I si ho deixeu estar?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dilluns a la nit es va fer evident que, venint a la taula de diàleg amb el Govern, Pedro Sánchez donava mostres de certa addicció al risc. Per al president espanyol, que nega el referèndum i l'amnistia i està desproveït d'una proposta d'autogovern per a Catalunya que aspiri a resoldre el conflicte, el d'aquesta tarda a Palau havia de ser un tràngol difícil. Però serà tot el contrari. Podrà venir a passejar-se perquè, al davant, s'hi trobarà només una part de l'executiu català i hi compareixerà enormement debilitat. Un cop i un altre podrà instar l'independentisme a posar-se d'acord mentre ell fuig d'estudi.

En les darreres setmanes s'havia fet evident que la posició catalana a la taula de diàleg anava perdent força pel desacord estratègic que, de nou, es va constatar i denunciar a la Diada, i per les contínues andanades de dirigents de Junts com ara Laura Borràs, Carles Puigdemont o Elsa Artadi. No eren exigents (ni discrets) a l'hora de pressionar Pere Aragonès i ERC per fixar una posició clara, unitària i blindar-la. Ho eren a l'hora de desqualificar qualsevol intent de diàleg amb l'Estat amb l'objectiu de desgastar els republicans. Ni tan sols concedien a la taula el valor de deixar en evidència qui vol i qui no atendre la voluntat popular o el que li dona Jordi Cuixart quan recorda que aquesta parteix del reconeixement d'un conflicte polític i això té valor. Com més importància ha donat ERC a la taula de diàleg, que té una expectativa d'èxit baixa entre altres coses perquè no té un pla B que permeti pressionar, més l'ha torpedinada Junts brandant una vaporosa unilateralitat. 

Però ningú esperava que s'arribés al punt que Junts no s'assegués avui al fòrum bilateral després del cop d'autoritat del cap de l'executiu amb els seus socis. Aragonès fa dies que deia que aquesta "oportunitat històrica a no desaprofitar" havia de ser un fòrum entre governs i no partits, i Junts, que s'havia autoconvençut que Sánchez no hi assistiria, va intentar ahir soscavar una mica més la seva autoritat proposant una delegació amb tres dirigents del partit i un conseller. De declaracions contradictòries i relats amb incoherències tothom en té, i per triar. És cert que a l'estiu ERC deia que li agradaria que Oriol Junqueras fos a la taula de diàleg i que després se'n va desdir, també que el pacte de govern és ambigu en aquest aspecte i que Junts havia concedit, a través de Sànchez, que la delegació havia de ser "majoritàriament" governamental. De versions, amb acords verbals contradictoris i tacticismes, n'hem sentit moltes.

Aquesta ha deixat, al meu entendre, de ser ja la qüestió. La pregunta és si val la pena seguir, si té sentit que, després de deu anys fent camí junts, amb els darrers quatre fent cada dia evidents les seves diferències, ERC i Junts governin plegats des de la creença que és el menor dels mals. Els primers afirmen que el partit de Puigdemont, Borràs i Sànchez no paeix la pèrdua de la presidència (tampoc ho va portar gens bé CDC durant els tripartits) i és "deslleial", i els segons acusen Aragonès d'actuar com un virrei de Sánchez, acceptar-ne els vetos i liderar, amb Junqueras, una autèntica "rendició". Sincerament és, a hores d'ara, molt difícil defensar que uns i altres hagin de seguir governant junts quan és evident que en allò que és nuclear, el projecte independentista, no comparteixen estratègia i uns no reconeixen la legitimitat i l'aportació dels altres. Així és impossible generar perspectives d'avenç.

Pere Aragonès i Jordi Sànchez deien ahir que no hi ha cap crisi al Govern, que això no l'ha d'afectar i fins i tot que les contradiccions formen part de la vida política. Però per compartir projecte, gestionar l'adversitat -que hi serà-, i menar el país en el mentrestant cal alguna cosa més que no tenir majories alternatives a la suma amb Junts o voler conservar més de tres-cents alts càrrecs a la Generalitat encara que sigui al preu de fer president un dirigent d'ERC. Trencar peres té un punt de salt al buit i és incòmode; Aragonès ja ho va constatar quan es va plantejar un govern amb minoria amb els comuns i la CUP.

Serà poc agradós tant per a qui es quedi al Govern amb una precarietat política que serà tan evident com paralitzant com per a qui hagi de passar una travessia del desert plena de contradiccions i estretors fins a les eleccions. Però ni ERC ni Junts han demostrat en 100 dies ni amb set mecanismes de coordinació interna tenir l'actitud que cal per treure suc d'un govern amb la comoditat de 65 escons, ni les bases independentistes es mereixen aquests espectacles, ni el conjunt de la ciutadania aquest qüestionament i desprestigi constant de les institucions. Si no hi ha una sacsejada o intervenció providencial que no s'intueix per enlloc, potser toca fer les coses d'una altra manera i és un dol que s'ha de passar per no seguir perdent temps i gent pel camí.     
 

---

Avui no et perdis

»El pols de Junts a Aragonès desfigura la taula de diàleg sense trencar el Govern; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Sánchez, el dia abans de la taula de diàleg: «No ho resoldrem en dos anys»; per Lluís Girona.

» Raquel Sánchez i Manuel Castells cauen de l'alineació de la taula de diàleg; per Jordi Velert

» Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado, citats a declarar al TSJC per desobediència al TC; per Bernat Surroca.  

»La judicialització impregna (de nou) la represa del diàleg; per Bernat Surroca.

»El Suprem avala exigir passaport Covid per entrar als bars; per Jordi Velert.

»La Mercè i Santa Tecla tindran castells; per Irene Montagut.

» Opinió: «Videojocs»; per Alba Carreres.

» Opinió: «Barcelona: un mandat perdut»; per Elisenda Alamany, regidora d'ERC.

» El Barça decideix el destí de Bartomeu en una masia d'Osona; per Carles Fiter.

» La pel·lícula sobre l'Open Arms «Mediterráneo», preseleccionada per als Oscars; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

Dia de màxima tensió política. De nou, guerra oberta entre ERC i Junts. Rodes de premsa a dojo, trucades i missatges per intentar afermar el relat. A la seu de Junts, Jordi Sànchez va comparèixer per replicar la roda de premsa que, a Palau i amb tota solemnitat, havia fet Pere Aragonès. Abans que ho fes el dirigent de Junts, al Parlament havia parlat la portaveu d'ERC al Parlament, Marta Vilalta. No va voler apujar el to de forma excessiva, però no es va poder resistir a, informalment, convocar la premsa un cop escoltat Sànchez per puntualitzar algunes coses. A Palau estaven molt enutjats. Avui la brega seguirà. Jordi Puigneró hi dirà la seva a El Món a RAC1.

Vist i llegit

Xavier Bru de Sala dibuixa en un article a El Periódico un escenari poc engrescador per al futur de la taula de diàleg i es mostra contundent en una visió crítica de tots els actors. A "Taula morta de por", Bru de Sala considera que els dirigents d'ERC són incapaços de "cenyir-se a l’adversitat i extreure tantes petites o grans concessions com puguin al seu imprescindible suport", ja fos amb l'aeroport o rodalies, considera que Junts, amb la seva proposta de noms, delata que el seu pols ja no és contra el govern espanyol sinó contra ERC i que "els hereus de Convergència només poden digerir el neoautonomisme si s’emporten la part del lleó de la Generalitat". Bru de Sala creu que la taula aplega dos presidents "desconcertats" per la por que la cimera sigui l'inici del seu descens cap a la derrota. Sobre el futur, aventura que la taula de diàleg serà substituïda per una comissió bilateral, molt més modesta, però potser amb resultats més tangibles. 

 L'efemèride

Avui l'efemèride serem nosaltres. Tal dia com avui de fa quatre anys, un divendres a la tarda de l'any 2017, la Guàrdia Civil es va presentar a la redacció de NacióDigital al Passeig de Gràcia de Barcelona. Ho va fer per lliurar una certificació i per identificar els periodistes que hi treballàvem. La certificació era una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya advertint de la prohibició de publicar la publicitat institucional del referèndum de l'1-O. Molts mitjans van decidir no publicar-la, i entre els que ho vam fer alguns van optar aleshores per redissenyar-la i evitar-se problemes. Era una incògnita el que podia passar. NacióDigital va seguir difonent la publicitat de l'1-O fins que el Govern va decidir retirar la campanya, que mai es va arribar a cobrar, uns dies abans del referèndum. L'entrada de la Guàrdia Civil a les redaccions i la intimidació als periodistes i les empreses va provocar la campanya de suport FreePressCatalonia d'entitats professionals, companys i professionals amb el lema. Podeu recuperar aquí els suports. El contrast polític entre aquells dies i els que vivim ara... Vosaltres mateixos.

 L'aniversari

El 15 de setembre de l'any 1951, avui celebra el seu 70è aniversari, va néixer a Heemstede, a Holanda, el futbolista Johan Neeskens, una de les llegendes del Barça dels 70 i recordat pel seu paper a la final de Basilea de 1979 que li va valer al club una de les seves Recopes. Neeskens, un migcampista que de ben jove ja es va convertir en una llegenda de l'Ajax d'Amsterdam, va arribar al Barça el 1974 per fer de lloctinent a Johan Cruyff. Entre 2006 i 2008 va ser entrenador assistent del Barça. Neeskens va deixar el club perquè van preferir incorporar Simonsen. Allò li va costar a l'aleshores president Josep Lluís Núñez dures crítiques dels socis, que va recollir El País. Aquí algunes de les seves jugades.

 ​Fes clic aquí per rebre'l