14
de febrer
de
2024, 17:25
Actualitzat:
20:22h
La taula presidencial de la cerimònia de lliurament de despatxos als nous jutges espanyols ha estat presidida per Felip VI. A la seva dreta, el rei hi tenia el president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, i el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán. A l'esquerra, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, home fort del govern espanyol i peça clau en les negociacions per l'amnistia, i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a l'ull de l'huracà pel paper de la Fiscalia en la causa de Tsunami Democràtic. És en aquest context que s'han de llegir el discurs de Felip VI, que ha tancat files amb el poder judicial, ubicat aquest dimecres a la seva dreta. No és la primera vegada que es converteix en un rei de part.
Sobre el paper, les paraules del monarca són les habituals en una cita d'aquestes característiques, més favorable als llocs comuns que no pas per al missatge polític. Ara bé, en plenes negociacions per l'amnistia i amb un malestar evident entre la judicatura i el poder executiu, el discurs ha estat una empara a les reivindicacions dels jutges, que qüestionen els acords polítics del PSOE i veuen en risc la separació de poders. L'advertència de Felip VI ha estat nítida: el poder judicial és "peça clau" en l'arquitectura institucional, la funció de jutjar i executar el fet jutjat està "atribuïda en exclusiva" al poder judicial, que és "independent" i "plenament separat" de la resta de poders, i tant el respecte a les decisions judicials com la igualtat davant la llei són "condicions indispensables".
El to exhibit pel monarca tampoc ha estat neutre. Davant el ministre Bolaños i tota la nova fornada de jutges espanyols, Felip ha posat un èmfasi especial a l'hora de remarcar que és potestat "exclusiva" del poder judicial jutjar i fer complir allò que s'ha jutjat. També ha remarcat el principi d'igualtat de tots els ciutadans davant la llei. No seria noticiable que Felip remarqués aquests elements si no fos perquè són dos dels arguments que esgrimeixen els sectors contraris a l'amnistia. La norma que ultimen el PSOE, ERC i Junts, sostenen, posa en qüestió el principi d'igualtat -a uns ciutadans se'ls "perdonaran" una sèrie de delictes comesos durant un període de temps- i implica una ingerència del poder polític en les funcions dels jutges. El rei s'ha alineat amb aquestes demandes.
La investidura va ser fallida, però la tria del rei va donar una oportunitat a Feijóo per arribar a la presidència. La majoria absoluta la va tenir Pedro Sánchez al cap d'unes setmanes, gràcies als vots d'ERC i Junts i amb el compromís de tirar endavant una llei d'amnistia pels delictes del procés. Des d'alguns sectors, la norma es va interpretar també com una esmena al discurs del rei de 2017. La mala cara de Felip VI el dia que Sánchez va prometre la Constitució no va passar desapercebuda. La seriositat hi va ser també el dia de la sessió d'obertura de la legislatura, però el monarca va optar per un discurs conciliador, en defensa d'una Espanya "sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments". La monarquia representa la unitat d'Espanya.
El 2016, es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Més tard, el 2018, també va rebutjar una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Felip va arribar al tron en ple procés sobiranista, i això ha impregnat el seu regnat. Va estar alineat amb la línia dura marcada per la Moncloa per afrontar els anys àlgids del procés. Va intervenir personalment per forçar que empreses canviessin la seu després de l'1-O. En un moment en què la política intenta reconduir el conflicte -primer amb els indults, ara amb l'amnistia-, Felip VI continua sense poder deixar de ser un rei de part.
Amb tot, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha contestat a Felip VI en una publicació a la xarxa social X -l'antic Twitter- que "la veritable independència judicial és la que no es deixa portar per odis i fòbies, massa sovint contra Catalunya". Crític amb el discurs d'aquest dimecres, el cap de l'executiu català ha alertat que la justícia espanyola haurà d'aplicar la llei d'amnistia quan s'aprovi a les Corts. "No hi ha democràcia sense separació efectiva de poders ni amb jutges més preocupats per fer política", ha reblat.
Sobre el paper, les paraules del monarca són les habituals en una cita d'aquestes característiques, més favorable als llocs comuns que no pas per al missatge polític. Ara bé, en plenes negociacions per l'amnistia i amb un malestar evident entre la judicatura i el poder executiu, el discurs ha estat una empara a les reivindicacions dels jutges, que qüestionen els acords polítics del PSOE i veuen en risc la separació de poders. L'advertència de Felip VI ha estat nítida: el poder judicial és "peça clau" en l'arquitectura institucional, la funció de jutjar i executar el fet jutjat està "atribuïda en exclusiva" al poder judicial, que és "independent" i "plenament separat" de la resta de poders, i tant el respecte a les decisions judicials com la igualtat davant la llei són "condicions indispensables".
El to exhibit pel monarca tampoc ha estat neutre. Davant el ministre Bolaños i tota la nova fornada de jutges espanyols, Felip ha posat un èmfasi especial a l'hora de remarcar que és potestat "exclusiva" del poder judicial jutjar i fer complir allò que s'ha jutjat. També ha remarcat el principi d'igualtat de tots els ciutadans davant la llei. No seria noticiable que Felip remarqués aquests elements si no fos perquè són dos dels arguments que esgrimeixen els sectors contraris a l'amnistia. La norma que ultimen el PSOE, ERC i Junts, sostenen, posa en qüestió el principi d'igualtat -a uns ciutadans se'ls "perdonaran" una sèrie de delictes comesos durant un període de temps- i implica una ingerència del poder polític en les funcions dels jutges. El rei s'ha alineat amb aquestes demandes.
Felip VI, amb cara molt seriosa mentre Sánchez promet la Constitució com a nou president Foto: Casa Real
La tria de Feijóo i els morros amb Sánchez
No és la primera vegada que el monarca es decanta pels sectors més durs de l'Estat. L'exemple paradigmàtic va ser l'any 2017, amb el discurs del 3 d'octubre que avalava la repressió policial contra l'independentisme. Més recentment, la proposta d'Alberto Núñez Feijóo per a la investidura va aixecar polseguera. El rei és l'encarregat de reunir-se amb els candidats a la presidència i escollir qui tingui més opcions d'arribar a la Moncloa. El líder del PP havia guanyat les eleccions, però no tenia lligada la majoria absoluta. Malgrat això, Felip VI el va escollir, amb l'argument que és "el costum" fer-ho així. La designació no va agradar a les formacions polítiques d'esquerres. Podem i ERC van acusar el rei de prendre partit amb un moviment amb un rerefons polític.La investidura va ser fallida, però la tria del rei va donar una oportunitat a Feijóo per arribar a la presidència. La majoria absoluta la va tenir Pedro Sánchez al cap d'unes setmanes, gràcies als vots d'ERC i Junts i amb el compromís de tirar endavant una llei d'amnistia pels delictes del procés. Des d'alguns sectors, la norma es va interpretar també com una esmena al discurs del rei de 2017. La mala cara de Felip VI el dia que Sánchez va prometre la Constitució no va passar desapercebuda. La seriositat hi va ser també el dia de la sessió d'obertura de la legislatura, però el monarca va optar per un discurs conciliador, en defensa d'una Espanya "sòlida i unida, sense divisions ni enfrontaments". La monarquia representa la unitat d'Espanya.
Pedro Sánchez promet el càrrec de president davant Felip VI https://t.co/kzrHc9bzsLpic.twitter.com/n7WUK11MSm
— NacióDigital (@naciodigital) November 17, 2023
El trencament amb Catalunya
La percepció que Felip VI és un rei de part es consolida a partir del discurs del 3-O, just després del referèndum i de la gran vaga general que es va fer a Catalunya. El missatge del rei va suposar un trencament amb una part significativa de la societat catalana i un alineament sense fissures amb les tesis del govern de Mariano Rajoy i les actuacions policials que s'havien viscut uns dies abans en diverses escoles del país. Des del "Catalunya serà el que els catalans vulguin", verbalitzat per l'aleshores príncep Felip el 1990, el to del monarca ha anat derivant fins a encarnar el discurs més dur contra l'independentisme.El 2016, es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Més tard, el 2018, també va rebutjar una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Felip va arribar al tron en ple procés sobiranista, i això ha impregnat el seu regnat. Va estar alineat amb la línia dura marcada per la Moncloa per afrontar els anys àlgids del procés. Va intervenir personalment per forçar que empreses canviessin la seu després de l'1-O. En un moment en què la política intenta reconduir el conflicte -primer amb els indults, ara amb l'amnistia-, Felip VI continua sense poder deixar de ser un rei de part.
Amb tot, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha contestat a Felip VI en una publicació a la xarxa social X -l'antic Twitter- que "la veritable independència judicial és la que no es deixa portar per odis i fòbies, massa sovint contra Catalunya". Crític amb el discurs d'aquest dimecres, el cap de l'executiu català ha alertat que la justícia espanyola haurà d'aplicar la llei d'amnistia quan s'aprovi a les Corts. "No hi ha democràcia sense separació efectiva de poders ni amb jutges més preocupats per fer política", ha reblat.