15
de febrer
del
2024
Les setmanes de silenci o evasives sobre la tramitació dels pressupostos municipals s'han acabat aquest dimecres. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha mogut fitxa: reprendrà els tràmits pels comptes municipals amb la intenció que estiguin aprovats aquesta primavera. El líder socialista ha desvinculat l'anunci pressupostari de la negociació per ampliar el govern, però la maniobra té múltiples lectures, començant per la conformació dels pactes.
Les reaccions irades de Junts i comuns, que proven d'estirar per separat Collboni cap a pactes de govern que no semblen convèncer l'alcalde, aporten detalls sobre l'escenari que s'obre. Els socialistes poden aprovar els pressupostos per la via de la qüestió de confiança mentre negocien, sense pressa, un govern amb ERC. Els republicans, contemporitzadors després d'analitzar el que ha dit l'alcalde, fa setmanes que s'hi han posat bé per negociar una solució per al mandat, però eviten concrecions sobre els avenços de les converses. Tot plegat, mentre a l'Estat i la Generalitat també s'han de resoldre els respectius pressupostos. Aquestes són algunes claus vinculades a la paraules de Collboni:
Així, davant la necessitat d'aprovar uns nous comptes -i donar compliment a les urgències que es defensa que té la ciutadania- l'alcalde pot decidir presentar els pressupostos en solitari. O amb algun suport, però sense arribar a la majoria absoluta. En el moment que ho faci, però, s'obre una finestra temporal d'un mes. És en aquest període quan l'oposició podria presentar un nou candidat a liderar l'Ajuntament. Si s'arriba a sumar 21 regidors, hi ha canvi de govern. Ara bé, com que aquesta possibilitat és remota -es fa difícil pensar en una suma de Junts, comuns i PP-, els socialistes tenen la carta de la qüestió de confiança ben present. Així, si no hi ha cap alternativa a Collboni, s'aprova el pressupost.
El cost de la jugada, doncs, pot emergir més enllà del tràmit. A la pràctica, el que sí que erosionaria seria el relat que Collboni ha volgut instaurar des de la campanya electoral. Per diferenciar-se del tot de l'anterior alcaldia, el batlle socialista ha defensat que aquest mandat es buscarien "grans acords" i "consensos". Ara bé, la principal entesa que busca qualsevol executiu arriba amb els pressupostos. Haver de recórrer a les primeres de canvi a la qüestió de confiança esquerdaria aquest plantejament i obligaria a prendre nota de cara als anys següents. Sobretot tenint en compte que en el darrer mandat -amb comuns i PSC al govern- es van aconseguir aprovar tots els pressupostos. També és cert que, tant Colau com Trias van haver de recórrer en algun moment a la qüestió de confiança quan tenien l'alcaldia.
Els socialistes lideren la Moncloa i el consistori de la capital catalana, i a Catalunya, el Govern és en mans d'ERC, i tothom necessita socis. Salvador Illa no s'ha cansat de repetir en els últims mesos que no hi haurà un "intercanvi de cromos" pels comptes que vol validar Pere Aragonès -per mantenir la força negociadora del primer grup de l'oposició al Parlament-, però les paraules calculades de Collboni conviden a pensar en aliances múltiples.
El PSC a Barcelona busca còmplices a curt termini i la figura d'ERC és la més propera de l'oposició a l'executiu. Mentre que Junts se n'ha distanciat i els comuns asseguren que continuen sense tenir cap proposta ferma en les negociacions, els republicans fa setmanes que eviten aportar detalls, després d'haver anunciat que s'havien "intensificat" les converses. Collboni ha dit que amb algun grup han arribat a parlar de molts detalls del nou pressupost, però no ha aclarit amb quin. Preguntat sobre la qüestió, Jordi Martí (Junts) ha rebutjat que fos la seva formació la que ha arribat a treballar els comptes del 2024. Amb tot, les mirades es dirigeixen al grup que ara encapçala Elisenda Alamany, després de l'adeu d'Ernest Maragall.
A diferència d'altres formacions, els republicans han optat per no dir res, després del moviment socialista. Això ha despertat suspicàcies. Des de la formació remarquen que encara no coneixen el detall de què vol proposar econòmicament el govern municipal i prefereix esperar a les reunions tècniques. En aquest sentit, caldrà veure com arriben a dimarts que ve, el dia de la primera votació decisiva en una comissió extraordinària. Els suports d'ERC -o l'abstenció- no tenen prou força per decantar la balança, però poden enviar un missatge. Si els republicans volen exhibir bon to amb el PSC, poden arribar a pactar alguns canvis inicials en els comptes anuals. Ara bé, això tindrà un punt més simbòlic que definitiu. Marcaria el moment en què es troba ERC. Especialment, si, com sembla, els primers tràmits dels pressupostos es fan sense cap horitzó d'un acord de govern.
Ara, a més a més, tenen el calendari i l'hemeroteca a favor. El mateix alcalde socialista ha estat qui s'ha encarregat de repetir durant setmanes que a "la primavera" hi hauria tant pressupostos com nou govern ampliat. Dos conceptes que anaven de la mà. Tanmateix, ara Collboni defensa que cal anar "pas a pas" i s'obre la sospita que el PSC pugui haver escollit un camí del mig. És a dir, espavilar amb els pressupostos, però deixar el govern per una mica més endavant.
En aquest escenari, Junts i comuns s'escarrassen a fer-se valer. Si el relat per assenyalar les contradiccions de l'alcalde socialista els afavoreix, la possibilitat de la qüestió de confiança els debilita les opcions d'entrar a l'executiu. Amb aquest nou moviment, doncs, s'obre un nou "moment de la veritat". Les converses que Collboni ha assegurat que seran tècniques -sobre els pressupostos- també tindran un tint profundament polític. Sobretot, perquè irrompen en un moment en què hi ha moviments en marxa per formar un nou govern.
Les reaccions irades de Junts i comuns, que proven d'estirar per separat Collboni cap a pactes de govern que no semblen convèncer l'alcalde, aporten detalls sobre l'escenari que s'obre. Els socialistes poden aprovar els pressupostos per la via de la qüestió de confiança mentre negocien, sense pressa, un govern amb ERC. Els republicans, contemporitzadors després d'analitzar el que ha dit l'alcalde, fa setmanes que s'hi han posat bé per negociar una solució per al mandat, però eviten concrecions sobre els avenços de les converses. Tot plegat, mentre a l'Estat i la Generalitat també s'han de resoldre els respectius pressupostos. Aquestes són algunes claus vinculades a la paraules de Collboni:
1. El comodí de la qüestió de confiança
La primera evidència que llisca del moviment presentat aquest dimecres és que cada vegada és més a prop una qüestió de confiança. Aquest mecanisme apareix quan les cambres polítiques estan fragmentades i el govern no aconsegueix convèncer ningú per arribar a la majoria, com passa a l'Ajuntament. Fins ara, era una ombra a l'horitzó socialista. La nova posició central del PSC, amb els vetos del procés enterrats, donava aire a Collboni per al treball intern en els darrers mesos. Tanmateix, de moment no hi ha cap majoria clara.Així, davant la necessitat d'aprovar uns nous comptes -i donar compliment a les urgències que es defensa que té la ciutadania- l'alcalde pot decidir presentar els pressupostos en solitari. O amb algun suport, però sense arribar a la majoria absoluta. En el moment que ho faci, però, s'obre una finestra temporal d'un mes. És en aquest període quan l'oposició podria presentar un nou candidat a liderar l'Ajuntament. Si s'arriba a sumar 21 regidors, hi ha canvi de govern. Ara bé, com que aquesta possibilitat és remota -es fa difícil pensar en una suma de Junts, comuns i PP-, els socialistes tenen la carta de la qüestió de confiança ben present. Així, si no hi ha cap alternativa a Collboni, s'aprova el pressupost.
El cost de la jugada, doncs, pot emergir més enllà del tràmit. A la pràctica, el que sí que erosionaria seria el relat que Collboni ha volgut instaurar des de la campanya electoral. Per diferenciar-se del tot de l'anterior alcaldia, el batlle socialista ha defensat que aquest mandat es buscarien "grans acords" i "consensos". Ara bé, la principal entesa que busca qualsevol executiu arriba amb els pressupostos. Haver de recórrer a les primeres de canvi a la qüestió de confiança esquerdaria aquest plantejament i obligaria a prendre nota de cara als anys següents. Sobretot tenint en compte que en el darrer mandat -amb comuns i PSC al govern- es van aconseguir aprovar tots els pressupostos. També és cert que, tant Colau com Trias van haver de recórrer en algun moment a la qüestió de confiança quan tenien l'alcaldia.
2. El triangle amb l'Estat i la Generalitat
Fins ara, el PSC sempre havia apuntat que la governabilitat de Barcelona era una decisió estrictament local, i estava en mans de Collboni. El relat del partit no ha canviat, però sí que ho han fet els matisos de l'alcalde. Mantenint el joc d'equilibris, Collboni ha dibuixat aquest dimecres el triangle que uneixen els pressupostos generals de l'Estat, de la Generalitat i de l'Ajuntament. S'ha resistit a vincular-ne les aprovacions, però ha recalcat que es presenta "un clima que ajuda" a resoldre satisfactòriament els comptes de Barcelona.Els socialistes lideren la Moncloa i el consistori de la capital catalana, i a Catalunya, el Govern és en mans d'ERC, i tothom necessita socis. Salvador Illa no s'ha cansat de repetir en els últims mesos que no hi haurà un "intercanvi de cromos" pels comptes que vol validar Pere Aragonès -per mantenir la força negociadora del primer grup de l'oposició al Parlament-, però les paraules calculades de Collboni conviden a pensar en aliances múltiples.
3. ERC, actor implicat
El PSC a Barcelona busca còmplices a curt termini i la figura d'ERC és la més propera de l'oposició a l'executiu. Mentre que Junts se n'ha distanciat i els comuns asseguren que continuen sense tenir cap proposta ferma en les negociacions, els republicans fa setmanes que eviten aportar detalls, després d'haver anunciat que s'havien "intensificat" les converses. Collboni ha dit que amb algun grup han arribat a parlar de molts detalls del nou pressupost, però no ha aclarit amb quin. Preguntat sobre la qüestió, Jordi Martí (Junts) ha rebutjat que fos la seva formació la que ha arribat a treballar els comptes del 2024. Amb tot, les mirades es dirigeixen al grup que ara encapçala Elisenda Alamany, després de l'adeu d'Ernest Maragall. A diferència d'altres formacions, els republicans han optat per no dir res, després del moviment socialista. Això ha despertat suspicàcies. Des de la formació remarquen que encara no coneixen el detall de què vol proposar econòmicament el govern municipal i prefereix esperar a les reunions tècniques. En aquest sentit, caldrà veure com arriben a dimarts que ve, el dia de la primera votació decisiva en una comissió extraordinària. Els suports d'ERC -o l'abstenció- no tenen prou força per decantar la balança, però poden enviar un missatge. Si els republicans volen exhibir bon to amb el PSC, poden arribar a pactar alguns canvis inicials en els comptes anuals. Ara bé, això tindrà un punt més simbòlic que definitiu. Marcaria el moment en què es troba ERC. Especialment, si, com sembla, els primers tràmits dels pressupostos es fan sense cap horitzó d'un acord de govern.
4. Junts i comuns, amb el pas canviat
L'última paraula sobre el futur imminent de l'escenari municipal la tindran, sigui com sigui, les dues principals forces de l'oposició. Junts (11 regidors) ha estat clar a l'hora de qualificar Collboni com a "irresponsable" arran del moviment dels pressupostos. També els comuns han apuntat que presentar la mateixa proposta que ja va ser rebutjada és "un fracàs". I totes dues formacions han remarcat el mateix que defensen des de fa més de mig any: per no votar en contra dels pressupostos, cal un acord de govern.Ara, a més a més, tenen el calendari i l'hemeroteca a favor. El mateix alcalde socialista ha estat qui s'ha encarregat de repetir durant setmanes que a "la primavera" hi hauria tant pressupostos com nou govern ampliat. Dos conceptes que anaven de la mà. Tanmateix, ara Collboni defensa que cal anar "pas a pas" i s'obre la sospita que el PSC pugui haver escollit un camí del mig. És a dir, espavilar amb els pressupostos, però deixar el govern per una mica més endavant.
En aquest escenari, Junts i comuns s'escarrassen a fer-se valer. Si el relat per assenyalar les contradiccions de l'alcalde socialista els afavoreix, la possibilitat de la qüestió de confiança els debilita les opcions d'entrar a l'executiu. Amb aquest nou moviment, doncs, s'obre un nou "moment de la veritat". Les converses que Collboni ha assegurat que seran tècniques -sobre els pressupostos- també tindran un tint profundament polític. Sobretot, perquè irrompen en un moment en què hi ha moviments en marxa per formar un nou govern.