11
de maig
de
2021, 12:55
Actualitzat:
12:55h
La mesa ha ratificat aquest dimarts el veto a debatre la llei d'amnistia al Congrés. La iniciativa, impulsada per Òmnium i els partits independentistes, ja va rebre una primera estocada al març, quan el PSOE va tancar files amb PP i Vox per bloquejar-ne la tramitació. La decisió s'ha repetit ara, tal com es preveia, i els socialistes han tornat a alinear-se i l'única escletxa que queda perquè la proposta pugui debatre's és a través del dret de petició, que s'activarà previsiblement d'aquí a unes setmanes.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha lamentat que la mesa s'hagi convertit en un "Tribunal Constitucional bis", mentre que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha criticat que no es pugui ni debatre la proposta. La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha confirmat que la formació donarà suport al registre de la norma per la via del dret de petició. Amb l'amnistia tocada pràcticament de mort, només queden en marxa la qüestió dels indults -pendents encara de l'informe del Tribunal Suprem- i la reforma del codi penal, que ara com ara no té un calendari definit.
L'argument utilitzat amb la decisió de no admetre a tràmit la petició inicial va ser un informe dels lletrats que recomanava no acceptar la norma perquè "la concessió d'un indult general" als presos independentistes "entraria en una contradicció palmària i evident" amb l'article 62 i) de la Constitució, que diu que no es poden concedir "indults generals". En aquest cas, el PSOE va fer cas dels lletrats -la seva opinió no és vinculant- però quan aquest òrgan del Congrés va avalar investigar la monarquia, els socialistes van desobeir i van vetar la comissió d'investigació.
El text que no es podrà debatre demana l'amnistia per a "tots els actes d'intencionalitat política" vinculats a "la lluita democràtica per a l'autodeterminació de Catalunya" que hagin estat "tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa" i es duguessin a terme "des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". Òmnium ja va avançar que l'entitat exercirà el dret de petició per tornar a portar la llei al Congrés.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha lamentat que la mesa s'hagi convertit en un "Tribunal Constitucional bis", mentre que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha criticat que no es pugui ni debatre la proposta. La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha confirmat que la formació donarà suport al registre de la norma per la via del dret de petició. Amb l'amnistia tocada pràcticament de mort, només queden en marxa la qüestió dels indults -pendents encara de l'informe del Tribunal Suprem- i la reforma del codi penal, que ara com ara no té un calendari definit.
L'argument utilitzat amb la decisió de no admetre a tràmit la petició inicial va ser un informe dels lletrats que recomanava no acceptar la norma perquè "la concessió d'un indult general" als presos independentistes "entraria en una contradicció palmària i evident" amb l'article 62 i) de la Constitució, que diu que no es poden concedir "indults generals". En aquest cas, el PSOE va fer cas dels lletrats -la seva opinió no és vinculant- però quan aquest òrgan del Congrés va avalar investigar la monarquia, els socialistes van desobeir i van vetar la comissió d'investigació.
El text que no es podrà debatre demana l'amnistia per a "tots els actes d'intencionalitat política" vinculats a "la lluita democràtica per a l'autodeterminació de Catalunya" que hagin estat "tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa" i es duguessin a terme "des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". Òmnium ja va avançar que l'entitat exercirà el dret de petició per tornar a portar la llei al Congrés.