14
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
11:20h
L'amnistia afectarà prop de 400 persones, entre independentistes i agents de la policia. Mentre ERC continua analitzant la proposició de llei -no veuen clar com queda lligada la qüestió del "terrorisme"-, Junts sosté que el text compleix les seves expectatives. La llei mira de blindar el retorn de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats a Catalunya després de sis anys de batalla judicial a Europa. Hi ha diversos elements en el text que van en aquest sentit i intenten esquivar futures maniobres dels tribunals per mirar d'ajornar l'aplicació de la llei. El Poder Judicial veu amb recel els acords del PSOE amb els independentistes.
L'expresident té dues amenaces principals sobre la taula. D'una banda, la causa de l'1-O, per la qual va marxar a l'exili i fa sis anys que el Tribunal Suprem intenta capturar-lo sense èxit. De l'altra, la causa per "terrorisme" de Tsunami Democràtic, en què l'Audiència Nacional l'investiga pel seu paper en l'organització de les protestes contra la sentència del procés. Els negociadors han intentat que totes dues carpetes quedin amnistiades, però en el cas de Puigdemont i els exiliats hi ha altres elements a la llei per tal d'esquivar al màxim intents de torpedinar de garantir que pugui tornar.
Pel que fa al referèndum, Puigdemont queda amnistiat perquè en va ser un dels promotors. Per tant, la causa judicial contra ell ha de decaure un cop s'apliqui la llei. La carpeta de Tsunami, que ha encès les alarmes entre els negociadors després de la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón, és més complexa. Segons fonts coneixedores de la negociació, també queda emparada en la llei malgrat la dificultat d'encabir-hi el delicte de terrorisme. Fonts jurídiques consultades admeten dubtes en aquest àmbit.
Les protestes contra la sentència, on entraria Tsunami, Puigdemont i Marta Rovira, apareixen en l'apartat d) de l'article 1 de la llei, però no es fa referència explícitament el delicte de terrorisme. En canvi, sí que apareix a l'article 2, on es detalla què quedarà exclòs de l'amnistia. Allà, es diu que quedaran exclosos els actes tipificats com a terrorisme "sempre que hi hagi sentència ferma i hagin consistit en la comissió d'alguna de les conductes descrites en l'article 3 de la directiva de la Unió Europea 2017/541".
Amb aquesta fórmula, els negociadors de Junts i el PSOE consideren que la causa de Tsunami quedaria emparada en l'amnistia. Fonts jurídiques consultades ressalten que és positiu haver inclòs a la llei la directiva europea, de cara a possibles qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara bé, la referència a la sentència ferma presenta més dubtes, perquè suposa un tracte diferenciat dins de la llei. Sigui com sigui, serà el Tribunal Constitucional qui ho haurà de validar en última instància, un cop la llei hagi estat aprovada per les Corts i comencin a arribar les impugnacions.
En el mateix precepte hi ha un altre element important, segons fonts jurídiques consultades. Quan la llei sigui aprovada, s'hauran d'aixecar totes les mesures cautelars que hi hagi en vigor, i aquesta mesura no quedarà suspensa encara que hi hagi recursos o qüestions d'inconstitucionalitat. A la pràctica, un cop s'aprovi la llei, això vol dir que si Puigdemont torna a Catalunya no podria ser detingut, perquè les ordres de detenció han de decaure, ni empresonat, perquè això seria una mesura cautelar que tampoc podrà existir.
L'expresident té dues amenaces principals sobre la taula. D'una banda, la causa de l'1-O, per la qual va marxar a l'exili i fa sis anys que el Tribunal Suprem intenta capturar-lo sense èxit. De l'altra, la causa per "terrorisme" de Tsunami Democràtic, en què l'Audiència Nacional l'investiga pel seu paper en l'organització de les protestes contra la sentència del procés. Els negociadors han intentat que totes dues carpetes quedin amnistiades, però en el cas de Puigdemont i els exiliats hi ha altres elements a la llei per tal d'esquivar al màxim intents de torpedinar de garantir que pugui tornar.
Pel que fa al referèndum, Puigdemont queda amnistiat perquè en va ser un dels promotors. Per tant, la causa judicial contra ell ha de decaure un cop s'apliqui la llei. La carpeta de Tsunami, que ha encès les alarmes entre els negociadors després de la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón, és més complexa. Segons fonts coneixedores de la negociació, també queda emparada en la llei malgrat la dificultat d'encabir-hi el delicte de terrorisme. Fonts jurídiques consultades admeten dubtes en aquest àmbit.
Les protestes contra la sentència, on entraria Tsunami, Puigdemont i Marta Rovira, apareixen en l'apartat d) de l'article 1 de la llei, però no es fa referència explícitament el delicte de terrorisme. En canvi, sí que apareix a l'article 2, on es detalla què quedarà exclòs de l'amnistia. Allà, es diu que quedaran exclosos els actes tipificats com a terrorisme "sempre que hi hagi sentència ferma i hagin consistit en la comissió d'alguna de les conductes descrites en l'article 3 de la directiva de la Unió Europea 2017/541".
Amb aquesta fórmula, els negociadors de Junts i el PSOE consideren que la causa de Tsunami quedaria emparada en l'amnistia. Fonts jurídiques consultades ressalten que és positiu haver inclòs a la llei la directiva europea, de cara a possibles qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara bé, la referència a la sentència ferma presenta més dubtes, perquè suposa un tracte diferenciat dins de la llei. Sigui com sigui, serà el Tribunal Constitucional qui ho haurà de validar en última instància, un cop la llei hagi estat aprovada per les Corts i comencin a arribar les impugnacions.
Ni ordres de detenció ni cautelars
Hi ha altres elements rellevants pensats per blindar un possible retorn de Puigdemont i els exiliats, i també de cara a possibles maniobres judicials en forma de mesures cautelars. La llei diu que un cop entri en vigor, el tribunal competent haurà de deixar sense efecte les ordres de cerca i captura contra els afectats, siguin nacionals, europees o internacionals. Ara com ara, Puigdemont no euroordres actives, però si n'hi hagués haurien de decaure, igual que les ordres nacionals de detenció, tal com estableix l'article 4.En el mateix precepte hi ha un altre element important, segons fonts jurídiques consultades. Quan la llei sigui aprovada, s'hauran d'aixecar totes les mesures cautelars que hi hagi en vigor, i aquesta mesura no quedarà suspensa encara que hi hagi recursos o qüestions d'inconstitucionalitat. A la pràctica, un cop s'aprovi la llei, això vol dir que si Puigdemont torna a Catalunya no podria ser detingut, perquè les ordres de detenció han de decaure, ni empresonat, perquè això seria una mesura cautelar que tampoc podrà existir.