13
de juny
de
2022, 12:35
Actualitzat:
14:28h
El preu dels lloguers han apujat tres vegades més que els ingressos de les famílies els darrers 20 anys a Catalunya. Ho revela l'estudi Staff of Housing 2021, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) i l'Observatori DESC publicat aquest dilluns.
Entre el 2000 i el 2020 el preu de l'habitatge ha augmentat un 101,6% al territori, o el que és el mateix: s'ha multiplicat per dos. L'altra cara de la moneda són les famílies. I és que els seus ingressos només han apujat un 33,6%. A la capital catalana, les xifres són lleugerament superiors: la renda familiar disponible va pujar un 43,5%, i el preu dels lloguers un 136,3%.
Les xifres demostren que “l'habitatge és la principal causa de vulnerabilitat, perquè és la principal despesa de les famílies”, ha assegurat la presidenta de l'OHB, Carme Trilla. L'Observatori també alerta que es dona la circumstància que com menys ingressos tenen les famílies, més percentatge dels seus ingressos es destina a pagar el lloguer. "És un cercle viciós", ha qualificat Trilla. En general, de mitjana els catalans destinen un 38% del seu sou a habitatge i les famílies amb ingressos de menys de 1.000 euros, hi destinen més d'un 54%.
"El 40% de la població es menja el 40% dels seus ingressos en el lloguer", ha puntualitzat la també membre de l'Observatori, Irene Escorihuela, que també ha alertat que "la compra de l'habitatge no és una alternativa" perquè "no és assumible per les rendes baixes". Un dels problemes, segons l'experta, és creure's que el mercat s'autoregula. "Si no poses lleis o no fixes topalls perquè l'habitatge sigui més assequible, el mercat busca el màxim benefici", ha concretat per afegir que "la pobresa moderada augmenta i no parlem de persones en risc d'exclusió, sinó de persones que treballen".
Segons dades de l'estudi, el problema de l'habitatge ve de lluny, però s'ha evidenciat des de la Covid, un període en què la renda mitjana va caure un 5,7% i la taxa de població en pobresa moderada va créixer més de tres punts el 2020, fins al 23%. Aquestes són les xifres que van portar les institucions a prendre mesures per pal·liar la situació, com ara la suspensió dels desnonaments.
Catalunya, el territori líder a l'Estat en desnonaments
La presidenta de l'Observatori va més enllà i ha alertat que "l'habitatge és molt lluny de qualsevol altra despesa domèstica" quant a despesa, motiu pel qual "hi ha tants desnonaments de famílies vulnerables, les situa en una posició de risc". Aquesta mateixa setmana el Consell General del Poder Judicial ha publicat les xifres de desnonaments del primer trimestre del 2021 i Catalunya encapçala la llista de l'Estat. 2.410 desnonaments, el 21,8% del total. Aquestes són les xifres. I tres de cada quatre (1.702) són per impagaments del lloguer.
Trilla ha considerat que la poca oferta que hi ha explica que els preus estiguin tan tensats. I és que el lloguer ha assolit xifres mai vistes en les últimes dècades. Així i tot, Trilla continua pensant que "el lloguer té un sostre. En els últims anys, els lloguers a Barcelona ronden els 900 euros, pugen o baixen, però no hi ha grans salts, però sí que és la tensió més preocupant si mirem mercat de lloguer i compra".
Només un 0,1% en despesa pública d'habitatge
L'informe de l'OHB també denuncia la manca d'inversió pública. Trilla ha reconegut que, des del 2015, hi ha hagut una "major sensibilitat" per part de l'administració pública i que han estat "molt importants" els crèdits de l'Institut Català de les Finances i la possibilitat de comprar pisos als bancs. "Les línies existeixen, però cal fer-les créixer molt", ha insistit. I situa el focus, especialment, en l'irrisori parc d'habitat social que té Catalunya. "No hi ha pressupostos públics potents per fer una política radical de construcció d'habitatge o ajudar els particulars a fer habitatge a un preu controlat", s'ha lamentat. La despesa pública en polítiques d'habitatge és del 0,1% del PIB, mentre que la mitjana a Europa se situa en un 0,6%.
"Necessitem habitatges per les persones que no es poden permetre els preus del mercat, la situació d'accés a l'habitatge és insostenible", ha conclòs Carles Donat, un dels experts de l'Observatori que ha redactat l'informe. La conseqüència d'aquesta gran bretxa entre l'increment de sous de les famílies i el preu del lloguer, és que "més gent s'empobreix", afirmen els experts. A banda de les famílies en situació de vulnerabilitat, un altre problema derivat són els joves i la seva manca d'ingressos, que fa que sigui impossible que puguin pagar-se un lloguer a una de les principals ciutats de l'Estat, on s'acumula bona part de l'oferta laboral.
El Sindicat de Llogateres, per la seva banda, pressiona perquè el preu dels lloguers estigui regulat per llei. "En un país amb un parc de lloguer públic quasi inexistent, l'única manera de revertir la vulnerabilitat de les famílies és regular els preus, ja no perquè no pugin, sinó perquè baixin", ha apuntat Carme Arcarazo, portaveu del sindicat. I ha afegit: "El problema dels lloguers no és de gent vulnerable, és viure de lloguer el que et fa vulnerable". El Sindicat també destaca que els problemes no són exclusius de Barcelona, "els augments desproporcionats es produeixen a tot Catalunya i són més pronunciades en ciutats mitjanes de l'àrea metropolitana".
Motius per l'esperança
L'Observatori, però, veu motius per a l'esperança, com poden ser els fons Next Generation, que serviran per promoure el lloguer social. I encara que trigaran quatre o cinc anys en estar construïts, quan aquests fons s'executin, s'espera que es tripliquin o quadrupliquin les inversions públiques. Un altre focus positiu és la Llei de l'Habitatge, que introduirà algun tipus de regulació als lloguers, després de l'anul·lació de la legislació catalana.
Amb les xifres de l'estudi a la mà, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) ha demanat actuar de forma "urgent" enfront dels desnonaments que, segons elles, són “la punta de l'iceberg de la falta de polítiques públiques que prioritzin el dret a l'habitatge per sobre dels interessos financers dels especuladors".
Entre el 2000 i el 2020 el preu de l'habitatge ha augmentat un 101,6% al territori, o el que és el mateix: s'ha multiplicat per dos. L'altra cara de la moneda són les famílies. I és que els seus ingressos només han apujat un 33,6%. A la capital catalana, les xifres són lleugerament superiors: la renda familiar disponible va pujar un 43,5%, i el preu dels lloguers un 136,3%.
Les xifres demostren que “l'habitatge és la principal causa de vulnerabilitat, perquè és la principal despesa de les famílies”, ha assegurat la presidenta de l'OHB, Carme Trilla. L'Observatori també alerta que es dona la circumstància que com menys ingressos tenen les famílies, més percentatge dels seus ingressos es destina a pagar el lloguer. "És un cercle viciós", ha qualificat Trilla. En general, de mitjana els catalans destinen un 38% del seu sou a habitatge i les famílies amb ingressos de menys de 1.000 euros, hi destinen més d'un 54%.
"El 40% de la població es menja el 40% dels seus ingressos en el lloguer", ha puntualitzat la també membre de l'Observatori, Irene Escorihuela, que també ha alertat que "la compra de l'habitatge no és una alternativa" perquè "no és assumible per les rendes baixes". Un dels problemes, segons l'experta, és creure's que el mercat s'autoregula. "Si no poses lleis o no fixes topalls perquè l'habitatge sigui més assequible, el mercat busca el màxim benefici", ha concretat per afegir que "la pobresa moderada augmenta i no parlem de persones en risc d'exclusió, sinó de persones que treballen".
Segons dades de l'estudi, el problema de l'habitatge ve de lluny, però s'ha evidenciat des de la Covid, un període en què la renda mitjana va caure un 5,7% i la taxa de població en pobresa moderada va créixer més de tres punts el 2020, fins al 23%. Aquestes són les xifres que van portar les institucions a prendre mesures per pal·liar la situació, com ara la suspensió dels desnonaments.
Catalunya, el territori líder a l'Estat en desnonaments
La presidenta de l'Observatori va més enllà i ha alertat que "l'habitatge és molt lluny de qualsevol altra despesa domèstica" quant a despesa, motiu pel qual "hi ha tants desnonaments de famílies vulnerables, les situa en una posició de risc". Aquesta mateixa setmana el Consell General del Poder Judicial ha publicat les xifres de desnonaments del primer trimestre del 2021 i Catalunya encapçala la llista de l'Estat. 2.410 desnonaments, el 21,8% del total. Aquestes són les xifres. I tres de cada quatre (1.702) són per impagaments del lloguer.
Trilla ha considerat que la poca oferta que hi ha explica que els preus estiguin tan tensats. I és que el lloguer ha assolit xifres mai vistes en les últimes dècades. Així i tot, Trilla continua pensant que "el lloguer té un sostre. En els últims anys, els lloguers a Barcelona ronden els 900 euros, pugen o baixen, però no hi ha grans salts, però sí que és la tensió més preocupant si mirem mercat de lloguer i compra".
Només un 0,1% en despesa pública d'habitatge
L'informe de l'OHB també denuncia la manca d'inversió pública. Trilla ha reconegut que, des del 2015, hi ha hagut una "major sensibilitat" per part de l'administració pública i que han estat "molt importants" els crèdits de l'Institut Català de les Finances i la possibilitat de comprar pisos als bancs. "Les línies existeixen, però cal fer-les créixer molt", ha insistit. I situa el focus, especialment, en l'irrisori parc d'habitat social que té Catalunya. "No hi ha pressupostos públics potents per fer una política radical de construcció d'habitatge o ajudar els particulars a fer habitatge a un preu controlat", s'ha lamentat. La despesa pública en polítiques d'habitatge és del 0,1% del PIB, mentre que la mitjana a Europa se situa en un 0,6%.
"Necessitem habitatges per les persones que no es poden permetre els preus del mercat, la situació d'accés a l'habitatge és insostenible", ha conclòs Carles Donat, un dels experts de l'Observatori que ha redactat l'informe. La conseqüència d'aquesta gran bretxa entre l'increment de sous de les famílies i el preu del lloguer, és que "més gent s'empobreix", afirmen els experts. A banda de les famílies en situació de vulnerabilitat, un altre problema derivat són els joves i la seva manca d'ingressos, que fa que sigui impossible que puguin pagar-se un lloguer a una de les principals ciutats de l'Estat, on s'acumula bona part de l'oferta laboral.
El Sindicat de Llogateres, per la seva banda, pressiona perquè el preu dels lloguers estigui regulat per llei. "En un país amb un parc de lloguer públic quasi inexistent, l'única manera de revertir la vulnerabilitat de les famílies és regular els preus, ja no perquè no pugin, sinó perquè baixin", ha apuntat Carme Arcarazo, portaveu del sindicat. I ha afegit: "El problema dels lloguers no és de gent vulnerable, és viure de lloguer el que et fa vulnerable". El Sindicat també destaca que els problemes no són exclusius de Barcelona, "els augments desproporcionats es produeixen a tot Catalunya i són més pronunciades en ciutats mitjanes de l'àrea metropolitana".
Motius per l'esperança
L'Observatori, però, veu motius per a l'esperança, com poden ser els fons Next Generation, que serviran per promoure el lloguer social. I encara que trigaran quatre o cinc anys en estar construïts, quan aquests fons s'executin, s'espera que es tripliquin o quadrupliquin les inversions públiques. Un altre focus positiu és la Llei de l'Habitatge, que introduirà algun tipus de regulació als lloguers, després de l'anul·lació de la legislació catalana.
Amb les xifres de l'estudi a la mà, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) ha demanat actuar de forma "urgent" enfront dels desnonaments que, segons elles, són “la punta de l'iceberg de la falta de polítiques públiques que prioritzin el dret a l'habitatge per sobre dels interessos financers dels especuladors".