07
de gener
de
2024, 17:00
Actualitzat:
08
de gener,
10:38h
Xiuxiuejar, aixopluc, caliu, atzavara, tendresa, ginesta... Aquestes són algunes de les paraules més boniques del català, segons la llista definitiva d'una iniciativa que va organitzar la Direcció General de Política Lingüística en el marc dels actes de commemoració de l'Any Pompeu Fabra. Sens dubte, són mots que els catalanoparlants reivindiquen, però que alhora romantitzen perquè no són pas habituals en una conversa espontània.
Per això, també cal donar importància a termes genuïns que sí que es fan servir més en el dia a dia i que amb el temps es poden anar perdent per influència d'altres llengües. En un moment en què els castellanismes i els anglicismes envaeixen i afebleixen la llengua, sovint oblidem que en català hi ha termes ben nostrats i característiques que difícilment són traduïbles. Per tant,aquesta mena de mots són els que precisament s'han de preservar perquè enforteixen i enriqueixen la llengua catalana.
Per això, també cal donar importància a termes genuïns que sí que es fan servir més en el dia a dia i que amb el temps es poden anar perdent per influència d'altres llengües. En un moment en què els castellanismes i els anglicismes envaeixen i afebleixen la llengua, sovint oblidem que en català hi ha termes ben nostrats i característiques que difícilment són traduïbles. Per tant,aquesta mena de mots són els que precisament s'han de preservar perquè enforteixen i enriqueixen la llengua catalana.
1.Tarannà
Una de les paraules que més agraden als catalanoparlants i una de les més difícils de traduir a altres llengües. El DIEC defineix tarannà com a "manera de procedir", però el DCVB va una mica més enllà i explica que fa referència al "caràcter i manera de ser i d'obrar", que s'acosta més a l'ús que se'n fa. Per exemple, Ella, generosa per tarannà, li va oferir ajuda. Tot i això, també apunta que "generalment es diu de persones o animals, però es troba algun exemple d'aplicació a coses inanimades: No hauríeu d'encetar mai cap parleria sobre un tema de tarannà gramatical". Com a sinònims, hi ha personalitat, naturalesa i temperament, entre d'altres, però cap no té la mateixa força que tarannà.2. Rai
Si tarannà és difícil de traduir, podríem dir que rai és intraduïble. Aquest mot és "una partícula intensiva que, posposada a un membre d'una oració, introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb el que es desprèn del context lingüístic, més o menys ampli, o amb el que es pressuposa o se sobreentén", assenyala el DIEC. Per això, té diferents equivalents segons el context, com ara bé, prou, no és res,tant se val, i diferents significats, com per exemple "tanta sort" —Encara rai!— i "poca importància" —Això rai! No t'amoïnis—. Curiosament, l'etimologia d'aquest mot encara ara és incerta, però se sap que també és compartida amb l'occità.3. Patxoca
"Això fa patxoca!", diem quan una cosa o una persona fan goig per la presència, l'elegància, la vistositat, l'esveltesa o l'exuberància. Ara bé, no significa pas el mateix en tots els territoris de parla catalana. Per exemple, a la Garrotxa, el mot patxoca es fa servir en el sentit contrari: fer patxoca equivaldria a dir fer pena o anar mal arreglat. I això no és tot, perquè també té el significat d'estar malalt: La Maria està patxoca o M'he empatxocat de la panxa, com bé recull el DCVB.4. Clocpiu
Fa una temporada que està clocpiu i els metges no saben quina en pot ser la causa. És a dir, que fa temps que està trist, desanimat, malalt, deprimit o decaigut. Aquestes són les possibles definicions del terme clocpiu —també pronunciat cloc-i-piu, cocpiu o cop-piu, sobretot a les Balears, per assimilació fonètica—. L'etimologia del mot és d'origen onomatopeic, compost de cloc i piu, el so que fan les gallines i els pollets. Per això, també és un mot que s'aplica als ocells que estan alacaiguts i arrupits, quan tot just fan piu-piu, segons explica Joan Coromines a l'entrada de la paraula lloca del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.