De la «A» d'Al-Assad a la «Z» de Zelenski: l'abecedari del 2024

L'any s'acomiada amb les flames de la guerra encara enceses a Ucraïna i l'Orient Mitjà, mentre la UE afronta l'ascens del populisme de dretes i Donald Trump es prepara per tornar a la Casa Blanca

Tropes de l'oposició siriana entrant a Alepo. L'any s'acomiada amb la caiguda dels Assad.
Tropes de l'oposició siriana entrant a Alepo. L'any s'acomiada amb la caiguda dels Assad. | Europa Press
27 de desembre de 2024, 18:43

El 2024 no ha resolt cap de les moltes incerteses amb què començar l'any, i encara n'ha afegit algunes. La guerra d'Ucraïna i el conflicte de l'Orient Mitjà no presenten perspectives de resolució i l'elecció de Donald Trump als Estats Units s'ha afegit a l'horitzó d'una Unió Europea amb dificultats per definir el seu full de ruta. L'ascens de l'extrema dreta a les europees -tot i menor de l'esperat- amenaça d'enfosquir el nou mandat d'Ursula von der Leyen.

A l'estat espanyol, la crispació continua sent el senyal d'identitat de la política, mentre Pedro Sánchez avança la legislatura amb tensions contínues amb els seus socis sobiranistes i d'esquerres. La campanya contra la suposada corrupció de l'entorn del president espanyol no s'atura, animada des d'un PP radicalitzat i amb l'anuència de sectors rellevants del poder judicial, mentre Catalunya intenta consolidar un nou acord de finançament. Aquests han estat els conceptes més destacats d'un any marcat per les guerres i la crispació.  

A d'Al-Assad

L'any ha conclòs amb la brusca i sorprenent caiguda del règim sirià de Bashar Al-Assad. Després de 54 anys al poder, la nissaga que ha dut els regnes del país sota una aparent modernitat laica i una dictadura despietada s'ha enrunat en pocs dies davant l'ofensiva islamista del grup Hayat Tahrir al-Sham (HTS). Un esdeveniment que només s'entén després de l'ofensiva d'Israel en resposta a l'atac de Hamàs del 2023. L'exèrcit israelià ha colpejat en aquests mesos la milícia xiïta de Hezbollah al Líban i ha afeblit les defenses de l'Iran, aliats de Damasc. Rússia, enfangada a Ucraïna, ha reduït el seu suport a Al-Assad a l'asil que li ha donat a Moscou.    

B de Begoña Gómez

La pressió judicial i política contra l'entorn de Pedro Sánchez no ha afluixat i la dona del president espanyol afronta una imputació per tràfic d'influències i corrupció en els negocis en relació a un màster de la Universitat Complutense. Més embalum sembla tenir el cas Koldo, que empaita l'exministre José Luis Ábalos i al qual donen escalf les acusacions del tèrbol Víctor de Aldama, que intenta empastifar Sánchez.  

C de CRISPR-Cas9

El CRISPR anomena unes seqüències repetitives en l'ADN de les bactèries que conserven la informació de virus agressors i són molt útils per prevenir nous atacs. L'informe d'aquest any del Fòrum Econòmic Mundial sobre tecnologies emergents l'esmenta com una de les eines més destacades en manipulació genètica i que pot revolucionar la genòmica. 

D de Dana

La troballa d'un nou cadàver a Paiporta el 12 de desembre ha elevat a 223 morts les víctimes de la dana que ha arrasat el País Valencià, en especial l'horta de València (231 morts a nivell de tot l'Estat). La catàstrofe que es va abatre sobre el terreny i que va tenir el seu moment més dramàtic el 29 d'octubre ha estat la més tràgica de les darreres dècades al País Valencià i deixa un país colpit i una societat indignada, amb escenes com les viscudes a Paiporta, on els monarques i els presidents espanyol i valencià foren escridassats. Però en especial ha estat la figura de Carlos Mazón la més erosionada, delatant incompetència i manca de reflexos en una dana que les retallades en els serveis d'emergències fetes pel PP ha fet més mortífera.  


E d'Escalfament global

El 2024 batrà el rècord de l'any passat i es convertirà en el més càlid d'ençà que es tenen registres -i probablement dels darrers 100-120.000 anys-. A més, serà el primer a superar el temut llindar d'un escalfament d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial, un dels objectius de l'Acord de París. El primer semestre va estar marcat pel Niño, però una vegada acabat les temperatures globals s'han mantingut en valors extrems.

F de Finançament

La carpeta del finançament va ser el rovell de l'ou de les negociacions entre el PSC i ERC per facilitar la investidura de Salvador Illa. El president Pere Aragonès havia insistit en què calia tenir "la clau de la caixa" i l'acord contempla sortir del règim comú i que la Generalitat recapti tots els impostos, alhora que inclou una aportació a la solidaritat, respectant el principi d'ordinalitat. Les bases d'ERC van avalar l'acord, després que el govern espanyol fes seu també la proposta. El que n'acabi sortint ja es veurà. L'acord ja ha despertat nervis entre molts barons socialistes, però el darrer congrés del PSOE ni en va parlar, amb una ponència que es comprometia a preservar totes les "singularitats". 

G de Gisèle Pelicot

"Soc una dona totalment destruïda i no sé si sobreviuré a tot això". Gisèle Pélicot, ciutadana francesa de 71 anys, va deixar estabornit el tribunal quan va mostrar la voluntat que el seu cas fos públic. Durant més de deu anys, amb el consentiment del seu marit, Dominique Pélicot, més de 50 homes la van violar mentre ella dormia per l'acció d'un sedant. Ara afronten tots ells penes que poden sumar 600 anys de presó. "Acabaràs sol com un gos", li va etzibar una filla a Dominique, que es va limitar a respondre: "Tots acabem sols".

H de Hansi Flick

El tècnic alemany és la sorpresa agradable de l'any. Aposta personal de Joan Laporta, l'entrenador ha canviat en temps rècord l'ànim i el potencial competitiu del Barça, a la vegada que ha pacificat el soroll entorn del vestidor. En el primer tram de temporada, l'equip ha liderat la Lliga i ha recuperat sensacions a la Champions, en què ja acaricia els vuitens de final. Amb la golejada el Bernabéu o la victòria de prestigi contra el Bayern de Múnic -bèstia negra en els darrers anys a Europa-, Flick ha fet recuperar l'autoestima als blaugrana. I ho aconseguit sense estridències i inculcant un joc elèctric, que no ha entrat en col·lisió amb l'ADN futbolístic del club, que sembla haver abandonat l'agitació del curs passat.

I de Salvador Illa

El 8 d'agost, el líder socialista Salvador Illa era investit 133 president de la Generalitat. Des d'aleshores, superats amb escreix els primers 100 dies de govern, ha instal·lat un estil particular de gestió, centrat en el que va dir, potser amb un bri d'ironia, com "la revolució de les polítiques concretes". Lleialtat amb l'Estat, normalitat institucional -també amb la Corona- i deixar enrere el procés han estat les claus, amb alguna voluntat més ambiciosa (vegeu Finançament). També hi ha hagut algunes relliscades, com l'assistència a la Fira del Primer Oli de Jaén o la incorporació de les policies espanyoles al 112, per la qual va haver de comparèixer al Parlament. El test de debò vindrà més endavant, quan es faci balanç dels fruits d'aquesta "normalitat". 

J d'Albert Jané

Amb 94 anys, finalment Albert Jané va ser reconegut com mereixia, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Lingüista, traductor i escriptor, se l'ha premiat per la seva contribució a la llengua, amb una producció de desenes de llibres i articles, amb títols rellevants com el seu Dicionari de sinònims o la seva tasca com a director de Cavall Fort durant 20 anys. En una entrevista a Nació, fa tres anys, deia de la llengua que se n'havia de aprlar mmenys i treballar més. 

K de Kamala Harris

L'actual vicepresidenta dels Estats Units va protagonitzar una de les campanyes més estranyes i breus de la història electoral del seu país. Número dos de Joe Biden durant quatre anys, va romandre en una zona gris mentre el mandat s'anava esgotant amb proecupació creixent per la pèrdua d'energia d'un president de 82 anys. Quan finalment es va recórrer a ella, després d'un debat desastrós de Biden amb Donald Trump, potser ja era massa tard. L'entusiasme de les primeres setmanes no es va mantenir. Ser dona, negra i amb credencials progressistes hagués obert una nova etapa. Però la història haurà d'esperar.    

L de Luigi Mangione

L'assassinat a sang freda de Brian Thompson, directiu de l'asseguradora UnitedHealthcare a Nova York, va impactar la ciutat i ha convertit el sospitós, Luigi Mangione, en poc menys que una estrella pop. La història reuneix tots els ingredients dels bons relats: una escena trepìdant, una companyia impopular en un moment en què les asseguradores estan sota el focus, un jove brillant de família benestant i conservadora, i ànim justicier, potser un rebel amb causa. Mangione està empresonat i afronta un procés penal complex, però en una societat hiperbòlica que reclama herois fugaços però constants, els seus fans ja són munió.      

M de Musk

Elon Musk, el propietari de Tesla, l'aeronàutica SpaceX i X (antic twitter) ha acumulat una fortuna a fi d'any de 447.000 milions de dòlars. Només aquest 2024 n'ha sumat més de 200.000, en part per la bona salut de Tesla, que ha incrementat beneficis en un 70%, segons Bloomberg. Musk somriu i la "fortuna" l'acompanya, després que li hagi sortit rodona l'aposta per donar suport a Trump en les eleccions. El nou president li ha encarregat que lideri un comitè per retallar despeses a l'administració, mentre ell espera aprofitar-se d'una major desregulació del nou govern. Algunes fonts han xifrat en uns 270 milions la seva donació a la campanya trumpiana. Xavalla, vaja.

N de Notre Dame

L'incendi de la catedral de París el 2019 va ser un esdeveniment que va trasbalsar una societat francesa en crisi. Emmanuel Macron va fer de la seva reconstrucció un assumpte prioritari i el 7 de desembre es va inaugurar la nova Notre Dame en un acte majestuós amb tocs nostàlgics de grandeur perduda. Entremig, Macron ha vist erosionada la seva popularitat, amb la victòria de l'extrema dreta a les europees, la dissolució de l'Assemblea i la posterior caiguda del govern de Michel Barnier.  

O d'OPA

El pas a la fase 2 en el procés de l'opa hostil del BBVA a Banc Sabadell, després que la Comissió Nacional del Mercat de la Competència advertís de la seva complexitat, ha deixat un panorama molt incert per a l'operació. Els perills de concentració i una major dificultat pel teixit productiu per accedir al crèdit esdevenen els aspectes més qüestionats d'una opa que ha suposat la mobilització massiva de despatxos, lobistes i experts en publicitat, com explicàvem aquí.    

P de Pescadors

La proposta de la Comissió Europea de reduir en prop d'un 80% els dies de pesca a la Mediterrània ha encès un sector que porta anys de reculada en tones capturades i nombre d'embarcacions. Després d'una mobilització amb vagues per part dels pescadors, es va arribar a un acord a Brussel·les que implica mantenir en bona part els mateixos dies de pesca però introduint mesures de sostenibilitat ambiental. Ara el sector -amb un percentatge elevat a prop de la jubilació- està pendent de concretar les ajudes públiques a les inversions que es requereixen en les noves xarxes d'arrossegament.

Q de Qüestió de confiança

Els "incompliments" de Sánchez van tornar a tensionar les relacions entre la Moncloa i Junts. Carles Puigdemont va demanar que el president espanyol se sotmeti a una qüestió de confiança, proposta de seguida descartada. El camí dels pressupostos estatals sembla ara més costerut mentre el partit sobiranista recorda que Sánchez no ha complert en blindar l'amnistia, la competència en immigració i el català a Europa. 

R de Reforma de la jornada laboral

La proposta del govern espanyol, impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz, de reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals ha agitat les relacions entre l'executiu, els sindicats i la patronal. Díaz ha estat abocada aquests dies de desembre a tancar els detalls d'una mesura que la líder de Sumar ha convertit en la seva principal bandera. Una reforma que té el suport entusiasta dels sindicats -ja van signar l'acord- però que la CEOE rebutja i que Díaz vol aprovar "amb acord o sense".

S de Sequera

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat es van situar a inicis de març del 2004 en el seu mínim històric. El Govern havia hagut de declarar l'emergència per sequera -amb les màximes restriccions sectorials- i l'escenari de cara a l'estiu es preveia extrem. Tanmateix, les pluges es van encadenar de març a juny i van permetre reduir al mínim les restriccions. Després d'un estiu sec, les danes de tardor van deixar les dues setmanes amb més precipitacions des del temporal Glòria del gener de 2020 i les reserves es van tornar a enfilar fins al 36%.

T de Donald Trump

L'elecció de Donald Trump estava dins dels pronòstics possibles, però no ha deixat de sorprendre. Sobretot pel que implica de repte afegit, especialment per al lideratge europeu, ja prou estressat per la marxa de la guerra a Ucraïna i les divisions entre els 27 socis. Trump ja ha començat a proposar nomenaments (algun, com de Matt Gaetz com a fiscal general, rebutjat pel Senat) i amenaça de perpetrar deportacions massives i augmentar els aranzels amb la Xina i la UE.

U d'Ursula von der Leyen

La política alemanya va començar l'1 de desembre un nou mandat al capdavant de la Comissió Europea. Von der Leyen va aconseguir mantenir la coalició històrica de populars, liberals i socialistes, amb algun afegit ecologista i, això sí, donant entrada al seu equip a comissaris proposats per l'Hongria de Viktor Orban i la Itàlia de Giorgia Meloni. L'alemanya, pragmàtica per damunt de tot, ha aigualit el seu discurs més compromès amb el clima i ha endurit el missatge sobre immigració. 

V de Vladimir Putin

El líder del Kremlin ha tingut un any agredolç. Mentre ha incrementat la pressió sobtre Kíiv, amb el llançament d'un mísil hipersònic d'abast mitjà (amb una velocitat de 3 quilòmetres per segon) i amaga amb l'ús d'armes nuclears, demostrant el seu potencial militar, és cert que Moscou ha vist perdre presència en llocs sensibles. No ha pogut impedir que l'Azerbaidjan s'hagi fet amb el control de Nagorno-karabaj, un cop pels armenis, protegits tradicionalment per Rússia. I ara, amb la caiguda del règim sirià, Putin s'ha d'acomiadar d'una peça a la regió.

W de Manfred Weber

El líder del Partit Popular Europeu ha assajat una aliança amb una part de l'extrema dreta per intentar forjar una nova majoria al Parlament Europeu. Una estratègia que va coincidir amb l'intent del PP espanyol per barrar el pas a Teresa Ribera a Brussel·les, al preu de desestabilitzar la Comissió Europea. Manfred Weber, de la CSU bavaresa, ha emergit com l'exponent de l'ala més reaccionària del PPE. De moment, sense èxit.  

X de Xistorra

La Secció Filològica de l'Institut Català d'Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat el seu diccionari amb la incorporació de 376 noves paraules el 2024. Concretament, es tracta de 87 mots nous i 289 modificacions o ampliacions. Entre els nous conceptes admesos hi ha des de pàdel a esnifar passant per kebab i vibrador, i també aquest embotit llarg i prim fet amb mescla de carn picada o trossejada de porc o boví, cansalada o greix, sal, pebre vermell i all, originari de Navarra. 

Y de Yoon Suk Yeol

El passat 3 de desembre, el president de Corea del Sud, el conservador Yool Suk Yeol, va deixar tothom garratibat amb la seva decisió d'establir la llei marcial al país, fins ara model de democràcia estable a l'Àsia Pacífic. L'intent de cop -que volia arraconar l'oposició- va fracassar davant una onada de mobilitzacions que el van fer recular. Ara és ell qui es troba encerclat per la justícia i el Parlament, que vol el seu cessament.  

Z de Zelenski

El líder ucraïnès gestiona un escenari cada cop més complex mentre les tropes russes no aturen la seva ofensiva i creixen els dubtes sobre la continuïtat de l'ajuda nord-americana després del triomf de Trump. Zelenski ja s'ha trobat en dues ocasions amb el president electe dels Estats Units i passarà el Nadal reavaluant els seus suports mentre creix la pressió per una sortida negociada que, de moment, el Kremlin -més segur que fa uns mesos- sembla ignorar.