13
d'octubre
de
2022, 23:01
Actualitzat:
14
d'octubre,
10:03h
Els reptes del nou Govern en solitari que viurà una nova era allunyada de les aliances ERC-Junts són diversos. Però si hi ha una prioritat a hores d'ara en la qual treballa centrat tot l'executiu, és en el projecte de pressupostos. L'exconseller Jaume Giró els tenia gairebé enllestits quan Junts va decidir sortir del Govern, i ara la nova consellera d'Economia, Natàlia Mas, els ha de revisar i fer els canvis que consideri oportuns per posar-hi el segell republicà. Com esperen aprovar-los? L'executiu de Pere Aragonès espera el suport de Junts, CUP i comuns, però no descarta haver de prendre noves decisions segons com avanci la negociació. En una entrevista aquest dijous que s'ha emès en directe a TV3 i Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha insistit que espera el suport de Junts, però ha sentenciat que si no el tenen, s'obriran a analitzar "nous escenaris" on podria entrar en el tauler de joc el PSC.
El cap de l'executiu ha insistit que els pressupostos treballats fins ara són els del conseller Giró, i que no entendria que Junts ara se'n desmarqui: "Han abandonat el Govern, però estic convençut que Junts no abandonarà la ciutadania", ha insistit, i ha apuntat que la prioritat és "saber si Junts hi donarà suport". El to del president quan ha estat preguntat reiteradament sobre la possibilitat d'incloure el PSC en l'aritmètica, ha distat molt de la contundència amb què el president del partit, Oriol Junqueras, havia descartat el PSC.
Així, Aragonès ha insistit que si Junts es desmarca analitzaran totes les propostes i tindran mà estesa permanent amb els grups parlamentaris, tot i que ha remarcat que el pressupost ha de ser coherent amb l'acció de Govern i que amb el PSC tenen "projectes alternatius". Així mateix, ha assegurat que en els darrers dies ha contactat amb representants de Junts, CUP i comuns, i també amb el socialista Salvador Illa. Ara bé, ha emplaçat els socialistes a ser "proactius i clars" per arribar a acords en altres àmbits com la fi de la repressió.
"Propostes" per evitar la sortida de Junts
Gairebé una setmana després de la trencadissa amb Junts, Aragonès no ha repartit carnets de responsabilitat, però ha assegurat que ell ha fet "propostes constantment" al partit de Laura Borràs i Jordi Turull perquè continuessin formant part del Govern. El president, però, ha remarcat que hi havia gent de Junts que des de l'inici de la legislatura "no volia que aquest Govern tirés endavant". Sobre els punts de divergència amb els exsocis, en referència a les tres exigències que feia Junts, Aragonès ha assegurat que no comparteix la seva interpretació: "Mai supeditaré les institucions de Catalunya a ens externs que mereixen tot el respecte com és el Consell de la República", ha dit, en referència a la petició que feia Junts que el Consell dirigís l'espai de coordinació de l'independentisme.
Sobre el Consell de la República se n'ha referit també Aragonès després de les declaracions del seu president, Carles Puigdemont, durant l'1-O, quan va acusar Aragonès d'estar "gestionant l'autonomia". "No puc estar d'acord amb Puigdemont, és menystenir les institucions", ha valorat Aragonès, que ha avisat que ell i el seu Govern tenen "tota la legitimitat" per tirar endavant del país: "Pensar que l'autonomia i institucions com el Parlament i el Govern són un obstacle per la independència, per mi és un error", ha afegit.
Acord de claredat
Si una cosa ha quedat oblidada després del trencament del Govern, aquesta és l'acord de claredat que va presentar Aragonès durant el debat de política general. El president, però, ha assegurat que en les "properes setmanes" hi aprofundiran, i ha descartat que hagi quedat enterrat: "L'acord de claredat és tractar-nos com una societat madura", ha afegit, reivindicant una vegada més que aquesta és l'única proposta que hi ha damunt la taula per transitar cap a la independència: "Hem de poder fixar les regles del joc entre representants polítics i socials de Catalunya", ha afegit.
Aquesta és la primera entrevista que el president de la Generalitat dona des de la remodelació del nou Govern, però no la primera compareixença. Després de la primera reunió del consell executiu del dimarts, Aragonès ja va pressionar la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull perquè aprovi els pressupostos del 2023, i també va respondre als seus retrets assegurant que té "tota la legitimitat" per governar, després que Junts ho posés en dubte i exigís una qüestió de confiança. Abans, en un acte al Saló Sant Jordi del Palau on els nous consellers van prendre possessió, el cap de l'executiu els va demanar que atenguin la "Catalunya sencera".
Què significa aquesta Catalunya sencera, segons el president? Aragonès ha defensat que l'executiu ha de governar "pel país sencer", sense oblidar cap barri, ni zones rurals, i atendre "el conjunt de la ciutadania", i fer-ho en especial en un moment com l'actual marcat pels efectes de la inflació i la crisi econòmica: "Hem de pensar sempre en el conjunt del país independentment de la seva ideologia", ha afegit el president, que també ha insistit que volen governar pels consensos del 80%, que són, al seu parer, una resolució del conflicte polític amb un referèndum, i avançar en la desjudicialització: "Això és molt plural. Sumar veus diverses a favor de la defensa del referèndum i la fi de la repressió".
És sota aquests principis que ha assegurat que treballarà el seu nou Govern, i que ho farà sense convocar eleccions anticipades, perquè no seria allò òptim en un moment de crisi social i econòmica: "Amb la que està caient, no toquen", ha insistit, i ha reivindicat la legitimitat del Govern davant les declaracions de Borràs qüestionant-la, de les quals la consellera Laura Vilagrà en va fer un símil amb Vox: "Evidentment Junts no és Vox, però determinat llenguatge ens el podem estalviar", ha matisat.
Més enllà de qüestions sobre els pressupostos i el nou Govern, ha anunciat que la setmana que ve es traslladarà a Brussel·les per trobar-se amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. "Quan va sortir l'espionatge de Pegasus ens vam emplaçar a una reunió que serà la setmana vinent", ha anunciat. En el marc d'aquest viatge, també es reunirà amb el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, per explorar la contribució que pot fer Catalunya en el marc de la sobirania digital i en el disseny i creació del xip europeu.
El cap de l'executiu ha insistit que els pressupostos treballats fins ara són els del conseller Giró, i que no entendria que Junts ara se'n desmarqui: "Han abandonat el Govern, però estic convençut que Junts no abandonarà la ciutadania", ha insistit, i ha apuntat que la prioritat és "saber si Junts hi donarà suport". El to del president quan ha estat preguntat reiteradament sobre la possibilitat d'incloure el PSC en l'aritmètica, ha distat molt de la contundència amb què el president del partit, Oriol Junqueras, havia descartat el PSC.
Així, Aragonès ha insistit que si Junts es desmarca analitzaran totes les propostes i tindran mà estesa permanent amb els grups parlamentaris, tot i que ha remarcat que el pressupost ha de ser coherent amb l'acció de Govern i que amb el PSC tenen "projectes alternatius". Així mateix, ha assegurat que en els darrers dies ha contactat amb representants de Junts, CUP i comuns, i també amb el socialista Salvador Illa. Ara bé, ha emplaçat els socialistes a ser "proactius i clars" per arribar a acords en altres àmbits com la fi de la repressió.
"Propostes" per evitar la sortida de Junts
Gairebé una setmana després de la trencadissa amb Junts, Aragonès no ha repartit carnets de responsabilitat, però ha assegurat que ell ha fet "propostes constantment" al partit de Laura Borràs i Jordi Turull perquè continuessin formant part del Govern. El president, però, ha remarcat que hi havia gent de Junts que des de l'inici de la legislatura "no volia que aquest Govern tirés endavant". Sobre els punts de divergència amb els exsocis, en referència a les tres exigències que feia Junts, Aragonès ha assegurat que no comparteix la seva interpretació: "Mai supeditaré les institucions de Catalunya a ens externs que mereixen tot el respecte com és el Consell de la República", ha dit, en referència a la petició que feia Junts que el Consell dirigís l'espai de coordinació de l'independentisme.
Sobre el Consell de la República se n'ha referit també Aragonès després de les declaracions del seu president, Carles Puigdemont, durant l'1-O, quan va acusar Aragonès d'estar "gestionant l'autonomia". "No puc estar d'acord amb Puigdemont, és menystenir les institucions", ha valorat Aragonès, que ha avisat que ell i el seu Govern tenen "tota la legitimitat" per tirar endavant del país: "Pensar que l'autonomia i institucions com el Parlament i el Govern són un obstacle per la independència, per mi és un error", ha afegit.
Acord de claredat
Si una cosa ha quedat oblidada després del trencament del Govern, aquesta és l'acord de claredat que va presentar Aragonès durant el debat de política general. El president, però, ha assegurat que en les "properes setmanes" hi aprofundiran, i ha descartat que hagi quedat enterrat: "L'acord de claredat és tractar-nos com una societat madura", ha afegit, reivindicant una vegada més que aquesta és l'única proposta que hi ha damunt la taula per transitar cap a la independència: "Hem de poder fixar les regles del joc entre representants polítics i socials de Catalunya", ha afegit.
Aquesta és la primera entrevista que el president de la Generalitat dona des de la remodelació del nou Govern, però no la primera compareixença. Després de la primera reunió del consell executiu del dimarts, Aragonès ja va pressionar la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull perquè aprovi els pressupostos del 2023, i també va respondre als seus retrets assegurant que té "tota la legitimitat" per governar, després que Junts ho posés en dubte i exigís una qüestió de confiança. Abans, en un acte al Saló Sant Jordi del Palau on els nous consellers van prendre possessió, el cap de l'executiu els va demanar que atenguin la "Catalunya sencera".
Què significa aquesta Catalunya sencera, segons el president? Aragonès ha defensat que l'executiu ha de governar "pel país sencer", sense oblidar cap barri, ni zones rurals, i atendre "el conjunt de la ciutadania", i fer-ho en especial en un moment com l'actual marcat pels efectes de la inflació i la crisi econòmica: "Hem de pensar sempre en el conjunt del país independentment de la seva ideologia", ha afegit el president, que també ha insistit que volen governar pels consensos del 80%, que són, al seu parer, una resolució del conflicte polític amb un referèndum, i avançar en la desjudicialització: "Això és molt plural. Sumar veus diverses a favor de la defensa del referèndum i la fi de la repressió".
És sota aquests principis que ha assegurat que treballarà el seu nou Govern, i que ho farà sense convocar eleccions anticipades, perquè no seria allò òptim en un moment de crisi social i econòmica: "Amb la que està caient, no toquen", ha insistit, i ha reivindicat la legitimitat del Govern davant les declaracions de Borràs qüestionant-la, de les quals la consellera Laura Vilagrà en va fer un símil amb Vox: "Evidentment Junts no és Vox, però determinat llenguatge ens el podem estalviar", ha matisat.
Més enllà de qüestions sobre els pressupostos i el nou Govern, ha anunciat que la setmana que ve es traslladarà a Brussel·les per trobar-se amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. "Quan va sortir l'espionatge de Pegasus ens vam emplaçar a una reunió que serà la setmana vinent", ha anunciat. En el marc d'aquest viatge, també es reunirà amb el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, per explorar la contribució que pot fer Catalunya en el marc de la sobirania digital i en el disseny i creació del xip europeu.