20
de setembre
de
2022, 18:40
Actualitzat:
20:48h
L'estratègia agressiva d'oposició del PP no flaqueja ni en moments de greu crisi energètica i social. L'anunci del president de la Junta d'Andalusia, el conservador Juan Manuel Moreno Bonilla, d'una propera supressió de l'impost de patrimoni, ha atiat la batalla fiscal entre autonomies, causant una enorme alarma en el govern espanyol. Una primera reacció l'ha protagonitzada el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que ha reclamat una "recentralització" fiscal per evitar el "despropòsit" d'una cursa populista entre autonomies. De moment, la Moncloa ha bandejat la proposta d'Escrivá: ho ha fet la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, després del consell de ministres d'aquest dimarts. El mateix ministre ha aclarit que es tractava d'una opinió personal.
El president de la Junta d'Andalusia ha posat molta llenya al foc. Dirigint-se als empresaris catalans, ha dit: "Aquesta és la seva terra. I nosaltres no ens independitzarem mai". Una crida en tota regla a la insolidaritat empresarial i a la "guerra" entre territoris. El moviment fet per Moreno Bonilla ha sorprès. Ja no es tracta d'una nova mesura engegada per la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, sovint anant per lliure dins del PP. El dirigent andalús és un ferm aliat d'Alberto Núñez Feijóo i està situat en l'ala més moderada del PP.
En una Andalusia que era fins no fa gaire un feu del PSOE, Moreno Bonilla ha anat amb peus de plom, en una estratègia aliena a la d'Ayuso i evitant la polarització. Però ara, consolidat al capdavant de la Junta després de les darreres eleccions i en fase preelectoral a Espanya, el PP ha decidit emprar totes les armes a l'abast per mirar d'erosionar l'executiu de Pedro Sánchez.
L'argumentari del PP, expressat en paraules del dirigent andalús, busca l'èxit en el relat: "Eliminant l'impost, obtindrem més ingressos". La idea és atreure rendes altes i ingressar, segons la Junta, 360 milions. De moment, però, prop de 17.000 andalusos deixaran de tributar l'impost, el que suposarà una pèrdua immediata de 98 milions. L'impost andalús grava la fortuna dels qui tenen un patrimoni de més de 700.000 euros. Entre les mesures decidides hi ha també rebaixar a la baixa els tres primers trams de l'IRPF. Així que materialitzi la supressió de l'impost, Andalusia serà la segona comunitat on es paguin menys impostos, després de Madrid. Precisament, Moreno ha elogiat Ayuso per la seva política "thatcheriana" i l'ha qualificat de "model d'èxit". La decisió de la Junta pot ser acompanyada per altres comunitats governades pel PP.
Aquest dimarts, el Govern ha sortit al pas de la polèmica generada pel PP i ha demanat a Moreno Bonilla que "deixi en pau als catalans", tot rebutjant cap intent de recentralització. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha deixat clar que el Govern no entrarà en cap "subhasta populista".
Els comuns han anunciat aquest dimarts que plantejaran el manteniment de l'impost de patrimoni en el proper debat de política general, que comença dimarts vinent. Segurament, en un intent de furgar en possibles noves esquerdes al si del Govern, que ja en mostra algunes. Junts, en el seu recent congrés, va aprovar la revisió de l'impost. Però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va deixar clar el juliol que el Govern aposta per una fiscalitat redistributiva i que l'impost es mantindrà.
Des del govern espanyol, han aprofitat per escometre de nou contra un Feijóo que vol respondre a la crisi "beneficiant els rics" i contraposant les mesures del PP amb les de Pedro Sánchez. La portaveu, Isabel Rodríguez, s'ha preguntat, retòricament, després del consell de ministres d'aquest dimarts: "De quin costat està el PP?". I ha respost: "El govern espanyol està amb els qui tenen un patrimoni de menys de 700.000 euros".
Foment surt contra Moreno
Aquest dimarts, la patronal Foment del Treballha sortit al pas de les declaracions de Moreno Bonilla. Després de defensar la supressió de l'impost, assegurant que no existeix pràcticament enlloc de la UE, Foment ha lamentat "profundament" les paraules del polític andalús, ha defensat l'autonomia financera i ha criticat les paraules d'Escrivá, advertint contra tot intent d'anar cap a una altra LOAPA, la llei "harmonitzadora" que va ser anul·lada en les seves parts principals pel TC.
La temptació thatcheriana
L'enfrontament entre territoris sembla la darrera carta a la que està disposat a recórrer el PP en una deriva bel·ligerant de l'estil de fer d'oposició. Pel que fa a la política fiscal, la insistència en la reducció d'impostos en moments de crisi econòmica i precarietat -com va fer Margaret Thatcher al Regne Unit els anys 80- col·loca Feijóo en la mateixa sintonia que altres dirigents de la dreta dura europea. És el cas de la italiana Giorgia Meloni, del partit ultra Germans d'Itàlia que pot guanyar les eleccions de diumenge i també promet rebaixar impostos, però que s'ha de veure en quin marge d'estabilitat es mourà en cas de governar.
La decisió de la UE de flexibilitzar el límit del 3% de dèficit pot donar-li un bri d'aire, però amb un deute elevadíssim com l'italià, Meloni hauria de sotmetre's als cànons fixats per Brussel·les, que no opta ara mateix per polítiques thatcherianes. Diferent pot ser el cas de Liz Truss, la nova premier britànica, que va fer de les promeses de menys fiscalitat la carta guanyadora dins del Partit Conservador. Aviat es veurà si era pur electoralisme o si realment Truss vol passar a la història com la nova lady Thatcher. En tot cas, si és així, al PP espanyol sempre hi trobarà admiradors.
El president de la Junta d'Andalusia ha posat molta llenya al foc. Dirigint-se als empresaris catalans, ha dit: "Aquesta és la seva terra. I nosaltres no ens independitzarem mai". Una crida en tota regla a la insolidaritat empresarial i a la "guerra" entre territoris. El moviment fet per Moreno Bonilla ha sorprès. Ja no es tracta d'una nova mesura engegada per la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, sovint anant per lliure dins del PP. El dirigent andalús és un ferm aliat d'Alberto Núñez Feijóo i està situat en l'ala més moderada del PP.
En una Andalusia que era fins no fa gaire un feu del PSOE, Moreno Bonilla ha anat amb peus de plom, en una estratègia aliena a la d'Ayuso i evitant la polarització. Però ara, consolidat al capdavant de la Junta després de les darreres eleccions i en fase preelectoral a Espanya, el PP ha decidit emprar totes les armes a l'abast per mirar d'erosionar l'executiu de Pedro Sánchez.
L'argumentari del PP, expressat en paraules del dirigent andalús, busca l'èxit en el relat: "Eliminant l'impost, obtindrem més ingressos". La idea és atreure rendes altes i ingressar, segons la Junta, 360 milions. De moment, però, prop de 17.000 andalusos deixaran de tributar l'impost, el que suposarà una pèrdua immediata de 98 milions. L'impost andalús grava la fortuna dels qui tenen un patrimoni de més de 700.000 euros. Entre les mesures decidides hi ha també rebaixar a la baixa els tres primers trams de l'IRPF. Així que materialitzi la supressió de l'impost, Andalusia serà la segona comunitat on es paguin menys impostos, després de Madrid. Precisament, Moreno ha elogiat Ayuso per la seva política "thatcheriana" i l'ha qualificat de "model d'èxit". La decisió de la Junta pot ser acompanyada per altres comunitats governades pel PP.
Aquest dimarts, el Govern ha sortit al pas de la polèmica generada pel PP i ha demanat a Moreno Bonilla que "deixi en pau als catalans", tot rebutjant cap intent de recentralització. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha deixat clar que el Govern no entrarà en cap "subhasta populista".
Els comuns han anunciat aquest dimarts que plantejaran el manteniment de l'impost de patrimoni en el proper debat de política general, que comença dimarts vinent. Segurament, en un intent de furgar en possibles noves esquerdes al si del Govern, que ja en mostra algunes. Junts, en el seu recent congrés, va aprovar la revisió de l'impost. Però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va deixar clar el juliol que el Govern aposta per una fiscalitat redistributiva i que l'impost es mantindrà.
Des del govern espanyol, han aprofitat per escometre de nou contra un Feijóo que vol respondre a la crisi "beneficiant els rics" i contraposant les mesures del PP amb les de Pedro Sánchez. La portaveu, Isabel Rodríguez, s'ha preguntat, retòricament, després del consell de ministres d'aquest dimarts: "De quin costat està el PP?". I ha respost: "El govern espanyol està amb els qui tenen un patrimoni de menys de 700.000 euros".
Foment surt contra Moreno
Aquest dimarts, la patronal Foment del Treballha sortit al pas de les declaracions de Moreno Bonilla. Després de defensar la supressió de l'impost, assegurant que no existeix pràcticament enlloc de la UE, Foment ha lamentat "profundament" les paraules del polític andalús, ha defensat l'autonomia financera i ha criticat les paraules d'Escrivá, advertint contra tot intent d'anar cap a una altra LOAPA, la llei "harmonitzadora" que va ser anul·lada en les seves parts principals pel TC.
La temptació thatcheriana
L'enfrontament entre territoris sembla la darrera carta a la que està disposat a recórrer el PP en una deriva bel·ligerant de l'estil de fer d'oposició. Pel que fa a la política fiscal, la insistència en la reducció d'impostos en moments de crisi econòmica i precarietat -com va fer Margaret Thatcher al Regne Unit els anys 80- col·loca Feijóo en la mateixa sintonia que altres dirigents de la dreta dura europea. És el cas de la italiana Giorgia Meloni, del partit ultra Germans d'Itàlia que pot guanyar les eleccions de diumenge i també promet rebaixar impostos, però que s'ha de veure en quin marge d'estabilitat es mourà en cas de governar.
La decisió de la UE de flexibilitzar el límit del 3% de dèficit pot donar-li un bri d'aire, però amb un deute elevadíssim com l'italià, Meloni hauria de sotmetre's als cànons fixats per Brussel·les, que no opta ara mateix per polítiques thatcherianes. Diferent pot ser el cas de Liz Truss, la nova premier britànica, que va fer de les promeses de menys fiscalitat la carta guanyadora dins del Partit Conservador. Aviat es veurà si era pur electoralisme o si realment Truss vol passar a la història com la nova lady Thatcher. En tot cas, si és així, al PP espanyol sempre hi trobarà admiradors.