14
de març
del
2024
Actualitzat
el
15
de març
a les
8:04h
Hi ha moments a Catalunya en què els esdeveniments s'atropellen l'un a l'altre i el següent a l'anterior. Aquesta setmana ha tornat a passar. I l'origen de tot plegat -per més que sempre es pugui rebobinar una mica més- és la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'avançar les eleccions al Parlament després que els pressupostos quedessin tombats. Previstes per al febrer del 2025, finalment se celebraran d'aquí a dos mesos, el 12 de maig. Sovint, quan se sacseja el país es remou la seva capital. Ara torna a ser-ne el cas. L'arribada d'eleccions catalanes -i el canvi de to que això comporta entre socialistes i republicans- alterarà plans. La idea d'un govern conjunt entre PSC i ERC es madurava, sense pressa. Ara això s'ha trencat. El cop de vent a la Generalitat ha capgirat el tauler polític de Barcelona. La conseqüència immediata: s'ha frustrat la possibilitat d'una entesa entre Jaume Collboni i Elisenda Alamany.
L'evidència més clara del nou escenari és el posicionament que ha desembolcallat el president de la Generalitat aquest mateix dijous, hores després de convocar eleccions. "Amb el PSC som molt incompatibles pels projectes de país i l'horitzó nacional", ha dit als micròfons de RAC1. Alhora, mentre allargava la mà a Junts, l'encara president de la Generalitat canviava el paradigma dels darrers mesos, impàs en què ha tingut els socialistes de Salvador Illa com a principals socis en els dos pressupostos que ha intentat aixecar des d'un Govern en solitari.
La distància entre ERC i el PSC torna a eixamplar-se a l'àmbit nacional, ara que competiran obertament en la cursa electoral primer. I això té un impacte immediat a Barcelona, una plaça en què fins ara el partit havia deixat més màniga ampla a les aspiracions del grup municipal. Però ara això ja no pot ser. Fonts governamentals detallen a Nació que ja no és possible tancar cap acord de govern entre socialistes i republicans a la capital catalana els pròxims mesos. La pantalla electoral ha enterrat aquesta possibilitat. Almenys fins que s'aclareixi el futur escenari català.
De portes enfora, el relat del grup barceloní d'ERC és diferent. La líder de la formació municipal, Elisenda Alamany, insisteix que les converses i la proximitat amb els socialistes seguiran el rumb que tenien marcat. "Aquí no canvia res", ha remarcat la cap de files dels republicans aquest dijous. Entre la tarda d'aquest dimecres -quan es van convocar eleccions- i el migdia d'aquest dijous, la regidora republicana ja havia parlat amb Collboni per refermar que mantenen el to dels darrers mesos, sobretot amb la mirada posada en els pressupostos de Barcelona, que es votaran la setmana vinent. En el mateix període de temps, per contra, Alamany confessava que no havia interlocutat ni amb el partit a escala nacional, ni amb el Palau de la Generalitat. Barcelona funciona amb una lògica independent, intentava subratllar la cap de files municipal. Ara bé, a l'hora de la veritat, la paraula dels pesos pesants d'ERC deixa sense recorregut algunes possibilitats que es plantejava la secció barcelonina.
De fet, tal com va explicar aquest diari, en els càlculs interns que feia la formació d'Alamany per plantejar-se entrar al govern barceloní, un dels eixos pels quals passava la decisió era que el moviment lligués amb l'estratègia d'ERC a escala nacional. En un context incert políticament, aquesta variable era clau. Ara s'ha acabat resolent.
Entre eleccions catalanes, comicis europeus, formació de Govern i estiu, el focus s'allunyarà de la quotidianitat barcelonina. Un bàlsam per a Collboni. Mentrestant, al batlle socialista se li aclareix un escenari en què pot aprovar el pressupost per la via de la qüestió de confiança sense que hi hagi cap alternativa política amb possibilitats reals de desbancar-lo. Menys encara des que ERC ja ha anunciat que votarà "sí" als comptes treballats amb els socialistes. S'haurien de posar d'acord almenys tres forces per sumar majoria absoluta i requeriria que Junts i els comuns s'entenguessin a l'hora d'investir un nou alcalde, una alternativa inimaginable en ple context electoral català.
Igualment, l'alcalde barceloní, en una declaració institucional, ha remat per estalviar-se l'escenari de la qüestió de confiança, que només s'activa quan s'evidencia que hi haurà més vots en contra que a favor d'uns pressupostos. De manera molt similar al que va fer Aragonès aquest dimecres, Collboni també ha atribuït manca de responsabilitat a l'oposició per no sumar-se a la seva proposta de comptes anuals. I, en concret, ha disparat cap als comuns, els seus exsocis. "No podem perdre més oportunitats pels interessos partidistes ni la irresponsabilitat política d'alguns", ha sostingut el líder socialista. De la mateixa manera, conscient que pot mantenir el govern plàcidament si exprimeix els seus deu regidors, l'alcalde s'ha mostrat obert per "protegir Barcelona de la inestabilitat política".
El que també ha evidenciat la jugada parlamentària és que s'entra en un nou capítol de tensió oberta entre els republicans i els comuns. Almenys des d'una de les perspectives. Aquest dijous, Alamany ha acusat la formació d'Ada Colau de patir "una frustració" que els ha arrossegat a una "deriva destructiva" que hipoteca el bé ciutadà. "Els comuns són un risc i un llast", ha expressat qui va arribar a ser portaveu dels comuns al Parlament.
A l'altra banda de l'equació, Janet Sanz (Barcelona en Comú) ha intentat públicament calmar les aigües. Ha recordat que la seva formació, durant el vuit anys que va ocupar l'alcaldia, va oferir a ERC entrar al govern "moltes vegades". I també ha defensat que encara es pot tancar un tripartit a Barcelona que sumi els 24 regidors de socialistes, comuns i republicans. Aquest escenari és inabastable actualment i la formació de Colau n'és conscient, però tot forma part d'un càlcul polític que les pròximes setmanes tornarà a posar-se a prova. Primera parada, eleccions catalanes.
L'evidència més clara del nou escenari és el posicionament que ha desembolcallat el president de la Generalitat aquest mateix dijous, hores després de convocar eleccions. "Amb el PSC som molt incompatibles pels projectes de país i l'horitzó nacional", ha dit als micròfons de RAC1. Alhora, mentre allargava la mà a Junts, l'encara president de la Generalitat canviava el paradigma dels darrers mesos, impàs en què ha tingut els socialistes de Salvador Illa com a principals socis en els dos pressupostos que ha intentat aixecar des d'un Govern en solitari.
La distància entre ERC i el PSC torna a eixamplar-se a l'àmbit nacional, ara que competiran obertament en la cursa electoral primer. I això té un impacte immediat a Barcelona, una plaça en què fins ara el partit havia deixat més màniga ampla a les aspiracions del grup municipal. Però ara això ja no pot ser. Fonts governamentals detallen a Nació que ja no és possible tancar cap acord de govern entre socialistes i republicans a la capital catalana els pròxims mesos. La pantalla electoral ha enterrat aquesta possibilitat. Almenys fins que s'aclareixi el futur escenari català.
De portes enfora, el relat del grup barceloní d'ERC és diferent. La líder de la formació municipal, Elisenda Alamany, insisteix que les converses i la proximitat amb els socialistes seguiran el rumb que tenien marcat. "Aquí no canvia res", ha remarcat la cap de files dels republicans aquest dijous. Entre la tarda d'aquest dimecres -quan es van convocar eleccions- i el migdia d'aquest dijous, la regidora republicana ja havia parlat amb Collboni per refermar que mantenen el to dels darrers mesos, sobretot amb la mirada posada en els pressupostos de Barcelona, que es votaran la setmana vinent. En el mateix període de temps, per contra, Alamany confessava que no havia interlocutat ni amb el partit a escala nacional, ni amb el Palau de la Generalitat. Barcelona funciona amb una lògica independent, intentava subratllar la cap de files municipal. Ara bé, a l'hora de la veritat, la paraula dels pesos pesants d'ERC deixa sense recorregut algunes possibilitats que es plantejava la secció barcelonina.
De fet, tal com va explicar aquest diari, en els càlculs interns que feia la formació d'Alamany per plantejar-se entrar al govern barceloní, un dels eixos pels quals passava la decisió era que el moviment lligués amb l'estratègia d'ERC a escala nacional. En un context incert políticament, aquesta variable era clau. Ara s'ha acabat resolent.
Calma socialista a Barcelona, foc entre ERC i comuns
Entre eleccions catalanes, comicis europeus, formació de Govern i estiu, el focus s'allunyarà de la quotidianitat barcelonina. Un bàlsam per a Collboni. Mentrestant, al batlle socialista se li aclareix un escenari en què pot aprovar el pressupost per la via de la qüestió de confiança sense que hi hagi cap alternativa política amb possibilitats reals de desbancar-lo. Menys encara des que ERC ja ha anunciat que votarà "sí" als comptes treballats amb els socialistes. S'haurien de posar d'acord almenys tres forces per sumar majoria absoluta i requeriria que Junts i els comuns s'entenguessin a l'hora d'investir un nou alcalde, una alternativa inimaginable en ple context electoral català.Igualment, l'alcalde barceloní, en una declaració institucional, ha remat per estalviar-se l'escenari de la qüestió de confiança, que només s'activa quan s'evidencia que hi haurà més vots en contra que a favor d'uns pressupostos. De manera molt similar al que va fer Aragonès aquest dimecres, Collboni també ha atribuït manca de responsabilitat a l'oposició per no sumar-se a la seva proposta de comptes anuals. I, en concret, ha disparat cap als comuns, els seus exsocis. "No podem perdre més oportunitats pels interessos partidistes ni la irresponsabilitat política d'alguns", ha sostingut el líder socialista. De la mateixa manera, conscient que pot mantenir el govern plàcidament si exprimeix els seus deu regidors, l'alcalde s'ha mostrat obert per "protegir Barcelona de la inestabilitat política".
El que també ha evidenciat la jugada parlamentària és que s'entra en un nou capítol de tensió oberta entre els republicans i els comuns. Almenys des d'una de les perspectives. Aquest dijous, Alamany ha acusat la formació d'Ada Colau de patir "una frustració" que els ha arrossegat a una "deriva destructiva" que hipoteca el bé ciutadà. "Els comuns són un risc i un llast", ha expressat qui va arribar a ser portaveu dels comuns al Parlament.
A l'altra banda de l'equació, Janet Sanz (Barcelona en Comú) ha intentat públicament calmar les aigües. Ha recordat que la seva formació, durant el vuit anys que va ocupar l'alcaldia, va oferir a ERC entrar al govern "moltes vegades". I també ha defensat que encara es pot tancar un tripartit a Barcelona que sumi els 24 regidors de socialistes, comuns i republicans. Aquest escenari és inabastable actualment i la formació de Colau n'és conscient, però tot forma part d'un càlcul polític que les pròximes setmanes tornarà a posar-se a prova. Primera parada, eleccions catalanes.