El 2024 és l'any més càlid i el primer que supera el temut escalfament d'1,5 ºC. Però també ha estat notícia en l'àmbit ambiental l'aprovació de noves regulacions europees per afavorir la restauració de la natura i reduir la contaminació, per les dificultats de Catalunya d'accelerar la transició energètica o per la constatació que la pitjor sequera de la història contemporània -que va situar Barcelona a tocar del col·lapse hídric- pràcticament pot coincidir amb un temporal extrem com la dana que va provocar més de 220 morts al País Valencià. A continuació, 10 impactes climàtics de l'any que deixem enrere i que caldrà seguir el 2025.
1. 2024, el primer any per sobre de la barrera dels 1,5 ºC
El 2024 ha batut el rècord de l'any passat i s'ha convertit en el més càlid d'ençà que es tenen registres -i probablement dels darrers 100-120.000 anys-. A més, és el primer a superar puntualment l'escalfament d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Malgrat que el 2025 segurament la temperatura global no serà tan alta, el planeta es dirigeix a assolir el temut llindar de l'Acord de París de manera permanent a finals de la dècada.
2. Les emissions mundials (encara) no toquen sostre
Malgrat l'acceleració global de la transició energètica -el 30% de l'electricitat ja és d'origen renovable-, les emissions continuen sense tocar sostre. Aquest 2024, segons dades del Global Carbon Project, es va expulsar a l'atmosfera un total de 37,4 de gigatones de CO2 a causa dels combustibles fòssils -i 4,2 més per desforestació-. Van augmentar tant les provocades pel carbó, el petroli com el gas, però la bona notícia és que la Xina podria estar a tocar del seu pic d'emissions, un fet que si es confirma possibilitaria una reducció al conjunt del planeta. Això sí, els experts adverteixen que la caiguda, almenys els primers anys, serà molt lenta.
3. Biodiversitat: entre la llei de la restauració de la natura i la decepció de la COP16
Les crisis climàtica i de biodiversitat són dues cares de la mateixa moneda. De fet, l'any acaba amb l'informe més exhaustiu mai publicat sobre les interrelacions entre aquestes dues qüestions amb la inseguretat alimentària, l'accés a l'aigua i la salut. En el camp de la diversitat biològica, ha estat un any de cara i creu. Després d'anys de negociacions molt difícils, es va aprovar la llei europea de la restauració de la natura i els diversos països ja tenen activat el compte enrere per aplicar-la. A Catalunya, de fet, es vol aprofitar per recuperar antigues zones humides, secans a Ponent i boscos madurs. En canvi, la COP16 de biodiversitat celebrada a Cali no va poder tancar els acords de finançament per manca de quòrum i caldrà reprendre-la el febrer vinent a Roma.
4. El llop, a un pas d'establir-se a Catalunya?
La crisi de biodiversitat també es nota a Catalunya on s'ha perdut el 24% de la fauna en dues dècades. Per revertir-ho, hi ha diversos projectes com la futura reintroducció del linx i de l'ibis ermità o la consolidació de poblacions de turons europeus o de voltors negres, entre altres. Ara bé, també hi ha espècies que s'expandeixen de manera espontània com el llop. 25 anys després de constatar-ne el retorn, aquest 2024 s'han detectat un nombre creixent d'individus amb la novetat de la presència d'una lloba a l'Alt Empordà. El desembre, de fet, va ser fotografiada amb un altre individu -possiblement un mascle-, fet que augmenta la possibilitat que l'espècie criï a Catalunya per primera vegada des de la seva desaparició fa un segle i es doni oficialment per establerta.
5. Sense acord per limitar la producció de plàstics
En un 2024 on, per primera vegada, s'han encadenat les tres COP: biodiversitat, canvi climàtic i desertificació, Corea del Sud també va acollir una cimera per intentar tancar el primer Tractat Globals dels Plàstics. Tanmateix, la cinquena ronda de negociacions es va acabar sense acord -els petroestats, com passa en l'acció climàtica, també van optar per una estratègia de bloqueig- i el 2025 s'hauran de reprendre les converses. Tot plegat, en un context en què es produeixen anualment 450 milions de plàstics i, sense mesures que en limitin la producció, aquesta quantitat es podria arribar a triplicar en només tres dècades.
6. Primer estat del món condemnat per inacció climàtica
La justícia climàtica ha viscut un abans i un després aquest 2024. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar Suïssa per inacció en aquest àmbit. Concretament, els jutges d'Estrasburg van acceptar la demanda interposada per una associació de dones grans que considerava que la manca de polítiques efectives per reduir emissions afecta el seu dret humà a la vida. La sentència, absolutament pionera, deixava clar que tots els estats tenen l'obligació legal de lluitar contra l'escalfament global. En aquest sentit, aquest mateix desembre el Constitucional espanyol va acceptar una demanda similar d'organitzacions ecologistes i, per primera vegada, s'haurà de pronunciar sobre la crisi climàtica.
7. Contaminació: els límits legals es rebaixaran a la meitat
El 2024 també ha servit per aprovar la nova directiva europea de qualitat de l'aire, que suposa la reducció a la meitat dels límits dels principals contaminants -malgrat que amb valors encara superiors que els recomanats per l'Organització Mundial de la Salut-. Aquest fet és un repte colossal per Catalunya que fins fa dos anys encara incomplia puntualment alguns dels valors màxims. Per fer possible aquest canvi: l'executiu de Pere Aragonès va aprovar in extremis el pla de qualitat de l'aire. El nou Govern s'ha compromès a aplicar algunes de les mesures més polèmiques, com la prohibició dels cotxes amb etiqueta groga a les zones de baixes emissions a partir del 2028.
8. El repte d'accelerar la transició energètica a Catalunya
Malgrat que les pluges han permès superar la barrera del 20% de producció elèctrica amb renovables, Catalunya continua molt lluny dels objectius en transició energètica. El conjunt de l'Estat, per exemple, supera clarament el 50% i pretén arribar al 81% a finals de la dècada. En aquest context, el Govern pretén accelerar la tramitació de projectes de parcs eòlics i solars, que actualment s'allarguen durant anys. A més, a través de L'Energètica, pretén participar en grans projectes com la central hidràulica reversible de la Baells o el parc eòlic marí de la Costa Brava, que ja compta amb vuit consorcis d'empreses interessades.
9. Un parèntesi a una sequera estructural
Entre finals d'octubre i inicis de novembre es van viure a Catalunya les dues setmanes més plujoses del temporal Glòria, el gener de 2020. Una circumstància que ha permès enfilar les reserves dels embassaments del sistema Ter-Llobregat fins al 36% -el doble que fa 12 mesos- i permetre encarar el nou any -on es preveu acabar les primeres actuacions per aportar nous recursos- amb una certa tranquil·litat. Tanmateix, la situació a inicis del 2024 era crítica: els embassaments van arribar a un mínim històric del 14% i el Govern es va veure obligat a activar l'emergència per sequera. Només les pluges que es van encadenar entre el març i el juny van evitar el col·lapse hídric de l'àrea de Barcelona.
10. La dana del País Valencià: els fenòmens extrems ja no són previsions
El canvi climàtic provoca un sostingut augment de la temperatura. També una certa disminució de la precipitació, especialment a la conca mediterrània, però sobretot un increment de la irregularitat: sequeres més estructurals -el 40% del planeta ja són zones àrides- i també pluges torrencials més freqüents. A casa nostra ho hem viscut amb la dana del País Valencià: precipitacions de fins a 700 litres en poques hores que, sumats a una mala planificació territorial i a una negligent gestió de l'emergència, van provocar més de 220 morts. Es tracta, a més, d'una tipologia de fenòmens que la crisi climàtica intensifica -fins a un 12% segons els primers estudis d'atribució- i fa el doble de probables.