Totes les mirades al Suprem: quines conseqüències té la sentència del TJUE?

Si dimarts totes les mirades estaven posades a Luxemburg, el focus s'ha traslladat ara a Madrid, on en les darreres hores el Tribunal Suprem, i més concretament Pablo Llarena, estudia la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per decidir quins passos fa a partir d'ara. A diferència d'altres vegades, en què el jutge del Suprem ha estat més resolutiu a l'hora de moure's per mirar de capturar els exiliats, a hores d'ara no hi ha hagut encara cap nova euroordre i el Suprem recepta "calma" i temps per analitzar la sentència europea, que dona resposta a les prejudicials que el mateix Llarena va plantejar ara fa dos anys i té efectes importants en la situació dels exiliats.

Els independentistes celebren la resolució europea, que obre línies de defensa interessants per al futur, mentre que l'Estat també interpreta que gràcies als jutges europeus l'extradició dels exiliats és més a prop. Quines són les conseqüències del veredicte del TJUE?
 

El "sí però no" de les euroordres de Llarena

El TJUE no s'oposa, en termes generals, a l'emissió de noves euroordres després que un estat n'hagi rebutjat una. Llarena podria agafar-se a això per emetre una nova ordre de detenció europea contra Lluís Puig -els altres tenen immunitat-, però una lectura més reposada de la sentència posa tota una sèrie de condicionants que el jutge del Suprem ha de tenir en compte a l'hora de decidir quins passos fa. Un de clar és al paràgraf 143 de la sentència, que diu que no es pot emetre una nova euroordre si l'anterior ha estat rebutjada per vulneració de drets fonamentals. Llarena, doncs, pot emetre noves euroordres si ho considera oportú, però el recorregut que puguin tenir és dubtós. Puigdemont i els seus advocats donen per mortes les ordres de detenció i les consideren "inviables".

Com queda Lluís Puig?

Lluís Puig és el principal afectat, a curt termini, de la sentència del TJUE, perquè no té immunitat i, per tant, les conseqüències per a ell són immediates. Un escenari previsible era l'emissió de noves euroordres per part de Llarena un cop coneguda la sentència, però això no ha passat, almenys per ara. La situació de Puig, doncs, continua com fins ara: té una resolució ferma de la justícia belga que denega la seva extradició i una sentència del TJUE que li dona arguments per defensar-se en cas de reactivar-se la persecució. Això sí, continua sense poder tornar a casa, on s'enfronta a una ordre nacional de detenció amb l'amenaça d'un delicte de malversació. L'extradició continua lluny, però el retorn a casa, si no hi ha cap pacte per rebaixar l'amenaça de presó, també.

251585
 

Puigdemont serà extradit? 

Situats en el pitjor dels escenaris -aquell en què Puigdemont perd la immunitat, Llarena pot emetre una nova euroordre i es reactiva el procediment d'extradició a Bèlgica-, la sentència del TJUE defineix clarament en quins casos es poden rebutjar demandes d'entrega a un altre estat de la Unió Europea. Com en el cas de les euroordres, el TJUE fa un "sí però no": dona la raó a Llarena quan diu que, en general, les euroordres s'han d'acceptar, perquè preval la confiança mútua entre els estats, però alhora concreta que hi ha casos en què això no passa, quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per mancances sistèmiques en el sistema judicial de l'estat emissor. I aquestes deficiències no han de ser generals, per a tothom, sinó que poden afectar només un "grup objectivament identificable" de persones, per exemple, el moviment independentista. L'extradició, doncs, és poc probable.
 

Què queda pendent?

La pilota està a la teulada del Tribunal Suprem i mentrestant els exiliats esperen la sentència que arribi del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels eurodiputats, prevista de cara al març. Si dona la raó als independentistes, serà un pas important i, en funció dels termes en què s'expressin els jutges, podrien quedar protegits també a Espanya -que, en tot cas, sempre podria desobeir les resolucions europees amb les conseqüències que això comporta. Si el TGUE dona la raó al Parlament Europeu i avala la tramitació del suplicatori, les defenses presentaran recurs al TJUE, que dictarà la sentència definitiva sobre la immunitat. En tot cas, fonts de les defenses sostenen que el suplicatori que va demanar Llarena ja no serveix per dictar noves euroordres.

Paral·lelament, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) té sobre la taula "els casos catalans", les demandes per vulneracions de drets dels independentistes condemnats pel Suprem, i ho tramitarà de manera ràpida per la seva rellevància. La sentència del TJUE, que posa en dubte la competència del Suprem, dona a l'independentisme motius per a l'optimisme a Estrasburg. Sentències del TEDH, així com resolucions d'organismes del Consell d'Europa o informes de l'ONU serveixen, diu el tribunal de Luxemburg, per acreditar les deficiències sistèmiques del sistema judicial d'un estat membre de la Unió Europea, i en aquest terreny, els independentistes tenen arguments per estar satisfets.
 

Quines línies de defensa tenen els exiliats?

Hi ha diversos arguments plantejats pel TJUE que poden servir als advocats de l'exili per obrir línies de defensa a Europa. Una de les que tots els advocats que han participat de la carpeta de les prejudicials de Llarena ressalten per sobre de les altres és la que s'obre amb el concepte de "grup objectivament identificable". És en aquest àmbit que es pot inscriure la idea de "minoria nacional" defensada per Gonzalo Boye i la de grup polític argumentada per Andreu Van den Eynde o Benet Salellas durant la vista de l'any passat a Luxemburg. Els advocats, en tot cas, discrepen sobre aquests conceptes.

Sigui com sigui, parlar de "grup objectivament identificable" és important perquè el TJUE amplia la protecció dels drets fonamentals en el cas de les euroordres: fins ara, es podien rebutjar en cas de deficiències sistèmiques del sistema judicial de l'estat que vol l'extradició, però ara aquestes deficiències poden afectar, no a tothom, sinó a un grup concret de persones. Si l'independentisme s'entén com a grup objectivament identificable que pateix les deficiències sistèmiques del sistema judicial espanyol, això obre la porta a demostrar la persecució política contra els independentistes.

Una altra via que s'obre és la de la competència del Tribunal Suprem. El TJUE posa en dubte que l'alt tribunal espanyol pugui ser l'encarregat per perseguir i jutjar els dirigents independentistes, un argument que des de fa cinc anys esgrimeixen els advocats del procés. Les defenses creuen que els arguments de la sentència de Luxemburg aplanen el terreny de cara a resolucions positives al Tribunal Europeu de Drets Humans que puguin, arribat el cas, constatar les vulneracions de drets per part d'Espanya contra el moviment independentisme.