13
de juliol
de
2022, 14:02
Actualitzat:
14:02h
Alberto Núñez Feijóo ha acusat aquest dimecres Pedro Sánchez d'haver "podemitzat" Espanya després del gir a l'esquerra donat pel líder socialista amb l'anunci de les noves mesures socials de l'executiu. Feijóo ha fet les seves primeres declaracions sobre el debat de política general al Congrés. Feijóo ha acusat Sánchez de recórrer a mesures "populistes" que al final acabaran pagant els ciutadans, en referència als nous impostos extraordinaris a la banca i les elèctriques.
Feijóo ha assenyalat que Sánchez té al davant dues opcions: "semblar-se al Pablo Iglesias fundador del PSOE o al Pablo Iglesias fundador de Podem", i que ha escollit la primera opció. El líder del PP ha considerat que a l'estat espanyol "la política territorial la marca ERC, la de memòria Bildu i la social, Podem".
El debat de política general ha coincidit amb els primers cent dies d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la dreta espanyola. I han mostrat un PP amb dificultats per superar l'estratègia polaritzadora pregonada per l'aznarisme des de la FAES i pels mitjans conservadors espanyols. Com si el fet que Feijóo, un cop entronitzat com a nou líder del PP, s'hagi instal·lat a Madrid ja hagués tingut un efecte clar: recuperar el discurs intransigent de Pablo Casado. Això sí, amb un to més sobri. Feijóo sembla voler jugar amb dues cartes a la mà per fer oposició: la duresa de Casado i el Mariano Rajoy més cínic.
Mesures anunciades pel líder socialista com la bonificació del 100% dels abonaments de Rodalies, i l'establiment d'impostos extraordinaris a les companyies energètiques i a la banca -que suposarà recaptar fins a 3.500 milions d'euros- ha alleugerit les tensions internes dins del govern de "coalició progressista". Alhora, aquest "gir a l'esquerra", que s'haurà de veure fins on arriba i la robustesa que té, ha permès a Feijóo furgar en el vot socialista més conservador.
El líder del PP ha acusat el president espanyol de practicar "el major populisme en política fiscal i econòmica d'Europa". Però l'aspiració a ocupar un espai de centre el més ampli possible no l'ha dut a desvincular-se del vell discurs ideològic del PP. El Feijóo galaic i pragmàtic no vol o no pot allunyar-se del búnquer conservador.
ETA està "viva"
El discurs del PP en aquest debat ha desenterrat els mites enarborats per les factories ideològiques de la dreta espanyola des dels anys de José María Aznar. El contingut de la intervenció de Cuca Gamarra al Congrés va sorprendre. Va invocar la memòria de Miguel Ángel Blanco, per qui va demanar un minut de silenci, saltant-se les normes que exigeixen que una petició així hagi de ser tramitada a través dels òrgans de govern de la cambra. I una tercera part del discurs va estar centrada en ETA, que va recobrar vida en un hemicicle astorat. Sánchez va ser hàbil en la resposta quan va dir que tenia una mala notícia que donar al PP: "ETA va desaparèixer fa deu anys".
Sánchez, il·legítim?
El PP creu haver trobat en l'acord entre el PSOE i Bildu la "prova" dels "pactes indignes" de Sánchez, en aquest cas sobre la nova llei de Memòria Democràtica, tot apuntant a la seva il·legitimitat. A tant no ha arribat a dir l'actual PP, com tampoc han emprat, fins ara, un terme com "traïció". Però la tendència és clara i s'ha vist respecte a Bildu. Pel que fa als acords PSOE-Bildu sobre la memòria, el mateix es podria dir respecte al PDECat o el PNB, que també donen suport a la nova llei. I s'han de forçar molt les coses per creure que 5 diputats de l'esquerra abertzale poden condicionar la política de l'executiu, quan realment el mateix Podem, organització molt més rellevant i que forma part del govern, es queixa de la seva poca incidència en les grans línies de l'executiu.
Hi ha un PSOE "bo"
En l'afany de Génova per desposseir Sánchez de tota autoritat, s'han incrementat les referències a un sanchisme desvinculat del PSOE, utilitzant les crítiques de Felipe González a la llei de Memòria Democràtica o recuperant la figura d'Alfredo Pérez Rubalcaba per contraposar-la a Sánchez. Aquest va ser àgil dimarts al recordar discursos de Rubalcaba atacant les ànsies del PP de patrimonialitzar les víctimes. Com també els atacs que el mateix Rubalcaba havia rebut del PP, inclosa l'acusació de "col·laborar" amb ETA. Com passa també amb els dirigents catalanistes, a la dreta espanyola sempre els agraden els líders socialistes que ja no governen.
La Transició és nostra
L'intent d'apropiar-se de la Transició és una altra constant del PP, un partit hereu d'una AP que es va fracturar durant el debat constitucional. En el debat van acusar Sánchez de convertir l'esquerra abertzale en "notari de la Transició". En realitat, el que ha caracteritzat el PP des de la majoria absoluta d'Aznar del 2000, ha estat la pretensió -amb força èxit- de reconduir la Transició en un sentit reaccionari. Els elogis al "model de convivència" del règim del 78 conviuen sense problemes amb l'aposta per foragitar Podem del joc polític. Obviant d'aquesta manera un dels pocs elements de legitimació democràtica de la Transició, que va ser la participació del PCE en el sistema polític.
Poc més de tres mesos després de la seva elecció plebiscitària al congrés de Sevilla, el PP de Feijóo no és capaç -o no vol- desempallegar-se del llegat de Pablo Casado i ho fia tot a unes enquestes que mostren al líder gallec camí de la Moncloa. El temps i, especialment, l'evolució de la situació econòmica, dirà si els càlculs de Génova són errats.
Feijóo ha assenyalat que Sánchez té al davant dues opcions: "semblar-se al Pablo Iglesias fundador del PSOE o al Pablo Iglesias fundador de Podem", i que ha escollit la primera opció. El líder del PP ha considerat que a l'estat espanyol "la política territorial la marca ERC, la de memòria Bildu i la social, Podem".
El debat de política general ha coincidit amb els primers cent dies d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la dreta espanyola. I han mostrat un PP amb dificultats per superar l'estratègia polaritzadora pregonada per l'aznarisme des de la FAES i pels mitjans conservadors espanyols. Com si el fet que Feijóo, un cop entronitzat com a nou líder del PP, s'hagi instal·lat a Madrid ja hagués tingut un efecte clar: recuperar el discurs intransigent de Pablo Casado. Això sí, amb un to més sobri. Feijóo sembla voler jugar amb dues cartes a la mà per fer oposició: la duresa de Casado i el Mariano Rajoy més cínic.
Mesures anunciades pel líder socialista com la bonificació del 100% dels abonaments de Rodalies, i l'establiment d'impostos extraordinaris a les companyies energètiques i a la banca -que suposarà recaptar fins a 3.500 milions d'euros- ha alleugerit les tensions internes dins del govern de "coalició progressista". Alhora, aquest "gir a l'esquerra", que s'haurà de veure fins on arriba i la robustesa que té, ha permès a Feijóo furgar en el vot socialista més conservador.
El líder del PP ha acusat el president espanyol de practicar "el major populisme en política fiscal i econòmica d'Europa". Però l'aspiració a ocupar un espai de centre el més ampli possible no l'ha dut a desvincular-se del vell discurs ideològic del PP. El Feijóo galaic i pragmàtic no vol o no pot allunyar-se del búnquer conservador.
ETA està "viva"
El discurs del PP en aquest debat ha desenterrat els mites enarborats per les factories ideològiques de la dreta espanyola des dels anys de José María Aznar. El contingut de la intervenció de Cuca Gamarra al Congrés va sorprendre. Va invocar la memòria de Miguel Ángel Blanco, per qui va demanar un minut de silenci, saltant-se les normes que exigeixen que una petició així hagi de ser tramitada a través dels òrgans de govern de la cambra. I una tercera part del discurs va estar centrada en ETA, que va recobrar vida en un hemicicle astorat. Sánchez va ser hàbil en la resposta quan va dir que tenia una mala notícia que donar al PP: "ETA va desaparèixer fa deu anys".
Sánchez, il·legítim?
El PP creu haver trobat en l'acord entre el PSOE i Bildu la "prova" dels "pactes indignes" de Sánchez, en aquest cas sobre la nova llei de Memòria Democràtica, tot apuntant a la seva il·legitimitat. A tant no ha arribat a dir l'actual PP, com tampoc han emprat, fins ara, un terme com "traïció". Però la tendència és clara i s'ha vist respecte a Bildu. Pel que fa als acords PSOE-Bildu sobre la memòria, el mateix es podria dir respecte al PDECat o el PNB, que també donen suport a la nova llei. I s'han de forçar molt les coses per creure que 5 diputats de l'esquerra abertzale poden condicionar la política de l'executiu, quan realment el mateix Podem, organització molt més rellevant i que forma part del govern, es queixa de la seva poca incidència en les grans línies de l'executiu.
Hi ha un PSOE "bo"
En l'afany de Génova per desposseir Sánchez de tota autoritat, s'han incrementat les referències a un sanchisme desvinculat del PSOE, utilitzant les crítiques de Felipe González a la llei de Memòria Democràtica o recuperant la figura d'Alfredo Pérez Rubalcaba per contraposar-la a Sánchez. Aquest va ser àgil dimarts al recordar discursos de Rubalcaba atacant les ànsies del PP de patrimonialitzar les víctimes. Com també els atacs que el mateix Rubalcaba havia rebut del PP, inclosa l'acusació de "col·laborar" amb ETA. Com passa també amb els dirigents catalanistes, a la dreta espanyola sempre els agraden els líders socialistes que ja no governen.
La Transició és nostra
L'intent d'apropiar-se de la Transició és una altra constant del PP, un partit hereu d'una AP que es va fracturar durant el debat constitucional. En el debat van acusar Sánchez de convertir l'esquerra abertzale en "notari de la Transició". En realitat, el que ha caracteritzat el PP des de la majoria absoluta d'Aznar del 2000, ha estat la pretensió -amb força èxit- de reconduir la Transició en un sentit reaccionari. Els elogis al "model de convivència" del règim del 78 conviuen sense problemes amb l'aposta per foragitar Podem del joc polític. Obviant d'aquesta manera un dels pocs elements de legitimació democràtica de la Transició, que va ser la participació del PCE en el sistema polític.
Poc més de tres mesos després de la seva elecció plebiscitària al congrés de Sevilla, el PP de Feijóo no és capaç -o no vol- desempallegar-se del llegat de Pablo Casado i ho fia tot a unes enquestes que mostren al líder gallec camí de la Moncloa. El temps i, especialment, l'evolució de la situació econòmica, dirà si els càlculs de Génova són errats.