Anna Gabriel, una bona notícia

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'independentisme fa cinc anys que no dona bones notícies. Que el bloc republicà guanyés les eleccions del 14-F de l'any passat amb el 52% dels vots es podia considerar una bona notícia, però, tal com avança la legislatura, amb la CUP despenjada i amb ERC i Junts governant en coalició perquè trencant hi tenen més a perdre que a guanyar des del punt de vista partidista, va camí de convertir-se en una victòria innòcua. A falta de proposta política per avançar, la lluita es concentra en el front antirepressiu.

La taula de diàleg es limita a això i les persones represaliades donen, amb més o menys cobertura política i institucional, la batalla per treure's de damunt la justícia espanyola. Els partits espanyols van activar-la i, amb voracitat, ha perseguit els independentistes. Fins i tot quan ja han estat absolts, com és el cas dels membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O, que hauran de tornar a ser jutjats per l'ànim de revenja del tribunal.

No tots els casos són iguals. El govern del PSOE té -sempre amb la premissa que no s'expliqui, que en teoria la justícia és independent- més mà per intervenir en uns casos que en altres, en uns tribunals i unes fiscalies que en unes altres. Fins que no s'estableixin solucions globals en forma de reformes penals o d'amnisties no es podrà enviar un missatge tranquil·litzador al conjunt. Ahir la bona notícia del dia, però, va ser Anna Gabriel. L'exdirigent de la CUP ha acabat amb més de quatre anys d'exili i, després que la seva defensa hagi obtingut garanties que només se l'acusa de desobediència, un delicte que no comporta privació de llibertat, ja podrà tornar a Catalunya. Ella seguirà vivint i treballant a Suïssa, on lidera un important sindicat, però ja no tindrà problemes per anar a Sallent, el seu poble, o a qualsevol altre municipi dels Països Catalans.

Gabriel fa el pas de "tornar" de l'exili de la mà de l'advocat basc Íñigo Iruin, que també va portar el cas de l'exconsellera Meritxell Serret, ara diputada d'ERC i que tenia un punt més de complicació perquè la podien acusar de malversació com a membre del Govern, que implicaria presó. Les acusacions, però, ho van desestimar perquè la sentència del Suprem no va imputar cap despesa relacionada amb el procés al departament que dirigia.

La gestió del retorn per part de Gabriel, com va passar en el seu dia amb la de Serret o amb les decisions que van prendre uns dirigents de declarar i exposar-se a judici i presó i d'altres de marxar a l'exili, va generar controvèrsia i crítiques amb alguns comentaris desafortunats. Afrontar la repressió i de l'exili i les sortides que busca cadascun dels afectats ha de ser lliure i la unitat antirepressiva consisteix també a respectar i acompanyar les decisions personals, més encara quan es tracta de persones que ja estan fora de la primera línia política (si més no de la institucional). Ben tornada, Anna! 
 

---

Avui no et perdis

» Anna Gabriel posa fi a l'exili i compareix al Suprem; per Bernat Surroca.

»Periodistes de Catalunya Ràdio i l'ACN també revelen pressions del diputat Dalmases; per Sara González.

»El cas Dalmases estén el malestar a Junts; per Oriol March.

» Fil directe: «Carta oberta a Francesc de Dalmases»; per Joan Serra Carné.

»La CUP fixa posició: demana que Borràs s'aparti quan s'obri judici oral; per Bernat Surroca.

» El CIS ja situa el PP per davant del PSOE però amb empat entre blocs; per Roger Tugas Vilardell.

» Josep Bou no serà l'alcaldable del PP a Barcelona el 2023: «Renuncio».

» Dades | El 95% de Catalunya va patir el juny amb més calor des del 2009 i el juliol apunta també a rècord; per Roger Tugas Vilardell.

» Així serà la nova Rambla a partir de la tardor; per Víctor Rodrigo.

»Fixing the Future, un festival per a l'optimisme; per Pep Martí.

»Quins van ser els noms més posats a Catalunya el 2021?; per Marc Orts.
 

---

 El passadís

La relació entre política i periodisme es mou sovint entre la necessitat mútua i la complexitat derivada de la divergència d'interessos: uns intenten frenar el flux d'informació, els altres proven de maximitzar-lo. Habitualment, els polítics parteixen d'una situació d'avantatge, perquè controlen la matèria primera (la informació) i el repte del periodista és assolir una posició d'igualtat per poder-la explicar. En el cas que afecta el dirigent de Junts Francesc de Dalmases i en d'altres per l'estil, però, a vegades són els polítics els que van a remolc, perquè desconeixen els tempos de les publicacions i el contingut concret "del que sortirà". Per això no és estrany veure aquests dies dirigents amb responsabilitat fent tasques de sondeig d'informació al més pur estil periodístic. El cas que afecta el vicepresident de Junts ha generat malestar dins del partit (ho explica Oriol March en aquesta informació elaborada a través de diverses fonts), sobretot perquè ha enterbolit la ressaca d'un congrés que, a parer de la cúpula de la formació, havia anat rodat.

Vist i llegit

Pedro Sánchez va anunciar la setmana passada dos impostos que, segons els càlculs del govern espanyol, implicaran un increment de 3.500 milions de la recaptació. Es gravaran els beneficis de les elèctriques i de la banca, una decisió que ja ha provocat queixes dels afectats i de les patronals. El dubte és si el govern espanyol serà capaç de garantir que aquest increment no acabarà repercutint en un encariment dels serveis que perjudiqui el consumidor. A El País, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo Santiago Lago afirmava en un article que l'impost a les elèctriques té sentit i s'acabarà generalitzant també a la UE, però mostrava més dubtes amb el de la banca. Apostava per repensar globalment el sistema tributari. El podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1944, quan ja es veia venir la derrota militar de Hitler, un sector de l'exèrcit va preparar un cop d'estat que s'havia d'iniciar amb l'assassinat del führer al seu quarter general de Rastenburg. El coronel Claus von Stauffenberg, personatge de novel·la, membre d'una saga aristocràtica contrària al nazisme, va deixar una maleta amb explosiu incorporat als peus de Hitler durant una reunió restringida. Tot seguit va abandonar el recinte. Un grup de generals estava implicat en l'anomenada operació Valquíria, amb l'objectiu d'aconseguir el poder i aconseguir una pau negociada amb els aliats.

Malauradament, Hitler va sobreviure i va iniciar un contracop. Sembla que un oficial va apartar per atzar l'explosiu, que no el va agafar de ple. La repressió va ser ferotge i un grup de militars -entre ells Von Stauffenberg- van ser executats. En el cas d'haver mort Hitler, hauria canviat la història d'Europa. Probablement, no s'hauria produït ni la partició d'Alemanya ni el domini de l'URSS a l'est. I, sobretot, Hitler hauria caigut gràcies a un grup d'alemanys. L'actor Tom Cruise va encarnar Von Stauffenberg en una pel·lícula recent. Veieu-ne aquí el tràiler.

 L'aniversari

El 20 de juliol de l'any 1919 va nàixer a Auckland, a Nova Zelanda, l'explorador, pilot i alpinista Edmund Hillary, que va morir a la mateixa ciutat el 2008. Va ser el primer occidental que va fer el cim de l'Everest, en el seu cas acompanyat del xerpa Tenzing Norgay l'any 1953. Hillary era un experimentat alpinista i va fer diverses expedicions a l'Himàlaia i va liderar projectes solidaris amb la zona. Aquest documental del programa de TVE Al filo de lo imposible relata com Hillary i Norgay van fer el cim del món.

 ​Fes clic aquí per rebre'l