09
de desembre
de
2022, 12:20
Actualitzat:
12:25h
ERC ha presentat aquest divendres una esmena per modificar el delicte de malversació en el marc de la reforma del codi penal que també derogarà el delicte de sedició i modificarà el de desordres públics. La proposta dels republicans, presentada a primera hora del matí, planteja que les penes en aquells casos en què no hi hagi enriquiment personal o de tercers siguin d'un màxim de tres anys de presó. D'aquesta manera s'intenta revertir la reforma de 2015 impulsada pel PP per castigar la consulta del 9 de novembre de 2014 i que afecta de ple els condemnats per l'1-O.
En un comunicat, ERC ha dit que l'objectiu és "avançar en la desjudicialització" de la política i "limitar les potencials arbitrarietats de l'Estat" per perseguir l'independentisme. L'esmena és pròpia dels republicans després de dies de converses amb PSOE i Podem, però no ha estat pactada amb els partits del govern espanyol. Fonts socialistes i dels republicans detallen que les negociacions començaran a partir d'aquest punt. Ni PSOE ni Podem no han presentat reformes per aquest delicte, tot i que no descarten acordar modificacions en els propers dies. Avui era l'últim dia per presentar esmenes a la reforma del codi penal.
La proposta preveu que en casos de malversació sense lucre personal (un responsable polític o funcionari que s'embutxaqui diners) o de tercers (per exemple, conductes per enriquir un partit polític) estiguin castigades amb penes que serien de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de feina o càrrec públic per un temps d'un a quatre anys. Les penes en cas d'enriquiment propi o de tercers continuarien sent altes, fins als dotze anys de presó en cas que els diners malversats superin els 250.000 euros.
De tota manera, això no es podria aplicar al cas de l'1-O -i tots els que se'n deriven, com els casos del jutjat 13 i 18-. Amb la reforma plantejada pels republicans, no hi hauria malversació en el cas del referèndum i, per tant, no es podria perseguir ni condemnar per aquest delicte els responsables polítics que el van organitzar. Fonts d'ERC remarquen que aquesta és la seva proposta de màxims i que, sense sedició i amb el nou redactat de la malversació, aquests dos delictes no es podrien utilitzar per perseguir l'1-O, que quedaria despenalitzat (consideren que tampoc concorre el delicte de desordres públics).
ERC ha volgut remarcar que en cap cas la reforma ha de suposar un benefici per als polítics corruptes. "La tolerància zero amb la corrupció és innegociable", ressalta el partit. Aquest és, de fet, un dels riscos que pot haver-hi si s'obre el meló de la malversació: que polítics condemnats per corrupció en surtin beneficiats. Els republicans volen evitar-ho i per això limiten la reforma al cas de malversació sense lucre personal o de tercers, un supòsit que no queda despenalitzat del tot. El PSOE ha avisat que no acceptarà cap reforma que beneficiï la corrupció o que suposi despenalitzar l'ús indegut de recursos públics.
La proposta elimina el concepte d'"intimidació" del delicte de desordres públics, i ho limita a dur a terme actes de "violència". La "intimidació" és especialment controvertida, perquè permet interpretacions àmplies per part dels jutges que, diuen els crítics amb la reforma, poden posar en risc el dret de manifestació. Difícilment aquesta proposta tirarà endavant, i per això ERC també ha presentat una esmena subsidiària que, tot i mantenir la "intimidació", afegeix al tipus que hi haurà delicte en cas d'invasió d'instal·lacions o edificis "ocasionant un perill per a la vida i la integritat física de les persones".
Les esmenes també proposa rebaixar la pena mínima per desordres greus, és a dir, de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per desordres públics, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la pena de presó. ERC justifica el canvi per tal que la proposta sigui "coherent" amb la gradació de penes previstes i per permetre als jutges adaptar la pena a la gravetat del delicte. La pena màxima es mantindria a cinc anys, un menys que en l'actual codi penal.
Per últim, els republicans plantegen suprimir del codi penal l'actual delicte de desordres públics sense violència o intimidació, un tipus que penalitzava directament la protesta pacífica. Tot això només tirarà endavant si té el suport del PSOE i Podem, perquè aquestes esmenes no han estat pactades amb els partits del govern.
En un comunicat, ERC ha dit que l'objectiu és "avançar en la desjudicialització" de la política i "limitar les potencials arbitrarietats de l'Estat" per perseguir l'independentisme. L'esmena és pròpia dels republicans després de dies de converses amb PSOE i Podem, però no ha estat pactada amb els partits del govern espanyol. Fonts socialistes i dels republicans detallen que les negociacions començaran a partir d'aquest punt. Ni PSOE ni Podem no han presentat reformes per aquest delicte, tot i que no descarten acordar modificacions en els propers dies. Avui era l'últim dia per presentar esmenes a la reforma del codi penal.
La proposta preveu que en casos de malversació sense lucre personal (un responsable polític o funcionari que s'embutxaqui diners) o de tercers (per exemple, conductes per enriquir un partit polític) estiguin castigades amb penes que serien de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de feina o càrrec públic per un temps d'un a quatre anys. Les penes en cas d'enriquiment propi o de tercers continuarien sent altes, fins als dotze anys de presó en cas que els diners malversats superin els 250.000 euros.
De tota manera, això no es podria aplicar al cas de l'1-O -i tots els que se'n deriven, com els casos del jutjat 13 i 18-. Amb la reforma plantejada pels republicans, no hi hauria malversació en el cas del referèndum i, per tant, no es podria perseguir ni condemnar per aquest delicte els responsables polítics que el van organitzar. Fonts d'ERC remarquen que aquesta és la seva proposta de màxims i que, sense sedició i amb el nou redactat de la malversació, aquests dos delictes no es podrien utilitzar per perseguir l'1-O, que quedaria despenalitzat (consideren que tampoc concorre el delicte de desordres públics).
ERC ha volgut remarcar que en cap cas la reforma ha de suposar un benefici per als polítics corruptes. "La tolerància zero amb la corrupció és innegociable", ressalta el partit. Aquest és, de fet, un dels riscos que pot haver-hi si s'obre el meló de la malversació: que polítics condemnats per corrupció en surtin beneficiats. Els republicans volen evitar-ho i per això limiten la reforma al cas de malversació sense lucre personal o de tercers, un supòsit que no queda despenalitzat del tot. El PSOE ha avisat que no acceptarà cap reforma que beneficiï la corrupció o que suposi despenalitzar l'ús indegut de recursos públics.
Menys pena mínima per desordres greus
En les esmenes presentades també n'hi ha sobre el delicte de desordres públics, molt criticat en les darreres setmanes per part de Junts, CUP, Òmnium, l'ANC i els moviments socials, que alerten que ataca el dret de protesta. Els republicans aspiren, amb les esmenes a aquest delicte, a què la nova legislació sigui "més garantista, democràtica i dificultar que pugui criminalitzar-se el dret de reunió i de manifestació".La proposta elimina el concepte d'"intimidació" del delicte de desordres públics, i ho limita a dur a terme actes de "violència". La "intimidació" és especialment controvertida, perquè permet interpretacions àmplies per part dels jutges que, diuen els crítics amb la reforma, poden posar en risc el dret de manifestació. Difícilment aquesta proposta tirarà endavant, i per això ERC també ha presentat una esmena subsidiària que, tot i mantenir la "intimidació", afegeix al tipus que hi haurà delicte en cas d'invasió d'instal·lacions o edificis "ocasionant un perill per a la vida i la integritat física de les persones".
Les esmenes també proposa rebaixar la pena mínima per desordres greus, és a dir, de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per desordres públics, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la pena de presó. ERC justifica el canvi per tal que la proposta sigui "coherent" amb la gradació de penes previstes i per permetre als jutges adaptar la pena a la gravetat del delicte. La pena màxima es mantindria a cinc anys, un menys que en l'actual codi penal.
Per últim, els republicans plantegen suprimir del codi penal l'actual delicte de desordres públics sense violència o intimidació, un tipus que penalitzava directament la protesta pacífica. Tot això només tirarà endavant si té el suport del PSOE i Podem, perquè aquestes esmenes no han estat pactades amb els partits del govern.
Esmenes ERC malversació by naciodigital on Scribd