17
de febrer
del
2024
"Estem més ordenats". És una de les frases que més es repeteix a Junts en els últims mesos, els que van de les eleccions del 23 de juliol -set diputats decisius a Madrid malgrat un resultat que no va arribar al mig milió de vots a Catalunya- fins a la negociació a contrarellotge per l'amnistia. Aquesta fórmula, aquest "estem més ordenats", té dues declinacions.
La primera, l'evidència d'un gir de caire liberal -eliminació de l'impost de successions per aprovar els pressupostos, per exemple- que es cova des de l'últim congrés; la segona, i la més rellevant, més verticalitat interna fruit del silenci imposat en tota negociació amb el PSOE. Una verticalitat que ha arraconat el sector afí a Laura Borràs i que té a dalt de tot Carles Puigdemont, referent absolut del partit malgrat no tenir càrrec orgànic. "Quan la gent pensa en Junts, pensa en Puigdemont", sosté un dirigent consultat. Com es traduirà això en el pròxim cicle electoral?
L'expresident liderarà la llista a les europees, amb Toni Comín, també eurodiputat, com a número dos. El dubte està en qui els acompanyarà en tercera posició. Serà una dona, i no tindrà fàcil entrar: en les últimes eleccions comunitàries es van obtenir pràcticament un milió de vots, una xifra que es dona per fet que no es repetirà. De manera que, segons fonts de la direcció, la previsió interna és aconseguir dos escons a l'Eurocambra. Com arribarà Puigdemont als comicis? El més probable és que, fins i tot en cas que l'amnistia estigui aprovada al Congrés dels Diputats, el líder moral de Junts encara les afronti des de Waterloo. Però per arribar aquí encara caldrà recórrer unes quantes pantalles. La primera, decidir què fer amb l'amnistia.
Aquí el factor Puigdemont és bàsic: la decisió final recaurà en ell, segons remarquen totes les veus consultades a Junts. La negociació pivota sobre quatre persones -l'expresident, el seu advocat Gonzalo Boye, Jordi Turull i Míriam Nogueras-, però la importància de la desjudicialització i el simbolisme que desprèn encara la figura de Puigdemont li atorguen un poder clau. Membres de Junts que hi interlocuten sovint indiquen que, en cas que l'expresident no vegi clara la norma -les converses d'aquesta setmana a Barcelona amb el PSOE no han servit per desencallar-la-, no hi haurà contestació interna en cas que es tombi malgrat els efectes que pugui tenir. Recorden, a banda, que mai ha volgut "solucions personals", tampoc cap indult.
En les enquestes internes que tenen els partits -segons fonts de Junts- s'hi detecta que tenen garantits una trentena de diputats, i això que encara no tenen cap candidat designat. Puigdemont, a banda d'aquesta capacitat que se li atribueix per superar Illa, també és vist com una via que garanteix batre el president Pere Aragonès, ja ungit com a cap de cartell d'ERC per evitar debats interns. I que, per cert, també es mouria a la franja de la trentena d'escons.
El líder moral de Junts té un avantatge, segons desgranen a la sala de màquines del partit: pot ser candidat en totes les circumstàncies. Què vol dir, això? Que pot liderar la llista a la Generalitat des de Waterloo -havent-se aprovat l'amnistia i sense haver-se pogut aplicar, o bé després d'haver decidit no votar-la en cas que no quedi garantit que sigui "integral" i "immediata- o ja des de Barcelona, en cas que pugui tornar. "Si hi ha amnistia total, ell en serà la cara", remarquen sempre els dirigents de Junts. En cas de tornar i ser candidat, un dels reptes que afrontarà serà quin programa presentar en clau de procés, tenint en compte que sempre ha estat públicament partidari de la confrontació i, el 2017, no va desplegar la independència. I fer-ho compatible amb una oferta per la gestió dels assumptes autonòmics del dia a dia.
En tot cas, passi el que passi, la idea és esprémer el factor Puigdemont: si hi ha amnistia i és efectiva, se'l vol presentar com la cara que l'ha fet possible, en la mesura que només haurà arribat després que Junts disposés d'un paper clau a Madrid. I, si no s'ha pogut arribat a un acord -o no se li ha aplicat per ordre dels jutges que l'investiguen en diverses causes, com la del Tsunami Democràtic o la presumpta trama russa-, tornarà a ser la veu de la confrontació des de Waterloo. Amb un objectiu inequívoc: guanyar totes les eleccions on es presenti per disposar de quotes de poder i, també, perquè aquestes quotes de poder siguin arrabassades a ERC en una pugna que fa anys que s'allarga. I que no fa pinta que es dissipi aquest 2024.
La primera, l'evidència d'un gir de caire liberal -eliminació de l'impost de successions per aprovar els pressupostos, per exemple- que es cova des de l'últim congrés; la segona, i la més rellevant, més verticalitat interna fruit del silenci imposat en tota negociació amb el PSOE. Una verticalitat que ha arraconat el sector afí a Laura Borràs i que té a dalt de tot Carles Puigdemont, referent absolut del partit malgrat no tenir càrrec orgànic. "Quan la gent pensa en Junts, pensa en Puigdemont", sosté un dirigent consultat. Com es traduirà això en el pròxim cicle electoral?
L'expresident liderarà la llista a les europees, amb Toni Comín, també eurodiputat, com a número dos. El dubte està en qui els acompanyarà en tercera posició. Serà una dona, i no tindrà fàcil entrar: en les últimes eleccions comunitàries es van obtenir pràcticament un milió de vots, una xifra que es dona per fet que no es repetirà. De manera que, segons fonts de la direcció, la previsió interna és aconseguir dos escons a l'Eurocambra. Com arribarà Puigdemont als comicis? El més probable és que, fins i tot en cas que l'amnistia estigui aprovada al Congrés dels Diputats, el líder moral de Junts encara les afronti des de Waterloo. Però per arribar aquí encara caldrà recórrer unes quantes pantalles. La primera, decidir què fer amb l'amnistia.
Aquí el factor Puigdemont és bàsic: la decisió final recaurà en ell, segons remarquen totes les veus consultades a Junts. La negociació pivota sobre quatre persones -l'expresident, el seu advocat Gonzalo Boye, Jordi Turull i Míriam Nogueras-, però la importància de la desjudicialització i el simbolisme que desprèn encara la figura de Puigdemont li atorguen un poder clau. Membres de Junts que hi interlocuten sovint indiquen que, en cas que l'expresident no vegi clara la norma -les converses d'aquesta setmana a Barcelona amb el PSOE no han servit per desencallar-la-, no hi haurà contestació interna en cas que es tombi malgrat els efectes que pugui tenir. Recorden, a banda, que mai ha volgut "solucions personals", tampoc cap indult.
Candidat a la Generalitat?
Passades les europees, Puigdemont haurà de prendre la decisió més transcendent del 2024: voldrà ser candidat a la Generalitat? La direcció de Junts desitja un sí rotund, perquè considera que és el millor cap de cartell possible. La pressió serà gran perquè encapçali, sigui de forma efectiva o simbòlica. "És l'únic candidat independentista que pot guanyar Salvador Illa a les urnes", radiografia un alt dirigent consultat, preguntat sobre el duel amb el PSC.En les enquestes internes que tenen els partits -segons fonts de Junts- s'hi detecta que tenen garantits una trentena de diputats, i això que encara no tenen cap candidat designat. Puigdemont, a banda d'aquesta capacitat que se li atribueix per superar Illa, també és vist com una via que garanteix batre el president Pere Aragonès, ja ungit com a cap de cartell d'ERC per evitar debats interns. I que, per cert, també es mouria a la franja de la trentena d'escons.
Carles Puigdemont, en un acte a Brussel·les. Foto: Europa Press
El líder moral de Junts té un avantatge, segons desgranen a la sala de màquines del partit: pot ser candidat en totes les circumstàncies. Què vol dir, això? Que pot liderar la llista a la Generalitat des de Waterloo -havent-se aprovat l'amnistia i sense haver-se pogut aplicar, o bé després d'haver decidit no votar-la en cas que no quedi garantit que sigui "integral" i "immediata- o ja des de Barcelona, en cas que pugui tornar. "Si hi ha amnistia total, ell en serà la cara", remarquen sempre els dirigents de Junts. En cas de tornar i ser candidat, un dels reptes que afrontarà serà quin programa presentar en clau de procés, tenint en compte que sempre ha estat públicament partidari de la confrontació i, el 2017, no va desplegar la independència. I fer-ho compatible amb una oferta per la gestió dels assumptes autonòmics del dia a dia.
Hi ha pla B?
I si Puigdemont decideix no ser candidat? "Hi ha pla B", ressalten al partit. Turull, com a secretari general, tindria opcions en cas que s'apliqués l'amnistia en els propers mesos, tot i que el calendari -endarrerit després que Junts tombés el primer text- no li juga a favor. També hi ha sobre la taula el nom de Josep Rull, una de les cares de la repressió per l'1-O, sobre qui ja no pesa cap inhabilitació. Pel que fa a Nogueras, que està adquirint un pes creixent per la responsabilitat que té en la negociació a Madrid, de moment el seu destí al Congrés és ferm. Qui segur que no serà candidata és Laura Borràs, cap de cartell efectiva el 2021 -Puigdemont la va acompanyar com a número u simbòlic-, per la condemna per prevaricació i falsedat documental.En tot cas, passi el que passi, la idea és esprémer el factor Puigdemont: si hi ha amnistia i és efectiva, se'l vol presentar com la cara que l'ha fet possible, en la mesura que només haurà arribat després que Junts disposés d'un paper clau a Madrid. I, si no s'ha pogut arribat a un acord -o no se li ha aplicat per ordre dels jutges que l'investiguen en diverses causes, com la del Tsunami Democràtic o la presumpta trama russa-, tornarà a ser la veu de la confrontació des de Waterloo. Amb un objectiu inequívoc: guanyar totes les eleccions on es presenti per disposar de quotes de poder i, també, perquè aquestes quotes de poder siguin arrabassades a ERC en una pugna que fa anys que s'allarga. I que no fa pinta que es dissipi aquest 2024.