat" el constitucionalisme. De moment, els crítics ja han rebut l'adhesió de prop d'un miler d'afiliats, inclosos molts de fora de Catalunya.
En una compareixença de la setmana passada, el seu portaveu, Antonio Espinosa, va reclamar la renúncia de Carlos Carrizosa, alhora que apuntava també a Carlos Cuadrado, el qüestionat cap de campanya. En aquell moment, els crítics van demanar que dimitissin i que Arrimadas acceptés les seves renúncies.
Però l'executiva no sembla estar per la labor i juga a guanhyar temps com sigui. Inés Arrimadas va dir fins i tot que se sentia "reforçada" com a màxima líder de la formació i que quan va entrar a militar a Ciutadans, fa deu anys, el partit només tenia 3 diputats al Parlament.
Els crítics calculen amb cura les seves passes. No han volgut, fins al moment, encarar-se de manera abrupta amb Arrimadas, amb qui estarien dispsoats a trobar un encaix. Potser per això insisteixen també en la conveniència d'una "direcció integradora" per aplegar forces i gestionar la que és, sens dubte, la crisi més greu que ha hagut de viure la formació que, nascuda a Catalunya, va somiar un dia en conquerir l'hegemonia a l'estat espanyol.
Els magres resultats de Ciutadans i els no menys magres del PP -aquests, però, moderats perquè ja partien d'un sòl més baix- ha desfermat tot tipus d'especulacions en el camp de la dreta espanyola. Amb un Vox en ebullció i reforçat pels resultats de les eleccions catalanes, al PP miren amb interès creixent la possibilitat d'avançar vers un únic espai del centre dreta espanyol. Ciutadans seria l'objectiu principal d'un projecte d'absorció. Per això, des de la branca renovadora de Ciutadans han mogut fitxa i ja s'han posicionat clarament en contra de tota fusió. Segons expliquen fonts dels crítics a NacióDigital, "no hem fet aquest viatge per fusionar-nos amb el PP. Nosaltres volem que el projecte de Ciutadans sigui autònom i creiem que té espai propi".
No és només a Catalunya, sinó a tot l'Estat que els resultats del 14-F han ferit el partit. Comencen a evidenciar-se esquerdes serioses entre dirigents que fins ara compartien projecte. S'ha apungtat que la dirigent madrilenya Begoña Villacís seria de les que no veuria amb mals ulls un acostament al PP. També s'atribueix al vicepresident andalús, Juan Marín, la conveniència d'assjar una coalició amb el PP a Andalusia. La por que es repteixin arreu els resultats catalans s'estén pel partit.
216063
El sector crític té com a referents principals els fins ara quatre diputats al parlament Antonio Espinosa, Carmen de Rivera, Sergio Sanz, un dirigent que s'havia definit com a socialdemòcrata en més d'una ocasió, i María Valle. Amb ells estan quadres de la formació com Tomás Simón i la regidora de Lleida Àngels Ribes. Han llançat un web, des d'on han publicat un manifest que és la seva anàlisi dels mals resultats obtinguts. El reclam d'una regeneració interna, de l'admissió de responsabilitats pel fracàs són elements centrals del seu discurs. Ara s'hi ha afegit el rebuig a tota confluència amb els populars.
De moment, no amaguen que pretenen recollir el suport d'una tercera part dels militants per forçar un congrés extraordinari (assemblea general, segons el lèxic del partit). Creuen que serà l'única via possible per canviar les coses, un cop ha quedat clar que la direcció d'Arrimadas s'ha enrocat i no durà la seva autocrítica més enllà d'admetre que "no ha mobilitzat" el constitucionalisme. De moment, els crítics ja han rebut l'adhesió de prop d'un miler d'afiliats, inclosos molts de fora de Catalunya.
En una compareixença de la setmana passada, el seu portaveu, Antonio Espinosa, va reclamar la renúncia de Carlos Carrizosa, alhora que apuntava també a Carlos Cuadrado, el qüestionat cap de campanya. En aquell moment, els crítics van demanar que dimitissin i que Arrimadas acceptés les seves renúncies.
Però l'executiva no sembla estar per la labor i juga a guanhyar temps com sigui. Inés Arrimadas va dir fins i tot que se sentia "reforçada" com a màxima líder de la formació i que quan va entrar a militar a Ciutadans, fa deu anys, el partit només tenia 3 diputats al Parlament.
Els crítics calculen amb cura les seves passes. No han volgut, fins al moment, encarar-se de manera abrupta amb Arrimadas, amb qui estarien dispsoats a trobar un encaix. Potser per això insisteixen també en la conveniència d'una "direcció integradora" per aplegar forces i gestionar la que és, sens dubte, la crisi més greu que ha hagut de viure la formació que, nascuda a Catalunya, va somiar un dia en conquerir l'hegemonia a l'estat espanyol.