14
de novembre
de
2022, 20:19
Actualitzat:
22:36h
El nou conseller de Salut, Manel Balcells, ha necessitat un mes exacte per posar-se la comunitat de l'atenció primària en contra. Ho va fer la setmana passada en seu parlamentària, quan va dir que el model del metge de capçalera que visita els pacients que no poden sortir de casa al seu domicili "ha quedat antic". Això ha encès el sector, que demana la seva dimissió. Però no només ha indignat els professionals, sinó que la preocupació s'ha estès als principals afectats del canvi. "Jo no surto gairebé de casa perquè no puc. Però si això tira endavant, sortiré arrossegant-me de casa o amb una cadira per anar a protestar", diu Andrea Ibáñez, veïna del barri del Fort Pienc de Barcelona, amb 89 anys.
El pla explicat per Balcells, però, ha acabat sent matisat pel Departament de Salut. Fonts de la conselleria subratllen que les paraules del metge i polític "es van malentendre" i que, a posteriori, ell mateix es va posar en contacte amb les principals entitats de professionals del sector -CAMFiC i FoCAP- "per aclarir-ho". En el mateix sentit, des del Govern remarquen que "l'actuació longitudinal sempre ha estat i és un tema essencial" i que "la relació metge-pacient és bàsica". Tanmateix, sí que obren la porta a una reducció de la presència del metge de capçalera a les visites domiciliàries, segons la demanda.
Els afectats directes
Sigui com sigui, Andrea Ibáñez és una de les pacients incloses en el model d'atenció domiciliària (ATDOM) del programa de salut català. Com ella hi ha unes 77.500 persones més al país amb més de 65 anys que reben visites dels seus professionals de medicina i infermeria habituals, els que abans les visitaven al CAP, segons dades de la Generalitat. Una d'aquelles que, seguint les paraules del conseller al Parlament, estava en risc de veure com li canviaven el metge de tota la vida per un nou servei focalitzat en domicilis. "A mi el que em va bé es tenir confiança amb qui em tracta la salut, no vull un estrany a casa", insisteix la dona de 89 anys, que fa una dècada que rep les visites de la mateixa metgessa i infermera.
La clau: la "longitudinalitat"
L'inici de l'enrenou es dona a partir d'una resposta que el nou titular del Departament de Salut va fer dimarts passat al Parlament, quan En Comú Podem demanava reforçar el sistema català amb més professionals i cuidar la "longitudinalitat". Aquesta paraula fa referència a la garantia de tenir un mateix equip sanitari de confiança que acompanyi el pacient al llarg de la seva vida, que conegui el seu historial i potenciï el tractament personalitzat. "Tenir un mateix metge de capçalera que coneix la senyora Maria i que, només creuar la porta del CAP, ja sap què li passa", va resumir-ho el diputat David Cid.
La sorpresa va ser quan el conseller Balcells va fer un pas fins ara inèdit. Va exposar en públic que la voluntat de la conselleria era substituir aquest model, que fins ara s'havia reivindicat sempre, almenys discursivament. "Vostè em parla de longitudinalitat. Això és un paradigma que ha quedat antic", va subratllar el representant del Govern, per tot seguit concretar els seus plans. "El domicili no l'ha de fer el metge de capçalera que té el cupo de pacients, sinó que hi ha d'haver un equip destinat a domicilis i pot ser format per infermeres", va afegir. En el mateix sentit, va destacar que això representava "innovar" i no haver de contractar necessàriament més professionals, sinó reestructurar-ne les funcions.
El canvi atacava el cor de l'atenció primària i comunitària que fins ara s'ha defensat, remarquen des del sector. Fins i tot s'assenyala que s'abandonava la idea nuclear del "metge de capçalera", que es referia a la presència del doctor en el moment més crític del pacient, quan era al llit de casa malalt. "Acompanyes un pacient durant anys, i quan ja no pot venir al CAP, quan més et necessita, et diuen que l'hauràs de traspassar a uns altres professionals que no el coneixen", es queixava Alba Martínez Satorres, la doctora que encara visita la veïna de 89 anys del Fort Pienc.
La conselleria, finalment, ha matisat el contingut del discurs del conseller. Segons detallen des del Departament de Salut, el que es planteja és que l'atenció domiciliària se segueixi fent des de l'atenció primària, però obrint la porta a reduir "en ocasions" la presència dels metges de capçalera a les visites. No eliminar-la, però sí fer-la minvar en alguns casos. En concret, el Govern proposa potenciar "l'autogestió dels equips" i la "capacitat d'organitzar-se en funció de la demanda" per repensar l'actual model. "I això en alguns casos significa que l'equip d'infermeria ha de der l'atenció domiciliària i, en cas que hi hagi una incidència, es reporta sobre el metge", apunten. En aquest sentit, Salut remarca que ja hi ha territoris com Barcelona on ja es funciona així.
Un model amb evidència científica
En valoració de les primeres paraules del conseller, el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) va sortir a demanar la dimissió de Manel Balcells. De fet, equiparava les seves declaracions, sorprenents, als posicionaments de l'exconseller Boi Ruiz, vinculat a les retallades. També el sindicat Metges de Catalunya ho criticava. "La longitudinalitat és la gran essència de l'atenció primària i de qualsevol avaluació i seguiment mèdic", apuntaven un comunicat públic.
Totes dues entitats, a més, han recordat el suport d'investigacions que avalen la importància de mantenir al llarg dels anys el mateix personal mèdic acompanyant els pacients. Un dels exemples més reivindicats és l'informe publicat al British Jornal of General Practice el febrer d'aquest mateix any, que conclou a més anys de relació entre facultatius i pacient, més beneficis per a la salut. Així, s'apunta que 15 anys de seguiment disminueixen un 25% la taxa de mortalitat, un 28% les hospitalitzacions i un 30% les consultes a urgències.
"Ningú havia expressat amb aquesta claredat la voluntat d'acabar amb una longitudinalitat que té més que demostrada la seva eficiència", comenta a NacióDigital la presidenta del FoCAP, Meritxell Sánchez-Amat. La mateixa metgessa assegura que ja fa temps que, a la pràctica, la conselleria redueix l'aposta pública per mantenir el vincle entre els equips sanitaris i els pacients. Ara bé, fins ara no s'havien trobat un xoc frontal verbalitzat com el que va exposar Balcells. Un xoc que, finalment, ha quedat aigualit formalment.
Prevenció i menys medicalització
Mentrestant, els professionals sanitaris remarquen que els metges que acompanyen els pacients de tota la vida faciliten la prevenció, redueixen les derivacions a especialistes i disminueixen els ingressos i la mortalitat. També s'augmenta la qualitat de vida i s'evita la medicalització i el sobrediagnòstic.
Ho constata Andrea Ibáñez amb un exemple que li ve al cap. "Quan la doctora Alba estava de baixa per maternitat em van receptar ibuprofè i se'm va disparar la tensió. Em van haver de proves, canvis de pastilles, de tot", recorda la dona. "És molt senzill. No van tenir en compte que a ella l'ibuprofè no li va bé. I això passa amb moltes altres coses", remata Alba Martínez Satorres.
En una visita rutinària, metgessa, infermera i pacient repassen les preocupacions sanitàries i més. Tot compta. La doctora sap que Andrea Ibáñez mira una sèrie que acaba més enllà de les dotze de la mitjanit i, per tant, no cal aplicar una pomada per als ulls. En serà prou amb unes gotes. Coneix la seva tos crònica, però també les mandales que li agrada pintar amb llapis de colors. "Jo estic acostumada a ella. Si ara ve un altre, per bo que sigui, i li he d'explicar tot el repertori d'on vinc i què em fa mal, no em sortirà igual. Segur que em deixo coses", clou la dona.
El pla explicat per Balcells, però, ha acabat sent matisat pel Departament de Salut. Fonts de la conselleria subratllen que les paraules del metge i polític "es van malentendre" i que, a posteriori, ell mateix es va posar en contacte amb les principals entitats de professionals del sector -CAMFiC i FoCAP- "per aclarir-ho". En el mateix sentit, des del Govern remarquen que "l'actuació longitudinal sempre ha estat i és un tema essencial" i que "la relació metge-pacient és bàsica". Tanmateix, sí que obren la porta a una reducció de la presència del metge de capçalera a les visites domiciliàries, segons la demanda.
Els afectats directes
Sigui com sigui, Andrea Ibáñez és una de les pacients incloses en el model d'atenció domiciliària (ATDOM) del programa de salut català. Com ella hi ha unes 77.500 persones més al país amb més de 65 anys que reben visites dels seus professionals de medicina i infermeria habituals, els que abans les visitaven al CAP, segons dades de la Generalitat. Una d'aquelles que, seguint les paraules del conseller al Parlament, estava en risc de veure com li canviaven el metge de tota la vida per un nou servei focalitzat en domicilis. "A mi el que em va bé es tenir confiança amb qui em tracta la salut, no vull un estrany a casa", insisteix la dona de 89 anys, que fa una dècada que rep les visites de la mateixa metgessa i infermera.
La clau: la "longitudinalitat"
L'inici de l'enrenou es dona a partir d'una resposta que el nou titular del Departament de Salut va fer dimarts passat al Parlament, quan En Comú Podem demanava reforçar el sistema català amb més professionals i cuidar la "longitudinalitat". Aquesta paraula fa referència a la garantia de tenir un mateix equip sanitari de confiança que acompanyi el pacient al llarg de la seva vida, que conegui el seu historial i potenciï el tractament personalitzat. "Tenir un mateix metge de capçalera que coneix la senyora Maria i que, només creuar la porta del CAP, ja sap què li passa", va resumir-ho el diputat David Cid.
Andrea Ibáñez, agafant la mà de la seva metgessa de capçalera, amb la confiança dels anys. Foto: David Cobo
La sorpresa va ser quan el conseller Balcells va fer un pas fins ara inèdit. Va exposar en públic que la voluntat de la conselleria era substituir aquest model, que fins ara s'havia reivindicat sempre, almenys discursivament. "Vostè em parla de longitudinalitat. Això és un paradigma que ha quedat antic", va subratllar el representant del Govern, per tot seguit concretar els seus plans. "El domicili no l'ha de fer el metge de capçalera que té el cupo de pacients, sinó que hi ha d'haver un equip destinat a domicilis i pot ser format per infermeres", va afegir. En el mateix sentit, va destacar que això representava "innovar" i no haver de contractar necessàriament més professionals, sinó reestructurar-ne les funcions.
El canvi atacava el cor de l'atenció primària i comunitària que fins ara s'ha defensat, remarquen des del sector. Fins i tot s'assenyala que s'abandonava la idea nuclear del "metge de capçalera", que es referia a la presència del doctor en el moment més crític del pacient, quan era al llit de casa malalt. "Acompanyes un pacient durant anys, i quan ja no pot venir al CAP, quan més et necessita, et diuen que l'hauràs de traspassar a uns altres professionals que no el coneixen", es queixava Alba Martínez Satorres, la doctora que encara visita la veïna de 89 anys del Fort Pienc.
La conselleria, finalment, ha matisat el contingut del discurs del conseller. Segons detallen des del Departament de Salut, el que es planteja és que l'atenció domiciliària se segueixi fent des de l'atenció primària, però obrint la porta a reduir "en ocasions" la presència dels metges de capçalera a les visites. No eliminar-la, però sí fer-la minvar en alguns casos. En concret, el Govern proposa potenciar "l'autogestió dels equips" i la "capacitat d'organitzar-se en funció de la demanda" per repensar l'actual model. "I això en alguns casos significa que l'equip d'infermeria ha de der l'atenció domiciliària i, en cas que hi hagi una incidència, es reporta sobre el metge", apunten. En aquest sentit, Salut remarca que ja hi ha territoris com Barcelona on ja es funciona així.
Un model amb evidència científica
En valoració de les primeres paraules del conseller, el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) va sortir a demanar la dimissió de Manel Balcells. De fet, equiparava les seves declaracions, sorprenents, als posicionaments de l'exconseller Boi Ruiz, vinculat a les retallades. També el sindicat Metges de Catalunya ho criticava. "La longitudinalitat és la gran essència de l'atenció primària i de qualsevol avaluació i seguiment mèdic", apuntaven un comunicat públic.
Totes dues entitats, a més, han recordat el suport d'investigacions que avalen la importància de mantenir al llarg dels anys el mateix personal mèdic acompanyant els pacients. Un dels exemples més reivindicats és l'informe publicat al British Jornal of General Practice el febrer d'aquest mateix any, que conclou a més anys de relació entre facultatius i pacient, més beneficis per a la salut. Així, s'apunta que 15 anys de seguiment disminueixen un 25% la taxa de mortalitat, un 28% les hospitalitzacions i un 30% les consultes a urgències.
"Ningú havia expressat amb aquesta claredat la voluntat d'acabar amb una longitudinalitat que té més que demostrada la seva eficiència", comenta a NacióDigital la presidenta del FoCAP, Meritxell Sánchez-Amat. La mateixa metgessa assegura que ja fa temps que, a la pràctica, la conselleria redueix l'aposta pública per mantenir el vincle entre els equips sanitaris i els pacients. Ara bé, fins ara no s'havien trobat un xoc frontal verbalitzat com el que va exposar Balcells. Un xoc que, finalment, ha quedat aigualit formalment.
Aquestes declaracions ignoren l'evidència q dona suport a la longitudinalitat. Les alimenta la ignorància o la mala fe.
— FoCAP (@_FoCAP_) November 10, 2022
Són irresponsables i si es du a terme el pla empitjorarà la salut dels catalans.
El mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat el 25%, la resta és aire pic.twitter.com/IdccdmUnj5
Prevenció i menys medicalització
Mentrestant, els professionals sanitaris remarquen que els metges que acompanyen els pacients de tota la vida faciliten la prevenció, redueixen les derivacions a especialistes i disminueixen els ingressos i la mortalitat. També s'augmenta la qualitat de vida i s'evita la medicalització i el sobrediagnòstic.
Ho constata Andrea Ibáñez amb un exemple que li ve al cap. "Quan la doctora Alba estava de baixa per maternitat em van receptar ibuprofè i se'm va disparar la tensió. Em van haver de proves, canvis de pastilles, de tot", recorda la dona. "És molt senzill. No van tenir en compte que a ella l'ibuprofè no li va bé. I això passa amb moltes altres coses", remata Alba Martínez Satorres.
La pacient ensenya a la seva metgessa les mandales que pinta quan té estones lliures. Foto: David Cobo
En una visita rutinària, metgessa, infermera i pacient repassen les preocupacions sanitàries i més. Tot compta. La doctora sap que Andrea Ibáñez mira una sèrie que acaba més enllà de les dotze de la mitjanit i, per tant, no cal aplicar una pomada per als ulls. En serà prou amb unes gotes. Coneix la seva tos crònica, però també les mandales que li agrada pintar amb llapis de colors. "Jo estic acostumada a ella. Si ara ve un altre, per bo que sigui, i li he d'explicar tot el repertori d'on vinc i què em fa mal, no em sortirà igual. Segur que em deixo coses", clou la dona.